Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/1013

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


tascia
978



gad. tascia mar. tascia Badia tascia grd. tascia fas. tascia caz. tascia bra. tasćia moe. tasca fod. tascia col. tasa LD tascia MdR tascia
s.f. Ⓜ tasces
1 contenitore di varia forma e grandezza per tenervi denaro, documenti e oggetti vari (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ borsa Ⓓ Tasche, Handtasche ◇ a) Sö mituns, toless’ la tascia / Stlop y polber y na flascia Sèu muttuns! toless la tasha / Stlop e polvr e na flasha PescostaC, Schützenlied1848:222 (Badia); b) Na dì a duta bonora la ge à injignà ite na bela tascia de roba Na di a duta bonora la ğe à inʒ̉egna te na bela taša de roba BrunelG, Cianbolpin1866:7 (caz.)
2 sorta di sacchetto ricavato all’interno dei vestiti da uomo o da donna, destinato a contenere oggetti (gad. A 1879; Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879, fas. DA 1973, fod. A 1879, MdR) Ⓘ tasca Ⓓ Tasche, Rocktasche ◇ a) Dàme le fazorel. / Chilò n’ëise n blanch. / Dàme chël ch’é inte la tascia de mia joca. Dame le fazorel. / Quilò n’ëise ‘ǹ blanc. / Dame quël ch’é inte la tascia de mia ĵocca. DeRüM, EhJan1833-1995:250 (MdR).

tascia (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., fod., LD, MdR) ↦ tascia.

tasćia (bra.) ↦ tascia.

tata (mar., grd., fas., caz., fod.) ↦ tati.

tatà (amp.) ↦ tati.

tate (Badia) ↦ tati.

tati Ⓔ da TATA (EWD 7, 46) 6 1828 tatta (PlonerM, VedlMut1828-1997:351)
gad. tati mar. tata Badia tati, tate grd. tati, tata fas. tata caz. tata fod. tata amp. tatà LD tati
s.m. sg.
padre, nel linguaggio familiare (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. C 1986; Q/K/F 1988, LD DLS 2002) Ⓘ papà Ⓓ Papa, Papi, Vati ◇ a) Canch’i vën svaian, bradlan: / Tata! Mama! - ie ue pan!? Càn’ chi ven’ g svajan’g, bradlan’g: / Tatta! Mama! - jê voi pan’g!? PlonerM, VedlMut1828-1997:351 (grd.); b) Canche te ès sie set pitles vegnarà duc i mitles / vegnarà da braies, tate mama gé voi pan. Chanche ti az sie sett pitlez vegnarà dug i mitlez / vegnarà da bralg [?], tate mama gio voi pan. ZacchiaGB, GardeneraB1858*-1995:171 (caz.).

tati (gad., Badia, grd., LD) ↦ tati.

taula (moe., fod., col.) ↦ taola.

tauné (grd.) ↦ toné.

taza1 Ⓔ it. tazza 6 1763 taza ‘crater’ (Bartolomei1763-1976:102)
gad. taza† fas. taza bra. taza fod. taza MdR taza
s.f. Ⓜ tazes
1 piccolo recipiente, di materiale vario, di forma per lo più rotonda o cilindrica, munito di manico (gad. B 1763, fas. R 1914/99; DA 1973, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, MdR) Ⓘ tazza Ⓓ Tasse ◇ a) Bevëise gonot cafè vos? / Vigne dé dües tazes. Bevëise gonót caffè vos? / Vigne dé dü[e]s tazzes. DeRüM, AvëiseVöiaBëire1833-1995:236 (MdR)
2 piccolo recipiente, specialmente di vetro, di varie forme e misure (fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, MdR) Ⓘ bicchiere Ⓓ Glas ◇ a) Mangiunse n püch de ćiajó vedl pro na taza de vin. Mangiunse ‘ǹ püc de çhiaŝó vedl prò ‘na tazza de viǹ. DeRüM, TütParecé1833-1995:255 (MdR); b) Canche n pech da vin / Co la taza te man / Algegher e san / Disc don Valentin. Canche n pech da vin / Colla tazza te man / Agliegher e san / Diss Don Valentin. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:261 (bra.).

taza (fas., bra., fod., MdR) ↦ taza1.

taza2 Ⓔ deriv. di tazé 6 1873 tazza (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32)
amp. taza
s.f. Ⓜ tazes
denti di cui sono forniti gli uomini e gli animali (amp. C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ dentatura Ⓓ Gebiss ◇ sgrinflé la taza (sgrinflé) (amp.).

taza (amp.) ↦ taza2.

tazà (amp.) ↦ tazé.

taza† (gad.) ↦ taza1.

tazé Ⓔ TACTIĀRE da TANGERE, REW 8519 (GsellMM) 6 1873 tazzà (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32)
amp. tazà
v.tr. Ⓜ taza
addentare con forza, stringere con i denti (amp. C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002) Ⓘ mordere Ⓓ beißen ◇ a) Bocia larga, mus pelos / Dente fate par tazà. Bòcia larga, mŭs pelόs / Dente fatte, par tazzà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32 (amp.); b) Bela bestia pura raza / Ma catia che mai pì. / R’ é furiosa, ra sgrinfa, ra taza / Ra no taje, in dut el dì. Bella bestia pura razza / Ma cattìa che mai pì. / Re furiosa, ra sgrinfa ra tazza / Ra no tage, in dutàl dì. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32 (amp.).

te1 Ⓔ TE risp. TU atono, che si è fuso con TE (GsellMM) 6 1805 te (PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191)
gad. te mar. te Badia te grd. te fas. te caz. te bra. te moe. te fod. te amp. te LD te MdR te
pron.
1 forma atona del pron. di 2ª sg. con funzione di soggetto (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ tu Ⓓ du ◇ a) t’es moro, e slocé, ma t’as talent / te sas velch, e t’as virtù. tes moro, e slochie, / ma tas talent / te sas velch, e tas virtu. PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) É n iede ulù purvé, / Sce te ies bon da me giapé. E n jëde ulù pruvè, / She t’ies bon da me giapè. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); c) Sce t’os gní n bun patrun / sce sideste dagnora bel valënt Schë t’ oos gnì ung bung Patrung / Schë sieste dägnärra bell valänt PezzeiJF, GMiribung1819-2010:199 (Badia); d) Ne te dodè / A confessè / Sce t’as tort Ne te dodè / A confessè / Ŝe t’ has tort DeRüM, UnrechtBekennen1833-1995:289 (MdR); e) Te vëijes bën, che l fova da i dé ncuei n bast, y de sté de bona ueia Te veises ben, ch’el foa da ’i dè encuèi ‘n bast, i de stè de bona uöja SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:253 (grd.); f) Ma caro fiol, disc el pare, tu te sos senpre con me Ma caro fiol, dis el pare, tu te sos sempre con me ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.) ☟ ti2
2 forma atona che concorre alla declinazione del pron. di 2ª sg. utilizzata come complemento oggetto (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ ti Ⓓ dich ◇ a) Ciala pur da ca inaò d’ester bon / de n’ester ruo o poltron / te farè mené a Persenon Chiala pur da cha ináo d’esser bon / d’ń esser ruo o poltrong / te farè menè a persenon PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) Mi caro bon amich, / Orghenist de San Durich! / Ie te dëss gratulé. / Co ei mei da fé? Mi karo bon amik, / Orghenist de San Durik! / Ie te dës gratulè. / Ko ei mei da fe? PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); c) Chësc dess te fá alegher y dër sann Käsch döstë fa allöger, e där san PezzeiJF, GTerza1819-2010:196 (Badia); d) Ma chel ge à responù a so pare: gio te serve jà tenc de egn, e no é mai dejobedì a tie comandi Ma chel j’á responú a so pare: jó te serve shà