Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/859

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


Rugero
824



gad. Rugero Badia Rugero
antrop.
(gad.) Ⓘ Ruggero Ⓓ Rüdiger ◇ a) Dá ca la creatöra, y tö Rugero, stopa i edli. Da ca la creatura, e tou Ruggero, stoppa i oudli. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26 (Badia).

Rugero (gad., Badia) ↦ Rugero.

ruina Ⓔ nordit. rovina (semantica) ‹ RUĪNA (GsellMM) 6 1833 ruìna (DeRüM, Grosc1833-1995:287)
gad. roina mar. rüna Badia rovina grd. ruina, revina fas. roìna caz. ruìna bra. ruina, roina moe. roina fod. ruina amp. roìna, ruìna LD ruina MdR ruina
s.f. Ⓜ ruines
disastro, tracollo, disastro economico o morale (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ rovina, rovina Ⓓ Ruin, Schaden ◇ a) tröc dinà inte les mans de n caprizius é n gran mal, e pò ester süa ruina. treućh dinnà inte les maǹs de ‘ǹ capriciús [é] ‘ǹ graǹ mal, e pò estr süa ruìna. DeRüM, Grosc1833-1995:287 (MdR); b) No cialé mei curiëus auter ch’a chël, che sta bën sëura, / Burta cosses ruina dl cuer te porta daniëura. No tgëlè mëi curious aùter ch’a chëll, chë sta bëŋ soura, / Burta còsses ruina del cuer të pòrta d’ugn oura. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); c) Ma per amor de Dio che èste fat chiò! Lascia pur ve, che senó i à po tant de bestiam da chi da Gries, che l’é noscia ruìna. Ma per amor de Dio, ke este fat kio! Laša pur ve, ke senò i à po tant de bestiam da ki da Gries, ke l e noša ruina. BrunelG, Cianbolpin1866:18 (caz.)
jì en ruina (fas.) Ⓘ andare in rovina, decadere Ⓓ zugrunde gehen ◇ a) "Te cognes saer che chiò l’é la cèsa del Vent e canche chel vegn dapò duc chi che rua chiò va duc in ruìna." "Te cognes saer, ke kiò l è la čes̄a del Vent e kan ke kel ven dapò duč, ki ke rua kio va duč in ruina." BrunelG, Cianbolpin1866:16 (caz.) ◆ ruines (gad.) Ⓘ rovine, ruderi Ⓓ Ruine ◇ a) Le ciastel de Sigfrid, solitamënter nominé Sigmern, o Simmern, olach’ i sposi abitâ, é gnü plü tert desdrüt, mo sot l’inom Altensimmer él ciamó les rovines da odëi L’ciastell d’Sigfrid, solitament’r nomine Sigmern, o Simmern, ullacch’ i sposi abitā, è gnù plou tert desdrutt, mo sŏtt l’innom Altensimmer èle ciamò les rovines da udei DeclaraJM, SantaGenofefa1878:128 (Badia).

ruina (grd., bra., fod., LD, MdR) ↦ ruina.

ruinà (col., amp.) ↦ ruiné.

ruìna (caz., amp.) ↦ ruina.

ruinà (col., amp.) ↦ ruiné.

ruinar (bra.) ↦ roinar.

ruiné Ⓔ nordit. rovinar(e) (semantica) ‹ RUĪNĀRE (GsellMM) 6 1763 rovinè ‘ruina’ (Bartolomei1763-1976:95)
gad. roviné mar. rüné Badia roviné grd. ruiné, reviné fas. roinèr caz. roinèr bra. roinar, ruinar moe. roinar fod. ruiné, roiné col. ruinà amp. ruinà, roinà LD ruiné
v.tr. Ⓜ ruina
1 danneggiare in modo irreparabile o assai gravemente, ridurre in cattivo stato (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ distruggere, rovinare Ⓓ zerstören, beschädigen, ruinieren ◇ a) Ie ne fove drë tan burta, / n puech goba, stramba, curta: / ma depò che n’é giapà, / l desdën m’à ruinà. Je ne fóve drè tan burta, / un puec goba, stramba curta: / ma da pò che n’è giapà, / el Desdeng m’ha ruinà. PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.); b) Jova al’ana, jova al corp se dé pesc cun prudënza, / Ruina l’ana, ruina l corp la truepa fraidumënza. S̿òva all’ ana, s̄òva al corp së dè pes̄ con prudënza, / Ruina l’ana, ruina ‘l còrp la truepa frëidumënza. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); c) recordete che te staes te dò de me, e de aer gran reguardo, che no te ge ruìnes o che te ge reverses vèlch recordete ke te staes te do de mè e de aer gran reguardo, ke te no ğe ruìnes o ke te ğe reverses velk BrunelG, Cianbolpin1866:19 (caz.); d) Fesc, te preo, che ‘l scarafagio / El no m’ebe da inpestà / Che pian, pian, adagio, adagio / No ‘l me pode roinà. Fésc, te preo chel scarafaggio / El no m’èbe da impestà / Che pian, pian, adagio, adagio / Nòl me pόde roinà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:40 (amp.); e) á assalté la Francia, y manacia de roviné a fer y füch le paisc à assaltè la Francea, e manaccea de rovinè a fer e fuc ‘l paìsc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia)
2 danneggiare moralmente, compromettere (gad., grd., fas., fod., amp., LD) Ⓘ danneggiare, rovinare Ⓓ ruinieren ◇ a) mo degügn ne sará mai capazi de capí l’odio, che por chësc s’ê descedé sö tl anim de Golo, che s’á cuindi ressolt de la roviné mo degungn’ nè sarà mai capazi de capì l’odio, che purchesc’ s’ ē descedè sou t’ l animo de Golo, ch’e s’ ha quindi resolt d’la rovinè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ ruinés, ruineda, ruinedes
danneggiato (anche moralmente) in modo irreparabile o assai gravemente (gad., grd. F 2002, fas. DILF 2013, fod., amp.) Ⓘ rovinato Ⓓ ruiniert ◇ a) Chëlun majer o miëur bën pudons nëus fé ala patria, auter che chël de nsenië y de nstruì la joventù, mascimamënter a chisc tëmpes, ulache la ie tan ruineda Chl’ uŋ màs̄er o miour ben pudons nous fè alla patria, auter chë chëll de ’ŋsëgnè y de ‘nstruì la s̄oventù, maŝŝimamënter a chis tempes, ulà chë la jè tan ruineda PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.) ☟

guasté.

ruiné (grd., fod., LD) ↦ ruiné.

rujené (grd.) ↦ rejoné.

rujeneda (grd.) ↦ rejoneda.

Rumestluns 6 1858 Romostluns (PescostaC, BonesEghes1858-1994:229)
gad. Rumestluns
topon.
località nel comune di la valle, conosciuta per il suo bagno contadino (gad.) Ⓘ Rumestluns Ⓓ Rumestluns ◇ a) O plaies o valch ater bur mal söla pel varësc döt a Rumestluns da La Val! O plaies o valch ater bur mal söla pel varësc düt a Romostluns da La Val! PescostaC, BonesEghes1858-1994:229 (Badia).

Rumestluns (gad.) ↦ Rumestluns.

rumëur (grd.) ↦ rumour.

rumià (amp.) ↦ rumié.

rumiar (bra., moe.) ↦ rumié.

rumié Ⓔ RŪMIGĀRE (EWD 5, 580) 6 1848 rümia 3 (PiccolruazA, Scassada1848-1978:70)
gad. romié mar. römié Badia rumié grd. rumië fas. rumièr bra. rumiar moe. rumiar fod. rumié, romié amp. rumià LD rumié
v.intr. Ⓜ rumia
di ruminante, masticare ulteriormente il cibo riportandolo dal rumine alla bocca (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ruminare Ⓓ wiederkäuen ◇ a) Ai s’la mastia y s’la römia / sciöche vidí na peza tömia