Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/840

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


respone
805


sentimento e atteggiamento di deferenza verso qualcuno che si ritiene degno di stima e di onore (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ rispetto Ⓓ Respekt, Achtung ◇ a) Oh! per compirge vosc azet, / Confidà en El volege ben jent, / Dapò l piovan sarà content / Mo soraldut portage respet Oh! per compirge vos atzet, / Confidà ‘n El volee beng xent, / Dapò ‘l Piovang sarà content / Mo sora ‘l dut portae respet BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:256 (bra.); b) Chi che rejona puech mostra respet, y de vester valënt, / Chi che rejona a si tëmp, mostra crianza, y d’avëi talënt. Chi chë rës̄ona puech mostra respött, y de vöst’r valënt, / Chi chë rës̄ona a si tëmp, mostra crianza, y d’avëi talënt. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); c) L’unica porsona ch’al i desmostrâ respet y amur fora de mosöra, ê Genofefa L’unica persona, ch’el i desmostraa respett e amur for de meſura, ē Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia); d) I omi se desmostrâ plëgns de respet sciöche sc’ ai foss te dlijia I ommi sè desmostrā plengn’s d’respett sceoucch s’ ei foss’ te dlisia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:118 (Badia)
respet a (gad. P/P 1966; V/P 1998, fod. Ms 2005) Ⓘ rispetto a Ⓓ im Vergleich zu ◇ a) mo zënza laur él n vire da incrësce y pesoch, che a respet al ozio é vigni gran fadia n benefize mo zenza laùr èlle ‘ng vire da ingcresce e p’ſōc, chè a respett all’ ōzio è vigne grang fadìa ‘ng benefizio DeclaraJM, SantaGenofefa1878:38 (Badia).

respet (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., fod., LD) ↦ re-

spet.

respetar (bra.) ↦ respeté.

respeté Ⓔ it. rispettare ‹ RĒSPECTĀRE (EWD 5, 510) 6 1632 respettè p.p. m.sg. (Proclama1632-1991:160)
gad. respeté mar. respeté Badia respetè grd. respeté fas. respetèr bra. respetar fod. respeté col. rispetà amp. rispetà LD respeté
v.tr. Ⓜ respeteia
manifestare nelle parole e negli atti il proprio sentimento di rispetto verso qualcuno (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ rispettare, stimare Ⓓ respektieren ◇ a) Ve rispeto, recordae / Aé prima scomenzà / Vosc dan, no ve lamentà, / Se el vespei ve becarà! Ve rispetto recordae / Avè, prima scomenzà / Vosc, dan’ no ve lamentà, / Se el vespei ve beccàrà! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:23 (amp.); b) Tal ê dan 1000 agn le Brabant, vijin ala Francia, patria de S. Genofefa, governé da n düca de gran nobilté, da düc respeté Tal ē dang 1000 angn’ ‘l Brabante, vijing alla Francea, patria de S. Genofefa, governè dang duca de gran nobiltè, da duttg’ respettè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ respetés, respeteda, respetedes
che gode di una buona reputazione, apprezzato (gad., grd. F 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ rispettato Ⓓ respektiert ◇ a) Mestega y cun düc en confidënza tolôra le mangé fora dla man, y ara ê respetada - finamai dai cians da ciacia Mest’ga e cung duttg’ in confidenza tolōla ‘l mangiè fora d’la mang, e ella ē respettada - fingmai dai ciangs da ciaccea DeclaraJM, SantaGenofefa1878:126 (Badia).

respeté (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ respeté.

respetè (Badia) ↦ respeté.

respetèr (fas.) ↦ respeté.

respetëus (grd.) ↦ respetous.

respetous Ⓔ it. rispettoso 6 1878 rispettosa f. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6)
gad. respetus mar. respetus Badia respetus grd. respetëus fas. respetous fod. respetous amp. rispetos LD respetous
agg. Ⓜ respetousc, respetousa, respetouses
che ha o sente, che dimostra o esprime rispetto per la superiorità o per i diritti altrui (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ rispettoso Ⓓ ehrerbietig, respektvoll ◇ a) i dijô a vignun parores umiles zerties plënes d’amur, ê respetosa verso i veci i dijō a vignung parores umiles zerties plenes d’amur, ē rispettosa verso i vecci DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6 (Badia); b) Folá a rode incëria stôi respetusc zënza favela a odëi le conte Follà a rode incear ia stei rispettosi zenza favella a udei ‘l conte DeclaraJM, SantaGenofefa1878:98 (Badia).

respetous (fas., fod., LD) ↦ respetous.

respetus (gad., mar., Badia) ↦ respetous.

respogne (gad., mar., Badia, MdR) ↦ respone.

responde (col., amp.) ↦ respone.

respone Ⓔ RĒSPONDĒRE (EWD 5, 511; http://www.atilf.fr/DERom/entree/res’pOnd-e-) 6 1763 respognè ‘respondeo’ (Bartolomei1763-1976:94)
gad. respogne mar. respogne Badia respogne grd. respuender fas. responer caz. responer bra. responer moe. responer fod. respone col. responde amp. responde LD respone MdR respogne
v.intr. Ⓜ respon, responon, responù
1 parlare o scrivere a propria volta a chi ha rivolto una domanda o ha scritto (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ rispondere, replicare Ⓓ antworten, beantworten ◇ a) L ie vëira, respuend l auter: ma rejone nsci, acioche vo me ntendëise. L’jœ vœira, respuend l’auter: ma reschòne inschì, atschokœ vo m’entendœise. PlonerM, Erzählung1GRD1807:45 (grd.); b) Mo al s’á dessené, y ne orô jí ite; mo so pere é jü fora, y á scomencé a le perié. Mo al á respognü, y dit a so pere Mo al s’ ha dessené, é ne oróa shi ite; mó so pére é shü fora, e há schomentsché a l’priè. Mo al há respognü, e dit a so père HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:141 (Badia); c) Si pere eder ie unì ora, y à scumencià a l prié. Ad ël al respundù, y dit a si pere Si pére èdr joe uni ora, y ha scomenzá a ‘l prié. A d’él al respondu, y dit a si pére HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:143 (grd.); d) Ma chel ge à responù a so père: vèrda! gé te serve jà tenc de egn, e no é mai dejobedì a tie comandi Ma chel j’á responú a so pére: vèrda! je te serve shà teng d’eng, e no é mai deshobedí a tie comándi HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:146 (caz.); e) "Pensè a la mort?", respogn le vedl. "Iö ne pënse pa inćiamò de morì iö." "Pensè a la mort?", respogn le vedl. "Jeu ne pënse pa inçhiamò de morì jeu." DeRüM, OmVedl1833-1995:277 (MdR); f) "Oh, no, no", respógnel, "che ëla ne m’à fat la fana plëna!" "Oh, nò, nò", respognl, "ch’ ëlla ne m’ha fat la fana plëna!" DeRüM, MütPitava1833-1995:278 (MdR); g) Ma l fi l i’ à responù: Ma cialé pere: Mi v’è dagnëra servì tánt de agn, e mi no v’è mei dejobedì Ma ‘l fì gli ha responù: Ma cialè pere: Mi v’è dagnara servì tant de ang, e mi no v’è mei disobedì DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:262 (fod.); h) ma el ‘l à respondù: Vardà, pare, ió ve servo tante ane e no