Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/826

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


receviment
791


2002) Ⓘ ribelle Ⓓ widerspenstig ◇ a) ie ve prëie umilmënter de cruzefijé cun na pert de vosta pëines mi cërn rebela, y si ueies ries je ve preijè umilmenter; de crucifigè cuna pert de vosta peinès mi ciern röbölle, j si uejes ries RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.).

rebel (gad., Badia, grd., fas., LD) ↦ rebel.

rebelion Ⓔ it. rebellione ‹ REBELLIŌ (EWD 5, 483) 6 1878 rebelliung (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:69)
gad. rebeliun mar. rebeliun Badia rebeliun grd. rebelion fas. rebelion fod. rebelion amp. rebelion LD rebelion
s.f. Ⓜ rebelions
reazione conseguente a uno stato di esasperata soggezione o costrizione (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ribellione Ⓓ Rebellion, Aufstand ◇ a) Le sodlot y les leghermes i sofiëia la usc, y ara se lascia ia söl plomac de müstl indeblida dal scomovimënt, dala rebeliun interna, y dala maratia, ch’ëra â al col. ‘L sed’lott e les legrimes i soffoia la usc’, e ella s’ lascea ìa soul plomac’ d’must’l indeblida dal scommoviment, dalla rebelliung interna, e dalla marattía, ch’ell’ ā al col. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:69 (Badia); b) Y tra chësta rebeliun de ligrëza y compasciun, de morvëia y coriosité, se renovâ y multiplicâ les sclamaziuns y domandes de condolënza y contentëza. E tra chesta r’belliung d’ligrezza e compassiung, d’morvouia e curioſitè, s’ renovā e moltiplicā les sclamaziungs e dimandes d’condolenza e contentezza. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:99 (Badia).

rebelion (grd., fas., fod., amp., LD) ↦ rebelion.

rebeliun (gad., mar., Badia) ↦ rebelion.

recamà (amp.) ↦ recamé.

recamar (bra., moe.) ↦ recamé.

recamé Ⓔ it. ricamare 6 1878 ricamè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:85)
gad. recamé Badia ricamé fas. recamèr bra. recamar moe. recamar fod. recamé col. ricamà amp. recamà
v.tr. Ⓜ recameia
eseguire con l’ago su un tessuto punti decorativi seguendo un disegno (gad., fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1985; C 1986) Ⓘ ricamare Ⓓ sticken ◇ a) Döt te chëra stanza fô ciamó da odëi al medem post sciöch’ en chël de, che Genofefa l’â arbandonada: le torá da ricamé - da cují fora Dutt te chella stanza fō ciamò da udei al medemmo post sceoucch ing chel dè, ch’Genofefa l’ā arbandonada: ‘l tarà da ricamè - da cujì fora DeclaraJM, SantaGenofefa1878:85 (Badia) ☝ cujì fora.

recamé (gad., fod.) ↦ recamé.

recamèr (fas.) ↦ recamé.

recapitar (bra., moe.) ↦ recapité.

recapité Ⓔ it. ricapitare 6 1878 recapitas 6 cong. imperf. (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268)
fas. recapitèr bra. recapitar moe. recapitar
v.intr. Ⓜ recapiteia
giungere di nuovo (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976) Ⓘ ricapitare, sopraggiungere Ⓓ wiederkommen ◇ a) Se i recapitassa da Busan / I patrioc da Soraga / I li trasc te aga Se i recapitas da Busang / I patriotc da Soraga / I li tras te aga PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268 (bra.).

recapitèr (fas.) ↦ recapité.

recëie (mar.) ↦ receve.

receiver (bra.) ↦ receve.

receve Ⓔ nordit. reçever ‹ RECIPERE (Gsell 1994b:334) oppure it. (ecclesistico) ricevere con adattamento del prefisso (GsellMM) 6 1811 retseü (CostadedoiJM, InomReBaira1811-2013:158)
gad. receve, reciöie mar. recëie Badia receve grd. recever fas. rezeiver caz. rizeiver bra. receiver moe. ricever fod. rizeve
v.tr. Ⓜ recev, recevon, recevù
1 accogliere, accettare, prendere ciò che viene dato, consegnato, recapitato (gad. B 1763; A 1895; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002) Ⓘ ricevere Ⓓ erhalten, empfangen, bekommen ◇ a) ve prëie mo leprò dl gran don de sté scialdi te vosc sant amor y timor nfin ala mort, per recever la curona dla gloria n ciel ve preje mò le prò del gran don de ste schaldi te vosch sant amor i timor in fin alla mort, per retschöver la corona della gloria in tschiel RungaudieP, LaStacions1813-1878:92 (grd.); b) ie ve prëie cun duta mi ana de me dé la grazia d’avëi ruel l cuer nët, […], per ve recever deniamënter tla santa cumenion je ve preije cun dutta mi ana de me dè la grazia d’avei ruöl ‘l cuer nat, […], per ve retschöver dagnamenter tella santa communion RungaudieP, LaStacions1813-1878:92 (grd.); c) To fradel é vignù, e to pere à mazé n vedel ngrassé, percieche l l à recevù sann. To fradél é vignú, e to pére ha mazzé ‘ng vedel ‘ngrassé, pertgiéche ‘l lo ha retschevu san. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); d) chiunque aeva ricevù calche tort, con calche enjuria e svergognada, el se lo sfogava sora del Re. chiunque avea ricevù calche tort, con calche ingiuria e svergognada, el ze lo sfogava zora del Re. SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); e) Vives cënt siur primiziant / Recevede sura le cënt Vives Ceant Sior Primiziante / Recevede sura ‘l ceant DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia); f) Deplü ciafâl tröpes composiziuns de lëtres, che spirâ i plü nobili sentimënc d’amur y fedelté ad ël, de chëres, ch’ël ne n’â recevü degönes copies D’plou ceaffāle trouppes composiziungs d’lettres, che spirā i plou nob’li sentimentg’ d’amur e fedeltè ad el, d’chelles, ch’el nen ā r’cevù d’gunes copies DeclaraJM, SantaGenofefa1878:85 (Badia); g) Ai vëgn a receve fora dla man / Dl Primiziant di Angeli le pan Ai vagn a recever fora d’la mang / Del Primiziante dei Angeli l’pang PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
2 accogliere una persona al suo arrivo (gad., fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ ricevere Ⓓ empfangen ◇ a) Canche chi da noza rovâ iló, êl bele i servi y sudic düc de vigni ses pici y gragn cun so plü bel guant injigná a i receve cun onur. Cang che chi da nozza revā illò, elle belle i servi e sudditi duttg’ de vigne sesso piccei e grangn’ cung so plou bell guant ingjignà ai receve cung unur. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:5 (Badia); b) Canche Genofefa ê rovada sön plaza dl ciastel ciafera dan porta dötes les dames y jones nobles dla vijinanza, zënza ester intenüdes, abinades por receve la contëssa. Cangche Genofefa ē r’vada soung piazza d’l ciastell ceaff’la dang porta duttes les dames e jones nobiles d’la vijinanza, zenza est’r intenudes, abinades pur r’eceve la contessa. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:107 (Badia).

receve (gad., Badia) ↦ receve.

recever (grd.) ↦ receve.

recevidour Ⓔ it. ricevitore 6 1870 ricevitor (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432)
col. ricevitor
s.m.f. Ⓜ recevidours, recevidoura, recevidoures
funzionario doganale addetto alla riscossione dei dazi (col.) Ⓘ ricevitore Ⓓ Zollbeamter ◇ a) l ricevitor semper su la fenestra co la mira a la stangia a vede, se un passa o urta laite il ricevitor semper sulla fenestra colla mira alla stanga a vede, se un passa o urta la ite AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.).

receviment Ⓔ it. ricevimento 6 1878 receviment (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7)