Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/975

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


sprizé
940


R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ spruzzare, sprizzare Ⓓ versprühen ◇ a) Al spriza dai edli gran tizes de füch! Al spriza dai ödli gran tizes de füch! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia).

sprizé (grd., LD) ↦ sprizé.

sprizèr (fas.) ↦ sprizé.

sprofondé Ⓔ it. sprofondare 6 1878 sprofondà (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:112)
gad. sprofondé Badia sprofondè fod. sprofondé
v.intr. Ⓜ sprofondeia
1 affondare per un buon tratto in qualcosa di molle, cedevole (gad. P/P 1966, fod. Ms 2005) Ⓘ sprofondare Ⓓ versenken, einsinken
2 farsi sopraffare da una condizione fisica o psichica, da un sentimento, ecc.; abbandonarsi, piombare (gad.) Ⓘ sprofondare Ⓓ versinken, versenken
p.p. come agg. Ⓜ sprofondés, sprofondeda, sprofondedes
immerso, assorto (gad.) Ⓘ sprofondato Ⓓ versunken ◇ a) s’un stôi sará daite, te süa propria stanza, sprofondá en gran afliziun sung stei serrà daìte, in t’ sua propria stanza, sprofondà in grang affliziung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:112 (Badia).

sprofondé (gad., fod.) ↦ sprofondé.

sprofondè (Badia) ↦ sprofondé.

sprom (gad., mar., Badia) ↦ speron.

spuel Ⓔ mozione di spola ‹  langob.-rom. SPŌLA ‘Spule’ (Gsell 1991a:147) 6 1878 spŏ (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2)
gad. spö mar. spö Badia spö, spoi grd. spuel fas. spel moe. spöl LD spuel
s.m. Ⓜ spuei
filo avvolto a spire su un supporto cilindrico o troncoconico; anche, il supporto stesso (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ rocchetto, bobina Ⓓ Fadenspule, Garnrolle, Spule ◇ a) A la odëi de cinch agn dlungia la uma sön n bel pice bancorin sentada, y deboriada afacendada, do l’ausënza de chi tëmps, pro le spö o la roda A la udei de ceìng angn’ d’lungia la uma sounung bell picce bancoring sentada, e deburiada affaccenda, dō l’auſenza de chi temp, pro ‘l spŏ o la roda DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia).

spuel (grd., LD) ↦ spuel.

spuenda (grd.) ↦ spona.

spunté (gad.) ↦ sponté.

spuntè (Badia) ↦ sponté.

spurcé (gad.) ↦ sporcé.

spurćé (mar., Badia) ↦ sporcé.

sputané Ⓔ deriv. di puttana (Lardschneider 1933:380) 6 1832 sputané (HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151)
grd. sputané caz. sputanèr fod. sputané
v.intr. Ⓜ sputaneia
cercare prostitute e accompagnarsi a esse (grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, caz. Mz 1976, fod.) Ⓘ andare a puttane Ⓓ huren ◇ a) l fi plu joven se n é jù ntel forestier nte n paisc dalonc, e nlo s’à desfat via dut a sputané ‘l fí plu schoven se ne schu ‘n tel forestier ‘n teng paiss da lontsch, e ‘ng ló s’ hà desfatt via dutt a sputané HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.).

sputané (grd., fod.) ↦ sputané.

sputanèr (caz.) ↦ sputané.

stà (col., amp.) ↦ sté1.

stabelir (bra.) ↦ stabilì.

stabilí (gad., Badia, LD) ↦ stabilì.

stabilì Ⓔ it. stabilire ‹ STABILĪRE (EWD 6, 397) 6 1878 stabilì p.p. m. sg. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7)
gad. stabilí Badia stabilí grd. stablì fas. stabilir bra. stabelir fod. stabilì amp. stablilì LD stabilí
v.tr. Ⓜ stabilesc
disporre, deliberare in forza della propria autorità e facoltà decisionale (gad. P/P 1966; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986, LD DLS 2002) Ⓘ stabilire Ⓓ verfügen ◇ a) Sigfrid passa la nöt en preparaziuns ala vera, fej salté n mes incá y inlá da i soldas ti cuartiers, y á stabilí i ordini düc, ch’an dess osservé Sigfrid passa la noutt in preparaziungs alla verra, fesc’ saltè ‘ng mess ing cà e in là da i soldas ti quartirs, e à stabilì i ordini duttg’ ch’ang dess’ osservè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia).

stabilì (fod.) ↦ stabilì.

stabilir (fas.) ↦ stabilì.

stablì (grd.) ↦ stabilì.

stablilì (amp.) ↦ stabilì.

stafé Ⓔ it. staffare 6 1848 stafè (PiccolruazA, Scassada1848-1978:69)
gad. stafé Badia stafé
v.tr. Ⓜ stafa
intervenire in favore di chi ne ha bisogno (gad.) Ⓘ aiutare Ⓓ weiterhelfen, helfen ◇ a) La scassada / busarada / ch’â stafé n möt / ch’â spavënt da döt La scassada / busarada / ch’â stafè un müt / ch’â spavënt da düt PiccolruazA, Scassada1848-1978:69 (Badia).

stafé (gad., Badia) ↦ stafé.

stafilada (bra.) ↦ stafileda.

stafileda Ⓔ it. staffilata 6 1845 stafilade pl. (BrunelG, MusciatSalin1845:11)
fas. stafilèda bra. stafilada
s.f. Ⓜ stafiledes
colpo di staffile o d’altro arnese simile (fas.) Ⓘ staffilata, frustata Ⓓ Peitschenhieb ◇ a) Vegnì de dì, se ve fidade, / A ciapar cater stafilade. Vegnì de dì, se ve fidade, / A ciapar cater stafilade. BrunelG, MusciatSalin1845:11 (bra.).

stafilèda (fas.) ↦ stafileda.

stagion (fod.) ↦ stajon.

stajon Ⓔ it. stagione 6 1844 stagión (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113)
fod. stagion amp. stajon
s.f. Ⓜ stajons
1 ciascuno dei quattro periodi in cui gli equinozi e i solstizi dividono l’anno solare (fod. T 1934; Pz 1989, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002) Ⓘ stagione Ⓓ Jahreszeit
2 il periodo dell’anno in cui è previsto e stabilito lo svolgimento di un’attività (fod. T 1934; Pz 1989, amp.) Ⓘ stagione Ⓓ Saison ◇ a) E po i taca, ma da furbe, / Co de fraia ‘l é stajon, / che ra śente no i desturbe, / su ra porta un cartelon Epò i taca, ma da furbe, / Co de fràia l’e stagión, / che ra zènte no i desturbe, / sura pòrta un cartelón DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.)
sajon.

stajon (amp.) ↦ stajon.

stala Ⓔ *STALLA ‹ germ. * stalla (EWD 6, 401) 6 1763 stalla ‘stabulum’ (Bartolomei1763-1976:101)
gad. stala mar. stala Badia stala grd. stala fas. stala bra. stala fod. stala amp. stala LD stala
s.f. Ⓜ stales
ambiente adibito al ricovero di animali domestici, soprattutto bovini ed equini (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002;