Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/838

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


reprejentanza
803


azione e modo del ringraziare (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ ringraziamento Ⓓ Dank ◇ a) Da per me mo chëst ann, / Mé dajonse bel la man. / Fé po tu ti cumplimënt / Y n bel rengraziamënt. Da per me mo këst ann, / Me daʃhonse bel la man. / Fe po tu ti kumplimënt / I n bel ringraziamënt. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:60 (grd.); b) Ah, ch’i s’ames tres, y i s’oress desmostré mi rengraziamënt Ah, ch’i s’ ame tres, e i s’ oress’ desmostrè mi ringraziament DeclaraJM, SantaGenofefa1878:20 (Badia).

rengraziament (fas., fod., col., LD) ↦ rengraziament.

rengraziamënt (gad., grd.) ↦ rengraziament.

rengraziamont (mar.) ↦ rengraziament.

rengrazié Ⓔ it. ringraziare (da GRĀTIA) (EWD 5, 538) 6 1833 ringrazie 1 (DeRüM, TëmpRetornunseCiasa1833-1995:245)
gad. rengrazié mar. rengrazié Badia ringrazié grd. rengrazië fas. rengrazièr caz. ringrazièr bra. ringraziar moe. ringraziar fod. rengrazié, ringrazié amp. ringrazià LD rengrazié MdR rengrazié, ringrazié
v.tr. Ⓜ rengrazieia
esprimere la propria gratitudine a qualcuno (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ ringraziare Ⓓ danken ◇ a) Iö ves rengrazie de la bona compagnia. / Iö ves sun oblighé per la vosta. Jeu ves ringrazie de la bonna compagnia. / Jeu ves suǹ obblighé per la vosta. DeRüM, TëmpRetornunseCiasa1833-1995:245 (MdR); b) "En verité, mi bun Signur! Os sëis infinitamënter rich de scincundes, […]; por chësc Se rengraziëii infinitamënter!" "In veritè, mi bung Signur! Os seis infinatamentr ricc d’sincundes, […]; pur chesc’ S’ ringrazi infinitament’r!" DeclaraJM, SantaGenofefa1878:94 (Badia); c) s’é dantadöt injenedlada por rengrazié a Idî, ch’Ël l’á mantignida tan dî iló s’ è dan dal dutt injenedlada pur ringgrazziè a Iddì, ch’El l’à mantignuda tang dī illò DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102 (Badia); d) Ma l n’i ie suzedù nia de mel, y l à dit cun la mans auzedes: "chësta usc ie unida da ciel! Vo, bon Idie, vo m’ëis salvà! ve rengrazie". ma̤ l n’i íe sutsędú nía̤ dę męl, i l a dit ku la̤ ma̤ŋs outsę́dęs: "ká̤šta̤ už íe uní[da̤] da̤ tšíel! vo, boŋ idíe, vo m’áis sa̤lvá! vę riŋgrátsię". RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.)
sibes rengrazié Idie (MdR) Ⓘ grazie a Dio Ⓓ Gott sei Dank ◇ a) Perdonede, iö me stà dërt bëin, sie ringrazié Idie! Perdonéde, jeu me sta dërt bëiǹ, sie ringrazié Iddie! DeRüM, InciamòInteLet1833-1995:247 (MdR).

rengrazié (gad., mar., fod., LD, MdR) ↦ rengrazié.

rengrazië (grd.) ↦ rengrazié.

rengrazièr (fas.) ↦ rengrazié.

rëni (grd.) ↦ regn.

renië (grd.) ↦ regné.

renovà (amp.) ↦ renové.

renovar (bra.) ↦ renové.

renové Ⓔ it. rinnovare (EWD 5, 72) 6 1878 renovai 6. imperf. invers. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:46)
gad. renové Badia renovè grd. renuvé fas. renovèr caz. renovèr bra. renovar, renoverar fod. renové amp. renovà LD renové
v.tr. Ⓜ renoveia
rendere nuovo, spec. per migliorare o aggiornare (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ rinnovare Ⓓ erneuern ◇ a) Y por la pröma ota aldî le pice y ê bun da desfarenzié mile cianties acordades di pici vicí, y deache degügn ne i porseghitâ, les renovâi snel indolater E pur la pruma ŏta aldī ‘l picce ed ē bung de desferenziè mille cianties accordades di piccei vicceì, e dea che d’gungn’ n’i perseghitā, les renovai snell indolat’r DeclaraJM, SantaGenofefa1878:46 (Badia)
se renové (gad., fas. DILF 2013) Ⓘ rinnovarsi Ⓓ sich erneuern ◇ a) tra chësta rebeliun de ligrëza y compasciun, de morvëia y coriosité, se renovâ y multiplicâ les sclamaziuns y domandes de condolënza y contentëza tra chesta r’belliung d’ligrezza e compassiung, d’morvouia e curioſitè, s’ renovā e moltiplicā les sclamaziungs e dimandes d’condolenza e contentezza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:99 (Badia).

renové (gad., fod., LD) ↦ renové.

renovè (Badia) ↦ renové.

renovèr (fas., caz.) ↦ renové.

renoverar (bra.) ↦ renovar.

renseré Ⓔ it. rinserrare 6 1878 ringsèrrā 6 imperf. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:41)
gad. rinseré Badia rinseré
v.tr. Ⓜ rinsera
cingere, delimitare (gad.) Ⓘ racchiudere Ⓓ ein schließen, umschließen ◇ a) chi gran crëps, che rinserâ la val, che s’â conservé di mile agn tra i stravënc chi grangn’ crepp, che ringsèrrā la val, ch’s’ā conservè di mille angn’ tra i stravventg DeclaraJM, SantaGenofefa1878:41 (Badia).

renuvé (grd.) ↦ renové.

Renzo 6 1860 Renzo (IoriG, InjignàLet1860*-2013:402)
fas. Renzo caz. Renzo
antrop.
nome del protagonista del romanzo "i promessi sposi" di manzoni (fas.) Ⓘ Renzo Ⓓ Renzo ◇ a) Sessache, l’à responet Renzo: n let a la bona voi, bèsta che i lenzei sie de lesciva nec Sesáche, la responet Renzo: Un let alla bona voi, besta che i lenzei sia de lesciva netcs IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.).

Renzo (fas., caz.) ↦ Renzo.

reo (amp.) ↦ rie.

reprejentant Ⓔ it. rappresentante 6 1873 rappresentante (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:26)
gad. rapresentant grd. reprejentant fas. raprejentant fod. raprejentánt col. raprejentant amp. rapresentante LD raprejentant
s.m.f. Ⓜ reprejentanc, reprejentanta, reprejentantes
persona (o gruppo, ente o organo, istituzione) che rappresenta una o più altre persone e agisce per loro conto (gad., grd. F 2002, fas. DILF 2013, fod. Ms 2005, amp.) Ⓘ rappresentante Ⓓ Verteter ◇ a) Se te sos rapresentante / Come poeta, te sos stà / Un motivo dute cuante / Sci! Pardis, de te indorà. Se te sὸs Rappresentante / Come poeta, te sos stà / Un motivo dute quante / Sci! Pardis, de tè indoră. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:26 (amp.); b) Sti sbalie e sta mancanzes, / Come anche i erore, / No voi ai rapresentantes / Partì egualmente fra lore. Sti sbaglie e sta mancanzes, / Come anche i errore, / No voi ai Rappresentantes / Parti egualmente fra lore. Anonim, Monumento1873:4 (amp.).

reprejentant (grd.) ↦ reprejentant.

reprejentanza Ⓔ it. rappresentanza (EWD 5, 377) 6 1845 rapresentanza (BrunelG, TomasKuz1861:1)
gad. rapresentanza grd. reprejentanza fas. raprejentanza bra. raprejentanza fod. raprejentánza amp. rapresentanza LD reprejentanza
s.f. Ⓜ raprejentanzes
assemblea pubblica rappresentativa di ogni comune