Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/822

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


787
787


solito priesc. Cotant vëgn a costè le braćh? / Dieŝ reineŝ é le solito pri[e]ŝ. DeRüM, CiAvessesGën1833-1995:246 (MdR); b) Iö n’ó dì nia por zacotanć de rainesc plü o manco, pö ch’iö sape che t’i impieghes bëin Jeu n’ó dì nìa por zacotantg de rëineŝ plü o manco, peu ch’jeu sappe che t’ i impieghes bëiǹ. DeRüM, Grosc1833-1995:287 (grd.); b) donca: siemileotcentecarantasie renesc e catordesc carantan. donca: Siö mile ôt tschent ö caranta siö renesch ö catôrdesch carantan. ZacchiaGB, Scola1858*:2 (bra.); c) J. Su na drëta dumanda, na drëta resposta: Cincantesies rainesc velela S̄. Su na drètta dumànda, na drètta rìposta: Cincànta sies ràineŝ vëlela VianUA, JanTone1864:199 (grd.); d) Sëgn impede dessel sorví a tüa noza, al vel plü mile rainesc De sengn’ impede dess’ ‘l servì a tua nozza, el vè plou mille reinesc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:25 (Badia).

rainesc (gad., Badia, grd., fas., fod., MdR) ↦ rainesc.

raisc Ⓔ RĀDĪX (EWD 5, 458) 6 1763 raish ‘radix’ (Bartolomei1763-1976:94)
gad. raisc mar. raîsc Badia raîsc grd. ravisa fas. reisc moe. raìsc fod. reisc col. raisc amp. radisc LD raisc
s.f. Ⓜ raijes
nelle piante superiori, organo di solito infisso nel terreno che oltre a sostenere la pianta assorbe acqua e sali minerali (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ radice Ⓓ Wurzel ◇ a) Por ne n’avëi da fá ater co abiné früc salvari, y chirí raisc Pur nen avei da fà at’r ch’abinè fruttg’ selvari, e chirì raìsc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:38 (Badia)
fé raisc (grd.) Ⓘ mettere radice Ⓓ Wurzeln setzen ◇ a) Na pert tumova anter i spinacians, y univa safuieda. Na pert tumova sun crëps, y no pudova fé ravisa. Unà pèrt tumòva anter i spinaĉàŋs, y univa saffujèda. Una pèrt tumòva suŋ crèpes, y no pudòva fè ravisa. VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.).

raisc (gad., col., LD) ↦ raisc.

raìsc (moe.) ↦ raisc.

raîsc (mar., Badia) ↦ raisc.

raité Ⓔ dtir. raitn ‘reiten; bespringen’ (Gsell 1991a:107) 6 1833 raité (DeRüM, Mercadant1833-1995:286)
gad. raité mar. raité Badia raité grd. raité fod. raité LD raité MdR raité
v.intr. Ⓜ raita
andare a cavallo (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ cavalcare Ⓓ reiten ◇ a) Sënza me paréssel ch’ël ne jiss nia mal in calés; a raité ne l’ài inćiamò provè. Sënza me paressl ch’ël ne ĝiss nia mal iǹ calés; a rëité ne l’hai inçhiamò provè. DeRüM, Mercadant1833-1995:286 (MdR); b) Por ascogne les leghermes, che cuntra orenté i bagnâ i edli, sbalzel söl ciaval, y raita asvelt a ce dla trupa Pur ascogne les legrimes, che cuntra orentè i bagnà i oudli, sbalzel soul ciaval, e reita svelto a ciè d’la truppa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:9 (Badia).

raité (gad., mar., Badia, grd., fod., LD, MdR) ↦ raité.

raiter Ⓔ dtir. Reiter (EWD 5, 460) 6 1878 reitri pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:110)
Badia raiter
s.m. Ⓜ raitri
chi va o viaggia a cavallo (Badia P/P 1966) Ⓘ cavaliere Ⓓ Reiter ◇ a) líte fora mi plü bun ciaval, cun dodesc braui raitri y díi ai düchesc de Brabant, ci che te sëntes tl cör līte fora mì plou bung ciavall, cung dodesc’ braoi reitri e dii ai duchesc’ de Brabant, cicche t’ sentes t’ l cour DeclaraJM, SantaGenofefa1878:110 (Badia).

raiter (Badia) ↦ raiter.

rajon (amp.) ↦ rejon.

rajonà (amp.) ↦ rejoné.

rajonamënt (gad., Badia, grd.) ↦ rejonament.

rajonament (fod.) ↦ rejonament.

rajonamënt (gad., Badia, grd.) ↦ rejonament.

rajonamento (amp.) ↦ rejonament.

rajoné (gad., mar., LD) ↦ rejoné.

rajonè (MdR) ↦ rejoné.

rajun (gad., mar., Badia, MdR) ↦ rejon.

rajunè (Badia) ↦ rejoné.

ralegrà (col.) ↦ ralegré.

ralegrar (bra.) ↦ ralegré.

ralegré Ⓔ it. rallegrare (EWD 1, 80) 6 1878 rallegra 3 (DeclaraJM, MaringSopplà1878:3)
gad. ralegré Badia ralegrè grd. ralegré fas. ralegrèr bra. ralegrar fod. ralegré col. ralegrà LD ralegré
v.tr. Ⓜ ralegreia
rendere allegro, mettere allegria (gad., fas. R 1914/99, fod. Pz 1989) Ⓘ rallegrare Ⓓ erfreuen ◇ a) Mo sö, eviva l’abondanza, / Che se ralegrëia en chësc bel de Mo sou, evviva l’abbondanza, / Che s’ rallegra ing chesc’ bell dè DeclaraJM, MaringSopplà1878:3 (Badia).

ralegré (gad., grd., fod., LD) ↦ ralegré.

ralegrè (Badia) ↦ ralegré.

ralegrèr (fas.) ↦ ralegré.

ralgiar (moe.) ↦ ralié.

ralià (amp.) ↦ ralié.

ralié Ⓔ it. ragliare 6 1873 raglià (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:39)
moe. ralgiar amp. ralià
v.intr. Ⓜ ralieia
emettere il verso caratteristico dell’asino (moe. DA 1973, amp.) Ⓘ ragliare Ⓓ iahen, schreien ◇ a) Ió son anche assei contento / Se te tornes a ralià / Parcé éi un argomento / Par podé te bartaśà. Io sòn anche assei contento / Se te tornes a raglià / Parcè ei un argomento / Par podè te bartasà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:39 (amp.).

ram Ⓔ RĀMUS (EWD 5, 462) 6 1845 ram (BrunelG, MusciatSalin1845:3)
gad. ram mar. ram Badia ran grd. ram fas. ram bra. ram fod. ram amp. ramo LD ram
s.m. Ⓜ rams
asse secondario di una pianta, staccato da essa e secco (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ramo Ⓓ Ast ◇ a) Ogneun aea te so man, / Un n legn, l’auter n ram, / Un n pal, l’auter n sas, / Che l’aea tout sù da bas. Ognun áea te so man, / Un ‘n legn, l auter n ram, / Un ‘n pal, l auter n sas, / Ke l aéa tout su da bas. BrunelG, MusciatSalin1845:3 (bra.); b) Ades cogne po ben fenir. / Parché sente jà Salin vegnir / Con n bachet te man / Per no dir n ram. Adés kogne po beng fenìr. / Parkè sente ža Salìng vegnìr / Kon ‘n bakét te mang / Per no dir un ram. BrunelG, MusciatSalin1845:11 (bra.).

ram (gad., mar., grd., fas., bra., fod., LD) ↦ ram.

rama Ⓔ *RĀMA (EWD 5, 463) 6 1763 na rama ‘ramus’ (Bartolomei1763-1976:94)
gad. rama mar. rama Badia rama grd. rama fas. rama fod. rama

rama