Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/841

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


respone
806


v’éi mai dejubidì ma el l’ha rispondù: Vardà, pare, iò ve servo tante anne e no v’hei mai desubidì ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); i) Al é vëi, respogn l’ater, mo iö rajoni insciö, acioche m’intenëise. Ël é vëi, respogn l’àter, mo jè raĝione inŝò, accióche m’intënnëise. PlonerM, Erzählung1BAD1856:23 (Badia); j) ‘L é vero, responde st’outro, ma parlo coscì, perché vos m’intendede. L’é vero, responde st’autro, ma parlo coŝi, perché vos m’intendede. PlonerM, Erzählung1AMP1856:23 (amp.); k) y respogn, che cösta foss na bona gauja por speré, ch’Idio ejaudiss söa periada y respogn, che quèsta foss ‘na bona gauŝa por sperè, ch’Iddio eŝaudiss soa priada PlonerM, Erzählung5MAR1856:26 (mar.); l) e respon, che chësta fossa la dërta (gauja) per speré, che l bon Dio l ejaudissa de chël che l preia e respogn, che quësta fossa la dërta (gausa) per speré, che l’boŋ Dio lo ŝaudissa de quël ch’el prëya PlonerM, Erzählung5FOD1856:27 (fod.); m) L’ost senza responer parola, l’à pojà sun desch l calamèr, e l papier L’Ost senza responer paróla, la posá sun desch el Calamer, e el papiér IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); n) Calchedun da chel che sento / Del seralio comunal / Che éi risposto al "Monumento" / S’in on à bù tanto parmal. Calchedun da chel’ chè sento / Del surraglio Comunal / Che ei risposto al Monumento / Sin’ on abù, tanto par mal. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:22 (amp.); o) Y ëra alincuntra l’â conesciü ala pröma odlada, y respognô cun usc lamentabla E ella all’ ingcuntra l’ā conesceù alla pruma odlada, e respognō cung usc’ lamentabile DeclaraJM, SantaGenofefa1878:91 (Badia)
2 fornire una risposta non verbale a domande o segnali (gad.) Ⓘ rispondere Ⓓ erwidern ◇ a) Rové ala porta dl ciastel cun süa compagnia le grof dá ordin al araldo, trombetier, de soné le corn por sëgn, ch’ël ê dan man y la guardia söla tor respogn al segnal. R’vè alla porta d’l ciastell cung sua compagnia ‘l grof dà ordine all’ araldo, trombettiěr, d’sonè ‘l cŏr pur sengn’, ch’el ē dang mang’ e la guardia soulla torr respogn’ al signal. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:84 (Badia); b) y scemia ch’al ne capî ciamó nia, respognôl impó cun n bel riamënt e semia ch’el nè capì ciamò nia, respognōle impò cunung bell riament DeclaraJM, SantaGenofefa1878:42 (Badia).

respone (fod., LD) ↦ respone.

responer (fas., caz., bra., moe.) ↦ respone.

resposta Ⓔ deriv. di respone (EWD 5, 512) 6 1832 resposta (HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152)
gad. resposta mar. resposta Badia resposta grd. resposta fas. resposta caz. resposta fod. resposta col. risposta amp. risposta LD resposta MdR resposta
s.f. Ⓜ respostes
1 l’atto e il fatto di rispondere a una domanda o a una richiesta (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ risposta Ⓓ Antwort ◇ a) Ma dël ie dà chësta resposta Ma al je da casta resposta HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); b) "Oh, por podëi mangé vigne dé pan de formënt", fô la resposta! "Oh, por podëi mangé vigne dé paǹ de formënt", fô la resposta! DeRüM, Studié1833-1995:278 (MdR); c) Tan d’ani ëis’a? / Ie crëie, ch’ebe plu ani, che vo grosc te fuia, fova la resposta. Tàŋ d’àgni ëis pa? / Iö crëje, ch’ebbe plu àgni, che vo gròŝte te fuja, foà la rispòsta. VianUA, JanAmalà1864:200 (grd.); d) "Vera", é la resposta. "Verra", è la resposta. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia); e) mo mëss pa ’ci chësta jënt morí sciöche nos? Zënzater, (ê la resposta de Genofefa) porcí che la mort toca a düc. mo mess’ pa ci chesta jent morì sceoucche nos? Zenz’ at’r, (ē la resposta d’Genofefa) purcicche la mort tocca a duttg’. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:65 (Badia)
2 le parole o lo scritto con cui si risponde (gad.) Ⓘ risposta Ⓓ Antwort ◇ a) Finalmënter êl rové la resposta, cola novité, che Genofefa y so fi é gnüs acopá Finalment’r èle r’vè la r’sposta, colla novitè, che Genofefa e so fì è gnūs accoppà DeclaraJM, SantaGenofefa1878:82 (Badia)
3 ciò che si fa o si dice in rapporto a quanto altri fanno o dicono (amp.) Ⓘ risposta Ⓓ Erwiderung ◇ a) Par vosoutre macaroi / Meritaa una risposta / Ce laoro da stanpioi. Par vosŏutre maccaroi / Meritaà una risposta / Ce lavoro da stampiòi. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:23 (amp.); b) Par ra me manegeria / Na risposta el me vó dà / Con un’outra poesia / Da fei propio strabalà. Par a me Manegeria / Na risposta el me vo dà / Con un’ outra poesia / Da fei propio straballà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:38 (amp.)
dé resposta (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas., fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ rispondere, replicare Ⓓ antworten, beantworten ◇ a) Mo ël i dà chësta resposta ël: Vè, fomena! Chësta ota ài mo vorü stimé a te iö. Mò ël i da questa resposta ël: Vè, fomena! Questa óta hai mó vorü stimé a té jeu. DeRüM, MercadantCiavai1833-1995:273 (MdR); b) Uma, i gnará cun os; i n’ó resté iö inanter i bur lus, che ne dá degöna resposta sc’ an i baia ados Uma, i gnarà cung os; i n’ò r’stè iou inant’r i bur lŭs, che nè da d’guna resposta s’ ang i baia addōs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:64 (Badia); c) ma el ge dajea respostes che no l sà nia olache l va e da olache l vegn. ma el ğe daʒ̉ea respostes ke no l sa nia olà, ke l va, e da ola ke l ven. (caz.); d) a l’aldí gnon cun domandes furbes y scicades, y a vigni domanda dé respostes intendores fora dl solit a l’aldì gnang cung dimandes furbes e siccades, e a vigne dimanda dè respostes intendores fora d’l solito DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia).

resposta (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., fod., LD, MdR) ↦ resposta.

respuender (grd.) ↦ respone.

ressegné Ⓔ it. rassegnare ‹ RESIGNĀRE (EWD 5, 473) 6 1833 se ressegné (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:261)
gad. rassegné mar. rassegné Badia rassegnè grd. ressenië fas. rassegnèr moe. rassegnar fod. rassegné col. rassigné LD ressegné MdR ressegné
v.tr. Ⓜ rassegneia
rinunciare a un incarico, a una funzione (gad.) Ⓘ rassegnare Ⓓ niederlegen
se ressegné (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ arrendersi, rassegnarsi Ⓓ sich abfinden, sich fügen, sich ergeben ◇ a) Po ëi messerà inć’ ëi se ressegné, dè de chël che Domenedie l’à menada insciö Pó ëi messerà inçh’ ëi se ressegné, dè de quël che Domenedie l’ha menada insceu DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:261 (MdR); b) Intan m’ói rassegné y ponsé ales ligrëzes che vëgn Intang m’ŏi rassegnē, e pungsè alles ligrezzes ch’vengn’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:54 (Badia).

ressegné (LD, MdR) ↦ ressegné.

ressenië (grd.) ↦ ressegné.

ressoluteza Ⓔ it. risolutezza 6 1833 resolutëzza (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269)
gad. ressolutëza grd. ressolutëza MdR resolutëza
s.f. sg.
atteggiamento di accentuata fermezza sul piano dei rapporti umani e del comportamento (grd. F 2002,