Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/843

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


ressurí
808


ressurí (Badia) ↦ ressorì.

ressurì (grd.) ↦ ressorì.

ressuscità (amp.) ↦ ressuscité.

ressuscitar (bra.) ↦ ressuscité.

ressuscité Ⓔ it. risuscitare ‹ RESUSCITĀRE (EWD 5, 515) 6 1832 risuscitá p.p. m.sg. (HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:145)
gad. ressuscité Badia ressuscité grd. ressuscité fas. ressuscitèr caz. ressuscitèr bra. ressuscitar fod. ressuscité col. resussità amp. ressuscità LD ressuscité
v.intr. Ⓜ ressusciteia
ritornare in vita (gad. A 1895; P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ risuscitare, risorgere Ⓓ auferstehen ◇ a) Perché chest mi fi era mort, e l’é ressuscità, l’era perdù, e se l’à troà Perché chest mi fí èra mort, e l’è risuscitá, l’era perdú, e se l’a troà HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:145 (caz.); b) me vën da bradlé canche me recorde, che l di dl giudize à ëila inò da ressuscité! më vëŋ da bràdlè càŋchè më reccòrde, che ‘l di del judize hà ëila inò da reŝuŝitè! VianUA, SepulturaFëna1864:196 (grd.) ☝ ressorì.

ressuscité (gad., Badia, grd., fod., LD) ↦ ressuscité.

ressuscitèr (fas., caz.) ↦ ressuscité.

rest Ⓔ deriv. di resté (EWD 5, 516) 6 1833 rest (DeRüM, MePortëiseViesta1833-1995:251)
gad. rest mar. rest Badia rest grd. rest fas. rest caz. rest fod. rest col. rest amp. resto LD rest MdR rest
s.m. Ⓜ resć
quel che avanza, resto, residuo (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ resto, avanzo Ⓓ Rest, Überbleibsel ◇ a) Olà él le rest de mi pano? / Ël n’é avanzè nia, bun Signur. Olà él le rest de mi pano? / Ël n’é avanzè nìa, buǹ Signur. DeRüM, MePortëiseViesta1833-1995:251 (MdR); b) laite doi o trei sior o tirannelli, e l rest zent barache e povertà e miserie la ite doi o trei sior o tirannelli, e ‘l rest cento baracche e povertà e miserie AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); c) E par fei pì presto / Come anche r’é stada; / Parché a segnà el resto / Aea aiutà r’aga. E par fei pí presto / Come anche r’ é stada; / Parché a segná el resto / Avea ajutá r’ aga. Anonim, Monumento1873:3 (amp.); d) Un bel musc se sente el resto / Col iò iò… a vegnì Un bel musc se sente el resto / Col iò iò… a vegnì Anonim, ManageriaComunal1873-1973:34 (amp.); e) "Chësc", dijel, se cuntará le rest. "Chesc’ ", dijel, sè cuntarà ‘l rest. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:115 (Badia); f) so proprio davagn i valô plü co döt le rest so proprio vadagn’ i varō ploucche dutt ‘l rest DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia)
dé fora l rest (MdR) Ⓘ dare il resto Ⓓ den Rest herausgeben ◇ a) Chilò avëise cater doples, e deme fora le rest. Quilò avëise quatr dopples, e déme fòra le rest. DeRüM, CotagnDeBrac1833-1995:246 (MdR) ◆ per l rest (amp.) Ⓘ per il resto Ⓓ im Übrigen ◇ a) Ma se ca fosse duto! / Par el resto sentime. Ma se cá fosse duto! / Par el resto sentime. Anonim, Monumento1873:3 (amp.).

rest (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., fod., col., LD, MdR) ↦ rest.

restà (col., amp.) ↦ resté.

restant Ⓔ it. restante (GsellMM) 6 1873 restante (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:38)
amp. restante
s.m. Ⓜ restanc
chi o ciò che resta (amp.) Ⓘ restante Ⓓ Übrige ◇ a) Contentae ades de chesto / El restante el sentirè. Contentae adès de chesto / El restante el sentirè. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:38 (amp.).

restante (amp.) ↦ restant.

restar (bra., moe.) ↦ resté.

resté Ⓔ RĒSTĀRE (EWD 5, 516) 6 1632 reston 4 (Proclama1632-1991:160)
gad. resté mar. resté Badia restè grd. resté fas. restèr caz. restèr bra. restar moe. restar fod. resté col. restà amp. restà LD resté MdR restè
v.intr. Ⓜ resta
1 fermarsi in un luogo, trattenersi, restare (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ rimanere, restare Ⓓ bleiben ◇ a) sce chël, ch’à perdù chësta bëursa, fossa restà pendù te liet, sciche ie, ne l’ëssel perduda sche kœl, k’ a perdù kæsta bœursa, fossa ræstà pendù te liet, schkœ je, ne l’æssel perdùda PlonerM, Erzählung6GRD1807:49 (grd.); b) I lode e i lodaré i fascegn; / A duc ge die: i é bogn cristiegn / Chel mal ch’é dit resta entra noi. I lode e i lodarè i Fassegn; / Adutg ge die: I è bogn cristiegn / Chel mal ch’è dit resta ‘ntra noi. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254 (bra.); c) Al quarto dì é restà il faure e al se à metù te n piz col so bachet de fer. Al quarto dì ö restà il faurö al sö a mettù tö un pitz col so baköt dö fer. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:6 (bra.); d) Po, vae a chierir lurier, se me volassède, gé restasse bolintiera apede vo. Po vae a kierir lurier, se me volasade, ğe restase bolentiera apede vo. BrunelG, Cianbolpin1866:17 (caz.); e) Par śì a ciatà i suoi / ‘L aea senpre el permesso; / De no restà un dì o doi, / Ma fermasse anche un pezo. Par zí a ciatá i suoi / L’avea sempre el permesso; / De no restá un dì o doi, / Ma fermasse anche un pezzo. Anonim, Monumento1873:2 (amp.); f) i m’un restará chiló, cina, ch’al é l’orenté d’Idî i m’ung resterà chilò, cina, ch’el è l’orentè d’Iddì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:57 (Badia); g) Resta chiló, amich, (i â dit le conte) láscenen jí n plü jonn por chësta strada sfadiosa. Resta chilò, amico, (i ā ditt ‘l conte) làsceung jì ‘ng plou jon pur chesta strada sfadioſa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:109 (Badia)
2 avanzare, esserci ancora, di cose o parti ancora disponibili a confronto di altre che siano state sottratte, consumate, eccetera (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ restare, avanzare Ⓓ übrig bleiben ◇ a) Chilò aste n taler franzeje, ći che resta é por te. Quilò haste ‘ǹ taler franceŝe, çhi che resta é por tè. DeRüM, CotancMëis1833-1995:253 (MdR); b) daperdut olache l’era passà no restèa più mìngol de polver da per dut olà ke l era pasà, no restea piu mingol de polver BrunelG, Cianbolpin1866:20 (caz.); c) Ci ve resta a la fin? Ĉi ve resta alla fin? AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); d) E canche un busc de stories / Natural i mandaron / Parché reste una memoria / De sta nobil sezion. E canche un busc de stories / Natural i mandaròn / Par’ chè reste una memoria / De sta nobil Seziòn. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:24 (amp.); e) Spo se destachera dal col l’unica morona de perles ch’i é restada en fornimënt Spo sè destacch’la dal col l’unica morona de perles ch’i è restada in forniment DeclaraJM, SantaGenofefa1878:25 (Badia); f)