Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/846

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


reverendo
811


sŏtt, sŏtt, e laprò la ceìra seccia for d’m’ſura ā fatt d’chella Signura ‘l retratt d’la somma m’ſeria. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:62 (Badia); b) Sü ciavëis fosc grëc, le frunt alt, i edli gragn y vis, le nes n pü’ gumbe, la bocia picera, insoma düc i trac dl müs é retrac dl pere Sū ciaveis fosc’ grattg’, ‘l frunt alt, i oudli grangn’ e vīs, l nēs ‘ng pū gumbe, la boccia piccera, in somma duttg’ i trattg’ d’l mus è retrattg’ d’l pere DeclaraJM, SantaGenofefa1878:94 (Badia).

retrat (gad., mar., Badia, grd., fas., fod.) ↦ retrat.

retré Ⓔ it. ritrarre/ritirare ‹  RETRAHERE (risp. *RETĪRĀRE) (EWD 5, 520) 6 1878 ritirede 5 imp. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81)
gad. retrá Badia retrá grd. retré fas. retirèr caz. retirèr bra. retirar fod. retrè col. ritirà amp. retirà LD retré
v.tr. Ⓜ retira, retiron, retrat
riferito a una propria affermazione o azione, dichiarare che debba considerarsi come non fatta (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ritirare, ritrarre Ⓓ zurücknehmen, widerrufen ◇ a) Ascoltede mia suplica, mi caro signur, y retirede la sentënza Ascoltede mia supplica, mi caro signur, e ritirede la sentenza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81 (Badia)
se retré (gad. DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fod. DLS 2002; Ms 2005) Ⓘ ritirarsi Ⓓ sich zurückziehen ◇ a) Cun na burta odlada plëna de rabia se retira Golo bleghel dal sënn Cuna burta odlada plena de rabbia sè retira Golo blŏghēl dal senn DeclaraJM, SantaGenofefa1878:20 (Badia).

retré (grd., LD) ↦ retré.

retrè (fod.) ↦ retré.

retré (grd., LD) ↦ retré.

rëur (grd.) ↦ rover.

revé (Badia, grd.) ↦ ruvé.

revegní (gad., Badia) ↦ revegnì.

revegnì Ⓔ deriv. di vegnì x it. rivenire, rinvenire (GsellMM) 6 1841 revegnù p.p. m.sg. (DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260)
gad. revegní mar. rovegní Badia revegní grd. revenì fas. revegnir caz. revegnir bra. revegnir moe. revegnir fod. revegnì col. rivignì amp. revegnì, reegnì LD revegnì
v.intr. Ⓜ revegn, revegnon, revegnù
riprendere i sensi, tornare in sé (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; A 1895; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ rinvenire Ⓓ wieder zu sich kommen ◇ a) Daspò l é revegnù n se stës Daspò l’è revegnù ‘n se stass DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); b) l’aea na forza teribiliscima. E gin à dat tante che l’é sutà jabas. Canche l’é revegnù un pech vegn al faure con i doi maghi a marena. laöa no fôrzô terribilissimô. Ö gin a dat tantö chö lö suta scha bas. Chan chö lö rivegnù un pöc vöng al faurö con i doi magi a marönô ZacchiaGB, Filamuscia1858*:6 (bra.); c) Ciáreme avisa, ch’i sun tüa fomena; sënt mia man col anel, ch’i á ciafé da te; revëgn a te istës, o signur, desmëna dala fantasia la trista idea. Ciareme avviſa, ch’i sung tua fomena; sent mia mang coll’ anell, ch’i à ceaffè da tè; r’vengn’ a tè istess, o Signur, desmena dalla fantasia la triste idea. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:92 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ revegnù, revegnus, revegnuda, revegnudes
ripresosi nei sensi, tornato in sé (gad., grd. F 2002, amp. Q/K/F 1985; C 1986) Ⓘ rinvenuto Ⓓ wieder zu sich gekommen ◇ a) N bun pez de tëmp é Genofefa stada mez indormedida sot a chël pëc, y finalmënter revegnüda a se, s’odôra cun so pice sora te n gran bosch ’Ng bung pezz de temp è Genofefa stada mezz indormedida soutt a chel pecc’, e finalment’r r’vegnuda a sè, s’udōla cung so picce sora teng grang bosc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:31 (Badia)
revegnì en se stes (fod.) Ⓘ rinvenire Ⓓ wieder zu sich kommen ◇ a) Daspò l é revegnù n se stës, e l disc: Cotánta de jent forestiera n cesa de mio pere i n à pán, che i’ n vánza, e mi son chilò che muore da fam. Daspò l’è revegnù ‘n se stass, e ‘l diss: Cotanta de zent forestiera ‘n cieŝa de mio père i n’ha pang, che i ne vanza, e mi son chilò che muore da fam. DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.).

revegnì (fod., amp., LD) ↦ revegnì.

revegnir (fas., caz., bra., moe.) ↦ revegnì.

revel Ⓔ ? (Lardschneider 1933:312) 6 1813 ruel (RungaudieP, LaStacions1813-1878:90)
grd. revel, ruel fas. revel
avv.
di frequente (grd. L 1933; F 2002) Ⓘ sovente, frequentemente, spesso Ⓓ häufig, oft ◇ a) Da man pietosa l mus a Gejù vën suià. / Mudëme l cuer, al mel ruel ntlinà. Da mang pietosa ‘l mus a Gesu vèn sujà. / Mudam ‘l cuor, al mèl ruel inclinà. RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); b) ie ve prëie cun duta mi ana de me dé la grazia d’avëi ruel l cuer nët, y jià dla virtù santes je ve preije cun dutta mi ana de me dè la grazia d’avei ruöl ‘l cuer nat, j shia della virtù santes RungaudieP, LaStacions1813-1878:92 (grd.).

revel (grd., fas.) ↦ revel.

revelé Ⓔ it. rivelare 6 1878 rivelè p.p. m.sg. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:73)
gad. revelé Badia revelé fas. revelèr fod. revelé
v.tr. Ⓜ reveleia
svelare, far conoscere ciò che non è noto, è poco chiaro o nascosto (gad., fas. DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ rivelare Ⓓ verraten, offenbaren ◇ a) Do na vita solitara él indô gnü inanter i uomini y ti á revelé, ch’Ël ê mené da so Pere zelest Dō na vita solitaria elle indō gnu inant’r li uomini e i à rivelè, ch’El ē m’nè da so Pere zeleste DeclaraJM, SantaGenofefa1878:73 (Badia).

revelé (gad., Badia, fod.) ↦ revelé.

revelèr (fas.) ↦ revelé.

revëne (Badia) ↦ arvene.

revenì (grd.) ↦ revegnì.

revënt (grd.) ↦ rovent.

reverendo Ⓔ it. reverendo ‹ REVERENDUS (EWD 5, 523) 6 1856 Reverendissem (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252)
gad. reverendo Badia reverendo grd. reverendo fas. reverendo bra. reverendo
agg. Ⓜ reverendi, reverenda, reverendes
titolo onorifico dei membri del clero cattolico e di ecclesiastici di alcune chiese riformate (gad. P/P 1966, grd. G 1923, fas. R 1914/99) Ⓘ reverendo Ⓓ hochwürdig, ehrwürdig ◇ a) Coronëis incö le bel cor / De reverendi veci proi Coroneis incoù ‘l bel Coro / D’Reverendi vecci Proi DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); b) Reverendo Primiziant, / Fi ne sëise plü da Oies Reverendo Primiziante, / Fì nè seise plou da Oies DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia); c) Rové ch’al ê dan chël signur reverendiscim, i âl porté dant, ci ch’al é sozedü R’vè ch’el ē dang chel signur reverendissimo, i ăle portè dant, cicch’el è suzzedù DeclaraJM, SantaGenofefa1878:112 (Badia)
s.m. Ⓜ reverendi
ecclesiastico, sacerdote (grd. G 1923, fas. R 1914/99)