Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/832

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


regula
797


s.m. Ⓜ regns
1 stato monarchico retto da un re (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ regno Ⓓ Reich, Königreich
2 l’ambito su cui si esercita il potere di una divinità o di altro essere soprannaturale (gad., amp.) Ⓘ regno Ⓓ Reich ◇ a) e aé rajon, parcé che Cristo à dito / che el so regno no ‘l é de chesto mondo! e avè ragion, parcè che Cristo à dito / che el so regno no l’è de chešto mondo! DegasperF, PrimaMessaGhedina1868-1990:358 (amp.); b) Uomini, recordesse, che messëis düc morí; armendesse, scenó ne godarëise le rëgn dl paraisc. Uomini, r’cordesse, ch’m’sseis duttg’ morì; armendesse, senò nè godereiſe ‘l regno d’l Paraisc’. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:65 (Badia)
regn de Die (gad., grd. F 2002) Ⓘ regno di Dio Ⓓ Reich Gottes ◇ a) Y Gejù dij: A vo iel dat de cunëscer i sucrëc dl rëni de Die Y Ges̄ù diŝ: A vo jèl dàtt de cunoscer i sëcretg del rëgne di Die VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.); b) insciö podunse ince nos ma por meso dles crusc, tribolaziuns y pënes de vigni sort rové al rëgn d’Idî ingsceou pudungſe incie nos ma pur mezzo d’les crusc’, tribulaziungs e penes d’vigne sort r’vè al regno d’Iddì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:120 (Badia) ◆ regn zelest (gad.) Ⓘ regno celeste Ⓓ Himmelreich ◇ a) Sce ne deventëis sciöch’ i pici, ne rovarëise al rëgn zelest. Se nè d’venteis sceoucch’ i piccei, nè r’vereiſe al regno zeleste. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:42 (Badia).

regn (fas., LD) ↦ regn.

regn (fas.) ↦ rogn.

rëgn (gad., mar., Badia) ↦ regn.

regnà (amp.) ↦ regné.

regnar (bra.) ↦ regné.

regné Ⓔ it. regnare ‹  RĒGNĀRE (EWD 5, 494) 6 1833 régna 6 (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265)
gad. regné mar. regné Badia regné grd. renië fas. regnèr bra. regnar fod. regné amp. regnà LD regné MdR regné
v.intr. Ⓜ regna
1 essere a capo di uno stato monarchico esercitandovi l’autorità e le funzioni di re (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ regnare Ⓓ herrschen, regieren
2 fig. essere presente in modo predominante o esclusivo, prevalere (grd. F 2002, MdR) Ⓘ regnare fig.Ⓓ herrschen fig. ◇ a) Ël fugirà e schiverà inće tütes les ocajiuns, olà che les matades e i ri vic rëgna e olach’ en se desmëntia afat d’Idie. Ël fugirà e schiverà inçhié tüttes les occaŝiuǹs, olà che les mattades e i ri viẑ régna e olà ch’eǹ se desmëntia affat d’Iddie. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265 (MdR).

regné (gad., mar., Badia, fod., LD, MdR) ↦ regné.

regnèr (fas.) ↦ regné.

regno (Badia) ↦ rëgn.

regoe (col.) ↦ regoì.

regoer (fas., caz., bra.) ↦ regoie.

regoì (col.) ↦ regoie.

regoie Ⓔ RECOLLIGERE (EWD 5, 496) 6 1878 regoui 6 (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:39)
gad. regöie mar. reghëie Badia regöie fas. regoer caz. regoer bra. regoer fod. regoie col. regoì, regoe, reguì LD regoie
v.tr. Ⓜ regoi
prendere dalla terra, dalle piante e simile, frutti e prodotti (gad. DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ raccogliere Ⓓ ernten ◇ a) Conscidrede vicí dl’aria, ai ne somëna, ai ne regöi, y pöimpó i mantëgn le Pere en Cil Considerede vicceì d’l’aria, ei nè somena, ei nè regoui, e pouimpò i mantengn’ ‘l Pere in Ceìl DeclaraJM, SantaGenofefa1878:39 (Badia); b) y ne me fá fistide, sc’ al ne n’é somené ince n granel de formënt por me, sc’ i ne regöii n spi, y sc’ al ne me vëgn porté na mana t’ara e nè m’fa fastide, s’ el nen è som’nè incie ‘ng granell d’forment pur mè, s’ i nè regouie ‘ng spì, e s’el nè m’vengn’ portè na mana t’ara DeclaraJM, SantaGenofefa1878:40 (Badia).

regoie (fod., LD) ↦ regoie.

regöie (gad., Badia) ↦ regoie.

regola Ⓔ it. regola ‹ RĒGOLA (EWD 5, 497) 6 1878 regoles pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:III)
gad. regola mar. regola Badia regula grd. regula fas. régola fod. regola amp. regola LD regola
s.f. Ⓜ regoles
1 riferimento normativo dell’agire, indotto dalla reale o presunta costanza dei fenomeni (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ regola, norma Ⓓ Regel
2 nella grammatica tradizionale, norma da seguire per un corretto uso della lingua (gad.) Ⓘ regola Ⓓ Regel ◇ a) Por chësc osserves valgünes regoles chi ch’ó lí saurí chësc liber ladin. Pur chesc’ osserve valgunes regoles chi, ch’ò lì saurì chesc’ liber lading. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:III (Badia)
en regola 1 (gad.) Ⓘ in ordine Ⓓ in Ordnung ◇ a) Le signur zerimonier fej chiló da patrun / Y tëgn en regola la sacra funziun L’signur ceremoníer fess chilo da patrung / E tagn in regola la sacra fonziung PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia) 2 (gad.) Ⓘ di regola Ⓓ in der Regel ◇ a) Recordunse do les parores de Guelfo, […], che en regola Idî paia fora le paiamënt dles tribolaziuns soportades por Ël impormó al’ ora de vëies R’cordungse dō les parores d’Guelfo, […], che in regola Iddì paia fora ‘l paiament d’les tribulaziungs sopportades pur El imp’rmò all’ora d’vouies DeclaraJM, SantaGenofefa1878:109 (Badia).

regola (gad., mar., fod., amp., LD) ↦ regola.

régola (fas.) ↦ regola.

regola (gad., mar., fod., amp., LD) ↦ regola.

regordà (col.) ↦ recordé.

regordo (col.) ↦ recort.

regorosamënter (S. Martin, Badia) ↦ rigorosamen-

ter.

regù Ⓔ ARGŪTUS (EWD 5, 497) 6 1878 r’gusc’ m. pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:107)
gad. regü Badia regü † grd. regusc LD regusc
agg. Ⓜ regusc, reguda, regudes
convinto e certo delle proprie opinioni o previsioni (gad. Ma 1950; Pi 1967) Ⓘ sicuro Ⓓ überzeugt ◇ a) Düc ê regüsc de süa inozënza, s’ la godô dl’amirabla deliberaziun, y â na speziala ligrëza Duttg’ ē r’gusc’ d’sua innozenza, s’ la godō d’l amirabil deliberaziung, e ā na spezial ligrezza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:107 (Badia).

regü (gad.) ↦ regù.

regü † (Badia) ↦ regù.

reguardo (caz.) ↦ regard.

reguì (col.) ↦ regoì.

regula (Badia, grd.) ↦ regola.