Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/854

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


rogn
819


R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ rubare Ⓓ stehlen ◇ a) Na ota, che chësta fomena s’â vadagné ćize pü’ de grosc con jì a sejorè, ne savôla mefo olà i ascogne, acioche l’om n’i robass. ’Na óta, che questa fomena s’ â vadagné çhize pü’ de groŝ coǹ ĝì a seŝorè, ne savôla meffo olà i ascogne, acćioche l’om n’i robass. DeRüM, VizBëire1833-1995:274 (MdR); b) Vigne desfaciadù / Aroba al arpadù, / Mo vigne avarun / N’aroba a degun / Che a se instës. Vigne desfacćiadù / Arroba a l’arpadù, / Mó vign’avaruǹ / N’arobba a deguǹ / Ch’a sè instëss. DeRüM, Geizhals1833-1995:291 (MdR); c) L’era cinch fenc che no aea scioldi e per chel i à robà un traf, per poder al vener a l’ost e ciapar da beiver, descheche ió crese. Lera tschinc föntsch chö no aöa soldi ö per chöl i a roba un traf, per podör al vöner al ost ö tschappar da beiver, döscö chö io cresö. ZacchiaGB, ZecheVita1858*:3 (bra.); d) Cosses, bënché scialdi beles y deletëules mprima, / No crì, sce les te porta dann, o te roba la stima. Còsses, bëŋchë ŝàldi bölles y dölettoules ’mprima, / No crì, ŝë les të pòrta dann, o te ròba la stima. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.)
s.m. sg.
sottrazione di oggetti o denaro di proprietà altrui, con astuzia, sotterfugio e inganno (MdR) Ⓘ rubare Ⓓ Stehlen ◇ a) i amonësce con tüt le rigor alincuntra a schivé les baujies, les falsitês, l’ingianamënt, le robè, la porcheria e le dijordine i ammonësce coǹ tüt le rigor a l’incuntra a schivé les baúĝìes, les falsités, l’ingiannamënt, le robè, la porcheria e le diŝordine DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR).

robé (gad., fod., LD) ↦ robé.

robè (Badia, MdR) ↦ robé.

robeché (mar.) ↦ rebeché.

robèr (fas., caz.) ↦ robé.

roda Ⓔ ROTA (EWD 5, 551; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’rOt-a) 6 1763 na roda ‘rota’ (Bartolomei1763-1976:95)
gad. roda mar. roda Badia roda grd. roda fas. roda fod. roda amp. roda LD roda
s.f. Ⓜ rodes
1 disco girevole intorno a un asse centrale (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989 DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; Comitato 1997; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ruota Ⓓ Rad ◇ a) La dirà: L ie śën la moda, / Che n ëuta ntëur la roda! La dira: L’ie seng la mòda, / Che ên outa ‘ntour la roda! PlonerM, VedlMut1828-1997:349 (grd.)
2 attrezzo a forma di cerchio, specie la ruota di arcolaio (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986) Ⓘ ruota Ⓓ Rad ◇ a) A la odëi de cinch agn dlungia la uma sön n bel pice bancorin sentada, y deboriada afacendada, do l’ausënza de chi tëmps, pro le spö o la roda A la udei de ceìng angn’ d’lungia la uma sounung bell picce bancoring sentada, e deburiada affaccenda, dō l’auſenza de chi temp, pro ‘l spŏ o la roda DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia); b) Dlunch â la jënt da paur lascé vëies, taché le frel sö na brocia, metü da pert la roda Dlunc ā la jent da paur lascè vouies, tacchè ‘l frell souna brōccia, m’tù dapert la roda DeclaraJM, SantaGenofefa1878:103 (Badia)
3 figura a forma di cerchio (gad. Ma 1950; P/P 1966, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ cerchio Ⓓ Kreis ◇ a) intan mëtel la man sön na bisca da tosser, che sofla, s’ingropa en mile rodes intang mett’l la mang souna bisca da tosser, ch’soffla, s’ ingroppa in mille rōdes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:124 (Badia); b) Vistis da festa vignun a süa moda / Se tëgn le Primiziant amez a na roda Vistís da festa vignung a süa moda / Se tagn l’Primiziant a mez a na roda PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
roda da filé (gad. G 1923; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ruota d’arcolaio Ⓓ Spinnrad ◇ a) al me paress d’ester felize, sc’i ess n bun liber, lin y roda da firé! el mè paress’ d’est’r felize, s’ i ess’ ‘ng bung liber, ling e roda da firè! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:60 (Badia).

roda (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦

roda.

rode (gad., Badia) ↦ rodul.

rödena (gad., mar., Badia) ↦ gredena.

rodl (grd.) ↦ rodul.

rodol (fod., amp.) ↦ rodul.

ròdol (fas.) ↦ rodul.

rodul Ⓔ ROTULUS (EWD 5, 553) 6 1844 ròdol (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112)
gad. rode Badia rode grd. rodl fas. ròdol fod. rodol amp. rodol LD rodul
s.m. Ⓜ rodui
1 materiale flessibile avvolto su sé stesso in modo da assumere una forma più o meno cilindrica (gad. A 1895; P/P 1966; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ rotolo Ⓓ Rolle
2 arnese, strumento o parte di macchina di forma cilindrica (gad.) Ⓘ rullo Ⓓ Walze ◇ a) düc resta plëgns de morvëia, a odëi la dona megra y smarida a süa man, y l’amabl ragaz söl brac. Folá a rode incëria stôi respetusc zënza favela a odëi le conte duttg’ resta plengn’s d’morvoia, a udei la donna megra e smarida a sua mang, e l’amabil ragazz soul bracc’. Follà a rode incear ia stei rispettosi zenza favella a udei ‘l conte DeclaraJM, SantaGenofefa1878:98 (Badia).

rodul (LD) ↦ rodul.

rodunt (gad., mar.) ↦ redont.

rodus (gad., mar., Badia, MdR) ↦ redous.

roé (mar.) ↦ ruvé.

roent (fas., fod.) ↦ rovent.

roente (amp.) ↦ rovent.

roêr (gad.) ↦ aurer.

roero (amp.) ↦ rover.

rogn Ⓔ abair. rain (Gsell 1994b:335) 6 1819 rong (PezzeiJF, MCamploj1819-2010:197)
gad. rogn mar. rogn Badia rogn grd. rone fas. regn caz. ren bra. ren moe. rogn LD rogn
s.m. Ⓜ rogns
terreno in pendenza (gad. A 1879; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ scarpata Ⓓ Abhang, Böschung ◇ a) Por Mariana Camploj da Pastrogn / chësc invern messâste gní sö por n gran rogn Per Mariańa Camploj da Pastrong / Käsch inver mesaasste gnì sö por un grang rong PezzeiJF, MCamploj1819-2010:197 (Badia).