Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/948

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


somé
913


generale; di solito (gad., grd. F 2002) Ⓘ solitamente Ⓓ üblicherweise, gewöhnlich ◇ a) Le ciastel de Sigfrid, solitamënter nominé Sigmern, o Simmern, olach’i sposi abitâ, é gnü plü tert desdrüt L’ciastell d’Sigfrid, solitament’r nomine Sigmern, o Simmern, ullac ch’i sposi abitā, è gnù plou tert desdrutt DeclaraJM, SantaGenofefa1878:128 (Badia).

solitamënter (gad., Badia, grd.) ↦ solitamenter.

solitar Ⓔ it. solitario 6 1878 solitaria (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:9)
gad. solitar Badia solitar
agg. Ⓜ solitars, solitara, solitares
1 che ama o preferisce stare solo (gad.) Ⓘ solitario Ⓓ einsam ◇ a) Do le comié da Sigfrid passâ la contëssa sü dis solitara, desconsolada assá, mo por aparënza en pesc. Dō ‘l comiè da Sigfrid passā la contessa su dis solitaria, desconsolada assà, mo pur apparenza in pesc’. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:9 (Badia); b) Do na vita solitara él indô gnü inanter i uomini Dō na vita solitaria elle indō gnu inant’r li uomini DeclaraJM, SantaGenofefa1878:73 (Badia)
2 che è senza compagnia, che non ha nessuno accanto, vicino o insieme (gad.) Ⓘ solo Ⓓ allein ◇ a) Deache le möt se ponô adora y dormî tres döta nöt, restâ ëra solitara tla caverna a scür. Dea ch’ ‘l mūtt s’ ponō adora e dormī tres dutta noutt, restā ella solitaria t’ la caverna a scūr. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:60 (Badia)
3 situato in una posizione isolata (gad.) Ⓘ solitario Ⓓ entlegen ◇ a) y ince canche sun dalunc da d’ëi, nes restëise Os dlungia ’ci te n bosch solitar e incie cang che sung da lunc’ da d’ei, nes resteiſe Os d’lungia ci teng bosc solitario DeclaraJM, SantaGenofefa1878:38 (Badia).

solitar (gad., Badia) ↦ solitar.

solito (mar., fod., amp., MdR) ↦ solit.

solo (amp.) ↦ soul.

solper Ⓔ SULPUR (EWD 6, 297) 6 1763 solper ‘sulfur’ (Bartolomei1763-1976:99)
gad. solper mar. solper Badia solper grd. solper fas. solper fod. solper col. solfer amp. solfar LD solper
s.m. sg.
elemento chimico (numero atomico 16, peso atomico 32, 06, simbolo s), non metallo (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ zolfo Ⓓ Schwefel ◇ a) Y spo a Pedraces, imper a Badia, / zënza bëre ega degun passa ia; / ara tofa da solper y da üs frac Y spo a Pedraces, impêr a Badîa, / zënza bëir’ ega degun passa ía; / ala tofa da solper y da üs frać PescostaC, BonesEghes1858-1994:229 (Badia).

solper (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ solper.

som (Badia) ↦ sueme.

som (mar.) ↦ son.

soma1 Ⓔ it. somma ‹  SUMMA (EWD 6, 298) 6 1864 la somma (VianUA, Madalena1864:194)
gad. soma mar. soma Badia soma grd. soma fas. suma, soma fod. soma amp. soma LD soma
s.f. Ⓜ somes
una determinata quantità di denaro (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ importo, somma Ⓓ Betrag, Summe ◇ a) no un, no l auter ova l muet de l paië, y perciò l à ëi prià, ch’ël ulëssa i duné la soma no uŋ, no l’auter ova ‘l muet del pajë, y pèrciò l’hà ëi prià, ch’ël uless jë dunè la somma VianUA, Madalena1864:194 (grd.); b) Par gran trascuranza / De ra Canzelaria, / Na soma d’inportanza / I à abù bicià via Par gran trascuranza / Dera Canzellaria, / Na somma d’importanza / I á abú bicciá via Anonim, Monumento1873:2 (amp.); c) Al mes i consegnëiel so miú ciaval, col comando d’i dé sprom chël tan, ch’al pó, y na bela soma de grosc i ál impormetü Al mess i consegnel so miù ciaval, col comando d’i dè spromm chel tang, ch’el po, e na bella somma d’grosc’ i āle impormettù DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81 (Badia).

soma (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦

soma1.

soma2 Ⓔ it. soma ‹ SAUMA ‹ SAGMA ‹ σάγμα (EWD 6, 299) 6 1878 da soma (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:90)
gad. soma, sauma Badia soma fas. soma amp. soma
s.f. Ⓜ somes
carico che un animale da trasporto reca sulla groppa (gad. A 1895; P/P 1966, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, amp. C 1986) Ⓘ soma Ⓓ Saumlast, Last
bestia da soma (gad.) Ⓘ bestia da soma Ⓓ Saumtier, Lasttier ◇ a) Spo ál ince comané, ch’an cundüjes iló adalerch besties da soma Spo àle incie comanè, ch’ang cungduje illò adarlerc besties da soma DeclaraJM, SantaGenofefa1878:99 (Badia) ◆ ciaval da soma (gad.) Ⓘ cavallo da soma Ⓓ Saumpferd, Lastpferd ◇ a) da doman adora él pié ia le conte, en compagnia de düc i nobli ciavaliers de süa vijinanza […], cun atri ciavai da soma o müsc da dumang adora elle piè ia ‘l conte, in compagnìa de duttg’ i nobili cavalieri d’sua vijinanza […], cung atri ciavai da soma o musc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:90 (Badia).

soma (gad., Badia, fas., amp.) ↦ soma2.

somà (amp.) ↦ somé.

somar Ⓔ it. somaro 6 1873 somaro (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:25)
amp. somaro
s.m. Ⓜ somars
1 mammifero dei perissodattili, più piccolo del cavallo e con orecchie più lunghe (equus asinus l.) (amp.) Ⓘ asino, somaro Ⓓ Esel ◇ a) De ra tigres, ra zatades / I dentoi del rangotan / Del somaro ra scalzades / Signor, tien da nos lontan. Dera tigres, ra zatàdes / I dentόi del Rangotán / Del somaro ra scalzades / Signor, tien a nos lontan. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:40 (amp.)
2 persona ignorante, di scarsa intelligenza e capacità (amp.) Ⓘ somaro Ⓓ Esel ◇ a) No ‘l é nuia de mereea / Che un somaro come te / El no ebe calche idea No le nuia de mereea / Che un somaro come tè / El no ebbe, calche idĕa Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:25 (amp.); b) El me disc, che anche el somaro / Chel famos pantalon / El no ebe sentù acaro / Chera prima, me canzon. El me disc, che anche el somaro / Chel famόs pantalόn / El no ebbe, sentù ac’áro / Chera prima, me canzόn. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:38 (amp.).

somaro (amp.) ↦ somar.

some (gad.) ↦ sueme.

somé Ⓔ it. sommare / dt. summieren 6 1858 Sumömö 2 imper. (ZacchiaGB, Scola1858*:1)
gad. somé Badia sumè grd. sumé fas. sumèr caz. somèr bra. sumar fod. somé amp. somà LD somé
v.tr. Ⓜ soma
eseguire un’addizione, calcolare una somma (gad. DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; F 2002; DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sommare Ⓓ zusam-