Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/833

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


regusc
798


regusc (grd., LD) ↦ regù.

rehl Ⓔ dtir. reachl (EWD 5, 500) 6 1878 rechl (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:44)
gad. rehl mar. rehl Badia rehl grd. rehl LD rehl
s.m. Ⓜ rehli
mammifero ruminante degli artiodattili (gad. P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, LD DLS 2002) Ⓘ capriolo Ⓓ Reh ◇ a) ara l’â vistí de na bela pel de rehl inzinciorada ella l’ā vistì d’na bella pell d’rechl inzinzorada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:44 (Badia); b) Insciö tirâl ’ci fora sëgn, ch’i rehli o i loi gnô tan mesti, ch’ai i tolô le mangé fora de süa man Ingsceou tirāle ci fora ſengn’, ch’i rechli o i lěoi gnē tang mesti, ch’ei i tolō ‘l mangiè fora d’sua mang DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59 (Badia).

rehl (gad., mar., Badia, grd., LD) ↦ rehl.

Rein 6 1878 Rein (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:5)
gad. Rein Badia Rein
topon.
il fiume più lungo dell’europa occidentale (gad.) Ⓘ Reno Ⓓ Rhein ◇ a) Le ciastel de Sigfrid s’alzâ te n beliscim post sön n crëp inanter le Rein y la Mosel. ‘L ciastell de Sigfrid s’ alzā teng bellisimo post sounung crepp inantr ‘l Rein e la Mosel. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:5 (Badia).

Rein (gad., Badia) ↦ Rein.

reinesc (MdR) ↦ rainesc.

reisc (fas., fod.) ↦ raisc.

reje Ⓔ REGERE (GsellMM) 6 1844 rège 3 (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117)
fas. rejer amp. reje
v.tr. Ⓜ rej, rejon, ret
condurre un animale o un veicolo regolandone i movimenti o agendo sui comandi (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, amp.) Ⓘ guidare Ⓓ steuern, lenken ◇ a) el i mena par ra berna, / el i reje da volpon, / El i serve da luzerna el i mena para berna, / el i rège da volpón, / El i sèrve da luz̄èrna DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.).

reje (amp.) ↦ reje.

rejer (fas.) ↦ reje.

rejia Ⓔ nordit. (e)resia ‹ HAERESIS ‹ αϊǫɛσις (EWD 5, 501) 6 1848 rjìa (PiccolruazA, Scassada1848-1978:71)
gad. rejia mar. rejía Badia rejía grd. rejìa fod. rejìa col. resìa amp. rejia
s.f. sg.
1 irrequietezza, agitazione (gad. Ma 1950; P/P 1966) Ⓘ inquietudine dei bambini Ⓓ launische Unruhe der Kinder
2 atto, discorso, frase e simili fatti o detti in modo del tutto inopportuno (gad., grd., fod., amp.) Ⓘ sproposito Ⓓ Dummheit ◇ a) Bogna sentì i spropositi e le resìe che i parla finamai tra la jent bassa, massima la joventù. Bogna sentì i spropositi e le resìe che i parla finanamai tra la jent bassa, massima la joventù. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.)
mené la rejia (gad.) Ⓘ piagnucolare Ⓓ raunzen ◇ a) Ci sciosciüre / che chël mure / fej insnöt tl sonn! / Süa uma dij al om: / I á dormí bel püch y nia. / Sëgn, vé, mënel bele la rejia. Ći sciusciure / che chël mure / fêj insnöt tel sonn! / S’ioma dîj al om: / I à dormì bel püch y nia. / Sëgn, vè, mënel bel’ la rjìa. PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia).

rejia (gad., amp.) ↦ rejia.

rejía (mar., Badia) ↦ rejia.

rejìa (grd., fod.) ↦ rejia.

rejié Ⓔ deriv. di rejia (EWD 5, 501) 6 1833 reŝié (DeRüM, MütMaridé1833-1995:280)
gad. rejié mar. rejié Badia rejié fod. rejiè MdR rejié
v.tr. Ⓜ rejieia
rimproverare, redarguire con un tono di voce alto e concitato (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998, fod. A 1879, MdR) Ⓘ rimproverare, essere scontroso con qualcuno Ⓓ Vorwürfe machen, mit jemandem unwirsch sein, schelten ◇ a) N mercadant da ćiavai â mefo gonot la desgrazia, ch’ël i n morî. Süa fomena dunca le rejiava vign’ota ch’ël i n moriva un. ‘Ǹ mërcadant da çhiavai â meffo gonót la desgrazia, ch’ël i ‘ǹ morî. Süa fomena dunca le reŝiava vign’ôta ch’ël i ‘n moriva uǹ. DeRüM, MercadantCiavai1833-1995:273 (MdR); b) Inte chël i alda la patrona, vëgn fora de süa ćiamena, e scomëncia a i rejié. Inte quël i alda la patrona, vëgn fòra de süa çhiamena, e scomënćia a i reŝié. DeRüM, MütMaridé1833-1995:280 (MdR).

rejié (gad., mar., Badia, MdR) ↦ rejié.

rejiè (fod.) ↦ rejié.

rejiment (fas.) ↦ regiment.

rejimento (amp.) ↦ regiment.

rejister (caz.) ↦ resiste.

rejistro (amp.) ↦ register.

rejon Ⓔ RATIŌ (EWD 5, 502) 6 1632 resons pl. (Proclama1632-1991:160)
gad. rajun mar. rajun Badia rajun grd. rejon fas. rejon caz. rejon bra. rejon moe. rejon fod. rejon col. rejon amp. rejon, rajon LD rejon MdR rajun
s.f. Ⓜ rejons
causa giusta, legittimo motivo che spiega un fatto o un’azione (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ motivo, ragione, causa Ⓓ Grund ◇ a) La rejon l’é pa ben chela, / Che con n burt veie no voi più stèr. La režon l e po ben kella, / Ke kon ‘n burt veje no voi più ster. ZacchiaGB, GardeneraE1858*-1995:175 (caz.); b) On stentà par ‘l aé, e ades che ’on / ‘L é ben rajon / Che sone alegre. Hon stentà par l’aré, e ades che l’hon / L’è ben rason / Che sone alegre. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); c) E per chesta rejon ai fat mez el viaz a pe. E per chesta reson hai fatt mez el viaz a pè. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); d) Chiló ói resté, deach’ i sun obliada por juramënt. Bëgn vëi ch’i podess afermé, ch’i sun stada sforzada a le dé por tëma dala mort, mo chësc ne n’é rajun sufiziënta por le rumpe Chilò oi restè, dea ch’i sung obbliada pur jurament. Ben vei ch’i pudess’ affermè, ch’i sung stada sforzada al dè pur tema dalla mort, mo chesc’ nen è r’jung suffizienta pur ‘l rùmpe DeclaraJM, SantaGenofefa1878:57 (Badia)
s.f. sg.
facoltà, propria dell’uomo, di pensare, di collegare fra loro concetti e idee secondo rapporti logici (gad. P/P 1966, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002, fas. R 1914/99, fod. Ms 2005, amp. Q/K/F 1985) Ⓘ ragione Ⓓ Verstand ◇ a) Mi fi (sighitera a rajoné) chësc é le pröm invern, che te proes, dopo che tüa rajun s’á stlarí Mi fì (seghit’ la a rajonè) chesc’ è l prum inver, ch’t’ proves, dopo che tua rajung s’ à stlarì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:54 (Badia)
avei rejon (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ avere ragione Ⓓ Recht haben ◇ a) N chësc cont, al bën rejon; / N chësc cont, ne n’iel mincion. In chêst