Vocabolar dl ladin leterar/Vocabolar/T

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Vocabolar dl ladin leterar  (2020)  by Paul Videsott
T
[ 969 ]

t

ta Ⓔ INTUS (EWD 4, 113) + AD risp. comp. di ite + a 6 1845 ta (BrunelG, MusciatSalin1845:8)
gad. ta mar. ta Badia ta grd. ta fas. ta
per complementi di luogo (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ dentro a Ⓓ nach… hinein ◇ a) No assà paura neto nia, / Che ogneun dorm da chiò fin ta Penìa. No asà paura neto nia, / Ke ognùn dorm da klo fin ta Penia. BrunelG, MusciatSalin1845:8 (bra.).

ta (gad., mar., Badia, grd., fas.) ↦ ta.

ta mez (mar.) ↦ tamez.

tàa (fas.) ↦ taia.

taar (bra.) ↦ taié.

tabacà (amp.) ↦ tabaché.

tabacar (bra.) ↦ tabaché.

tabach Ⓔ it. tabacco ‹ sp. tabaco (dall’araucano) (EWD 7, 1) 6 1864 tabàch (VianUA, FuméTabach1864:197)
gad. tabach mar. tabach Badia tabach grd. tabach fas. tabach fod. tabach col. tabach amp. tabaco LD tabach
s.m. Ⓜ tabac
prodotto ottenuto dalle foglie della pianta di tabacco, essiccate, conciate, tritate e messe in commercio (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ tabacco Ⓓ Tabak ◇ a) Te n luech fova al tëmp de fiera descumandà l fumé tabach. Tëŋ luech fòa al temp de fiöra döscumandà ‘l fumè tabàch. VianUA, FuméTabach1864:197 (grd.); b) I é restai incantai a sentì il nuovo prezzo del sal, del tabach, la carta, la imposta su la masena I è restai incantai a sentì il nuovo prezzo del sal, del tabac, la carta, la imposta sulla másena AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.).

tabach (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., col., LD) ↦

tabach.

tabaché Ⓔ deriv. di tabach (EWD 7, 1) 6 1844 tabacà 5 imp. (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111)
gad. tabaché mar. tabaché Badia tabachè grd. tabaché fas. tabachèr bra. tabacar fod. tabaché amp. tabacà
v.intr. Ⓜ tabacheia
fiutare tabacco (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ tabaccare Ⓓ schnupfen ◇ a) Ci che no ra vó capì, / ch’i se volte pure in là; / śà ‘l eśordio ‘l é fenì, / s’aé voia, tabacà! Ci che no ra vo capì, / ch’i se vòlte pure in la; / za l’ezòrdio l’e fenì, / s’avé vóia, tabacà! DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); b) Anpezane, ‘l é ben ora / Che fenide sta canzon / Tabacon, e po finonera / Rezitando sta canzon. Ampezzane, le ben ora / Che fenide sta canzόn Tabaccόn, e pό fin’ ora / Rezitando sta canzόn. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:40 (amp.).

tabaché (gad., mar., grd., fod.) ↦ tabaché.

tabachè (Badia) ↦ tabaché.

tabachèr (fas.) ↦ tabaché.

tabaco (amp.) ↦ tabach.

tabernacol (fod., amp.) ↦ tabernacul.

tabernàcol (fas.) ↦ tabernacul.

tabernacolo (mar.) ↦ tabernacul.

tabernacul Ⓔ it. tabernacolo ‹ TABERNĀCULUM (EWD 7, 3) 6 1879 Tabernacol (PescostaC, MëssaPescosta1879:8)
gad. tabernacul mar. tabernacolo Badia tabernacul grd. tabernacul fas. tabernàcol fod. tabernacol amp. tabernacol LD tabernacul
s.m. Ⓜ tabernacui
l’edicola chiusa, collocata sopra l’altare, in cui si conserva l’eucarestia (gad. A 1879; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ tabernacolo Ⓓ Tabernakel ◇ a) Y sciöche im- t [ 970 ] pröma en gran prozesciun / Porton dl cil y dla tera le patrun / Sön dlijia y le mët te tabernacul E söcche imprüma ing grang percessiung / Porteng del Ciel e d’la Terra l’patrung / Sö ing Dlisia e l’matt in te Tabernacol, PescostaC, MëssaPescosta1879:8 (Badia).

tabernacul (gad., Badia, grd., LD) ↦ tabernacul.

tabià (moe.) ↦ tablé.

tabié (col.) ↦ tablé.

tablé Ⓔ TABULĀTUM (EWD 7, 4) 6 1845 tobià (BrunelG, Fenì1836-2013:354)
gad. tablé mar. tablé Badia tablé grd. tublà fas. tobià bra. tobià moe. tabià fod. tablé col. tabié amp. toulà LD tablé
s.m. Ⓜ tables
1 luogo dove si conservano i foraggi ed il materiale per lettiera (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. G 1923; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ fienile Ⓓ Heustadel ◇ a) Dut chest dant porta de tobià / Con doi giac che sauta encà e enlà. Dut kest dant porta de tobià / Kong doi ğiáč ke sauta nkà e n là. BrunelG, Fenì1836-2013:354 (bra.); b) Da tegnir a ment ben l’é che ogni ciasa à so tobià. Da tögnir amönt bön lö chö ogni tschiascha a il sô tobià. ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:5 (bra.)
2 costruzione di sassi o di legname comune in alta montagna, usata specialmente come deposito o come ricovero dei pastori (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ fienile di montagna Ⓓ Heustadel auf der Alm ◇ a) Canch’ëi s’à ancuntà passovi dlongia n tublà via, ulache l fova truep y gran lavac. Càŋ ch’ëi s’ hà incuntà pssòvi dlongia uŋ tublà via, ulà che ‘l fòa truep y gràŋ lavàĉ. VianUA, DoiUemes1864:198 (grd.); b) Santa Maria Maiou decà ca, / Santa Maria Maiou delà là, / Nos on el fen nte tablà / E i autri sul prà! Santa Maria majou de quà quà, / Santa Maria majou de là là, / Nos ongh el fengh en te tablà / E i autri sul prà! Anonim, SantaMariaMaiou1867*:243 (fod.).

tablé (gad., mar., Badia, fod., LD) ↦ tablé.

tacà (col., amp.) ↦ taché.

tach Ⓔ mozione di tacia (Gsell 1992a:129) 6 1878 tac’ (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53)
gad. tach mar. tach Badia tach grd. tach fas. tach fod. tach LD tach
s.m. Ⓜ tac
segno lasciato da grasso, tinta o altro su una superficie (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002;, grd. A 1879; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ macchia Ⓓ Fleck ◇ a) Cuindi canch’ara i mostrâ les chersces lominoses fosces dla laurs, le cameleo simile al früt d’aurer, la melarosa, o pom vërt, la zicüta, y le fongun cöce da tac blanc, dijôra […] Quindi cang ch’ella i mostrā les chersces luminoſes fosces d’la laurz, ‘l cameleo simile al frutt d’aurēr, la melarosa, o pom vert, la zicuta, e ‘l fungung coucce da tac’ blanc’, dijōla […] DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53 (Badia).

tach (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ tach.

tach (mar.) ↦ tact.

taché Ⓔ apadan. tacar ‹ *TACCĀRE (Gsell 1999b:224) 6 1763 attachè ‘tenax’; tachè sù ‘suspendo’ (Bartolomei1763-1976:69, 102)
gad. taché mar. taché Badia tachè grd. taché fas. tachèr fod. taché col. tacà amp. tacà LD taché MdR tachè
v.tr. Ⓜ taca
unire qualcosa a un elemento fisso (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ attaccare Ⓓ hängen, aufhängen ◇ a) Cunscidrazion. Vé tlo, l Re dl mond vën sula Crëusc tacà. Cunschideration. Vè tlo, ël Rà d’l mond väng sulla crousch taccà. RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.); b) E po i taca, ma da furbe, / Co de fraia ‘l é stajon, / che ra śente no i desturbe, / su ra porta un cartelon Epò i taca, ma da furbe, Co de fràia l’e stagión, / che ra zènte no i desturbe, / sura pòrta un cartelón DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.); c) Dlunch â la jënt da paur lascé vëies, taché le frel sö na brocia Dlunc ā la jent da paur lascè vouies, tacchè ‘l frell souna brōccia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:103 (Badia)
v.intr. Ⓜ taca
essere adiacente (gad.) Ⓘ essere attiguo Ⓓ angrenzen, zusammenhängen ◇ a) Duncue á le grof fat tigní tla dlijia, che tacâ pro le ciastel, solens ofizi da mort por Genofefa Dunque à ‘l grof fatt tignì t’la dlisia, che taccā pro ‘l ciastell, solenni offizzi da mort pur Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:88 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ tachés, tacheda, tachedes
unito a un elemento fisso (gad., grd. F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ attaccato Ⓓ angeklebt ◇ a) Do le cené y la corona / sciöch’al foss te na morona / stôl iló taché / fin ch’al gnô ciamé. Dô l’cenè y la corona / scio ch’al foss te na murona / stêl ilò tachè / fin ch’al gnê ćiamè. PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia); b) Valgügn dis do, racomanera al pice, de resté bel chit tla ütia, y ara cun na gran maza grossa en man, da na pert jö na cücia plëna de lat tacada, vá fora por le bosch Valgungn’ dis dō, raccomanela al picce, d’restè bel chìt t’ la ūtia, e ella cuna grang mazza grossa in mang, dana pēr jou na cūccia plena d’latt taccada, va fora pur ‘l bosc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56 (Badia)
se la taché (MdR) Ⓘ iniziare Ⓓ beginnen ◇ a) Ël é tëmp de, té m’, i la tachè a les pastetes. Ël é tëmp de te me la tacchè a les pastetes. DeRüM, TütParecé1833-1995:255 (MdR) ◆ se taché (gad.) Ⓘ affezionarsi Ⓓ Zuneigung fassen ◇ a) Finamai la cerva s’â ataché ala fossa, y n’orô plü demez, ne tolô plü nia da mangé, y na doman l’án ciafada iló morta. Fingmai la cerfa s’ ā attachè alla fossa, e n’urō plou d’mezz, nè tolō plou nia da mangiè, e na domang l’àng ceaffada illò morta. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:127 (Badia) ◆ taché adum (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ attaccare, unire Ⓓ verbinden ◇ a) ara porvâ gonot sön limo sentada cun les leghermes ai edli, de taché adöm i toc, che pingolâ ella purvā gonot soung lime sentada colles legrimes ai oudli, d’tacchè adūm i tocc’, ch’pingolā DeclaraJM, SantaGenofefa1878:55 (Badia) ◆ taché man (amp.) Ⓘ iniziare, cominciare Ⓓ beginnen, anfangen ◇ a) Apena instalade / I à vorù tacà man, / Da vere intressade, / Intor a carne e el pan. Appena installade / I á vorrú taccá man, / Da vere intressade, / Intor a carne e el pan. Anonim, Monumento1873:1 (amp.) ◆ taché su (gad. V/P 1998, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013) Ⓘ affiggere, appendere Ⓓ aufhängen, anschlagen ◇ a) Süa uma spo dijô: / Taca sö la camejöla / y les cialzes da ciampanela! S’ ioma spo dijô: / Taca sö la camijela / y les ćialzs da ćiampanela! PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia).

taché (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ taché.

tachè (Badia, MdR) ↦ taché.

tabernacul [ 971 ] tachèr (fas.) ↦ taché.

taconament Ⓔ deriv. di taconé 6 1878 tacconament (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:55)
gad. taconamënt mar. taconamont Badia taconamënt grd. tacunamënt
s.m. Ⓜ taconamenc
riparazione, perlopiù eseguita alla meglio (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002) Ⓘ rappezzamento, rattoppo Ⓓ Flickerei ◇ a) ara porvâ gonot sön limo sentada cun les leghermes ai edli, de taché adöm i toc, che pingolâ, cun fis d’erba o de raisc plü stranciusc, y na spina, en forma d’aodla; mo da sëgn inant ê vigni taconamënt inutil. ella purvā gonot soung lime sentada colles legrimes ai oudli, d’tacchè adūm i tocc’, ch’pingolā, cung fiis d’erba o d’raìsc’ plou stranceiusc’, e na spina, in forma da odla; mo da d’ſengn’ innant ē vigne tacconament inutile. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:55 (Badia).

taconamënt (gad., Badia) ↦ taconament.

taconamont (mar.) ↦ taconament.

tact Ⓔ dt. Takt 6 1878 tact (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7)
gad. tact mar. tach Badia tact
s.m. Ⓜ tac
successione regolare di unità ritmiche uniformi, con costante dislocazione degli accenti (gad. V/P 1998) Ⓘ ritmo Ⓓ Takt ◇ a) Intan rovâl da vigni pert trupes nöies de ritri alerch verso le ciastel, che döt ingherdenî dal strepito dles ermes, dai fers di ciavai, y dal marsc söl tact di soldas. Intang r’vale da vigne pert truppes nouies de rittri arlerc verso ‘l ciastell, che dutt ingherdenii dal strepito d’les ermes, dai ferz di ciavai, e dal marsc’ soul tact di soldàs. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia).

tact (gad., Badia) ↦ tact.

tacunamënt (grd.) ↦ taconament.

taé (amp.) ↦ taier.

taeàr (moe.) ↦ taié.

taei (amp.) ↦ taé.

Taela 6 1857 Taéla (DeclaraJM, ITavella1857-1988:9)
gad. Taela Badia Taela
topon.
gruppo di case nel paese di la valle in badia (gad.) Ⓘ Taela Ⓓ Taela ◇ a) Tö, Sefl de Taela / ne fá pa la gonela! Tö, Sefl de Taéla / ne fá pa la gonela! DeclaraJM, ITavella1857-1988:9 (Badia).

Taela (gad., Badia) ↦ Taela.

taent (fas.) ↦ taient.

taer (fas.) ↦ taier.

taèr (fas., caz.) ↦ taié.

tai Ⓔ deriv. di taié (EWD 7, 17) 6 1710 tai (de Legnam) (Proclama1710-1991:167)
gad. tai mar. tai Badia tai grd. tai fas. tai fod. tai amp. tai, taio LD tai
s.m. Ⓜ tais
1 interruzione della continuità di un corpo, operata dividendolo in tutto il suo spessore mediante uno strumento affilato (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ taglio Ⓓ Schnitt
2 l’effetto del tagliare, il segno che rimane (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ taglio Ⓓ Schnitt, Einschnitt ◇ a) Y i sarëis n tai tl edl, ch’i fej me E i s’rais ‘ng tai t’ l’oud’l, ch’i fesc’ me DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia)
3 incisione a cuneo ottenuta con due tagli vicini e convergenti (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. DLS 2002; F 2002, amp.) Ⓘ tacca, intaglio Ⓓ Einschnitt, Kerbe ◇ a) Beśen vede, canch’i rua / dal specià, dal sen, dal tai, / da Valbona, da ra Stua, / se i à in toura i so farai. Bezèn vede, can ch’i rua / dal specià, dal sen, dal tai, / da Valbòna, dara Stua, / se i a in tòura i so farai. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.).

tai (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦ tai.

taí (gad., mar., Badia) ↦ taier.

taì (MdR) ↦ taier.

taia Ⓔ TĀLEA (EWD 7, 14) 6 1873 taes pl. (Anonim, Monumento1873:3)
gad. taia mar. taia Badia taia grd. taia fas. tàa fod. taia amp. taia
s.f. Ⓜ taies
sezione di tronco di conifera pronto per la segatura (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986 Q/K/F 1988) Ⓘ taglia, tronco commerciale Ⓓ zugeschnittener Baumstamm ◇ a) E par riguardo a ra taies / Ch’i à vendù st’aisciuda? E par riguardo ara taes / ch’i á vendù staisciuda? Anonim, Monumento1873:3 (amp.).

taia (gad., mar., Badia, grd., fod., amp.) ↦ taia.

taià (amp.) ↦ taié.

taié Ⓔ TĀLIĀRE (EWD 7, 16; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’tali-a-) 6 1710 taie (Legnam) (Proclama1710-1991:167)
gad. taié mar. taié Badia taié grd. taië fas. taèr caz. taèr bra. taar moe. taeàr fod. taié col. taiè amp. taià LD taié MdR taié
v.tr. Ⓜ taia
1 dividere qualcosa in più parti o staccarne una o più parti dal resto per mezzo di uno strumento affilato (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002) Ⓘ tagliare Ⓓ schneiden ◇ a) no n’aea più ciarn, ma el sin à taà sobit n tòch ju da na chessa e l ge l’à dat non aöa più tscharn, mô öl sin a taà subit un tok schu dönô chösô ö öl göl a dat ZacchiaGB, Filamuscia1858*:11 (bra.); b) Ara vá fora, y abina sö les züces ca y lá por tera, les taia amez jö, tol fora le miol, y les lava pro la fontana. Ella va fora, e abina sou les zūcches ca e là pur terra, les taia a mezz jou, tol fora ‘l miŏll, e les lava pro la fontana. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34 (Badia)
2 mozzare in modo netto (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; Gartner 1889; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002) Ⓘ recidere, tagliare Ⓓ abschneiden, fällen, schneiden ◇ a) I l’à tirà su infin sul mez ma dapò i à taià la corda e i l’à lascià sutar ju. Chest per grazia no l se à fat mal. I la tirrà su infing sul mez ma dapò i a taià la chorda ö i la lassà suttàr schu. Chöst per grazia nol sö a fat mal. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:10 (bra.)
3 dare mediante un coltello o arnesi simili la forma giusta (MdR) Ⓘ tagliare Ⓓ zuschneiden ◇ a) Savëise da taié pënes vos? / Iö les taie mefo a mi möt. Savëise [da] tajé pënnes vos? / Jeu les taje meffo a mi meut. DeRüM, PrëieSföiPapire1833-1995:252 (MdR)

taié [ 972 ]
4 fig. troncare bruscamente, smettere di fare o di dire qualcosa (amp.) Ⓘ tagliare fig.Ⓓ abbrechen fig. ◇ a) De zertune ra sgrinfades / Aé ormai desmenteà / Zerto afar, taià, scurtades / Propio poi, no ve recordà! De zertune ra sgrinfadès / Avĕ, ormài desmenteà / Zerto affar, taià, scurtades / Propio poi, no ve recordà! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:22 (amp.)
v.intr. Ⓜ taia
essere affilato, tagliente (gad. Lardschneider 1933/19A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002) Ⓘ tagliare Ⓓ schneiden ◇ a) Al se vega, al se möi, an l’alda dalunc / Al scomöi, al toca, al taia, al punj Al se vega, al se möj, ang l’alda da lunts / Al scommöi, al tocca, al taja, al punts PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ taié via, taieda via, taiedes via
dicesi di una parte separata da un tutto con un taglio o un colpo netto e deciso (fas.) Ⓘ mozzato, reciso, tagliato Ⓓ abgeschnitten ◇ a) Indoman l tobià l’era dut pien de man taade via N’domaŋ l’tobià lera dut piöŋ dö maŋ taadö via ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:2 (bra.)
taié ju (gad. V/P 1998) Ⓘ tagliare Ⓓ abschneiden ◇ a) Cotagn de brac en amangorëise? / Avede la bontè de n taié jö cater brac. Cotagn de braćh eǹ ammangorëise? / Avéde la bontè de ‘ǹ tajé ĝeu quatr braćh. DeRüM, CotagnDeBrac1833-1995:246 (gad.) ◆ taié su (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. DLS 2002; F 2002, fas. DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ affettare, tritare, tagliare a pezzi Ⓓ aufschneiden, zerkleinern ◇ a) Zenzo pien de baronada / taia su e bete via, / po el i dà una sonada / col linguajo de galia. Zènz̄o pién de baronada / tàia su e bete via, / pò el i da una sonada / col linguagio de galìa. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.) ◆ taié via (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. F 2002, fas. DA 1973; DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986, LD DLS 2002) Ⓘ recidere, troncare Ⓓ abschneiden, wegschneiden, stutzen ◇ a) canche le molaa ite na man per verjer l’usc al ge la taaa via con la fauc chan chö lö molloô itö una maŋ per verser l’usch al gö lö taaa via con la fautsch ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:1 (bra.); b) i boies é prepará por se taié ia le ce i boies è preparà pur sè taiē ìa ‘l ciè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:21 (Badia).

taié (gad., mar., Badia, fod., LD, MdR) ↦ taié.

taiè (col.) ↦ taié.

taië (grd.) ↦ taié.

taient Ⓔ deriv. di taié 6 1878 taianta f. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32)
gad. taiënt mar. taiont Badia taiënt grd. taient fas. taent fod. taient LD taient
agg. Ⓜ taienc, taienta, taientes
1 che taglia bene (gad. Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ tagliente, affilato Ⓓ scharf ◇ a) Do chëstes conscidraziuns s’ára chirí tl rü, che jô jö por la munt, na pera da ciajó taiënta, por trá jö la pel dal corp dla biscia Dō chestes consideraziungs s’àla chirì t’ l rū, che jē jou pur la munt, na pera da ciajò taianta, pur tra jou la pell dal corp d’la bīscea, DeclaraJM, SantaGenofefa1878:58 (Badia)
2 fig. penetrante, pungente (gad.) Ⓘ tagliente fig.Ⓓ schneidend fig., beißend fig. ◇ a) Al menâ n’aria dala doman frëida y taiënta El m’nā ‘ngn’ aria dalla dumang freida e taianta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia).

taient (grd., fod., LD) ↦ taient.

taiënt (gad., Badia) ↦ taient.

taier Ⓔ anordit. taiér ‹ afrz. taillier (da TALIĀRE) (EWD 7, 13) 6 1833 taì (DeRüM, SëiseMiAmisc1833-1995:254)
gad. taí mar. taí Badia taí grd. taier fas. taer fod. taier amp. taé, taei LD taier MdR taì
s.m. Ⓜ taiers
recipiente quasi piano, solitamente tondo, nel quale si mangiano e si servono i cibi (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ piatto Ⓓ Teller ◇ a) Jan! và subit a dì a la cöga ch’i à n amisc incö a marëna, e tö mët n taì deplü. Ĵeaǹ! và subit a dì a la coeuga ch’j’ha ‘ǹ amiŝ incoeu a marënna, e teu mëtt ‘ǹ taì de plü. DeRüM, SëiseMiAmisc1833-1995:254 (MdR); b) Chësc ne podôl capí, y süa morvëia y ligrëza ê colma, a odëi, che l’imagina tl taí fajô la grigna da rí, o la cira scioda, sciöch’al la fajô istës. Chesc’ n’pudŏle capì, e sua morvouia e ligrezza ē colma, a udei, che l’immagine t’ l taì fajŏ la grigna da rì, o la ceìra sceōda, sceoc ch’el la fajō istess. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102 (Badia) ☟ piat.

taier (grd., fod., LD) ↦ taier.

taio (amp.) ↦ tai.

taiont (mar.) ↦ taient.

taje Ⓔ TACĒRE con cambio di coniugazione, prodotto dalle forme rizotoniche del verbo (GsellMM) 6 1845 taži 2 imper. (BrunelG, MusciatSalin1845:3)
fas. tèjer caz. tèjer bra. tajer moe. tajer fod. teje col. taje amp. taje
v.intr. Ⓜ tej, tajon, tajù
1 astenersi o rifiutarsi di dire; non rivelare, nascondere col silenzio (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002) Ⓘ tacere Ⓓ schweigen ◇ a) M’é pissà taji che la va ben / E gio é continuà a magnar fegn. M’he pisà taži ke la va beng / E jo he kontinuà a magnar feng. BrunelG, MusciatSalin1845:3 (bra.); b) Aré zerto anche vos / de sta storia cognizion / ma ió taje no no pos, / e se parlo éi ben rajon Avaré zèrto anche vos / de sta storia cognizion / ma io taje nò no pos, / e se parlo éi ben rajon DegasperF, CodaBadiote1860-2013:471 (amp.); c) L giùdize se enira, mo chel auter tasc semper. L júdize se ‘nira, mo kel àuter taš semper. BrunelG, TomasKuz1861:2 (bra.); d) N’outra ota tasc te preo / Tu poeta da carnaal. Noutra òta tas te preo / Un poéta da Crasoál. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:39 (amp.)
2 riferito alla natura o a luoghi abitati, essere immerso nel silenzio (amp.) Ⓘ tacere Ⓓ still sein ◇ a) Duto taje inz’ el paes, / dute dorme come tasc Duto tage inz’ el paes, / dute dorme come tasc DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:108 (amp.).

taje (col., amp.) ↦ taje.

tajer (bra., moe.) ↦ taje.

tal (gad., Badia, bra., col., amp., MdR) ↦ tel.

talara Ⓔ trent. telara (EWD 7, 19) 6 1879 talares pl. (PescostaC, MëssaPescosta1879:5)
gad. talara † fas. telara amp. telara
s.f. Ⓜ telares
abito dei sacerdoti cattolici (gad., fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, amp. C 1986) Ⓘ talare Ⓓ Talar ◇ a) N gröm de proi en cota y talares; / Cun cialzá bi lojënc dales stlares Ng grüm de proi ing cotta e talares; Cong tgialzà bì loŝantg dalles stlares PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

talara † (gad.) ↦ talara.

talaran (amp.) ↦ telaran. [ 973 ] talent Ⓔ it. talento ‹ TALENTUM (EWD 7, 19) 6 1805 talent (PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191)
gad. talënt mar. talënt Badia talënt grd. talënt fas. talent bra. talent fod. talent col. talento amp. talento LD talent
s.m. Ⓜ talenc
dote, specialmente in quanto propensione a qualcosa, capacità in un’attività, in un settore (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ talento, ingegno Ⓓ Talent, Begabung ◇ a) t’es moro, e slocé, ma t’as talent / te sas velch, e t’as virtù. tes moro, e slochie, ma tas talent / te sas velch, e tas virtu. PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) por podëi jí despó bel frësch / a deventé n bun studënt / porcí [che] t’as proprio n bun talënt. Por podei schì dspo bell freschc / A diventë un bung studänt / Portgì t’ has proprio un bung talënt. PezzeiJF, GTerza1819-2010:196 (Badia); c) Chi che rejona puech mostra respet, y de vester valënt, / Chi che rejona a si tëmp, mostra crianza, y d’avëi talënt. Chi chë rës̄ona puech mostra respött, y de vöst’r valënt, / Chi chë rës̄ona a si tëmp, mostra crianza, y d’avëi talënt. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); d) Brao el musc, éi capì ades / Dà una idea del to talento / A ra śente del paes. Brao el mŭsc, ei capĭ adés / da una idea del to’ talento / Ara zènte del paes. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:26 (amp.)
da talent (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas., fod. DLS 2002; Ms 2005, amp., LD DLS 2002) Ⓘ dotato, di talento Ⓓ begabt ◇ a) Élo śentes da talento / Scusà… Besties se voré… Elo zentes da talento / Scusà… Besties se vorè… Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:18 (amp.).

talent (fas., bra., fod., LD) ↦ talent.

talënt (gad., mar., Badia, grd.) ↦ talent.

talento (col., amp.) ↦ talent.

talenton Ⓔ deriv. di talent 6 1856 talentogn (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:267)
fas. talenton bra. talenton
s.m.f. Ⓜ talentons, talentona, talentones
persona di grande talento (fas.) Ⓘ talento Ⓓ Begabter ◇ a) E de nonejes nen aon abù fiores de talentogn E de Noneses ne e naon bu fiores de Talentogn PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:267 (bra.).

talenton (fas., bra.) ↦ talenton.

taler Ⓔ dt. Taler 6 1833 taleri (DeRüM, MePortëiseViesta1833-1995:251)
gad. taler MdR taler
s.m. Ⓜ taleri
moneta d’argento in uso fin dal secolo xv in alcuni stati della germania (gad. DLS 2002, MdR) Ⓘ tallero Ⓓ Taler ◇ a) Ći costa pa le brac de chësta sotrata? / Iö l’à paiada dui taleri le brac. Çhi cósta pa le braćh de questa sottràta? / Jeu l’ha paÿada dui taleri le braćh. DeRüM, MePortëiseViesta1833-1995:251 (MdR); b) Chilò aste n taler franzeje, ći che resta é por te. Quilò haste ‘ǹ taler franceŝe, çhi che resta é por tè. DeRüM, CotancMëis1833-1995:253 (MdR)
toler.

taler (gad., MdR) ↦ taler.

Talia 6 1870 Italia (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431)
gad. Talia grd. Talia fas. Tèlia bra. Talia fod. Italia col. Italia LD Talia
topon.
stato nell’europa meridionale (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Italia Ⓓ Italien ◇ a) La picola zità è bela e monda, no miga come nte zerte zità de l’Italia e masima in zerti vilagi. La piccola zittà è bella e monda, no miga come ‘nte zerte zittà dell’Italia e massima in zerti villaggi. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.).

Talia (gad., grd., bra., LD) ↦ Talia.

talian Ⓔ nordit. talian (da ITALIA) (EWD 7, 20) 6 1813 Talian (RungaudieP, LaStacions1813-1878:88)
gad. talian mar. talian Badia talian grd. talian fas. talian bra. talian fod. talián col. talian amp. talian LD talian MdR talian
agg. Ⓜ talians, taliana, talianes
relativo all’italia e alla lingua italiana (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ italiano Ⓓ italienisch ◇ a) Él bele die, che vos imparëis la lingua taliana? Él bel[e] die, che vos imparëis la lingúa taliana? DeRüM, ImparèLinguaTaliana1833-1995:231 (MdR); b) Verse a mesena, a grun, latis, taliane / e anpezane. Verse a mezena, a grun, latìs, taliane / E ampezzane. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); c) Mo nosc lingaz ne se lascia nia scrí belavisa coles lëtres talianes. Mo nosc’ lingaz nè sè lascea nia scrì bell’ avvisa colles lettres talianes. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:III (Badia)
s.m.f. Ⓜ talians, taliana, talianes
abitante o nativo dell’italia (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ italiano Ⓓ Italiener ◇ a) Doi uemes de Gherdëina jiva sun Mont de Sëuc a cialé de si prei, y se la cuntova, tan puech, che maia n franzëus y n talian Doi uemes de Gherdëina s̄iva suŋ mont de Souŝ a tgelè di si prëi, y sela cuntòva, tàŋ puech, che màja uŋ Franzous y uŋ Taliàŋ VianUA, DoiUemes1864:197 (grd.); b) Dighe encia mi, ston mal encia noi, e podon lassé in pas i taliagn. Dighe enĉia mi, ston mal enĉia noi, e podòn lassè in paje i Taliani. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:433 (col.)
s.m.
lingua italiana (gad., grd. F 2002, fas. Mz 1976; DILF 2013, fod. P/M 1985; Ms 2005, amp., MdR) Ⓘ italiano Ⓓ Italienisch ◇ a) La Stazions o La Via dla S. Crëusc che cuntën de bela cunscidrazions y urazions. Metudes dal Talian tl Parlé de Gherdëina. La Stacions o’ la via della S. Crousch che cunteng de bella cunschiderazions i urazions. Metudes dal Talian tel Parlè de Gördeina. RungaudieP, LaStacions1813-1878:88 (grd.); b) Tö t’as imparé a lí bel todësch / Y bel talian. Tö t’ haas imparè a lí bell todeschc / Ë bell taliang. PezzeiJF, GMiribung1819-2010:199 (Badia); c) Nos s’un fat mervöia, che vos rajonëis inte n tant cürt tëmp insciö bëin le talian. Nos s’uǹ fat merveuja, che vos raĝionëis inte ‘ǹ tant cürt tëmp inscieu bëiǹ le Talian. DeRüM, DonzelaRajonèVos1833-1995:232 (MdR); d) En calonia de Moena a desch / Se rejonaa ora per talian / Ora valch per todesch / E ora ence per fascian In calonia de Moena a desch / Se resonaa ora per Talian / Ora valch per Todesch / E ora encie per Fassang PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:261 (bra.); e) Un laoro coscì fato / Ne in talian, ne in anpezan / No ‘l podea fei che un mato Un laoro cosci fatto / Nè in taliàn, ne in ampezzàn / Nol podea fei che un matto Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:25 (amp.); f) I consonanc sona sciöche tl talian I consonanti sona sceoucche t’l taliang DeclaraJM, SantaGenofefa1878:III (Badia).

talian (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., col., amp., LD, MdR) ↦ talian.

talián (fod.) ↦ talian. [ 974 ]

talianon Ⓔ deriv. di talian 6 1860 talianoi pl. (DegasperF, CodaBadiote1860-2013:472)
amp. talianon
s.m.f. Ⓜ talianons, talianona, talianones
persona con un sentimento italiano esagerato (amp.) Ⓘ esaltatore di tutto ciò che è italiano Ⓓ Italienischtümler ◇ a) Al nosc vescovo i à dito / che son tante de inbroioi / a chi d’Inspruch po i à scrito / che son dute talianoi Al nos Vescovo i à dito / che son tante de imbroioi / a chi d’Inspruck po i à scrìto / che son dùte talianoi DegasperF, CodaBadiote1860-2013:472 (amp.).

talianon (amp.) ↦ talianon.

tamburdl (grd.) ↦ tamburle.

tambürl (gad., Badia) ↦ tamburle.

tamburle Ⓔ aven. tanburlo ‘timballo’ (Gsell 1992a:130) 6 1828 tamburdl (PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64)
gad. tambürl mar. tambürle Badia tambürl grd. tamburdl fas. tamburle bra. tamburle fod. tamburle LD tamburle
s.m. Ⓜ tamburli
strumento a percussione costituito da una cassa cilindrica in legno o metallo, coperta ai due lati da membrane (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; V/P 1998, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ tamburo Ⓓ Trommel ◇ a) Da chel temp umpò se sent amò sonar i tampurles te chela capela. Da cal temp umpò sö sent amô sonar i tampurles tö cöllô capellô ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:2 (bra.)
gran tamburle (grd. F 2002) Ⓘ grancassa Ⓓ große Trommel ◇ a) Tulon l gran tamburdl / Che tire n drë gran urdl, / Che l aude chëi che vën / Y scote su dassënn. Tulon l gran tamburdl / Ke tire n drë gran urdl, / Ke l aude këi ke vën / I scote su da sënn. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.).

tamburle (fas., bra., fod., LD) ↦ tamburle.

tambürle (mar.) ↦ tamburle.

tamburon Ⓔ it. tamburone 6 1856 tamburong pl. (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:262)
fas. tamburon
s.m. Ⓜ tamburons
strumento musicale a percussione, appartenente alla famiglia dei tamburi, di cui costituisce il tipo più grande (fas.) Ⓘ grancassa Ⓓ große Trommel ◇ a) Viva l nef decan de Fascia / Con bandiere e confalogn / Con trombete e tamburogn / Per El i se à levà en massa. Viva l nef Decan de Fassa / Con bandiere e confalogn / Con trombette e tamburong / Per El i se ha leva n massa. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:262 (fas.).

tamburon (fas.) ↦ tamburon.

tamejoi (amp.) ↦ tamejons.

tamejons Ⓔ deriv. di tameisc (EWD 7, 26) 6 1763 tamschunz pl. ‘simila’ (Bartolomei1763-1976:102)
gad. tamejuns mar. tamejuns Badia tamejuns grd. tamejons fod. tamejons amp. tamejoi LD tamejons
s.m. pl.
residuo della macinazione del grano, costituito da scagliette larghe e ben distinte (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ crusca, cruschello, tritello Ⓓ Kleie, Schrot ◇ a) Y se dejidrova de mplì si vënter cun l pastulà (tamejons) che i purciei maiova, y deguni i dajova. Y se desidróva d’impli si ventr cung el pastulà (tameschongs) che i purtschièj majóva, y deguing li daschóva. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.) ☟ segrenc.

tamejons (grd., fod., LD) ↦ tamejons.

tamejuns (gad., mar., Badia) ↦ tamejons.

tamez Ⓔ comp. di te + a + mez (GsellMM) 6 1813 ta mez (RungaudieP, LaStacions1813-1878:91)
gad. t’amez mar. ta mez grd. tamez fas. te mez
avv.
nel centro, nella parte centrale (gad. A 1879; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013) Ⓘ in mezzo Ⓓ mitten, inmitten, in der Mitte ◇ a) V’adore te chësta duodezima Stazion o Salvator dl mond, tl’aria sula Crëusc tamez a doi melfatores V’adore in chasta duodezima Stazion o Salvator del mont, töl’ aria sulla crousch ta mez a doi melfattores RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.); b) Menova de là ca i fariseies y dutores di cumandamënc na fëna, giapeda n adultere; y l’à metuda tamez. Menova de la cá i Pharisejes y Dotores dei Comandaments una fanna, tgiapéda in adultére; y l’ha metuda ta mez. HallerJTh, MadalenaGRD1832:155 (grd.); c) I scribi e i farisei i à menà na fémena troada te n adulterie apede el, e i l’à metuda te mez. I scribi e i Farisei i a mená una femena troáda in te un adulterio apede el, e ì a metuda in te mez. HallerJTh, MadalenaBRA1832:156 (bra.); d) Tut é te mez de bie pré o ciampes. Tutt ö tömez dö biö prä o tschanpes. ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:5 (bra.); e) Al conscidra, y damana, ci ch’al é chëres cin’ pices cosses t’amez ala coa. El considera, e damana, cicch el è chelles ceing picces coses t’ amezz alla cō. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:49 (Badia) ☝ amez en mez, entamez.

tamez (gad., grd.) ↦ tamez.

Tamion 6 1858 Tamion (ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:3)
fas. Tamion bra. Tamion
topon.
frazione del comune di sèn Jan di fassa (fas.) Ⓘ Tamion Ⓓ Tamion ◇ a) vijin a Vich é Valongia e Tamion vischìn a Vic ö Vallongia ö Tamion ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:3 (bra.).

Tamion (fas., bra.) ↦ Tamion.

tampesta Ⓔ TEMPESTĀ(S) (EWD 7, 29) 6 1828 tëmpesta (PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65)
gad. tempesta mar. tempesta Badia tempesta grd. tampesta fas. tampesta caz. tompesta bra. tampesta moe. tampesta fod. tampesta, tempesta amp. tampesta LD tampesta
s.f. Ⓜ tampestes
1 precipitazione atmosferica formata da acqua congelata in chicchi più o meno grossi, che cadono dal cielo spesso devastando le colture (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1988, LD DLS 2002) Ⓘ grandine Ⓓ Hagel, Hagelschauer
2 vento molto forte, accompagnato perlopiù da neve, pioggia, grandine (gad. V/P 1998, grd. F 2002, fas. Mz 1976, fod. Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ bufera, tempesta Ⓓ Unwetter ◇ a) Nes tira sula cresta / Na bela gran tampesta. Nes tira sula kresta / Na bela gran tëmpesta. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65 (grd.); b) E da chel temp incà i disc che chela lascia jir la tampesta. Ö da cöl temp inca i disch chö cöllô lasse schir la tampesta. ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:3 (bra.); c) Y prëia, acioche na te bela festa / Signur Idî ne lasces gní la tempesta E prája, atsò che na te bella festa / Signur Iddie ne lasse gnì la tampesta PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia). [ 975 ] tampesta (grd., fas., bra., moe., fod., amp., LD) ↦ tam-

pesta.

tampin Ⓔ ? 6 1845 tampìn (BrunelG, MusciatSalin1845:11)
fas. tampin bra. tampin
s.m. Ⓜ tampins
la prima delle quattro cavità in cui è suddiviso lo stomaco della maggior parte dei ruminanti (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ rumine Ⓓ Pansen ◇ a) I ve pararà dal vosc tampin / L mat, l rost, e l vin, / I ve n darà cater o sie / Segur da ciaf a pie. I ve parara dal voš tampìn / L mat, l rost, e l vin, / I vë n darà kater o sìe / Segur da čaf a pie. BrunelG, MusciatSalin1845:11 (bra.).

tampin (fas., bra.) ↦ tampin.

tan (gad., mar., Badia) ↦ tant.

tan † (Badia) ↦ tratan.

tana Ⓔ prelat. *TANA (EWD 7, 30) 6 1870 tana (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432)
gad. tana mar. tana Badia tana grd. tana fas. tèna bra. tana moe. tana fod. tana col. tana amp. tana LD tana
s.f. Ⓜ tanes
cavità naturale o scavata in cui si rifugiano gli animali selvatici (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; MT 1973; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ tana Ⓓ Höhle, Bau ◇ a) propio come l aragn, che spia da la sua tana, se na mosa và a se picà nte la tela propio come l’aragn, che spia dalla sua tana, se una mossa va a se piccà ‘nte la tela AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); b) al le porseghitëia a ciaval por crëpes, roes y brüsces cina ala grota de Genofefa, iló s’é retrat l’animal te süa tana el ‘l parseghita a ciaval pur creppes, rōs e brusces cina alla grotta d’Genofefa, illò s’è r’tràt l’animal te sua tana DeclaraJM, SantaGenofefa1878:90 (Badia).

tana (gad., mar., Badia, grd., bra., moe., fod., col., amp., LD) ↦ tana.

tananai Ⓔ ven. tananai (Q/K/F 1988:361) 6 1844 tananài (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115)
fas. tananai fod. tananai amp. tananai
s.m. Ⓜ tananais
uomo dappoco (fod. Pz 1989, amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ inetto Ⓓ Nichtsnutz ◇ a) Śente, no cardassà mai, / cuanto vin ch’el porta via / chera fre de tananai! Zènte, no cardasà mai, / quanto vin ch’el pòrta via / chera fre de tananài! DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.).

tananai (fas., fod., amp.) ↦ tananai.

tandarlà (amp.) ↦ tanderlé.

tanderlé Ⓔ ? (- derlé rimanda ad un’origine dtir., da collegare evt. con gad. trëndla ? GsellMM) 6 1844 tandarlà (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115)
amp. tandarlà
v.intr. Ⓜ tanderleia
essere sul punto di cadere, tentennare, traballare (amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ barcollare, vacillare Ⓓ wanken, taumeln ◇ a) Ce da ride a ‘l vede cioco / par chi luoghe a tandarlà Ce da ride al vede ciòco / par chi luoghe a tandarlà DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.).

tánie (fod.) ↦ letánie.

tànie (bra.) ↦ litània.

taniva (grd.) ↦ letania.

Tano 6 1873 Tano (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:31)
amp. Tano
antrop.
(amp.) Ⓘ Gaetano Ⓓ Kajetan ◇ a) Tano, Verzi e Barbareles / Presto, presto parecià / Chera cameres pì beles Tano, Verzi e Barbarèlles / Presto, presto parecià / Chera cameres pi belles Anonim, ManageriaComunal1873-1973:31 (amp.).

Tano (amp.) ↦ Tano.

tant Ⓔ TANTUS (EWD 7, 32) 6 1632 (et credareis) tant (Proclama1632-1991:160)
gad. tan, tant mar. tan Badia tan grd. tant fas. tant caz. tant bra. tant moe. tant fod. tánt col. tant amp. tanto LD tant MdR tant
pron. Ⓜ tanc, tanta, tantes
1 in numero, misura o quantità considerevoli (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ tanto Ⓓ viel, so viel ◇ a) Tanc nen röiel mai plü adöm, / Zënza atira indô n te föm. Taing n’ën rüvël mai plö a düm, / Zanza atira indo ën të füm. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4 (Badia); b) A jir te lejia e a n pech de messa, / N pech de vida la ge volessa, / Se no paron tenc deslaibé. A xir te lesia e a ‘n pe de messa, / Un pe de vida la e volessa, / Se no parong tentg deslaibè. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246 (bra.); c) Tante i disc che el matrimonio / ‘L é un afar ben inbroià Tante i disc che el matrimonio / L’e un’ afar ben’ imbroià DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:12 (amp.); d) Apó tantes ancora / Ghin sarae da dì Appó tantes ancora / Ghin sarave da dí Anonim, Monumento1873:4 (amp.); e) Por chësc ói iö porvé d’ester n bun lëgn, y fá de bones operes, tantes mai ch’i pó Pur chesc’ oi iou purvè d’estr’ ‘ng bung lengn’, e fa bones operes, tantes mai ch’i pō DeclaraJM, SantaGenofefa1878:41 (Badia)
2 con valore interrogativo in proposizioni dirette e indirette (grd., fas. Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ quanto Ⓓ wie viel ◇ a) En ben. Tant volede pa lassù? En beng: tang volede pà lassù? GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); b) Ah, finonla, tan ulëis lassù? Ah, finoŋla, tàŋ ulëis lassù? VianUA, JanTone1864:199 (grd.)
agg. Ⓜ tanc, tanta, tantes; spesso ridotto a tan
in numero, misura o quantità considerevoli (gad., grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, MdR) Ⓘ tanto Ⓓ viel, so viel ◇ a) Ciara, tan d’agn ne te sunsi sté dejobediënt Tgiára, taign d’agn ne te sunsi sté deshobediant HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:141 (Badia); b) gio te serve jà tenc de egn, e no é mai dejobedì a tie comandi jó te serve shà teng d’eng, e no é mai deshobedí a tie comándi HallerJTh, FigliolProdigoBRA1832:146 (bra.); c) A l’odëi ch’ël ê inćiamò tanć de crafuns e de canifli e cajincì arostis sö n mësa, mëtel man de pité. A l’odëi ch’ël ê inçhiamò tantg de craffuǹs e de caniffli e caŝinći arrostis seu ‘ǹ mësa, mëttl maǹ de pitté. DeRüM, MütPastNoza1833-1995:279 (MdR); d) Tan de aureies te cësa de mi pere à pan assé, y ie more tlo da fam. Tang d’aureies te ciesa de mi pere ha pang assé, i ie more tlo da fam. Anonim, PezFiProdigo1835*-1913:131 (grd.); e) pernanche ie ruà chësc vosc fi, ch’à batù n toc dut l fatissie cun la putanes, i ëise mazà n vadel gras, y i fajëis tanta festes. pernanche iè ruà chesc vosc fì, ch’ha battù ‘n tocc tutt ‘l fatti sie culla puttanes, i eise mazzà ‘n vadel gras, i gli fajaise tanta festes. SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:253 (grd.); f) Cortejani, cardeo fursi, / che noi semo tanto scarsi? Cortegiani, cardeo fursi, / che noi semo tanto scarsi? DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.); g) Pan da müfa / pro la jüfa / i á fosc fat tan me, / ch’al te mëss cherdé. Pan da müfa / pro la jüfa / i à fôsc fat tan mè, / ch’al te mëss cherdè. PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia); h) Y os jënt, ch’ëis odü chësta storia, / ponsede a os instësc y ne [ 976 ] n’ede tanta boria! Y os jë[i]nt, ch’ês odü chësta storia, / pensede a os stësc y ne n’[a]éd’ tanta boria! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia); i) Tanta alegria no ‘l é pì stà in Anpezo / Che ‘l é un gran pezo. Tanta allegria no l’è pì stà in Ampezzo / Che l’è un gran pezzo. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); j) Ma a Leisach se presenta un bel quadro, se vede Lienz e tante vile dut intor. Ma a Leisach se presenta un bel quadro, se vede Lienz e tante ville dutt intor. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.) ☟ co-

scita
avv.
1 in numero, misura o quantità considerevoli (gad., grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1988; C 1986, MdR) Ⓘ tanto, così, talmente Ⓓ viel, so viel ◇ a) Ma intánt cie fesc Tomesc / se la rì, e i lascia con tánt de nes ma intant gie fes Thomes / se la ri, e li lasa con tant de Nes PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); b) che la sëul’ grazia, ch’ël ëssa da damandé a Die, fossa d’i slungë la vita fin a tant, ch’ël pudëssa paië i debic. kœ la sœul grazia, k’ œl avœssa da damandè a Dìœ, fossa d’y schlungiè la vita fin a tant, k’ œl pudæssa pajè i debitg. PlonerM, Erzählung5GRD1807:48 (grd.); c) Vé tlo ti Redentor cun l pëis dla crëusc ciarià! / O tan de plu che chësc i pëisa ti picià. Vè clò ti Redentor col peis della Crousch ciaria! / O tan de plù che chèst i peisa ti picià. RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); d) Tö t’es tan pros, y valënt / cun te me tlami dër contënt. Tö t’és tang pross, é valänt / Con té më tlami där contänt PezzeiJF, GMPitschaider1819-2010:195 (Badia); e) É purvà pra 100 perdieja: / y son corsa tant a dlieja: / Sant Antone n’à judà, / duc i sanc m’à tralascià! E’ prova pra 100 per diesa: / y son corsa tant A dliesa: / Sant Antone n’a schudà, / dutg i Santg ma tralascha! PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:141 (grd.); f) Tant acort, che chësc Re fova, / Ne iel mei stat, y plu se n trova Tan’g accort, che chêst Rê fòa, / Niel mei stat, i plu sentròva PlonerM, VedlMut1828-1997:345 (grd.); g) Nos s’un fat mervöia, che vos rajonëis inte n tant cürt tëmp insciö bëin le talian. Nos s’uǹ fat merveuja, che vos raĝionëis inte ‘ǹ tant cürt tëmp inscieu bëiǹ le Talian. DeRüM, DonzelaRajonèVos1833-1995:232 (MdR); h) Can sëise pa vegnüda a ćiasa? / A mesanöt; in punt a les dodesc! / Tant tert? Messëis avëi avü bona compagnia. Quaǹ sëise pa vegnüda a çhiasa? / A mezza neut; iǹ punt a les dódeŝ! / Tant tärd? Messëis avëi avü bona compagnia. DeRüM, SignuresSorus1833-1995:236 (MdR); i) I m’an feji n pü’ morvëia: / Che te t’as entopé sën de te maridé, / Che t’âs denant tan pücia vëia. I mang föschi ng pü morvöja: / Chö tö tas ngtopö seng dö tö maridö, / Chö t’as dönant tang pütgia vöja. AgreiterT, SënJan1838*-2013:246 (mar.); j) Un pioan come chesto agnó in ciatao, / Coscì umil, coscì bon e tanto brao? Un Piovan come chesto agnò in ciatao, / così umil, così bon e tànto brao? DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); k) el pare, el bee, el no se fesc preà tanto, / ra tosa ra fesc finta, ma no stenta… el pare, el bee, el nos se fesh preà tanto, / ra tosa ra fesh finta, ma no stenta… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.); l) tan puech, che maia n franzëus y n talian, y tan truep che cunsuma alincontro n tudësch tàŋ puech, che màja uŋ Franzous y uŋ Taliàŋ, y tàŋ truep che consuma all’ incontro uŋ Tudèsch VianUA, DoiUemes1864:197 (grd.); m) No n é tant, che un davant la botega dal tabach se levava in ponta de pe e se rampinava su per l mur per dà un baso a l’acuila austriaca. Non è tant, che un davant la botega dal tabac se levava in ponta de pè e se rampinava su per ‘l mur per da un baso all’ acquila austriaca. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.)
2 come antecedente in una costruzione congiuntiva (grd., amp.) Ⓘ tanto… quanto Ⓓ sowohl… als auch ◇ a) Tan i mutons che la mutans / Ie tan riei ch’i malans. Tan i mutons ke la mutans / Ie tan riei k’ i malans. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) Na canzon voi bete śo / propio inz’ el dialeto nosc, / che ra intende ci che vó, / tanto ‘l furbo come ‘l gros. Na canz̄ón voi bete zò / pròpio inz’ el dialèto nòsc, / che ra intènde ci che vo, / tanto ‘l furbo come ‘l gròs. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.); c) Udëis’a śën che n à debujën la plueia tan che l surëdl! udá̤is-a̤ za̱ŋ kę ŋ a dębužá̤ŋ la̤ plúeia̤ taŋ k’ l surá̤dl! RifesserJB, SurëdlPlueia1879:108 (grd.)
3 come antecedente in una comparazione introdotta da quanto o come (fas. DILF 2013, MdR) Ⓘ tanto… quanto Ⓓ so… wie ◇ a) Che le vin da chëst ann ne sie tant bun che chël da l’ann passè pervia de les gran plöies ch’avun avü chëst isté, crëii, e tüć le dij Che le viǹ da quest an ne sie tant buǹ che quël da l’an passè per via de les graǹ pleujes ch’avuǹ avü quest isté, crëÿi, e tütg le diŝ DeRüM, VinChëstAnn1833-1995:287 (MdR)
4 in quale misura, in frasi interrogative, esclamative e relative (gad.) Ⓘ quanto Ⓓ wie ◇ a) Y tan ch’ai stlopetâ. / Y co ch’ai s’ la vagâ, E tang ch’ai stloppetà. / E co ch’ai s’ la vagà, PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4 (Badia)
chel tant 1 (fod., MdR) Ⓘ quel tanto Ⓓ so viel ◇ a) mo chël tant vëighi, che do da chël pêl che an ne posse plü fà ći che an vó mó quël tant vëighi, che dò da quël pèl ch’an ne posse plü fa çhi ch’aǹ vó DeRüM, CossesNöies1833-1995:278 (MdR); b) e chëst so pere per l contenté i’ à fat fora le so pert de chël tánt, che l ava e cast so père per l’contenté gli ha fatt’ fora le so pèrt de cal tant, che l’ava DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:258 (fod.); c) Almanco i preve ava da capì chel tant. Almanco i preve ava da capì chel tant. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.) 2 (gad.) Ⓘ un po’ Ⓓ ein wenig ◇ a) Mo iö me pënsi che tö te sides / chëst ann che vëgn / chël tan plü d’arjënt. Ma iö me pense, che tö te sies / Käscht an, che väng / Käll tang Plü d’rsänt. PezzeiJF, GMiribung1819-2010:200 (Badia) ◆ chel

tant che (grd.) Ⓘ tanto quanto Ⓓ so viel ◇ a) canche l univa daujin ala cësa, audel che i sunova, y ch’i ciantova chël tant ch’i pudova cang ch’el univa da usin alla ciäsa, aude’l ch’i sunàa, i chi ciantòa chel tang chi pudòa SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:252 (grd.) ◆ chest tant (gad., fas.) Ⓘ questo Ⓓ so viel ◇ a) Oh spo a te, mia bona so, / Te diji iu cösc tant: / Confida ince en Dio, / Chël saste bën denant! O spo a tö mia bona Só! / Tö dischi ju cōsch tangt / Confida intgiö ‘ng Dio / Chel sastö böng dönangt! AgreiterT, ConLizonza1838-1967:132 (mar.); b) Chest tant però die / Sepon l’é ben con l’engian / Perché no l sà el Fascian / E chest zenza dir bujìe. Chest tant pero die / Sepon le ben con Lingiang / Perche nol sa el Fassang / E chest zenza dir busie. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:264 (bra.) ◆ ester da tant (gad.) Ⓘ essere in grado Ⓓ imstande sein ◇ a) Sëise propi da tan, da acopé chësc inozënt desgrazié? seiſe propi da tang, da accopè chesc’ innozent desgraziè? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:27 (Badia) ◆

tanc de iadi (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ quante volte Ⓓ wieviele Male ◇ a) me dajëise la grazia de ne tumé tl infiern che é merità tan de iedesc cun mi picëi. medascheise la grazia dö nö tume töl Infiern khè merità tan de iadesch cun mi pjchiej. RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.) ◆ tant… che (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sia… che Ⓓ sowohl… als auch ◇ a) Dai pu mé de bon gran pazi / A chi pestes de ragazi. / Tan i mutons che la mutans / Ie tan riei ch’i malans. Dai pu me de bon gran pazi / A ki pestes de ragazi. / Tan i mutons ke la mutans / Ie tan riei k’ i [ 977 ] malans. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) Coscì tropa jent / Tant chi da vejin / Che chi da lonc n migolin / Restassa zenza Sacrament. Cosi tropa sent / Tant chi da vesin / Che chi da lontc un migolin / Restassa zenza Sacrament. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:265 (bra.) ◆ vigni tant (grd. F 2002, fas. DILF 2013, fod.) Ⓘ ogni tanto Ⓓ manchmal ◇ a) Ogni tant una picola piova, che bagna un momento la crosta. Ogni tant una piccola piova, che bagna un momento la crosta. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.).

tant (gad.) ↦ tan.

tánt (fod.) ↦ tant.

Tantarela Ⓔ deriv. di tenté ‘tentare’ 6 1833 Tantarella (DeRüM, Tantarela1833-1995:277)
MdR Tantarela
s.m. sg.
spirito del male, nemico di dio e degli uomini, che egli tenta per indurli a peccare (MdR) Ⓘ diavolo Ⓓ Teufel ◇ a) I à fat u de ne gnì plü chilò a me confessè, mo inćiamò m’à menè le Tantarela, i. e. le Malan. J’ha fat ù de ne gnì plü quilò a me confessè, mó inçhiamò m’ha menè le Tantarella, i. e. le Malaǹ. DeRüM, Tantarela1833-1995:277 (MdR).

Tantarela (MdR) ↦ Tantarela.

tanto (amp.) ↦ tant.

tantosc (gad., Badia, grd.) ↦ tantost.

tantost Ⓔ comp. di tant + tost (EWD 7, 33) 6 1878 tantosc’ che (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:68)
gad. tantosc Badia tantosc grd. tantosc
avv.
in breve tempo (gad. Ma 1950; P/P 1966, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002) Ⓘ tosto, presto Ⓓ bald, gleich
tantost che (gad. Ma 1950; P/P 1966, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002) Ⓘ appena, non appena Ⓓ sobald ◇ a) Dá amënt fi: tantosc che te saras rové inanter jënt, damana do le conte Sigfrid Dà a ment fì: tantosc’ che t’ saràs r’vè inant’r jent, damana dō ‘l conte Sigfrid DeclaraJM, SantaGenofefa1878:68 (Badia); b) Beat chël che tëgn fora la proa, tantosc ch’al sará porvé ciará, arál la corona dla vita impormetüda da Idî a chi che l’ama y i sorvësc Beato chel che tengn’ fora la prova, tantosc’ ch’el sarà porvè cearà, arrāle la corona d’la vita impormettuda da Iddì a chicche l’ama e i serv DeclaraJM, SantaGenofefa1878:117 (Badia).

taola Ⓔ *TAULA (Gsell 1992a:131) 6 1805 taula (PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189)
gad. taola mar. taola Badia taola fas. taola bra. taola moe. taula fod. taola, taula col. taula amp. toura
s.f. Ⓜ taoles
mobile costituito da un piano orizzontale di forma e materiali vari (gad., fas. R 1914/99; DA 1973, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; C 1986; DLS 2002) Ⓘ tavolo, tavola Ⓓ Tisch ◇ a) ma no me ingane / t’este sté nte n auter luoch? / davò taula a studié ma no me ingane / tes te ste enten auter luog: / davo taula a studie PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); b) Beśen vede, canch’i rua / dal specià, dal sen, dal tai, / da Valbona, da ra Stua, / se i à in toura i so farai. Bezèn vede, can ch’i rua / dal specià, dal sen, dal tai, / da Valbòna, dara Stua, / se i a in tòura i so farai. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.); c) sora toura el se scenta con un fei / da vilan come ‘l ea e prepotente sora toura el se scenta con un féi / da vilan come l’eva e propotente DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.); d) al é pro taola sciöche n condané pro la mësa dl boia el è pro tavola sceoucche ‘ng condannè pro la meſa d’l bōia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:84 (Badia).

taola (gad., mar., Badia, fas., bra., fod.) ↦ taola.

tarde (amp.) ↦ tert.

tarlí (gad., Badia) ↦ tarlui.

tarlié (gad., Badia) ↦ tarluié.

tarlugià (col.) ↦ tarluié.

tarlui Ⓔ deriv. di tarluié (EWD 7, 41) 6 1763 tarlì ‘fulgur’ (Bartolomei1763-1976:102)
gad. tarlí, traní Badia tarlí grd. tarlui fas. tarlui fod. tarlui amp. tarluio LD tarlui
s.m. Ⓜ tarluis
scarica elettrica che si produce tra due nubi o tra una nube e il terreno, accompagnata da una viva luce (lampo) e un forte fragore (tuono) (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ lampo, fulmine Ⓓ Blitz ◇ a) Le conte ê resté sciöche toché dal tarlí ‘L conte ē r’stè sceoucche tocchè dal tarlì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:91 (Badia); b) s’à scundù te n lën da rëur uet daujin pra streda, davia che l ne savova che l tarlui dà gën sun gran lëns. s’ a škundú tę ŋ la̤ŋ da̤ róur úet da̤ užíŋ pra̤ štrę́da̤, da̤ vía̤ k’ l ŋę sa̤vǫ́a̤ k’ l ta̤rlúi da dya̤ŋ suŋ graŋ la̤ŋs. RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.).

tarlui (grd., fas., fod., LD) ↦ tarlui.

tarluià (amp.) ↦ tarluié.

tarluiar (bra., moe.) ↦ tarluié.

tarluié Ⓔ *TRANSLŪC(C)ĀRE ‹  *(TRANS)LŪCIDĀRE (Gsell 1992a:132) 6 1879 ta̤rluiá̤ (RifesserJB, Tëune1879:108)
gad. tarlié Badia tarlié grd. tarluië fas. tarluièr bra. tarluiar moe. tarluiar fod. tarluié col. tarlugià amp. tarluià LD tarluié
v.intr. Ⓜ tarluieia
comparire di lampi nel cielo (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ lampeggiare Ⓓ blitzen ◇ a) Canche l ulova inò jì a cësa, iel unì n gran vënt, y l à scumencià a pluvëi, a tarluië y a tauné. kaŋ k’ l ulǫ́a̤ inǫ́ ži a̤ tzá̤za̤, íe-l uŋì ŋ graŋ va̤nt, i l a̤ škumęŋtšá a̤ pluvái, a̤ ta̤rluiá̤ i a̤ tǫuné. RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.).

tarluié (fod., LD) ↦ tarluié.

tarluië (grd.) ↦ tarluié.

tarluièr (fas.) ↦ tarluié.

tarluio (amp.) ↦ tarlui.

Tarnité (fod.) ↦ Trinité.

taron (amp.) ↦ toron.

tart (bra., moe.) ↦ tert.

tarz (col.) ↦ tert.

tas Ⓔ TAXUS (EWD 7, 41) 6 1860 tasc (DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:108)
gad. tas mar. tas Badia tas fas. tas fod. tas amp. tas LD tas
s.m. Ⓜ tasc
nome comune di alcuni mammiferi dei mustelidi (gad. Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ tasso Ⓓ Dachs ◇ a) Duto taje inz’ el paes, / dute dorme come tasc Duto tage inz’ el paes, / dute dorme come tasc DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:108 (amp.).

tas (gad., mar., Badia, fas., fod., amp., LD) ↦ tas.

tasa (col.) ↦ tascia.

tasca (moe.) ↦ tascia.

tascia Ⓔ *TASCA ‹ ? (cfr. Gsell 1999b:227) 6 1833 tascia (DeRüM, EhJan1833-1995:250) [ 978 ]
gad. tascia mar. tascia Badia tascia grd. tascia fas. tascia caz. tascia bra. tasćia moe. tasca fod. tascia col. tasa LD tascia MdR tascia
s.f. Ⓜ tasces
1 contenitore di varia forma e grandezza per tenervi denaro, documenti e oggetti vari (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ borsa Ⓓ Tasche, Handtasche ◇ a) Sö mituns, toless’ la tascia / Stlop y polber y na flascia Sèu muttuns! toless la tasha / Stlop e polvr e na flasha PescostaC, Schützenlied1848:222 (Badia); b) Na dì a duta bonora la ge à injignà ite na bela tascia de roba Na di a duta bonora la ğe à inʒ̉egna te na bela taša de roba BrunelG, Cianbolpin1866:7 (caz.)
2 sorta di sacchetto ricavato all’interno dei vestiti da uomo o da donna, destinato a contenere oggetti (gad. A 1879; Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879, fas. DA 1973, fod. A 1879, MdR) Ⓘ tasca Ⓓ Tasche, Rocktasche ◇ a) Dàme le fazorel. / Chilò n’ëise n blanch. / Dàme chël ch’é inte la tascia de mia joca. Dame le fazorel. / Quilò n’ëise ‘ǹ blanc. / Dame quël ch’é inte la tascia de mia ĵocca. DeRüM, EhJan1833-1995:250 (MdR).

tascia (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., fod., LD, MdR) ↦ tascia.

tasćia (bra.) ↦ tascia.

tata (mar., grd., fas., caz., fod.) ↦ tati.

tatà (amp.) ↦ tati.

tate (Badia) ↦ tati.

tati Ⓔ da TATA (EWD 7, 46) 6 1828 tatta (PlonerM, VedlMut1828-1997:351)
gad. tati mar. tata Badia tati, tate grd. tati, tata fas. tata caz. tata fod. tata amp. tatà LD tati
s.m. sg.
padre, nel linguaggio familiare (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. C 1986; Q/K/F 1988, LD DLS 2002) Ⓘ papà Ⓓ Papa, Papi, Vati ◇ a) Canch’i vën svaian, bradlan: / Tata! Mama! - ie ue pan!? Càn’ chi ven’ g svajan’g, bradlan’g: / Tatta! Mama! - jê voi pan’g!? PlonerM, VedlMut1828-1997:351 (grd.); b) Canche te ès sie set pitles vegnarà duc i mitles / vegnarà da braies, tate mama gé voi pan. Chanche ti az sie sett pitlez vegnarà dug i mitlez / vegnarà da bralg [?], tate mama gio voi pan. ZacchiaGB, GardeneraB1858*-1995:171 (caz.).

tati (gad., Badia, grd., LD) ↦ tati.

taula (moe., fod., col.) ↦ taola.

tauné (grd.) ↦ toné.

taza1 Ⓔ it. tazza 6 1763 taza ‘crater’ (Bartolomei1763-1976:102)
gad. taza† fas. taza bra. taza fod. taza MdR taza
s.f. Ⓜ tazes
1 piccolo recipiente, di materiale vario, di forma per lo più rotonda o cilindrica, munito di manico (gad. B 1763, fas. R 1914/99; DA 1973, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, MdR) Ⓘ tazza Ⓓ Tasse ◇ a) Bevëise gonot cafè vos? / Vigne dé dües tazes. Bevëise gonót caffè vos? / Vigne dé dü[e]s tazzes. DeRüM, AvëiseVöiaBëire1833-1995:236 (MdR)
2 piccolo recipiente, specialmente di vetro, di varie forme e misure (fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, MdR) Ⓘ bicchiere Ⓓ Glas ◇ a) Mangiunse n püch de ćiajó vedl pro na taza de vin. Mangiunse ‘ǹ püc de çhiaŝó vedl prò ‘na tazza de viǹ. DeRüM, TütParecé1833-1995:255 (MdR); b) Canche n pech da vin / Co la taza te man / Algegher e san / Disc don Valentin. Canche n pech da vin / Colla tazza te man / Agliegher e san / Diss Don Valentin. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:261 (bra.).

taza (fas., bra., fod., MdR) ↦ taza1.

taza2 Ⓔ deriv. di tazé 6 1873 tazza (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32)
amp. taza
s.f. Ⓜ tazes
denti di cui sono forniti gli uomini e gli animali (amp. C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ dentatura Ⓓ Gebiss ◇ sgrinflé la taza (sgrinflé) (amp.).

taza (amp.) ↦ taza2.

tazà (amp.) ↦ tazé.

taza† (gad.) ↦ taza1.

tazé Ⓔ TACTIĀRE da TANGERE, REW 8519 (GsellMM) 6 1873 tazzà (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32)
amp. tazà
v.tr. Ⓜ taza
addentare con forza, stringere con i denti (amp. C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002) Ⓘ mordere Ⓓ beißen ◇ a) Bocia larga, mus pelos / Dente fate par tazà. Bòcia larga, mŭs pelόs / Dente fatte, par tazzà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32 (amp.); b) Bela bestia pura raza / Ma catia che mai pì. / R’ é furiosa, ra sgrinfa, ra taza / Ra no taje, in dut el dì. Bella bestia pura razza / Ma cattìa che mai pì. / Re furiosa, ra sgrinfa ra tazza / Ra no tage, in dutàl dì. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32 (amp.).

te1 Ⓔ TE risp. TU atono, che si è fuso con TE (GsellMM) 6 1805 te (PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191)
gad. te mar. te Badia te grd. te fas. te caz. te bra. te moe. te fod. te amp. te LD te MdR te
pron.
1 forma atona del pron. di 2ª sg. con funzione di soggetto (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ tu Ⓓ du ◇ a) t’es moro, e slocé, ma t’as talent / te sas velch, e t’as virtù. tes moro, e slochie, / ma tas talent / te sas velch, e tas virtu. PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) É n iede ulù purvé, / Sce te ies bon da me giapé. E n jëde ulù pruvè, / She t’ies bon da me giapè. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); c) Sce t’os gní n bun patrun / sce sideste dagnora bel valënt Schë t’ oos gnì ung bung Patrung / Schë sieste dägnärra bell valänt PezzeiJF, GMiribung1819-2010:199 (Badia); d) Ne te dodè / A confessè / Sce t’as tort Ne te dodè / A confessè / Ŝe t’ has tort DeRüM, UnrechtBekennen1833-1995:289 (MdR); e) Te vëijes bën, che l fova da i dé ncuei n bast, y de sté de bona ueia Te veises ben, ch’el foa da ’i dè encuèi ‘n bast, i de stè de bona uöja SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:253 (grd.); f) Ma caro fiol, disc el pare, tu te sos senpre con me Ma caro fiol, dis el pare, tu te sos sempre con me ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.) ☟ ti2
2 forma atona che concorre alla declinazione del pron. di 2ª sg. utilizzata come complemento oggetto (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ ti Ⓓ dich ◇ a) Ciala pur da ca inaò d’ester bon / de n’ester ruo o poltron / te farè mené a Persenon Chiala pur da cha ináo d’esser bon / d’ń esser ruo o poltrong / te farè menè a persenon PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) Mi caro bon amich, / Orghenist de San Durich! / Ie te dëss gratulé. / Co ei mei da fé? Mi karo bon amik, / Orghenist de San Durik! / Ie te dës gratulè. / Ko ei mei da fe? PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); c) Chësc dess te fá alegher y dër sann Käsch döstë fa allöger, e där san PezzeiJF, GTerza1819-2010:196 (Badia); d) Ma chel ge à responù a so pare: gio te serve jà tenc de egn, e no é mai dejobedì a tie comandi Ma chel j’á responú a so pare: jó te serve shà [ 979 ] 2 teng d’eng, e no é mai deshobedí a tie comándi HallerJTh, FigliolProdigoBRA1832:146 (bra.); e) Olá é pa chi, che t’á acüsé? Ne t’á pa condané degügn? Olà é pa chi, che t’ ha accusé? Ne t’ ha pa condanne degügn? HallerJTh, MadalenaMAR1832:155 (mar.); f) olà éi pa, chi che te à acusà? No él nesciugn, che te à condanà? ollá ei pó, chi che te a accusá? No él neshun, che te a condaná? HallerJTh, MadalenaCAZ1832:157 (caz.); g) Porćì t’arisćé / Söl mer irité? Porçhi t’arrisçhié / Seul mär irrité? DeRüM, HandleLeidenschaft1833-1995:290 (MdR); h) Ma ‘l disc là, che ra và a maca: / "panza mea, no te fei stà!" Ma ‘l disc la, che ra va a maca: / "panz̄a mea, no te fei sta!" DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.); i) per sodesfazion de sta ofeja te pree che tu me ensegne come tu fasc a soportar chele per soddisfazion de sta offesa te pree che tu me ‘nzegne come tu faz a zopportar chelle SommavillaA, Decame- ronIXMOE1875:639 (moe.)
3 forma atona che concorre alla declinazione del pron. di 2ª sg. singolare utilizzata come complemento di termine (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986, MdR) Ⓘ ti Ⓓ dir ◇ a) Ma chëst te dighe ben / mio pico bon Tomesc Mo chas te dige ben / mio picco bon Thomes PezzeiJF, TTolpei1805-2010:192 (fod.); b) Ie te bince gran fertuna, / Die te sverde da desfertuna Ie te bince gran fertuna, / Die te sverde da desfertuna PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); c) al sará Idî che te la paia al sarà Iddio, che tla paja PezzeiJF, GMPitschaider1819-2010:195 (Badia); d) Ciara, tan d’agn ne te sunsi sté dejobediënt, y mai ne m’aste dé n asó Tgiára, taign d’agn ne te sunsi sté deshobediant, e mai ne m’hàste de n’asó HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:141 (Badia); e) Oh amico, iö m’en pò bëin dërt mal de te ciafè inte let incö. O amico, jeu m’eǹ pò bëiǹ dërt mal de te ćiaffè inte lett incoeu. DeRüM, OhAmico1833-1995:256 (MdR); f) iö t’ó pa paié l’ega de vita jeu t’ ó pa paÿé l’ägua de vita DeRüM, CorpSant1833-1995:276 (MdR); g) al ne t’an röará, canche te möres al nö tang röarà, chanche tö mōres AgreiterT, SënJan1838*-2013:246 (mar.); h) E canche gé n gran segnor / Vegniré con n servidor / A te portèr da magnèr / E dapò a se maridèr. Ö chan chö iö un gran sinior / Vönirö con un servidor / A tö portär da magniär / Ö dapô a sö maridär. ZacchiaGB, CianzonValDeSora1858*-1995:167 (caz.); i) Te voi ben Maria t’el śuro, / un ben proprio da morì Te voi ben Maria t’el zuro, / un ben proprio da marì DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.); j) te pree che tu me ensegne come tu fasc a soportar chele te pree che tu me ‘nzegne come tu faz a zopportar chelle SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.)
4 forma tonica che concorre alla declinazione del pron. di 2ª sg. utilizzata come complemento oggetto (grd. L 1933; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ te Ⓓ dich ◇ a) I mutons chëi uel balé / Te, te lasci pa - bradlé! [I mutons chei vuêl ballè] / Te, te lassi pa - bradlè! PlonerM, VedlMut1828-1997:351 (grd.)
5 forma tonica che concorre alla declinazione del pron. di 2ª sg. utilizzata nei complementi introdotti da preposizione (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ te Ⓓ dir, dich ◇ a) Tlo cëla, mort l bon Gejù per te a tort. Clò ciala, mort ‘l bon Giesu per te a tort. RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.); b) Cun te bin i dër contënt, / obschon du hast n ri talënt. Con te bin i där contänt, / Obschon du hast un rie talänt. PezzeiJF, MHitthaler1819-2010:198 (Badia); c) Gé levaré sù, e jiré da mi père, e diré: Père! gé é pecià en ciel e contra de te. Jé levaré su, e shiré da mi pére, e diré: Pére! j’é peggiá in tschiel e contra de te. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); d) me par de esse in paradis / co me scento pede te! me par de esse in paradis / co me scento pede te! DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.); e) perché col emparé da te, mi posse comporté con pazienza la mia perchè coll’ imparè da te, mi posse comporte con pazienza la mia PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.); f) Fi, i diji, ara sides cun te, al vëgnes cun te le tesur plü prezius de nosc cör Fì, i diji, ella sii cung tē, el vegne cung tè ‘l tesoro plou prezioso de nosc’ cour DeclaraJM, SantaGenofefa1878:4 (Badia)
6 forma atona che concorre alla declinazione del pron. 2ª sg. utilizzata nella coniugazione dei verbi riflessivi e intransitivi pronominali (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986, MdR) Ⓘ ti Ⓓ dich ◇ a) N ater ann, mësseste pa dí sö la dotrina amënt. / Por chësc no pa te perde d’ardimënt. Un’ ater ân, mästepa dì sö la dottrina a mënt. / Pör käscht noppa të perder d’ardimänt. PezzeiJF, MCamploj1819-2010:197 (Badia); b) Co te sënteste pa? / Nia dërt bëin. Co te sënteste pa? / Nia dërt bëiǹ. DeRüM, OhAmico1833-1995:256 (MdR); c) Po… camina, no t’inpiantà…! / Asto voia de poussà? Po… camina, no t’impianta…! / Asto voia de pousà? DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.); d) Chiló sön mi cör palsa y scialdete Chilò soung mi cour palsa e scealdete DeclaraJM, SantaGenofefa1878:16 (Badia)
a te forma tonica del pronome di seconda perso- na singolare utilizzata come complemento di termine (gad. V/P 1998) Ⓘ a te Ⓓ dir ◇ a) An pó reden deutsch - ladin, / a te él döt ein Ding Ang po reden deutsch - lading, / A të ëlle düt ein Ding PezzeiJF, MHitthaler1819-2010:198 (Badia); b) Sce te i restes dagnora fedela, nia atramënter, che cina sëgn, podunse nos ponsé a te zënza fistide Se t’i restes dagnora fedele, nia atramentr, che cina de ſengn’, pudungſe nos pungsè a tè zenza fastide DeclaraJM, SantaGenofefa1878:4 (Badia).

te (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., bra., moe., fod., amp., LD, MdR) ↦ te1.

te2 Ⓔ INTUS (EWD 4, 113) 6 1445 tel (WolkensteinO, Bogdeprimi1445*-1979:106)
gad. te mar. te Badia te grd. te fas. te caz. te bra. te fod. nte col. nte amp. te, inze LD te MdR te, inte
prep.
1 per complementi di luogo (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1988; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ in Ⓓ in ◇ a) jit ie tl rot sit tutel rot WolkensteinO, Bogdeprimi1445*-1979:106 (grd.); b) ma no me ngiane / t’este sté nte n auter luoch? ma no me ingane / tes te ste enten auter luog PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); c) chëst la tol, y va debota tla majon, ulache si auter fi fova kæst la tol, y va debotta tælla massong, ullà kœ si auter fì fova PlonerM, Erzählung6GRD1807:48 (grd.); d) I basalc i aon troé te Duron I Bassaltg i on troe te Durong GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); e) la grazia d’avëi ruel l cuer nët, y jià dla virtù santes, per ve recever deniamënter tla santa cumenion. la grazia d’avei ruöl ‘l cuer nat, j shia della virtù santes, per ve retschöver dagnamenter tella santa communion. RungaudieP, LaStacions1813-1878:92 (grd.); f) Y despó ch’al s’á desfat ia döt, él gnü na sterscia fan te chël lüch E deshpò ch’al s’ ha desfat ià dütt, è ‘l gnü na sterscha fang in te chal lüc HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); g) T’Urtijëi ei fat la prova; / ma degun ne me cialova!! T’ortisei, ei fat la prova; / ma de gung ne me tgialòva!! PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.); [ 980 ]

2 h) Oh, vì mo un püch t’osteria, che iö t’ó pa paié l’ega de vita. O, vì mó uǹ püc t’osteria, ch’jeu t’ ó pa paÿé l’ägua de vita. DeRüM, CorpSant1833-1995:276 (MdR); i) Junde inte chësta osteria e bevunde na boza de vin deberiada. Ĝiunde inte quest’osteria e bevunde ‘na bozza de viǹ deberiada. DeRüM, BevundeBozaVin1833-1995:243 (MdR); j) coscì l s’ à cognù adatèr a servir apede n segnor, che l’à manà te n so mèsc per vardèr i porcìe così el s’ ha cognù adattèr a servir a pè de ung signor, che l’ha manà ten sò mès per vardèr i porcìe SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); k) Duto taje inz’ el paes, / dute dorme come tasc Duto tage inz’ el paes, dute dorme come tasc DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:108 (amp.); l) sot a l’acuila, che davant i butava nte le spazadure sott’ all’ acquila, che davant i buttava ‘nte le spazzadure AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); m) speranza y tëma fajô deboriada vera tl cör, che madër söl momënt n’ési bugn d’i la crëie al vësco speranza e tema fajō d’buriada verra intel cour, chè mader soul moment nen eſi bongn’ d’illa creie al vesco DeclaraJM, SantaGenofefa1878:114 (Badia)
2 con valore temporale (gad. V/P 1998, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1988; C 1986; DLS 2002, MdR) Ⓘ in Ⓓ in ◇ a) E l é ndavò nte l’elba vignù ntel Tempio, e duta la jent vigniva da dël E le indavó ‘n tel elba vignú nel Tempio, e dutta la schent vigniva dal HallerJTh, MadalenaFOD1832:159 (fod.); b) Inte le vegnì achilò l’ài odü dalunc; i i sun corüda incuntra, mo inte un momënt l’ài perdü de vista. Inte le vegnì aquilò l’hai odü da lunĝ; j’i suǹ corrüda incuntra, mó int’ uǹ momënt l’hai perdü de vista. DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:240 (MdR); c) So fi l più veie, che l’era fora per la campagnes, tel tornèr, l sent dalenc che a sia cèsa i sona e i cianta più che mai Sò fì el plu vèglie, che l’era fora per la campagnes, tel tornèr, el sent da lensc che a sia cièsa i sona e i cianta plu che mai SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); d) apena dito, fato / me tiro na fre de estro inz’ un momento apena dito, fato / me tiro na fre’ de estro inž’ un momento DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.); e) Te chël mumënt dij n tudësch al auter: Ah ma sce chisc lavac foss fanziëutes, cie maië no? Te chëll mumënt diŝ uŋ Tudèsch all’ àuter: Ah ma se chiŝ lavàĉ foss fanzioutes, tgë majè no? VianUA, DoiUemes1864:198 (grd.); f) belau tl medem momënt à l tarlui dat ite su l lën beláu t’ l mędém męmá̤ŋt a l ta̤rlúi da’ ítę su l la̤ŋ RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.)
3 per complementi di modo o di maniera (fas. R 1914/99; DILF 2013, amp., MdR) Ⓘ in Ⓓ in ◇ a) Ël i và pro e dij inte so lingaz ladin: N’ëise nia odü berba Jan Casper da Ćiaminades Ël i va prò e diŝ inte sò linguaz ladiǹ: N’ëise nìa odü bärba Ĵean Caspr da Çhiaminades DeRüM, CasperCiaminades1833-1995:280 (MdR); b) Na canzon voi bete śo / propio inz’ el dialeto nosc Na canz̄ón voi bete zò pròpio / inz’ el dialèto nòsc, DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.); c) Però no l’é sentù rejonar / L’é cognosciù tel grignar Però no l hë sentù režonár / L he kognošu tel grignár BrunelG, MusciatSalin1845:5 (bra.).

te (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., bra., amp., LD, MdR) ↦ te2.

Ⓔ it. / dt. Tee 6 1833 tèe (DeRüM, AvëiseVöiaBëire1833-1995:236)
gad. tê mar. tê grd. té fas. té fod. té amp. tè LD té MdR tê
s.m. Ⓜ tés
bevanda che si ricava dall’infuso delle foglie dell’albero delle teacee (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ tè Ⓓ Tee ◇ a) E ći bevëise pa da doman? / Iö bëi le tê, o na taza d’ega. E çhi bevëise pa da domaǹ? / Jeu bëi le tèe, o ‘na tazza d’ägua. DeRüM, AvëiseVöiaBëire1833-1995:236 (MdR).

(grd., fas., fod., LD) ↦ té.

(amp.) ↦ té.

(gad., mar., MdR) ↦ té.

te (agg.) (gad.) ↦ tal.

te mez (fas.) ↦ tamez.

teater Ⓔ it. teatro / dt. Theater 6 1833 teatr (DeRüM, CiTëmp1833-1995:249)
gad. teater mar. teater grd. teater fas. teater fod. teater amp. teatro LD teater MdR teater
s.m. Ⓜ teatri
spettacolo teatrale in genere (gad. A 1879; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ teatro Ⓓ Theater ◇ a) A le teater nes odunse indô. A le teatr nes odunse indò. DeRüM, CiTëmp1833-1995:249 (MdR).

teater (gad., mar., grd., fas., fod., LD, MdR) ↦ teater.

teatro (amp.) ↦ teater.

teco Ⓔ  ? (EWD 7, 52) 6 1875 tęco̮ (PescostaC, DecameronIXLMV1875:652)
gad. teco S. Martin teco Badia teco
avv.
davvero (gad. Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002) Ⓘ veramente Ⓓ tatsächlich ◇ a) él sozedü che na nobla signura de Guascogna é jüda teco na pelegrina al Sant Sepolcher ẹllẹ so̮ccẹdü, chẹ na no̲bil signura dẹ Guascogna è žüda tęco̮ na pẹllẹgrina al Santo̮ Sẹpo̮lcro̮ PescostaC, DecameronIXBAD1875:652 (Badia); b) Le Re, che fina chë ora fô sté tan da gnoch y frat, teco sciöche al se descedass dal sonn, á metü man dala ingiüria fata a chësta signura, che ël á paié fora rigorosamënter, a deventé dër rigorus porseghitadú de düc L’Rę, che fin a call o̮ra fo̲a ste tan da gno̲c e frat, tęco šöcco val se dẹssẹdęssa dal so̮n, ha mẹtü man dalla ingiüria fatta a casta signura, cho val ha pajè fo̲ra rẹgo̮ro̮samantr, a dẹventè dart rego̮rús pẹrsẹghitadù de dütģ PescostaC, DecameronIXLMV1875:652 (S. Martin).

teco (gad., S. Martin, Badia) ↦ teco.

tedò Ⓔ comp. di te + do 6 1858 tödo (ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:3)
fas. tedò bra. tedò
prep.
nella, dalla parte posteriore (fas.) Ⓘ dietro, dietro a Ⓓ hinter ◇ Tedò l mont dalaìte l’é la bela mont de chi da Poza. Tödo l’mont dalla ite lö la bello mont dö chi da Pozza. ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:3 (bra.)
do.

tedò (fas., bra.) ↦ tedò.

tegna Ⓔ TINEA ‘crosta, tigna’ (Gsell 1992a:134) 6 1844 reategna (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111)
gad. tëgna mar. tëgna grd. tënia fas. tegna fod. tegna amp. tegna
s.f. Ⓜ tegnes
placca aderente e dura prodotta dall’essiccamento di sangue, pus o secrezioni su una lesione cutanea (gad. L 1933, amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ crosta Ⓓ Grind
ria tegna (amp. C 1986) Ⓘ crosta purulenta Ⓓ eiternde Kruste ◇ a) Anpezane! sentreae, / s’aé fosc vediei da maza, / che colore magnarae / ra rea tegna anche del Naza. Anpez̄ane! sentreave, / s’ avé fosc vediéi da maz̄a, / che colore magnarave / ra reategna ‘nche del Naz̄a. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.).

tegna (fas., fod., amp.) ↦ tegna. [ 981 ] tëgna (gad., mar.) ↦ tegna.

tegnent Ⓔ deriv. di tegnì (EWD 7, 84) 6 1878 tignanta f. sg. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:50)
gad. tignënt Badia tignënt fod. tignent
agg. Ⓜ tegnenc, tegnenta, tegnentes
che resiste all’usura, alle sollecitazioni (gad. Ma 1950; P/P 1966, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ resistente Ⓓ haltbar ◇ a) La coa é sotrata daite sciöche cun na pel morjela y tignënta, acioch’ai stais cialc y saurí La cō è sottratta daite sceoucche cona pell morjella e tignanta, acceoc ch’ei stì cialtg’ e saurì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:50 (Badia).

tegní (mar.) ↦ tegnì.

tegnì Ⓔ TENĒRE (EWD 7, 83) 6 1763 tignì ‘teneo’ (Bartolomei1763-1976:103)
gad. tigní mar. tegní Badia tigní grd. tenì fas. tegnir caz. tegnir bra. tegnir moe. tegnir fod. tegnì, tignì col. tignì amp. tegnì LD tegnì MdR tegnì
v.tr. Ⓜ tegn, tegnon, tegnù
1 trattenere, afferrare qualcuno o qualcosa con le mani perché non sfugga o non cada o stia fermo (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ tenere Ⓓ halten ◇ a) Le maester de ciasa, spordü dal’improvisa comparsa, i é jü umil incuntra, y tëgn le pis al ciaval, che portâ ciamó le patrun. L maest’r d’ciaſa, spordù dall’ improvvisa comparscea, i è jū umil ingcuntra, e tengn’ ‘l piss al ciaval, che portā ciamò ‘l patrung. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:84 (Badia)
2 mantenere qualcuno o qualcosa per un certo tempo in una determinata condizione o posizione (gad., grd., fas., amp.) Ⓘ tenere Ⓓ halten, behalten ◇ a) Y chël pitl ucel, / […] / Al dat a Mëine Cot. Mi bon seniëur curat! / Tlo ëise fat damat. / Ie muesse drë ve l dì / Vo dassais mé ve l tenì. I kël pitl ucel, / […] / Al dat a Mëine Kot. / Mi bon seniëur kurat! / Tlo ëise fat da mat. / Ie mues drë vel di / Vo dais me vel tenì. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); b) Fossà voi touse rencurade, / Tegnì bel net, e sparagnà; / Coscì al piovan ge piajarà Fossà voi touze rencurade, / Tegnì bel net, e sparagnà; / Cossì al Piovang ge piaxarà BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248 (bra.); c) Finché t’ies jëunn, o fi, sibes atënt a mi dutrines, / Tënieles tl cuer, cui fac mostreles, finché la vita tu fines. Fiŋchë t’ jës s̄oun, o fì, sibbes attënt a mi duttrines, / Tëgn’les tël cuer, coi fatg mostr’les, fiŋch’ la vita tu fines. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); d) Tien in vita par un pezo / Chesta gran manegeria / Del comun e duto Anpezo Tien in vita, par un pezzo / Chesta gran manegeria / Del comun e duto Ampezzo Anonim, ManageriaComunal1873-1973:41 (amp.); e) Rencurela sciöche n gran tesur, tëgnela da düc ascognüda, y unicamënter en man a mi om i la consegnaraste a so ritorno. Rincurla sceoucche ‘ng grang tesoro, tengn’la da duttg’ ascognuda, e unicament’r im mang a mi om ila consignaraste a so ritorno. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:24 (Badia); f) Le signur zerimonier fej chiló da patrun / Y tëgn en regola la sacra funziun L’signur ceremoníer fess chilo da patrung / E tagn in regola la sacra fonziung PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
3 riferito a una parte del corpo, mantenerla in una certa posizione (gad., grd., amp.) Ⓘ tenere Ⓓ halten ◇ a) Pere, da ulà vëniel pa che valgun strames ie stortes ju per tiera, ma autri tën l cë suvier? pę́rę, da̤ ulá vá̤nyę-l pa̤ kę va̤lgúŋ štrámęs íe štǫ́rtęs žu pę̆r tiá̤ra̤, ma̤ áutri ta̤ŋ l txa̤ sú-vier? VianUA, JëntCunvënt1864:195 (grd.); b) R’ à una burta vardadura / Ra tien i oce senpre basc Ra una burta vardadura / Ra tien i òcie, sempre básc Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32 (amp.); c) cuaji descedé fora de n gran some s’ ál lascé jö avilí dan sü pîsc y tëgn n pez i edli frëm sön chi trac dl müs smagrí quasi descedè fora deng grang semme s’ àle lascè jou avvilì dang su pisc’ e tengn’ ‘ng pezz i oudli frem soung chi trattg’ d’l mūs smagrì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:92 (Badia)
4 considerare, giudicare qualcuno o qualcosa in un certo modo (gad., grd.) Ⓘ tenere Ⓓ halten ◇ a) orun fá n past, porcì [che] chësc mi fi é inciamó vi y intun, che nos tignîn por mort orùng fà ung past, porchci casc (chest) mi fì è inciamò vì e in tung, che nos tignong por mort FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:249 (Badia); b) percie chësc fi, che cherdove perdù, l é giatà, y chël, che ie tenive per mort, ie mo n vita! pertgë chëst fi, chë chërdòve perdù, l’hè giatà, y chëll, chë jö tënive per mòrt, jè mö in vita! VianUA, FiProdigo1864:193 (grd.); c) No, al é n om da bëgn, ne sá nia, che sun te chësc bosch, al nes tëgn por morc, crëi, che sunse gnüs acopá No, el è ‘ng om da bengn’, nè sa nia, ch’sung tè chesc’ bosc, el nes tengn’ pur mortg’, crei, che sungſe gnùs accopà DeclaraJM, SantaGenofefa1878:66 (Badia); d) esses pö le medem dejider de me; mo os tignis, che mi corp sides bele valgó frat te val’ büsc te chësc bosch ascognü. esses pou ‘l medemmo desiderio d’mè; mo os tignīs’, ch’mi corp sii belle valgo frat te val busc’ te chesc’ bosc ascognù. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:69 (Badia)
5 curare l’organizzazione di qualcosa, provvedere alla sua realizzazione (gad.) Ⓘ tenere Ⓓ abhalten, veranstalten ◇ a) Duncue á le grof fat tigní tla dlijia, che tacâ pro le ciastel, solens ofizi da mort por Genofefa Dunque à ‘l grof fatt tignì t’la dlisia, che taccā pro ‘l ciastell, solenni offizzi da mort pur Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:88 (Badia); b) Che te gran festes tignuns’ nos da Corvara / Sö dan calonia, y chiló dal ost Rottonara. Che te grang festes tignungs nos da Corvara / Sö dang calonia, e chilò dall’ ost Rottonara. PescostaC, MëssaPescosta1879:3 (Badia)
6 contenere, avere una determinata capacità o capienza (fas.) Ⓘ tenere Ⓓ enthalten ◇ a) E che aesse n scuier d’avez, / Che tegnissa n sté e mez, / Jent che menizassa / E gio soul che magnassa. E ke aese ‘n skuglier d’avez, / Ke tegnisa ‘n ste e mez, / Žent ke menizasa / E jo soul ke magnasa. BrunelG, ColCornon1840-2013:365 (bra.)
7 riservare a qualcuno o a qualcosa un certo trattamento (gad.) Ⓘ tenere Ⓓ halten ◇ a) Chësc liber é por düc i ladins, cuindi oressi tigní poscibilmënter la mesaria, tra la pronunzia en Badia y Marou Chesc’ liber e pur duttg’ i Ladings, quindi oressi tignì possibilment’r la meseria, tra la pronunzia in Badia e Marêo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia)
8 riferito a discorsi, lezioni, ecc., compiere, svolgere (gad.) Ⓘ tenere Ⓓ halten ◇ a) Ara baiâ ores alalungia impara te chël ander, y i insignâ chël tan, ch’ê te chël tugurio, o tla val, i inominâ sö döt, da sorëdl ales stëres, dal pëc cina al müstl, cina ch’ara podô tigní impara pici rajoná. Ella baiā ores alla lungia impara te chel and’r, e i insignā chell tang, ch’ē t’ chel tugurio, o t’ la val, i innominā sou dutt, da sored’l alles sterres, dal pecc’ cina al mūst’l, cina ch’ella pudō tignì impara piccei rajonà. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:44 (Badia)
9 trattenere qualcuno in un luogo, spec. per fargli fare qualcosa (gad.) Ⓘ tenere Ⓓ halten ◇ a) La sajun crödia i tignî sará te ciasa, mo impone tan a rigor, ch’ai ne podess val’ bel de la vaghé a jí fora por la val. La sajung crudia i tignō serrà te ciaſa, mo impōne tang a rigor, ch’ei [ 982 ] nè pudess’ val bell dè la vaghè a ji fora pur la val. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:58 (Badia)
v.intr. Ⓜ tegn, tegnon, tegnù
essere resistente, durare (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ tenere Ⓓ halten ◇ a) L savova fé dl dut / Che teniva for y giut. L savova fe del dut / Ke teniva fort i giut. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.)
se tegnì 1 (MdR) Ⓘ frequentare, incontrare Ⓓ verkehren, Umgang pflegen ◇ a) Prümadetüt procureràl de se tegnì con de bones persones, de converscè coi bugn, e de fugì i ri e coroć. Prüma de tüt procureràl de se tegni coǹ de bonnes persones, de converŝè coi bugn, e de fugì i rì e corrotg. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265 (MdR) 2 (gad., MdR) Ⓘ attenersi Ⓓ sich halten ◇ a) le Signur Idie é delunch pront a nes azetè, sce nes tignun sëmper ad ël le Signur Iddie é delung pront a nes accettè, ŝe nes tignuǹ sëmpr ad ël DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263 (MdR); b) Por chësc tëgnete pro Idî y döt sará por to mí! Pur chësc tëgnete prò Idî y düt sará pur tò mí! DeclaraJM, FCostamaiù1857-1988:8 (Badia); c) "Bun pro" dijel, "sc’ orëis resté ostinada t’osta matité, y se tigní a n scrupul de virtú; ede almanco pieté d’osc fi "Bung prō" disc’ l, "s’ ureis restè ostinada t’osta mattitè, e sè tignì a ‘ng scrupolo de virtù; ede almanco pietè d’osc’ fi DeclaraJM, SantaGenofefa1878:20 (Badia) 3 (gad., fas.) Ⓘ tenersi, contenersi, trattenersi Ⓓ sich halten, sich zurückhalten ◇ a) Al caporal tira la spada e ge la vel ficiar tal col, ió no me é più fidà vardar. Ma per grazia i amisc del giandarmo i ge a tout l’arma e i ge à dit, che el se tegne. Al caporal tirô la spada ö ga la völ fitschar tal col, io no mö ö piu fidà vardar. Ma per per grazia i amisch del giandarmo i gö a tout l’armô ö i gö a dit, chö öl sö tegniö. ZacchiaGB, ZecheVita1858*:2 (bra.); b) y la uma, scebëgn ch’ara â tan pité, a odëi, ne n’ê bona chiló de se tigní le rí e la uma, s’ bengn’ ch’ell’ ā tang pittè, a udei, nen ē bona chilò d’s’ tignì ‘l rì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:98 (Badia) 4 (gad.) Ⓘ stare, tenersi Ⓓ sich halten, sich aufhalten ◇ a) Vistis da festa vignun a süa moda / Se tëgn le Primiziant amez a na roda Vistís da festa vignung a süa moda / Se tagn l’Primiziant a mez a na roda PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia) ◆ se tegnì

su (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, amp., LD DLS 2002) Ⓘ soffermarsi Ⓓ sich aufhalten ◇ a) E parché co ra zifres / El s’aea tegnù su, / ‘L à fato da ra pizores / Co ’es scrive, a śì in su E parché cora zifres / El s’avea tegnú sú, / L’á fatto dara pizores / Có ’s scrive, a zí in sú Anonim, Monumento1873:4 (amp.) ◆ tegnì adum (grd. F 2002, fas. Mz 1976) Ⓘ tenersi uniti Ⓓ zusammenhalten ◇ a) Cun la forzes tenions adum - per dé ai jëuni n bon custum. Colla forzes tëniòŋs adùŋ - per dè ai s̄ougn uŋ boŋ custùm. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.) ◆ tegnì fora 1 (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sopportare Ⓓ aushalten ◇ a) Beat chël che tëgn fora la proa, tantosc ch’al sará porvé ciará, arál la corona dla vita impormetüda da Idî a chi che l’ama y i sorvësc Beato chel che tengn’ fora la prova, tantosc’ ch’el sarà porvè cearà, arrāle la corona d’la vita impormettuda da Iddì a chicche l’ama e i serv DeclaraJM, SantaGenofefa1878:117 (Badia) 2 (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ evitare Ⓓ ausweichen ◇ a) Söl ciastel êl cuindi döt chît, ch’al parô desert, porcí ch’ai sighitâ tres a tigní fora vigni conversaziun Soul ciastell ēle quindi dutt chīt, ch’el parō d’ſert, purcicch’ ei seghitā tres a tignì fora vigne conversaziung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:113 (Badia) ◆ tegnì sot (gad., grd. F 2002, fas., fod.) Ⓘ domare Ⓓ bändigen ◇ a) nstruì la joventù, mascimamënter a chisc tëmpes, ulache la ie tan ruineda, che duc messon se sfurzé a la tenì sot ‘nstruì la s̄oventù, maŝŝimamënter a chis tempes, ulà chë la jè tan ruineda chë dutg mëssoŋ së sfurzè alla tëni sott PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.).

tegnì (fod., amp., LD, MdR) ↦ tegnì.

tegnir (fas., caz., bra., moe.) ↦ tegnì.

teila Ⓔ TĒLA (EWD 7, 64) 6 1763 taera ‘tela’ (Bartolomei1763-1976:102)
gad. tëra mar. tëra Badia tëra grd. tëila fas. teila moe. tela fod. tëla col. tela amp. téra LD teila
s.f. Ⓜ teiles
1 tessuto per abiti o tappezzeria, di lana, seta, cotone e simile (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002, fod. A 1879; G 1923; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ stoffa, tela Ⓓ Stoff, Leinwand
2 struttura a rete fabbricata dal ragno per catturare gli insetti (gad. A 1879, grd. A 1879, fas. A 1879, fod. A 1879, amp. A 1879) Ⓘ ragnatela Ⓓ Spinnennetz ◇ a) propio come l aragn, che spia da la sua tana, se na mosa và a se picà nte la tela propio come l’aragn, che spia dalla sua tana, se una mossa va a se piccà ‘nte la tela AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.).

teila (fas., LD) ↦ teila.

tëila (grd.) ↦ teila.

tëinder (Badia) ↦ tender.

teis Ⓔ TĒ(N)SUS (Gsell 1992a:136) 6 1845 téis (BrunelG, MusciatSalin1845:2)
gad. tëis Badia tëis † grd. tëis fas. teis fod. teis col. tes
avv.
in quantità sovrabbondante (fas. R 1914/99; DA 1973; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ in abbondanza, a bizzeffe Ⓓ haufenweise, im Überfluss ◇ a) N’é ciapà gio giusta teis, / Ogni dì e no soul ogni meis. Ne čapà jo justa téis, / Ogni dì e no soul ogni méis. BrunelG, MusciatSalin1845:2 (bra.); b) Dò che ela e l picol i se n à magnà teis, la se à sentà jù Do ke ela e l pikol i sen a magna teis, la se à senta ʒ̉u BrunelG, Cianbolpin1866:22 (caz.).

teis (fas., caz., bra., fod.) ↦ teis.

tëis (gad., grd.) ↦ teis.

tëis † (Badia) ↦ teis.

teisa Ⓔ deriv. di teis 6 1861 téis̄a (BrunelG, TomasKuz1861:2)
fas. teisa bra. teisa
s.f.
fig. completa soddisfazione del desiderio di qualche cosa (fas. R 1914/99; DILF 2013) Ⓘ sazietà fig., scorpacciata fig.Ⓓ Sättigung
se grigné na teisa (fas. R 1914/99) Ⓘ ridere a crepapelle Ⓓ sich kaputt lachen ◇ a) L giùdize e chi etres, che era aló, i se à grignà na teisa. L’júdize e ki etres, ke era alò, i se ha grigna na téis̄a. BrunelG, TomasKuz1861:2 (bra.).

teisa (fas., bra.) ↦ teisa.

teje (fod.) ↦ taje.

tèjer (fas., caz.) ↦ taje.

tejor (grd.) ↦ tesor.

tejoro (bra., fod.) ↦ tesour.

tel Ⓔ TĀLIS (EWD 7, 49) 6 1631 (di) tel (robba) (Proclama1631-1991:156)
gad. tal, te (agg.) Badia tal, te (agg.) grd. tel fas. tèl caz. tèl bra. tal fod. tel col. tal amp. tal LD tel MdR tal, te (agg.)
pron. Ⓜ tei, tela, teles
si usa in sostituzione di un nome proprio, in esemplificazioni o nel riferire fatti (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; [ 983 ] L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ tale Ⓓ solcher ◇ a) Mia bona Moidl Hitthal! / Na tara sciöche tö gibt es net boll. Mia buna Moidl Hitthall! / Na tara schö che tö giebtes nöt boll. PezzeiJF, MHitthaler1819-2010:198 (Badia); b) Mé na bona ei zercà: / Ma na tela n’ei giapà. Me n’a bona ei cercà: / Ma na tella n’ei giappa. PlonerM, VedlMut1828-1997:345 (grd.); c) Mosé á comané a nos tla lege, che na tara mësson sassiné. Mosé ha commané a nos in te la ledge, che na tala mássung sassiné. HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); d) Tl orden (cumandamënc) de Mosé, nes iel cumandà de sassiné de teles. In te l’orden (cumandaments) de Mosé, nés jel commandá de sassine de telles. HallerJTh, MadalenaGRD1832:155 (grd.); e) Ades Mosè comana te la sia lege, che se ge tire de sasc a na tala Adess Mosé comana nella sia lege, che se jé tire de sash a una talla HallerJTh, MadalenaBRA1832:156 (bra.); f) Ma nte la lege l à pa comané a nos Moisé, che se dëssa na tela la fè morì a ie trè de sasc (la lapidé). Ma ‘ntella lege l’ha pa comané a nos Moisé, che se dassa na téla la fé mori ai tré de sass (la lapidé). HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.); g) t’en mësses comprè de tai da n bel col gros, e da la vita bela cürta t’ eǹ mësses comprè de tai da ‘ǹ bel col gròs, e da la vita bella cürta DeRüM, MercadantCiavai1833-1995:273 (MdR); h) N smieler no sibe mei ti amich: n tel no posse ie udëi. Uŋ smiëler no sibbe mëi ti amich: uŋ tël no poss’ j’udëi. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); i) Oh! Chest no no l cree, che con n tèl berdon se n podesse fèr na tèla. Oh! Kest no no l kree, ke kon un tel berdòn se n podese fèr una tèla. BrunelG, Cianbolpin1866:14 (caz.); j) Tal me pél - mo pordonn! / Che ciantëis, Veci, en chël monn. Tal me pele - mo perdon! / Che cianteis, Vecci, in chel mon. DeclaraJM, MaringSopplà1878:3 (Badia)
agg. Ⓜ tei, tela, teles
1 di questa o di quella sorta, che ha le qualità, le caratteristiche, la natura di cui si sta parlando (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ tale Ⓓ solcher, solcherartig ◇ a) Co t’es’a pudù namuré te na tel persona? Co t’espa pœdù inamurè t’una tel persona? PlonerM, Erzählung4GRD1807:47 (grd.); b) Ie te bince gran fertuna, / Die te sverde da desfertuna / Y te debe cënt tei dis, / Do cënt ani l paravis. Ie te bince gran fertuna, / Die te sverde da desfertuna / I te debe cënt tei dis, / Do cënt ani l paravis. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); c) Guai sc’ ai alda / bona cialda / na te’ storia, vé! Guài sc’ ai alda / bona ćialda / na te’ stôria, vè! PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia); d) porćì ch’ater ch’ajëi ne pòn fà de n te’ vin in cajo che ël ne se comüda porçhi ch’atr ch’aŝëi ne poǹ fa de ‘ǹ tä viǹ iǹ caŝo ch’ël ne se comüda DeRüM, VinChëstAnn1833-1995:287 (MdR); e) Robes plu stranies - fossa mo fé manies / O gor jì en slita - po! na tèl vita Robes plu stranies - foss mo fè manies / O gor xi ‘n slitta - po! ‘na tel vita BrunelG, OccasioneNozza1860*-2013:368 (bra.); f) Signur Iaco! Mile vives!! / En tal bel solen de! Signor Jaco! Mille vives!! / In tal bel solenne dè! DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); g) le grof i ciara dî fit tl müs cun na sodëza y fermëza tara, che Golo ê deventé blanch sciöche na peza ‘l grof i ciara dī fitt t’l mūs cuna sodezza e fermezza tal, che Golo ē dventè blanc sceoucche na pezza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:84 (Badia) ☟ simile
2 per esprimere o sottolineare eccesso, grado estremo (gad. V/P 1998, grd., fas., fod. Ms 2005) Ⓘ tale Ⓓ solcher ◇ a) Kurz, n tel bon zumpradëur / Ne giapen mei n miëur. Kurz, n tel bon zumpradëur / Ne giapun mei n miëur. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63 (grd.); b) i’ mazei en vedel gras, e i’ fajei na tel festa gli mazzeì en vedel grass, e i fasei ‘na tel festa DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:262 (fod.); c) Ló entorn n pìcol giro i à fat, / No da savech, mo da mat, / Con na tal paura semper, / Che i à ciapà tel venter. Lo ‘ntorn n pikol ǧiro i ha fat, / No da savek, mo da mat, / Kon una tal paùra semper, / Ke i ha čapà te l venter. BrunelG, MusciatSalin1845:9 (bra.).

tel (grd., fod., LD) ↦ tel.

tèl (fas., caz.) ↦ tel.

tela (moe., col.) ↦ teila.

tëla (fod.) ↦ teila.

telar (col.) ↦ telé.

telara (fas., amp.) ↦ talara.

telaran Ⓔ ARANEAE TĒLA, 593a (Q/K/F 1988:361) 6 1844 talaràn (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118)
amp. talaran
s.m. Ⓜ telarans
artropode della classe degli aracnidi (amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1988; C 1986; DLS 2002) Ⓘ ragno Ⓓ Spinne ◇ a) O se see un talaran / a firà sun chel paré, / sta canzon da zarlatan / ra ciapaa pì conzié. O se sève un talaràn / a firà sun chel paré, / sta canz̄ón da z̄arlatàn / ra ciapava pi conz̄ié. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118 (amp.); b) N outro inseto ‘l é ca ancora / Un pormai d’un talaran / Ogni diou i ciata fora / Tante insete, mai chest’an. Noutro insetto le cà ancora / Un por mai d’un talaran / Ogni diou i ciata fόra /Tante insette, mai chest’an. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:35 (amp.).

telé Ⓔ TĒLĀRIUM (EWD 7, 36) 6 1763 tarà ‘textorium’ (Bartolomei1763-1976:102)
gad. torá mar. torá Badia torá grd. telé fas. telé moe. telè fod. telè col. telar amp. terei LD telé
s.m. Ⓜ telés
macchina per tessere, che produce il tessuto intrecciando la trama con l’ordito (gad. B 1763; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ telaio Ⓓ Webstuhl ◇ a) le torá da recamé - da cují fora - cun na gherlanda d’aurer, laurada cun speziala finëza ‘l tarà da ricamè - da cujì fora - cuna gherlanda d’aurēr, laurada cung spezial finezza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:85 (Badia).

telé (grd., fas., LD) ↦ telé.

telè (moe., fod.) ↦ telé.

Tèlia (fas.) ↦ Talia.

tema Ⓔ deriv. di teme 6 1763 tema ‘timidus’ (Bartolomei1763-1976:102)
gad. tëma mar. tëma Badia tëma grd. tëma fas. tema fod. tëma LD tema MdR tëma
s.f. Ⓜ temes
sensazione di forte preoccupazione, di insicurezza, di angoscia (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Pz 1989; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ paura Ⓓ Furcht, Angst ◇ a) Porćì ch’ëla rajona plü gonot che vos, e con vignun sënza tëma; ćiarede, ch’ëla vëgn dërt! Porçhì ch’ëlla raĝiona plü gonót che vos, e coǹ vignuǹ sënza tëma; çhiaréde, ch’ëlla vëgn dërt! DeRüM, ImparèLinguaTaliana1833-1995:232 (MdR); b) Canche l nevic à audì chësc, i à ël fat a savëi, che la dëssa pur sté zënza tëma, che per- [ 984 ] mò da s. Martin mazen l’auces! Càŋchè ‘l nëviĉ hà àudi chëst, jë hà ël fàtt a savëi, che la dëssa pur stè zenza tëma, che permò da S. Martiŋ mazzuŋ l’àutges! VianUA, MutaNevic1864:197 (grd.); c) cuindi plëgn de tëma s’él ot incërch, y jü te tana a s’ascogne quindi plengn’ de tema s’ele ŏt incearc, e ju te tana a s’ ascogne DeclaraJM, SantaGenofefa1878:58 (Badia).

tema (fas., LD) ↦ tema.

tëma (gad., mar., Badia, grd., fod., MdR) ↦ tema.

temar (bra.) ↦ teme.

teme Ⓔ TIMĒRE con cambio di coniugazione, prodotto dalle forme rizotoniche del verbo (GsellMM) 6 1844 teme 3 (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114)
fas. témer bra. temar moe. tèmer col. teme amp. teme
v.tr. Ⓜ tem, temon, temù
considerare con timore, paura, apprensione la possibilità di un evento dannoso o pericoloso (fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, col. Pz 1989, amp. A 1879; C 1986) Ⓘ temere Ⓓ fürchten ◇ a) Canal anpio o bona ciucia, / che no teme ‘l fun del vin Canàl ànpio o bòna ciucia, / che no teme ‘l fun del vin DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.)
p.p. come agg. Ⓜ temù, temus, temuda, temudes
che mette timore (col. Pz 1989, amp.) Ⓘ temuto Ⓓ gefürchtet ◇ a) E parché ra fosse temuda, / E parché ra feje del ver, / I dà a un ra carne cruda / E el pan al spezier. E parché a fosse temuda, / E parché a fesce del vér, / I dá a un ra carne cruda / E el pan al Speziér. Anonim, Monumento1873:2 (amp.)
temei.

teme (col., amp.) ↦ teme.

temei Ⓔ TIMĒRE (EWD 7, 54) 6 1763 chal na se tem ‘imperterritus’; temaei ‘timeo’; temai ‘timiditas’ (Bartolomei1763-1976:72, 102)
gad. temëi mar. temëi Badia temëi grd. temëi fod. temei LD temei MdR temëi
v.tr. Ⓜ tem, temon, temù
1 provare soggezione nei confronti di qualcuno (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ temere Ⓓ fürchten ◇ a) Ne stede a i craié, ne stede a le sceché / y ne stede a le temëi, sc’ al ves ó tramonté! Ne stede a i craié, ne stede a l’scechè / y ne stede a l’temëi, sc’al ves ô tramentè! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:231 (Badia); b) chi che tëm Idî, ne n’á nia ater da temëi chicche tem Iddì, nen ha nia at’r da temei DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia)
2 considerare con timore, paura, apprensione la possibilità di un evento dannoso o pericoloso (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ temere Ⓓ fürchten ◇ a) I bugn e i prosc n’à da temëi no chëst, no n ater castighe. I bugn e i proŝ n’ha da temëi nó quëst, nó ‘ǹ atr castighe. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:267 (MdR)
p.p. come agg. Ⓜ temù, temus, temuda, temudes
che mette timore (grd. F 2002, fod. Ms 2005) Ⓘ temuto Ⓓ gefürchtet ◇ a) No sibes dessenëus, da duc bën temù ie l viz dla ira, / Odia y schiva uni cossa, ch’al bur mel te tira. No sibbes desënnous, da dutg bëŋ tëmù jè ‘l viz d’l’ira, / Odia y schiva ugni còssa, ch’a el bur mèl të tira. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.)
da temei (gad. V/P 1998, grd. F 2002; DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ pauroso Ⓓ furchterregend ◇ a) Y chi che di fai no t’amunësc, t’odia y ie da temëi. Y chi chë dei fai no t’amunës̄, t’odia y jè da tëmëi. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.) ◆ se temei (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ temere, avere timore, avere paura Ⓓ sich fürchten ◇ a) Sciampa te stüa y téte l’ega santa! / I me tëmi scenó che l’Orco t’ la cianta. Sciampa te stüa y tèt’ l’ega santa! / I me tëme scenò che l’Orco t’ la ćianta. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia); b) Na muta, che ova perdù si nevic, se temova, che ël se vendichëss Na mutta, chë òva perdù si nëviĉ, së tëmòvà, ch’ël së vëndichess VianUA, MutaNevic1864:197 (grd.); c) "No te temëi, i sun iö", scraia la uma. "No tè tèmei, ’i sung iou", scraia la uma. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:58 (Badia); d) Ad aldí chëstes, i pici mituns se temô y ascognô le müs tl gormel dla uma Ad aldì chestes, i piccei mittungs s’ t’mō e ascognŏ ‘l mus t’ l gormēl d’la uma DeclaraJM, SantaGenofefa1878:125 (Badia); e) Franz s’à drë temù, l ie mucià y s’à scundù te n lën da rëur uet daujin pra streda frants s’a dra̤ tęmú, l íe mutšá i s’a škundú tę ŋ la̤ŋ da̤ róur úet da̤ užíŋ pra̤ štrę́da̤ RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.)
teme.

temei (fod., LD) ↦ temei.

temëi (gad., mar., Badia, grd., MdR) ↦ temei.

témer (fas.) ↦ teme.

tèmer (moe.) ↦ teme.

temerar Ⓔ it. temerario 6 1873 temerario (Anonim, Monumento1873:1)
amp. temerario
s.m.f. Ⓜ temerars, temeraria, temeraries
persona audace, spavalda, spericolata (amp.) Ⓘ temerario Ⓓ wagemutiger Mensch ◇ a) A pensà de scrie algo, / Apó de fei anche stanpà, / ‘L é stà un pensier da temerario, / Seben che ‘l é ra verità. A pensá de scrive algo, / Appó de fei anche stampá, / L’é stá un pensié da temerario, / Sebben che l’é ra veritá. Anonim, Monumento1873:1 (amp.).

temerario (amp.) ↦ temerar.

temolé (fod.) ↦ tremolé.

temon Ⓔ TĒMŌ (EWD 7, 199); loc. sté a temon ‹ it. timone (GsellMM) 6 1763 tu mogn (sic) ‘temo’ (Bartolomei1763-1976:104)
gad. tomun mar. tomun Badia tumun grd. temont fas. temon bra. temon moe. timon fod. temon amp. temon LD temon
s.m. Ⓜ temons
1 la stanga anteriore del carro, della slitta, della carrozza ai lati della quale vengono attaccate le bestie per il tiro (gad. B 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ timone Ⓓ Deichsel ◇ a) El Zardini, chera volpe, / ‘l ea el capo, ma in scondon / el menava chi outre tolpe / come un ciar par el temon El Zardini, chéra volpe, / ‘l eva el capo, ma in scondon / el menava chi outre tolpe / come un ciàr par el temon DegasperF, CodaBadiote1860-2013:472 (amp.); b) Chel pere cos sciampa e sauta jun cort col piet te un temon che crese segur che l’abie cognù morir. Cöl porö côs schampô ö sautô schun cort col piet tö un temon chö cresö segur chö labiö cognu morir. ZacchiaGB, ZecheVita1858*:2 (bra.)
2 fig. valore dal quale risulta condizionata l’entità o l’estensione di un’attività, di un’azione, di un comportamento, di una prestazione o di una proprietà caratteristica (gad.) Ⓘ limite Ⓓ Grenze ◇ a) por chësc le tratâra ëra cun dignité y sodëza, mo mai cun confidënza, y le tignî ti tomuns dl dover pur chesc’ ‘l trat- [ 985 ] tala ella cung dignitè e sodezza, mo mai cung confidenza, e ‘l tignò t’i temungs d’l dover DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia)
sté a temon (amp.) Ⓘ essere al comando Ⓓ das Kommando führen ◇ a) Michel saldo stà a temon, / el i mena par ra berna, / el i reje da volpon, / El i serve da luzerna. Michèl saldo sta a temón, / el i mena para berna, / el i rège da volpón, / El i sèrve da luz̄èrna. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.).

temon (fas., bra., fod., amp., LD) ↦ temon.

temont (grd.) ↦ temon.

temp Ⓔ TEMPUS (EWD 7, 55; http://www.atilf.fr/DERom/ entree/’tEmpus) 6 1632 temp (Proclama1632-1991:160)
gad. tëmp mar. tomp Badia tëmp grd. tëmp fas. temp caz. temp bra. temp moe. temp fod. temp col. temp amp. tenpo LD temp MdR tëmp
s.m. Ⓜ temps
1 spazio indefinito nel quale si verifica il fluire degli eventi (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ tempo Ⓓ Zeit ◇ a) Odëise, tra le divertimënt passa le tëmp snel. Odëise, tra le divertimënt passa le tëmp snel. DeRüM, TëmpRetornunseCiasa1833-1995:245 (MdR); b) Chëla che toma sun crëps ie chëi, che la scota su gën, y crëi per n pue de tëmp, ma al tëmp dla tentazions toma ëi da nuef. Chëlla chë toma suŋ crèpes jè chëi, chë la scota su gëŋ, y crëje per uŋ pue de temp, ma al temp d’la tentazioŋs toma ëi da nuef. VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.); c) La mascèra li servìa de dut che che i durèa, e l temp passèa che no i saea co. La mašera li servia de dut, ke ke i durea e l temp pasea ke no i saea ko. BrunelG, Cianbolpin1866:7 (caz.); d) Ades el vorave sautà fora el, ma no n é pì temp. Adess el vorave sautà fora el, ma non è pì tempo. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); e) en chëstes ores dla sëra éra pro sües compagnes te na stüa cialda a firé, o dlungia füch a passé ia le tëmp en cuntamënc dala aurela cörta. in chestes ores d’la sera ělla pro suus compagnes tena stua cialda a firè, o d’lungia fuc a passè ia ‘l temp in cuntamentg’ dalla orella curta. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:60 (Badia)
2 spazio di tempo caratterizzato da fatti e situazioni particolari (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ tempo Ⓓ Zeit ◇ a) l istës tëmp ve prëie dla bela grazia de purté cun frut l jëuf dëuc de vosc santiscimi cumandamënc l’istès temp vœ preije d’la bella grazia dë purte cun frut ‘l schouf doutsch de vosc santisimi comandameintg RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); b) Deplü, inće i soldas à so proprio pastor d’animes, ch’i dij vigne domënia e festa, mascima in tëmp de pêsc, la mëssa De plü, inçhié i soldas ha sò proprio pastor d’animes, ch’i diŝ vigne Domënia e festa, masŝima iǹ tëmp de päŝ, la mëssa DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR); c) Ma sielo benedeto sto paes / e benedete sti tenpe de ades! Ma síelo benedeto sto paeš / e benedete sti tempe de adeš! DegasperF, TenpeAdes1862-1974:474 (amp.); d) Chëlun majer o miëur bën pudons nëus fé ala patria, auter che chël de nsenië y de nstruì la joventù, mascimamënter a chisc tëmpes, ulache la ie tan ruineda Chl’ uŋ màs̄er o miour ben pudons nous fè alla patria, auter chë chëll de ’ŋsëgnè y de ‘nstruì la s̄oventù, maŝŝimamënter a chis tempes, ulà chë la jè tan ruineda PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); e) al temp del prim Re de Cipro al temp del prim Re de Cipro SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); f) ai tempes del prum Re de Cipri ai tempes del prum Re di Cipri RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); g) al tomp dal pröm Re de Cipro al tomp dal pröm Rè de Cipro PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.); h) ai temp del prum Re de Cipri åi tẹmp dẹl prum Rẹ dẹ Cipri PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.); i) a chi tëmps n’i êl nia massa stlet ales prinzipësses, s’afacendé ’cër frogoré a chi temp n’i ēle nia massa stlett alles prinzipesses, s’affacendè cear frogorè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia)
3 periodo di durata più o meno ampia e definita (gad., grd. F 2002, fas. DILF 2013, fod., MdR) Ⓘ tempo Ⓓ Zeit, Zeitraum ◇ a) cun dut l cuer suplichëie dla grazia, de ne tumé mei plu dut l tëmp de mi vita n picià murtel. cun dut el’ cuör suplicheje d’la grazia, dö në tume mei plu dut ‘l temp dö mi vita in pichia murtel. RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); b) Nos s’un fat mervöia, che vos rajonëis inte n tant cürt tëmp insciö bëin le talian. Nos s’uǹ fat merveuja, che vos raĝionëis inte ‘ǹ tant cürt tëmp inscieu bëiǹ le Talian. DeRüM, DonzelaRajonèVos1833-1995:232 (MdR); c) Aló che l’é stat, el s’à dat a ogne sort de vic, e en pech temp l’à durà su dut chel che l’aea. Allò che l’è stat, el s’ha dat a ogni sort de vicc, e in pech temp l’ha durà su dutt chel che l’aèa. SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); d) Daspò che l é rué ilò, l s’à dé a ogni sort de vic, e n puoch temp l s’à mangé dut l fatossuo Daspò che ‘l è ruè illò, ‘l s’ ha dè a ogni sort de vicc, e in puoc temp ‘l s’ ha mangiè dut el fatto suo DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:258 (fod.); e) E da chel temp incà i disc che chela lascia jir la tampesta. Ö da cöl temp inca i disch chö cöllô lasse schir la tampesta. ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:3 (bra.); f) Iló à ël scumencià a mené na stleta vita, y n puech tëmp s’al desfat dut chël, che l ova giatà da si pere. Ilò hà ël scumënĉa a mënè na slötta vita, y in puech temp s’ hà ‘l döffàtt dutt chëll, chë l’òva giatà da si père. VianUA, FiProdigo1864:192 (grd.); g) na tousa o femena, che metea semper fora roba a sièr. El aea tegnù osservà, che canche no n’era fora nia, en curt temp vegnìa la pievia. na tousa o femena, ke metea semper fora roba a sier. El aea tegnù oserva, ke kan ke no n’era fora nia, ‘n kurt temp vegnia la pievia. BrunelG, Cianbolpin1866:2 (caz.); h) Genofefa, che da gran tëmp incá ne n’â mai plü aldí parora umana Genofefa, che da grang temp ingcà nen ā mai plou aldì parora umana DeclaraJM, SantaGenofefa1878:44 (Badia)
4 insieme delle condizioni fisiche atmosferiche (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ tempo Ⓓ Wetter, Witterung ◇ a) Le tëmp é da zacotagn de dis incà tröp varius. Le tëmp é da zacotagn de dis iǹ quà treup variùs. DeRüM, CiTëmp1833-1995:249 (MdR); b) no l’é vento, l’é delver… / una neola ió no vedo… / l’é un bel tenpo, l’é sinzier! no le vento, le del ver… / una neola io no vedo… / le un bel tempo, le sinzier! DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:108 (amp.); c) e l’era tropa jent ló, omegn e fenc e touses. Chi parlèa de na sort e chi de l’autra, chi del temp e chi del lurier. e l era tropa ʒ̉ent lò, omegn e fenč e tous̄es. Ki parlea de na sort e ki de l autra, ki de l temp e ki de l lurier. BrunelG, Cianbolpin1866:9 (caz.); d) L temp é stat semper a favor: Ne piova ne sol no m’à molestà gran fati. ‘L temp è stat semper a favor: Ne’ piova ne’ zol no m’ha molestà gran fatti. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.)
al medem temp (gad.) Ⓘ contemporaneamente Ⓓ gleichzeitig ◇ a) Al medem tëmp recordesse, che tla crusc él salvëza Al medemmo temp r’cordesse, che t’ la crusc’ [ 986 ] elle salvezza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:120 (Badia) ◆

bon temp (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd., fas. DILF 2013, amp. C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ tempo mite Ⓓ mildes Wetter ◇ a) A Gejù vën dat n’antia buanda: / Bon tëmp l cristian, y blëita damanda. A Gesu vän dat un anthia bevanda: / Bon tämp ‘l Cristian, j bleita damanda. RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.) ◆ burt temp (gad. A 1879; Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ maltempo Ⓓ schlechtes Wetter ◇ a) Canch’al ê bur tëmp, o ri vënc sborâ, somenâ Schmerzenreich val’ graní da finestra fora Cang ch’el ē bur temp, o rì ventg’ sburrā som’nā Schmerzenreich val granì da finestra fora DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59 (Badia) ◆ da temp a temp (gad. DLS 2002, grd., fas. R 1914/99; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ talvolta, di quando in quando Ⓓ von Zeit zu Zeit, manchmal ◇ a) Muessa unì da tëmp n tëmp sëura de vo dis tëurbli, sfertunes y dulëures, afinché deventëise bona jënt. múesa̤ uní da̤ ta̤mp n ta̤mp sóura̤ dę vo dis tóurdli, šfę̆rtúnęs i dulóuręs, a̤fíŋ kę dęvęntáiz-ę bǫ́na̤ ža̤nt. RifesserJB, SurëdlPlueia1879:108 (grd.) ◆ l temp se muda (gad. Pi 1967, grd. L 1933; F 2002) Ⓘ il tempo cambia Ⓓ das Wetter schlägt um ◇ a) Les stëres, la löna, sce le tëmp ne se müda, / Y sorëdl é les lampedes che mai se destöda. Les stálles, la lüna, se l’táimp ne se müda, / E sorádl è les lampedes che mai se destüda. PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia) ◆ rie temp (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; F 2002, fod. Ms 2005, MdR) Ⓘ maltempo, cattivo tempo Ⓓ schlechtes Wetter ◇ a) Al é rie tëmp, e les strades é plënes de pantan. Ël é ri[e] tëmp, e les strades é plënes de pantaǹ. DeRüM, CiTëmp1833-1995:249 (MdR); b) Davia de chësc fovel melcuntënt y se à sterch lamentà, che Die i à dat n tan rie tëmp sul viac. da̤ vía̤ dę ka̤s fǫ́vę-l męlkuntá̤nt i s’ a štęrk la̤męntá, kę díe i a dat n taŋ ríe ta̤mp su l viátš. RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.).

temp (fas., caz., bra., moe., fod., col., LD) ↦ temp.

tëmp (gad., Badia, grd., MdR) ↦ temp.

temperament Ⓔ it. temperamento 6 1875 temperament (RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649)
gad. temperamënt grd. temperamënt fas. temperament bra. temperament fod. temperament LD temperament
s.m. Ⓜ temperamenc
elemento del carattere di un individuo, da ascrivere alle disposizioni più segrete della sua personalità, spesso determinante della sua volontà e del suo modo di agire (gad. DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ temperamento Ⓓ Temperament ◇ a) Ma l’era stat dit per valgun, che la perdessa la fadìa, perché el era de temperament coscì fiach e da pech Ma l’era stat dit per valgun, chö la perdössa la fadia, perchö öl era dę temperament coši fiac e da pöc RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); b) Ma l ie sté dit per valgugn, che la perdëssa la fadia debann, percì l fova de temperament cojì fret e da puoch Ma l’i è stè dit per valgun, che la perdẹssa la fadia de bån, pertġi l’era de temperament così frat e da puo̮c PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.).

temperament (fas., bra., fod., LD) ↦ temperament.

temperamënt (gad., grd.) ↦ temperament.

tempesta (gad., mar., Badia, fod.) ↦ tampesta.

tempie (fas.) ↦ templ.

tempio (Badia, bra., fod., amp.) ↦ templ.

templ Ⓔ it. tempio / dt. Tempel (in gad. grd. fod.) 6 1832 tempel (HallerJTh, MadalenaBAD1832:154)
gad. tëmpl Badia tempio grd. tëmpl fas. tempie bra. tempio fod. temple, tempio amp. tempio
s.m. Ⓜ templi
edificio sacro, luogo consacrato al culto di una divinità (gad. A 1879; Ma 1950, grd. A 1879; L 1933; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Ms 2005, amp. A 1879) Ⓘ tempio Ⓓ Tempel ◇ a) Y da doman abonora al gnô indô tl tëmpl, y döt le popul é gnü pro ël E dadomang abonora al gnéa indó in tel’ tempel, e düt ‘l popol é gnü pro al HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); b) Da duman abenëura iel unì inò tl tëmpl, y dut l popul univa da d’ël Dadumang - abonoura jel uní inó nel Templ, y dut el popul univa da d’él HallerJTh, MadalenaGRD1832:155 (grd.); c) E l é ndavò ntel elba vignù ntel tempio, e duta la jent vigniva da dël E le indavó ‘n tel elba vignú nel Tempio, e dutta la schent vigniva dal HallerJTh, MadalenaFOD1832:159 (fod.); d) döta la natöra, le cil destenü fora sura mi ce, y la tera che me porta é zënzater n tëmpl d’Idî dutta la natura, ‘l ceìl destenù fora sura mi ciè, e la terra che mè porta è zenz’ at’r ‘ng tempio d’Iddì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:43 (Badia); e) Corvara y Calfosch anter crodes y munts / Pé n tëmpl fat Corvara e Calfosc anter crodes e munts / Pè ng tempio fatt PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia).

tëmpl (gad., grd.) ↦ templ.

temple (fod.) ↦ templ.

temporal Ⓔ it. temporale ‹ TEMPORĀLIS (EWD 7, 58) 6 1878 temporal (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:127)
gad. temporal mar. temporal Badia temporal grd. temporal fas. temporèl bra. temporal moe. temporal fod. temporal amp. tenporal LD temporal
s.m. Ⓜ temporai
breve e violenta perturbazione atmosferica, con venti di forte intensità, scrosci di pioggia e scariche elettriche (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ temporale Ⓓ Gewitter ◇ a) na vita simila a na bela sëra d’aisciöda morjela do n gran temporal, che ne n’á fat dann na vita simile a na bella sera d’aingsceuda morjella dō ‘ng grang temporal, che nen à fatt dan DeclaraJM, SantaGenofefa1878:127 (Badia).

temporal (gad., mar., Badia, grd., bra., moe., fod., LD) ↦ temporal.

temporèl (fas.) ↦ temporal.

temult (grd.) ↦ tumult.

tèna (fas.) ↦ tana.

tende (amp.) ↦ tene.

tender Ⓔ TENER (EWD 7, 52) 6 1763 teinder ‘tener’ (Bartolomei1763-1976:102)
gad. tënder Badia tëinder grd. tënder fas. tender fod. tender amp. trendo LD tender
agg. Ⓜ tendri, tendra, tendres
che ha consistenza soffice, cedevole e molle (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ tenero Ⓓ weich ◇ a) Renforzada col lat éra tornada fora ad abiné müstl, le tënder y süt, dales crëpes y da cianac vedli Ringforzada col latt ella tornada fora ad abinè must’l, l teind’r e sūtt, dalles creppes e da cianac’ vedli DeclaraJM, SantaGenofefa1878:35 (Badia); b) i lëgns püch denant sëc y despiá fora, o ma cun n pü’ de fëia ghela, é sëgn curis de rames frësches y tëndres. i lengn’s puc denant secc’ e despià fora, o ma cunung pude fouia ghēla, è ſengn’ curīs d’rames fresches e teindres. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:45 (Badia). [ 987 ] tender (fas., fod., LD) ↦ tender.

tënder (gad., grd.) ↦ tender.

tënder (grd.) ↦ tene.

tene Ⓔ TENDERE (EWD 7, 60; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’tEnde-) 6 1631 tane (Proclama1631-1991:157)
gad. tëne mar. tëne Badia tëne grd. tënder fas. tener fod. tëne amp. tende LD tene
v.tr. Ⓜ ten, tenon, tenù
1 allontanare gli estremi di un oggetto l’uno dall’altro, in modo che l’oggetto occupi per intero la lunghezza o la superficie di cui è capace (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ tendere, stendere Ⓓ spannen, ausbreiten
2 preparare occultamente un’insidia ai danni di qualcuno (gad. DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ tendere una trappola Ⓓ eine Falle stellen ◇ a) Lascia pu ch’el tende trapores / ch’el no vien mai pì da un ciau. Lassa pu ch’el tende trapores / ch’el no en mai pi da un c’iau. ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.)
v.intr. Ⓜ ten, tenon, tenù
ascoltare attentamente, rivolgere l’attenzione, stare attento (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ attendere, badare Ⓓ beachten, achtgeben, zuhören ◇ a) Co ra furia r’é passada, / i scomenza a rajonà, / ma ‘l Carter el no i abada, / el majena e ‘l tende là. Co ra fùria r’ e pasada, / i scomenz̄a a ragionà, / ma ‘l Cartèr el no i abada, / el magena e ‘l tènde la. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.); b) El no varda i outre in faza, / ch’el vó tende ai fate suoi El no varda i òutre in faz̄a, / ch’el vo tènde ai fate suoi DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.).

tene (LD) ↦ tene.

tëne (gad., mar., Badia, fod.) ↦ tene.

tener (fas.) ↦ tene.

teneramenter Ⓔ deriv. di tender x it. teneramente 6 1878 tenerament’r (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:69)
gad. teneramënter Badia teneramënter
avv.
in modo tenero (gad.) Ⓘ teneramente Ⓓ zärtlich ◇ a) le Cil te dará impede me n bun pere, che t’ama teneramënter zënza dübe, te strenjará a so cör l Ceìl t’ darà impede me ‘ng bung pere, che t’ama tenerament’r zenza dubbio, t’ strengjerà a so cour DeclaraJM, SantaGenofefa1878:69 (Badia).

teneramënter (gad., Badia) ↦ teneramenter.

tenì (grd.) ↦ tegnì.

tënia (grd.) ↦ tegna.

tènies (caz.) ↦ letania.

tenpo (amp.) ↦ temp.

tenporal (amp.) ↦ temporal.

tentà (col., amp.) ↦ tenté.

tentar (bra.) ↦ tenté.

tentazion Ⓔ it. tentazione 6 1844 tentaz̄ión (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116)
gad. tentaziun mar. tontaziun Badia tentaziun grd. tentazion fas. tentazion fod. tentazion amp. tentazion LD tentazion
s.f. Ⓜ tentazions
attrazione, desiderio di fare qualcosa che alletta ma che è moralmente riprovevole (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986, LD DLS 2002) Ⓘ tentazione Ⓓ Versuchung ◇ a) Che se calche poron / sode a inpresto el i domanda, / par che see ra tentazion, / el s’in và da r’outra banda. Che se calche poeròn / sòde a inpresto el i domanda, / par che see ra tentaz̄ión, / el s’in va da r’ z̄òutra banda. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.); b) Chëla che toma sun crëps ie chëi, che la scota su gën, y crëi per n pue de tëmp, ma al tëmp dla tentazions toma ëi da nuef. Chëlla chë toma suŋ crèpes jè chëi, chë la scota su gëŋ, y crëje per uŋ pue de temp, ma al temp d’la tentazioŋs toma ëi da nuef. VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.); c) Le laur cun diligënza ne n’é ma na fortëza cuntra les tentaziuns y ries inclinaziuns, mo al é ’ci sann por le corp, y mantëgn le spirit alegher. L laur cung deligenza nen è ma na fortezza cuntra les tentaziungs e ries inclinaziungs, mo el è ci sān pur ‘l corp, e mantegn’ l’spirito allegro. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:38 (Badia).

tentazion (grd., fas., fod., amp., LD) ↦ tentazion.

tentaziun (gad., Badia) ↦ tentazion.

tenté Ⓔ TEMPTĀRE (EWD 7, 61) 6 1805 tentava 6 imperf. (PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189)
gad. tenté mar. tonté Badia tentè grd. tenté fas. tentèr bra. tentar fod. tenté col. tentà amp. tentà LD tenté
v.tr. Ⓜ tenta
1 mettere alla prova qualcuno o le sue virtù, cercando d’indurlo in tentazione (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ tentare Ⓓ versuchen ◇ a) Di e not dël studiáva / la Maria e i autri lo tentáva Di’, e not al studiava / la Maria e i autri lo tentava PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); b) Mo dijon chësc orôi le porvé, por le podëi acusé. Mo dishang cast oró’ i ‘l porvé, por ‘l podai accusé. HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (mar.); c) Ma i dijëva chëst demè per l tenté, e l podei cusé. Ma i disava cast demé per ‘l tenté, él podéi cusè. HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.); d) Chësc dijovi demé tentan, per l pudëi acusé. Chest disóvi deme tentang, per el pudei accusé. HallerJTh, MadalenaGRD1832:155 (grd.); e) Ma chest i dijea per tentarlo, acioché i lo podessa acusar. Ma chest i diséa per tentarlo, accioché illó podessa accusar. HallerJTh, MadalenaBRA1832:156 (bra.); f) osta sposa é inozënta al per de n angel en Cil, iö fô le demone por la tenté y trá al mal, mo debann. osta sposa è innozente al per deng angel in Ceìl, iou fō ‘l demonio pur la tentè e tra al mal, mo d’ban. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:87 (Badia)
2 provocare, molestare, dar fastidio, punzecchiare con parole di rimprovero o allusive (grd. G 1879; G 1923; L 1933, fas. R 1914/99, amp. C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ stuzzicare Ⓓ necken ◇ a) Ades lasce, vae a far polenta, / Che la fam l’é che la me tenta. Ades laše, vae a far polenta, / Ke la fam l è ke la me ténta. BrunelG, Fenì1836-2013:354 (bra.).

tenté (gad., grd., fod., LD) ↦ tenté.

tentè (Badia) ↦ tenté.

tentèr (fas.) ↦ tenté.

tera Ⓔ TERRA (EWD 7, 63) 6 1632 Tierra (Proclama1632-1991:160)
gad. tera mar. tera Badia tera grd. tiera fas. tera caz. tera bra. tera fod. tiera amp. tera LD tera
s.f. Ⓜ teres
1 globo terracqueo in cui si svolge la vita dell’uomo (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; [ 988 ] Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002) Ⓘ terra Ⓓ Erdkreis, Erde ◇ a) Tu da le musce e di musciac; o Dio! / Senti ades n giust lamento mio, / Che da la tera su te mana en aut / L musciat de Salin e no de Sbaut. Tu dalle muše e dei mušač; o Dio! / Senti adés ‘n just lamento mio, / Ke da la terra su te mana ‘n aut / L mušat de Saling e no de Šbaut. BrunelG, MusciatSalin1845:1 (bra.); b) y sce n’esson plü da s’odëi sön chësta tera, ciara de m’arjunje cun bones operes en Cil. e se n’essung plou da s’udei soung chesta terra, ciara de m’arjunje cung bones operes in Ceìl. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:4 (Badia); c) L ciel, la tiera, dut chël che ie, / nes mostra l gran Idie. l tšíel, la̤ tiá̤ra̤, dut ka̤l k’ íe, / nęs móštra̤ l graŋ idíe. RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.)
2 materiale originato dallo sfaldamento delle rocce o dei depositi alluvionali (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ terra Ⓓ Erdreich, Erde ◇ a) Mo Gejú s’á plié jö al bas, y scriea cole dëit söla tera. Mo Jeshú s’ ha plié schö al bass, e scrivova col dait sölla terra. HallerJTh, MadalenaMAR1832:154 (mar.); b) Ma Gejù s’à plià al bas, y scrivova cul dëit sula tiera. Ma Jesú s’ ha pliá a[l] bass, y scrivóva col déit su la tierra. HallerJTh, MadalenaGRD1832:155 (grd.); c) Le Signur Idî é cun düc bun; / cun so aiüt é döt sann y intun: / i vicí por aria, i romuns te tera L’Signur Idî é con düć bun; / con so aiüt é düt sann y intun: / i vicí per aria, i romuns te tera PescostaC, BonesEghes1858-1994:227 (Badia); d) N’autra pert finalmënter ie tumeda sun bona tiera, y à purtà frut cënt per un. Un’ àutra pèrt finalmënter jè tumèda suŋ bòna tièrra, y hà purtà frutt cënt per uŋ. VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.); e) y deboriada col fi ára ince trat fora de tera na bona cuantité de raisc e d’buriada col fì àla incie tratt fora d’terra na bona quantitè d’raisc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:55 (Badia)
3 la superficie del terreno su cui si cammina (gad., grd. F 2002, fas. DA 1973) Ⓘ terra, suolo Ⓓ Boden, Erde ◇ a) Tlo toma l bon Gejù per l prim iede a tiera. Clo toma ‘l bon Giesu pèr ‘l prim jadœ a tiara. RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); b) Se se i spia tra Sèn Jan e Pera / I concéres da Poza / El ciaf i ge smoza / E i li trasc morc a tera. Se se li spia tra sen San e Perra / I concieres da Pozza / El ciaf i gie smozza / E i li tras mortc a terra. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268 (bra.); a) Al trëma la tera ch’al pësta cui fers, y dala bocia - oh! - ci n bur vers! Al trëma la tera ch’al pësta coi fers, y dala boćia - oh! - ći n bur vêrs! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia); c) an alda n romú tles fëies sëces por tera, y söl büsc da jí tl anter comparëscel na cerva. ang alda ‘ng rumù t’ les fouies seccies pur terra, e soul būsc’ da ji t’ l ant’r comparesc’ ‘l na cerfa. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34 (Badia); b) La tiera zitrova sot i piesc dl mut spaurì, y l i à parù de sté dut n fuech. la̤ tiá̤ra̤ tsitrǫ́a̤ sot i píeš d’l mut špourí, i l i a pa̤rú dę štę dut ŋ fúek. RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.)
a tera (fas.) Ⓘ a terra, per terra Ⓓ auf dem Boden ◇ a) Emben l’à vedù n burt mantel enlongia a tera e l disc. "Che berdon él po chiò ’Nben l a vedù un burt mantel in lenğia a tera e l diš. "Ke berdon el po kiò BrunelG, Cianbolpin1866:14 (caz.) ◆ de tera (gad.) Ⓘ di terracotta Ⓓ irden ◇ a) De y nöt se lasciâra jö sön n gröm de stran, da na pert êl n boché de tera plëgn d’ega, y n pü’ de pan fosch ê süa spëisa. Dè e noutt sè lasceala jou sounung grum de strang, da na pert elle ‘ng bocchè de terra plengn’ d’ěga, e ‘ng pude pang fosc’ ē sua speiſa. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia) ◆ Tera Santa (gad., grd. F 2002, fas., fod.) Ⓘ Terra Santa Ⓓ Heiliges Land ◇ a) al temp del prim Re de Cipro dopo che l’é stat ciapà la Tera Santa da Gotifrè di Buglione al temp del prim Re de Cipro dopo che l’è stat ciapà la Terra Santa da Gottifrè di Buglione SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); b) ai tempes del prum Re de Cipri, dò che la Tera Santa é stata conchistada da Gotrifrè de Buglion ai tempes del prum Re di Cipri, do chö la Terra Senta è stada conchistada da Gottrifrè de Buglion RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); c) al tomp dal pröm Re de Cipro, che la Tera Santa é stada davagnada da Gotfred da Boglion al tomp dal pröm Rè de Cipro, che la Terra Santa è stada vadagnàda da Gotfrèd da Boglion PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.); d) ai tëmpes dl prim Re de Cipri, do che la Tiera Santa fova cuncuisteda da Gotfrid de Buglion åì tęmpęs dęl prim Rę dę Cipri, do̱ chę lå Tięrrå Santa fo̱a co̬nquisteda då Gotfrid dę Buglìon RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.); e) ai temp del prum Re de Cipri, despò che la Tiera Sánta é stada vadagnada da Gotifré de Buglion åi tẹmp dẹl prum Rẹ dẹ Cipri, dẹspò che la Tẹrra Santa è stata vadagnẹda da Go̮ttifrè de Buglio̮n PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.).

tera (gad., mar., Badia, fas., caz., bra., amp., LD) ↦ tera.

téra (amp.) ↦ teila.

tëra (gad., mar., Badia) ↦ teila.

terei (amp.) ↦ telé.

teremot Ⓔ nordit. teremot(o) (Gsell 1992a:145) 6 1845 terremót (BrunelG, MusciatSalin1845:2)
grd. tramot, tremot fas. teremot bra. teremot moe. tremot fod. teremoto amp. teremoto LD teremot
s.m. Ⓜ teremoc
seguito di scosse che imprimono un movimento a carattere vibratorio a una zona più o meno estesa della superficie terrestre (grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ terremoto Ⓓ Erdbeben ◇ a) Da la una o da le doi de not / Sente n sciusciur desche n teremot. Dala una o da le doi de not / Sente ‘n šušùr deske n terremót. BrunelG, MusciatSalin1845:2 (bra.) ☝ tremoroz.

teremot (fas., bra., LD) ↦ teremot.

teremoto (fod., amp.) ↦ teremot.

teren Ⓔ it. terreno 6 1878 terreno (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:27)
gad. teren Badia teren
agg. Ⓜ terens, terena, terenes
di quanto appartiene alla terra, per lo più con una forte accentuazione dei caratteri di provvisorietà e vanità (gad.) Ⓘ terreno Ⓓ irdisch ◇ a) No se lascede trá al mal da premio teren, che etern é le castighe. No sè lascede tra al mal da premio terreno, chè eterno è ‘l castigo. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:27 (Badia).

teren (gad., Badia) ↦ teren.

teribel Ⓔ it. terribile ‹ TERRIBILIS (EWD 7, 68) 6 1813 teribl (RungaudieP, LaStacions1813-1878:89)
gad. teribl mar. teribile Badia teribile grd. teribl, tribl fas. terìbol bra. terìbol fod. teribile LD teribel
agg. Ⓜ teribli, teribla, teribles
che fa spavento, che incute terrore (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ terribile Ⓓ furchtbar ◇ a) ie ve prëie cun umiltà de ve prejenté a mi da bon Pere sul pont teribl de mi mort. Amen. je ve preje cun umiltà de ve presente a mi da bon Pere sul pont teribl de mi mort. Amen. RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); b) n pìcol vege cun [ 989 ] na gran barba grija ma l’aea na forza teribiliscima un picol vegiö cun no grang barba grischô ma laöa no fôrzô terribilissimô ZacchiaGB, Filamuscia1858*:6 (bra.); c) Ah, ch’i s’ames tres, y i s’oress desmostré mi rengraziamënt, mo, baldi, sunsi sforzada a s’anunzié na cossa teribla. Ah, ch’i s’ame tres, e i s’oress’ desmostrè mi ringraziament, mo, baldi, sungſi sforzada a s’annunziè na cosa terribile. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:21 (Badia); d) Inlaota i ciarera plü avisa y conësc les perles, y se recorda le ôt teribl dla porjun. Illaota i ciar’la plou avviſa, e cunesc’ les perles, e s’ recorda l’ŏt terribile dla p’rjung. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:107 (Badia)
avv.
in modo estremo (grd.) Ⓘ terribilmente Ⓓ furchtbar ◇ a) Sce Sant Ujep trajova n scibl, / Po laurovel bele tribl. She Sant’ Uſhep traſhova n shibl, / Po lëurovel bele tribl. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.) ☝ teri-

belmenter.

teribel (LD) ↦ teribel.

teribelmenter Ⓔ deriv. di teribel x it. terribilmente 6 1878 terribilment’r (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123)
gad. teribilmënter Badia teribilmënter
avv.
in una maniera che che fa spavento, che incute terrore (gad.) Ⓘ terribilmente Ⓓ furchtbar ◇ a) La ria cosciënza le tormentâ en na manira, ch’al gnô fora de se, spo petâl dl ce te chi mürs, cun les morones söl salajëi y urlâ teribilmënter. La ria coscienza ‘l tormentā in na maniera, ch’el gnē fora d’sè, spo p’tāle d’l ciè t’ chi murz, colles morones soul salajei e urlā terribilment’r. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123 (Badia) ☟ teribel.

teribile (mar., Badia, fod.) ↦ teribel.

teribilmënter (gad., Badia) ↦ teribelmenter.

teribl (gad., grd.) ↦ teribel.

terìbol (fas., bra.) ↦ teribel.

terionf (fod.) ↦ trionf.

terionfé (fod.) ↦ trionfé.

termen Ⓔ TERMEN / TERMINUS ‘Grenzstein’ (Gsell 1992a:135) 6 1858 termins pl. (ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:3)
gad. termo mar. termo Badia termo grd. tiermul fas. térmen bra. térmen fod. tiermen amp. tèrmin LD termen
s.m. Ⓜ termegn
palo di piccole dimensioni con il quale si indica il limite delle proprietà boschive e prative (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1988, LD DLS 2002) Ⓘ paletto di confine Ⓓ Grenzzeichen, Grenzpflock ◇ a) Fora l bosch del Latemar stajea un om, che canche jìa a sear destacaa semper i termins, per castigh é vegnù pien de fech e ardea. Fôrô l’bosc del Lattemar staschöô un ôm, chö can chö schio a sear döstacaa semper i termins per castig ö vögnu piöŋ dö föch ö ardöô. ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:3 (bra.).

termen (LD) ↦ termen.

térmen (fas., bra.) ↦ termen.

termënt (grd.) ↦ tremendo.

tèrmin (amp.) ↦ termen.

termo (gad., mar., Badia) ↦ termen.

teror (grd., fas., fod., amp., MdR) ↦ terour.

terour Ⓔ it. terrore 6 1833 terror (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263)
grd. teror fas. teror fod. teror amp. teror MdR teror
s.m. Ⓜ terours
senso intenso e sconvolgente di paura o di sgomento (grd. F 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1988; C 1986, MdR) Ⓘ terrore Ⓓ Schrecken ◇ a) Co gniss de tai a ester le teror di nemici de la patria, tant da ite che de fora, e de tüć i malfaturs, sc’ ëi ne foss instësc ater che na trüpa de lotri e galioć. Cò gniss de tai a estr le terror di nemici de la patria, tant da ite che de fòra, e de tütg i malfatturs, ŝ’ ëi ne foss instëŝ atr che ‘na trüppa de lottri e galiòtg. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263 (MdR).

tert Ⓔ TARDĒ (EWD 7, 72) 6 1763 terd ‘sero, tarde, tarditas’ (Bartolomei1763-1976:102)
gad. tert mar. tert Badia tert grd. tert fas. tèrt bra. tart moe. tart fod. tert col. tarz amp. tarde LD tert MdR tert
avv.
a tarda ora (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ tardi Ⓓ spät ◇ a) N artejan ova doi fions; un fova fret aricëul, y durmiva nfin tert la di Ung arteschang avova doi fions; ung fova fred aritschœul, y durmiva enfin terd la dì PlonerM, Erzählung6GRD1807:48 (grd.); b) Ël é bele tert. / Iö vó atira levè. Ël é bel[e] tärd. / Jeu vó attira levè. DeRüM, InciamòInteLet1833-1995:247 (MdR); c) Da la una de not i se n part / Ogneun lo veit, ben tart Da la una de not i se n part / Ognun lo veit, beng tart BrunelG, MusciatSalin1845:7 (bra.); d) Scebëgn ch’al á tan lauré / Na te gran cöra a manajé / Fôl impó incö dër gaiert / Y bunfrësch adora y tert. Sëbaing ch’Al ha tang laurè / Na te gran cüra a manasè / Folle inpo incö dar gaiert / E bung frasc adora e tert. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:2 (Badia); e) L’aisciöda y l’isté é passá inanter chëstes ligrëzes inozëntes, y al ê l’altonn davijin, cun sorëdl torbido, che leva tert y florësc abonora L’ainsceuda e l’istè è passà inant’r chestes ligrezzes innozentes, e el ē l’alton da vijing, cung sored’l torbido, ch’leva tērt e floresc’ abonora DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53 (Badia)
plu tert (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. Pz 1989; DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ più tardi Ⓓ später ◇ a) Trëi ëura plu tert ie ël inò jit ora sun chëla plazes Trëi ëure plu tèrd jè ël ino s̄it ora suŋ chëlla plàzzes VianUA, LaurancVinia1864:194 (grd.) ◆

tert o abonora (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ prima o poi Ⓓ früher oder später ◇ a) Gran marueia no te fé dla fortuna dla canaia, / Recordete! chisc tert o abenëura segur i la paia. Graŋ maruöja no të fè dla fortuna dla canaja, / Reccordetë! chis̄ térd o a bonëura segùr i la paja. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); b) a fá dl bëgn ne desson avëi pora, sc’ al manacia ince val’ prigo: tert o abonora ciafon dagnora le paiamënt a fa d’l bengn’ nè dessung avei pora, s’ el manaccea incie val prigo: tert o abbonora ceaffung dagnara ‘l paiament DeclaraJM, SantaGenofefa1878:105 (Badia).

tert (gad., mar., Badia, grd., fod., LD, MdR) ↦ tert.

tèrt (fas.) ↦ tert.

terz Ⓔ it. terzo ‹ TERTIUS (EWD 7, 73) 6 1763 tertz ‘tertius’; terz ‘triens’ (Bartolomei1763-1976:102)
gad. terz, terzo mar. terz Badia terzo grd. terzo fas. terzo caz. terz bra. terzo fod. terz, terzo col. terzo amp. terzo LD terz
num. Ⓜ terc, terza, terzes
corrispondente al numero tre in una successione o in una classificazione (gad. B 1763; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. [ 990 ] C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ terzo Ⓓ dritter ◇ a) V’adore pra chësta terza Stazion, mi redentor! V’adore pra chasta terza Stazion, mi redentor! RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); b) L terzo l’era Michele, chel balbon, / De Recin e no de Janon / Perché l’à dat na balbonada, / Che m’é cognù dar na gran grignada. L terzo l era Mikele, kel balbong, / De Rečing e no de ’Sanóng / Perké l ha dat na balbonada, / Ke m’he kognù dar na gran grignada. BrunelG, MusciatSalin1845:4 (bra.); c) Canche l’é stat l terz dì, i se à metù per strèda e i è jic. Kan ke l e stat l terʒ dì, i se à metù per streda e i è ʒ̉ič. BrunelG, Cianbolpin1866:20 (caz.); d) Un ouzelato, burto cuco / Vedo el terzo a conparì Un’ auzelatto, burto cuco / Vedo el terzo a comparì Anonim, ManageriaComunal1873-1973:33 (amp.); e) Impó él gnü vi indô le terz de Impō elle gnu vì indō ‘l terzo dè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:75 (Badia).

terz (gad., mar., caz., fod., LD) ↦ terz.

terzo (gad.) ↦ terz.

tes (col.) ↦ teis.

tesor (grd., fas.) ↦ tesour.

tesoro (amp.) ↦ tesour.

tesour Ⓔ it. tesoro 6 1878 tesoro (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:24)
gad. tesur Badia tesur grd. tesor, tejor fas. tesor bra. tejoro fod. tejoro amp. tesoro LD tesour
s.m. Ⓜ tesours
1 ingente quantità di denaro, oro, pietre e altri oggetti preziosi (gad. A 1879; DLS 2002, grd. A 1879; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ tesoro Ⓓ Schatz ◇ a) Rincúrela sciöche n gran tesur, tëgnela da düc ascognüda, y unicamënter en man a mi om i la consegnaraste a so ritorno. Rincurla sceoucche ‘ng grang tesoro, tengn’la da duttg’ ascognuda, e unicament’r im mang a mi om ila consignaraste a so ritorno. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:24 (Badia)
2 persona o cosa ritenuta di gran pregio dal punto di vista morale (gad.) Ⓘ tesoro Ⓓ Schatz ◇ b) La fede cristiana / Chiló éra via, y no la lotrana; / Le plü gran tesur de nos püri Ladins / Y de döt le Tirol infin ai confins La fede cristiana / Chiló ella viva, e no la lottrana; / L’plö grang tesoro de nos püri Ladings / E de dütt l’Tirol infing ai confings PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

tesour (LD) ↦ tesour.

tessech (fas.) ↦ tuesse.

testa Ⓔ it. testa ‹  TESTA (EWD 7, 74) 6 1828 testa (PlonerM, VedlMut1828-1997:345)
gad. testa grd. testa fas. testa fod. testa col. testa amp. testa
s.f. Ⓜ testes
1 estremità superiore del corpo umano (grd. Ma 1953, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1988; C 1986) Ⓘ testa Ⓓ Kopf ◇ a) I s’aea betù in testa sta famosa Trinità, / Un Finazzer, un Trebo e un Zesta, / de concore a piovan ca I s’avea betù in testa / ’sta famosa Trinità, / Un Finazzer, un Trebo e un Zesta, / de concore a Piovan cà DegasperF, CodaBadiote1860-2013:472 (amp.); b) no me soutelo el pensier inze ra testa / de śì a donià? no me sòutelo el pensier inže ra testa / de zi a donià? DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.)
2 pegg. estremità superiore del corpo umano (spregiativo) (gad. A 1879; Ma 1950, grd. A 1879; L 1933, fas. A 1879, fod. A 1879, amp. A 1879) Ⓘ testa Ⓓ Kopf ◇ a) Ie lascësse inant la testa, / Che me tò na tel’ rie pesta Jê lassês in’and la testa, / Chê me tò, n’a tel’ riè pèsta PlonerM, VedlMut1828-1997:345 (grd.); b) Ncuei de Vosta festa, / Sciaudonse drët la testa. / Stajon aliegramënt, / Potztausend sapramënt! Nkuei de Vosta festa, / Shaudonse drët la testa. / Staſhon aliegramënt, / Potztausend sapramënt! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65 (grd.).

testa (gad., grd., fas., fod., col., amp.) ↦ testa.

testemonié Ⓔ it. testimoniare (EWD 7, 76) 6 1845 testimoniàr (BrunelG, MusciatSalin1845:4)
gad. testemonié Badia testimonié grd. testemunië fas. testimonièr bra. testimoniar fod. testimonié amp. testimognà LD testemonié
v.tr. Ⓜ testemonieia
fare testimonianza, attestare o affermare come testimone, per propria diretta conoscenza (gad. A 1879; Ma 1950; DLS 2002, grd. A 1879; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ testimoniare Ⓓ bezeugen ◇ a) I era a mi creer cinch o sie, / Chi che l’era no ve l die; / Perché no posse testimoniar, / É mior tor sù a magnar. I era a mi krëer čink o sie, / Ki ke l era no vel die; / Perkè no pose testimoniàr, / E miór tor su a magnár. BrunelG, MusciatSalin1845:4 (bra.).

testemonié (gad., LD) ↦ testemonié.

testemunië (grd.) ↦ testemonié.

testimognà (amp.) ↦ testemonié.

testimoniar (bra.) ↦ testemonié.

testimonié (Badia, fod.) ↦ testemonié.

testimonièr (fas.) ↦ testemonié.

teston Ⓔ deriv. di testa (EWD 7, 74) 6 1873 testón (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:34)
fas. teston fod. teston amp. teston
agg. Ⓜ testons, testona, testones
cocciuto, eccessivamente ostinato, che persiste nelle decisioni prese, giuste o sbagliate che siano (fas. DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pz 1989, amp.) Ⓘ testardo, cocciuto Ⓓ dickköpfig, starrköpfig ◇ a) Un cian de bela raza / Che da turco el porta el gnon / ‘L à el pelo longo; ‘l é da caza / Molto cuesto ma teston. Un ciàn de bella razza / Che da turco el porta el gnόn / L’à el pelo longo; le da caza / Molto questo ma testόn. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:34 (amp.).

teston (fas., fod., amp.) ↦ teston.

tesur (gad., Badia) ↦ tesour.

tet Ⓔ TĒCTUM (EWD 7, 77) 6 1763 toet ‘tectum’ (Bartolomei1763-1976:103)
gad. tët mar. tët Badia tët grd. tët fas. tet fod. tët LD tet
s.m. Ⓜ tec
struttura che copre un edificio e poggia sui muri perimetrali (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ tetto Ⓓ Dach ◇ a) Cula breies de biei gran pëc / Cunciovel bën i tëc. Kula brejes de biei gran pëc / Kunciovel bën i tëc. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63 (grd.); b) Finamai sö i lëgns ési arpizá ’cër tru, söles finestres, söi tëc dles ciases ’cër strada êl jënt Finmai sou i lengn’s ēſi arpizzà cear tru, soulles finestres, soui tettg d’les ciaſes cear strada ēle jent DeclaraJM, SantaGenofefa1878:105 (Badia); c) Sossungher y Boá y i pic de Ciampëi, / ciarede ma dërt, ne n’él pa vëi? / ch’ai porta le tët dl gran tëmpl de Dî Sossungr e Boà e i pits de Tgiampái, / Tgiarède ma dart, ne n’elle pa váj? / ch’ai porta l’tátt del grang tempio de Díe PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia) ☟ cuert.

tet (fas., LD) ↦ tet.

tët (gad., mar., Badia, grd., fod.) ↦ tet.

teta Ⓔ TITTA (EWD 7, 78) 6 1763 taeta ‘mamilla’ (Bartolomei1763-1976:102)
gad. tëta Badia tëta grd. tëta fas. teta fod. tëta amp. teta LD teta
s.f. Ⓜ tetes
sporgenza cilindrica o conica all’apice della mammella, in cui sboccano i dotti galattofori (gad. B [ 991 ] 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ tetta Ⓓ Zitze ◇ a) itan ch’ara mët le viadú pro les tëtes dla cerva, che ne se strafajô nët nia, deache n lu i â scarzé l’asó itang ch’ella mett ‘l viadù pro les tettes d’la cerfa, che nè sè strafajō nett nia, dea che ‘ng lŭ i ā scarzè l’aſŏ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34 (Badia).

teta (fas., amp., LD) ↦ teta.

tëta (gad., Badia, grd., fod.) ↦ teta.

tëune (grd.) ↦ tonn.

tëurbl (grd.) ↦ tourbel.

ti (grd.) ↦ i2.

ti1 Ⓔ TIBI 6 1445 ä ty (WolkensteinO, DoFraigAmorß1445*-1979:104)
gad. ti Badia ti grd. ti fas. ti moe. ti fod. ti LD ti
pron.
1 forma tonica della declinazione del pronome di seconda persona singolare utilizzata nei complementi introdotti da preposizione (fas., fod.) Ⓘ te Ⓓ dich, dir ◇ a) Va ben, va ben coscì / valent Tomesc valent / con ti son dërt content Va beng va beng cosi / Valent Thomes Valent / con ti son dart content PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) perché posse emparar da ti a soportar pazientemente la mia perchè pozze ‘nparar da ti a zopportar pazientemente la mia SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.)
2 forma atona del pronome di terza persona singolare e plurale utilizzata come complemento di termine (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ a lui, a loro Ⓓ ihm, ihnen ◇ a) Cëla vé, Jan da Raineles / N’i dà ahta ala beles; / Ël ti cinia prëst - de no! / y stluj mo i uedli pro. Ciêla ve, Jean da Rainœlles / Ni da achta alla bœlles; / El ti tschig’na prêst - de nò! / y schluss’ mo ï vuodli prò. PlonerM, VedlMut1828-1997:347 (grd.); b) Guai sc’ ai alda / bona cialda / na te’ storia, vé! / Ara ti fej tan me! Guài sc’ ai alda / bona ćialda / na te’ stôria, vè! / ’La ti fêj tan mè! PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia); c) Do na vita solitara él indô gnü inanter i uomini y ti á revelé, ch’Ël ê mené da so Pere zelest Dō na vita solitaria elle indō gnu inant’r li uomini e i à rivelè, ch’El ē m’nè da so Pere zeleste DeclaraJM, SantaGenofefa1878:73 (Badia)
a ti forma tonica che concorre alla declinazio- ne del pronome personale io come complemento di termine (grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DILF 2013) Ⓘ a te Ⓓ dir ◇ a) Pur a ti Purä ty WolkensteinO, DoFraigAmorß1445*-1979:104 (grd.); b) Chi che à tlo scrit, / Ne uniral a ti dit. Ki ke a tlo skrit, / Ne uniral a ti dit. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63 (grd.); c) che giö (el Segnoredio ol sà) se demò podesse farlo, cotant volentiera che te la zederìa a ti, jache tu es en scì bon portador che giö (el Zegnoredio lo za) ze de mo podezze farlo, cotant volentiera che te la zederìa a ti, sacchè tu ez en si bon portador SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.).

ti (gad., Badia, grd., fas., moe., fod., LD) ↦ ti1.

ti2 Ⓔ ven. ti ‹ TIBI 6 1805 ti (PezzeiJF, TTolpei1805-2010:192)
grd. ti fas. ti fod. ti
pron.
1 pronome personale tonico di 2ª maschile e femminile singolare (fod. Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ tu Ⓓ du ◇ a) ma chëst te dighe purampò: / fi de pere t’es ence ti ma chas te dige pur ampo. / fi de pere tes enchie ti PezzeiJF, TTolpei1805-2010:192 (fod.); b) chël che i prevesc fesc / per ades ti lascia n pesc chal che i preves fes / per ades ti lassa impes PezzeiJF, TTolpei1805-2010:192 (fod.); c) ma per sodisfazion de chëla te preie, che ti te me nsegne come ti te sofre chële, che sente se fesc a ti ma per soddisfazion de calla te preje, che ti te me insegne co me ti te soffre calle, che sente se feš a te PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.) ☝ tu
2 pronome personale atono di 2ª maschile e femminile singolare (grd., fas.) Ⓘ tu Ⓓ du ◇ a) Ma el à dit a chest fi: tu ti es semper co me, e dut l mie l’é tie Ma el á dit a chest fí: tu ti es semper co mé, e dut ‘l mie è to HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:146 (caz.); b) Mi bon fi: i dij l pere: Ti es for pra me, y dut, cie che ie mie, ie nce tie. Mi bon fì: gli dise ‘l père: Ti es fort pra me, i dutt, ciè ch’iè miè, iè ‘nciè tiè. SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:253 (grd.); c) Canche ti es pa na pera stenta / Che no te arès pa più polenta, / Ti es pa soula a vadagnèr Kan ke ti es po na pera stenta / Ke no tu aras po’ piu polenta, / Ti es po soula a vadagnèr ZacchiaGB, GardeneraE1858*-1995:176 (caz.) ☝ te1.

ti (grd., fas., moe., fod.) ↦ ti2.

ti (atono) (grd.) ↦ tie.

tibla (grd.) ↦ stibla.

tidom Ⓔ onomat., variante di din don 6 1843 tidom (PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428)
fod. tidom
onomat.
voce che imita il suono delle campane (fod.) Ⓘ din don Ⓓ ding dong ◇ a) En domán tidom tidom! / Chël orghen coche l soneron / Te gliejia da La Plié! En doman tidom tidom! / Cal orghen cò che l’sonerom / Te glieṡia dalla Plìe! PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.).

tidom (fod.) ↦ tidom.

tie Ⓔ TUUS (EWD 7, 114) 6 1763 to (o apert.) ‘tuus’ (Bartolomei1763-1976:103)
gad. to mar. to Badia to grd. tie, ti (atono) fas. to caz. to bra. to moe. to fod. tuo, to amp. to LD tie MdR to
agg. Ⓜ tiei, tia, ties
possessivo corrispondente al pronome personale di seconda persona (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ tuo Ⓓ dein ◇ a) Và pur, dà l’ejempio / che te dà chël tuo bon pere / i tuoi fradiei e tua mere / che ne jiras davandavò. Va pur da l’esempio / che ti da chal tuo buon pere / i tuoi fradiei e tua mere / che ń siras daandao. PezzeiJF, TTolpei1805-2010:192 (fod.); b) Chësc tu es liet ora per ti nevic, y per ti uem? Kæst tu es liet ora pœr ti nœvitsch, y pœr ti vuem? PlonerM, Erzählung4GRD1807:47 (grd.); c) Dí dilan a chël to H. Töite, / Und bitt, ch’al te lasces gní dlaite / Por imparé bel frësch / Inciamó le todësch. Di Diollang a käll to H. Töite, / Und bitt, ch’äll të lasche gní dlaite / Per imparë bell fräschc / Intgiamò il todeschc. PezzeiJF, MHitthaler1819-2010:198 (gad.); d) La mubilies? - dutes mies! / Ma, la creatures - ties. La mobillies? - duttes mies! / Ma, la creatures - ties. PlonerM, VedlMut1828-1997:347 (grd.); e) Mo al dijô al fi: "Fi, tö t’es dagnora pro me, y döt le mi é to Mo al dischóa al fì: "Fì, tö t’ es dagnóra pro me, e dütt l’mi è tó HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:141 (Badia); f) Pare, é pecià en ciel e contra de te, no merite più d’esser chiamà to fi. Pare, é peggiá in tschiel e contra de te, no merite pglú d’esser c’glamá to fí. HallerJTh, FigliolProdigoBRA1832:145 (bra.); g) Ma el à dit a chest fi: tu ti es semper con me, e dut l mie é to Ma el á dit a chest fí: tu ti es semper co mé, e dut ‘l mie è to HallerJTh, FigliolProdigoBRA1832:146 (bra.); [ 992 ] h) Ma l i’ disc a dël: Fi! ti t’es dagnára pro mi; e dut l mio é to. Ma ‘l i diss ad al: Fí! ti t’es dagnara pro mí; e dut ‘l mio é tó. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:153 (fod.); i) E chëst i’ disc: To fradel é vignù, e to pere à mazé n vedel ngrassé, percieche l l à recevù sann. E cast i diss: To fradél é vignú, e to pére ha mazzé ‘ng vedel ‘ngrassé, pertgiéche ‘l lo ha retschevu san. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); j) Intant osservi bele da tüa lëtra, che ël serà püch da fà Intant osservi bel[e] da tüa lëttra, ch’ël serà püc da fà DeRüM, LëtraCataloghLibri1833-1995:285 (MdR); k) Te vëighes pö da de a de / Ch’al te dëida ince to sant. Tö vöigös pō da dö ang dö, / Cal tö döida ingiö to sangt. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:132 (mar.); l) Ma caro fiol, disc el pare, tu te sos senpre con me, e duto chel che ‘l é me ‘l é anche to Ma caro fiol, dis el pare, tu te sos sempre con me, e dutto chel, che le me l’è anche to ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); m) La creatures la é duta ties la mobilia la é mia La creature la è duta tiez la mo bilia la e mia ZacchiaGB, GardeneraB1858*-1995:171 (caz.); n) Dà una idea del to talento / A ra śente del paes. da una idea del to’ talento / Ara zènte del paes. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:26 (amp.); o) Segnor mio, giö no vegne a la tova prejenza per vendicazion che giö me spete de l’ofeja che m’é stat fat Signor mio, giö non vegne alla toa presenza per vendicazion che giö me aspette dell’ offesa che m’è stat fat SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.).

tie (grd., LD) ↦ tie.

Tieja 6 1813 Tieſha (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62)
grd. Tieja
topon.
località sul confine tra il comune di santa cristina e selva valgardena (grd.) Ⓘ Tieja Ⓓ Tieja ◇ a) Ël ova na gran biescia / Sciche n bagot da Tieja, / Y po l aniel de Die, / chësc seste miec che ie. El ova na gran biesha / She ke n bagot da Tieſha, / I po l aniel de Die, / Këst seste miec ke je. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.).

Tieja (grd.) ↦ Tieja.

tier Ⓔ dtir. tiεr (EWD 7, 81) 6 1864 tieres pl. (VianUA, JëntCunvënt1864:196)
gad. tier mar. tier Badia tier grd. tier fas. tier fod. tier amp. tier LD tier
s.m. Ⓜ tiers
ogni organismo vivente capace di vita sensitiva e di movimenti spontanei; bestia (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fod. Pe 1973; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ animale Ⓓ Tier ◇ a) Chësc fej chisc tieres dal’alegrëza, davia che ëi vëija si cumpanies dlongia! Chëst fèŝ chiŝ tieres dall’ allegrëzza, daviacchè ëi vëis̄a si cumpàgnes dlongia! VianUA, JëntCunvënt1864:196 (grd.); b) Os nes amëis nos de plü che chisc pici tiers Os nes ameis nos d’plou che chisc’ piccei tīrz DeclaraJM, SantaGenofefa1878:40 (Badia).

tier (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦ tier.

tiera (grd., fod.) ↦ tera.

tiermen (fod.) ↦ termen.

tiermul (grd.) ↦ termen.

tignent (fod.) ↦ tegnent.

tignënt (gad., Badia) ↦ tegnent.

tigní (gad., Badia) ↦ tegnì.

tignì (fod.) ↦ tegnì.

tigra Ⓔ trent. tigra ‹ it. tigre ‹ TIGRIS (EWD 7, 84) 6 1873 tigres pl. (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:40)
gad. tigra Badia tigra fas. tigra caz. tigre fod. tigre amp. tigre
s.f. Ⓜ tigres
grosso carnivoro felide asiatico, con mantello fulvo attraversato da strisce irregolari nere (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002, amp. A 1879; DLS 2002) Ⓘ tigre Ⓓ Tiger ◇ a) De ra tigres, ra zatades / I dentoi del rangotan / Del somaro ra scalzades / Signor, tien da nos lontan. Dera tigres, ra zatàdes / I dentόi del Rangotán / Del somaro ra scalzades / Signor, tien a nos lontan. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:40 (amp.); b) Śà, saon che in conpagnia / De ra tigre t’as lourà / E che ‘l estro in poesia / El nosc jato t’à inspirà. Zà, săon che in compagnia / Dera tigre, tas lourà / E chel’ estro in poesia / El nòsc, giatto tà inspirà. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:27 (amp.).

tigra (gad., Badia, fas.) ↦ tigra.

tigre (caz., fod., amp.) ↦ tigra.

timedo (amp.) ↦ timido.

timid (grd., fas., fod.) ↦ timido.

timido Ⓔ it. timido ‹ TIMIDUS (EWD 7, 85) 6 1878 timida f. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:78)
gad. timido Badia timido grd. timid fas. timid fod. timid amp. timedo
agg. Ⓜ timidi, timida, timides
1 che prova soggezione di fronte agli altri; che si mostra impacciato, insicuro o troppo riservato (gad. A 1879, grd. A 1879, fas. A 1879, fod. A 1879; Ms 2005, amp. A 1879) Ⓘ timido Ⓓ schüchtern ◇ a) Timido y spaurí parô Schmerzenreich, a odëi tan de jënt Timido e spaurì parō Schmerzenreich, a udei tang d’jent DeclaraJM, SantaGenofefa1878:100 (Badia)
2 che si spaventa facilmente, anche senza motivo (gad. A 1879, grd. A 1879, fas. A 1879, fod. A 1879, amp. A 1879) Ⓘ timido, pauroso Ⓓ furchtsam ◇ a) T’es debl, al é vëi, mi püre möt, mo Idî, che protege na dona timida, desco iö sun T’ es debl, el è vei, mi pure mūtt, mo Iddì, che protegge na donna timida, desco iou sung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:78 (Badia).

timido (gad., Badia) ↦ timido.

timon (moe.) ↦ temon.

timor (grd., fod., col., MdR) ↦ timour.

timoré Ⓔ deriv. di timour 6 1833 timorè (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263)
fod. timoré MdR timorè
agg. Ⓜ timorés, timoreda, timoredes
che dimostra rispetto, soggezione di qualcuno (fod. Ms 2005) Ⓘ timoroso Ⓓ ehrfürchtig
timoré de Die (MdR) Ⓘ timoroso di Dio Ⓓ gottesfürchtig ◇ a) Bëin, bëin, mo n jonn tant pros e timorè de Die, sc’ ëla i ess almanco tochè a n plü rie. Bëiǹ, bëiǹ, mó ‘ǹ ĵon tant pross e timorè de Die, ŝ’ ëlla i ess almanco tocchè a ‘ǹ plü rie. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263 (MdR).

timoré (fod.) ↦ timoré.

timorè (MdR) ↦ timoré.

timour Ⓔ it. timore (EWD 7, 86) 6 1813 timor (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263)
gad. timur Badia timur grd. timor fod. timor col. timor MdR timor
s.m. Ⓜ timours
rispetto, soggezione di qualcuno (gad. Ma 1950, grd. L 1933; F 2002, fod. Ms 2005) Ⓘ timore Ⓓ Ehrfurcht ◇ a) ve prëie mo leprò dl gran don de sté scialdi te vosc sant amor y timor nfin ala mort ve preje mò le prò del gran don de ste schaldi te vosch sant amor i timor in fin alla mort RungaudieP, LaStacions1813-1878:92 (grd.)
timour de Die (gad. P/P 1966, grd. L 1933; F 2002, fod. Pz 1989; Ms 2005, MdR) Ⓘ timor di Dio Ⓓ Gottesfurcht ◇ a) No, le soldà mëss propi ester n bun cristian, ël mëss avëi le timor de Die e osservè sü comandamënć. Nò, le soldà mëss propi estr ‘ǹ bun cristiaǹ, ël mëss avëi le timor de Die e osservè sü commandamëntg. DeRüM, AldìNiaSignur[ 993 ] Curat1833-1995:263 (MdR); b) La jent é bona in ogni cont. La dimostra religion soda e timor de Dio. La ʃent è bona in ogni cont. La dimostra religion ʃoda e timor de Dio. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); c) La jënt gnô en verité plü de timur d’Idî La jent gnē in veritè plou d’timor d’Iddì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:122 (Badia).

timpl Ⓔ dtir. timpl (EWD 7, 86) 6 1878 timpla f. sg. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13)
gad. timpl Badia timpl, tumpl
agg. Ⓜ timpli, timpla, timples
bagnato d’acqua o di altri liquidi in modo leggero o superficiale (gad. P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ umido Ⓓ feucht ◇ a) Fô chësta na porjun frëida, scöra, timpla desco n paisc dla mort Fō chesta na p’rjung freida, scura, timpla, desco ‘ng paìsc’ d’la mort DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia) ☝ tume.

timpl (gad., Badia) ↦ timpl.

timpruma (fas.) ↦ empruma.

timur (gad., Badia) ↦ timour.

tinta Ⓔ dtir. tintε (EWD 7, 88) 6 1833 tinta (DeRüM, PrëieSföiPapire1833-1995:252)
gad. tinta mar. tinta Badia tinta grd. tinta fas. tinta fod. tinta LD tinta MdR tinta
s.f. Ⓜ tintes
liquido o pasta di colore e composizione diversi usati per scrivere, disegnare, stampare (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ inchiostro Ⓓ Tinte ◇ a) Iö ves prëie, déme n sföi de papire, na pëna e n pü’ de tinta. Jeu ves prëÿe, déme ‘n sfeui de papire, ‘na pënna e ‘n pü’ de tinta. DeRüM, PrëieSföiPapire1833-1995:252 (MdR); b) Bona möta, jëmera, ah! de grazia, pórteme papier, pëna, tinta y löm Bona muta, jemla, ah! de grazia, porteme papire, penna, tinta e lum DeclaraJM, SantaGenofefa1878:21 (Badia).

tinta (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., LD, MdR) ↦ tin-

ta.

tintan (bra.) ↦ tinton.

tintanton (bra.) ↦ tintan.

tintom (caz.) ↦ tinton.

tinton tiƞ-toƞ (onomatop.) (EWD 7, 88) 6 1856 ting tong (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:244)
gad. tinton Badia tinton grd. tinton fas. tinton caz. tintom bra. tintan, tintanton, tinton fod. tinton
onomat.
voce che imita il suono delle campane (fas. R 1914/99) Ⓘ din don Ⓓ ding dong ◇ a) Stajon algegres! - Tin, ton, tan / Tirà polit chele ciampane! Stasong algegress! - Ting, tong, tang / Tirà polit chelle tgiampane! BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:244 (bra.); b) La scomenza coscì: / Stajon algegres! Tin, ton, tan, / Come é sentì / Che l’à scrit per fascian. La scomenza cosi: / Stasong agliegres! Tin, ton, tan, / Come e senti / Che l ha scrit per Fassagn. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:263 (bra.)
s.m. Ⓜ tintons
sgradevole ripetizione o insistenza di un motivo invariabile (gad. Ma 1950; P/P 1966, grd. G 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ monotonia Ⓓ Eintönigkeit ◇ a) Al passâ l’invern, s’un jô l’isté, al gnô indô la sajun crödia, zënza che val’ azidënt desturbass le tinton de süa vita. El passā l’ingver, sung jē l’istè, el gnēa indò la sajung crudia, zenza ch’val azzident desturbass’ ‘l ting tong d’sua vita. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:37 (Badia).

tinton (gad., Badia, grd., fas., bra., fod.) ↦ tinton.

tirà (amp.) ↦ tré.

tiran Ⓔ dt. Tyrann / it. tiranno ‹ TYRANNUS ‹ τύραννος 6 1878 tiranna (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:82)
gad. tiran Badia tirann grd. tirann fas. tiran fod. tirann LD tiran
agg. Ⓜ tirans, tirana, tiranes
proprio di un tiranno o della tirannia (gad.) Ⓘ tirannico Ⓓ tyrannisch ◇ a) insciö ê so cör continuamënter tormenté dal dübe y dal’inzertëza tirana ingsceou ē so cour continuament’r tormentè dal dubbio e dall’ inzertezza tiranna DeclaraJM, SantaGenofefa1878:82 (Badia).

tiran (gad., fas., LD) ↦ tiran.

tirann (Badia, grd., fod.) ↦ tiran.

tirar (bra.) ↦ trar1.

tirèr (fas.) ↦ trèr1.

Tirol 6 1870 Tirolo (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431)
gad. Tirol Badia Tirol grd. Tirol fas. Tirol fod. Tirol col. Tirolo LD Tirol
topon.
regione storica trilingue a cavallo delle alpi (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Tirolo Ⓓ Tirol ◇ a) Prima ne mancia la strada per la comunicazion col Tirolo da podè provede l nezesario da chela banda senza dazio. Prima ne manĉia la strada per la comunicazion col Tirolo da podè provvede ‘l nezessario da chella banda senza dazio. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); b) Le plü gran tesur de nos püri Ladins / Y de döt le Tirol infin ai confins L’plö grang tesoro de nos püri Ladings / E de dütt l’Tirol infing ai confings PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

Tirol (gad., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ Tirol.

tiroleis Ⓔ deriv. di Tirol 6 1870 tirolesi pl. (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432)
gad. tirolesc Badia tirolesc grd. tirolesc fas. tiroleis caz. tiroleje fod. tiroleje col. tirolese amp. tiroleje LD tiroleis
s.m.f. Ⓜ tiroleisc, tiroleisa, tiroleises
abitante, originario, nativo del tirolo (gad. DLS 2002, grd. F 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ tirolese Ⓓ Tiroler ◇ a) Diversi se n lasa fora, che i starave pì volentiera con noi tirolesi. Diversi ʃen lassa fora, che i starave pì volentieri con noi tirolesi. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.)
agg. Ⓜ tiroleisc, tiroleisa, tiroleises
appartenente o relativo al tirolo (gad. DLS 2002, grd. F 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ tirolese Ⓓ tirolisch ◇ a) Infinamai un s’à pensà, jà avarà sentì, de menà sue armente (vace) fora per piaza fornide con gherlande a uso tirolese. In fin a mai un s’ ha pensà, jà avarà sentì, de menà sue armente (vaĉĉe) fora per piazza fornide con gherlande a uso tirolese. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.).

tiroleis (fas., LD) ↦ tiroleis.

tiroleje (caz., fod., amp.) ↦ tiroleis.

tirolesc (gad., Badia, grd.) ↦ tiroleis.

tirolese (col.) ↦ tiroleis.

Tirolo (col.) ↦ Tirol.

Tita 6 1853 Tita (PescostaC, BracunCoz1853-1994:226)
gad. Tita Badia Tita bra. Tita fod. Tita
antrop.
(gad. V/P 1998, bra. R 1914/99, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ Battista Ⓓ Baptist ◇ a) Y insciö alalungia l’essel ël desmenada, / ne i essel le Bracun scrit na lëtra por strada / ch’ess dit fora di dënz bel tler a scior Tita / che al sî mort bele plü ores, che al ne sî plü en vita. Y insciö alalungia l’éssel ël desmenada, / ne i éssal l’Bracun scrit na lëtra per strada / ch’ess dit for di dënz bel tler a Scior Tita / ch’al sî mort bel’ plö ores, ch’al ne sî plö in vita. PescostaC, BracunCoz1853-1994:226 (Badia). [ 994 ]

Tita (gad., Badia, bra., fod.) ↦ Tita.

tiza Ⓔ da TĪTĪO (EWD 7, 92) 6 1858 tizes pl. (PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235)
gad. tiza mar. tiza Badia tiza grd. tiza fas. tiza fod. tiza col. stiza LD tiza
s.f.
frammento minutissimo di materia incandescente, che si leva dal fuoco o da un corpo metallico rovente (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ scintilla Ⓓ Funke ◇ a) Ciari, Iocl, ciari ciamó n pice püch! / Al spriza dai edli gran tizes de füch! Ćiari, Iocl, ćiari ćiamò n pice püch! / Al spriza dai ödli gran tizes de füch! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia); b) Ah, mi Dî! na tiza de füch foss por me, dlaciada te chësc bosch, na speziala grazia dal Cil Ah, mi Dì! na tizza d’fuc foss’ pur mè, dlacceada te chesc’ bosc, na spezial grazia dal Ceìl DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61 (Badia).

tiza (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ tiza.

tizar (bra.) ↦ tizé.

tizé Ⓔ lat. reg. *TĪTIĀRE (GsellMM) 6 1763 tizè ‘fax’ (Bartolomei1763-1976:103)
gad. tizé mar. tizé Badia tizé grd. tizé fas. tizèr bra. tizar, stizar moe. stizar fod. tizé, stizé col. stizà amp. stizà LD tizé
v.intr. Ⓜ tiza
1 rattizzare, ravvivare, rinfocolare (il fuoco) (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986, LD DLS 2002) Ⓘ attizzare Ⓓ anfachen, schüren
2 rendere una passione intensa, ardente (gad. V/P 1998, grd. F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ attizzare Ⓓ anfachen ◇ a) Golo conesciô avisa le spirit dl grof, ch’ê iüst, nobl, plëgn de compasciun y generus, mo cun dötes chëstes virtus incapaze de se gorné le sënn spezialmënter sce tizé da gelosia. Golo conesceō avviſa lo spirito d’l grof, ch’ē giust, nobile, plengn’ de compassiung e generoso, mo cung duttes chestes virtūs incapaze de se gornè ‘l senn spezialment’r se tizzè da gelosìa. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia).

tizé (gad., mar., Badia, grd., fod., LD) ↦ tizé.

tizèr (fas.) ↦ tizé.

tlamé (gad., mar., grd.) ↦ clamé.

tlamè (Badia, MdR) ↦ clamé.

tlap (gad., mar., Badia, grd.) ↦ clap.

tlapa (gad., Badia, grd.) ↦ clapa.

tlarinet (gad., mar., grd.) ↦ clarinet.

tlavier (grd.) ↦ clavier.

tle (gad., mar., Badia, grd.) ↦ clef.

tler (gad., mar., Badia, grd.) ↦ cler.

tlerus (gad., grd.) ↦ clerus.

tlina (gad., mar., grd.) ↦ clina.

tlines (pl.) (Badia) ↦ clina.

tlo (mar., grd.) ↦ chilò.

tlocí (gad., mar., Badia) ↦ clocì.

tlota (gad., mar., Badia) ↦ clota.

tloza (grd.) ↦ cloza.

tlucì (grd.) ↦ clocì.

tlupé (grd.) ↦ clupé.

to (gad., mar., Badia, fas., caz., bra., moe., fod., amp., MdR) ↦ tie.

(gad., mar., Badia, MdR) ↦ tò.

Ⓔ TOLLERE (EWD 7, 113) 6 1710 tolle (ite) 3 p. cong. (Proclama1710-1991:167)
gad. tó mar. tó Badia tó grd. tò fas. tor caz. tor bra. tor fod. tò col. tole amp. toi, tuoi LD tò MdR tó
v.tr. Ⓜ tol, tout
1 afferrare, stringere con la mano qualcosa, specialmente per utilizzarlo (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ prendere Ⓓ nehmen ◇ a) Tuë tu ca y fé nsci: / Canche l leva da duman, / Va y bossi la man! Tue tu ka i fe nshi: / Kanke l leva da duman, / Va i bossi la man! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.); b) Scichëve, vo mutans! / Tulëde mo, vo grandes / Sul cë bela gherlandes! Shikëve, vo mutans! / Tulëde mo, vo grandes / Sul cë bela gherlandes! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:63 (grd.); c) Tulon l gran tamburdl / Che tire n drë gran urdl, / Che l aude chëi che vën / Y scote su dassënn. Tulon l gran tamburdl / Ke tire n drë gran urdl, / Ke l aude këi ke vën / I scote su da sënn. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); d) E tolé n vedel gras, e mazalo, e noi magnaron a la rica, e se la godaron delvers E tollé un vedél grass, e mazzálo, e nos magnaron alla ricca, e se la goderon del vers HallerJTh, FigliolProdigoBRA1832:145 (bra.); e) Ma l pere disc a suoi servidous: Jì delongo a tò l plu bel guánt, vestilo e meteie ite ntel deit l anel, e tireie ite i ciauzei. Ma ‘l pére diss a suoi servidous: Schí de longo a tó ‘l plu bel govant, vestílo e mettéje ite ‘n tel deit l’anel, e tiréje ite i tgiauzéi. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); f) Y do n valgun dis chësc fi plu jëunn s’à tëut si roba, y se n ie jit te n paesc dalonc I do ‘n valgung dis chesc fi plù yeun s’ ha teut si roba, i sen ie yit t’ n pavisc dalontsc Anonim, PezFiProdigo1835*-1913:130 (grd.); g) Ma chëst fi plu joven davò ceze temp l à tout el fato suo, e l se n é jù nte n paisc forestier dalonc. Ma cast fì plu ŝoven duò cieze temp l’à tòut el fatto suo, e ‘l sen’ è giù ‘nt’ un païs forestièr da loncc. DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:258 (fod.); h) Poche dì dapò el fiol pì śoven ‘l à tolesc duto el fato so, e s’in é śù dalonśe in un paes foresto Poche dì dapò el fiol pi zoven l’ha tolès dutto el fato so, e si ne zù da lonze in un paès foresto ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); i) l’à sapù fei ra fegura / da conosce, se l’é dreto: / Tol ra zedola e fesc finta / d’esse duto ingramazà l’a sapù fei ra fegura / da conosce, se l’e dreto: / Tòl ra zédola e fèsc finta / d’èse duto ingramaz̄à DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.); j) Sö lovunde düc impé, / Y tolunde le gote en man / A na viva a San Ciascian. Sou levunde duttg’ impè, / E tollunde ‘l gott’ in mang / A na viva a Sang Ciassang. DeclaraJM, MaringSopplà1878:3 (Badia); k) Töi chëstes perles, möta amabla, en paiamënt de tüa compasciun por me, y en capara de tüa fedelté Toui chestes perles, mutta amabile, in paiament d’tua compassiung pur mè, e in caparra de tua fedeltè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:25 (Badia); l) "No", dij la uma, "al é pieries", se pliëia a n cöie zacotantes: "Töi mo cërcia." "No, " disc’ la uma, "el è pěries, " sè plieia a ‘ng couie zaccotantes: "Toi mo ciercia." DeclaraJM, SantaGenofefa1878:47 (Badia); m) Mestia y cun düc en confidënza tolôra le mangé fora dla man Mest’ga e cung duttg’ in confidenza tolōla ‘l mangiè fora d’la mang DeclaraJM, SantaGenofefa1878:126 (Badia)
2 scegliere qualcuno per un ruolo, spec. sposare (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ pren[ 995 ] dere Ⓓ nehmen ◇ a) Sant Ujep, n bon laurant, / Che laurova mez debant, / Ulache l fova da zumpré / L tulovi a lauré. Sant’ Uſhep, n bon laurant, / Ke laurova mez debant, / Ulà ke l fova da zumprè / L tulovi a laurè. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) Va damanda bera Cristl, / Po sce l te darà pro, / Messerei mpo te tò, / Tu ne des mpo no do Va damanda bera Kristl, / Po she l te darà pro, / Messerei mpo te to, / Tu ne des mpo no do. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.); c) Po vën Stina su per scela, / Po damandel: Cara bela / Ues’a l tò y ues l avëi? Po vën Stina super shela, / Po damandel: Kara bela / Vues tel to i vues l avëi? PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:60 (grd.); d) O nobl Signur Vicare, respogn le vedl, sce mia fomena n’orova un che bevess con les alces, sce dòvela tó n alcun. O nobl Signur Vicare, respogn le vedl, ŝe mia fomena ‘ǹ orova uǹ che bevess coǹ les alçhies, ŝe dovela tó ‘ǹ alcuǹ. DeRüM, VizBëire1833-1995:275 (MdR); e) Bëin, bëin, mo pro i soldas ne devënta n tal impone nia, porćì che, sco i à aldì, an ne tol ch’i fis di signurs e di gragn. Bëiǹ, bëiǹ, mo prò i soldas ne devënta ‘ǹ tal impò ne nìa, porçhì che, sco j’ha aldì, aǹ ne tol ch’i fis di Signurs e di gragn. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:268 (MdR); f) Ince de Moidele mia so, / Ál dit chël sior degan / Ara l’á dadio pö orü tó / Chël Jan dal Pech co ne fej pan. Ingiö dö Miodölö mia só / Al ditt chel sior Dögang / Ara la da dio pō orü tō, / Chel Schang dal pöch co nö fösch pang. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.); g) gé no merite più de vegnir chiamà vosc fi, ma ve pree de me tor per un de vesc famees ge no mèrite plu de vegnir clamà vos fi, ma ve prèe de me tor per ung de vos famèes SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); h) Iö ne sun plü dëgn d’ester tlamé (nominé) osc fi, toleme demó sö sciöche un d’üsc fanc. ieù ne sung plèu dagn d’ester tlamè (nominè) osc fi, tolèmme demò seù sùcche ung d’osc fancc. FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:248 (Badia); i) no son pì degno, che me ciamade vosc fiol, toléme come un vosc famei no son pi degno, che me ciamade vos fiol, toleme come un vos famei ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); j) No son plu degno d’esser clamé vost tosat; ma ve preie, che me toleibe come un de vosc fameis! Non son plu degno d’esser clamè vost tosàt; ma ve preie, che me tolleibe come ung de vos fameis! DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); k) Viva! viva el nosc bon vecio! / Chel ch’El disc, el voron fei! / Voron tuoiselo par specio / Dute cuante, e pize e grei. Viva! viva el nosc’ bon vec’io! / Chel ch’El dis, el voron fei! / Voron tuoiselo par spec’io / Dute quante, e pize e grei! ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); l) L paur l à tëut, y l à metù a vardé i purciei. ‘L paur l’hà tout, y l’hà mettù a vàrdè i purĉöi. VianUA, FiProdigo1864:192 (grd.)
3 portare via, privare, lasciare privo di qualche cosa (gad., grd. F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. P/M 1985; Ms 2005, amp. C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ togliere Ⓓ wegnehmen ◇ a) I madiés via de daante / de tuói al Chino i à śà provà I madiés via de davante / de tuói al Chino i a za provà DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); b) E po i tol ai poerete / Chera fre che i à dà el comun E pò i tòl, ai poerete / Chera frè, che ià da el comun Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:20 (amp.); c) O benedëta nosta s. religiun, ëra sora é capaze d’i tó la crudelté ai lus y ales laurs! O benedetta nosta s. Religiung, ella sora è capaze di tŏ la crudeltè ai lŭs e alles laurz! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:30 (Badia)
4 sottrarre oggetti o denaro di proprietà altrui, con astuzia, sotterfugio e inganno (gad. F 2002, grd. R 1914/99, MdR) Ⓘ rubare Ⓓ stehlen ◇ a) Infin a tant ch’ël â de sü grosc, se mangiavel via chi a l’osteria, e spo che chisc fova finis, metòvel man d’i n tó inće a la fomena. Infiǹ a tant ch’ël â de sü groŝ, se mangiavel via chi a l’osteria, e spò che quiŝ fova finis, mettovel maǹ d’i ‘ǹ tó inçhie a la fomena. DeRüM, VizBëire1833-1995:274 (MdR)
5 ricevere come retribuzione per una prestazione (grd.) Ⓘ prendere Ⓓ erhalten ◇ a) I primes a tò l paiamënt fova chëi, ch’ova laurà mé n’ëura I primes a tò ‘l pajàmënt fòa chëi, ch’òva laurà më un’ ëura VianUA, LaurancVinia1864:194 (grd.)
6 ricevere, ottenere (in opposzione a dare) (MdR) Ⓘ prendere Ⓓ nehmen ◇ a) An à da savëi, che chëst prô fô per ater plü tost avare, e ch’ël i plajova plü a tó ch’a dè. Aǹ ha da savëi, che quest pró fô per atr plü tost avare, e ch’ël i plaŝova plü a tó ch’a dè. DeRüM, CorpSant1833-1995:276 (MdR)
la tò 1 (gad. DLS 2002, MdR) Ⓘ prenderla, accettarla Ⓓ akzeptieren, annehmen ◇ a) Intant messunse mefo la tó da la man d’Idie, sco ël i plej de nes la menè. Iǹ tant messunse meffo la tó da la maǹ d’Iddi[e], seo ël i pläŝ de ne[s] la menè. DeRüM, Poste BëinDormì1833-1995:257 (MdR) 2 (amp., MdR) Ⓘ prenderla Ⓓ (mit einer Situation) umgehen ◇ a) Finis chisc, pòl gnì a ćiasa e vire comodamënter, intant che le püre ne sà co la tó, jache por le lavur n’él plü dërt adatè e sënza n’àl nia de le fat so. Finìs quîŝ, pol gnì a çhiasa e vire comodamëntr, intant che le püre ne sa cò la tó, ĝiacche por le lavur n’él plü dërt adattè e sënza n’hal nia de le fat sò. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263 (MdR); b) Voi mo vede, se i ra ciato, / se ra tolo del bon ves, / se zaario, se son mato, / come al dito del paes. Voi mo vede, se i ra ciato, / se ra tòlo del bon vès, / se z̄avàrio, se son mato, / come al dito del paés. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.) ◆ se la tò ciau-

da (grd. F 2002, MdR) Ⓘ prendersela troppo Ⓓ zu sehr zu Herzen nehmen ◇ a) Iö à porchël bëin inće iö da fà, e da festedié assà, mo iö ne me la tole pa tant ćialda iö canche iö pënse, che inultima él bëin de bot tüt un. J’ha porquël bëiǹ inçh’ jeu da fà, e da festedié assà, mó jeu ne me la tòle pa tant çhialda jeu quanch’ jeu pënse, ch’iǹ ultima él bëiǹ de bòt tüt uǹ. DeRüM, BunDéJanDomëne1833-1995:242 (MdR) ◆ se tò (gad., grd. F 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, MdR) Ⓘ rubare Ⓓ stehlen ◇ a) Desëin, se pënsel, vôi pa odëi, ci che chësta crusc pò, e mët man a se tó i grosc. De tant ch’ël s’i tolô, dijôvel: "Pàrete crusc, pàrete crusc!", mo la crusc ne se parava, e insciö se tòlel i grosc e s’en và a l’ostaria. Desëiǹ, se pënsel, voi pa odëi, çhì che questa cruŝ pò, e mëtt maǹ a se tó i groŝ. De tant ch’ël s’i tolô, diŝòvel: "Pàrete cruŝ, pàrete cruŝ!", mó la cruŝ ne se parava, e insceu se tolel i groŝ e s’eǹ va a l’osteria. DeRüM, VizBëire1833-1995:274 (MdR); b) Chel pere Tomas de Cuz l jìa valch outa d’invern a se tor n stroset de legna, per se la vener. Na uta i ge à tout l stroset e la legna e i ge à sequestrà dut. Kel pere Tomas de Kuz l žia valk outa d’invern a se tor ‘n stroz̄ét de legna, per se la vener. ’Na uta i je ha tout l stroz̄ét e la legna e i je ha sequestra dut. BrunelG, TomasKuz1861:1 (bra.); c) denanche se fá valch a os, messarál pa me tó la vita a me. denanche s’ fa valc a os, m’ssarāle pa m’to la vita a mè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:94 (Badia) ◆ se tò dant (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ proporsi, prefiggersi Ⓓ sich vornehmen ◇ a) ve damande umilmënter perdonn, y me tole fermamënter dant, cola vosta santa grazia de me schivé da duc i picëi ve domande umilmënter perdon, i me tolle fermamenter dant, colla vosta santa grazia de me schkive da dutg i pitziej RungaudieP, LaStacions1813-1878:88 (grd.); b) almanco por se consolé de süa möia, se tolera dant d’orëi rebeché la meseria dl Re almanco̮ po̮r sẹ co̮nso̮lé dẹ süa mo̮ja, sẹ to̮llẹla dant d’o̮rai rẹbẹcchè la mẹseria d’l Re PescostaC, DecameronIXBAD1875:652 (Badia) ◆ se tò soura 1 (gad. P/P [ 996 ] 1966, grd. L 1933; F 2002, fod.) Ⓘ assumersi un incarico Ⓓ einen Auftrag übernehmen ◇ a) N pitor s’à tout soura de pituré doi omi (omeni), che ava litighé deberiada Uŋ pitor se ha tout soura de pituré doi omi (omeni), che ava litighé deberiada PlonerM, Erzählung2FOD1856:25 (fod.) 2 (gad.) Ⓘ prendersi a cuore Ⓓ sich zu Herzen nehmen ◇ a) Berta, che de catordesc agn ê jüda a la vijité te porjun, y por gauja, che chësta ê stada l’unica porsona, che s’ un â tut sura de süa desgrazia Berta, che d’catordesc’ angn’ ē juda alla vijitè te pr’jung, e pur gausa, che chesta ē stada l’unica p’rsona, ch’s’ n’ā tutt sura d’sua desgrazia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:107 (Badia) ◆ tò ca 1 (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ accingersi Ⓓ darangehen ◇ a) Tuë tu ca y fé nsci: / Canche l leva da duman, / Va y bossi la man! Tue tu ka i fe nshi: / Kanke l leva da duman, / Va i bossi la man! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.); b) Iu tolarà ca y jarà da mio pere, y i dijarà: Pere iu à fat pićé en ci, y dan te. Jö torá ca, e shará da mi père, e i dirá: Père iö ha fát pitgiö in tschil, e dang té. HallerJTh, FigliolProdigoMAR1832:140 (mar.) 2 (gad. P/P 1966, grd. F 2002) Ⓘ prendere (qua) Ⓓ hernehmen ◇ a) Y tolede ca chël videl gras, y tolele ia E tolléde cà chal videl gras, e tolléle ia HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:140 (Badia) ◆ tò fora 1 (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ togliere, estrarre, prelevare Ⓓ herausnehmen ◇ a) Prëia la Berbora, ch’ara te dëides n püch, / Porcí [che] la dotrina ne pón ma tó fora de füch. Preja la Berbora, ch’arra të deide in puc, / Portgila dottrina ne pong ma tò fora dë fuc. PezzeiJF, MCamploj1819-2010:197 (Badia); b) Oh! ce roste de vedel / pies de spezies, de vontura, / chʼ a i toi fora de fornel, / s’à da bete cuatradura. Òh! ce roste de vedèl / piés de spèz̄ies, de vontura, / c’ a i toi fòra de fornèl, / s’a da bete quatradura. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.); c) Sce ulëis tlo fumé tabach, messëis tò la pipa ora de bocia! Ŝe ulëis tlò fumè tabàch, muessëis tò la pipa òra de botgia! VianUA, FuméTabach1864:197 (grd.) 2 (gad., fas. R 1914/99; DA 1973; DILF 2013, amp.) Ⓘ eccettuare Ⓓ ausschliessen ◇ a) Ma de duta chera armentes / tolon fora ‘l Begontina, / che là pede chi segrentes / s’el pó dì fior de farina. Ma de duta cher’ armentes / tolón fòra ʼl Begontina, / che la pède chi segrèntes / s’ el po di fiór de farina. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.); b) I consonanc sona sciöche tl talian, tolon fora le c, che dan e sona tsch todësch I consonanti sona sceoucche t’l taliang, tolando fora ‘l c, che dang e sona tsch todesc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:III (Badia) ◆ tò ju 1 (grd. L 1933) Ⓘ togliere Ⓓ abnehmen ◇ a) Gejù vën tëut ju dla crëusc. Giesu veng tout shù della crousch. RungaudieP, LaStacions1813-1878:92 (grd.) 2 (amp.) Ⓘ ridurre Ⓓ verringern ◇ a) De i tuoi śo al farmazista, / Almanco in parte el salario, / E cancelalo da ra lista / De chi che à onorario. Dei tuoi zó al Farmazista, / Almanco in parte el salario, / E cancellalo dara lista / De chi che á onorario. Anonim, Monumento1873:2 (amp.) ◆ tò su 1 (gad. V/P 1998, grd. F 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002) Ⓘ assumere Ⓓ einstellen ◇ a) Pere, é ufendù l ciel, y vo; ne son plu dëni de vester tlamà vosc fi; tulëme su per un de vosc aureies. Pere, è uffendù l’ciel, i vo; ne song plu degne de vester tlamà vosc fi; tuleme su per un de vosc aureies. Anonim, PezFiProdigo1835*-1913:131 (grd.); b) Finalmënter ie ël jit da n paur, y l à petlà, che l ulëssa tò su per fant. Finalmenter jè ël s̄it dàŋ paur, y l’hà pëtlà, chël ulèss tò su per fànt. VianUA, FiProdigo1864:192 (grd.) 2 (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ raccogliere, sollevare Ⓓ aufheben ◇ a) E coscì chest fi più jon dò zeche dis l’à tout sù la sia robes, e l’é se n jit E così chest fì plu jong doò seche dis l’ha tout su la sia robes, e l’è sin git SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:245 (caz.); b) Ogneun aea te so man, / Un n legn, l’auter n ram, / Un n pal, l’auter n sas, / Che l’aea tout sù da bas. Ognun áea te so man, / Un ‘n legn, l auter n ram, / Un ‘n pal, l auter n sas, / Ke l aéa tout su da bas. BrunelG, MusciatSalin1845:3 (bra.) 3 (fas., fod., amp.) Ⓘ accingersi Ⓓ darangehen ◇ a) cotanta servitù en cèsa de mi père à pan che ge n vanza, e gé son chiò mez mort da la fam; oh! gé tolaré sù e me n jiré da el co tanta servitù in cièsa de mi père ha pang che ghièn vanza, e ge song clò mez mort dalla fang; oh! ge tollarè su e m’in girè da el SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); b) ah! voi toi su, e śirei da el e direi: Pare, ió éi ofendù Dio e anche vos, no son pì degno, che me ciamade vosc fiol ah! vòi toi sù, e zirei da el e direi: Pare, iò hei offendù Dio e anche vos, no son pi degno, che me ciamade vos fiol ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); c) Oh! me tolarè su, jirè a cesa, e dirè a mio pere: Mio bon pere! Mi è ofendù Idio, e è ofendù ence vos. Oh! me tollerè sù, girè a ciesa, e dirè a mio père: Mio bom père! Mi è offendù Iddio, e è offendù ‘ncie vos. DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.) 4 (gad., grd., amp.) Ⓘ accettare un lavoro Ⓓ eine Arbeit aufnehmen ◇ b) N moler á tut sö n de a deponje dui omi, chi co â na litiga tra d’ëi N moler á tut sö n de a deponjer dui omi, chi co â na litiga tra d’ëi PlonerM, Erzählung2MAR1856:24 (mar.); c) Un pitor ‘l aea un dì tolesc su da piturà doi litigantes Un pittor ‘l aveva un di toleŝ sú da pitturá doi litigantes PlonerM, Erzählung2AMP1856:24 (amp.); a) N moler à tëut su n di a depënjer doi uemes, che ova na litiga tra ëi Ung moler a tœut su ung dì a depœncher doi vuemes, kœ avòva una litiga tra œi PlonerM, Erzählung2GRD1807:45 (grd.) ◆ tò via (gad., grd. L 1933; F 2002) Ⓘ uccidere, macellare Ⓓ töten, schlachten ◇ a) Y tolede ca chël videl gras, y tolele ia, y mangiunde, y stunde de bona vëia. E tolléde cà chel videl gras, e tolléle ia, e mangiunde, e stunde de bona vöja. HallerJTh, FigliolProdigoMAR1832:140 (mar.)
.

(grd., fod., LD) ↦ tò.

(gad., mar., Badia) ↦ tu.

toalar (bra.) ↦ toalé.

toalé Ⓔ deriv. di toal (MEWD 2005, 219) 6 1845 toalár (BrunelG, MusciatSalin1845:12)
fas. toalèr bra. toalar
v.intr. Ⓜ toala
cadere, precipitare rotolando (fas.) Ⓘ ruzzolare Ⓓ hinunterkollern ◇ a) Se no voi lepe e bastonade / Colpes, legnade e forade, / Cognaré bel, bel trotar / A costa de toalar. Se nò voi lepe e bastonade / Kolpes, legnade e forade, / Kognarè bel, bel trotár / A kosta de Toalár. BrunelG, MusciatSalin1845:12 (bra.).

toalèr (fas.) ↦ toalé.

Tobia 6 1879 tobía̤ (RifesserJB, Spies1879:108)
grd. Tobia
antrop.
(grd.) Ⓘ Tobia Ⓓ Tobias ◇ a) N paur ie jit cun si pitl fi Tobia sun si ciamp a udëi, sce la blava ie prësc madura. m páur íe žit kuŋ si pitl fi tobía̤ suŋ si txamp a̤ udái, š’ la̤ bláva̤ íe pra̤š’ ma̤dúra̤. RifesserJB, Spies1879:108 (grd.).

Tobia (grd.) ↦ Tobia.

tobià (fas., bra.) ↦ tablé.

tocà (col.) ↦ toché.

tocà † (amp.) ↦ toché.

tocar (bra., moe.) ↦ toché.

tocé Ⓔ *TUCCĀRE ‹ celtolat. TUCCA (Gsell 1999b:235) 6 1844 tocia [ 997 ] 2 3 (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113)
gad. tocé mar. toćé Badia toćé fas. tocèr bra. tociar moe. tociar fod. tocé amp. tociar LD tocé
v.tr. Ⓜ tocia
1 comprimere fortemente (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fas. A 1879; Mz 1976; DLS 2002, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ schiacciare Ⓓ drücken, pressen ◇ a) Cun döt ch’al ê le malfatur te porjun, á le conte tocé le müs tles mans y pitâ por la perdita mai plü da refá Condutt ch’el ē ‘l malfattore in te p’rjung, à ‘l conte tocciè ‘l mus tles mangs e pittā pur la perdita mai plou da r’fà DeclaraJM, SantaGenofefa1878:88 (Badia)
2 sentire con la mano o con un’altra parte del corpo (fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002) Ⓘ toccare Ⓓ berühren ◇ a) Fora anche el mostra i dentes / Ogni fre ch’el ven tocià / Benché el vade de frecuente / Par ra jejes a śirà. Fόra anche el mostra i dentes / Ogni frè ch’el ven tocciă / Benché el vade de frequente / Par a geges a zirà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:34 (amp.)
3 fig. discutere, esporre, sviluppare un tema, un argomento (amp.) Ⓘ trattare Ⓓ behandeln ◇ a) De dì poco; che mangare / me podesse sbramosà! / ma parbìo sun zerte afare / no me fido de tocià. De di poco; che mangare / me podese sbramozà! / ma parbìo sun z̄èrte afare / no me fido de tocià. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.)
v.intr. Ⓜ tocia
avere relazione o pertinenza, concernere (amp.) Ⓘ riguardare Ⓓ betreffen, angehen ◇ a) ch’i no guze i marzelasc, / parché a lore no ghin tocia. ch’i no guz̄e i marz̄elàsc, / parché a lore no gh’in tocia. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.).

tocé (gad., fod., LD) ↦ tocé.

toćé (mar., Badia) ↦ tocé.

tocèr (fas.) ↦ tocé.

toch1 Ⓔ it. tocco (EWD 7, 118) 6 1763 roti n’toc ‘allido’; toch (o apert.) ‘frustum’ (Bartolomei1763-1976:95; 103)
gad. toch mar. toch Badia toch grd. tòch fas. tòch caz. tòch bra. tòch fod. tòch amp. toco LD toch MdR toch, toco
s.m. Ⓜ toc
1 porzione di dimensioni variabili di un materiale solido (gad. B 1763; A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ pezzo Ⓓ Stück ◇ a) Chilò en avëise n toch de la miù cualité. Quilò eǹ avëise ‘ǹ toc de la miù qualité. DeRüM, CiAvessesGën1833-1995:245 (MdR); b) no n’aea più ciarn, ma el sin à taà sobit n tòch ju da na chessa e l ge l’à dat. non aöa più tscharn, mô öl sin a taà subit un tok schu dönô chösô ö öl göl a dat. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:11 (bra.); c) con n calamèr e n toch de papier bianch te na man, e na pena te l’autra. con un calamér e un toch de papier bianch tena man, e una pena tell’autra. IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); d) Sot a n ciadortl de peció ára ciafé na röta dër bel inzinciorada da barbücia blancia ghela y foscia, ara la rump en dui toc desvalis y i liëia cun na rama Soutt a ‘ng ceadōrt’l d’pecceŏ alla ceaffè na rŏuta der bell inzinzorada da barbuzza blancia ghēla e foscea, ella la rump in dui tōc’ desvalīs e i lieia cuna rama DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36 (Badia)
2 in riferimento a persona o oggetto, per metterne in rilievo determinate qualità (fas., MdR) Ⓘ pezzo Ⓓ Stück ◇ a) Ah vos sëis inćiamò inte let, toco de frat. Ah vos sëis inçhiamò inte lett, tocco de frad. DeRüM, InciamòInteLet1833-1995:247 (MdR); b) O toco de maladët!! O tocco de maladët!! DeRüM, Perdicadù1833-1995:282 (MdR); c) Se un dijessa mal de voi: mincion / Matolge, flentes, descreanzà / Gnoch, tòch de asen, desbocià / Ge dijesse, e scoderzon. S’ un dixess mal de voi: Mentgiong / Mattolge, flentes, descreanzà / Gnoch, toch de asen, desbotgià / Ge dixesse, e scodertzong. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254 (bra.); d) la l’à menà te n’autra cambra delaìte che la era amò n tòch più bela che la pruma. la l a menà te un autra kambra de la ite, ke l era amò un tok più bela ke la pruma. BrunelG, Cianbolpin1866:6 (caz.)
en toc (gad.) Ⓘ a pezzi Ⓓ in Stücke ◇ a) intan mëtel la man sön na bisca da tosser, che sofla, s’ingropa en mile rodes, l’astrënj y le scherza zënza dé do, cina ch’ara ne l’á fat en toc intang mett’l la mang souna bisca da tosser, ch’soffla, s’ ingroppa in mille rōdes, l’astrenc’ e ‘l scherza zenza dè dŏ, cina ch’ella nel l’à fatt intōcc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:124 (Badia) ◆ ester dut n toch (gad.) Ⓘ essere tutt’ uno Ⓓ eine Einheit bilden ◇ a) jënt a ciaval, ch’i fajô la medema impresciun, che a chi popui salvari, che l’odô la pröma ota, y cherdô che l’om y le ciaval foss döt n toch jent a ciavāl, ch’i fajō la m’demma impressiung, che a chi popoli salvari, che l’udō la pruma ŏta, e cr’dō che l’om e l’ciaval foss’ dutt ung toc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:100 (Badia) ◆ jì en toc (gad., grd. F 2002, fas. DA 1973; DILF 2013) Ⓘ rompersi Ⓓ zerbrechen, kaputt gehen ◇ a) Ió volesse orc e gnoches / Senó l’orghen va en toches. Io volössö ôrtsch e gniôches / Senò l’ôrgen va in tôches. ZacchiaGB, CianzonSonador1858-1995:164 (bra.); b) Ël s’á dé forza, che le cör ne s’é rot dal dolur, Ël se conzed ’ci la forza, ch’al ne vais en toc ala gran consolaziun. El s’à dè forza, che ‘l cour nè s’è rott dal dulur, El sè conzede ci la forza, ch’el nè vade in tocc’ alla grang consolaziung. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:114 (Badia) ◆ n

toch 1 (amp.) Ⓘ un pezzo Ⓓ ein Stück ◇ a) outre doi in éi ciatà pì inze un toco / che i r’ava del Comun e i bestemaa / pi in inze ancora m’inpedisce i pasc / un outro cioco destirà śo bas. outre doi in éi ciatà pi inže un toco / che i r’ ava del Comun e i bestemaa / pi in inže ancora m’impedisce i pash / un outro cioco destirà zo baš. DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.) 2 (fas.) Ⓘ molto Ⓓ ein Stück ◇ a) te n moment l’é te chel post che l vel. E l sgola n toch più prest che l’ègua. te nn moment l è te kel post, ke l vél. E el sgola un tok più prest ke l egua. BrunelG, Cianbolpin1866:14 (caz.).

toch (gad., mar., Badia, LD, MdR) ↦ toch1.

toch2 Ⓔ derivato dall’uso avverbiale di toch ‘porzione di dimensioni variabili di un materiale solido’ (Gsell 1999b:235) 6 1838 totgia f. (AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134)
gad. toch mar. toch Badia toch grd. toch fas. toch fod. toch amp. toco LD toch MdR toch
agg. Ⓜ toc, tocia, toces
caratterizzato da una più o meno apprezzabile abbondanza adiposa (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986, LD DLS 2002) Ⓘ grasso Ⓓ dick ◇ a) Ci bi edli lominusc ch’al á, le frunt cotan nët, lëde da pasciuns, y les massëdles toces Ci bi oudli luminusc’ ch’el à, ‘l frunt cutang nett, lede da passiungs, e les maselles tŏccies DeclaraJM, SantaGenofefa1878:42 (Badia).

toch (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., LD, MdR) ↦

toch2.

tòch (grd., fas., caz., bra., fod.) ↦ toch1. [ 998 ]

toché Ⓔ it. toccare ‹ *TOCCĀRE (EWD 7, 116) 6 1763 ilà tiche ‘tango’ (Bartolomei1763-1976:83)
gad. toché mar. toché Badia tochè grd. tuché fas. tochèr caz. toché bra. tocar moe. tocar fod. toché col. tocà amp. tocà † LD toché MdR tochè
v.tr. Ⓜ toca
1 sfiorare, premere o sentire con la mano o con un’altra parte del corpo (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005;, amp., LD DLS 2002) Ⓘ toccare Ⓓ berühren ◇ a) Cie gauja iel, che me toma ora duc i dënz? Seniëura, respuend l dutëur, percie che i tuchëis massa suvënz cun la lënga. Tgiœ gauscha j’œl, kœ me toma ora dutg i dænts? segniœura, respuend l’dutœur, pertgiœkœ i tukæis massa suænts cun la lenga. PlonerM, Erzählung3GRD1807:46 (grd.); b) Al odô bel tres chël ciaval: col ce tocâl sön ciampaní prësc le ial! Al vijoa bel tres chël ćiaval: col će tocável sön ćiampaní prëst l’gial! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia); c) L fariseo y autri cialova pro, y se n fajova marueia, che Gejù se lascia tuché da na publica piciadëura. ‘L Faris̄o ed àutri tgelòva prò, y sën fas̄òva maruoja, che Ges̄ù së làŝa tucchè da na publica pitgiàdoura. VianUA, Madalena1864:193 (grd.)
2 fig. colpire emotivamente, commuovere (gad.) Ⓘ toccare fig.Ⓓ berühren fig. ◇ a) Al se vega, al se möi, an l’alda dalunc / Al scomöi, al toca, al taia, al punj / Te düc i cörs che devoc ascotëia Al se vega, al se möj, ang l’alda da lunts / Al scommöi, al tocca, al taja, al punts / Te dütg i cörs che devotg ascotája PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
v.intr. Ⓜ toca
1 capitare, accadere come per caso, venire in sorte (gad., fas. R 1914/99, fod. Ms 2005) Ⓘ toccare Ⓓ zustoßen ◇ a) En chël momënt, ch’al te tocará caji strambi In chel moment, ch’el tè toccarà casi strambi DeclaraJM, SantaGenofefa1878:5 (Badia); b) N colp, o na desgrazia da fá plü me ne ne s’essel podü toché por nosta ciasa ducala Ng colp, o na desgrazia da fa plou mè nenne s’ess’l pudù tocchè pur nosta ciaſa ducale DeclaraJM, SantaGenofefa1878:113 (Badia)
2 spettare come diritto o dovere o per turno, precedenza (gad., grd. F 2002, fas. DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986, MdR) Ⓘ toccare, spettare Ⓓ obliegen, gebühren ◇ a) Pere dáme la pert dla facolté, che me toca Père dáme la pert d’la facoltè, che me tocca HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); b) Pere! Dame mi pert de bëns, che me toca. Pére! Dáme mi pert de béins, che me tocca. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); c) Pare! dame la part de la eredità, che me toca Pare! dáme la part della ereditá, che me tocca HallerJTh, FigliolProdigoBRA1832:144 (bra.); d) Pere! déme mia pert, che me toca a mi. Pére! déme mia pert, che me tocca a mi. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); e) Déssel pa dagnora tochè a le püre, ći ch’é de fadia e che ne plej ai rić? Dessl pa dagnóra tocchè a le püre, çhi ch’é de fadìa e che ne pläŝ ai riçh? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:262 (MdR); f) Chëst castighe n’à sigü nia de deletó; mo ël ne toca a d’atri ch’ai dërt ri e malfaturs. Quest castighe n’ha sigü nia de delettó; mó ël ne tocca ad atri ch’ai dërt ri e malfaturs. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:267 (MdR); g) l’à preà so père, che l ge dajesse la sia pèrt, che ge tochèa l’ha preà so père, che ‘l ghiè dasèzza la sia pèrt, che ghiè tocchèa SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:245 (caz.); h) Pare dajéme ra me parte de ra roba, che me toca. Pare dagème ra me parte de ra roba, che me tocca. ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); i) No, mi caro fi (respogn Genofefa) a te te tochel de sté plü dî sön chësta tera No, mi caro fì (respogn’ Genofefa) a tè t’ tocch’l d’ste plou dì soung chesta terra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:64 (Badia)
3 essere tenuto o costretto a qualche cosa (gad., fod., MdR) Ⓘ toccare Ⓓ müssen ◇ a) Cotant me tóchel da ves dè? / Ël fej iüsta caranta reinesc. Cotant me tocchel da ves dè? / Ël feŝ jüsta quaranta rëineŝ. DeRüM, CotagnDeBrac1833-1995:246 (MdR); b) Mo ci moca / sc’ ara i toca / ai mituns da jí / debota a dormí Mo ći moca / sc’ ala i toca / ai mituns da jì / d’bota a dormì PiccolruazA, Scassada1848-1978:69 (Badia); c) Ne tocarà avè pazienza e combinà le cose a la meio coi confinanti. Ne toccarà avè pazienza e combinà le cose alla meio coi confinanti. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); d) Por ne n’avëi da fá ater co abiné früc salvari, y chirí raisc, i tocâl gonot a sté sentada ores dan la grota Pur nen avei da fà at’r ch’abinè fruttg’ selvari, e chirì raìsc’, i toccāle gonot a stè sentada ores dang la grotta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:38 (Badia)
4 avere relazione o pertinenza, concernere (grd. F 2002, fod. Ms 2005, MdR) Ⓘ riguardare Ⓓ betreffen, angehen ◇ a) Ël ne me desplej porchël nia, mo porćì che toca le maridé… Ël ne me despläŝ por quël nìa, mò porçhi che tocca le maridé… DeRüM, MaridéPüchTëmp1833-1995:239 (MdR)
p.p. come agg.
centrato, colto (gad.) Ⓘ colpito Ⓓ getroffen ◇ a) Le conte ê resté sciöche toché dal tarlí, en dübe sc’ al ciauriâ, o sc’ al ê verité dan i edli L conte ē r’stè sceoucche tocchè dal tarlì, in dubbio s’el ceauriā, o s’el ē veritè dang i oudli DeclaraJM, SantaGenofefa1878:91 (Badia).

toché (gad., mar., caz., fod., LD) ↦ toché.

tochè (Badia, MdR) ↦ toché.

tochèr (fas.) ↦ toché.

tociar (bra., moe., amp.) ↦ tocé.

toco (amp., MdR) ↦ toch1.

toco (amp.) ↦ toch2.

todesch Ⓔ THEOTISCUS (da got. thiudisko) (EWD 7, 195) 6 1763 todaesch ‘teotiscus’ (Bartolomei1763-1976:103)
gad. todësch mar. todësch Badia tudësch grd. tudësch fas. todesch caz. todesch bra. todesch moe. todesch fod. todësch col. todesch amp. todesco LD todesch MdR todësch
agg. Ⓜ todesc, todescia, todesces
relativo ai paesi e alla lingua tedeschi (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ tedesco Ⓓ deutsch ◇ a) Y eco che la marënda fova vënta, pra chëla che ie pa cumparì ënghe de bona fanziëutes fates ala tudëscia. Ed ecco che la mërenda fòa vënta, prà chëlla chë jè pa cumpari anche de bòna fanzioutes fattes alla tudeŝa. VianUA, DoiUemes1864:198 (grd.)
s.m.f. Ⓜ todesc, todescia, todesces
persona di madrelingua tedesca (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ tedesco Ⓓ Deutscher ◇ a) una bela signora col ciapel vert a usanza dei todesć e con un restel unô bellô siŋorô col tschapel vört a usanzô dei todöscht ö con un röstel ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:3 (caz.); b) Ntant che ëi ie te sta rujeneda vëija ëi unian ncontra doi tudësc fuman ta- [ 999 ] bach. Intàŋchè ëi jè te sta rusnèda vëisa ëi ugnàŋ incontra doi Tudèŝ fumàŋ tabàck. VianUA, DoiUemes1864:197 (grd.); c) benedeti i todesch, almanco na gran part de la bassa popolazion la pensa così. benedetti i Todeschi, al manco una gran part della bassa popolazion la pensa così. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); d) Se capisce che a fei rimes / Un todesco el t’à dià / Se conosce a bela prima / El so modo de rimà. Se capisce che a fei rimes / Un todesco el tà diă / Se conosce a bella prima / El sò, mòdo de rimá. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:26 (amp.); e) Demá, gnide düc canc, da Suramunt y ladins, / Gherdënes, todësc, passede i confins De ma gnide dütg cantg, da Suramunt e Ladings, / Gherdánnes, Todáss, passede i confings PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia)
s.m. Ⓜ todesc
lingua della germania, dell’austria, di parte della svizzera e altre zone limitrofe (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. F 2002, fas. Mz 1976; DILF 2013, fod. Ms 2005, amp. C 1986, MdR) Ⓘ tedesco Ⓓ Deutsch ◇ a) Tö t’as imparé a lí bel todësch / Y bel talian. Tö t’ haas imparè a lí bell todeschc / Ë bell taliang. PezzeiJF, GMiribung1819-2010:199 (Badia); b) Po dirala bën bel plan / Per tudësch o per talian: / Ja, ja, fürwahr! / San Balaran! Po dirala bën bel plan / Per tudësk o per talian: / Ja, ja, fürwahr! / San Balaran! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.); c) En calonia de Moena a desch / Se rejonaa ora per talian / Ora valch per todesch / E ora ence per fascian In calonia de Moena a desch / Se resonaa ora per Talian / Ora valch per Todesch / E ora encie per Fassang PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:261 (bra.); d) Ël é n te’ bel jonn, bëin fat; ël é tant da savëi fà in tütes les cosses, ël sà tant bëin lì e scrì todësch e talian, e dërt bëin fà cunć. Ël é ‘ǹ tä bel ĵon, bëiǹ fat; ël é tant da savëi fa iǹ tüttes les cosses, ël sa tant bëiǹ lì e scri todësc e taliaǹ, e dërt bëiǹ fa cuntg. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:267 (MdR)
fora per i todesc (gad.) Ⓘ in territorio tedesco Ⓓ in den deutschen Ländern ◇ a) i ciavaliers fajô gonot cun ël na ciacia de porcí salvari, de cerfs, laurs, y lus; de te tiers êl inlaota assá fora por i todësc i cavalieri fajō gonot cung el na ciaccea d’purceì salvari, d’cerf, laurz, e luus; d’te tirz ēlle illaota aſsà fora pur i todesc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89 (Badia) ◆ Luesc todesc (gad.) Ⓘ Germania Ⓓ Deutschland ◇ a) Dopo che la löm dl Cristianejim â fat sparí les scurités dl’ idolatria en Germania - ti lüsc todësc - ára nia püch smorjelé i costüms groi de chëra jënt amanta dla vera Dopo che la lum d’l Cristianesimo ā fatt sparì les scuritès d’l’idolatrìa in Germania - in t’i lusc’ todesc’ - àla nia puc smorjelè i costumi grŏi de chella jent amante d’la verra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1 (Badia).

todesch (fas., caz., bra., moe., col., LD) ↦ todesch.

todësch (gad., mar., fod., MdR) ↦ todesch.

todesco (amp.) ↦ todesch.

tof Ⓔ TYPHUS ‹ τῦφος (EWD 7, 120) 6 1763 tof ‘foetus, odor’ (Bartolomei1763-1976:103)
gad. tof mar. tof Badia tof grd. tof fas. tof fod. tof col. stof amp. tofo LD tof
s.m. Ⓜ tofs
sensazione, trasmessa dall’olfatto quando viene a contatto con sostanze che disperdono molecole nell’aria (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ odore Ⓓ Geruch ◇ a) Chisc ghei é arnica, sënt ma ci bun odur, chësc ble é faidl salvare, á n tof sterch. chisc’ ghèi è arnica, sent’ ma ci bung odor, chesc’ blě e feid’l salvare, à ‘ng toff sterc. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:45 (Badia)
rie tof (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. F 2002) Ⓘ puzza Ⓓ Gestank ◇ a) spo, sigü de mia mort, dal ri tof da frat, che se spann por chësta grota, inlaota spo arbandonëia pö ma chësc desert spo, sigù d’mia mort, dal ri toff da frāt, ch’sè span pur chesta grotta, illaota spo arbandona pouma chesc’ deſert DeclaraJM, SantaGenofefa1878:64 (Badia).

tof (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ tof.

Tofana 6 1852 Tofana (ZardiniB, Rudiferia1852:1)
amp. Tofana
topon.
massiccio montuoso della catena delle dolomiti orientali, a ovest di cortina d’ampezzo (amp.) Ⓘ Tofana Ⓓ Tofana ◇ a) Ma ancuoi sci che i sćiopetea! / Ah! non élo gnanche bel? / Duto cuanto cijirea / Da Tofana a Crepedel! Ma ancuoi sì che i sciopetéa! / Ah! non elo gnanche bel? / Duto quanto cigiréa / Da Tofana a Crepedel! ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.).

Tofana (amp.) ↦ Tofana.

tofar (bra.) ↦ tofé.

Tofe 6 1819 Toffe (PezzeiJF, GTerza1819-2010:196)
gad. Tofe Badia Tofe bra. Tofol
antrop.
(gad., bra. R 1914/99) Ⓘ Cristoforo Ⓓ Christophorus ◇ a) Jöpl de Tofe, tö es sté pros, y dër valënt / por chësc me tlami dër contënt. Schöpl de Toffe, tö ës stë pross, ë dart valänt / Pör käscht më tlami där contänt. PezzeiJF, GTerza1819-2010:196 (Badia).

Tofe (gad., Badia) ↦ Tofe.

tofé Ⓔ deriv. di tof (EWD 7, 121) 6 1844 stofà (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113)
gad. tofé mar. tofé Badia tofè grd. tufé bra. tofar, tofèr fod. tofé col. stofà amp. stofà LD tofé
v.intr. Ⓜ tofa
mandare, spargere odore di qualcosa (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, bra. R 1914/99, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ odorare Ⓓ riechen ◇ a) Y spo a Pedraces, imper a Badia, / zënza bëre ega degun passa ia; ara tofa da solper y da üs frac Y spo a Pedraces, impêr a Badîa, / zënza bëir’ ega degun passa ía; / ala tofa da solper y da üs frać PescostaC, BonesEghes1858-1994:229 (Badia) ☟ puzé
v.tr. Ⓜ tofa
1 percepire con l’olfatto l’odore di qualcosa (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. F 2002, bra. R 1914/99, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ odorare Ⓓ riechen ◇ a) Cara jënt! N’i jide daimpró, / ló che le tofëis, oltesse inaó! Cara jëint! N’i jide damprò, lò ch’l’tofês, oltésse inaò! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:231 (Badia)
2 fiutare qualche cosa per sentirne l’odore (grd. F 2002, bra. R 1914/99, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ odorare, annusare Ⓓ beschnuppern, riechen ◇ a) Ci ch’intia a esse preśente, / ch’i se paghe de vardà, / che i parmete solamente / de sbaasse e de stofà Ci ch’intiv’ a èse prezènte, / ch’i se paghe de vardà, / che i parmete solamente / de sbavase e de stofà DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.).

tofé (gad., mar., fod., LD) ↦ tofé.

tofè (Badia) ↦ tofé.

tofèr (bra.) ↦ tofar.

tofo (amp.) ↦ tof.

Tofol (bra.) ↦ Tofe.

toi (amp.) ↦ tò. [ 1000 ]

tolar (amp.) ↦ toler.

tole (col.) ↦ tò.

toler Ⓔ dtir. Tåler (EWD 7, 123) 6 1807 toleri pl. (PlonerM, Erzählung4GRD1807:46)
gad. toler mar. toler † Badia toler grd. toler fas. toler caz. toler bra. toler fod. toler amp. tolar LD toler
s.m. Ⓜ toleri
moneta d’argento in uso fin dal secolo xv in alcuni stati della germania (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ tallero Ⓓ Taler ◇ a) Na muta jëuna, che ova ueia de se maridé, à giapà da si seniëura vint toleri per se fé la dota. Una muta schœuna, kœ avòva vuœja dœ se maridè, a tgiappà da si segniœura vint Toleri pœr se fè la dota. PlonerM, Erzählung4GRD1807:46 (grd.); b) aee n bel pé de manc e i é cognui vener per setanta toleres aöö un bel pö de mantsch ö i ö cognui vöner per settanta tôleres ZacchiaGB, DescorsFascegn1858*:2 (bra.); c) "Emben ma ge vel ence toleres apede, no demò vin!", disc Cianbolfin. "Nben mò ğe vel enče toleres apede, no demo ving!", dis Čanbolfin. BrunelG, Cianbolpin1866:10 (caz.)
taler.

toler (gad., Badia, grd., fas., caz., bra., fod., LD) ↦ toler.

toler † (mar.) ↦ toler.

tolp Ⓔ prelat. *TAL- (Gsell 1999b:236) 6 1860 tolpe pl. (DegasperF, CodaBadiote1860-2013:472)
caz. tolp amp. tolpo
s.m. Ⓜ tolps
1 paletto di sostegno della palizzata (amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ palo Ⓓ Pfahl
2 persona sciocca, senza agilità (caz., amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ stupido, persona maldestra Ⓓ ungeschickter Mensch, Dummkopf ◇ a) El Zardini, chera volpe, / ‘l ea el capo, ma in scondon / el menava chi outre tolpe / come un ciar par el temon El Zardini, chéra volpe, / ‘l eva el capo, ma in scondon / el menava chi outre tolpe / come un ciàr par el temon DegasperF, CodaBadiote1860-2013:472 (amp.); b) Eco, i mena anche ra volpe / Vecia, fin a śì al so luó / Par menà chi outre tolpe / Par el nas, come ch’i vó. Ecco, i mena anche ra volpe Veccia, / fina zì al so luò / Par menà chi autre tòlpe / Par el nas, come chi vò. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:35 (amp.).

tolp (caz.) ↦ tolp.

tolpo (amp.) ↦ tolp.

tomà (amp.) ↦ tomé.

tomada (gad., mar., Badia, fod.) ↦ tomeda.

Tomas (col.) ↦ Tomesc.

Tomasc (bra., moe., amp.) ↦ Tomesc.

tombra (bra.) ↦ tromba.

tombreta (fas., bra.) ↦ trombeta.

tomé Ⓔ *TUMBĀRE (EWD 7, 124) 6 1763 tomè ‘cado’ (Bartolomei1763-1976:103)
gad. tomé mar. tomé Badia tomè grd. tumé fas. tomé fod. tomé amp. tomà LD tomé MdR tomè
v.intr. Ⓜ toma
1 spostarsi dall’alto verso il basso per effetto della forza di gravità e della spinta del proprio peso, quando venga a mancare il sostegno o l’equilibrio (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1988; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cadere Ⓓ fallen ◇ a) Non é cajo, ch’i ghe tome / chi lanpantes da ra mas, / el sodisfa i porome / con boldoi e zigar asc. Non e cagio, ch’i ghe tome / chi lanpantes dara mas, / el sodisfa i poeròme / con boldói e z̄igaràsc. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.); b) N uem ie jit ora te si campania a sené. Fajan chësc lëur tumova na pert dla sumënza sula streda Un’ uem jè s̄it òra te si campàgna a sënè. Fas̄àŋ chëst lour tumòva una pèrt d’la sumënza sulla strèda VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.); c) Le lu inciorní á lascé tomé le bocun, y é brodoré colunc jö por la para, cina ch’i frignuns i l’á tut d’vista. ‘L lù inceornì à lascè tomè ‘l boccung, ed è bordorè co lunc’ jou pur la para, cina ch’i frignungs i l’à tutt d’vista. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56 (Badia)
2 di capelli, denti, foglie e simili che si staccano e si perdono naturalmente o per malattia (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1988; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ cadere Ⓓ fallen ◇ a) N di chësta vedla dumanda l dutëur: Cie gauja iel, che me toma ora duc i dënz? Ung dì kæesta vödla domanda l’dutœur: Tgiœ gauscha j’œl, kœ me toma ora dutg i dænts? PlonerM, Erzählung3GRD1807:46 (grd.); b) Ne saste pa coche le Vangele dij, ch’ël ne toma inće n ćiavëi de nost će jö ne sënza la vorentè de Die? Ne saste pa còche le Vangele diŝ, ch’ël ne toma inçhié ‘ǹ çhiavëi de nost çhié ĝeu ne sënza la vorentè de Die? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:261 (MdR); c) A süa sopoltöra s’êl abiné na cuantité imensa de jënt, che lasciâ tomé leghermes cialdes porsura la fossa A sua sepoltura s’ ēle abbinè na quantitè immensa d’jent, che lasceā tomè legrimes cialdes pur sura la fossa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:127 (Badia)
3 di persona o animale che, perduto l’equilibrio o per altro motivo, va a terra (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1988; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ cadere Ⓓ fallen ◇ a) V’adore pra chësta terza Stazion, mi redentor! che tumëis da nescia, l prim iede a tiera V’adore pra chasta terza Stazion, mi redentor! che tumeis da nëscha, el prim jede a tiara RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); b) Arivé amesa dlijia slìziel fora, ch’ël foss prëst tomè. Arrivé a mezza dliŝia slìziel fora, ch’ël foss prëst tomè. DeRüM, CurtSuramunt1833-1995:281 (MdR); c) Al sënt ch’al é mort y toma söl cü: / morvëia tan grana ne uns’ mai odü! Al sëint ch’al é mort y toma söl cü: / mervöia tan grana ne uns’ mai odü! PescostaC, BracunCoz1853-1994:227 (Badia); d) Te chël ch’al vëiga le ciampaní, / tomel inaó, döt intramortí. Te chël ch’al vëiga l’ćiampaní, / tomel inaò, düt intramortí. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia)
4 buttarsi, abbandonarsi, per umiliazione di sé o per stanchezza (gad.) Ⓘ cadere Ⓓ fallen ◇ a) chiló i smarësc le müs, vëgn blanch desche che le lin, ch’ara tignî en man y ara toma püra ti brac dl sposo mo chilò i smaresc’ ‘l mus, vengn’ blanc desc’ che ‘l ling, ch ella tignìa in mang e ella toma pūra t’i bracc’ d’l sposo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia)
5 fig. incorrere, incappare (grd.) Ⓘ cadere fig.Ⓓ geraten, verfallen ◇ a) ie ve prëie sustan dla grazia de ne tumé mei tla mëndra ufeja de vo. Amen. je ve preje sustàn d’la grazia de ne tumè mei in tela maindra offescha de vo. Amen. RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.)
6 fig. venire a trovarsi in una situazione o condizio- [ 1001 ] ne avversa o negativa (gad.) Ⓘ cadere fig.Ⓓ fallen fig. ◇ a) Vëigheste sëgn, vedl, ci ch’al ó dí / a tomé fora de grazia de Dî! Vêgheste śëgn, vedl, ćî ch’al ô dí / a tomè fora de grazia de Dî! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia); b) Da chël momënt incá él tomé te na tristëza tale, ch’an gnô grams por süa vita Da chel moment incà èle tomè t’ na tristezza tale, ch’ang gnē gramz pur sua vita DeclaraJM, SantaGenofefa1878:88 (Badia)
s.m. sg.
il cadere in peccato (grd.) Ⓘ caduta fig.Ⓓ Fall fig. ◇ a) Tlo toma l bon Gejù per l prim iede a tiera. / Y nëus i fajon for cun nosc tumé la viera. Clo toma ‘l bon Giesu pèr ‘l prim jadœ a tiara. / J nous j faschon fort cun nosch tume la viara. RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.)
tomé fora (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; F 2002) Ⓘ risultare Ⓓ ausfallen ◇ a) gauja, ch’al tomará fora no dër mareo, no blot badiot gausa, ch’el tomarà fora, no der marêo, no blott badiott DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia) ◆ tomé ite (gad. A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; F 2002; DLS 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ venire in mente Ⓓ einfallen ◇ a) A la fin i tómel ite d’i mëte inte süa cassa e de mëte na crusc benedida lassura. A la fiǹ i tomel ite d’i mëtte inte süa cassa e de mëtte na cruŝ benedida lassura. DeRüM, VizBëire1833-1995:274 (MdR); b) Spo i tomel ite a Genofefa de se nudrí se istëssa y la creatöra col lat d’chël animal. Spo i tom’l ite a Genofefa de s’ nudrì sè istessa e la creatura col latt d’chell’ animal. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34 (Badia); c) ma sce cunscidrëis chësta beliscima lum sun ciel, chël bel surëdl, ne ve dëssa tumé ite, chi che l à mpià? ma̤ šę kuŋšidęráis k’šta̤ belíšima̤ luŋ suŋ tsíel, k’ l bel surá̤dl, nę vę dá̤sa̤ tumę́ ítę, ki k’ l a mpiá? RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.).

tomé (gad., mar., fas., fod., LD) ↦ tomé.

tomè (Badia, MdR) ↦ tomé.

töme (gad., mar.) ↦ tume.

tomeda Ⓔ deriv. di tomé (EWD 7, 125) 6 1763 nà tomè ‘lapsus’ (Bartolomei1763-1976:103)
gad. tomada mar. tomada Badia tomada grd. tumeda fod. tomada LD tomeda
s.f. Ⓜ tomedes
moto accidentale dall’alto verso il basso, con conseguenze spesso dannose (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ caduta Ⓓ Fall ◇ a) Sta tumeda à purtà a Jan na malatia, y ie jita tan inant, ch’ël muessova sté a liet. Sta tumèda hà purtà a S̄àŋ na màlattia, y jè s̄ita tàŋ inànt, ch’ël muessòva stè a liött. VianUA, JanAmalà1864:199 (grd.).

tomeda (LD) ↦ tomeda.

Tomesc 6 1805 Thomes (PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191)
gad. Tomesc mar. Tomesc grd. Tumesc fas. Tomèsc bra. Tomasc moe. Tomasc fod. Tomesc col. Tomas amp. Tomasc
antrop.
(gad. V/P 1998, grd. F 2002, fas. DA 1973; Mz 1976, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ Tommaso Ⓓ Thomas ◇ a) Và ben, và ben coscì / valent Tomesc valent / con ti son dërt content Va beng va beng cosi / Valent Thomes Valent / con ti son dart content PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) Chel pere Tomas de Cuz l jìa valch outa d’invern a se tor n stroset de legna Kel pere Tomas de Kuz l žia valk outa d’invern a se tor ‘n stroz̄ét de legna BrunelG, TomasKuz1861:1 (bra.).

Tomesc (gad., mar., fod.) ↦ Tomesc.

Tomèsc (fas.) ↦ Tomesc.

tomo Ⓔ ? (evt. mhd. tumb ? GsellMM) 6 1873 tóme pl. (Anonim, ManageriaComunal1873-1)
amp. tomo
s.m.f. Ⓜ tomi, toma, tomes
persona che divaga, che esce fuori dai limiti, o da determinati limiti, dal comune, dalla consuetudine, dal normale (amp. Mj 1929; C 1986) Ⓘ persona stravagante Ⓓ kauziger Mensch ◇ a) Braa femenes… ai ome / Na lezion i aé śà dà / Aé scelto alcuante tome / Che onor molto i ve farà. Braa femmenes… ai ome / Na leziòn iaè za dà / Avè scelto alquante tόme / Che onor molto i ve farà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:30 (amp.); b) Proarè sti galantome / El seraglio proarè / Vedaron, con ste tre tome / Cuanto meo, che starè. Proarè sti galantóme / El séraglio proarè / Vedarón, costè tre tóme / Quanto meo, che starè. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:21 (amp.).

tomo (amp.) ↦ tomo.

tomp (mar.) ↦ temp.

tompesta (caz.) ↦ tampesta.

tomult (fas., caz.) ↦ tumult.

tomun (gad., mar.) ↦ temon.

ton (fas., amp., LD) ↦ tonn.

tonà (amp.) ↦ toné.

tonar (bra., moe.) ↦ toné.

tonbreta (moe.) ↦ trombeta.

Tone 6 1833 Tonne (DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:257)
gad. Tone mar. Tone grd. Tone fas. Tone fod. Tone MdR Tone
antrop.
(gad. V/P 1998, grd. F 2002, fas. R 1914/99, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, MdR) Ⓘ Antonio Ⓓ Anton ◇ a) Co vàla, berba Tone? Cò vala, bärba Tonne? DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:257 (MdR); b) Tone la cunscidra, dant y do, aut y bas, la pelpa, y la mesura. Tone la cunŝidra, dànt y dò, àut y bàs, la pèlpa, y la mësura. VianUA, JanTone1864:198 (grd.).

Tone (gad., mar., grd., fas., fod., MdR) ↦ Tone.

toné Ⓔ TONĀRE (EWD 7, 126; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’tOna-) 6 1763 tonè ‘tonat’ (Bartolomei1763-1976:103)
gad. toné mar. toné Badia tonè grd. tauné fas. tonèr bra. tonar moe. tonar fod. toné amp. tonà LD toné
v.intr. Ⓜ tona
prodursi il rumore del tuono (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ tuonare Ⓓ donnern ◇ a) Canche l ulova inò jì a cësa, iel unì n gran vënt, y l à scumencià a pluvëi, a tarluië y a tauné. kaŋ k’ l ulǫ́a̤ inǫ́ ži a̤ tzá̤za̤, íe-l uŋì ŋ graŋ va̤nt, i l a̤ škumęŋtšá a̤ pluvái, a̤ ta̤rluiá̤ i a̤ tǫuné. RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.).

toné (gad., mar., fod., LD) ↦ toné.

tonè (Badia) ↦ toné.

Tonele 6 1845 Tonele (BrunelG, MusciatSalin1845:4)
fas. Tonele bra. Tonele
antrop.
(fas.) Ⓘ Antonio Ⓓ Anton ◇ a) L’era Tonele de Grava l’ost / Jà l’aea beù e magnà rost L era Tonele de Grava l ost / Ža l aéa beu e magnà rost BrunelG, MusciatSalin1845:4 (bra.).

Tonele (fas., bra.) ↦ Tonele.

tonèr (fas.) ↦ toné.

tonn Ⓔ TONUS (EWD 7, 127) 6 1828 toun (PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142)
gad. tonn mar. tonn Badia tonn grd. tëune fas. ton fod. tonn amp. ton LD ton
s.m. Ⓜ tons [ 1002 ]
1 rumore che, durante i temporali, fa seguito a una scarica elettrica atmosferica a causa della rapida espansione dell’aria da essa riscaldata (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ tuono Ⓓ Donner ◇ a) y raita svelt a ce dla trupa, ch’i vá do cun n romú sciöche le tonn a passé le punt da balza e reita svelto a ciè d’la truppa, ch’i va do cunung rumù sceoucche ‘l ton a passè ‘l punt da balza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia); b) y belau tl medem mumënt à l tarlui dat ite sul lën y l tëune à stlefà ariceulmënter. i beláu t’ l mędém męmá̤ŋt a l ta̤rlúi da’ ítę su l la̤ŋ i l tóuŋę a štlęfá a̤ritšoulmá̤ntę̆r. RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.)
2 scarica elettrica che si produce tra due nubi o tra una nube e il terreno, accompagnata da una viva luce (lampo) e un forte fragore (tuono) (gad. V/P 1998, grd.) Ⓘ lampo, fulmine Ⓓ Blitz ◇ a) Sibe vedl oder jëunn, / ve mazëssa pa pu l tëune!! Sibe vödl oder scheun, / ve mazzes pa pu el Toun!! PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.).

tonn (gad., mar., Badia, fod.) ↦ tonn.

tontaziun (mar.) ↦ tentazion.

tonté (mar.) ↦ tenté.

tor (fas., caz., bra.) ↦ tò.

tor Ⓔ TURRIS (EWD 7, 129) 6 1878 torr (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12)
gad. tor mar. tor Badia tor grd. tor fas. torn bra. tor fod. tor amp. tor, tore LD tor
s.f. Ⓜ tors
edificio molto sviluppato in altezza, a pianta poligonale o circolare, eretto a scopo di difesa e di osservazione del territorio (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ torre Ⓓ Turm ◇ a) intan ch’al aspeta la resposta, la fejel saré tla tor plü spaventosa dl ciastel. intang ch’el aspetta la resposta, la fescel serrè t’ la torr plou spaventoſa d’l ciastell. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia).

tor (gad., mar., Badia, grd., bra., fod., amp., LD) ↦ tor.

torá (gad., mar., Badia) ↦ telé.

torbido Ⓔ it. torbido 6 1878 torbido (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53)
gad. torbido Badia torbido
agg. Ⓜ torbidi, torbida, torbides
di colore oscuro, non sereno (gad.) Ⓘ torbido Ⓓ trüb ◇ a) y al ê l’altonn davijin, cun sorëdl torbido, che leva tert y florësc abonora e el ē l’alton da vijing, cung sored’l torbido, ch’leva tērt e floresc’ abonora DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53 (Badia)
tourbel.

torbido (gad., Badia) ↦ torbido.

torbol (fod.) ↦ tourbel.

tórbol (fas.) ↦ tourbel.

tore (amp.) ↦ tor1.

torje Ⓔ TORQUERE (EWD 7, 134) 6 1763 torsche ‘torqueo’ (Bartolomei1763-1976:103)
gad. torje Badia torje fas. torjer fod. torje col. torze amp. torze LD torje
v.tr. Ⓜ torj
rendere ricurvo, curvare (gad. B 1763; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, fas. R 1914/99, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ torcere Ⓓ biegen ◇ a) Come zeoles ‘l é dopio, / inz’ i voe el i ra fesc, / el i incanta, el i dà ‘l opio, / el i torze d’ogni ves. Come z̄éoles l’e dópio, / inz̄’ i voe el i ra fèsc, / el i incanta, el i da l’òpio, / el i tòrz̄e d’ògni vès. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.).

torje (gad., Badia, fod., LD) ↦ torje.

torjer (fas.) ↦ torje.

torment Ⓔ TORMENTUM (EWD 7, 135) 6 1875 tormentg’ pl. (DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1)
gad. tormënt mar. tormont Badia tormënt grd. turmënt, tramënt fas. torment fod. torment amp. tormento LD torment
s.m. Ⓜ tormenc
sofferenza fisica o morale, grave preoccupazione o molestia, soprattutto in quanto insopportabilmente prolungate (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ tormento Ⓓ Qual ◇ a) De mile y mile lus por strada: / Guai, tormënc, la mort manacia D’mille e mille lùs pur strada: / Guai, tormentg’, la mort manaccea DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia); b) Y la noela sëgn, ch’ara é sodesfata, m’é n te tormënt, ch ’i pordess gën n dëit, sce mi ordins ne foss ademplis. e la novella ſengn’, ch’ella è soddesfatta, m’è ‘ng te torment, ch’i perdess’ giang ‘ng deit, se mi ordini nè foss’ adimplīs. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:31 (Badia).

torment (fas., fod., LD) ↦ torment.

tormënt (gad., Badia) ↦ torment.

tormentà (col., amp.) ↦ tormenté.

tormentar (bra.) ↦ tormenté.

tormenté Ⓔ *TORMENTĀRE (deriv. di TORMENTUM, GsellMM) 6 1878 tormentā 3 imperf. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123)
gad. tormenté mar. tormenté Badia tormentè fas. tormentèr bra. tormentar fod. tormenté col. tormentà amp. tormentà LD tormenté
v.tr. Ⓜ tormenta
causare pene e tormenti, infliggere sevizie, torturare qualcuno (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ tormentare Ⓓ quälen ◇ a) La ria cosciënza le tormentâ en na manira, ch’al gnô fora de se La ria coscienza ‘l tormentā in na maniera, ch’el gnē fora d’sè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123 (Badia); b) Ne desson mai tormenté na püra bestia Nè dessung mai tormentè na pura bestia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:126 (Badia).

tormenté (gad., mar., fod., LD) ↦ tormenté.

tormentè (Badia) ↦ tormenté.

tormentèr (fas.) ↦ tormenté.

tormento (amp.) ↦ torment.

tormont (mar.) ↦ torment.

torn (fas.) ↦ tor.

tornà (col., amp.) ↦ torné.

tornar (bra., moe.) ↦ torné.

torné Ⓔ TORNĀRE (EWD 7, 136) 6 1740 torne (Proclama1740*-2019:6)
gad. torné fas. tornèr caz. tornèr bra. tornar moe. tornar fod. tourné col. tornà amp. tornà
v.intr. Ⓜ tourna
1 volgersi, dirigersi di nuovo verso il luogo dal quale si era partiti (gad. B 1763, fas. A 1879; R 1914/99, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002) Ⓘ ritornare, tornare Ⓓ zurückkehren, zurückkommen ◇ a) E canche l’é tornà, e che l se à arvejinà a la ciasa, l’à sentù na bela [ 1003 ] mùsega e balar. E canche l’e torná, e che ‘l se a vishiná alla tgiasa, l’a sentú una bella musica e balér. HallerJTh, FigliolProdigoBRA1832:145 (bra.); b) Percieche chëst mio fi eva mort, e l é tourné vif; l eva perdù, e mpo giaté. Pergiéche cast mio fí eva mort, e l’é tourné viv; l’eva perdú, e ’mpo giatté. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); c) ‘L é vegnù vosc fardel, e vosc pare ‘l à fato mazà un vedel ingrassà, perché ‘l é tornà salvo. Le vegnù vos fradel, e vos pare l’ha fatto mazzà un vedel ingrassà, perchè l’è tornà salvo. ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); d) Ntánt l tosat plu vegle l eva nte la campagna, e cánche l tournáva a cesa, l sentiva dalonc, che via n sua cesa i sonáva ’Ntant el tozat plù vegle l’eva ‘nte la campagna, e cànche ‘l tornava a cièsa, el sentiva da loncc, che via ‘n sua cieŝa i sonava DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); e) E massima la puora jent, che ven su per limojina sarave ben contenta de podè tornà sot a l’Austria E massima la puora jent, che ven su per limosena sarave ben contenta de podè tornà sott all’ Austria AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); f) la é jita per devozion al Sepolcro, e canche la tornava, arivada che la é stata a Cipro, la é stata da valgugn bricogn vilanamente enjuriada la è sita per devozion al Sepolcro, e canche la tornava, arrivada che la è stata a Cipro, la è stata da valgugn bricogn villanamente enzuriada SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); g) Renforzada col lat éra tornada fora ad abiné müstl Ringforzada col latt ella tornada fora ad abinè must’l DeclaraJM, SantaGenofefa1878:35 (Badia); h) torna al lüch de pesc y prëia por me miserabl torna al luc d’pesc’ e preia pur mè miserabile DeclaraJM, SantaGenofefa1878:91 (Badia)
2 rivolgere di nuovo il pensiero a qualcosa (amp.) Ⓘ tornare fig.Ⓓ zurückkehren fig. ◇ a) Ma tornon al nosc seralio / Che éi ancora da fenì Ma tornon al nosc serraglio / Che ei ancora da fenĭ Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:23 (amp.)
v.tr. Ⓜ tourna
riportare, restituire (amp.) Ⓘ restituire, tornare Ⓓ zurückgeben, wiedergeben ◇ a) E i à alolo ordinà: / Che li torne a ra Cassa, / Che viene ra sescion anulà E i á allollo ordiná: / Che li torne ara Cassa, / Che enne a Session annullá Anonim, Monumento1873:3 (amp.)
s.m. sg.
il dirigersi di nuovo verso il luogo dal quale si era partiti (fas.) Ⓘ ritorno Ⓓ Rückkehr ◇ a) So fi l più veie, che l’era fora per la campagnes, tel tornèr, l sent dalenc che a sia cèsa i sona e i cianta più che mai Sò fì el plu vèglie, che l’era fora per la campagnes, tel tornèr, el sent da lensc che a sia cièsa i sona e i cianta plu che mai SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.)
torné a (fod. Ms 2005, amp.) Ⓘ tornare a Ⓓ wiederholen ◇ a) Se ió ra femena no aesse, / Canche vedo sti doi ca, / Ra me souta se podesse, / De torname a maridà. Se iò ra femena no avese, / Canche vedo sti doi cà, / Ra me souta se podesse, / De tornàme a maridà. DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:12 (amp.); b) Ió son anche assei contento / Se te tornes a ralià Io sòn anche assei contento / Se te tornes a raglià Anonim, ManageriaComunal1873-1973:39 (amp.).

torné (gad.) ↦ torné.

tornèr (fas., caz.) ↦ torné.

toro Ⓔ it. toro (EWD 7, 47) 6 1873 tore pl. (Anonim, Monumento1873:2)
fas. toro fod. toro amp. toro
s.m. Ⓜ tori
il maschio adulto dei bovini non castrato e perciò adatto alla riproduzione e al combattimento (fas. R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ toro Ⓓ Stier ◇ a) E i ‘l à partì fra de lore, / Al ciau ch’ea pì degno / De r’armentes e i tore. E i l’á parti fra de lore, / Al cíau ch’eva pí degno / De r’ armentes e i tore. Anonim, Monumento1873:2 (amp.) ☝ manz.

toro (fas., fod., amp.) ↦ toro.

toron Ⓔ ROTUNDUS (EWD 7, 138; http://www.atilf.fr/DERom/ entree/re’tUnd-u) 6 1763 toron ‘rotundus, teres’ (Bartolomei1763-1976:103)
gad. toronn mar. toronn Badia toronn grd. turont fas. toron caz. toron moe. toron fod. toronn amp. taron LD toron
agg. Ⓜ torons, torona, torones
1 che ha forma circolare, sferica, cilindrica o pressappoco tale (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ rotondo, tondo Ⓓ rund ◇ a) La luna flurësc / do piza de Saslonch; / la mutans da śën / à l vënter turont. La luna florasch / do pizza de sass long; / la muttans da deseng / ha ‘l venter turond. Anonim, LunaFlurësc1871:209 (grd.); b) La coa é sotrata daite sciöche cun na pel morjela y tignënta, acioch’ai stais cialc y saurí, é torona por forma y delicata La cō è sottratta daite sceoucche cona pell morjella e tignanta, acceoc ch’ei stì cialtg’ e saurì, è torona pur forma e delicata DeclaraJM, SantaGenofefa1878:50 (Badia)
2 fisicamente attraente e vigoroso (fas.) Ⓘ florido Ⓓ blühend ◇ a) l’era proprio de bela femenes, beles e torones l era proprio de bela femenes, beles e torones BrunelG, Cianbolpin1866:10 (caz.).

toron (fas., caz., moe., LD) ↦ toron.

toronn (gad., mar., Badia, fod.) ↦ toron.

tort Ⓔ TORTUS (EWD 7, 34) 6 1813 (à) tort (RungaudieP, LaStacions1813-1878:89)
gad. tort mar. tort Badia tort grd. tort fas. tort bra. tort moe. tort fod. tort amp. torto LD tort MdR tort
s.m. Ⓜ torc
azione ingiusta e ingiuriosa, o quantomeno immeritata dalla persona che la subisce (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ torto, ingiustizia Ⓓ Unrecht, Ungerechtigkeit ◇ a) Chi cun te fé la menines te à ngianà, sibes acort! / L medemo crirà mo l’ucajion a te fé de tort. Chi con të fè la mënines t’ hà ’ŋgiannà sibbes accòrt! / L medemo crierà mò l’occas̄ioŋ a të fè de tòrt. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); b) e che anzi chiunque aeva ricevù calche tort, con calche enjuria e svergognada, el se lo sfogava sora del Re e che anzi chiunque avea ricevù calche tort, con calche ingiuria e svergognada, el ze lo sfogava zora del Re SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); c) Mio signur, iu ne vëgni dant a te por aspeté vendëta dal tort, co m’é sté fat Mi Signor, jù ne vegne dant a te pǫr aspettè vendàtta del tǫrt, che m’è stè fat PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.); d) A che i ál fat de tort? a che i àle fatt de tŏrt? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:27 (Badia)
a tort (grd. F 2002) Ⓘ a torto Ⓓ unrechtmäßig ◇ a) Pilato ala mort cundana a tort, Gejù! Pilato alla mort condanà à tort, Giesu! RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.) ◆ avei tort (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ avere torto Ⓓ Unrecht haben ◇ a) Ne te dodè / A confessè / Sce t’as tort, / Che do mort / Ne te jô nia / La superbia. Ne [ 1004 ] te dodè / A confessè / Ŝe t’ has tort, / Che dò mort / Ne te ĝiò nia / La superbia. DeRüM, UnrechtBekennen1833-1995:289 (MdR); b) Cò les lascé - fossa da muië - / No le aessa tort - ve n dir de ogni sort. Co les lascè - foss da mujè - / No le aess tort - ven dir d’ogni sort. BrunelG, OccasioneNozza1860*-2013:368 (bra.).

tort (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., moe., fod., LD, MdR) ↦ tort.

torto (amp.) ↦ tort.

torze (col., amp.) ↦ torje.

tos (moe., col., amp.) ↦ tous.

tosat Ⓔ ven. tosat(o) (GsellMM) 6 1841 tozacc pl. (DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:258)
fas. toset moe. tosat fod. tosat amp. tosato LD tosat
s.m.f. Ⓜ tosac, tosata, tosates
1 persona di giovane età (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ bambino, ragazzo Ⓓ Knabe, Junge
2 chi è stato generato, rispetto ai genitori (fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ figlio Ⓓ Sohn ◇ a) Na outa l eva n pere, che l ava doi tosac Na òuta l’eva ‘n père, che l’ava doi tozacc DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:258 (fod.); b) No son plu degno d’esser clamé vost tosat; ma ve preie, che me toleibe come un de vosc fameis! Non son plu degno d’esser clamè vost tosàt; ma ve preie, che me tolleibe come ung de vos fameis! DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.).

tosat (moe., fod., LD) ↦ tosat.

tosato (amp.) ↦ tosat.

tosc (gad., mar., Badia, grd., fod.) ↦ tost.

toscì (amp.) ↦ tossì.

toset (fas.) ↦ tosat.

tosse (fod.) ↦ tuesse.

tossech (bra., col.) ↦ tuesse.

tossego (amp.) ↦ tuesse.

tosser (gad., mar., Badia, MdR) ↦ tuesse.

tossí (gad., mar., Badia) ↦ tossì.

tossì Ⓔ TUSSĪRE (EWD 7, 141) 6 1807 tussì (PlonerM, Erzählung3GRD1807:46)
gad. tossí mar. tossí Badia tossí grd. tussì fas. tossir fod. tossì amp. toscì LD tossì
v.intr. Ⓜ toss
emettere uno o più colpi di tosse (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934, amp. A 1879; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ tossire Ⓓ husten ◇ a) Na vedla, che ne fajova auter che tussì y batulé, ova scheje daniëura mel de dënz Una vödla, kœ ne faschòva auter kœ tussì y batulè, avòva schkesche dagniœura mel de dænts PlonerM, Erzählung3GRD1807:46 (grd.).

tossì (fod., LD) ↦ tossì.

tossir (fas.) ↦ tossì.

tost Ⓔ TOSTUS (EWD 7, 141) 6 1813 tost (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61)
gad. tosc mar. tosc Badia tosc grd. tost, tosc fas. tost fod. tost, tosc LD tost MdR tost
avv.
1 in breve tempo (gad. A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ tosto, presto Ⓓ bald, gleich ◇ a) Sce te n’i des bel prëst la breies / Audireste tost biei sveies S’ te ni des’ bœll prest la brèj[es] / Audirèste tost biei svèjes PlonerM, VedlMut1828-1997:347 (grd.); b) Ëi dij ch’ëla ne sie pa nia de bun, mo ëla morirà pa tost; che ëla é bele tant vedla. Ëi diŝ ch’ëlla ne sie pa nìa de buǹ, mò ëlla morirà pa tost; ch’ëlla é bel[e] tant vedla. DeRüM, NozaSignuraSo1833-1995:239 (MdR); c) Ci che mai la jënt cuntâ / Vijo tosc s’imaginâ. Ćiche mai la jënt contava / Vijo tost s’imaginava. PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia); d) L seniëur se mesura i stivei, ma vëija tost, ch’ëi ie massa granc y massa lerc. ‘L Signour së mësura i stivëi, ma vëis̄a tòst, ch’ëi jè màssa gràntg y màssa lèrtg. VianUA, CalighéMaladët1864:196 (grd.)
2 indica che un fatto si svolge una volta sola (grd.) Ⓘ una volta (sola) Ⓓ einmal ◇ a) Tost pulënta, tost na jufa; / Percie n puere zumpradëur / Ne po maië do l miëur. Tost pulënta, tost na ſhufa; / Percie n puere zumpradëur / Ne po majë do l miëur. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); b) Tosc suné, / Tosc cianté, / Tosc balé. / Tosc sauté, / Tosc sci, sci! / Tosc no, no! / La va pa bën dedò! Tosc suné, / Tosc cianté, / Tosc balé. / Tosc sauté, / Tosc sci, sci! / Tosc no, no! / La va pa bën dedò! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.)
3 poco meno che, per poco non, in misura non molto inferiore alla completezza rispetto a una quantità, qualità o situazione (MdR) Ⓘ quasi Ⓓ fast ◇ a) N om vedl de passa nonant’ agn stê mefo tost dagnora sö n fur ponü ‘Ǹ om vedl de passa nonant’ agn stê meffo tost dagnóra seu ‘ǹ fur ponnü DeRüM, OmVedl1833-1995:277 (MdR).

tost (grd., fas., fod., LD, MdR) ↦ tost.

tot Ⓔ mhd. totte (EWD 7, 142) 6 1763 tot ‘patrinus’ (Bartolomei1763-1976:103)
gad. tot mar. tot Badia tot
s.m.f. Ⓜ toc, tota, totes
chi presenta al sacerdote un battezzando (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ padrino Ⓓ Pate ◇ a) Mo wenn der Tot ne foss gewesen / Apëna kennst du lesen. Ma wenn der Tot në foss gewesen / Appenna kennst du lesen. PezzeiJF, MHitthaler1819-2010:198 (Badia); b) Döta süa jënt, le tot y la tota / Y berbesc y mëdes n tanc de parënc Dütta süa saint, l’tot e la tota / E berbess e mádes n tagn de paráintg PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

tot (gad., mar., Badia) ↦ tot.

totl Ⓔ dtir. tottl (EWD 7, 143) 6 1813 totli m. pl. (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62)
gad. totl mar. totl Badia totl grd. totl fas. tòtol fod. totl amp. totl LD totl
s.m.f. Ⓜ totli, totla, totles
persona stupida (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ imbecille, stupido Ⓓ Dummkopf, Trottel ◇ a) A chëi vedli musciatons, / A chëi totli de barbons, / A chëi mostri de cuions. A këi vedli mushatons, / A këi totli de barbons, / A këi mostri de kujons. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) Te ies n puere gramac, / Piec che chël totl da Pradac. T’ ies n puere gramac, / Piec ke kel totl da Pradac. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.).

totl (gad., mar., Badia, grd., fod., amp., LD) ↦ totl.

tòtol (fas.) ↦ totl.

toulà (amp.) ↦ tablé.

toura (amp.) ↦ taola.

tourbel Ⓔ *TURBULUS (EWD 7, 202) 6 1879 tourdl (RifesserJB, SurëdlPlueia1879:107)
grd. tëurbl fas. tórbol fod. torbol LD tourbel
agg. Ⓜ tourbli, tourbla, tourbles [ 1005 ]
di colore oscuro (grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ torbido, offuscato Ⓓ trüb, verschwommen ◇ a) "Sce l dajëssa pu for surëdl!" nsci dijova i mutons n di tëurbl y da vënt y plueia. "šę l da̤žá̤sa̤ pu fort surá̤dl!" ŋši dižǫ́a̤ i mutóns n di tóurdl i da̤ va̤nt i plúeia̤. RifesserJB, SurëdlPlueia1879:107 (grd.)
torbido.

tourbel (LD) ↦ tourbel.

tourné (fod.) ↦ torné.

tous Ⓔ ven. toso ‹ TŌNSUS (T 1934:221) 6 1856 touze f. pl. (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248)
fas. tous caz. tous bra. tous moe. tos fod. tous col. tos amp. tos LD tous
s.m.f. Ⓜ tousc, tousa, touses
adolescente, persona di giovane età (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ragazzo, giovane Ⓓ Junge ◇ a) Se sie ben fat vardar n tous, / Che tira i bòzoi contra l vent, / […] / L lo dirà El. Se sie beng fat vardar ‘n touz, / Che tira i botzoi contra ‘l vent, / […] / ‘L lo dirà El. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252 (bra.); b) Fossà voi touse rencurade, / Tegnì bel net, e sparagnà Fossà voi touze rencurade, / Tegnì bel net, e sparagnà BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248 (bra.); c) perché son n pere tous, ma usà a la netijia perche son un pere tous, ma usá alla netísia IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); d) Sul pì bel che parlae, sento doi tosc / a fei sussuro e a ciacolà de fora / e po i scomenza con na burta vosc / a m’in dì d’ogni sorte inze par fora Sul pi bel che parlae, sento doi tosh / a fei sušuro e a ciacolà de fora / e po i scomenža con na burta vosh / a m’in di d’ogni sorte inže par fora DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.); e) Na fre dapò chel pare benedeto, / senza dì a ra so tosa na parola, / el s’impiza ra lun, el và inze lieto Na frè dapò chel pare benedeto, / senža di a ra so tosa na parola, / el s’impiza ra lun, el va inže lieto DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.); f) l vedea che via Sas de Pordoi l’era na tousa o femena, che metea semper fora roba a sier. el vedea ke via Sas de Pordoi l era na tousa o femena, ke metea semper fora roba a sier. BrunelG, Cianbolpin1866:2 (caz.).

tous (fas., caz., bra., fod., LD) ↦ tous.

touta Ⓔ  ? 6 1844 tòutes pl. (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111)
amp. touta
s.f. Ⓜ toutes
ceppaia di albero abbattuto (amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ ceppo Ⓓ Baumstumpf ◇ a) Se in sescion i e come toutes, / là no ocore, che s’i caze, / che co vien dorà ra goutes, / oh! aess’ i mas e braze! Se in sesión i e come tòutes, / la no ocore, che s’ i caz̄e, / che co vién dorà ra gòutes, / òh! avés’ i mas e braz̄e! DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.).

touta (amp.) ↦ touta.

tra Ⓔ INTRĀ (EWD 7, 145) 6 1807 tra (PlonerM, Erzählung2GRD1807:45)
gad. tra mar. tra Badia tra grd. tra fas. tra caz. tra bra. tra fod. tra col. tra amp. tra MdR tra
prep.
indica fondamentalmente posizione intermedia tra persone, oggetti, o tra limiti di luogo e anche di tempo (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pz 1989; P/M 1985; Ms 2005;, amp., MdR) Ⓘ tra Ⓓ zwischen ◇ a) N moler à tëut su n di a depënjer doi uemes, che ova na litiga tra ëi Ung moler a tœut su ung dì a depœncher doi vuemes, kœ avòva una litiga tra œi PlonerM, Erzählung2GRD1807:45 (grd.); b) Tö t’as schivé dai poc / y dal ce da müsc, chël burt cotal / y por chësc aste l’eminënza / tra i scolars da La Val. Tö t has schive dai potsch / E dal tgië da müsch, käll burt cotal / Ë por käscht aste l’eminenza / Tra i scolari dala Val. PezzeiJF, GMiribung1819-2010:200 (Badia); c) Oh, an cunta, che ël dess ester ćeze veres. / Veres? tra che? / Oh, an dij tra i Türć e i Rüssi. O, aǹ cunta, ch’ël dess estr çhiéze verres. / Verres? tra ché? / Oh, aǹ diŝ tra i Türtg e i Rüssi. DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:258 (MdR); d) N moler á tut sö n de a deponje dui omi, chi co â na litiga tra d’ëi ’ŋ moler a tut sèu ’ŋ dé a deponĝer dui omi, chi che â ‘na litiga tra d’ei PlonerM, Erzählung2MAR1856:24 (mar.); e) Se se i spia tra Sèn Jan e Pera / I concéres da Poza / L ciaf i ge smoza / E i li trasc morc a tera. Se se li spia tra sen San e Perra / I concieres da Pozza / El ciaf i gie smozza / E i li tras mortc a terra. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268 (bra.); f) Mo al gnará chël de, che l’odunse / Ince nos cun gran plajëi; / Tra i eleti ciantarunse: / Viva, eh! sun salvá por ëi. Mo eil gnarà cheil dè, ch’l’udungse / Incie nos cung grang plajei; / Tra gli eletti ciantarungse: / Viva, eh! sung salvà pur Vei. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); g) Tra na dì e l’autra, canche l vardèa coscita stroz e che l jìa mìngol fora per chi grogoi (=coi), l vedea che via Sas de Pordoi l’era na tousa Tra na di e l autra, kan ke l vardea cošita stroʒ e ke l ʒia mingol fora per ki grogoi (=koi), el vedea ke via Sas de Pordoi l era na tousa BrunelG, Cianbolpin1866:2 (caz.); h) anzi me par che encia tra de lori un o l auter cugnesse, che la novità non à portà i fruti che i sperava. anzi me par che enĉia tra de lori un o l’auter cognese, che la novità non ha portà i frutti che i sperava. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); i) ‘L à vorù ronpe anche sto voo / Par esse tra i pì grei. L’á vorrú rompe anche sto vovo / Par esse tra i pí grei. Anonim, Monumento1873:2 (amp.); j) Po che l ie stat segur, al dit tra se nstës pǫ k’ l íe štat sęgúr, a-l di’ tra̤ sę ŋšta̤s RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.).

tra (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., bra., fod., col., amp., MdR) ↦ tra.

trá (gad., mar., Badia) ↦ tré.

trà (MdR) ↦ tré.

trà † (amp.) ↦ tirà1.

trac Ⓔ it. tratti 6 1878 trattg’ (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6)
gad. trac Badia trac
s.m. pl.
l’insieme dei tratti distintivi e caratteristici del volto (gad.) Ⓘ tratti, lineamenti Ⓓ Züge ◇ a) i trac de Genofefa, n vero spidl de n’anima bela, inozënta, amabla, nudrida de pinsiers zelesć, portâ la somëia de n angel i trattg’ de Genofefa, ‘ng vero spidl deng n’anima bella, innozenta, amabile nudrida de pingsirz zelesti, portā la someia deng angel DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6 (Badia); b) y cuaji descedé fora de n gran some s’ál lascé jö avilí dan sü pîsc y tëgn n pez i edli frëm sön chi trac dl müs smagrí e quasi descedè fora deng grang semme s’ àle lascè jou avvilì dang su pisc’ e tengn’ ‘ng pezz i oudli frem soung chi trattg’ d’l mūs smagrì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:92 (Badia).

trac (gad., Badia) ↦ trac.

tradí (gad., mar., Badia) ↦ tradì.

tradì Ⓔ it. tradire ‹ TRĀDERE (EWD 7, 147) 6 1828 tradì (PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142)
gad. tradí mar. tradí Badia tradí grd. tradì fas. tradir fod. tradì amp. tradì LD tradì
v.tr. Ⓜ tradesc
ingannare la buona fede di qualcuno (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; [ 1006 ] Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ tradire Ⓓ verraten ◇ a) jache vo me ëis tradì, / muessi ënghe ve la dì: / Ne ve feje plu menines: / ve sautësse gën tla tlines!! giache vo mè eis tradì, / muessi enche vè la dì: / Ne ve fese plu Menines: / ve sautesse gieng tla tlines!! PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.); b) Lieto apena, i s’à capì / El Apolonio, el vetrinario / Por’ macaco, i t’à tradì. Lieto appena, i să capĭ / El’ Apollonio, el vetrinario / Por macaco i tà tradì. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:25 (amp.).

tradì (grd., fod., amp., LD) ↦ tradì.

tradir (fas.) ↦ tradì.

traditëur (grd.) ↦ traditour.

traditor (fas., fod., amp.) ↦ traditour.

traditour Ⓔ it. traditore 6 1833 traditur (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264)
gad. traditur mar. traditur Badia traditur grd. traditëur fas. traditor fod. traditor amp. traditor LD traditour MdR traditur
s.m.f. Ⓜ traditours, traditoura, traditoures
chi viene meno a un impegno solennemente assunto, con un’accentuata sfumatura di biasimo (gad. A 1879; Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ traditore Ⓓ Verräter ◇ a) N’â Cristo, le filiol de Die, tra sü püć amici n traditur?… N’â Cristo, le filiol de Die, tra sü püçh amici ‘ǹ traditur?… DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264 (MdR).

traditour (LD) ↦ traditour.

traditur (gad., mar., Badia, MdR) ↦ traditour.

traes (amp.) ↦ travers.

traf (bra.) ↦ tref.

trafì Ⓔ it. trafitto 6 1813 trafi p.p. m.sg. (RungaudieP, LaStacions1813-1878:89)
grd. trafì moe. trafir fod. trafì
v.tr. Ⓜ trafesc
passare da parte a parte un corpo (grd., moe. DA 1973, fod. P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ trafiggere Ⓓ durchbohren
p.p. come agg. Ⓜ trafis, trafita, trafites
trapassato da una parte all’altra del corpo (grd.) Ⓘ trafitto Ⓓ durchbohrt ◇ a) V’adore pra chësta prima Stazion, redentor dut d’amor! cundanà da Pilato ala mort, y trafì da n vere dulëur V’adore pra chasta prima Stazion, redentor dut d’amor! cundannà da Pilato alla mort, i trafidà un verè duleur RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.).

trafì (grd., fod.) ↦ trafì.

trafir (moe.) ↦ trafì.

trafogne (gad., mar., Badia) ↦ trafone.

trafone Ⓔ TRĀ(NS)FUNDERE ‘abgießen’ (EWD 7, 151) 6 1878 traffognuda p.p. f.sg. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:24)
gad. trafogne mar. trafogne Badia trafogne grd. trafuender amp. strafonde
v.intr. Ⓜ trafon, trafonon, trafonù
riferito a una sostanza, un liquido, ecc., lasciar fuoriuscire (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, amp. Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ gocciolare, perdere Ⓓ durch- sickern, durchlassen
p.p. come agg. Ⓜ trafonù, trafonus, trafonuda, trafonudes
che ha assorbito un liquido (gad.) Ⓘ imbevuto, impregnato Ⓓ durchtränkt ◇ a) Sot a tröpes leghermes ára scrit chësta süa ultima lëtra, y ara ê tan trafognüda, ch’an la podô apëna lí. Soutt a trouppes legrimes āla scritt chesta sua ultima lettra, e ella ē tang traffognuda, ch’ang la pudō appena lì. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:24 (Badia).

trafuender (grd.) ↦ trafone.

tragedia Ⓔ it. tragedia 6 1833 tragédia (DeRüM, OnurReverì1833-1995:234)
gad. tragedia grd. tragedia fas. tragedia fod. tragedia amp. tragedia LD tragedia MdR tragedia
s.f. Ⓜ tragedies
componimento drammatico che ha per lo più come oggetto un complesso problema di coscienza sviluppato in direzione di una finale catastrofe chiarificatrice e liberatrice (gad. DLS 2002, grd. F 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR DLS 2002) Ⓘ tragedia Ⓓ Tragödie ◇ a) An à raprejentè na tragedia; chilò él ćiamò la zetola. / Ne sëise forsce amante de les tragedies? / De let üt nia, iö ne les pò sofrì Aǹ ha rapreŝentè ‘na tragédia; quilò él çhiamò la zettola. / Ne sëise forŝe amante de les tragédies? / De le tüt nìa, jeu ne les pò soffri DeRüM, OnurReverì1833-1995:234 (MdR).

tragedia (gad., grd., fas., fod., amp., LD, MdR) ↦ tra-

gedia.

traghet Ⓔ * traglet zu * tragle x ven. tragheto ‹  TRĀIECTUM (Gsell 1999b:237) 6 1878 traghett (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102)
gad. traghët mar. traghët Badia traghët grd. traghët fod. traghët
s.m. Ⓜ traghec
specie di lettino per trasportare malati o feriti (gad.) Ⓘ lettiga Ⓓ Trage ◇ a) Deache la letaia ne rovâ ciamó adalerch, por chësc sot ala marëna i servi â intrecé gran rames de lëgns adöm y â fat n traghët, â destenü na bela cuerta lassura, y Genofefa y le fi s’á comodé laite Dea che la lettaia n’r’vā ciamò adarlerc, purchesc’ soutt alla marenna i servi ā int’rciè grang rames d’lengn’s adum e ā fatt ‘ng traghett, ā destenù na bella cuerta lassura, e Genofefa e ‘l fì s’à comodè laite DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102 (Badia).

traghët (gad., mar., Badia, grd., fod.) ↦ traghet.

tralascé Ⓔ deriv. di lascé (EWD 4, 173); sign. ‘omettere per disattenzione o negligenza’ ‹ it. tralasciare 6 1828 tralascha p.p. m.sg. (PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:141)
gad. tralascé mar. tralascé Badia tralascè grd. tralascé fas. tralascèr caz. tralascèr bra. tralasciar fod. tralascé LD tralascé MdR tralascè
v.tr. Ⓜ tralascia
1 lasciare senza aiuto o protezione (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ tralasciare, abbandonare Ⓓ verlassen ◇ a) Sant Antone n’à judà, / duc i sanc m’à tralascià! / duc i sanc m’à tralascià. Sant Antone n’a schudà, / dutg i Santg ma tralascha! / dutg i Santg ma tralascha. PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:141 (grd.); b) Son pa stata a Ortijei, duc i muc me à tralascià / Sant Antone del maridé, vedla muta no voi resté. Son po stat’ a Ortižei, tut i muč mi a tralašà / St. Antone del maride vedla muta no voi resté. ZacchiaGB, GardeneraC1858*-1995:172 (caz.)
2 omettere per disattenzione o negligenza (gad. V/P 1998, grd. F 2002, fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, MdR) Ⓘ tralasciare Ⓓ unterlassen, vernachlässigen ◇ a) Perdonéme sce iö à tralascè de fà mi dovér. Perdonéme ŝe jeu ha tralascè de fà mi dovér. DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:240 (MdR).

tralascé (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ tralascé.

tralascè (Badia, MdR) ↦ tralascé.

tralascèr (fas., caz.) ↦ tralascé.

tralasciar (bra.) ↦ tralascé.

tramadöra (gad.) ↦ tramadura.

tramadura Ⓔ TRAMA, REW 8847 + lad. - adura (GsellMM) 6 1878 tramadures pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11)
gad. tramadöra [ 1007 ]
s.f. Ⓜ tramadures
macchinazione, organizzazione di qualcosa di losco (gad.) Ⓘ orditura fig.Ⓓ Anzettelung fig. ◇ a) Desconsolada da ri presentimënc la contëssa â scrit al grof y i â descurí sö cun plëna verité les tramadöres de Golo, y perié de la delibré da n uomo tan prigorus. Desconsolada da rì presentimentg’ la contessa ā scritt al grof, e i ā descorì sou cung plena veritè les tramadures de Golo, e priè d’la deliberè da ‘ng uomo tang prigurùs. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia).

tramedoi (grd.) ↦ tramidoi.

tramedui (mar.) ↦ tramidoi.

tramënt (grd.) ↦ turmënt.

tramenté Ⓔ trasformazione nel linguaggio popolare di tormenté (Gsell 1992a:144) 6 1763 tramentè ‘vexo’ (B 1763-1976:103)
gad. tramonté mar. tramonté grd. tramenté MdR tramenté
v.tr. Ⓜ tramenta
1 causare pene e tormenti, infliggere sevizie, torturare qualcuno (gad. B 1763; V/P 1998, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002) Ⓘ tormentare Ⓓ quälen ◇ a) Sie rie fëna l tramentova; L manaciova y i dajova Sie rie fêna l’tram[entova]; [L’ minaciova y i dasova] PlonerM, VedlMut1828-1997:349 (grd.); b) Ne stede a i craié, ne stede a le sceché / y ne stede a le temëi, sc’ al ves ó tramonté! Ne stede a i craié, ne stede a l’scechè / y ne stede a l’temëi, sc’al ves ô tramentè! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:231 (Badia)
2 di persona, infastidire insistentemente, molestare, assillare (gad. V/P 1998, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002, MdR) Ⓘ tormentare Ⓓ quälen ◇ a) Le medemo orova studié, e tramentava vigne dé so pere acioch’ ël le menass a studié. Le medemmo oròva studié, e tramentava vigne dé sò père acćioch’ ël le menass a studié. DeRüM, Studié1833-1995:278 (MdR).

tramenté (grd., MdR) ↦ tramenté.

tramidoi Ⓔ INTER + AMBŌS + DUĪ (EWD 4, 104) 6 1763 trame doi ‘uterque’ (Bartolomei1763-1976:103)
gad. tramidui mar. tramedui Badia tramidui grd. tramedoi LD tramidoi
pron. pl. Ⓜ tramesdoes
tutti e due, l’uno e l’altro, ambedue (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ entrambi Ⓓ beide ◇ a) Sul chetum, o tla merda / Ve trarales tramedoi! / O, defin - te chegadoi! Sul cotum, o te la mèrda / Ve traràlles tramedòj! / O, defin’g - te chegadòj! PlonerM, VedlMut1828-1997:349 (grd.)
entramidoi.

tramidoi (LD) ↦ tramidoi.

tramidui (gad., Badia) ↦ tramidoi.

tramonté (gad., mar.) ↦ tramenté.

tramot (grd.) ↦ teremot.

trancuilo Ⓔ it. tranquillo 6 1866 trankuili pl. (BrunelG, Cianbolpin1866:6)
fas. tranquilo caz. tranquilo
agg. Ⓜ trancuili, trancuila, trancuiles
senza turbamenti, ansie, preoccupazioni (fas.) Ⓘ tranquillo Ⓓ ruhig ◇ a) Cianbolfin e Dona Chenina vivea tranquili te so palaz. Čanbolfin e Donna Kenina vivea trankuili te so palaʒ. BrunelG, Cianbolpin1866:6 (caz.).

traní (gad.) ↦ tarlí.

tranquilo (fas., caz.) ↦ trancuilo.

trao (amp.) ↦ tref.

trapassar (bra.) ↦ trapassé.

trapassé Ⓔ it. trapassare 6 1878 trappassā (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:39)
gad. trapassé Badia trapassè fas. trapassèr bra. trapassar fod. trapassé
v.tr. Ⓜ trapassa
1 passare da parte a parte, specialmente con un’arma da punta (gad., fas. DILF 2013, fod. P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ trafiggere, trapassare Ⓓ durchbohren, durchstechen ◇ a) cun usc sotida mo sforzada, che trapassâ l’anima dl pice dijera: cung usc’ sottira mo sforzada, che trappassā l’anima d’l picce disc’la: DeclaraJM, SantaGenofefa1878:78 (Badia)
2 percorrere da un lato a quello opposto, attraversare (gad., fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ trapassare Ⓓ durchqueren ◇ b) ara se confortâ söl prinzipio dl’aisciöda a odëi n ragio de sorëdl, che trapassâ chëra caverna ella se confortā soul prinzipio d’la insceūda a udei ‘ng raggio d’sored’l, ch’trappassā chella caverna DeclaraJM, SantaGenofefa1878:39 (Badia).

trapassé (gad., fod.) ↦ trapassé.

trapassè (Badia) ↦ trapassé.

trapassèr (fas.) ↦ trapassé.

trapola Ⓔ ven. tràpola (da accostare a TRAPPA di origine germ.) (EWD 7, 154) 6 1852 trapores pl. (ZardiniB, Rudiferia1852:1)
gad. trapola Badia trapula grd. trapula fas. trapola fod. trapola amp. trapola LD trapola
s.f. Ⓜ trapoles
nome generico di dispositivi usati per la cattura di animali (gad. A 1879; Ma 1950; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ trappola Ⓓ Falle ◇ a) Ah! śon pu daos ra zapores / Del nosc vecio santo, e ‘l diou, / Lascia pu ch’el tende trapores / ch’el no vien mai pì da un ciou. Ah! zon pu davòs ’a zapores / Del nosc’ vec’io santo, e ‘l diau, / Lassa pu ch’el tende trapores / ch’el no en mai pi da un c’iau. ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.).

trapola (gad., fas., fod., amp., LD) ↦ trapola.

trapolon Ⓔ deriv. di trapola (EWD 7, 155) 6 1878 trappulung (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:124)
gad. trapolun mar. trapolun Badia trapolun grd. trapulon fas. trapolon fod. trapolon amp. trapolon LD trapolon
agg. Ⓜ trapolons, trapolona, trapolones
che raggira il prossimo (gad. V/P 1998, fas. DA 1973; Mz 1976) Ⓘ imbroglione Ⓓ betrügerisch ◇ a) Al sintiará n plajëi falz, miserabl, trapolun, y do i vëgnel le pentimënt y la meseria El sintirà ‘ng plajei falz, miſerabile, trappulung, e dō i vegnel ‘l pentiment e la m’ſeria DeclaraJM, SantaGenofefa1878:124 (Badia).

trapolon (fas., fod., amp., LD) ↦ trapolon.

trapolun (gad., mar., Badia) ↦ trapolon.

trapula (Badia, grd.) ↦ trapola.

trapulon (grd.) ↦ trapolon.

trar (bra., moe.) ↦ tré.

tras (fas.) ↦ tres.

trascassada (gad., Badia) ↦ trascasseda.

trascasseda Ⓔ deriv. di scasseda 6 1848 trascassada (PiccolruazA, Scassada1848-1978:72)
gad. trascassada Badia trascassada
s.f. Ⓜ trascassedes
movimento più o meno rapido o violento in direzioni alternativamente opposte (gad.) Ⓘ scuotimento Ⓓ Aufrüttelung ◇ a) Na compagna trascassada / mai, no mai m’é gnüda dada! Na compagna trascassada / mai, no mai m’é gnüda dada! PiccolruazA, Scassada1848-1978:72 (Badia).

trascurà (col.) ↦ trascuré.

trascuranza Ⓔ it. trascuranza 6 1873 trascuranza (Anonim, Monumento1873:2)
amp. trascuranza [ 1008 ]
s.f. sg.
trascuratezza, per lo più come atteggiamento abituale (amp.) Ⓘ trascuranza Ⓓ Nachlässigkeit ◇ a) Par gran trascuranza / De ra canzelaria, / Na soma d’inportanza / I à abù bicià via Par gran trascuranza / Dera Canzellaria, / Na somma d’importanza / I á abú bicciá via Anonim, Monumento1873:2 (amp.).

trascuranza (amp.) ↦ trascuranza.

trascurar (moe.) ↦ trascuré.

trascuré Ⓔ it. trascurare (da CŪRA) (EWD 7, 157) 6 1833 trascürëja (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:268)
gad. trascuré Badia trascuré grd. trascuré fas. trascurèr moe. trascurar fod. trascuré col. trascurà MdR trascuré
v.tr. Ⓜ trascureia
trattare con negligenza, non curare sufficientemente; omettere, tralasciare (gad. P/P 1966, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953, fas. Mz 1976, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, MdR) Ⓘ trascurare Ⓓ vernachlässigen ◇ a) Tö ne te crëies nia cotant che de te jënt s’impićiadrësce cuntra Idie e cuntra la umanité, chi che, por ne messëi deventè na ota soldas, se trascürëia, se stropiëia e gonot se mütilëia se stësc Teu ne te crëÿes nia cotant che de tä ĝënt s’ impiçhiadrësce cuntra Iddie e cuntra la umanité, chi che, por ne mëssëi deventè ‘na óta soldas, se trascürëja, se stropiëja e gonót se mütilëja sè stëŝ DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:268 (MdR)
p.p. come agg. Ⓜ trascurés, trascureda, trascuredes
che agisce con poca cura, premura, sollecitudine (fas.) Ⓘ trascurato Ⓓ nachlässig ◇ a) El Re, che fin alora l’era stat trascurà e pegher, come se el se fosse alora descedà da dormir, scomenzando da la ofeja fata a sta fémena, che punì con gran severità, l’é deventà un severiscimo persecutor contro ogneun El Re, che fin allora l’era stat trascurà e pègher, come ze el ze fozze allora dessedà da dormir, scomenzando dalla offesa fatta a sta femena, che punì con gran severità, l’è deventà un severissimo persecutor contro ognun SommavillaA, DecameronIXMOE1875:640 (moe.).

trascuré (gad., Badia, grd., fod., MdR) ↦ trascuré.

trascurèr (fas.) ↦ trascuré.

trasgrescion Ⓔ it. trasgressione 6 1833 trasgre[s]ŝiuǹs pl. (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266)
gad. trasgresciun Badia trasgresciun grd. trasgrescion fas. trasgrescion fod. trasgrescion LD trasgrescion MdR trasgresciun
s.f. Ⓜ trasgrescions
infrazione di una norma, di una legge, di un ordine (gad. A 1879; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ trasgressione Ⓓ Übertretung ◇ a) Cosses, ch’in atri lüsc vëgn castiades sco valch de püch, per ejëmpio: de pici rubamënć, infedeltês, ćioches, trasgresciuns de sü oblighi, dijubidiënza ec., de te’ cosses vëgn consciderades e castiades rigorosamënter inte le Militare. Cosses, ch’iǹ atri lüŝ vëgn castiades sco valq de püc, per eŝempio: de picći rubamëntg, infedeltés, çhiocches, trasgre[s]ŝiuǹs de sü obblighi, diŝubidiënza ec., de tä cosses vëgn conŝiderades e castiades rigorosamëntr inte le Militare. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR).

trasgrescion (grd., fas., fod., LD) ↦ trasgrescion.

trasgresciun (gad., Badia, MdR) ↦ trasgrescion.

trasparent Ⓔ it. trasparente 6 1860 trasparentes pl. (DegasperF, AgostinoCostantini1860:1)
gad. trasparënt grd. trasparënt fas. trasparent fod. trasparent amp. trasparente LD trasparent
s.m. Ⓜ trasparenc

superficie di carta, di tela o di plastica, con scrit-te o disegni resi visibili mediante un’opportuna illuminazione (grd. F 2002, amp.) Ⓘ trasparente Ⓓ Transparent ◇ a) Vedé cuanta caretes coi caai, / Trasparentes e foghe artifiziai, / Verse a mesena, a grun, latis, taliane / e anpezane. Vedè quanta carretes coi cavai, / Trasparentes e foghe artifiziai, / Verse a mezena, a grun, latìs, taliane / E ampezzane. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.).

trasparent (fas., fod., LD) ↦ trasparent.

trasparënt (gad., grd.) ↦ trasparent.

trasparente (amp.) ↦ trasparent.

trasportà (amp.) ↦ trasporté.

trasporté Ⓔ it. trasportare ‹  TRĀNSPORTĀRE (EWD 7, 159) 6 1878 trasporte 2 cong. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:23)
gad. trasporté Badia trasportè grd. traspurté fas. trasportèr caz. trasportèr fod. trasporté amp. trasportà LD trasporté
v.tr. Ⓜ trasporta
1 portare qualcuno o qualcosa da un luogo all’altro (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ trasportare Ⓓ bringen, tragen ◇ a) Al fajô döt le poscibl por ciafé sö la fossa d’ëra, por jí iló a s’ la pité fora, y por trasporté so corp a n sepolcher plü onorevole. El fajō dutt ‘l possibile pur ceaffè sou la fossa d’ella, pur jì illò a s’ la pittè fora, e pur trasportè so corp ang sepolc’r plou onorevole. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:88 (Badia)
2 stimolare a un comportamento, indurre a qualcosa (gad.) Ⓘ incitare Ⓓ verleiten ◇ a) Spirit de vendëta o sënn ne te trasportes ad acopé le püre Golo Spirito de vendetta o senn nè tè trasporte ad accopè ‘l pure Golo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:23 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ trasportés, trasporteda, trasportedes
fig. trascinato, sopraffatto da un sentimento, da uno stato d’animo (gad.) Ⓘ trasportato fig.Ⓓ mitgerissen fig. ◇ a) ince os, da ostes ries inclinaziuns trasportá incie os, da ostes ries inclinaziungs trasportà DeclaraJM, SantaGenofefa1878:125 (Badia)
se lascé trasporté (gad.) Ⓘ lasciarsi trasportare Ⓓ sich mitreißen lassen ◇ a) O cotan ch’an s’ingiana a se lascé trasporté da na ria pasciun O cutang ch’ang s’ ingiana a sè lascè trasportè dana ria passiung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:31 (Badia).

trasporté (gad., fod., LD) ↦ trasporté.

trasportè (Badia) ↦ trasporté.

trasportèr (fas., caz.) ↦ trasporté.

traspurté (grd.) ↦ trasporté.

trat Ⓔ TRACTUS 6 1878 trat (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61)
gad. trat Badia trat fas. trat fod. trat
s.m. Ⓜ trac
spazio di tempo, momento, periodo (gad., fas. DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005) Ⓘ tratto Ⓓ Weile ◇ a) le vënt frëit y sotí n soflâ de trat a trat dagnora tres ite danü y en gran cuantité ‘l vent freit e sottì ‘ng sofflā de tratt a trat dagnara tres ite da nu e in grang quantitè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61 (Badia); b) Canch’al ê maiú co tö, ál vit n trat de tëmp tl desert, lüch plü spaventus co chësc Cang ch’el ē maiŭ co tou, àle vitt ‘ng tratt d’temp t’ l deſert, luc plou spaventùs che chesc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:72 (Badia).

trat (gad., Badia, fas., fod.) ↦ trat.

tratà (amp.) ↦ traté.

tratan (gad., Badia, grd.) ↦ tratant.

tratant Ⓔ comp. di tra + tant (EWD 7:161) 6 1878 tang (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:19) [ 1009 ]
gad. tratan Badia tratan, tan † grd. tratan fod. tratánt LD tratant
avv.
in questo, in quello stesso tempo, nel frattempo (gad. DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ frattanto, intanto Ⓓ inzwischen, unterdessen
tratant che (gad., fod. Ms 2005) Ⓘ mentre Ⓓ während ◇ a) "Bela, sciöche de n angel, é tüa cira da rí, caro mi fi", dijôra, tan ch’ara s’ le strenjô al piet "Bella, sceoucche deng’ angel, è tua ceira da rì, caro mi fi", dijela, tang, ch ella s’ l strensceō al piete DeclaraJM, SantaGenofefa1878:19 (Badia).

tratant (LD) ↦ tratant.

tratánt (fod.) ↦ tratant.

tratar (bra.) ↦ traté.

traté Ⓔ TRACTĀRE (EWD 7, 161) 6 1763 trattè ‘tracto’ (Bartolomei1763-1976:103)
gad. traté mar. traté Badia tratè grd. traté fas. tratèr caz. tratèr bra. tratar fod. traté amp. tratà LD traté
v.tr. Ⓜ trata
1 comportarsi in un determinato modo nei rapporti con altra persona (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; G 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ trattare Ⓓ behandeln ◇ a) Gé no son degn d’esser chiamà tie fi; trateme come un di tie famees. Je no son degno d’esser c’glamá to fí; trateme come un dei tie famées. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:145 (caz.); b) L’unica porsona ch’al i desmostrâ respet y amur fora de mosöra, ê Genofefa, por chësc le tratâra ëra cun dignité y sodëza L’unica persona, ch’el i desmostraa respett e amur for de meſura, ē Genofefa, pur chesc’ ‘l trattala ella cung dignitè e sodezza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia); c) Chiló pronta, o Signur, trateme en ci manira ch’orëis, madër ne me tolede osta grazia Chilò pronta, o Signur, trattemme in ci maniera ch’oreis, madèr nè mè tollede osta grazia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:15 (Badia)
2 discutere, esporre, sviluppare un tema, un argomento (grd. F 2002, fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. P/M 1985; Ms 2005, amp.) Ⓘ trattare Ⓓ behandeln ◇ a) Beśen prima che ve dighe / Sun cie che voi tratà; / Non é robes mia da ride, / Ne gnanche da scherzà Besen prima che ve dighe / Sun cié che voi trattà; / No n’é robes mia da ride, / Ne gnanche da scherzá Anonim, Monumento1873:1 (amp.)
se traté de (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ trattare Ⓓ sich handeln um ◇ a) Co se trata del piovan, / Ben, o mal, na fre de moto / Fejo anch’ ió par anpezan. Co se trata del Piovan, / Ben, o mal, ‘na fre’ de moto / Fego anch’ jò par ampezzan. ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.).

traté (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ traté.

tratè (Badia) ↦ traté.

trategnì Ⓔ it. trattenere 6 1878 s’ trattignì (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:38)
gad. tratigní Badia tratigní fod. trategnì
v.tr. Ⓜ trategn, trategnon, trategnù
far rimanere qualcuno in un luogo, invitandolo a fermarsi; fare indugiare qualcuno, causandogli una perdita di tempo o un ritardo (gad., fod. Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ trattenere Ⓓ aufhalten ◇ a) Sëgn ater ne savessi pa plü da ves dí; / Pordenede sc’ i ves á massa dî tratigní. Sagn attr ne savessi pa plö da ves dì; / Perdonede s’i ves ha massa dì trattignì. PescostaC, MëssaPescosta1879:8 (Badia)
se trategnì (gad.) Ⓘ trattenersi Ⓓ verweilen ◇ a) Porater, o mi Dî, le podëi se tratigní cun Os, é sigü felizité infinitamënter maiú Pur at’r, o mi Dì, ‘l pudei s’ trattignì cung Os, e sigù felizitè infinitamentr majù DeclaraJM, SantaGenofefa1878:38 (Badia); b) Fin ales lamentaziuns, y tratëgnete t’atri pinsiers. Fing alles lamentaziungs, e trattengn’ te in t’atri pingsirz. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:96 (Badia).

trategnì (fod.) ↦ trategnì.

trateniment Ⓔ it. trattenimento 6 1878 trattenimentg’ (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:42)
gad. tratenimënt Badia tratenimënt
s.m. Ⓜ tratenimenc
serie di motivi gradevoli offerti come passatempo (gad.) Ⓘ intrattenimento Ⓓ Unterhaltung ◇ a) Ci plajëi y confort, ci bi tratenimënc ne m’él resté ince te chësc bosch. Ci plajei e confŏrt, ci bi trattenimentg’ n’m’elle restè incie t’ chesc bosc. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:42 (Badia).

tratenimënt (gad., Badia) ↦ trateniment.

tratèr (fas., caz.) ↦ traté.

tratigní (gad., Badia) ↦ trategnì.

tratöra (gad.) ↦ tratura.

tratura Ⓔ TRACTŪRA (EWD 7, 162) 6 1813 tratura (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61)
gad. tratöra Badia tratüra grd. tratura
s.f. Ⓜ tratures
il fatto e il modo di trattare o di essere trattati, come comportamento verso persone o animali in determinati casi (gad. Ma 1950; P/P 1966, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002) Ⓘ trattamento Ⓓ Behandlung ◇ a) Al bambin al dat tratura / Y ova na gran cura. / A Gejù al dat la spëisa, / Che l maiova pra si mëisa. Al bambin al dat tratura / I ova na gran kura. / A Geſhù al dat la spëisa, / Ke l majova pra si mëisa. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.).

tratura (grd.) ↦ tratura.

tratüra (Badia) ↦ tratura.

travai Ⓔ it. travaglio 6 1813 travaies pl. (RungaudieP, LaStacions1813-1878:90)
grd. travai bra. travai
s.m. Ⓜ travais
angoscia, afflizione, pena (grd., bra. R 1914/99) Ⓘ travaglio Ⓓ Sorge, Qual ◇ a) ie ve prëie cun fidanza d’armé mi cuer dëibl cun na gran pazienza a supurté i travaies de chësta vita je ve preje cun fidanza d’arme mi cuer deibl c’ una gran pazienza a superte i travajes de chesta vita RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.).

travai (grd., bra.) ↦ travai.

travalié Ⓔ it. travagliare 6 1878 travaliè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:96)
gad. travalié Badia travalié
v.intr. Ⓜ travalieia
essere oppresso da grave e persistente disagio fisico o psichico, soffrire (gad. P/P 1966) Ⓘ travagliare Ⓓ leiden ◇ a) Porater bëgn che scarmetina dal patí, y dal travalié, te vires impó; porcí che na porsona da bëgn soporta les tribolaziuns! Pur at’r bengn’ che scarmettina dal patì, e dal travaliè, t’ vīs impò; purcicche na p’rsona da bengn’ sopporta les tribulaziungs! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:96 (Badia).

travalié (gad., Badia) ↦ travalié.

travardé (MdR) ↦ stravardé.

travars (col.) ↦ travers.

traveres (Badia) ↦ travers.

travers Ⓔ TRĀNSVERSUS (EWD 7, 164) 6 1763 traversch ‘transversum’ (Bartolomei1763-1976:104)
gad. travers mar. travers Badia traveres grd. traviers fas. tra[ 1010 ] vers fod. traviers col. travars amp. traes LD travers
s.m. sg.
estensione di un corpo nel senso della larghezza (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. F 2002, fod. Ms 2005) Ⓘ traverso Ⓓ Quere, Querlage
de travers (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986, LD DLS 2002) Ⓘ di traverso Ⓓ quer, schräg ◇ a) De negun no n’éi riguardo / canche sei de fei delves: / no m’inporta ch’i me varde / i badiote del traès. De negun no n’éi riguardo / cànche sei de féi del vès: / no m’importa ch’i me varde / i Badiote del traès. DegasperF, CodaBadiote1860-2013:472 (amp.).

travers (gad., mar., fas., LD) ↦ travers.

traviers (grd., fod.) ↦ travers.

travo (S. Martin, moe., fod.) ↦ tref.

tre (gad., Badia) ↦ tref.

tre (amp.) ↦ trei.

tré Ⓔ TRAHERE / *TĪRĀRE (EWD 7, 143) 6 1763 trà ‘traho’; traì jà ‘abjicio’; trà in avò ‘retraho’; trà in terra ‘sterno’; trar el flè ‘suspiro’; trar flè ‘respiro’; tra schoe ‘detraho’ (Bartolomei1763-1976:103)
gad. trá mar. trá Badia trá grd. tré fas. trèr, tirèr caz. trèr bra. trar, tirar moe. trar, tirar fod. trè amp. tirà, trà † LD tré MdR trà
v.tr. Ⓜ tira, tiron, trat
1 trarre a sé; attrarre (gad., grd. F 2002, fas. DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, amp. DLS 2002, MdR) Ⓘ attirare, attrarre Ⓓ anziehen ◇ a) se procuré les nezesciaries conoscënzes e capazitês che posse trà a se l’atenziun di superiori se procuré les necesŝaries conoscënzes e capacités che posse trà a sè l’attenziuǹ di superiori DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269 (MdR); b) Amez al past gnôl porté ordöra de speziala belëza; che tirâ plü co ater a se l’atenziun dl möt A mezz’ al past gnēle portè ordura d’spezial bellezza; ch’tirā ploucche at’r a sè ‘l attenziung d’l mūtt DeclaraJM, SantaGenofefa1878:101 (Badia)
2 applicare una forza a un oggetto per metterlo in movimento o per spostarlo, per modificarne la forma, eccetera (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ trarre, tirare Ⓓ ziehen ◇ a) Giubileo, / Giubileo, / ne me trá pro i pîsc! Giubilèo, / Giubilèo, / ne me trà pro i pîsc! PiccolruazA, Scassada1848-1978:72 (Badia); b) Stajon algegres! - Tin, ton, tan / Tirà polit chele ciampane! Stasong algegress! - Ting, tong, tang / Tirà polit chelle tgiampane! BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:244 (bra.); c) Se sie ben fat vardar n tous, / Che tira i bòzoi contra l vent Se sie beng fat vardar ‘n touz, / Che tira i botzoi contra ‘l vent BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252 (bra.); d) Jan fova jit sun Resciesa a tré lënia, toma, se fej mel, y rua dut amalà a cësa. S̄àŋ fòà s̄it suŋ Res̄iöźa a trè lëgŋa, toma, së fèŝ mèl, y rua dutt ammalà a tgèsa. VianUA, JanAmalà1864:199 (grd.); e) Sön chësc s’ la tira la uma a se, y döt scomöta y dal gran pité êra apëna bona de gní cun chëstes cater parores Soung chesc’ s’ la tira la Uma a sè, e dutt scomouta e dal grang pittè ēla appena bona de gnì cung chestes cat’r parores DeclaraJM, SantaGenofefa1878:4 (Badia)
3 scagliare, lanciare qualcosa a qualcuno o in una certa direzione, con strumenti e mezzi vari (gad., grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod., amp.) Ⓘ tirare Ⓓ werfen, schleudern ◇ a) Nes tira sula cresta / Na bela gran tampesta. Nes tira sula kresta / Na bela gran tëmpesta. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65 (grd.); b) Piere - o Paul! metëde verda, / Sul chetum, o tla merda / Ve trarales tramedoi! Pier’ - o Paul! metêde vèrda, / Sul cotum, o te la mèrda / Ve traràlles tramedòj! PlonerM, VedlMut1828-1997:349 (grd.); c) Chël de os, che é zënza picé, i tires la pröma pera ados ad ëra. Cal de os, che é zanza pitgiö, i tire la prüma péra ados ad alla. HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); d) Chi danter vo ie sënza picià, tire l prim sas sun ëila. Chi d’anter vo jé senza pitgiá, tire el prum sass s’ung eila. HallerJTh, MadalenaGRD1832:156 (grd.); e) chi che de vo é senza pecià, tire l prum n sas contra de ela. chi che de vo è senza peggià, tíre il prum un sas contra de ella. HallerJTh, MadalenaCAZ1832:157 (caz.); f) Chi de vos, ch’é zenza picé, i tire l prum de sasc a chëla nlo. Chi de vos, ch’é cénza pitgié, i tiré ‘l prum de sass a calla ‘ngló. HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.); g) E che basta disnoe, / E se voré anche e mesa; / El i n tira outre noe / E ‘l é stà fenì ra contesa. E che basta disnove, / E se vorré anche e mezza; / El in tira autre nove / E l’é stá fení ra contesa. Anonim, Monumento1873:3 (amp.)
4 giocare una carta da gioco (amp.) Ⓘ tirare Ⓓ werfen ◇ a) E ch’i feje po sussuro, / s’ i dà spade, ‘l tira cope, / de ra spores de chel uro / ‘l à pì pratega de trope. E ch’i fège po susuro, / s’ i da spade, ʼl tira cope, / dera spòres de chel uro / l’a pi pràtega de tròpe. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.)
5 far partire un colpo d’arma, sparare (gad., fas. R 1914/99) Ⓘ tirare Ⓓ abschießen ◇ a) Ai sfodra rabiusc sciöche le diau sëgn les sables, / se tira de barest surafora ales sciables. Ai sfodra rabiusc sciöco l’diao śëgn les śables, / se tira d’barest sura fora ales sciables. PescostaC, BracunCoz1853-1994:226 (Badia); b) n ater á injigné n riterspiel, da trá la saita te n anel ‘ng n’at’r à ingjignè ‘ng ritterspil, da tra la saìtta teng anell DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89 (Badia)
6 fig. stimolare a un comportamento, indurre a qualcosa (gad., grd.) Ⓘ tirare fig.Ⓓ verleiten ◇ a) y me tole fermamënter dant, cula vosta santa grazia de me schivé da duc i picëi, mascimamënter dai murtei, y da duta la ucajions, che me po tré al picià me tolle fermamenter dant, colla vosta santa grazia de me schkive da dutg i pitziej, maschimamenter dai mortej, e da dutta la occaschions, che me pò tre al picià RungaudieP, LaStacions1813-1878:88 (grd.); b) No sibes dessenëus, da duc bën temù ie l viz dl’ira, / Odia y schiva uni cossa, ch’al bur mel te tira. No sibbes desënnous, da dutg bëŋ tëmù jè ‘l viz d’l’ira, / Odia y schiva ugni còssa, ch’a el bur mèl të tira. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); c) Idî nes straverdes dales pasciuns desliades, che tira a delic tan spaventusc. Iddì nes straverde dalles passiungs desliades, che tira a delitti tang spaventusc’. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia); d) Sce i bugn ejëmpli tira al bëgn, él ’ci i ri ejëmpli gonot, che spavënta dal mal. Se i bongn’ esempi tira al bengn’, èle ci i rī esempi gonot, ch’spaventa dal mal. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:126 (Badia)
v.intr. Ⓜ tira, tiron, trat
soffiare con forza, spirare (gad., MdR) Ⓘ tirare Ⓓ ziehen ◇ a) Ël é bëin ćialt, mo ël tira n pü’ d’aria morjela; ël é n tëmp deletó. Ël é bëiǹ çhiald, mó ël tira ‘ǹ pü’ d’aria morŝella; ël é ‘ǹ tëmp delettó. DeRüM, BunDéJanDomëne1833-1995:242 (MdR); b) Dopo che le cröde dl invern s’ê smorjelé, tirâl indô n’aria cialdina y amabla dal’aisciöda Dopo ch ‘l crude d’l ingvèr s’ ē smorjelè, tirāle indò ‘ng n’aria cialdina e amabile d’al l’ainsceuda DeclaraJM, SantaGenofefa1878:70 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ trat, trac, trata, trates
1 che è tirato, nei vari usi e significati del verbo [ 1011 ] "tré" (grd. F 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, amp.) Ⓘ tratto Ⓓ angezogen ◇ a) I scarpe s’i vede na fre / I é tirade sun chel pe. I scarpe si vede ‘na fré / Ié tirade sun chel pé. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.)
2 che è partito da un’arma (gad.) Ⓘ tratto Ⓓ abgeschossen ◇ a) ai geniturs podess la ligrëza improvisa porté la mort, tla medema manira, che na saita trata vá a ferí le cör. ai genitori pudess’ la ligrezza improvvisada portè la mort, nella m’demma maniera, che na saitta tratta va a firì ‘l cour. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:112 (Badia)
3 che è libero dalla guaina, dal fodero (gad.) Ⓘ tratto Ⓓ gezogen ◇ a) un cun n zavalí de füch en man, l’ater cun la spada trata sot al brac. ung cunung zavalì de fuc in mang, l’atr culla spada tratta soutt al bracc’. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:25 (Badia)
se tré ados (gad., grd. F 2002, fas. DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ tirarsi addosso Ⓓ sich etwas zuziehen ◇ a) Por l’amur d’Idî, chisc ne ciarcé pa; plütosc stá zënza mangé, denanche m’le mostré, scenó te tirasste pa ados n gran me Pur l’amor d’Iddì, chisc’ nè ciarciè pa; plouttosc’ sta zenza mangiè, denanche m’l mostrè, seno tè tirass’ te pa addòs ‘ng grang mē DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53 (Badia) ◆

se tré fora (gad. DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ spogliarsi Ⓓ sich ausziehen ◇ a) Ma pernanche l seniëur scumëncia a se tré ora i stivei, eco che ënghe l calighé se tira ora i siei. Ma pernàŋchè ‘l Signour scumënĉa a së trè òra i stivëi, ecco che anchè ‘l calighë së tira òra i siei. VianUA, CalighéMaladët1864:196 (grd.) ◆ tré

dant (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. F 2002) Ⓘ rimproverare, rinfacciare Ⓓ vorwerfen ◇ a) La puvertà y l pitl avëi a degun no i tré dant, / Chël che dà richëzes te fej ënghe subit puere fant. La puvertà y ‘l pitl avëi a deguŋ no jë trè dànt, / Chëll chë dà ricchëzzes të fèŝ anchë subìt puëre fànt. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.) ◆ tré do (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ somigliare, assomigliare Ⓓ ähneln ◇ a) Sce la tira do si pere no truep; ma sce la tira do si oma dala lat Ŝe la tira dò si père no truep; ma ŝe la tira dò si òma dàla làtt VianUA, JanTone1864:198 (grd.) ◆

tré fora (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ estrarre, tirare fuori Ⓓ herausziehen ◇ a) po ‘l scomenza a fei ra grinta, / a scioudasse, a delirà, / a dà in bestia, a tirà fora / zinch’ o sié di meo pardios po’ ‘l scomenz̄a a fei ra grinta, / a scoudase, a delirà, / a da in bèstia, a tirà fòra / z̄inc’ o sié di mèo pardiós DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.); b) finalmente co ‘l aea arsa ra gora, / na boza de scarsela tira fora… finalmente co l’aèa arsa ra gora, / na boža de scarsela tira fora… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.); c) Ma me sà, che sta vacia ebe n bur pëil? / Dijëde medrë ulà, che n pëil ie tost trat ora. Ma me sà, che sta vacia ebe n bur pëil? / Dijëde medrë ulà, che n pëil ie tosc trat ora. VianUA, JanTone1864:198 (grd.); d) Da chësc vëigon, che bones animes tira fora dla s. religiun maius consolaziuns che ne sides les plü gran tribolaziuns. Da chesc’ veigung, che bones animes tira fora dla s. Religiung maiùs consolaziungs che nè sii les plou grang tribulaziungs. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:15 (Badia) ◆ tré ite (fas. R 1914/99; DA 1973; DILF 2013, fod.) Ⓘ mettere, indossare Ⓓ anziehen ◇ a) Jì delongo a tò l plu bel guánt, vestilo e meteie ite ntel deit l anel, e tireie ite i ciauzei. Schí de longo a tó ‘l plu bel govant, vestílo e mettéje ite ‘n tel deit l’anel, e tiréje ite i tgiauzéi. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.) ◆ tré

ju (fas.) Ⓘ sopprimere, abolire Ⓓ abschaffen, aufheben ◇ a) l’é na distrazion / Sta usanza; miec l’é tirarla jù l’è ‘na distratziong / Sta usantza; mietg l’è trarla xù. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252 (bra.) ◆ tré pro (gad., fod. Ms 2005) Ⓘ attrarre Ⓓ anziehen ◇ a) nia dainré á le mal na bela aparënza, y tira plü pro co le bëgn nia daingrè à ‘l mal na bella apparenza, e tira plou pro ch’l bengn’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53 (Badia) ◆ tré sotessou-

ra (gad., grd. F 2002) Ⓘ scombussolare Ⓓ durcheinander bringen ◇ a) Idî tira i dessëgns dl uomo sotissura. Iddì tira i dessengn’s d’l uomo soutt e sura. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:109 (Badia) ◆ tré soura (grd. F 2002, amp.) Ⓘ indossare Ⓓ anziehen ◇ a) Debota purtëde l plu bel guant, che on da i tré sëura, n bon per de ciauzei, y na varëta da i mëter tl dëit De botta purtede el plù bel guant, ch’ong da i trà seura, en bon pèr de ciauzei, i na värätta da i metter tel deit SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:252 (grd.); b) ’Es à anche ra bustines / Sta nobil signorines / E ce tirà sora ch’ ’es farà / Parcé che i tos vade là. Es ha anche ra bustines / Sta nobil signorines / E ce tirà sora ches farà / Parcé che i tos vade là. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.) ◆ tré su 1 (fas. DILF 2013, amp.) Ⓘ alzare, sollevare Ⓓ heben, hochziehen ◇ a) E sci ch’a chesta caales / s’i ra sona a pì no pos, / ma chi i tira su ra spales, / che i à fato soraos. E sci c’ a chesta cavales / s’i ra sòna a pi no pos, / ma chi i tira su ra spales, / che i a fato sora òs. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.); Dapò l’à dat segn che se lo tire su ence el. I l’à tirà su infin sul mez ma dapò i à taià la corda e i l’à lascià sutar ju. Dapô la dat söng chö sölo tirö su öntschö öl. I la tirrà su infing sul mez ma dapò i a taià la chorda ö i la lassà suttàr schu. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:10 (bra.) 2 (fas. DILF 2013) Ⓘ issare Ⓓ aufziehen ◇ a) Me piasc veder co i se l trasc sù - / Mo die bel schiet, la devozion / La é pecia Me pias veder co i se ‘l tras su - / Mo dìe bel schiet, la devotziong / La è petgia BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252 (bra.)

3 (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ crescere, allevare Ⓓ großziehen, aufziehen ◇ a) Sci, Sant Ujep l à trat su / Chël pitl mut, Die Gejù. Shi, Sant’ Uſhep l a trat su / Kel pitl mut, Die Geſhù. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); b) Cuindi impormëti chiló solenamënter de le trá sö tla s. fede en Os, Padre etern, en osc divin Filiuolo, y tl Spirit Sant Quindi impormetti chilò solemnement’r d’l tra sou t’ la s. fede in Os, Padre eterno, in osc’ divin Filuolo, e nello Spirito S. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17 (Badia) ◆ tré su l’ora (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ caricare l’orologio Ⓓ die Uhr aufziehen ◇ a) Ćiarede sö n vosta ora, la mia ne và ëla, porćì ch’iö m’à desmentié de la trà sö. Çhiaréde seu ‘ǹ vosta óra, la mia ne va ëlla, porçhi ch’jeu m’ha desmentié de la trà seu. DeRüM, TëmpRetornunseCiasa1833-1995:245 (MdR).

tré (grd., LD) ↦ tré.

tré (mar.) ↦ tref.

trè (fod.) ↦ tré.

trè’ (mar.) ↦ trep.

tree Ⓔ onomatop. 6 1856 Tree! (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:244)
fas. tree bra. tree
onomat.
riproduzione del suono di tromba (fas.) Ⓘ pepperepè Ⓓ töröö ◇ a) Voi orghenist sonà sù ben! / Prest clarinec, flauc e sciubioc / Tree! - tombre, bombardogn, fagoc [ 1012 ] / Sofiage ite, par dì de legn! Voi orghenist sonà su beng! / Prest clarinetg, flautg e subiotg / Tree! - tombre, bombardogn, fagotg / Sioffiae it, par dì de leng! BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:244 (bra.).

tree (fas., bra.) ↦ tree.

tref Ⓔ TRABS (EWD 7, 170) 6 1763 trao ‘trabs’ (Bartolomei1763-1976:103)
gad. tre mar. tré S. Martin travo Badia tre fas. tref bra. traf moe. travo fod. tref, travo amp. trao LD tref
s.m. Ⓜ trefs
tronco d’albero squadrato in uso nelle costruzioni edilizie con funzione di sostegno (gad. B 1763; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fas. R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ trave Ⓓ Balken ◇ a) ma unveze de esser l mort che érel? N traf. L’era cinch fenc che no aea scioldi e per chel i à robà n traf, per poder l vener a l’ost e ciapar da beiver, descheche io crese. ma unveze de esser al mort chö erel? un traf. Lera tschinc föntsch chö no aöa soldi ö per chöl i a roba un traf, per podör al vöner al ost ö tschappar da beiver, döscö chö io cresö. ZacchiaGB, ZecheVita1858*:3 (bra.).

tref (fas., fod., LD) ↦ tref.

trei Ⓔ TRĒS (EWD 7, 171) 6 1763 drai sorts ‘triplex’; trai ‘tres’; traì ottes ‘ter’ (Bartolomei1763-1976:78, 103)
gad. trëi mar. trëi Badia trëi grd. trëi fas. trei caz. trei bra. trei fod. trei col. trei amp. tre, trei † LD trei MdR trëi
num.
1 il numero intero che, nella successione dei numeri naturali, segue immediatamente al due (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ tre Ⓓ drei ◇ a) N sëul iede iel ël mucià / N chël iede bën, perdieja, / S’al scundù trëi dis te dlieja N seul jëde iel ël mucià / In kël jëde bën, per Dieſha, / S’al skendù trëi dis te dlieſha PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) ël é bele trëi agn ch’impare, e iö ne sà ćiamò tröp ël é bel[e] trëi agn ch’impare, e jeu ne sà çhiamò treup DeRüM, ImparèMüjica1833-1995:237 (MdR); c) Che se fosse stà tre dì / con vosoutre sun chi scagnes / a ve vede, a pressentì, / ‘l ea un outro pei de magnes Che se fose sta tre di / con vos òutre sun chi scagnes / a ve vede, a presentì, / l’èva un òutro pei de magnes DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118 (amp.); d) A chi da Pera ge volon ensegnar / Colpes e bote ge volon dar. / No doi, no trei, no sie, / Ma da ciaf fin a pie. A ki da Perra je volóng ‘nsegnár / Kolpes e bote je volóng dar. / No doi, no trei, no sie, / Ma da čaf fin a pie. BrunelG, MusciatSalin1845:6 (bra.); e) l veit che i é de trei che dombra scioldi apede fech. veit, ke i e de trei, ko dombra šoldi apede fek. BrunelG, Cianbolpin1866:12 (caz.); f) Spo ési restá düc trëi imobii zënza parora Spo eſi restà duttg’ trei immobili zenza parora DeclaraJM, SantaGenofefa1878:94 (Badia); g) Se batunse cun le pügn trëi otes al cör Se battungse col pügn trei ottes al cör PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
2 con valore indeterminato (amp.) Ⓘ tre Ⓓ drei ◇ a) Inze gnanche mesora chi tre ciae / i à beù r’aga de ita duta cuanta… Inže gnanche mezora chi trei ciae / i à bevù r’ aga de ita duta quanta… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.)
s.f. pl.
le ore tre di notte, le ore quindici (grd. F 2002, fas. DILF 2013, MdR) Ⓘ tre Ⓓ drei ◇ a) Da mesdì, y dala trëi domesdì à ël inò fat nsci, y dui jiva a lauré. Da mëźdi, y dalla trëi dòmëzdi ha ël inò fatt iŋŝi, y dui s̄iva a laurè. VianUA, LaurancVinia1864:194 (grd.); b) E can sëise pa jü a let? / A les trëi. E quaǹ sëise pa ĝiü a lett? / A les trëi. DeRüM, InciamòInteLet1833-1995:248 (MdR).

trei (fas., caz., bra., fod., col., LD) ↦ trei.

trëi (gad., mar., Badia, grd., MdR) ↦ trei.

trei † (amp.) ↦ tre.

tremà (col., amp.) ↦ tremé.

tremar (moe.) ↦ tremé.

tremarlà (amp.) ↦ tremolé.

tremé Ⓔ *TREMĀRE (EWD 7, 184) 6 1805 trema (PezzeiJF, TTolpei1805-2010:192)
gad. tremé Badia tremè grd. tremé fas. tremèr caz. tremèr bra. tremèr moe. tremar fod. tremé col. tremà amp. tremà LD tremé
v.intr. Ⓜ trema
1 essere scosso da un tremito provocato da freddo, febbre, particolari stati emotivi (gad. A 1879, grd. A 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ tremare Ⓓ zittern ◇ a) Ciala mo chël puoro vegle colassù / l se la rì e ciala ju / l trëma e disc de no chialamo chal puoro vegle cola su / al sela ri e chiala su / al trema e dis de no PezzeiJF, TTolpei1805-2010:192 (fod.); b) Scimon de Zirene mi chël pëis dajëme; / Da giut l’ei merità, me druche pu, ne trëme. Schimon de Zirene mi chèl peis daschame; / Da giut lei merità, mè druche pu, ne treme. RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); c) desdot fenc da Poza dintorn che tremaa. dösdôt föntsch da Pozza dintorn chö trömaa. ZacchiaGB, ZecheVita1858*:1 (bra.); d) Le cör nes mët man a nos düc a tremé. L’cör nes mátt mang a nos dütg a tremè. PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
2 vibrare a causa di sollecitazioni esterne o di scosse sismiche, oscillare (gad. DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ tremare Ⓓ beben ◇ a) Al trëma la tera ch’al pësta cui fers, / y dala bocia - oh! - ci n bur vers! Al trëma la tera ch’al pësta coi fers, / y dala boćia - oh! - ći n bur vêrs! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia); b) l parea che la crepes tremassa. l parea ke la crepes tremasa. BrunelG, Cianbolpin1866:17 (caz.).

tremé (gad., grd., fod., LD) ↦ tremé.

tremè (Badia) ↦ tremé.

tremendo (gad., mar., Badia, grd., caz., moe., fod.) ↦

trement.

trement Ⓔ it. tremendo 6 1856 tremend (PlonerM, Erzählung5FOD1856:27)
gad. tremendo mar. tremendo Badia tremendo grd. tremendo, termënt fas. trement caz. tremendo moe. tremendo fod. trement, tremendo
agg. Ⓜ tremenc, tremenda, tremendes
di qualità, negativa o positiva, sviluppata al massimo o in eccesso rispetto alla misura normale (gad. V/P 1998, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ tremendo Ⓓ beeindruckend ◇ a) Sëgn él le momënt dla Consacraziun, / Le plü sant dla gran tremenda funziun Sang elle l’momaint d’la Consacraziung, L’plö sant della grang tremenda fonziung PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
avv.
in maniera sviluppata al massimo o in eccesso rispetto alla misura normale (grd. G 1923, fod.) Ⓘ tremendamente Ⓓ schrecklich ◇ a) Un om plen de debic, che fova trement malé Uŋ om pleŋ de debitŝ, che fova tremend amalé PlonerM, Erzählung5FOD1856:27 (fod.); b) Ert y termënt rie te parerà tl prim l fé dl bën, / Ma canche te [ 1013 ] ies n iede usà, l fares drët saurì y gën. ’Ert y termënd rië të parerà tel prim ‘l fè del bëŋ, / Ma caŋchë t’ jës uŋ jèdë usà, ‘l farès drèt saurì y gëŋ. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.).

trement (fas., fod.) ↦ trement.

tremèr (fas., caz., bra.) ↦ tremé.

tremolar (bra.) ↦ tremolé.

tremolé Ⓔ TREMULĀRE (EWD 7, 183; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’trEm-ul-a-) 6 1763 tromorè ‘tremo’ (Bartolomei1763-1976:104)
gad. tremoré mar. tremoré Badia tromorè fas. tremolèr caz. tremolèr bra. tremolar fod. temolé amp. tremarlà, tremorlà LD tremolé
v.intr. Ⓜ tremola
1 essere scosso da un tremito provocato da freddo, febbre, particolari stati emotivi (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ tremare Ⓓ zittern ◇ a) Unis ad Ël ne n’unse bria de tremoré deplü tra le moscedoz da sanch en batalia Unīs ad El nen ungſe bria de tromorè de plou tra ‘l moscedōz da sanc in battalia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia); b) y ciamó plü tremorâi a odëi la figöra de chël ch’ê ti fers intan che la löm fajô lominus te porjun. e ciamò plou tromorai a udei la figura d’chel ch’ē t’i ferz intang che la lum fajō luminus in te p’rjung. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123 (Badia) ☟ zi-

tré
2 vibrare a causa di sollecitazioni esterne o di scosse sismiche, oscillare (gad. P/P 1966; V/P 1998, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ tremare Ⓓ beben ◇ a) y raita asvelt a ce dla trupa, ch’i vá do cun n romú sciöche le tonn a passé le punt da balza, che tremorâ y ciancantâ sot al trop di ciavai. e reita svelto a ciè d’la truppa, ch’i va do cunung rumù sceoucche ‘l ton a passè ‘l punt da balza, che tromorā e ceancantā soutt al trōpp di ciavai. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia); b) y tl jí fora i dál n bot ala porta de fer, che la tera tremorâ et’ l jì fora i dale ‘ng bott alla porta de ferr, che la terra tromorā DeclaraJM, SantaGenofefa1878:20 (Badia) ☟ zitré.

tremolé (LD) ↦ tremolé.

tremolèr (fas., caz.) ↦ tremolé.

tremoré (gad., mar.) ↦ tremolé.

tremorlà (amp.) ↦ tremarlà.

tremoroz Ⓔ trasformazione per etimologia popolare di teremot x tremolé ‘tremare’ (Gsell 1992a:145) 6 1878 tromoroz (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:111)
gad. tremoroz mar. tremoroz Badia tromoroz
s.m. Ⓜ tremoroc
1 serie di movimenti di una parte della superficie terrestre, originati da fenomeni tettonici o vulcanici (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002) Ⓘ terremoto Ⓓ Erdbeben ☟ teremot
2 fig. vivo e concitato turbamento interiore (gad.) Ⓘ scompiglio fig.Ⓓ Aufregung, Verwirrung fig. ◇ a) Genofefa é en vita - m’á scassé sö, y i sënti tres n zerto tremoroz. Genofefa è in vita - m’à scassè sou, e i sente tres ‘ng zerto tromoroz. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:111 (Badia).

tremoroz (gad., mar.) ↦ tremoroz.

tremot (grd.) ↦ tramot.

trendo (amp.) ↦ tender.

Trent 6 1856 Trent (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:261)
gad. Trënt grd. Trënt fas. Trent bra. Trent fod. Trënt amp. Trento LD Trent
topon.
città capoluogo del trentino (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Trento Ⓓ Trient ◇ a) En azident / Olache ence a Moena / Se fasc festa piena / En onor de sèn Vile de Trent In azident / Olaché encie a Moena / Se fass festa piena / In onor de Sen Vile de Trent PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:261 (bra.).

Trent (fas., bra., LD) ↦ Trent.

Trënt (gad., grd., fod.) ↦ Trent.

trenta Ⓔ TRIENTA ‹ TRĪGINTĀ (EWD 7, 172) 6 1763 traenta ‘triginta’ (Bartolomei1763-1976:103)
gad. trënta mar. tronta Badia trënta grd. trënta fas. trenta bra. trenta fod. trënta amp. trenta LD trenta
num.
numero composto da tre decine (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ trenta Ⓓ dreißig ◇ a) B. Se tu ves te n dae trenta toleres. A. Mo te l’é dit inant che n voi trentacinch e no demanco. B. Bonapetite […] A. Scouta, scouta, sasto coche fajon, tu me n das trentadoi e mez e dapò tu pae na mesa. B. Sö tu vös tin daö trenta tôleres. A. Mo tö lö dit inant chö n’voi trentôcinch ö no dö manco. B. Bonapötite […] A. Scôutâ, Scôutâ, sastu cò chö faschòn, tu min das trentadoi ö mez ö dapô tu paö n’mescha. ZacchiaGB, DescorsFascegn1858*:4 (bra.); b) Che nosoutre ca in Anpezo / Sone gnauche, beśen dì, / Se son stade boi trenta ane / Chesto gato de sofrì. Che nos’ outre ca in Ampezzo / Sone gnauche besèn di / Se sostade boi trentanne / Chesto gatto de soffri. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:38 (amp.).

trenta (fas., bra., amp., LD) ↦ trenta.

trënta (gad., Badia, grd., fod.) ↦ trenta.

trentin Ⓔ it. trentino 6 1845 Trenting (BrunelG, MusciatSalin1845:1)
gad. trentin grd. trentin fas. trentin bra. trentin fod. trentin amp. trentin LD trentin
agg. Ⓜ trentins, trentina, trentines
relativo al trentino (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ trentino Ⓓ trentinisch ◇ a) L’é chel pere veie musciat de Salin / Da Pera en Fascia e no trentin L è kël përe veje mušat de Saling / Da Perra ‘n Fassa e no Trenting BrunelG, MusciatSalin1845:1 (bra.).

trentin (gad., grd., fas., bra., fod., amp., LD) ↦ trentin.

Trento (amp.) ↦ Trent.

trep (mar.) ↦ truep.

treplan Ⓔ dtir. Tramplan (Chiocchetti 1995:165 n. 21) 6 1858 treplan (ZacchiaGB, CianzonSonador1858-1995:164)
fas. treplan bra. treplan
s.m. Ⓜ treplans
un genere di polka (fas.) Ⓘ polka Tremblant Ⓓ Hochzeitsmarsch ◇ a) Ió volesse valch carantan / Dapò ve sone l treplan. Io volössö valc carantàn / Dapò vö sonö il treplan. ZacchiaGB, CianzonSonador1858-1995:164 (bra.).

treplan (fas., bra.) ↦ treplan.

trèr (fas., caz.) ↦ tré.

tres Ⓔ TRĀ(N)S (EWD 7, 173) 6 1853 tres (PescostaC, BracunCoz1853-1994:226)
gad. tres mar. tres Badia tres grd. tres fas. tras fod. tres LD tres MdR tres
avv.
continuamente, senza interruzione, ogni volta (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz [ 1014 ] 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ sempre Ⓓ immer ◇ a) Al mör, mo tla bega al ne sënt ch’al é mort, / mo scraia y comana y se para tres fort. Al mör, mo tla bega al ne sëint ch’al é mort, / mo scraia y comana y se para tres fort. PescostaC, BracunCoz1853-1994:226 (Badia); b) Tëgnetele tres presënt al pinsier y al cör, sciöche t’as imparé da nos Tegnet’l tres prejent al pingsìr e al cour, sceoucche t’ has imparè da nos DeclaraJM, SantaGenofefa1878:4 (Badia); c) da chësc ôt töme y fosch gotel tres jö ega da chesc’ ōt tume e fosc gott’l tres jou ega DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17 (Badia)
prep.
da parte a parte, da una parte all’altra, in mezzo a, dentro (gad. Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ attraverso Ⓓ durch ◇ a) Sci, ma no ie sta vacia plëina d’ega? / Plëina no, che na pert ie jita tres, ch’é udù. Ŝi, ma non jè sta vàtgia plëina d’èga? / Plëina no, che na pèrt jè s̄ita très, ch’hè udù. VianUA, JanTone1864:198 (grd.); b) Si via l à menà tres n bosch spës. si vía̤ l a męná tręz m bǫšk špa̤s. RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.)
tres fora (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933) Ⓘ attraverso Ⓓ mitten hindurch ◇ a) Le Pontac da Coz á la lancia tres fora / y dant y do i vá le sanch en malora. L’Pontać da Coz á la lancia tres fòra / y dant y daò i va l’sanch in malora. PescostaC, BracunCoz1853-1994:226 (Badia).

tres (gad., mar., Badia, grd., fod., LD, MdR) ↦ tres.

tria Ⓔ anordit. triga ‘tregua, indugio’ ‹  aoccit. triga ‘retard, délai’ da accostare a TRĪCĀRE (Gsell 1999b:239) 6 1848 tria (PescostaC, Schützenlied1848:222)
gad. tria mar. tria Badia tria fod. tria amp. tria
s.f. sg.
sosta, requie (gad. A 1879; A 1895; Ma 1953; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ tregua Ⓓ Ruhe ◇ a) De te Cains él tröc al monn, che ne n’á plü degöna tria do le picé. D’tè Caings elle troucc’ al mon, che nen à plou deguna trìa dō ‘l picciè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:31 (Badia)
dé tria (gad. V/P 1998, fod.) Ⓘ dare tregua Ⓓ Ruhe geben ◇ a) Lotri da Ciadura ia / Y chi d’Agord ne dá tria Lottri da Chiadura ia / E chi d’Agort né da tria PescostaC, Schützenlied1848:222 (Badia).

tria (gad., mar., Badia, fod., amp.) ↦ tria.

tribl (grd.) ↦ teribl.

tribolazion Ⓔ it. tribolazione 6 1833 tribolaziuǹs (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:261)
gad. tribolaziun Badia tribolaziun grd. tribulazion fas. tribolazion, tribulazion bra. tribolazion MdR tribolaziun
s.f. Ⓜ tribolazions
patimento o serie di patimenti fisici o morali, con un senso accentuato di stento e di pena (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, MdR) Ⓘ tribolazione Ⓓ Drangsal, Qual ◇ a) olà che le Signur Idie à piantè na gran fortüna e benedisciun, ilò mënel inće crusc e tribolaziuns olà che le Signur Iddie ha piantè ‘na graǹ fortüna e benediŝiun, illò mënel inçhié cruŝ e tribolaziuǹs DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:261 (MdR); b) n bun plomac morjel é na bona cosciënza te vigni tribolaziun! ‘ng bung plomac’ morjell è na bona coscienza te vigne tibulaziung! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:119 (Badia).

tribolazion (fas., bra.) ↦ tribolazion.

tribolaziun (gad., Badia, MdR) ↦ tribolazion.

tribulazion (grd., fas.) ↦ tribolazion.

tribunal Ⓔ it. tribunale 6 1878 tribunal (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28)
gad. tribunal Badia tribunal grd. tribunel fas. tribunèl bra. tribunal fod. tribunal amp. tribunale LD tribunal
s.m. Ⓜ tribunai
organo collegiale giudicante cui compete l’amministrazione della giustizia (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ tribunale Ⓓ Gericht ◇ a) Ne se recordëise che sura les stëres él n Dî, a so tribunal se messarëise na ota presenté? Nè sè recordeiſe, che sura les ſterres elle ‘ng Dī, a sō tribunal sè messareiſe naota p’rjentè? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28 (Badia).

tribunal (gad., Badia, bra., fod., LD) ↦ tribunal.

tribunale (amp.) ↦ tribunal.

tribunel (grd.) ↦ tribunal.

tribunèl (fas.) ↦ tribunal.

trica Ⓔ nordit. trica ‹  TRĪC(C)AE ‘Unfug, Verdrißlichkeiten, Ränke’ (EWD 7, 177) 6 1878 tricca (DeclaraJM, MaringSopplà1878:2)
gad. trica mar. trica Badia trica grd. trica fas. trica fod. trica LD trica
s.f. Ⓜ triches
affannosa agitazione interiore provocata da bramosia o da incertezza (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ ansia, angoscia Ⓓ Furcht, Angst ◇ a) Nos savun sëgn cun ci trica, / ch’ëi pulî nüsc spiric groi Nos savung sengn’ cung ci tricca, / ch’ei pulì nousc’ spir’ti groi DeclaraJM, MaringSopplà1878:2 (Badia).

trica (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ trica.

Triech 6 1828 Triek (PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65)
grd. Triech
topon.
località nei pressi della chiesa di santa cristina in val gardena (grd.) Ⓘ Triech Ⓓ Triech ◇ a) Svardënes dala stries, / […] / Per Triech ciacëles ju, / Fajëi la crëusc lessù. Svardënes dala stries, / […] / Per Triek ciacëles ſhu, / Faſhëi la krëush lessù. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65 (grd.).

Triech (grd.) ↦ Triech.

Trinità (grd., fas., amp.) ↦ Trinité.

Trinité Ⓔ TRINITATE / it. trinità (Kuen 1982:179) 6 1860 trinità (DegasperF, CodaBadiote1860-2013:472)
gad. Trinité mar. Trinité grd. Trinità fas. Trinità fod. Tarnité amp. Trinità
s.f. sg.
1 le tre persone divine, padre, figlio e spirito santo, considerate nella loro inscindibile unità (gad. V/P 1998, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ Santissima Trinità Ⓓ Dreifaltigkeit
2 gruppo di tre persone (amp.) Ⓘ Trinità Ⓓ Dreifaltigkeit ◇ a) I s’aea betù in testa / sta famosa Trinità, / Un Finazzer, un Trebo e un Zesta, / de concore a piovan ca I s’avea betù in testa / ’sta famosa Trinità, / Un Finazzer, un Trebo e un Zesta, / de concore a Piovan cà DegasperF, CodaBadiote1860-2013:472 (amp.).

Trinité (gad., mar.) ↦ Trinité.

trionf Ⓔ it. trionfo, triunfo ‹  TRIUMPHUS (EWD 7, 179) 6 1878 trionfo (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:107)
gad. triunf mar. triunf Badia triunf grd. trionf fas. trionf fod. terionf col. trionfo LD trionf
s.m. Ⓜ trionfs
affermazione straordinaria, vittoria particolarmente importante (gad. A 1879; DLS 2002, grd. A 1879; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ [ 1015 ] trionfo Ⓓ Triumph ◇ a) zënza ch’un su manciass, düc reconesciô en chël de le triunf dla virtú feminila zenza ch’ung su manciass’, duttg’ r’con’sceō in chel dè ‘l trionfo d’la virtù feminile DeclaraJM, SantaGenofefa1878:107 (Badia); b) Idî istës á ordiné chësc triunf dla virtú porsura le viz Iddì istess à ordinè chesc’ trionfo d’la virtù pursura ‘l vizio DeclaraJM, SantaGenofefa1878:108 (Badia).

trionf (grd., fas., LD) ↦ trionf.

trionfà (amp.) ↦ trionfé.

trionfal Ⓔ it. trionfale 6 1878 trionfale f. sg. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:107)
gad. triunfal Badia triunfal fas. trionfèl
agg. Ⓜ trionfai, trionfala trionfales
caratterizzato da particolare solennità e da vistose manifestazioni di generale entusiasmo (gad., fas. DILF 2013) Ⓘ trionfale Ⓓ triumphal ◇ a) Tolede a inom de nos düc chësta gherlanda, imagina de chëra bela corona trionfala, che s’aspeta en Cil. Tollede a innom d’nos duttg’ chesta gh’rlanda, immagine d’chella bella corona trionfale, ch’s’aspetta in Ceìl. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:107 (Badia).

trionfar (bra.) ↦ trionfé.

trionfé Ⓔ it. trionfare 6 1844 trionfà (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111)
gad. triunfé Badia trionfè grd. triunfé fas. trionfèr bra. trionfar fod. trionfé, terionfé amp. trionfà
v.intr. Ⓜ trionfeia
ottenere una grande vittoria, un importante successo; riportare un trionfo, anche in campo morale (gad. A 1879; Ma 1950, grd. A 1879; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Ms 2005, amp.) Ⓘ trionfare Ⓓ triumphieren ◇ a) E po ancora i par ben poco / a chel Dio de trionfà, / i vorave ciapà a scroco / anche legnes da brujà. Epò ancora i par ben poco / a chel Dio de trionfà, / i vorave ciapà a scròco / anche legnes da brugià. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); b) Insciö trionfâ le crudel bele danfora, söla speranza, che le conte tl pröm sënn ordinëies la mort de Genofefa. Ingsceou trionfava ‘l crudele belle dang fora, soulla speranza, che ‘l conte t’ l prum senn ordineie la mort de Genofefa. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia); c) T’es debl, al é vëi, mi püre möt, mo Idî, che protege na dona timida, desco iö sun, ch’ara trionfëia porsura i lus T’ es debl, el è vei, mi pure mūtt, mo Iddì, che protegge na donna timida, desco iou sung, ch’ella trionfeia pur sura i lŭs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:78 (Badia).

trionfé (fod.) ↦ trionfé.

trionfè (Badia) ↦ trionfé.

trionfèl (fas.) ↦ trionfal.

trionfèr (fas.) ↦ trionfé.

trionfo (col.) ↦ trionf.

tripetes Ⓔ dimin. di it. trippa (Chiocchetti 2008:262 n. 9) 6 1856 tripette (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:262)
fas. tripetes bra. tripetes
s.f. pl.
strisce di tela fine increspata allo sparato e ai polsini delle camicie da uomo (fas.) Ⓘ trippette Ⓓ Fransen beim Männerhemd ◇ a) Viva ence / L segnor Dotor / De neigher color / Mo de tripete bience. Viva encie / Il signor Dottor / De neigher color / Mo de tripette bience. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:262 (bra.).

tripetes (fas., bra.) ↦ tripetes.

trist Ⓔ it. triste 6 1858 trist (ZacchiaGB, DescorsFascegn1858*:2)
gad. trist Badia trist grd. trist fas. trist bra. trist fod. trist amp. trist
agg. Ⓜ trisć, trista, tristes
1 che riflette uno stato d’animo di dolore e malinconia (gad., fas. R 1914/99; Mz 1976, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ triste Ⓓ traurig ◇ a) revëgn a te istës, o signur, desmëna dala fantasia la trista idea. r’vengn’ a tè istess, o Signur, desmena dalla fantasia la triste idea. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:92 (Badia)
2 sgradevole, spiacevole (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ cattivo, sgradevole Ⓓ schlecht, unangenehm ◇ a) A. Na, ló no jon perché l’é l vin ciar e trist. A. Na lo no schon perchö lö l’ving tschar ö trist. ZacchiaGB, DescorsFascegn1858*:2 (bra.)
3 che opera il male compiacendosene o restando indifferente alle conseguenze ch’esso provoca (fas. R 1914/99, amp. C 1986) Ⓘ cattivo, malvagio Ⓓ boshaft, böse ◇ a) El secondo su ra lista / Un stupendo orangotan / ‘L é una bestia molto trista / Da stà senpre da lontan. El secondo sura lista / Un stupendo Orangotán / Le una bestia molto trista / Da sta sempre da lontan. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32 (amp.).

trist (gad., Badia, grd., fas., bra., fod., amp.) ↦ trist.

tristeza Ⓔ it. tristezza ‹ TRĪSTITIA (EWD 7, 178) 6 1838 tristezza (AgreiterT, SënJan1838*-2013:246)
gad. tristëza mar. tristëza Badia tristëza grd. tristëza fas. tristeza bra. tristeza fod. tristëza col. tristeza LD tristeza
s.f. sg.
il fatto, la condizione di essere triste, come stato d’animo e come suo riflesso esteriore (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ tristezza Ⓓ Traurigkeit ◇ a) T’âs denant madër ligrëza / Con vicí, sanc y spaternöres; / Al ne t’á porchël mai fat tristëza, / Y al ne t’an röará, canche te möres. T’ aas dönant ma der ligrezza / Con vitschi, sangt i spaternōres; / Al nö ta porchel mai fat tristezza, / I al nö tang röarà, chanche tö mōres. AgreiterT, SënJan1838*-2013:246 (mar.); b) per na consolazion de la soa tristeza, se é ressolta de voler enjuriar la meseria del Re. per na co̬nso̬lazio̬n dęlla so̱a tristezza, s’è riso̱lta de vo̬lör injuriar la miseria del Re. RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); c) per na consolazion de la sua tristëza, se é ressolta de volei ngiurié la miseria del Re. per na consolazion della sua tristezza, se è reso̲lta de volei ingiuriè la miseria del Rẹ PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.); d) Da chël momënt incá él tomé te na tristëza tale, ch’an gnô grams por süa vita Da chel moment incà èle tomè t’ na tristezza tale, ch’ang gnē gramz pur sua vita DeclaraJM, SantaGenofefa1878:88 (Badia).

tristeza (fas., bra., col., LD) ↦ tristeza.

tristëza (gad., mar., Badia, grd., fod.) ↦ tristeza.

triunf (gad., mar., Badia) ↦ trionf.

triunfal (gad., Badia) ↦ trionfal.

triunfé (gad., grd.) ↦ trionfé.

trö (Badia) ↦ tröp.

troar (bra., moe.) ↦ troé.

troé Ⓔ nordit. trovar ‹ occit. trobar / afrz. trover (GsellMM) 6 1631 trovassa 3 cong. imperf. (Proclama1631-1991:156)
grd. troé † fas. troèr caz. troèr bra. troar moe. troar fod. trové
v.tr. Ⓜ troa
1 rinvenire qualcosa che si cerca, si desidera (grd., fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ trovare Ⓓ finden ◇ a) I basalc i aon troé te Duron; e chele bale de calcedon le é fora de Contrin. I Bassaltg i on troe te Durong: e chelle balle de Calcedong le è fora de Contring. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); b) Tant acort, che chësc Re fova, / Ne iel mei stat, y plu se n trova Tan’g accort, che chêst Rê fòa, / Niel mei stat, i plu sentròva PlonerM, VedlMut1828-1997:345 (grd.); c) Perché chest mi fi era mort, e l’é ressuscità, l’era perdù, e se l’à troà, e ic à scomenzà a se la goder. Perché chest mi fí èra [ 1016 ] mort, e l’è risuscitá, l’era perdú, e se l’a troà, e idg á scomenzá a sela góder. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:145 (caz.); d) "Chisc mostri se i troon / Sta sera scì i copon." "Kis mostri sé i troóng / Sta sera ši i kopóng. " BrunelG, MusciatSalin1845:3 (bra.); e) Perché no i l’à domanà a piovan / avendone troà un più bon / De chel che no é Sepon Perche no i la domana a Piovan / avendone troa un piu bong / De chel che no e Sepon PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:269 (bra.); f) per chest ela zenza poder più troar pasc seghitando a lamentarse, l’à pensà de jirsene a portar le sove proteste davant dal Re per chest ella zenza poter più troàr pas seghitando a lamentarze, l’ha penzà de sirzene a portar le zoe proteste d’avant dal Re SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.)
2 riuscire ad avere qualcosa, procurarsi, procacciarsi (fas.) Ⓘ trovare Ⓓ bekommen, erhalten ◇ a) Un l disc: "Se te ves, te pes ben stèr apede nos, mo vèlch outa troon trop da lurèr e trop da risćèr." Un el diš: "Se te ves, te pes ben ster apede nos, mo velk outa troon trop da lurer e trop da riščer". BrunelG, Cianbolpin1866:13 (caz.)
p.p. come agg. Ⓜ troés, troeda, troedes
sorpreso, colto, pescato (grd., fas.) Ⓘ trovato Ⓓ erwischt ◇ a) I scribi e i farisei i à menà na fémena troada te n adulterie apede el, e i l’à metuda te mez. I scribi e i Farisei i a mená una femena troáda in te un adulterio apede el, e ì a metuda in te mez. HallerJTh, MadalenaBRA1832:156 (bra.)
se troé (fas.) Ⓘ trovarsi Ⓓ sich wiederfinden ◇ Canche l’à vedù che no l’à più parenc ne amisc, e che l se troa soul desche un pèl te n pra, l se à pissà: Per me l’è miec che me n vae indò apede Dona Chenina Kan ke l a vedù, ke no l à più parenč ne amiš, e ke l se troa soul deske un pel te n prà, el se à pisà, per me l e mieč, ke min vae indò apede Dona Kenina BrunelG, Cianbolpin1866:9 (caz.) ◆ troé ca (fas.) Ⓘ cercare Ⓓ suchen ◇ a) Mo zirolave! Voi velgiac / Troà mo cà la ciamejela / Bruna o verda; prest, metéla Mo tzirolave! Voi velgiatg / Troà mo cà la tgiameṡela / Bruna o verda; prest, mettela BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246 (bra.).

troé † (grd.) ↦ troé.

troèr (fas., caz.) ↦ troé.

trognera (mar.) ↦ trognola.

trognola Ⓔ dimin. di trogna 6 1878 trognora (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32)
gad. trognora mar. trognera Badia trognora
s.f. Ⓜ trognoles
insieme dei rami che si dipartono da una sola radice in una pianta priva di fusto principale (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002) Ⓘ cespuglio Ⓓ Strauch, Busch ◇ a) Ara chirî debann n lëgn doi o n ander, por jí adassosta, o val’ früt de bosch por se paré la fan: nia, no n post süt, no na bromora sö na trognora Ella chirì de ban ‘ng lengn’ doi o ‘ng andr, pur ji ad asosta, o val frutt d’bosc pur sè parè la fang: nia, no ‘ng post sūtt, no na bromora sou na trognora. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia); b) Les brüsces y les trognores é vistides de broja, che lomina, sciöch’ares foss en plëgn fornimënt Les brusces e les trognores è vistides d’broja, ch’lumina, sceoc ch’elles foss’ in plengn’ forniment DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59 (Badia)
trognola da spinac (gad. P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ roveto, prunaio Ⓓ Dornengestrüpp, Dornengebüsch ◇ a) iló ciafeste trognores da spinac fosc y spizusc illò ceaffeste trognores da spinac’ fosc’ e spizzŭsc’: DeclaraJM, SantaGenofefa1878:48 (Badia).

trognora (gad., Badia) ↦ trognola.

troi Ⓔ *TROGIUM (EWD 7, 191) 6 1763 trù ‘iter’; an trù ‘via imperialis’ (Bartolomei1763-1976:104)
gad. tru mar. tru Badia tru grd. troi fas. troi fod. trou † amp. troi LD troi MdR tru
s.m. Ⓜ trois
1 area destinata al passaggio e al transito di persone e di veicoli meno attrezzata di una strada (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ strada sterrata Ⓓ Weg ◇ a) vè, che nobl signur vicare n à pa daidé tröc ël jö sot tru vè, che nobl Signur Vicare ‘ǹ ha pa dëidé treućh ël ĝeu sott trù DeRüM, VicareSignoria1833-1995:276 (MdR); b) Finamai sö i lëgns ési arpizá ’cër tru, söles finestres, söi tëc dles ciases ’cër strada êl jënt Finmai sou i lengn’s ēſi arpizzà cear tru, soulles finestres, soui tettg d’les ciaſes cear strada ēle jent DeclaraJM, SantaGenofefa1878:105 (Badia)
2 tragitto, percorso (gad., fas. DILF 2013) Ⓘ strada Ⓓ Weg ◇ a) Aha, mo ponsâi iu, / Cösc sará pa mio fre Jan / Co vá pa por cösc tru, / Por chë strada da zacan! Aha mo pungsai iú / Cösch sarapa mio Frö Schang! / Co vapa por chōsch trú, / Por che strada da zacang. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.).

troi (grd., fas., amp., LD) ↦ troi.

tromba Ⓔ it. tromba 6 1856 tombre pl. (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:244)
fas. tromba bra. tombra fod. tromba amp. tromba
s.f. Ⓜ trombes
strumento a fiato di ottone, costituito da una canna a forma di tubo che si ingrossa a partire dal bocchino fino a formare una campana molto svasata (fas. DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005, amp. DLS 2002) Ⓘ tromba Ⓓ Trompete ◇ a) Prest clarinec, flauc e sciubioc / Tree! - tombre, bombardogn, fagoc / Sofiage ite, par dì de legn! Prest clarinetg, flautg e subiotg / Tree! - tombre, bombardogn, fagotg / Sioffiae it, par dì de leng! BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:244 (bra.).

tromba (fas., fod., amp.) ↦ tromba.

trombeta Ⓔ it. trombetta (da ahd. trumba) (EWD 7, 183) 6 1856 trombette pl. (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:262)
gad. trombëta mar. trombëta Badia trombëta grd. tumbrëta, trumbëta fas. tombreta bra. tombreta moe. tonbreta fod. trombëta amp. tronbeta LD trombeta
s.f. Ⓜ trombetes
strumento a fiato di ottone, costituito da una canna a forma di tubo che si ingrossa a partire dal bocchino fino a formare una campana molto svasata (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986, LD DLS 2002) Ⓘ tromba Ⓓ Trompete ◇ a) Viva l nef decan de Fascia / Con bandiere e confalogn / Con trombete e tamburogn Viva l nef Decan de Fassa / Con bandiere e confalogn / Con trombette e tamburong PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:262 (bra.); b) döt al’improvisa aldon ingherdenin adalerch sonamënt de trombëta. dutt al l’improvvisa aldung ingherdening adarlerc sonament de trombetta. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia).

trombeta (LD) ↦ trombeta.

trombëta (gad., mar., Badia, fod.) ↦ trombeta.

trombetier Ⓔ it. trombettiere 6 1878 trombettiěr (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:84)
gad. trombetier Badia trombetier
s.m. Ⓜ trombetiers
soldato incaricato di dare i segnali con la tromba (gad.) Ⓘ trombettiere Ⓓ Trompeter ◇ a) Rové ala porta dl ciastel cun süa compagnia le grof dá ordin al araldo, trombetier, de soné le corn por sëgn R’vè alla porta d’l ciastell cung sua compagnia ‘l grof dà ordine all’ araldo, trombettiěr, d’sonè ‘l cŏr pur sengn’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:84 (Badia). [ 1017 ] trombetier (gad., Badia) ↦ trombetier.

tromorè (Badia) ↦ tremolé.

tromoroz (Badia) ↦ tremoroz.

tron1 Ⓔ it. trono / dt. Thron 6 1833 trono (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263)
gad. tron Badia tron grd. tron fas. tron fod. tronn amp. trono LD tron MdR trono
s.m. Ⓜ trons
1 seggio particolarmente solenne e spesso collocato sopra una serie di gradini, sul quale siedono, durante le cerimonie, un sovrano o un papa (gad. A 1879; DLS 2002, grd. A 1879; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ trono Ⓓ Thron ◇ a) La s. oraziun dá forza por fá le bëgn y por soporté le mal y röia cina al tron d’Idî onipotënt La s. oraziung dà forza pur fa ‘l bengn’ e pur sopportè ‘l mal e ruva cina al trono d’Iddì onnipotente DeclaraJM, SantaGenofefa1878:119 (Badia)
2 fig. emblema di potere regale (MdR) Ⓘ trono fig.Ⓓ Thron fig. ◇ a) Co podess pa fidé le Monarca a de te’ jënt la guardia de süa augusta persona e de so trono Cò podess pa fidé le Monarca a de tä ĝënt la gúardia de süa augusta persona e de sò trono DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263 (MdR).

tron (gad., Badia, grd., fas., LD) ↦ tron1.

tron2 Ⓔ venez. tron / trono (soprannome della lira emessa dal doge Nicolò Tron nel 1472) 6 1812 trogn pl. (GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59)
fas. tron bra. tron
s.m. Ⓜ trons
pezzo d’argento con cui divenne effettiva a venezia la lira (fas.) Ⓘ trono Ⓓ Tron ◇ a) En ben, ve daré sie trogn. En beng: ve dere [daré] sie trong. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.).

tron (fas., bra.) ↦ tron2.

tronbeta (amp.) ↦ trombeta.

tronn (fod.) ↦ tron1.

trono (amp., MdR) ↦ tron1.

tronta (mar.) ↦ trenta.

trop Ⓔ cfr. aprov. trop ‘troupeau’ ‹ anordfränk. thorp ‘Dorf’ (FEW 17, 395) 6 1878 trōpp (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:9)
Badia trop †
s.m. Ⓜ trops
raggruppamento di animali della medesima specie (Badia) Ⓘ branco Ⓓ Herde ◇ a) y raita asvelt a ce dla trupa, ch’i vá do cun n romú sciöche le tonn a passé le punt da balza, che tremorâ y ciancantâ sot al trop di ciavai e reita svelto a ciè d’la truppa, ch’i va do cunung rumù sceoucche ‘l ton a passè ‘l punt da balza, che tromorā e ceancantā soutt al trōpp di ciavai DeclaraJM, SantaGenofefa1878:9 (Badia).

trop (fas., caz., bra., moe., fod., amp.) ↦ truep.

tröp (gad., Badia, MdR) ↦ truep.

trop † (Badia) ↦ trop.

trota Ⓔ mhd. trute (EWD 7, 187) 6 1856 trotta (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252)
gad. trota mar. trota Badia trota grd. trota fas. trota bra. trota fod. trota
s.f. Ⓜ trotes
sogno capace di procurare uno stato di angosciosa oppressione (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ incubo Ⓓ Alptraum ◇ a) Ence chest piovan l vel la pasc / Del bon Gejù, duc la volon; / Mo fosc se la mantegnaron / Zenza ciapar del Crist sui nasc, / E zenza trota! ’Ntge chest Piovang ‘l vel la pas / Del bong Gesu, dutg la volong; / Mo fos se la mantegnarong / Tzentza tgiapar del Crist sui nas, / E tzentza Trotta! BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252 (bra.).

trota (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., fod.) ↦ trota.

trotà (col., amp.) ↦ troté.

trotar (bra.) ↦ troté.

troté Ⓔ *TROTTĀRE / it. trottare (Gsell 1999b:240) 6 1845 trotár (BrunelG, MusciatSalin1845:12)
gad. troté mar. troté Badia trotè grd. truté fas. trotèr bra. trotar fod. troté col. trotà amp. trotà
v.intr. Ⓜ trota
andare al trotto, detto del cavallo e di chi lo cavalca (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ trottare Ⓓ traben ◇ a) Se no voi lepe e bastonade / Colpes, legnade e forade, / Cognaré bel, bel trotar / A costa de toalar. Se nò voi lepe e bastonade / Kolpes, legnade e forade, / Kognarè bel, bel trotár / A kosta de Toalár. BrunelG, MusciatSalin1845:12 (bra.).

troté (gad., mar., fod.) ↦ troté.

trotè (Badia) ↦ troté.

trotèr (fas.) ↦ troté.

trou † (fod.) ↦ troi.

trové (fod.) ↦ troé.

tru (gad., mar., Badia, MdR) ↦ troi.

truep Ⓔ * truopu ‹ gallorom. *TROPPU (Gsell 1999b:240) 6 1763 treup ‘multum, nimis’; treutsch pl ‘acervus, multitudo’; troech da zant ‘turba gentis’; tropes ottes ‘saepe’; trops es ‘examen apum’; vanta trup ‘ventosus’ (Bartolomei1763-1976:104, 105)
gad. tröp mar. trep, trè’ Badia tröp, trö grd. truep fas. trop caz. trop bra. trop moe. trop fod. trop amp. trop LD truep MdR tröp
agg. Ⓜ trueps, truepa, truepes
1 in numero, misura o quantità considerevoli (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ molto, tanto Ⓓ viel ◇ a) Chësc n di abenëura se n ie jit ora de cësa, y giapa na bëursa mplida de truep dinei Kæst un dì abenœura se gniœ schit ora de tgiæsa, y giappa una bœursa emplida de truep dinèi PlonerM, Erzählung6GRD1807:48 (grd.); b) Y do nia tröc dis, abiné ch’al â le fi plü jonn döt inadöm, s’ un é jü demez te n paisc dalunc E dó nia trötsch dìs, abinè ch’al áva l’fi plö schón, dütt inadüm, s’ en é schü demez teng paijsch da luntsch HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); c) E dò no tropes dis dapò, che l’à abù sturtà dut ensema, l’é se n jit en un paìsc lontan E do no tropes di dapó, che l’a abú sturtá dut insema, l’e s’inshid in un paish lontan HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); d) Umana cossa é le falè / Divina mo le perdonè, / Perdona dunca ai nemici, / Despò avraste tröc amici. Umana cossa é le fallè / Divina mó le perdonè, / Perdona dunca ai nemici, / Despò avraste treućh amici. DeRüM, FehlendenNachsichtig1833-1995:289 (MdR); e) Sën s’aodi gran fortüna Y trepes benedisciuns! Söng saodi grang fortüna, I trepös benödöschiungs AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); f) Nosc Canonich ch’á pordiché / Tan tröp s’ál insigné! Nos Canonic ch’ha perdichè/ Tang tro̊p s’al insignè! PescostaC, SonëtCoratBadia1852:3 (Badia); g) Coscì tropa jent / Tant chi da vejin / Che chi da lonc n migolin / Restassa zenza Sacrament. Cosi tropa sent / Tant chi da vesin / Che chi da lontc un migolin / Restassa zenza Sacrament. PollamV, VivaSagraMoe[ 1018 ] na1856-2008:265 (bra.); h) y se la cuntova, tan puech, che maia n franzëus y n talian, y tan truep che cunsuma alincontro n tudësch y sela cuntòva, tàŋ puech, che màja uŋ Franzous y uŋ Taliàŋ, y tàŋ truep che consuma all’ incontro uŋ Tudèsch VianUA, DoiUemes1864:197 (grd.); i) On vedù che aé bon cuore / Tropa otes mal se và On vedù che aè, bon cuore / Troppa òtes mal se và Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:20 (amp.); j) m’ëis fat tan tröp dl bëgn. m’ais fatt tang troupp d’l bengn’. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:20 (Badia); k) N marcadënt ie jit n di a ciaval dla fiera a cësa y ova ciarià do a se na valisc cun truepes dinei. ŋ ma̤rka̤dá̤nt íe žit n di a̤ txa̤vál d’la̤ fíera̤ a̤ txá̤za̤ i ǫ́a̤ txa̤riá dǫ a̤ sę na̤ va̤líš kun trúepęs dinę́i. RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.) ☟ molto
2 in numero, misura o quantità eccessivi (grd. F 2002, fas. Mz 1976, fod. A 1879, amp., MdR) Ⓘ troppo Ⓓ zu viel ◇ a) Iö ves rengrazie; ëis tröpa bontè por me. Jeu ves ringrazie; ëis treupa bontè por mè. DeRüM, BunDéJanDomëne1833-1995:243 (MdR); b) N’outa ence ió aee trop patriotismo / Perché volee proibir a la jent / Portar fornimenc d’òr e d’arjent. Nouta encie jo aee trop patriottismo / Perche volee proibir alla sent / Portar fornimenc d’or e d’argent. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:267 (bra.); c) Jova al’ ana, jova al corp se dé pesc cun prudënza, / Ruina l’ana, ruina l corp la truepa fraidumënza. S̿òva all’ ana, s̄òva al corp së dè pes̄ con prudënza, / Ruina l’ana, ruina ‘l còrp la truepa frëidumënza. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); d) Poco oro ma tropo arśento / ’Es và via come el vento. Poco oro ma tropo arzento / Es va via come el vento. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.); e) Sé de tropa bona fede / I volpoi ve pó inbroià Se de troppa bona fede / I volpòi ve pò imbroià Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:22 (amp.)
pron. Ⓜ trueps, tuepa, truepes
in numero, misura o quantità considerevoli (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ molto Ⓓ viel ◇ a) Dunca lascéme pö demà atira levè, ch’i à ćiamò da scrì na lëtra danmisdé. / Oh, danmisdé ne farëis pa plü tröp. Dunca lascéme peu demà attira levè, ch’j’ha çhiamò da scrì ‘na lëttra daǹmisdé. / O, daǹmisdé ne farëis pa plü treup. DeRüM, InciamòInteLet1833-1995:248 (MdR); b) Chëst ne pò ester atramënter, cioè ch’ël en sie fra tant de jënt ince tröc de ri Quëst ne pò estr atramëntr, cioè ch’ël eǹ sie fra tant de ĝënt inçhié treućh de rì DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264 (MdR); c) s’ i dà spade, ‘l tira cope, / de ra spores de chel uro / ‘l à pì pratega de trope s’ i da spade, ‘l tira cope, / dera spòres de chel uro / l’a pi pràtega de tròpe DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.); d) Chësta storia é por tröc nia da nü, mo sc’ an la pó lí y conscidré fora plü avisa, ciafon laite tan de beles istruziuns Chesta storia è pur troucc’ nia da nū, mo s’ ang la po lì e considerè fora plou avvisa, ceaffung laìte tan de belles instruziungs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia)
avv.
1 in numero, misura o quantità considerevoli (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1988; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ molto, assai Ⓓ viel, sehr ◇ a) Le tëmp é da zacotagn de dis incà tröp varius. Le tëmp é da zacotagn de dis iǹ quà treup variùs. DeRüM, CiTëmp1833-1995:249 (MdR); b) Y tan ch’ai stlopetâ. / Y co ch’ai s’ la vagâ, / Al fô tröp por n te’ lüch. / Mo impó döt massa püch. E tang ch’ai stloppetà. / E co ch’ai s’ la vagà, / Al fo tröp por ën të lüc. / Ma inpö düt massa püc. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4 (Badia); c) Viva de Ciavaleis l decan / Benscì de ment / Trop potent / Ma de statura no giusta gran Viva de Ciavaleis l Decan / Bensi de mente / Trop potente / Ma de statura no giusta gran PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:262 (bra.); d) Perciò t’assegure, che i vën perdunà truep, percie che l’à amà ënghe truep. Perciò t’assegure, che jë vëŋ perdunà truep, pertgë chè l’hà amà ànche truep. VianUA, Madalena1864:194 (grd.); e) No fajei tropo meo, / Senza spende i sode là, / A zerte che disc: "Ve preo" / Dài n algo par carità?… No fascevi troppo méo, / Senza spende i sode lá, / A certe che disc: "Ve preo" / Dain algo par caritá?… Anonim, Monumento1873:2 (amp.); f) Trö’ miú comparí dejonorada ai edli de jënt, co l’ester en verité dan dai edli d’Idî Trou m’iù comparì desonorada ai oudli de jent, che l’est’r in veritè dang da i oudli d’Iddì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:16 (Badia) ☟ molto
2 in numero, misura o quantità eccessivi (fas. R 1914/99, amp. Q/K/F 1988, MdR) Ⓘ troppo Ⓓ zu (sehr) ◇ a) Oh no, perćì che ne jun mai dant les ündesc, o les dodesc a dormì. Chëst foss pa tröp tert por me. Dunca stesse bëin! O nò, perçhì che ne ĝiuǹ mai dant les ündeŝ, o les dodeŝ a dormì. Quëst foss pa treup tärd por mè. Dunca stesse bëiǹ! DeRüM, AvëiseVöiaBëire1833-1995:237 (MdR); b) Chëst pano ne me plej nia cies ël. / Ël é dërt bun, iö ves en stà bun e ël é ampl de trëi brac. / Ël é tröp sotì. Quëst pano ne me pläŝ nia ćies ël. / Ël é dërt buǹ, jeu ves eǹ sta buǹ e ël é ampl de trëi braćh. / Ël é treup sottì. DeRüM, CiAvessesGën1833-1995:246 (MdR); c) E se s’ea tropo modestes / I no vorea in saé mia. E se s’ ea troppo modestes / I no vorréa insavé mía. Anonim, Monumento1873:2 (amp.); d) E se firma tropo un autro / Par el, che ‘l no presume. E se firma troppo un autro / Par el, ch’el no presume. Anonim, Monumento1873:2 (amp.) ☝ massa1.
truep massa (grd. F 2002, MdR) Ⓘ troppo Ⓓ zu (sehr) ◇ a) N vedl da chi agn â n nu ch’ël amâ tröp massa, e da via de chël le lasciâl fà ći ch’ël orova. ‘Ǹ vedl da chi agn â ‘ǹ nù ch’ël amâ treup massa, e da via de quël le lasciâl fà çhi ch’ël orova. DeRüM, Nu1833-1995:278 (MdR); b) Tone brontla da na pert via: Ah true massa cëra! Tone brontla da na pèrt via: Ah true màssa tgèra! VianUA, JanTone1864:199 (grd.); c) sëgn s’un anadunse, d’avëi fat trö’ massa püch ſengn’ sen anadungſe, d’avei fatt trou massa puc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:104 (grd.).

truep (grd., LD) ↦ truep.

trumbëta (grd.) ↦ tumbrëta.

trundenament Ⓔ deriv. da fas. (caz.) trundener, da accostare a gad. ringhiní, rondení (EWD 5, 537) ‹ (RE)TINNĪRE x T(R)ONĀRE (Gsell 199a:113) 6 1858 trundenament (ZacchiaGB, ZecheVita1858*:1)
fas. trundenament bra. trundenament
s.m. Ⓜ trundenamenc
rumore forte e confuso (fas. DA 1973; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ chiasso, rumore Ⓓ Lärm, Geschrei ◇ a) Iusta che volee min jir a Vich canche é sentù te chela camera dalaìte un gran trundenament. Iusta chö volöö min schir a Vic chanchö ö sentu tö cölla camerô dallaite un gran trundenament. ZacchiaGB, ZecheVita1858*:1 (bra.).

trundenament (fas., bra.) ↦ trundenament.

trup Ⓔ dt. Trupp 6 1878 trupp (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:5)
gad. trup Badia trup
s.m. Ⓜ trups
complesso organico di forze armate, di reparti militari (gad.) Ⓘ truppa Ⓓ Trupp ◇ a) Le grof dëida sö Genofefa smarida y cuaji te na nescia, la fej senté sön n ciaval forní cun pumpa y s’un sparësc impara acompagné da n trup de cavalcanc. L grof deida sou Genofefa smarida e [ 1019 ] quasi tena nescea, la fesc’ sentè sounung ciaval fornì cung pumpa e s’ung sparesc’ impara accompagnè dang trupp de cavalcanti. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:5 (Badia).

trup (gad., Badia) ↦ trup.

trupa Ⓔ it. truppa 6 1833 trüppa (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263)
gad. trupa Badia trupa grd. trupa fas. trupa fod. trupa LD trupa MdR trüpa
s.f. Ⓜ trupes
complesso organico di forze armate, di reparti militari (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ truppa Ⓓ Truppe ◇ a) Co gniss de tai a ester le teror di nemici de la patria […] sce ëi ne foss instësc ater che na trüpa de lotri e galioć. Cò gniss de tai a estr le terror di nemici de la patria […] ŝ’ ëi ne foss instëŝ atr che ‘na trüppa de lottri e galiòtg. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263 (MdR); b) Intan rovâl da vigni pert trupes nöies de ritri alerch verso le ciastel Intang r’vale da vigne pert truppes nouies de rittri arlerc verso ‘l ciastell DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia); c) Por ascogne les leghermes, che cuntra orenté i bagnâ i edli, sbalzel söl ciaval, y raita asvelt a ce dla trupa Pur ascogne les legrimes, che cuntra orentè i bagnà i oudli, sbalzel soul ciaval, e reita svelto a ciè d’la truppa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia).

trupa (gad., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ trupa.

trüpa (MdR) ↦ trupa.

truté (grd.) ↦ troté.

tu Ⓔ TŪ (EWD 7, 115) 6 1763 toe ‘tu’; tut es ‘tu es’ (Bartolomei1763-1976:103, 104)
gad. tö mar. tö Badia tö grd. tu fas. tu caz. tu bra. tu moe. tu amp. tu LD tu MdR tu
pron.
pronome personale tonico di 2ª maschile e femminile singolare (gad. B 1763; A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ tu Ⓓ du ◇ a) ël i mostra la bëursa, y dij: vëijes tu, grant fret, che tu ies, cie che ti fra à giapà, percie ch’ël ie levà abenëura? œl i mostra la bœursa, y disch: veiste tu, grand fred, koe tu jœs, tgiekœ ti frà a giappà, pertgiek’ œl jœ levà a bœnœura? PlonerM, Erzählung6GRD1807:49 (grd.); b) O mi bun pice Pitschaider / sce tö vas col Ijodoro / vëgneste pa n püre laider O mie bung pitsche Pitschaider / Schë tö vas’ coll’ Isodoro / Vängnäste pa un püre Laider PezzeiJF, GMPitschaider1819-2010:195 (Badia); c) Tu ies fauza, tu ies fina, / Tu ies furba, malandrina, / Ma deguni la ndevina. Tu ies fauza, tu ies fina, / Tu ies furba, malandrina, / Ma negun la indevina. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.); d) Ma el à dit a chest fi: tu tu es semper con me, e dut l mie é to Ma el á dit a chest fí: tu ti es semper co mé, e dut ‘l mie è to HallerJTh, FigliolProdigoBRA1832:146 (bra.); e) Ades Mosè comana te la sia lege, che se ge tire de sasc a na tèla; che diste po tu? Adess Mosé comana nella sia lege, che se jé tire de sash a una tella; che dis te pó tu? HallerJTh, MadalenaCAZ1832:156 (caz.); f) Jan! và subit a dì a la cöga ch’i à n amisc incö a marëna, e tö mët n taì deplü. Ĵeaǹ! và subit a dì a la coeuga ch’j’ha ‘ǹ amiŝ incoeu a marënna, e teu mëtt ‘ǹ taì de plü. DeRüM, SëiseMiAmisc1833-1995:254 (MdR); g) Con Dio aste scomencé, / Con Dio finëscela ince tö! Cong Dio astö scomöngtschö, / Cong Dio finëschöla ingö tö. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:132 (mar.); h) Ma caro fiol, disc el pare, tu te sos senpre con me, e duto chel che ‘l é me ‘l é anche to Ma caro fiol, dis el pare, tu te sos sempre con me, e dutto chel, che le me l’è anche to ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); i) ma per sodesfazion de sta ofeja te pree che tu me ensegne come tu fasc a soportar chele che come sente te vegn fat a ti ma per soddisfazion de sta offesa te pree che tu me ‘nzegne come tu faz a zopportar chelle che come zente te vegn fat a ti SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.) ☟ ti2.

tu (grd., fas., caz., bra., moe., amp., LD, MdR) ↦ tu.

tublà (grd.) ↦ tablé.

tuché (grd.) ↦ toché.

tudësch (Badia, grd.) ↦ todesch.

tuesse Ⓔ TOXICUM (EWD 7, 140) 6 1763 tosser ‘venenum’ (Bartolomei1763-1976:103)
gad. tosser mar. tosser Badia tosser grd. tuesse fas. tessech bra. tossech fod. tosse col. tossech amp. tossego LD tuesse MdR tosser
s.m. Ⓜ tuessi
sostanza estremamente nociva per l’organismo, al punto da procurare lesioni gravi o anche la morte (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ veleno Ⓓ Gift
da tuesse (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ velenoso Ⓓ giftig ◇ a) degun pré che ne génere tra la gran cuantité de de beles flus e erbes odoroses inće datrai valch üna da tosser deguǹ prè che ne génere tra la graǹ qúantité de [de] belles flus e erbes odoróses inçhié datrai valq üna da tosser DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264 (MdR); b) Y la uma premurosa ne se desmentiâ d’amoní le möt, ch’al se straverdes dales plantes da tosser E la uma premurosa nè s’ desmentiā d’ammonì ‘l mutt, ch’el sè straverde dalles piantes da tŏsser DeclaraJM, SantaGenofefa1878:52 (Badia).

tuesse (grd., LD) ↦ tuesse.

tufé (grd.) ↦ tofé.

tugurio Ⓔ it. tugurio 6 1878 tugurio (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:44)
gad. tugurio Badia tugurio
s.m. Ⓜ tuguri
casa o locale in modestissime o pessime condizioni (gad.) Ⓘ tugurio Ⓓ elende Behausung ◇ a) Ara baiâ ores alalungia impara te chël ander, y i insignâ chël tan, ch’ê te chël tugurio, o tla val Ella baiā ores alla lungia impara te chel and’r, e i insignā chell tang, ch’ē t’ chel tugurio, o t’ la val DeclaraJM, SantaGenofefa1878:44 (Badia).

tugurio (gad., Badia) ↦ tugurio.

tumbrëta (grd.) ↦ trombeta.

tume Ⓔ HŪMIDUS + TŬMIDUS (EWD 7, 197) 6 1848 tümia f. (PiccolruazA, Scassada1848-1978:70)
gad. töme mar. töme Badia tüme grd. tume fas. tumech moe. tumie fod. tume col. tumech LD tume
agg. Ⓜ tumi, tumia, tumies
bagnato d’acqua o di altri liquidi in modo leggero o superficiale (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ umido Ⓓ feucht ◇ a) Ai s’ la mastia y s’ la römia / sciöche vidí na peza tömia / y se mët tl ce / cosses che ne n’é. Ai s’ la mastia y s’ la rümia / sciöch’ vidì na peza tümia / y se mët tel ćé / côsses che ne n’é. PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia); b) L fossa stat via zënzauter, ma l polver fova unì tume dala plueia y l stlop a scrucà. l fósa̤ [ 1020 ] šta’ vía̤ tsa̤nts’ áutę̆r, ma̤ l pólvę̆r fǫ́a̤ uní túmę da̤ la̤ plúeia̤ i l štlǫp a škruká. RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.); c) da chësc ôt töme y fosch gotel tres jö ega da chesc’ ōt tume e fosc gott’l tres jou ega DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17 (Badia) ☟ timpl.

tume (grd., fod., LD) ↦ tume.

tumé (grd.) ↦ tomé.

tüme (Badia) ↦ tume.

tumech (fas., col.) ↦ tume.

tumeda (grd.) ↦ tomeda.

Tumesc (grd.) ↦ Tomesc.

tumie (moe.) ↦ tume.

tumpl (Badia) ↦ timpl.

tumult Ⓔ it. tumulto / dt. Tumult 6 1866 tomulč pl. masch. (BrunelG, Cianbolpin1866:17)
grd. temult fas. tomult caz. tomult
s.m. Ⓜ tumulc
rumore confuso e assordante (fas. Mz 1976) Ⓘ frastuono Ⓓ Lärm ◇ a) Candenó l vegn chest Vent, con tant i gregn tomulc che l parea che la crepes tremassa. Kandeno el ven keš Vent kon tant i gregn tomulč, ke l parea ke la crepes tremasa. BrunelG, Cianbolpin1866:17 (caz.).

tumun (Badia) ↦ temon.

tuo (fod.) ↦ tie.

tuoi (amp.) ↦ toi.

turch Ⓔ it. turco ‹  türk. türk (EWD 7, 202) 6 1833 Türtg m.pl. (DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:258)
gad. türch mar. türch Badia türch grd. turch fas. turch fod. turco amp. turco LD turch MdR türch
s.m.f. Ⓜ turcs, turca, turches
nativo, abitante della turchia o, più in generale, appartenente ai popoli mongoli stanziatisi anticamente in europa e nell’asia occidentale (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DILF 2013, amp. C 1986, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ turco Ⓓ Türke ◇ a) Veres? tra che? / Oh, an dij tra i türć e i rüssi. Verres? tra ché? / Oh, aǹ diŝ tra i Türtg e i Rüssi. DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:258 (MdR); b) I Mori - na spezie de türc, ch’â inlaota gran to’ de Spagna en süa potesté I Mori - na spezie de turc’, ch’ā ìllaota grang to de Spagna in sua potestè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia)
agg. Ⓜ turcs, turca, turches
relativo alla turchia o ai turchi (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DILF 2013, fod. Ms 2005, amp., LD DLS 2002) Ⓘ turco Ⓓ türkisch ◇ a) Un cian de bela raza / Che da turco el porta el gnon / ‘L à el pelo longo; ‘l é da caza / Molto cuesto ma teston. Un ciàn de bella razza / Che da turco el porta el gnόn / L’à el pelo longo; le da caza / Molto questo ma testόn. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:34 (amp.).

turch (grd., fas., LD) ↦ turch.

türch (gad., mar., Badia, MdR) ↦ turch.

turco (fod., amp.) ↦ turch.

turmënt (grd.) ↦ torment.

turont (grd.) ↦ toron.

tusceda Ⓔ deriv. di tuscé (EWD 7, 195) 6 1856 tusada (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268)
fas. tuscèda bra. tusciada moe. tusciada
s.f. Ⓜ tuscedes
colpo dato con le corna (fas. DA 1973; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ cornata Ⓓ Hörnerstoß ◇ a) Se i retorna par Gardena / I pelacrisć da Mazin / I ge peta dal manarin / E i beches co na tusciada / i li trasc en schena. Se i ritorna per Gardena / I pelachristg da Mazzin / I je peta dal manarin / E i bekes con na tusada / i li tras in schena. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268 (bra.).

tuscèda (fas.) ↦ tusceda.

tusciada (bra., moe.) ↦ tusceda.

tussì (grd.) ↦ tossì.

tüt (MdR) ↦ dut.