Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/844

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


restituí
809


La mort é döra por chi che mör y gonot por chi che resta La mort è dura pur chicche mour e gonot pur chicche resta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:79 (Badia)
3 risultare, finire per essere, trovarsi o ritrovarsi in una determinata condizione (gad. A 1879, grd. A 1879; G 1879; G 1923; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986, MdR) Ⓘ rimanere Ⓓ bleiben ◇ a) Ie per me, les lasce sté! / Ëiles me dirà dl dut: / Ma ie reste vedl mut! Je per mè, lês lasse stè! / Eiles mê dirà del dut: / Ma jê rœste vêdl mut! PlonerM, VedlMut1828-1997:351 (grd.); b) Gejú restâ su cun la fomena, che fô iló amez. Jeshú restáva sú colla fomena, che fóa illó a mez. HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); c) Gejù ie restà sëul, y la fëna, che stajova a mez. Jesú ié restá soul, y la Fanna, che stasóva a mez. HallerJTh, MadalenaGRD1832:156 (grd.); d) Gejù é restà soul co la fémena en te mez. Gesú é restá soul colla femena in te mez. HallerJTh, MadalenaCAZ1832:157 (caz.); e) l é resté Gejù sol, e la fëmena, che steva ntamez. l’é resté Gesù soul, e la famena, che steva ‘nta mezz. HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.); f) Idie e la religiun avràl dagnora dant i ödli, e a chësta fosa resteràl onest e pros in mez ai pericoi Iddie e la religiuǹ avral dagnóra dant i eudli, e a quësta fòsa resteral onest e próss iǹ mez ai pericoi DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265 (MdR); g) Pordenede sc’ i se stüfi! / Starëis spo de bona vëia! / Restede dagnora nüsc amisc, / S’ olgarun con döta vëia. Pordönödöschi sö stüfi, / Staröis spo dö bonavöia, / Röstödi dagnora nusch amizi / Solgarung con dōtta vöja. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:136 (mar.); h) Al é gnü a nes ciafé / Ch’un di nüsc él ël resté Al ë gnü a n’es tsaffè / Ch’ung di nòs ël Al rëstè PescostaC, SonëtCoratBadia1852:3 (Badia); i) Coscì tropa jent / Tant chi da vejin / Che chi da lonc n migolin / Restassa zenza sacrament. Cosi tropa sent / Tant chi da vesin / Che chi da lontc un migolin / Restassa zenza Sacrament. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:265 (bra.); j) E gé vae vin Gardena e gé me voi pa ben me maridèr / sènt Antone voi ben preèr, che burta veia no voi restèr. E gio vae vin gardena e gio me voi po ben me marider / sent antone voi ben preer, che burta veglia no voi rester. ZacchiaGB, GardeneraB1858*-1995:171 (caz.); k) I é restai incantai a sentì il nuovo prezzo del sal I è restai incantai a sentì il nuovo prezzo del sal AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); l) Che se una o r’outra / Restasse brandol / ’Es me fajarae bete in prejon Che se una o r’ outra / Restasse brandol / E[s] me fasarae bette en preson Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.); m) Ne savun dessigü, cotan dî che Genofefa é ciamó restada en vita Nè savung de sigū, cutang dī che Genofefa è ciamō restada in vita DeclaraJM, SantaGenofefa1878:127 (Badia)
4 provare meraviglia, essere preso da meraviglia, per cosa inattesa o sorprendente (gad., grd. F 2002) Ⓘ meravigliarsi, stupirsi Ⓓ sich wundern ◇ a) a la osservé en vigni aziun y parora via y graziosa, düc restâ y dijô: Chësta picia möta sará n de val’ demorvëia. a la osservè in vigne aziung e parora viva e graziosa, duttg’ restā e dijò: Chesta piccea mutta sarà ‘ng dè val de morvouia. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia)
5 morire (grd. A 1879, fas. A 1879, fod. A 1879, MdR) Ⓘ rimanerci Ⓓ zugrunde gehen ◇ a) B. Ël pò pa inće restè inte la vera. / S. Ël é vëi, mo ne podéssel inće morì a ćiasa inte chëst tëmp. B. Ël pò pa inçhié restè inte la verra. / S. Ël é vëi, mo ne podessl inçhié morì a çhiasa inte quest tëmp. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263 (MdR)
resté endò (gad. DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ rimanere indietro Ⓓ zurückbleiben ◇ a) Cuore donca da Zacheo! / No voron restà inaos! Cuore donca da Zachéo! / No voron restà in avòs! ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.) ☟ re-

sté endrio

resté endrio (amp.) Ⓘ rimanere indietro Ⓓ zurückbleiben ◇ a) Ancora algo m’é resta indrio / Sul ciapel ’es à un deśio Ancora algo m’è resta in drio / Sul ciapel e s’ ha un desio Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.) ☝ re-

sté endò

resté ensema (fas.) Ⓘ rimanere assieme Ⓓ zusammen bleiben ◇ a) e i à fat contrat de restèr insema e no se spartir più e i a fat kontrat de rester insema e no se spartir più BrunelG, Cianbolpin1866:24 (caz.).

resté (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ resté.

restè (Badia, MdR) ↦ resté.

restel Ⓔ RASTELLUS (EWD 5, 517) 6 1763 restel ‘rastrum’ (Bartolomei1763-1976:94)
gad. restel mar. restel Badia restel grd. restel fas. restel bra. restel fod. restel amp. restel LD restel
s.m. Ⓜ restiei
arnese costituito da un elemento trasversale munito di denti di legno o di metallo, fissato all’estremità di un lungo manico (gad. B 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; DLS 2002, amp. A 1879; Q/K/F 1985; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ rastrello Ⓓ Rechen, Harke ◇ a) Candenó al veit sunsora l sas una bela signora col ciapel vert a usanza dei todesć e con un restel jir a spas. Candönô al veit sun sora al sas unô bellô siŋorô col tschapel vört a usanzô dei todöscht ö con un röstel schir a spas. ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:3 (bra.).

restel (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., fod., amp., LD) ↦ restel.

restelà (col., amp.) ↦ restelé.

restelar (bra., moe.) ↦ restelé.

restelé Ⓔ deriv. di restel (EWD 5, 518) 6 1858 röstelar (ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:3)
gad. restelé mar. restelé Badia restelè grd. restlé fas. restelèr bra. restelar moe. restelar fod. restelé col. restelà amp. restelà LD restelé
v.tr. Ⓜ restela
raccogliere, radunare in mucchio col rastrello (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ rastrellare Ⓓ harken, rechen ◇ a) una bela signora col ciapel vert […] l’à dit che la va a restelar unô bellô siŋorô col tschapel vört […] la dit, chö la va a röstelar ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:3 (bra.); b) L di do ai restelà su fën sun si gran pra, l pere, l’oma, l mut y la muta. l di dǫ a-i ręštęlá su fa̤ŋ suŋ si graŋ pra, l pę́rę, l’óma̤, l mut i la̤ múta̤. RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.).

restelé (gad., mar., fod., LD) ↦ restelé.

restelè (Badia) ↦ restelé.

restelèr (fas.) ↦ restelé.

restèr (fas., caz.) ↦ resté.

restituí (gad., mar., Badia) ↦ restituì.

restituì Ⓔ it. restituire ‹ RĒSTITUERE (EWD 5, 518) 6 1878 restituì (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:18)
gad. restituí mar. restituí Badia restituí grd. restituì fas. restituir fod. restituì amp. restituì LD restituì
v.tr. Ⓜ restituesc
rendere, ridare quello che si è tolto a qualcuno