Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/825

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


raveder
790


raveder (bra.) ↦ ravedei.

ravisa (grd.) ↦ raisc.

raza Ⓔ it. razza (EWD 5, 478) 6 1873 razza (Anonim, Monumento1873:2)
gad. raza mar. raza Badia raza grd. raza fas. raza fod. raza amp. raza LD raza
s.f. Ⓜ razes
con riferimento al maggiore o minore grado di purezza con cui si presentano i caratteri tipici di una razza animale (grd. F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, amp.) Ⓘ razza Ⓓ Rasse ◇ a) Bela bestia pura raza / Ma catia che mai pì. Bella bestia pura razza / Ma cattìa che mai pì. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32 (amp.); b) Un cian de bela raza / Che da turco el porta el gnon / ‘L à el pelo longo; ‘l é da caza / Molto cuesto ma teston. Un ciàn de bella razza / Che da turco el porta el gnόn / L’à el pelo longo; le da caza / Molto questo ma testόn. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:34 (amp.)
s.f. sg.
tipo, sorta, perlopiù con connotazione polemica o spregiativa (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879) Ⓘ razza, specie Ⓓ Art, Gattung ◇ a) E i daa a ci sié / E a ci oto fiorine, / Drio ra raza che ‘l é, / O inze stala di prime. E i dava a cí sié / E a cí otto fiorine, / Drio ra razza che l’é, / O inze stalla di prime. Anonim, Monumento1873:2 (amp.).

raza (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦ raza.

re Ⓔ it. re ‹  RĒX (EWD 5, 479) 6 1763 rè ‘rex’ (Bartolomei1763-1976:94)
gad. re mar. re Badia re grd. rë fas. re bra. re moe. ré fod. rë, re col. re amp. re LD re
s.m. Ⓜ resc
monarca, sovrano, principe in uno stato retto secondo princìpi monarchici (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ re Ⓓ König ◇ a) Vé tlo, l Re dl mond vën sula Crëusc tacà. / Pentëscete śën, la gauja ie ti picià. Vè tlo, ël Rà d’l mond väng sulla crousch taccà. / Pentàschete deseng, la gauscha jë ti picià. RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.); b) Tant acort, che chësc Re fova, / Ne iel mei stat, y plu se n trova Tan’g accort, che chêst Rê fòa, / Niel mei stat, i plu sentròva PlonerM, VedlMut1828-1997:345 (grd.); c) L va jù e sta tousa, che era na fia de n re Al va schù ö stô touschô, chö erô nô fiô den re ZacchiaGB, ContieFasciane1858*:3 (bra.); d) l’era n Re scì debol e fiach e g’emportava scì pöch de l’onor l’era ‘n Re sì debol e fiach e gen portava si pöch dell’ onor SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); e) ai tempes del prum Re de Cipri ai tempes del prum Re di Cipr RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); f) Le Re, co fina chë ora é sté tan da marmota y frat Le Rè, cho fin a chel ora è stè tan da marmotta e fràt PescostaC, Decame- ronIXMAR1875:651 (mar.); g) I dijará duncue che ai tëmps dl pröm Re de Cipro I’ dirà dunque, che åi tåimp d’l prüm Rę dẹ Cipro PescostaC, DecameronIXCor1875:653 (Badia); h) de chëst la se n à bù permel zenza consolazion, che pensa de jì a se lamenté dal Re de cast la sẹn ha abú per mẹl zenza consolazion, che pẹnsa de ži a se lamẹntè dal Re PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.); i) Dui ciavaliers mená dal Re porta chësta noela col comando rigorus, de pié ia bele en chësta nöt Dui cavalieri menà dal Re porta chesta novella col comando rigurùs, de piè ia belle in chesta noutt DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia).

re (gad., mar., Badia, fas., bra., fod., col., amp., LD) ↦ re.

re (gad., mar., Badia) ↦ ref.

re (gad., mar., Badia) ↦ rer.

re (bra.) ↦ rie.

(moe.) ↦ re.

(grd., fod.) ↦ re.

rea (amp.) ↦ oredla.

rebate Ⓔ endolad. re + bate (dato che i significati in lad. sono piuttosto concreti, mentre sono astratti in it., GsellMM) 6 1878 rebattō 6 imperf. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:41)
gad. rebate Badia rebate grd. rebater fas. rebater fod. rebate amp. rebate LD rebate
v.intr. Ⓜ rebat, rebaton, rebatù
1 battere respingendo, rimandare indietro (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ribattere, rimbalzare Ⓓ zurückschlagen, zurückprallen
2 rinviare per riflessione una luce, un suono, ecc. (gad.) Ⓘ riflettere Ⓓ reflektieren, widerspiegeln ◇ a) En chësta manira sorëdl, i vicí, les flus, fontanes, crëpes, spinac y giarduns döt i é tan de spidli, ch’i rebatô ala memoria les parores de Gejú Ing chesta maniera sored’l, i vicceì, les flŭs, fontanes, creppes, spinac’ e giardungs dutt i è tangn’ d’spidli, ch’i rebattō alla memoria les parores de Gesù DeclaraJM, SantaGenofefa1878:41 (Badia); b) en modo che la figöra de chë orida abitaziun comparî ciamó plü confusa y malinconica da chëra tan de de, che passâ por n büsc a feriada grossa y gnô rebatüda dala iesta blancia de Genofefa in modo, che la figura de chell’ orrida abitaziung comparì ciamò plou confusa e malinconica da chella tan de dè, che passā pur ‘ng būsc’ a feriada grossa e gnē rebattuda dalla iesta blancia de Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia).

rebate (gad., Badia, fod., amp., LD) ↦ rebate.

rebater (grd., fas.) ↦ rebate.

rebecà (col., amp.) ↦ rebeché.

rebecar (bra., moe.) ↦ rebeché.

rebeché Ⓔ (nord)it. ribeccar zu BECCUS ‘Schnabel’ (EWD 2, 257) 6 1875 rẹbẹcchè (PescostaC, DecameronIXBAD1875:652)
gad. rebeché mar. robeché Badia rebechè grd. rebeché fas. rebechèr bra. rebecar moe. rebecar fod. rebeché col. rebecà amp. rebecà LD rebeché
v.intr. Ⓜ rebecheia
ribattere con prontezza e vivacità, in modo polemico, mordente e duro (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ contraddire, ribattere, rimbeccare Ⓓ widersprechen, erwidern, sticheln ◇ a) zënza speranza de se podëi vendiché, almanco por se consolé de süa möia, se tolera dant d’orëi rebeché la meseria dl Re zånza spẹranza dẹ sẹ podai vẹndichè, almanco̮ po̮r sẹ co̮nso̮lé dẹ süa mo̮ja, sẹ to̮llẹla dant d’o̮rai rẹbẹcchè la mẹseria d’l Re PescostaC, DecameronIXBAD1875:652 (Badia).

rebeché (gad., grd., fod., LD) ↦ rebeché.

rebechè (Badia) ↦ rebeché.

rebechèr (fas.) ↦ rebeché.

rebel Ⓔ it. ribelle 6 1813 röböle f. (RungaudieP, LaStacions1813-1878:91)
gad. rebel Badia rebel grd. rebel fas. rebel LD rebel
agg. Ⓜ rebiei, rebela, rebeles
che rifiuta obbedienza, sottomissione (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, LD DLS