Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/1012

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


tascia
977


malans. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) Coscì tropa jent / Tant chi da vejin / Che chi da lonc n migolin / Restassa zenza Sacrament. Cosi tropa sent / Tant chi da vesin / Che chi da lontc un migolin / Restassa zenza Sacrament. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:265 (bra.) ◆ vigni tant (grd. F 2002, fas. DILF 2013, fod.) Ⓘ ogni tanto Ⓓ manchmal ◇ a) Ogni tant una picola piova, che bagna un momento la crosta. Ogni tant una piccola piova, che bagna un momento la crosta. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.).

tant (gad.) ↦ tan.

tánt (fod.) ↦ tant.

Tantarela Ⓔ deriv. di tenté ‘tentare’ 6 1833 Tantarella (DeRüM, Tantarela1833-1995:277)
MdR Tantarela
s.m. sg.
spirito del male, nemico di dio e degli uomini, che egli tenta per indurli a peccare (MdR) Ⓘ diavolo Ⓓ Teufel ◇ a) I à fat u de ne gnì plü chilò a me confessè, mo inćiamò m’à menè le Tantarela, i. e. le Malan. J’ha fat ù de ne gnì plü quilò a me confessè, mó inçhiamò m’ha menè le Tantarella, i. e. le Malaǹ. DeRüM, Tantarela1833-1995:277 (MdR).

Tantarela (MdR) ↦ Tantarela.

tanto (amp.) ↦ tant.

tantosc (gad., Badia, grd.) ↦ tantost.

tantost Ⓔ comp. di tant + tost (EWD 7, 33) 6 1878 tantosc’ che (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:68)
gad. tantosc Badia tantosc grd. tantosc
avv.
in breve tempo (gad. Ma 1950; P/P 1966, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002) Ⓘ tosto, presto Ⓓ bald, gleich
tantost che (gad. Ma 1950; P/P 1966, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002) Ⓘ appena, non appena Ⓓ sobald ◇ a) Dá amënt fi: tantosc che te saras rové inanter jënt, damana do le conte Sigfrid Dà a ment fì: tantosc’ che t’ saràs r’vè inant’r jent, damana dō ‘l conte Sigfrid DeclaraJM, SantaGenofefa1878:68 (Badia); b) Beat chël che tëgn fora la proa, tantosc ch’al sará porvé ciará, arál la corona dla vita impormetüda da Idî a chi che l’ama y i sorvësc Beato chel che tengn’ fora la prova, tantosc’ ch’el sarà porvè cearà, arrāle la corona d’la vita impormettuda da Iddì a chicche l’ama e i serv DeclaraJM, SantaGenofefa1878:117 (Badia).

taola Ⓔ *TAULA (Gsell 1992a:131) 6 1805 taula (PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189)
gad. taola mar. taola Badia taola fas. taola bra. taola moe. taula fod. taola, taula col. taula amp. toura
s.f. Ⓜ taoles
mobile costituito da un piano orizzontale di forma e materiali vari (gad., fas. R 1914/99; DA 1973, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; C 1986; DLS 2002) Ⓘ tavolo, tavola Ⓓ Tisch ◇ a) ma no me ingane / t’este sté nte n auter luoch? / davò taula a studié ma no me ingane / tes te ste enten auter luog: / davo taula a studie PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); b) Beśen vede, canch’i rua / dal specià, dal sen, dal tai, / da Valbona, da ra Stua, / se i à in toura i so farai. Bezèn vede, can ch’i rua / dal specià, dal sen, dal tai, / da Valbòna, dara Stua, / se i a in tòura i so farai. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.); c) sora toura el se scenta con un fei / da vilan come ‘l ea e prepotente sora toura el se scenta con un féi / da vilan come l’eva e propotente DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.); d) al é pro taola sciöche n condané pro la mësa dl boia el è pro tavola sceoucche ‘ng condannè pro la meſa d’l bōia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:84 (Badia).

taola (gad., mar., Badia, fas., bra., fod.) ↦ taola.

tarde (amp.) ↦ tert.

tarlí (gad., Badia) ↦ tarlui.

tarlié (gad., Badia) ↦ tarluié.

tarlugià (col.) ↦ tarluié.

tarlui Ⓔ deriv. di tarluié (EWD 7, 41) 6 1763 tarlì ‘fulgur’ (Bartolomei1763-1976:102)
gad. tarlí, traní Badia tarlí grd. tarlui fas. tarlui fod. tarlui amp. tarluio LD tarlui
s.m. Ⓜ tarluis
scarica elettrica che si produce tra due nubi o tra una nube e il terreno, accompagnata da una viva luce (lampo) e un forte fragore (tuono) (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ lampo, fulmine Ⓓ Blitz ◇ a) Le conte ê resté sciöche toché dal tarlí ‘L conte ē r’stè sceoucche tocchè dal tarlì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:91 (Badia); b) s’à scundù te n lën da rëur uet daujin pra streda, davia che l ne savova che l tarlui dà gën sun gran lëns. s’ a škundú tę ŋ la̤ŋ da̤ róur úet da̤ užíŋ pra̤ štrę́da̤, da̤ vía̤ k’ l ŋę sa̤vǫ́a̤ k’ l ta̤rlúi da dya̤ŋ suŋ graŋ la̤ŋs. RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.).

tarlui (grd., fas., fod., LD) ↦ tarlui.

tarluià (amp.) ↦ tarluié.

tarluiar (bra., moe.) ↦ tarluié.

tarluié Ⓔ *TRANSLŪC(C)ĀRE ‹  *(TRANS)LŪCIDĀRE (Gsell 1992a:132) 6 1879 ta̤rluiá̤ (RifesserJB, Tëune1879:108)
gad. tarlié Badia tarlié grd. tarluië fas. tarluièr bra. tarluiar moe. tarluiar fod. tarluié col. tarlugià amp. tarluià LD tarluié
v.intr. Ⓜ tarluieia
comparire di lampi nel cielo (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ lampeggiare Ⓓ blitzen ◇ a) Canche l ulova inò jì a cësa, iel unì n gran vënt, y l à scumencià a pluvëi, a tarluië y a tauné. kaŋ k’ l ulǫ́a̤ inǫ́ ži a̤ tzá̤za̤, íe-l uŋì ŋ graŋ va̤nt, i l a̤ škumęŋtšá a̤ pluvái, a̤ ta̤rluiá̤ i a̤ tǫuné. RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.).

tarluié (fod., LD) ↦ tarluié.

tarluië (grd.) ↦ tarluié.

tarluièr (fas.) ↦ tarluié.

tarluio (amp.) ↦ tarlui.

Tarnité (fod.) ↦ Trinité.

taron (amp.) ↦ toron.

tart (bra., moe.) ↦ tert.

tarz (col.) ↦ tert.

tas Ⓔ TAXUS (EWD 7, 41) 6 1860 tasc (DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:108)
gad. tas mar. tas Badia tas fas. tas fod. tas amp. tas LD tas
s.m. Ⓜ tasc
nome comune di alcuni mammiferi dei mustelidi (gad. Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ tasso Ⓓ Dachs ◇ a) Duto taje inz’ el paes, / dute dorme come tasc Duto tage inz’ el paes, / dute dorme come tasc DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:108 (amp.).

tas (gad., mar., Badia, fas., fod., amp., LD) ↦ tas.

tasa (col.) ↦ tascia.

tasca (moe.) ↦ tascia.

tascia Ⓔ *TASCA ‹ ? (cfr. Gsell 1999b:227) 6 1833 tascia (DeRüM, EhJan1833-1995:250)