Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/979

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


sté
944


1 el i reje da volpon Michèl saldo sta a temón, / el i mena para berna, / el i rège da volpón DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.); l) Cioch l’era ogneun ben, ben, / De chest volesse meter pen, / Perché en pe no i podea più star / E ogni moment i jìa a pisciar. Čiok l era ognun beng, beng, / De kest voles mëter peng, / Perke ‘n pe no i podea plu star / E ogni moment i žia a pišár. BrunelG, MusciatSalin1845:5 (bra.); m) La roba te mantënies cun avëi scialdi bën cura, / Starà for dalonc i leresc, finché la guardia dura. La ròba të mantëgnes con avëi ŝàldi bëŋ cura, / Starà fort da lonĉ i leres̄, fiŋchè la guardia dura. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); n) Ci ve resta a la fin? E senza dazio no se passa, provela, che staré fresco. Ĉi ve resta alla fin? E senza dazio non se passa, provela, che starè fresco. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); o) Ma su sto confin se stà mal affatto. Ma su sto confin se sta mal affatto. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); p) La coa é sotrata daite sciöche cun na pel morjela y tignënta, acioch’ ai stais cialc y saurí La cō è sottratta daite sceoucche cona pell morjella e tignanta, acceocch’ ei stì cialtg’ e saurì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:50 (Badia)
4 indica una certa continuità o insistenza nell’azione, oppure di una volontà deliberata (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1923; Ma 1953, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973, amp. A 1879) Ⓘ stare Ⓓ bleiben ◇ a) Sce te ne stes bel sot mi zochi, / Cul sciadas, ares ti cochi! S’ tê ne stès, bœll sott’ mi zocchi, / Col schadàs, aurès ti cocchi! PlonerM, VedlMut1828-1997:349 (grd.); b) Diré vos, ch’el no staghe pì a ciantà / co ‘l é marà… Dirè vos, ch’el no staghe pì a ciantà / Co l’è marà… DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); c) Sun chëst dij l pere: Cëla, no vester dessenà, che tu ies uni ëura stat pra me, y oves dut chël, che ie ove Suŋ chëst diŝ ‘l père: Tgèla, no vöster dössanà, che tu jes ugn’ ëura stàt pra më, y òves dutt chëll, chë jö òve VianUA, FiProdigo1864:193 (grd.); d) Diversi se n lasa fora, che i starave pì volentiera con noi tirolesi. Diversi ʃen lassa fora, che i starave pì volentieri con noi tirolesi. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); e) Les sëres cina tert stôra a firé cun sües camerieres Les seres cina tert stēla a firè cung suus camerieres DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia)
5 trattenersi, rimanere in un luogo per un periodo più o meno lungo (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1923; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879, MdR) Ⓘ stare Ⓓ bleiben ◇ a) a la ciera se podëssa pensé / che fosse sté de not pro fuoch: / ma no me ngiane / t’ este sté nte n auter luoch alla Ciera se podas pense / che fosse ste di not pro fuoc: / ma no me ingane / tes te ste enten auter luog PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); b) Jide, portai cà duc; ió stae pa endana apede chest segnor. Schide: portai ca dutg: io stae pà indana appede chest segnor. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); c) ve prëie mo leprò dl gran don de sté scialdi te vosc sant amor y timor nfin ala mort, per recever la curona dla gloria n ciel. ve preje mò le prò del gran don de ste schaldi te vosch sant amor i timor in fin alla mort, per retschöver la corona della gloria in tschiel. RungaudieP, LaStacions1813-1878:92 (grd.); d) Stede ćiamò n’orela pro me. Stéde çhiamò ‘n’orella prò mè. DeRüM, CiTëmp1833-1995:249 (MdR); e) Che se fosse stà tre dì / con vosoutre sun chi scagnes / a ve vede, a pressentì Che se fose sta tre di / con vos òutre sun chi scagnes / a ve vede, a presentì DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118 (amp.); f) Vá do furnel a sorví sëgn tüa fia / y státun pro d’ëra fin al sonn dl’Aimaria! Va dô fornel a servî śëgn tüa fia / y státen pro d’ëla fin al sonn dl’ aimaría! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia); g) Credeo fosc che outra śente / Staghe sote a ve sentì?… Credeo fosc che outra zente / Staghe sótte avè sentì?… Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:23 (amp.); h) plütosc stá zënza mangé, denanche m’le mostré, scenó te tirasste pa ados n gran me plouttosc’ sta zenza mangiè, denanche m’l mostrè, seno tè tirass’ te pa addòs ‘ng grang mē DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53 (Badia)
6 consistere in una certa cosa (gad. Ma 1953, grd., fas. DA 1973; Mz 1976, fod. T 1934, MdR) Ⓘ stare Ⓓ bestehen ◇ a) L ie stat na desfertuna, / Che duta Bula l sà. L ie stat na desfertuna, / Ke duta Bula l sa. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); b) Le paraîsc stà in vigne lüch davert, e le Signur Idie é delunch pront a nes azetè Le paraÿŝ sta iǹ vigne lüc davèrt, e le Signur Iddie é delung pront a nes accettè DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263 (MdR); c) È verissimo. I se l’à meritada, ma zerti e forsi la maor part à falà per ignoranza, l é stà n ingan ordì dai siori È verissimo. I se l’ha meritada, ma zerti e forsa la maor part ha fallà per ignoranza, l’è stà un inganno ordì dai Siori AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); d) nosta felizité stá tla bunté sön chësc monn nosta felizitè sta t’ la buntè soung chesc’ mon DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102 (Badia)
7 essere d’accordo con qualcuno, seguirne le idee, le opinioni, far causa comune (grd. Ma 1953, fas. DA 1973; Mz 1976, fod. T 1934, amp.) Ⓘ stare Ⓓ zustimmen ◇ i) Volon stà col S. Padre, e no con chela marmaja, che l perseguita. Volon stà col S. Padre, e no con chella marmaja, che ‘l perseguita. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:433 (col.); a) S’el no stasse con colore, / el sarae mincionà / ‘l à da stà, vore o no vore, / par non esse bartaśà. S’ el no stase con colore, / el sarave mincionà / l’a da sta, vore o no vore, / par non èse bartazà. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.)
8 riguardo alla salute fisica, essere sano, oppure ammalato, indisposto (grd. Ma 1953; F 2002, fas. DA 1973; Mz 1976, fod. T 1934; Ms 2005, MdR) Ⓘ stare Ⓓ sich fühlen, gehen ◇ a) Co stà pa vosta signura uma; éla inćiamò malintun? / Incö stàla n pü’ mì, grazia a Idie! Cò sta pa vosta Signura uma; éla inçhiamò malintuǹ? / Incoeu stala ‘ǹ pü’ mì, grazia a Iddie! DeRüM, SignuraUma1833-1995:235 (MdR)
9 il trovarsi in una dato contesto (MdR) Ⓘ esserci Ⓓ sein, stehen ◇ a) T’avras sënza dubio n catalogh, olach’ ël stà tüt ći ch’iö dejidere de savëi. T’avras sënza dubio ‘ǹ catalog, olà ch’ël sta tüt çhi ch’jeu deŝidere de savëi. DeRüM, Libri1833-1995:285 (MdR)
10 raggiungere un dato luogo o punto (fas., fod., MdR) Ⓘ arrivare Ⓓ sein, ankommen, kommen ◇ a) Ći n dij pa le Dotur? / Ël n’é ćiamò stè chilò. Çhi ‘ǹ diŝ pa le Dottur? / Ël n’é çhiamò stè quilò. DeRüM, OhAmico1833-1995:256 (MdR); b) Aló che l’é stat, el s’ à dat a ogne sort de vic, e en pech temp l’à durà sù dut chel che l’aea. Allò che l’è stat, el s’ ha dat a ogni sort de vicc, e in pech temp l’ha durà su dutt chel che l’aèa. SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); c) In conclusion son content d’esser stat encia a Lienz e da chele bande. In conclusion son content d’esser stat enĉia a Lienz e da chelle bande. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.)
11 essere noto o reperibile, esserci, sussistere (grd.) Ⓘ esistere Ⓓ geben ◇ a) Tant acort, che chësc Re fova, / Ne iel mei stat, y plu se n trova Tan’g accort, che chêst Rê fòa, / Niel mei stat, i plu sentròva PlonerM, VedlMut1828-1997:345 (grd.)
verbo ausiliare
1 ausiliare nella formazione del passivo d’azio-