Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/951

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


soné
916


L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ suonare a festa Ⓓ zusammenläuten ◇ a) dötes les ciampanes sonâ adöm duttes les ciampanes sonā adum DeclaraJM, SantaGenofefa1878:105 (Badia) ◆ soné ben (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933, fod. Ms 2005) Ⓘ andar a genio, far comodo, suonare bene Ⓓ passen, zusagen, gut klingen ◇ a) porci ch’al n’i sonâ bun, de messëi decontin maraldí, ch’ai ê ri, y ch’ai se dô convertí purcic ch’el n’i sonā bung, de mssei de cunting maraldì, ch’ei ē rì, e ch’ei sè dō convertì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:74 (Badia) ◆

soné su (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ suonare Ⓓ aufspielen ◇ a) Voi orghenist sonà sù ben! / Prest clarinec, flauc e sciubioc Voi orghenist sonà su beng! / Prest clarinetg, flautg e subiotg BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:244 (bra.).

soné (gad., mar., fod., LD) ↦ soné.

sonè (Badia, MdR) ↦ soné.

soneda Ⓔ deriv. di soné (EWD 6, 308) 6 1844 una sonada (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112)
gad. sonada mar. sonada Badia sonada grd. suneda fas. sonèda bra. sonada fod. sonada amp. sonada
s.f. Ⓜ sonedes
1 l’azione, il fatto di suonare, e il suono o l’insieme di suoni prodotto (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ suonata Ⓓ Läuten, Geläute, Musik
2 sgridata, rimprovero solenne, punizione efficace (amp.) Ⓘ lezione Ⓓ Denkzettel ◇ a) Zenzo pien de baronada / taia su e bete via, / po el i dà una sonada / col linguajo de galia. Zènz̄o pién de baronada / tàia su e bete via, / pò el i da una sonada / col linguagio de galìa. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.).

sonèda (fas.) ↦ soneda.

sonèr (fas., caz.) ↦ soné.

sonn Ⓔ SONUS (EWD 6, 308) 6 1858 sonn (PescostaC, OrcoIocl1858-1994:236)
gad. sonn mar. sonn Badia sonn grd. sonn fas. son fod. sonn amp. son LD son
s.m. Ⓜ sons
1 sensazione acustica che presenti ben individuabili i caratteri di altezza, intensità, timbro (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ tono, suono Ⓓ Klang, Ton ◇ a) Vá do fornel a sorví sëgn tüa fia / y státun pro d’ëra fin al sonn dl’Aimaria! Va dô fornel a servî śëgn tüa fia / y státen pro d’ëla fin al sonn dl’ aimaría! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:236 (Badia); b) Bele le sonn dla ciampana me slisirass cotan le cör. Belle ‘l son d’la ciampana mè sliſiràss’ cutang ‘l cour. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:43 (Badia)
2 unità fonica della lingua (gad., fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ suono Ⓓ Laut ◇ a) Mo recordesse dagnora, che liëis ladin, y no talian, y n sonn ladin mëss avëi les lëtres, spezialmënter i vocai plü adöm Mo r’cordesse dagnara, ch’lieis lading, e no taliang, e ‘ng son lading mess avei les lettres, spezialmentr i vocai plou adum DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia).

sonn (gad., mar., Badia, grd., fod.) ↦ sonn.

sonn (gad., Badia, fod.) ↦ suen.

sönsom (mar.) ↦ suinsom.

sonté (mar.) ↦ senté.

sontí (mar.) ↦ sentì.

sonzerité (mar.) ↦ senzierité.

sonzier (mar.) ↦ senzier.

sopa (col., amp.) ↦ jopa.

sopelí (mar.) ↦ sepolì.

sopolí (gad., Badia) ↦ sepolì.

sopoltöra (gad., mar.) ↦ sepoltura.

sopoltüra (Badia) ↦ sepoltura.

soportà (amp.) ↦ soporté.

soportar (bra., moe.) ↦ soporté.

soporté Ⓔ it. sopportare ‹ SUPPORTĀRE (EWD 6, 311) 6 1763 soportè ‘perfero’ (Bartolomei1763-1976:99)
gad. soporté mar. soporté Badia soportè grd. supurté fas. soportèr bra. soportar moe. soportar fod. soporté amp. soportà LD soporté
v.tr. Ⓜ soporta
subire, accettare senza reagire qualcuno o qualcosa, specialmente in espressioni negative (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sopportare Ⓓ erdulden, ertragen ◇ a) ie ve prëie cun fidanza d’armé mi cuer dëibl cun na gran pazienza a supurté i travaies de chësta vita je ve preje cun fidanza d’arme mi cuer deibl c’ una gran pazienza a superte i travajes de chesta vita RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); b) Co po pa giaté chisc tan, che nëus, che on supurtà l ciaut y la fadia de dut l di, ulache ëi à mé laurà n’ëura?! Co pò pa giatè chiŝ tàŋ, che nous, chë oŋ supportà ‘l tgiàud y la fadia de dutt ‘l di, ulà ch’ëi hà më laurà un’ ëura?! VianUA, LaurancVinia1864:194 (grd.); c) no solament no l se n curava de vendicar le ofeje dei autres, ma l ne soportava de ogni sort con vergognosa viltà non zolament no ‘l zen curava de vendicar le offese dei autrez, ma ‘l ne zopportava de ogni zort con vergognaza viltà SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); d) no solamenter no vendicaa con giustizia le ofeje di etres, ma anzi infinite con dejonorevol viltà fate a el ne soportaa no̬ so̬lamenter no̬ vendicaa con justizia le offese dei etres, ma anzi infinite co̬n diso̬no̬revo̬l viltà fatte a öl nę sopportaa RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); e) con vergognousa viltà ne soportáva, cojì che ogniun, che ava velch sul stomech, lo sfogáva senza se n fè velch danfora o se vergogné con vergo̮gnousa viltà ne sopportava, cosichè ognun, che aveva velc sul stomec, lo sfogava senza sen fè velc danfora o se vergognè PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.); f) porciche na porsona da bëgn soporta les tribolaziuns! purcicche na p’rsona da bengn’ sopporta les tribulaziungs! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:96 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ soportés, soporteda, soportedes
(gad.) Ⓘ sopportato Ⓓ erduldet, ertragen ◇ a) en regola Idî paia fora le paiamënt dles tribolaziuns soportades por Ël impormó al’ora de vëies in regola Iddì paia fora ‘l paiament d’les tribulaziungs sopportades pur El imp’rmò all’ ora d’vouies DeclaraJM, SantaGenofefa1878:109 (Badia).

soporté (gad., mar., fod., LD) ↦ soporté.

soportè (Badia) ↦ soporté.

soportèr (fas.) ↦ soporté.

sor Ⓔ SOROR (EWD 6, 284) 6 1763 sò ‘soror’ (Bartolomei1763-1976:99)
gad. so mar. so Badia so grd. sor fas. sor bra. sor LD sor MdR sor
s.f. Ⓜ sorans
ciascuna delle figlie nate dagli stessi genitori, considerata in rapporto con gli altri figli (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ sorella Ⓓ Schwester ◇ a) Olà é vostes si-