Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/850

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


rigorous
815


ch’spaventa dal mal. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:126 (Badia); c) La jënt gnô en verité plü de timur d’Idî, arbandonâ i ri costüms La jent gnē in veritè plou d’timor d’Iddì, arbandonā i ri costumi DeclaraJM, SantaGenofefa1878:122 (Badia)
4 di persona (o di carattere), intrattabile, scontroso (gad., grd. F 2002) Ⓘ difficile Ⓓ schwierig ◇ a) Cun te bin i dër contënt, / obschon du hast n ri talënt. Con te bin i där contänt, / Obschon du hast un rie talänt. PezzeiJF, MHitthaler1819-2010:198 (Badia)
5 che riesce sgradito, che produce un effetto non piacevole, relativamente alla sfera sensoriale e psichica (gad., fod. Ms 2005, MdR) Ⓘ cattivo, brutto, sgradevole, spiacevole Ⓓ übel, unangenehm, unbehaglich ◇ a) spo, sigü de mia mort, dal ri tof da frat, che se spann por chësta grota spo, sigù d’mia mort, dal ri toff da frāt, ch’sè span pur chesta grotta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:64 (Badia); b) Che le vin da chëst ann ne sie tant bun che chël da l’ann passè pervia de les gran plöies ch’avun avü chëst isté, crëii, e tüć le dij, mo ch’ël foss pa tant rie che chël che m’ëis menè, n’avessi mai credü. Che le viǹ da quest an ne sie tant buǹ che quël da l’an passè per via de les graǹ pleujes ch’avuǹ avü quest isté, crëÿi, e tütg le diŝ, mo ch’ël foss pa tant rie che quël che m’ëis menè, n’avessi mai credü. DeRüM, VinChëstAnn1833-1995:287 (MdR)
6 piovoso, nuvoloso, burrascoso (gad., grd. F 2002, fod. Ms 2005) Ⓘ brutto Ⓓ schlecht ◇ a) Canch’al ê bur tëmp, o ri vënc sborâ Cang ch’el ē bur temp, o rì ventg’ sburrā DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59 (Badia)
7 che è inferiore alla misura ordinaria per dimensioni, numero, qualità o intensità (gad., MdR) Ⓘ mediocre Ⓓ schlecht ◇ a) Oh, i à bëin comprè, ch’i à comprè zacotan de biesces, e na ria asora, despò n pü’ de lin. Oh, j’ha bëiǹ comprè, ch’j’ha comprè zacotaǹ de biesces, e ‘na ria azòra, despò ‘ǹ pü’ de liǹ. DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:258 (MdR); b) ’Cër mesanöt, inaspetatamënter, vëgnel batü pro le vider de chëra ria picia finestra Cear mezza noutt, inaspettatament’r, vegnel battù pro ‘l vider de che ria piccea finestra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:20 (Badia)
s.m.f. Ⓜ riei, ria, ries
persona cattiva, malvagia (gad., grd. F 2002, MdR) Ⓘ cattivo Ⓓ böser Mensch, Böse ◇ a) Dess dunca demà i ri e i lotri jì soldas? Dess dunca demà i ri e i lottri ĝi soldas? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263 (MdR); b) Mi Pere zelest fej lominé sorëdl porsura i bugn y i ri. Mì Pere zeleste fesc’ luminè sored’l pur sura i bongn’ e i rì. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:39 (Badia).

rie (grd., fas., LD, MdR) ↦ rie.

rif (moe.) ↦ ruf.

rifé Ⓔ deriv. di grifa 6 1866 rifér (BrunelG, Cianbolpin1866:3)
fas. rifèr caz. rifèr
v.rifl. Ⓜ se rifa
salire su una roccia
se rifé (fas.) Ⓘ arrampicarsi Ⓓ klettern ◇ a) "Che mostrégnol sarà pa mai colavìa, fosse ben curious de jir via e me rifèr su per chela crepes a veder chi che l’é." "Ke mostregnol sarà pa mai colavia, fosse ben curious de ʒ̉ir via e me rifér su per kela crepes a vedér ki ke l é." BrunelG, Cianbolpin1866:3 (caz.).

rifèr (fas., caz.) ↦ rifé.

riflescion (fod.) ↦ reflescion.

rifugio (gad., Badia, fod.) ↦ refuje.

rigiré (gad., Badia) ↦ regiré.

rigor (gad., Badia, fas., fod., MdR) ↦ rigour.

rigoros (moe.) ↦ rigorous.

rigorosamenter Ⓔ deriv. di rigorous x it. rigorosamente 6 1833 rigorosamënter (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266)
gad. rigorosamënter S. Martin regorosamënter Badia regorosamënter grd. rigorosamënter fod. rigorosamenter MdR rigorosamënter
avv.
in modo rigoroso (gad., grd., fod., MdR) Ⓘ rigorosamente, severamente Ⓓ streng, mit Strenge ◇ a) de te’ cosses vëgn consciderades e castiades rigorosamënter inte le Militare de tä cosses vëgn conŝiderades e castiades rigorosamëntr inte le Militare DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR); b) á metü man dala ingiüria fata a chësta signura, che ël á paié fora rigorosamënter ha mẹtü man dalla ingiüria fatta a casta signura, cho val ha pajè fo̲ra rẹgo̮ro̮samantr PescostaC, Decame- ronIXLMV1875:652 (S. Martin); c) à scumencià dala ngiuria fata a chësta seniëura, ch’à vendicà rigorosamënter ha scumenćà dåll’ ingiuria fatta å chęsta segnęura, ch’ha vęndicà rigo̬ro̬såmęnter RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.); d) L Re […] à scomencé da la ngiuria fata a chësta signoura, che l’à vendicada rigorosamenter El Rẹ […] ha scomẹnćè dall’ ingiuria fatta a casta signo̮ura, che la ha vendicada rigorosamẹnter PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.) ☟ rigorous.

rigorosamenter (fod.) ↦ rigorosamenter.

rigorosamënter (gad., grd., MdR) ↦ rigorosamen-

ter.

rigorous Ⓔ it. rigoroso (cfr. Lardschneider 1933:313) 6 1833 rigurùs (PescostaC, DecameronIXMAR1875:651)
gad. rigorus mar. rigorus Badia rigorus grd. rigorous fas. rigorous moe. rigoros LD rigorous MdR rigorus
agg. Ⓜ rigorousc, rigorousa, rigorouses
1 di persona che agisce con rigore, rigidità o severità (gad., grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; EDLS2011; DILF 2013, LD EDLS2011) Ⓘ rigoroso Ⓓ streng, rigoros ◇ a) á motü man dal tort fat a cösta signura […], a deventé n dër rigorus paiadú de düc, co cuntra le onur de söa corona fajess valch ha mẹtö man dalle tǫrt fat a chösta signora […], a deventè n dęrt regorus pajadù de dötg, cho cuntra le onur de süa corona fassessa valc PescostaC, DecameronIXMAR1875:651 (mar.); b) á scomencé dal’ingiüria fata a chësta signura […], a deventé n rigorosiscim porseghitadú de vignun, che cuntra l’onur de süa corona cometess valch ha scǫmenćé dåll’ingiuria fatta a casta signura […], å devẹntè un rẹgǫrǫsissimo pẹrsẹghitadù de vignun, che contra l’ǫnur de süa cǫrǫna cǫmmẹttẹssa valc PescostaC, DecameronIXCor1875:654 (Badia); c) ie deventà rigorëusiscim persecutor d’uniun che contra l’unëur dla curona cumetëssa velch ię dęvęntà rigo̬ro̬sissimo pęrsęcuto̬r d’ugnun chę co̬ntra l’unęur dlå curo̬na cummęttęssa velc RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.)
2 caratterizzato da rigidità, severità (gad., grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; EDLS2011; DILF 2013, LD EDLS2011, MdR) Ⓘ rigoroso Ⓓ streng ◇ a) ne sciamperà na ota a le castighe le plü rigorus ne sciamperà ‘na óta a le castighe le plü rigurùs DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:268 (MdR); b) Dui ciavaliers mená dal Re porta chësta noela col comando rigorus, de pié ia bele en chësta nöt Dui cavalieri menà dal Re porta chesta novella col comando rigurùs, de piè ia belle in chesta noutt DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia)
avv.
in modo rigoroso (gad.) Ⓘ rigorosamente, severamente Ⓓ streng, mit Strenge ◇ a) Le re […], á motü man dal tort fat a cösta signura, che al á paié fora dër rigorus Le Rè […], ha mẹtö man dalle tǫrt fat a chösta signora, che all’ ha pajè fora dęrt regorus PescostaC, Decame- ronIXMAR1875:651 (mar.) ☝ rigorosamenter.