Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/853

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


roba
818



gad. roba mar. roba Badia roba grd. roba fas. roba caz. roba bra. roba moe. roba fod. roba col. roba amp. roba LD roba MdR roba
s.f. Ⓜ robes
1 termine generico usato per indicare una cosa qualsiasi (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ roba, cosa Ⓓ Sache ◇ a) Vëgneste laldè / Plü che te merites / Poste te pensè / Che ël é robes dites / Ch’avëi tö te desses Vëgneste laldè / Plü che te merìtes / Poste te pensè / Ch’ël é robes dites / Ch’avëi teu te desses DeRüM, Lob1833-1995:290 (MdR); b) A nos, püra jënt, a nos, püri ladins, / nes dál bëgn mius robes co a püri cuzins. A nos, püra jëint, a nos, püri Ladins, / nes dál bëgn mius robes ch’a püri cozins. PescostaC, BonesEghes1858-1994:228 (Badia); c) Dala ciarestia, che fova, messova ël se cuntenté de maië cun chëla besties; ma nianca de chëla roba no giatovel assé. Dalla tgiàrestia, chë foa, mëssòva ël së cuntëntè de majë con chëlla bösties; ma nànche de chëlla ròba non giatovel assè. VianUA, FiProdigo1864:192 (grd.); d) l vedea che via Sas de Pordoi l’era na tousa o femena, che metea semper fora roba a sièr el vedea ke via Sas de Pordoi l era na tousa o femena, ke metea semper fora roba a sier BrunelG, Cianbolpin1866:2 (caz.); e) Co là inze i à sapù / Che i aea fato sta roba: / El judizio aé pardù! Co lá inze i á sapù / Che i avea fatto sta roba: / El giudizio avé pardù! Anonim, Monumento1873:3 (amp.); f) E de jaides no vardon / Che vien infin pascion / A vede tanta roba / Par scuerśe chera goba. E de giaides no vardon / Che vien in fin pascion / A vede tanta roba / Par squerse chera goba. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.); g) al gnô cun les prömes proes de se istës, a desfarenzié les robes incër se, a scolté sö parores y a les dí do el gnē colles prumes proves de sè istess, a desferenziè les robes incear sè, a scoltè sou parores e a les di dō DeclaraJM, SantaGenofefa1878:44 (Badia)
2 insieme degli effetti personali (gad., grd., fas.) Ⓘ roba Ⓓ Sachen ◇ a) Y do n valgun dis chësc fi plu jëunn s’à tëut si roba, y se n ie jit te n paesc dalonc I do ‘n valgung dis chesc fi plù yeun s’ha teut si roba, i sen ie yit t’ n pavisc dalontsc Anonim, PezFiProdigo1835*-1913:130 (grd.); b) E coscì chest fi più jon dò zeche dis l’à tout sù la sia robes, e l’é se n jit E così chest fì plu jong doò seche dis l’ha tout su la sia robes, e l’è sin git SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:245 (caz.); c) Genofefa â spenü döta la nöt en azeté i forstis, y en injigné pro les robes nezesciares por le iade. Genofefa ā spenù dutta la noutt in azzettè i forstiis, e in injignè pro les robes necessaries pur ‘l iade. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia)
3 affare, faccenda, vicenda (gad., grd., fas., amp.) Ⓘ roba Ⓓ Sache ◇ a) L fi ntlëuta se à dessenà, y ne à ulù jì te cësa. Si pere, canche l à udù chësta roba, ie jit ora da d’ël El fì ‘ncleuta s’ ha desennà, i n’ha ulù gì te ciäsa. Si père, cang ch’l’ha udù chesta roba, iè gi òra da del SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:253 (grd.); b) ‘l à sentù, ch’i sonaa e i ciantaa, e ‘l à ciamà un servidor e i à domandà, ce che vorea dì sta roba l’ha sentù, ch’i sonava e i ciantava, e l’ha ciamà un servidor e gli ha domandà, ciè che vorea dì sta roba ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); c) Robes plu stranies - fossa mo fé manies / O gor jì en slita - po! na tèl vita Robes plu stranies - foss mo fè manies / O gor xi ‘n slitta - po! ‘na tel vita BrunelG, OccasioneNozza1860*-2013:368 (bra.); d) El par proprio de no crede, / Duto cuanto chesto ca / Ma ‘l é robes che se vede / E che se parla in verità. El par proprio de no’ crede, / Duto quanto chesto cà / Ma l’é robes che se vede / E che se parla in verità. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.); e) N’i ciafei sö amur ales robes dl monn, ne metede osta confidënza söl gros, sön roba morta, mo en Dî N’i ceaffèi sou amur alles robes d’l mon, nè mettede osta confidenza soul grōs, soung roba morta, mo in Dì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:119 (Badia)
4 ogni prodotto in quanto oggetto di commercio e destinato alla vendita (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ merce Ⓓ Ware ◇ a) J. La roba muessen fé valëi, che, sce cieres no mënt, stleta la fej pa bën i autri. S̄. La ròba muessuŋ fè valëi, che, ŝe ciëres no mënt, sclötta la fèŝ pa bëŋ i àutri. VianUA, JanTone1864:198 (grd.)
s.f. sg.
insieme di beni materiali (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986) Ⓘ proprietà, avere, roba Ⓓ Vermögen, Besitz ◇ a) l plu jëunn de chisc à dit al pere: Pere, dame la pert de mi arpejon. Y chël à spartì danter ëi si roba. ‘l plu yeun de chisc ha dit al pere: Pere, dame la pert de mi erpeyong. I chel ha spartì danter ei si roba. Anonim, PezFiProdigo1835*-1913:130 (grd.); b) Pare dajéme ra me parte de ra roba, che me toca. Pare dagème ra me parte de ra roba, che me tocca. ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); c) Sode e roba a boaton / e vestì de pano fin Sòde e ròba a boatón / e vestì de pano fin DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.); d) Golo scomenciâ a fá dassënn da patrun: a jí vistí alingrana fora de mosöra, a dé pasć de gran cost, y a desfá ia en chësta manira la roba dl patrun Golo scomenceā a fa dassenn da patrung: a ji vistì all’ inggrana for de meſura, a dè pastg’ de grang cost, e a desfà ia in chesta maniera la roba d’l patrung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia); e) La plueia, contra chëla ch’é bruntlà, m’à salvà roba y vita. la̤ plúeia̤, kóntra̤ ká̤la̤ k’ ę bruntlá m’a sa̤lvá rǫ́ba̤ i víta̤. RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.).

roba (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., bra., moe., fod., col., amp., LD, MdR) ↦ roba.

robà (col., amp.) ↦ robé.

robament Ⓔ deriv. di robé 6 1833 rubamëntg pl. (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266)
MdR rubament
s.m. Ⓜ robamenc
reato consistente nell’impossessarsi di una cosa mobile altrui (MdR) Ⓘ furto Ⓓ Diebstahl ◇ a) Cosses, ch’in atri lüsc vëgn castiades sco valch de püch, per ejëmpio: de pici rubamënć, infedeltês, ćioches Cosses, ch’iǹ atri lüŝ vëgn castiades sco valq de püc, per eŝempio: de picći rubamëntg, infedeltés, çhiocches DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR).

robar (bra., moe.) ↦ robé.

robé Ⓔ apadan. robar ‹ germ. raubôn (GsellMM) 6 1763 robbè ‘furor, aris’; robè ‘rapio’ (Bartolomei1763-1976:95)
gad. robé, arobé mar. arobé Badia robè, arobè grd. rubé fas. robèr caz. robèr bra. robar moe. robar fod. robé col. robà amp. robà LD robé MdR robè, arobè
v.tr. Ⓜ roba
sottrarre oggetti o denaro di proprietà altrui, con astuzia, sotterfugio e inganno (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879;