Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/966

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


spes
931


sperde (gad., mar., Badia, amp., LD) ↦ sperde.

sperder (fas., caz., bra.) ↦ sperde.

sperduda Ⓔ deriv. di sperde (EWD 5, 244) 6 1878 sporduda (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:14)
gad. spordüda mar. spordüda Badia spordüda grd. sperduda fas. sperduda fod. sperduda amp. sperduda LD sperduda
s.f. Ⓜ sperdudes
paura molto forte e improvvisa, causata da una sensazione di pericolo o da un danno, per sé o per altri (gad. A 1879, Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ spavento Ⓓ Schreck ◇ a) Apëna che la püra desgraziada s’â remetü dala spordüda ch’i â trat al col le spavënt Appena che la pūra desgraziada s’ ā remettū dalla sporduda, ch’i ā tratt al cōl ‘l spavent DeclaraJM, SantaGenofefa1878:14 (Badia); b) La spordüda y le spavënt tignî la prijoniera n pez tan frëm La sporduda e ‘l spavent tignò la p’rjonera ‘ng pezz tang frem DeclaraJM, SantaGenofefa1878:21 (Badia).

sperduda (grd., fas., fod., amp., LD) ↦ sperduda.

speré Ⓔ SPĒRĀRE (EWD 6, 356) 6 1763 sperè ‘spero’ (Bartolomei1763-1976:100)
gad. speré mar. speré Badia sperè grd. speré fas. sperèr caz. sperèr bra. sperar fod. speré col. sperà amp. sperà LD speré MdR sperè
v.tr. Ⓜ spera
confidare nella possibilità che si realizzi qualcosa ritenuto positivo; augurarsi (gad. B 1763; A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ sperare Ⓓ hoffen ◇ a) chësta fossa na bona gauja per speré, / che Idie ejaude si preghiera kæsta fossa una bona gauscha pœr speré, kœ Idìœ eschaude si preghiœra PlonerM, Erzählung5GRD1807:48 (grd.); b) Orun pa sperè, che te varësces tost. Oruǹ pa sperè, che te guarësces tost. DeRüM, Poste BëinDormì1833-1995:257 (MdR); c) Le rime ades é fenì! / Spere de aer fat ben coscì. Le rime adès he fenì! / Spere de aer fat beng košì. BrunelG, Fenì1836-2013:354 (bra.); d) Mo sperede en Dio y so sant ennom / Gnará en aiüt te vigne afliziun. Mo spörödö ‘ng Dio i so sant ng Nom / Gnarà ‘ng najut tö vignö affliziung. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); e) y respogn, che chësta foss na bona gauja por speré, ch’Idî ejaudiss süa periada e raspogn, che quësta foss ‘na bona gauŝa per (p’r) speré, ch’Iddie eŝaudiss sùa priada PlonerM, Erzählung5BAD1856:26 (Badia); f) e ‘l i responde che chesto sarae un bon motivo da sperà, che ‘l Signor eśaudisce ra so preghiera e ‘l i responde che questo sarave un bon motivo da sperá, che ‘l Signor esaudisce ra só preghiera PlonerM, Erzählung5AMP1856:26 (amp.); g) e respon, che chësta fossa la dërta (gauja) per speré, che l bon Dio l ejaudissa de chël che l preia e respogn, che quësta fossa la dërta (gausa) per speré, che l’boŋ Dio lo ŝaudissa de quël ch’el prëya PlonerM, Erzählung5FOD1856:27 (fod.); h) L mal s’avanza come un’onda negra fin a ste mont, ma spere, che l confin no l passarà. ‘L mal s’avanza come un onda negra fin a ste mont, ma spere, che ‘l confin nol passarà. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); i) Genofefa, nos sperân de t’avëi com’ angel de consolaziun al let de nosta mort Genofefa, nos sperang de t’avei com’ angel d’consolaziung al lett d’nosta mort DeclaraJM, SantaGenofefa1878:113 (Badia).

speré (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ speré.

sperè (Badia, MdR) ↦ speré.

sperèr (fas., caz.) ↦ speré.

speriënza † (gad.) ↦ esperiënza.

speron Ⓔ nordit. speróm, - ón ‹ SPORO ‹ germ. * sporo (EWD 6, 392) 6 1878 spromm (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81)
gad. sprom mar. sprom Badia sprom grd. sparon fas. speron fod. speron amp. speron LD speron
s.m. Ⓜ sperons
elemento metallico a forma di semicerchio, che si applica al tacco degli stivali del cavaliere per incitare il cavallo (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; DLS 2002, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sperone Ⓓ Sporn
dé i sperons (grd.) Ⓘ spronare Ⓓ die Sporen geben ◇ a) L marcadënt à dat i sparons al ciaval y ie mucià per fertuna dal pericul. L ma̤rka̤dá̤nt a dat i špa̤róŋs a̤ l txa̤vál i íe mutšá pę̆r fę̆rtúna̤ da̤ l pę̆ríkul. RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.) ◆ dé speron (gad., fod. Ms 2005) Ⓘ spronare Ⓓ die Sporen geben ◇ a) Al mes i consegnëiel so miú ciaval, col comando d’i dé sprom Al mess i consegnel so miù ciaval, col comando d’i dè spromm DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81 (Badia); b) Desturbé y ciaugné te so intern a chëstes novités, i ál dé plü sprom ala ciavalaria, por rové ciamó de nöt a so palaz Desturbè e ceaugnè t’ so interno a chestes novitēs, i àle dè plou spromm alla cavalleria DeclaraJM, SantaGenofefa1878:83 (Badia) ◆ jì a speron (gad. G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002, fas. G 1923; R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ galoppare Ⓓ im Galopp reiten, galoppieren ◇ a) Iló messunse jí a sprom, (dij Guelfo) porcí che chël om sant mëss gní al savëi dla bona noela Illò m’ssungſe ji a spromm, (disc’ Guelfo) purcicche chel om sant messa gnì al savei dla bona novella DeclaraJM, SantaGenofefa1878:111 (Badia).

speron (fas., fod., amp., LD) ↦ speron.

spes Ⓔ SPISSUS (EWD 6, 358) 6 1763 spaessa ‘densus’ (Bartolomei1763-1976:100)
gad. spës mar. spës Badia spës grd. spës fas. spes fod. spës amp. spes LD spes MdR spës
agg. Ⓜ spesc, spessa, spesses
1 costituito di elementi estremamente ravvicinati e tali da limitare notevolmente o addirittura escludere ogni possibilità di penetrazione o distinzione (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ fitto Ⓓ dicht ◇ a) finalmënter rovegnüda a se, s’odôra cun so pice sora te n gran bosch spës finalment’r r’vegnuda a sè, s’ udōla cung so picce sora teng grang bosc spess DeclaraJM, SantaGenofefa1878:31 (Badia); b) Si via l à menà tres n bosch spës. si vía̤ l a męná tręz m bǫšk špa̤s. RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.)
2 di sostanza dalla fluidità notevolmente ridotta, di solito in rapporto con una diminuzione di volume (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; Q/K/F 1988, MdR) Ⓘ spesso, denso Ⓓ dickflüssig, dick ◇ a) Vosta tinta é massa spëssa, an ne pò scrì. Vosta tinta é massa spëssa, aǹ ne pò scri. DeRüM, PrëieSföiPapire1833-1995:252 (MdR).

spes (fas., amp., LD) ↦ spes.