Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/858

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


Rugero
823


saluda cung legrimes ai oudli lorantes. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:116 (Badia).

rovent (moe., fod., LD) ↦ rovent.

rover Ⓔ anordit. rover ‹ ROBUR (GsellMM) 6 1878 (HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139)
gad. rou mar. ro Badia ro grd. rover, rëur fas. rover fod. roure amp. roero LD rover
s.m. Ⓜ roveri
1 albero a foglie decidue appartenente alla famiglia delle fagacee (quercus robur l.); farnia (gad. B 1763; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ quercia Ⓓ Eiche ◇ a) döt en crëp, che spuntâ, plëgn de vedli pëc fosc, de roi y trognores de jenier dutt in crepp, che spuntā, plengn’ de vedli pecc’ fosc’, d’rōs e trŏgnores de snìure DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia) ☟ aica
2 frutto della quercia (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; Ma 1953; F 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ghianda Ⓓ Eichel ◇ a) Al orô implí so vënter de rou, che mangiâ i porcí, y degügn n’i un dê. E oróa impli so vanter de ró, che mangiáa i portschi, e degügn ‘n in dèa. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia)
legn de rover (gad. Pi 1967, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002, fod. P/M 1985) Ⓘ quercia Ⓓ Eiche ◇ a) Franz s’à drë temù, l ie mucià y s’à scundù te n lën da rëur uet frants s’a dra̤ tęmú, l íe mutšá i s’ a škundú tę ŋ la̤ŋ da̤ róur úet RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.).

rover (grd., fas., LD) ↦ rover.

Roveré (fas., bra.) ↦ Rorei.

roveretan Ⓔ it. roveretano 6 1856 Roveretegn pl. (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:267)
fas. roveretan bra. roveretan
agg. Ⓜ roveretans, roveretana, roveretanes
di rovereto (fas.) Ⓘ roveretano Ⓓ roveretanisch ◇ a) I segnores roveretegn no i sarà po demò poiousc / Perché en ogne marmaa / L’é fosc ence la franzonaa I signores Roveretegn non i sara po demo poglious / Perche in ogni marmaja / Le foss encie la franzonaja PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:267 (bra.).

roveretan (fas., bra.) ↦ roveretan.

rovina (Badia) ↦ ruina.

roviné (gad., Badia) ↦ ruiné.

ru (fod., amp.) ↦ ruf.

(gad., mar., Badia) ↦ ruf.

ruà (col., amp.) ↦ ruvé.

rüa (Badia) ↦ riva.

ruar (bra., moe.) ↦ ruvé.

rubament (MdR) ↦ robament.

rubé (grd.) ↦ robé.

rué (grd.) ↦ nrué.

rué (fod.) ↦ ruvé.

ruel (grd.) ↦ revel.

ruënt (grd.) ↦ revënt.

ruèr (fas., caz.) ↦ ruvé.

ruesa Ⓔ ROSA (EWD 5, 564) 6 1833 reuses pl. (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:261)
gad. rösa mar. resa Badia rösa fas. resa moe. rösa fod. ruosa, rosa amp. ruosa LD ruesa MdR rösa
s.f. Ⓜ rueses
nome comune delle piante appartenenti al genere omonimo delle rosacee (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ rosa Ⓓ Rose ◇ a) In soma, olà ch’ël é röses, ilò à le Signur Idie inće lascè crësce spines. Iǹ somma, ólà ch’ël é reuses, illò ha le Signur Iddie inçhié lascè crësce spines. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:261 (MdR); b) Al mina de rové pro na cioscia de röses, y cöie n ciüf El mina d’r’vè pro na ceŏscea d’rouſes, e couie ‘ng ceuff DeclaraJM, SantaGenofefa1878:124 (Badia).

ruesa (LD) ↦ ruesa.

rueta Ⓔ mhd. ruete (EWD 5, 570) 6 1833 reutes pl. (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:267)
gad. röta Badia röta grd. rueta fas. reta fod. ruota † LD rueta MdR röta
s.f. Ⓜ ruetes
1 bacchetta lunga e sottile (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ verga Ⓓ Rute ◇ a) Ëi me cuntava che na pert vëgn scorià con rötes fin a le sanch, sco Chëlbeldie sö la crusc. Ëi me cuntava che ‘na pärt vëgn scorià coǹ reutes fin a le sang, sco Quëlbeldie seu la cruŝ. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:267 (MdR)
2 ramo giovane e sottile (gad.) Ⓘ ramoscello Ⓓ kleiner, dünner Ast ◇ a) Sot a n ciadortl de peció ára ciafé na röta dër bel inzinciorada da barbücia Soutt a ‘ng ceadōrt’l d’pecceŏ alla ceaffè na rŏuta der bell inzinzorada da barbuzza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36 (Badia); b) i pici vicí chersciô, ciafâ plömes, tan dî, cina che les rötes da sleghes ê ciariades de bi früc i piccei vicceì cresceō, ceaffā plumes, tan dī, cina che les routes da sleghes ē ciariades d’bi fruttg’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:52 (Badia).

rueta (grd., LD) ↦ rueta.

ruf Ⓔ RĪVUS (EWD 5, 576) 6 1763 rù ‘torrens, rivus’ (Bartolomei1763-1976:95)
gad. rü mar. rü Badia rü grd. ruf fas. ruf caz. ruf moe. rif fod. ru amp. ru LD ruf
s.m. Ⓜ rufs
1 breve corso d’acqua (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ruscello, rio Ⓓ Bach ◇ a) cogne jir a vardèr de la feides che […] no les me saute jun ruf cogne ʒ̉ir a vardér de la feides, ke […] no les no les me saute ʒ̉u ‘n ruf BrunelG, Cianbolpin1866:5 (caz.); b) Do chëstes conscidraziuns s’ára chirí tl rü, che jô jö por la munt, na pera da ciajó taiënta Dō chestes consideraziungs s’ àla chirì t’ l rū, che jē jou pur la munt, na pera da ciajò taianta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:57 (Badia); c) Ma la fëna respuend: te ne n’ei minà, ma mi pitl Franz, che à vardà l’auces iló pra ruf. ma̤ la̤ fá̤ŋa̤ ręšpúent: tę nęn ę-i miná, ma̤ mi pitl frants, k’ a va̤rdá l’áutxęs iló pra̤ ruf. RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.)
2 fig. gran quantità (gad., grd. F 2002) Ⓘ fiume Ⓓ Strom ◇ a) ie ve prëie cun gran devozion de dé a chisc mi uedli ruves d’antia gotes je ve’ preje cun gran devocion de dè a chis mi uedli ruves d’antia gotes RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); b) A chisc baiá l’afliziun conzentrada al cör ingropé s’á fat sfogo cun n rü de leghermes A chisc’ baià l’affliziung conzentrada al cour ingroppè s’ à fatt sfogo cunung ru d’legrimes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:86 (Badia).

ruf (grd., fas., caz., LD) ↦ ruf.

Rugero 6 1878 Ruggero (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26)