Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/852

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


roba
817


risćé (gad., grd., mar., Badia, fod., LD) ↦ risćé.

risćèr (fas., caz.) ↦ risćé.

risćià (col., amp.) ↦ risćé.

risćiar (bra., moe.) ↦ risćé.

risoluziun (Badia) ↦ ressoluzion.

rispet (col.) ↦ respet.

rispetà (col., amp.) ↦ respeté.

rispeto (amp.) ↦ respet.

rispetos (amp.) ↦ respetous.

risposta (col., amp.) ↦ resposta.

riter Ⓔ dt. Ritter 6 1878 rittri pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7)
gad. riter Badia riter
s.m. Ⓜ ritri
nel medioevo, chi apparteneva alla cavalleria (gad.) Ⓘ cavaliere Ⓓ Ritter ◇ a) Intan rovâl da vigni pert trupes nöies de ritri alerch verso le ciastel Intang r’vale da vigne pert truppes nouies de rittri arlerc verso ‘l ciastell DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia); b) Valgügn agn do i êra finalmënter garatada ales fadies, o dijarun, ai sforc di ritri sü amisc y dl fedel portaermes de condü le conte val’ ota fora dl ciastel Valgungn’ angn’ dō i ēla finalmentr garatada alles fadīs, o dirung, ai sforc’ di rittri su amizi e d’l fedēl portaermes d’condù ‘l conte val ŏta fora d’l ciastell DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89 (Badia).

riter (gad., Badia) ↦ riter.

riterspiel Ⓔ dt. Ritterspiel 6 1878 ritterspil (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89)
gad. riterspiel Badia riterspiel
s.m. sg.
gioco di abilità da fare a cavallo, nel mondo medievale e rinascimentale (gad.) Ⓘ gioco a cavallo Ⓓ Ritterspiel ◇ a) n ater á injigné n riterspiel, da trá la saita te n anel ‘ng n’at’r à ingjignè ‘ng ritterspil, da tra la saìtta teng anell DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89 (Badia).

riterspiel (gad., Badia) ↦ riterspiel.

ritirà (col.) ↦ retré.

ritorn (moe.) ↦ retourn.

ritorn † (grd.) ↦ retourn.

ritorno (gad.) ↦ ritur.

ritrat (col.) ↦ retrat.

ritrato (amp., LD) ↦ retrat.

ritur (gad.) ↦ retourn.

riuda Ⓔ deriv. di (EWD 5, 526) 6 1848 riüda (PiccolruazA, Scassada1848-1978:71)
gad. riüda Badia riüda amp. riduda LD riuda
s.f. Ⓜ riudes
scoppio di riso piuttosto lungo e sonoro (gad. Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, amp. Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ risata Ⓓ Lachen, Gelächter
se dé na riuda (gad.) Ⓘ divertirsi Ⓓ Spaß haben ◇ a) Mo ci riüda, vé, / ch’ëra spo se dê! Mu ći riüda, vè, / ch’ëla spo se dê! PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia).

riuda (LD) ↦ riuda.

riüda (gad., Badia) ↦ riuda.

riva Ⓔ RĪPA (Gsell 1991a:116) 6 1763 rua ‘salebrae, litus, ripa’ (Bartolomei1763-1976:95)
gad. röa Badia riva, rüa grd. riva fas. riva fod. riva amp. ria LD riva
s.f. Ⓜ rives
1 la zona di terra che limita una distesa di acque o un corso d’acqua (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986, LD DLS 2002) Ⓘ riva Ⓓ Ufer ◇ a) Sot al brac portâl erba bela frësca, impormó coiüda söla röa dl rü, tla man âl na raisc, ch’al se mangiâ. Soutt al bracc’ portāle erba bella fresca, imp’rmò coiuda soulla rūa d’l rū, t’la mang āle na raìsc’, ch’el sè mangiā. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:93 (Badia)
2 declivio di un versante collinare o montuoso (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ pendio erboso Ⓓ bewachsener Abhang ◇ a) Rovada amesa la röa dla munt, olach’ara é por jí, s’éra sentada jö, por palsé y se solevé cun n pü’ de lat R’vada a mezza la rūa d’la munt, ullacch’ ella è pur jì, s’ ella sentada jou, pur palsè e sè sollevè cunung pude latt DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56 (Badia); b) a te pice debl y miserabl mëssel ester le iade por chësc desert d’orur, por n bosch spës folé, por röes ërtes, y frignuns de crëp, n iade lunch, de fadia y plëgn de prighi a tè picce debl e miſerabil mess’ ‘l est’r ‘l iade pur chesc’ deſert d’orror, pur ‘ng bosc spess follè, pur rūūs ertes, e frignungs d’crepp, ‘ng iade lunc, d’fadìa e plengn’ d’prigoi DeclaraJM, SantaGenofefa1878:77 (Badia).

riva (Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ riva.

riverì (fod.) ↦ reverì.

rivignì (col.) ↦ revegnì.

rizà (amp.) ↦ aricé.

rizé (col.) ↦ aricé.

rizeiver (caz.) ↦ receve.

rizeve (fod.) ↦ receve.

ro Ⓔ mhd. rôr (EWD 5, 547) 6 1763 rò ‘tubus’ (Bartolomei1763-1976:94)
gad. ro mar. ro Badia ro fod. ro † amp. ro MdR ro
s.m. Ⓜ ros
tubo o canale di varia grandezza e di qualunque materia (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fod.) Ⓘ tubo, canna, rotolo Ⓓ Rohr, Röhre ◇ a) Percì l à cane grane / E lerge de doi spane / Come l ro de chegadou! Perçhi l’ha canne grane / E lergie de doi spanne / Come l’ró de cagadóu! PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.).

ro (gad., mar., Badia, amp., MdR) ↦ ro.

ro (gad.) ↦ roa.

ro (mar., Badia) ↦ rover.

(Badia) ↦ roa.

ro † (fod.) ↦ ro.

roa Ⓔ prelat. *RŎVA (EWD 5, 545) 6 1763 roa ‘montis abruptio’ (Bartolomei1763-1976:94)
gad. ro mar. roa Badia rò grd. roa fas. ròa fod. roa amp. roa LD roa
s.f. Ⓜ roes
scivolamento o distacco di terreno o di roccia lungo un pendio (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ frana, smottamento Ⓓ Erdrutsch ◇ a) e po el scomenza, ma a ra moda soa / a ciacolà ch’el me parea na roa… e po el scomenža, ma a ra moda soa / a ciacolà ch’el me parea na roa… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.); b) y al le porseghitëia a ciaval por crëpes, roes y brüsces cina ala grota de Genofefa e el ‘l parseghita a ciaval pur creppes, rōs e brusces cina alla grotta d’Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:90 (Badia).

roa (mar., grd., fod., amp., LD) ↦ roa.

ròa (fas.) ↦ roa.

röa (gad.) ↦ riva.

roba Ⓔ anordit. roba (GsellMM) ‹ germ. rauba (EWD 5, 547) 6 1631 (di tel) robba (Proclama1631-1991:156)