Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/970

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


spirèr
935


stranciusc, y na spina, en forma d’aodla ella purvā gonot soung lime sentada colles legrimes ai oudli, d’tacchè adūm i tocc’, ch’pingolā, cung fiis d’erba o d’raìsc’ plou stranceiusc’, e na spina, in forma da odla DeclaraJM, SantaGenofefa1878:55 (Badia)
2 fig. tormento, tribolazione (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ spina fig.Ⓓ Dorn fig. ◇ a) A me tò dal cuer la spina; / Mé tu sëula - tu Cristina, / Percie tu m’es ferì, / M’es tu sëula da varì. A me to dal kuer la spina; / Me tu sëula - tu Kristina, / Percie tu m’es ferì, / M’es tu sëula da varì. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.); b) i â implí fora le cör de consolaziun, y trat fora la spina dolorosa ch’i tormentâ i ā implì fora ‘l cour d’consolaziung, e tratt fora la spina dolorosa ch’i tormentā DeclaraJM, SantaGenofefa1878:114 (Badia).

spina (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD, MdR) ↦ spina.

spinac Ⓔ deriv. di spina  (EWD 6, 369) 6 1878 spinac’ pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:41)
gad. spinac mar. spinac Badia spinac grd. spinac LD spinac
s.m. Ⓜ spinac
1 denominazione di piante con foglie e brattee spinose, appartenenti anche a famiglie diverse (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cardo Ⓓ Distel ◇ a) Finamai i spinac y i giarduns i sorvî d’istruziun Finmai i spinac’ e i giardungs i servì d’istruziung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:41 (Badia)
2 escrescenza rigida e acuminata, tipica di alcune piante (gad.) Ⓘ spina Ⓓ Dorn ◇ a) osserva tl’ambria de chisc crëps, verso la sëra olache la nëi s’un é impormó jüda, iló ciafeste trognores da spinac fosc y spizusc: al é sleghes osserva t’ l ambria de chisc’ crepp, verso la sera ullacch’ la nei s’ n’è imp’rmò juda, illò ceaffeste trognores da spinac’ fosc’ e spizzŭsc’: el è slěghes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:48 (Badia).

spinac (gad., mar., Badia, grd., LD) ↦ spinac.

spinacian Ⓔ comp. di spina da cian ? (cfr. pomacian; da cian come attributo peggorativo; cfr. ted. hunds-) (GsellMM) 6 1864 spinaĉàŋs (VianUA, SumënzaSëna1864:195)
grd. spinacian
s.m. Ⓜ spinacians
arbusto delle berberidacee con rami spinosi (grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953) Ⓘ crespino Ⓓ Berberitze, Sauerdorn ◇ a) Fajan chësc lëur tumova na pert dla sumënza sula streda, y univa zapeda sot, o che i uciei dl’aria se la pecova su. Na pert tumova anter i spinacians, y univa safuieda. Fas̄àŋ chëst lour tumòva una pèrt d’la sumënza sulla strèda, y univa zàpèda sott, o che i uĉöi dell’ ària sela pëccòva su. Unà pèrt tumòva anter i spinaĉàŋs, y univa saffujèda. VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.).

spinacian (grd.) ↦ spinacian.

spiné (gad., mar., Badia, MdR) ↦ spinel.

spinè (fod.) ↦ spinel.

spinel Ⓔ SPĪNĀLIS (EWD 6, 370) 6 1763 spinoe ‘tergum’; stè al spinè ‘supinus’ (Bartolomei1763-1976:100, 101)
gad. spiné mar. spiné Badia spiné grd. spinel fod. spinè LD spinel MdR spiné
s.m. Ⓜ spinei
la parte posteriore del torace dell’uomo compresa tra le spalle e le reni (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ schiena, dorso Ⓓ Rücken ◇ a) E de plü ël me fej mè (mal) a le spiné, ël me dô i osc E de plü ël me féŝ mä (mal) a le spinné, ël me dó i oŝ DeRüM, Poste BëinDormì1833-1995:256 (MdR); b) intan che düc m’ojô le spiné intang che duttg’ m’ojō ‘l spinè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:23 (Badia); c) Ahi! Sce, che te portes söl spiné nosta merscia. Ahi! scě; ch’t’ portes soul spině nosta mērscea. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:57 (Badia) ☟

schena.

spinel (grd., LD) ↦ spinel.

spinous Ⓔ SPĪNŌSUS (EWD 6, 372) 6 1878 spinoses trognores (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59)
gad. spinus mar. spinus Badia spinus fas. spinous fod. spinous
agg. Ⓜ spinousc, spinousa, spinouses
pieno di spine, irto di aculei (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ spinoso Ⓓ dornig, stachelig ◇ a) Les spinoses trognores de jenier á ince d’invern sües bromores börnes Les spinoſes trognores d’snìure à incie d’ingvēr sūs bromores būrnes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59 (Badia).

spinous (fas., fod.) ↦ spinous.

spintlé Ⓔ *(EX)PENDICULĀRE (Gsell 1990a:149) 6 1865 spintlà p.p. m.sg. (PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1)
grd. spintlé
v.tr. Ⓜ spintla
rompere e ridurre in brandelli un oggetto, lacerare, strappare (grd. G 1879; G 1923) Ⓘ stracciare Ⓓ zerreißen
p.p. come agg. Ⓜ spintlés, spintleda, spintledes
vestito d’abiti vecchi e logori (grd. F 2002) Ⓘ cencioso Ⓓ zerlumpt ◇ a) Suvënz à chël, [che] ie spintlà, de bon’ opres bela cumpëida, / Ntant che l rich cun gran pompa se furnësc te or y te sëida. Suënz hà chëll, jè spintlà de bon’ opres bölla cumpëida, / ’Ntaŋchë ‘l rich con graŋ pompa së furnës̄ t’òr y te sëida. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.).

spintlé (grd.) ↦ spintlé.

spinus (gad., mar., Badia) ↦ spinous.

spirà (col., amp.) ↦ spiré.

spirar (bra.) ↦ spiré.

spiré Ⓔ it. spirare ‹ EXSPĪRĀRE (EWD 6, 372) 6 1813 spirè (RungaudieP, LaStacions1813-1878:91)
gad. spiré mar. spiré Badia spiré grd. spiré fas. spirèr bra. spirar fod. spiré col. spirà amp. spirà
v.tr. Ⓜ spira
1 esalare l’ultimo respiro, morire (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879) Ⓘ spirare Ⓓ sterben
2 fig. di una disposizione psicologica verso qualcuno, essere percepibile (gad.) Ⓘ spirare fig.Ⓓ ausstrahlen fig. ◇ a) Deplü ciafâl tröpes composiziuns de lëtres, che spirâ i plü nobili sentimënc d’amur y fedelté ad ël D’plou ceaffāle trouppes composiziungs d’lettres, che spirā i plou nob’li sentimentg’ d’amur e fedeltè ad el DeclaraJM, SantaGenofefa1878:85 (Badia)
spiré l’anima (gad., grd.) Ⓘ rendere l’anima Ⓓ die Seele aushauchen ◇ a) o Salvator dl mond, tl’aria sula Crëusc tamez a doi melfatores, che sëis per spiré l’ana santiscima al Pere o Salvator del mont, töl’ aria sulla crousch ta mez a doi melfattores, che seis per spirè l’ana santissima al Perè RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.); b) Mi divin Redentur, ch’ëis spiré ost’anima por me söla crusc Mi divin Redentore, ch’ais spirè ost’anima pur mè soulla crusc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36 (Badia).

spiré (gad., mar., Badia, grd., fod.) ↦ spiré.

spirèr (fas.) ↦ spiré.