Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/845

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


restituì
810


o che è stato prestato, donato o dato in consegna (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1950, fas. A 1879; R 1914/99, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ restituire Ⓓ zurückgeben ◇ a) desche n tesur prezius a me confidé, por se le restituí zënza macia desc’ ch’ ‘ng tesoro prezioso a mè confidè, pur sel restituì zenza maccia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:18 (Badia).

restituì (grd., fod., amp., LD) ↦ restituì.

restituir (fas.) ↦ restituì.

restlé (grd.) ↦ restelé.

resto (amp.) ↦ rest.

resussità (col.) ↦ ressuscité.

reta (fas.) ↦ rueta.

retirà (amp.) ↦ retré.

retirar (bra.) ↦ retré.

retirèr (fas., caz.) ↦ retré.

retorica Ⓔ it. retorica 6 1878 retorica (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:113)
gad. retorica Badia retorica grd. retorica fas. retorica
s.f. sg.
l’eloquenza come disciplina del parlare o dello scrivere (gad., grd. F 2002, fas. DILF 2013) Ⓘ retorica Ⓓ Rhetorik ◇ a) La unziun tl discurs dl vësco, y le füch amabl de süa retorica (la maestria de savëi rajoné bel) i jô ai bugn veci sot tl cör La unziung t’ l discorso d’l vesco, e ‘l fuc amabile d’sua retorica (la maestria d’savei rajonè bell) i jē ai bongn’ vecci soutt int ‘l cour DeclaraJM, SantaGenofefa1878:113 (Badia).

retorica (gad., Badia, grd., fas.) ↦ retorica.

retorn (fas., caz., bra.) ↦ retourn.

retornar (bra.) ↦ retorné.

retorné Ⓔ it. ritornare 6 1832 retorná p.p. m.sg. (HallerJTh, MadalenaCAZ1832:156)
gad. retorné Badia retornè fas. retornèr caz. retornèr bra. retornar fod. retourné MdR retorné
v.intr. Ⓜ retourna
volgersi, dirigersi di nuovo verso il luogo dal quale si era partiti (gad., fas. R 1914/99, fod., MdR) Ⓘ ritornare, tornare Ⓓ zurückkommen, zurückkehren ◇ a) E da doman bonora l’é retornà te gejia, e ducant l pòpul é vegnù da el, e el sentà ge à ensegnà. E da doman bonora l’é retorná in te glesia, e duchant ‘l popol é vegnú da el, e el sentá j’á insegná. HallerJTh, MadalenaCAZ1832:156 (caz.); b) Ël é tëmp, che retornunse a ćiasa, ël é plütost tert. Ël é tëmp, che retornunse a çhiasa, ël é plütost tärd. DeRüM, TëmpRetornunseCiasa1833-1995:244 (MdR); c) Se i retorna par Gardena / I pelacrisć da Mazin / I ge peta dal manarin Se i ritorna per Gardena / I pelachristg da Mazzin / I je peta dal manarin PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268 (bra.); d) Tel retourné da ilò, ruada a Cipri éla stada maltratada vilanamenter da cativi omegn Tel reto̮rné da illò, ruåda a Cipri ẹlla stada maltrattada villanamẹnter da cattivi o̲mẹni PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.); e) che mai l’ess dit, canch’i m’un jô da chisc mürs demez come delincuënta, col fi al col, ch’i retornass en chësta manira chè mai l’ess’ ditt, cang ch’i m’ung jē da chisc’ murz d’mezz come delinquente, col fì al cōl, ch’i r’tornass’ in chesta maniera DeclaraJM, SantaGenofefa1878:107 (Badia); f) Apëna lëde da chëra posiziun él retorné al’armada Appena lade da chella posiziung elle r’tornè all’ armada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:80 (Badia)
retorné en se (fas.) Ⓘ fare l’esame di coscienza Ⓓ in sich gehen ◇ a) Ma l’é retornà en se, e l’à dit, cotenc de urees che à en cèsa de mi père massa pan, e gé more chiò da fam. Ma l’é retorná in se, e l’a dit, coteng de urées che ha in tgiesa de mi pére massa pan, e jé more cgló da fam. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (bra.).

retorné (gad., MdR) ↦ retorné.

retornè (Badia) ↦ retorné.

retornèr (fas., caz.) ↦ retorné.

retourn Ⓔ it. ritorno 6 1832 vegnú de retorn (HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:146)
gad. ritur, ritorno Badia ritorno grd. ritorn † fas. retorn caz. retorn bra. retorn moe. ritorn fod. ritorno LD retourn
s.m. Ⓜ retourns
il ritornare nel luogo da cui si era partiti o in cui si era già stati (gad., grd., fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ritorno Ⓓ Rückkehr ◇ a) Tel retorn da aló, arivada a Cipri é stata maltratada vilanamenter da omegn catives Nel ritorn d’allò, arrivada a Cipri è stata maltrattada villanamenter da o̱mini cattives RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); b) Rueda tl ritorn a Cipri iela unida meltrateda vilanamënter da canaia de jënt. Rueda nęl rito̬rn å Cipri ięla unida meltratteda villanamęnter då cånaia dę žęnt. RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.); c) tëgnela da düc ascognüda, y unicamënter en man a mi om i la consegnaraste a so ritorno tengn’la da duttg’ ascognuda, e unicament’r im mang a mi om ila consignaraste a so ritorno DeclaraJM, SantaGenofefa1878:24 (Badia)
de retourn (gad., fas. DLS 2002, fod. Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ indietro Ⓓ zurück ◇ a) Ma dapò che chest tie fi, che à desfat dut l fatossò con putènes, é vegnù de retorn te ès mazà a el n vedel engrassà. Ma dapó che chest to fí, che a desfat dut ‘l fatto so con puténes, è vegnú de retorn te és mazá a el un vedél ingrassá. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:146 (caz.); b) D’istà é propio bel fora mont perché l’é tropa jent e trop bestiam lafora. Ma ades cogne jir de retorn olache son restà. Dista ö propio bel fôrô mont perchö lö tropa schent ö trop böstiam lafora. Ma ades cogne schir dörötorn ola chö son resta. ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:3 (bra.); c) mené n curier a Golo col ordin de fermé Genofefa semplizemënter te süa stanza incina ch’al gnará de ritorno m’nè ‘ng currier a Golo coll’ordine de fermè Genofefa semplizement’r t’ sua stanza ingcina ch’el gnarà d’ritorno DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81 (Badia) ◆ fé retourn (gad.) Ⓘ far ritorno Ⓓ zurückkehren ◇ a) porcí ne dessera ëra y so fi fá ritorno en patria? purcì nè dess’la ella e so fì fa ritorno in patria? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:57 (Badia) ◆ vegnì retourn (gad.) Ⓘ tornare Ⓓ zurückkommen ◇ a) na nobla signura dla Guascogna é jüda a dlijia al Sant Sepolcher, y tl gní ritur da iló rovada a Cipro na nobil signura dla Guascogna ẹ žüda a dližia al Santo Sepolcr, ẹ tẹl gnì ritur da ilò roada a Cipro PescostaC, DecameronIXCor1875:653 (Badia).

retourn (LD) ↦ retourn.

retourné (fod.) ↦ retorné.

retrá (gad., Badia) ↦ retré.

retrat Ⓔ it. ritratto 6 1878 retratt (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:62)
gad. retrat grd. retrat fas. retrat fod. retrat col. ritrat amp. ritrato LD ritrato
s.m. Ⓜ retrac
1 riproduzione figurativa o fotografica delle sembianze di una persona (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ritratto, fotografia Ⓓ Porträt, Fotografie
2 fig. eccezionale somiglianza o anche come piena manifestazione esteriore di una condizione fisica o psicologica (gad., grd. F 2002) Ⓘ ritratto fig.Ⓓ Ebenbild ◇ a) Porfin i edli â pordü le vi, y stô sot, sot, y lapró la cira sëcia fora de mosöra â fat de chëra signura le retrat dla soma meseria. Purfing i oudli ā purdù ‘l vì, e stē