Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/847

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


reverendo
812


Ⓘ reverendo Ⓓ Hochwürden ◇ a) N procescion / Fosc pa che chest Reverendiscem / L portarà chel Die sentiscim ’N processiong / Fos pa che chest Reverendissem / ‘L portarà chel Dio sentissem BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252 (bra.).

reverendo (gad., Badia, grd., fas., bra.) ↦ reverendo.

reverì Ⓔ it. riverire 6 1833 reverì (DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:240)
fas. reverir fod. reverì, riverì MdR reverì
v.tr. Ⓜ reveresc
fare oggetto di profondo rispetto, anche con manifestazioni formali di ossequio e di cerimonia; omaggiare (fas. Mz 1976; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, MdR) Ⓘ riverire Ⓓ verehren ◇ a) Iö à l’onur de ves reverì. / Parimënter, mia cara amica! Jeu ha l’onur de ves reverì. / Parimëntr, mia cara amica! DeRüM, OnurReverì1833-1995:234 (MdR); b) Ći azidënt favorevol ves mëna mo achilò? / Iö sun vegnüda per ves reverì. Çhi accidënt favorévol ves mëna mó aquilò? / Jeu suǹ vegnüda per ves reverì. DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:240 (MdR).

reverì (fod., MdR) ↦ reverì.

reverir (fas.) ↦ reverì.

reversar (bra., moe.) ↦ reversé.

reversé Ⓔ it. riversare 6 1866 reverses 2 (BrunelG, Cianbolpin1866:19)
fas. reversèr caz. reversèr bra. reversar moe. reversar
v.tr. Ⓜ reverseia
gettare per terra, far cadere ciò che è in posizione verticale (fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ rovesciare Ⓓ umwerfen ◇ a) "Mo" l disc "recordete che te staes te dò de me, e de aer gran reguardo, che no te ge ruìnes o che te ge reverses vèlch." "Mo, el diš, recordete ke te staes te do de mè e de aer gran reguardo, ke te no ğe ruìnes o ke te ğe reverses velk." BrunelG, Cianbolpin1866:19 (caz.)
p.p. come agg. Ⓜ reversés, reverseda, reversedes
gettato a terrra (fas. DILF 2013) Ⓘ rovesciato, ribaltato Ⓓ umgekippt, gestürzt ◇ a) chisc pecei duc en crousc e reversé un sora l’auter kis pečei duč in crouš e reversè un sora l auter BrunelG, Cianbolpin1866:18 (caz.).

reversèr (fas., caz.) ↦ reversé.

revina (grd.) ↦ ruina.

reviné (grd.) ↦ ruiné.

revoluzion Ⓔ it. rivoluzione ‹ REVOLŪTIŌ (EWD 5, 524) 6 1870 revoluzion (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432)
gad. revoluziun Badia revoluziun grd. revoluzion fas. revoluzion fod. revoluzion col. revoluzion amp. revoluzion LD revoluzion
s.f. Ⓜ revoluzions
mutamento radicale di un ordine statuale e sociale, nei suoi aspetti economici e politici (gad. A 1879; Ma 1950; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ rivoluzione Ⓓ Revolution ◇ a) I vedeva pur, che la revoluzion perseguitava l Papa e la chiesa, e ogni religion. I vedeva pur, che la revoluzion perseguitava ‘l Papa e la chiesa, e ogni religion. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.).

revoluzion (grd., fas., fod., col., amp., LD) ↦ revolu-

zion.

revoluziun (gad., Badia) ↦ revoluzion.

rezeiver (fas.) ↦ receve.

rezes Ⓔ nordit. rezesso (EWD 7, 373) 6 1878 rezess’ (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:111)
Badia rezes grd. zes fas. rezess
s.m. Ⓜ rezesc
spazio che intercorre tra due cose (Badia P/P 1966, grd. L 1933; F 2002) Ⓘ distanza Ⓓ Entfernung
de rezes (Badia) Ⓘ discosto, distante Ⓓ abseits, entfernt ◇ a) chël bun vësco, […], consacrâ en chël de na dlijia nöia nia plü de n’ora de rezes dala strada, ch’ai â da fá chel bung vesco, […], consagrā ing chel dè na dlisia nouia nia plou de ‘ng n’ora d’rezess’ dalla strada, ch’ei ā da fa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:111 (Badia).

rezes (Badia) ↦ rezes.

rezess (fas.) ↦ rezes.

rezeviment (fas., fod.) ↦ receviment.

rezevimënt (grd.) ↦ receviment.

rezità (col., amp.) ↦ rezité.

rezité Ⓔ nordit. reçitàr ‹ RECITĀRE (EWD 5, 526) 6 1873 rezitando gerund. (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:40)
gad. rezité Badia rezité fod. rezité col. rezità amp. rezità LD rezité
v.tr. Ⓜ reziteia
dire, pronunciare a voce più o meno alta, con una certa ricerca di espressività interpretativa, un testo imparato a memoria o già preparato, comunque senza leggere (gad. P/P 1966; DLS 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp., LD DLS 2002) Ⓘ recitare Ⓓ aufsagen, vortragen ◇ a) Anpezane, ‘l é ben ora / Che fenide sta canzon / Tabacon, e po finonera / Rezitando sta canzon. Ampezzane, le ben ora / Che fenide sta canzόn / Tabaccόn, e pό fin’ ora / Rezitando sta canzόn. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:40 (amp.).

rezité (gad., Badia, fod., LD) ↦ rezité.

ri (gad., MdR) ↦ rie.

(gad., mar., Badia) ↦ rì.

Ⓔ RĪDĔRE (invece di RĪDĒRE) (EWD 5, 526) 6 1763 rì ‘rideo’; ri fora ‘irrideo, illudo, ludifico’ (Bartolomei1763-1976:94)
gad. rí mar. rí Badia rí grd. rì fod. ride amp. ride LD rì MdR rì
v.intr. Ⓜ ri, rit
manifestare allegria, ilarità, oppure scherno e disprezzo, attraverso la contrazione dei muscoli facciali ed emettendo un caratteristico suono inarticolato (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ ridere Ⓓ lachen ◇ a) Y nëus tumon ruel, y jon tuman rijan. J nous tumong ruöl, j schong tumang rischang. RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); b) Iö per me preferësce les tragedies a vigne atra raprejentaziun. / Vos pitëis dunca gën, e iö me gode a rì. Jeu per mè preferësce les tragédies a vign’atra repreŝentaziuǹ. / Vos pittëis dunca giaǹ, e jeu me gode a rì. DeRüM, OnurReverì1833-1995:234 (MdR); c) Ah ritela pö ma, picenin, che cina che te ries, ne degor les leghermes de tüa uma. A riit’ la pouma, piccening, chè cina, che te riis, ne degŏrr les legrimes d’tua uma. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:19 (Badia)
s.m. sg.
atto del ridere (gad. V/P 1998, grd. F 2002) Ⓘ riso Ⓓ Lachen ◇ a) en chëst’acia to bel rí me dá da intëne plü co mile parores in chest’acea to bell rì mè dā da intenne ploucche mille parores DeclaraJM, SantaGenofefa1878:19 (Badia)
da rì (gad., grd. F 2002, fod. Ms 2005, amp., MdR) Ⓘ buffo, allegro Ⓓ lustig ◇ a) iö ne les pò sofrì, iö vëighe plü gën valch da rì. jeu ne les pò soffri, jeu vëighe plü giaǹ valq da rì. DeRüM, OnurReverì1833-1995:234 (MdR); b) Ce da ride a ‘l vede cioco / par chi luoghe a tandarlà Ce da ride al vede ciòco / par chi luoghe a tandarlà DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.); c) N’é pa nia da rí! /