Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/1015

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


te
980


2 h) Oh, vì mo un püch t’osteria, che iö t’ó pa paié l’ega de vita. O, vì mó uǹ püc t’osteria, ch’jeu t’ ó pa paÿé l’ägua de vita. DeRüM, CorpSant1833-1995:276 (MdR); i) Junde inte chësta osteria e bevunde na boza de vin deberiada. Ĝiunde inte quest’osteria e bevunde ‘na bozza de viǹ deberiada. DeRüM, BevundeBozaVin1833-1995:243 (MdR); j) coscì l s’ à cognù adatèr a servir apede n segnor, che l’à manà te n so mèsc per vardèr i porcìe così el s’ ha cognù adattèr a servir a pè de ung signor, che l’ha manà ten sò mès per vardèr i porcìe SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); k) Duto taje inz’ el paes, / dute dorme come tasc Duto tage inz’ el paes, dute dorme come tasc DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:108 (amp.); l) sot a l’acuila, che davant i butava nte le spazadure sott’ all’ acquila, che davant i buttava ‘nte le spazzadure AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); m) speranza y tëma fajô deboriada vera tl cör, che madër söl momënt n’ési bugn d’i la crëie al vësco speranza e tema fajō d’buriada verra intel cour, chè mader soul moment nen eſi bongn’ d’illa creie al vesco DeclaraJM, SantaGenofefa1878:114 (Badia)
2 con valore temporale (gad. V/P 1998, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1988; C 1986; DLS 2002, MdR) Ⓘ in Ⓓ in ◇ a) E l é ndavò nte l’elba vignù ntel Tempio, e duta la jent vigniva da dël E le indavó ‘n tel elba vignú nel Tempio, e dutta la schent vigniva dal HallerJTh, MadalenaFOD1832:159 (fod.); b) Inte le vegnì achilò l’ài odü dalunc; i i sun corüda incuntra, mo inte un momënt l’ài perdü de vista. Inte le vegnì aquilò l’hai odü da lunĝ; j’i suǹ corrüda incuntra, mó int’ uǹ momënt l’hai perdü de vista. DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:240 (MdR); c) So fi l più veie, che l’era fora per la campagnes, tel tornèr, l sent dalenc che a sia cèsa i sona e i cianta più che mai Sò fì el plu vèglie, che l’era fora per la campagnes, tel tornèr, el sent da lensc che a sia cièsa i sona e i cianta plu che mai SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); d) apena dito, fato / me tiro na fre de estro inz’ un momento apena dito, fato / me tiro na fre’ de estro inž’ un momento DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.); e) Te chël mumënt dij n tudësch al auter: Ah ma sce chisc lavac foss fanziëutes, cie maië no? Te chëll mumënt diŝ uŋ Tudèsch all’ àuter: Ah ma se chiŝ lavàĉ foss fanzioutes, tgë majè no? VianUA, DoiUemes1864:198 (grd.); f) belau tl medem momënt à l tarlui dat ite su l lën beláu t’ l mędém męmá̤ŋt a l ta̤rlúi da’ ítę su l la̤ŋ RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.)
3 per complementi di modo o di maniera (fas. R 1914/99; DILF 2013, amp., MdR) Ⓘ in Ⓓ in ◇ a) Ël i và pro e dij inte so lingaz ladin: N’ëise nia odü berba Jan Casper da Ćiaminades Ël i va prò e diŝ inte sò linguaz ladiǹ: N’ëise nìa odü bärba Ĵean Caspr da Çhiaminades DeRüM, CasperCiaminades1833-1995:280 (MdR); b) Na canzon voi bete śo / propio inz’ el dialeto nosc Na canz̄ón voi bete zò pròpio / inz’ el dialèto nòsc, DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.); c) Però no l’é sentù rejonar / L’é cognosciù tel grignar Però no l hë sentù režonár / L he kognošu tel grignár BrunelG, MusciatSalin1845:5 (bra.).

te (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., bra., amp., LD, MdR) ↦ te2.

Ⓔ it. / dt. Tee 6 1833 tèe (DeRüM, AvëiseVöiaBëire1833-1995:236)
gad. tê mar. tê grd. té fas. té fod. té amp. tè LD té MdR tê
s.m. Ⓜ tés
bevanda che si ricava dall’infuso delle foglie dell’albero delle teacee (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ tè Ⓓ Tee ◇ a) E ći bevëise pa da doman? / Iö bëi le tê, o na taza d’ega. E çhi bevëise pa da domaǹ? / Jeu bëi le tèe, o ‘na tazza d’ägua. DeRüM, AvëiseVöiaBëire1833-1995:236 (MdR).

(grd., fas., fod., LD) ↦ té.

(amp.) ↦ té.

(gad., mar., MdR) ↦ té.

te (agg.) (gad.) ↦ tal.

te mez (fas.) ↦ tamez.

teater Ⓔ it. teatro / dt. Theater 6 1833 teatr (DeRüM, CiTëmp1833-1995:249)
gad. teater mar. teater grd. teater fas. teater fod. teater amp. teatro LD teater MdR teater
s.m. Ⓜ teatri
spettacolo teatrale in genere (gad. A 1879; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ teatro Ⓓ Theater ◇ a) A le teater nes odunse indô. A le teatr nes odunse indò. DeRüM, CiTëmp1833-1995:249 (MdR).

teater (gad., mar., grd., fas., fod., LD, MdR) ↦ teater.

teatro (amp.) ↦ teater.

teco Ⓔ  ? (EWD 7, 52) 6 1875 tęco̮ (PescostaC, DecameronIXLMV1875:652)
gad. teco S. Martin teco Badia teco
avv.
davvero (gad. Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002) Ⓘ veramente Ⓓ tatsächlich ◇ a) él sozedü che na nobla signura de Guascogna é jüda teco na pelegrina al Sant Sepolcher ẹllẹ so̮ccẹdü, chẹ na no̲bil signura dẹ Guascogna è žüda tęco̮ na pẹllẹgrina al Santo̮ Sẹpo̮lcro̮ PescostaC, DecameronIXBAD1875:652 (Badia); b) Le Re, che fina chë ora fô sté tan da gnoch y frat, teco sciöche al se descedass dal sonn, á metü man dala ingiüria fata a chësta signura, che ël á paié fora rigorosamënter, a deventé dër rigorus porseghitadú de düc L’Rę, che fin a call o̮ra fo̲a ste tan da gno̲c e frat, tęco šöcco val se dẹssẹdęssa dal so̮n, ha mẹtü man dalla ingiüria fatta a casta signura, cho val ha pajè fo̲ra rẹgo̮ro̮samantr, a dẹventè dart rego̮rús pẹrsẹghitadù de dütģ PescostaC, DecameronIXLMV1875:652 (S. Martin).

teco (gad., S. Martin, Badia) ↦ teco.

tedò Ⓔ comp. di te + do 6 1858 tödo (ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:3)
fas. tedò bra. tedò
prep.
nella, dalla parte posteriore (fas.) Ⓘ dietro, dietro a Ⓓ hinter ◇ Tedò l mont dalaìte l’é la bela mont de chi da Poza. Tödo l’mont dalla ite lö la bello mont dö chi da Pozza. ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:3 (bra.)
do.

tedò (fas., bra.) ↦ tedò.

tegna Ⓔ TINEA ‘crosta, tigna’ (Gsell 1992a:134) 6 1844 reategna (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111)
gad. tëgna mar. tëgna grd. tënia fas. tegna fod. tegna amp. tegna
s.f. Ⓜ tegnes
placca aderente e dura prodotta dall’essiccamento di sangue, pus o secrezioni su una lesione cutanea (gad. L 1933, amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ crosta Ⓓ Grind
ria tegna (amp. C 1986) Ⓘ crosta purulenta Ⓓ eiternde Kruste ◇ a) Anpezane! sentreae, / s’aé fosc vediei da maza, / che colore magnarae / ra rea tegna anche del Naza. Anpez̄ane! sentreave, / s’ avé fosc vediéi da maz̄a, / che colore magnarave / ra reategna ‘nche del Naz̄a. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.).

tegna (fas., fod., amp.) ↦ tegna.