Vocabolar dl ladin leterar/Vocabolar/U

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Vocabolar dl ladin leterar  (2020)  by Paul Videsott
U
[ 1021 ]

u

u (gad., mar., MdR) ↦ vout.

ü (gad., mar., Badia) ↦ uef.

ua Ⓔ ŪVA (EWD 7, 207) 6 1763 ù ‘uva’ (Bartolomei1763-1976:104)
gad. üa mar. öa Badia üa grd. ua fas. ua fod. ua amp. ua LD ua
s.f. Ⓜ ues
frutto della vite, costituito da un grappolo composto di acini succosi (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ uva Ⓓ Traube ◇ a) Dai spinac ne pón cöie jö üa, o tó fighi dai giarduns. Dai spinac’ nè pong couie jou ūa, o to fighi dai giardungs. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:41 (Badia).

ua (grd., fas., fod., amp., LD) ↦ ua.

üa (gad., Badia) ↦ ua.

ubedì (grd.) ↦ obedì.

ubedient (grd.) ↦ obedient.

ubidì (fod.) ↦ obedì.

ubidiente (amp.) ↦ obedient.

ubidir (caz.) ↦ obedì.

ublighé (grd.) ↦ oblighé.

ucajion (grd.) ↦ ocajion.

ucel Ⓔ AUCELLUS (EWD 7, 318) 6 1763 vitschoel ‘avis’ (Bartolomei1763-1976:106)
gad. vicel mar. vicel Badia vicel grd. ucel fas. ucel fod. ucel col. guzel amp. ouzel, auzel, uzel LD ucel
s.m. Ⓜ uciei
animale bipede, alato, omeoterme e ovipari, specializzato nel volo (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ uccello Ⓓ Vogel ◇ a) Y chël pitl ucel, / Che fova propi blòt, / Ciantova drë tan bel, / Al dat a Mëine Cot. I kël pitl ucel, / Ke fova propi blot, / Ciantova drë tan bel, / Al dat a Mëine Kot. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); b) T’âs denant madër ligrëza / Con vicí, sanc y spaternöres; / Al ne t’á porchël mai fat tristëza, / Y al ne t’an röará, canche te möres. T’ aas dönant ma der ligrezza / Con vitschi, sangt i spaternōres; / Al nö ta porchel mai fat tristezza, / I al nö tang röarà, chanche tö mōres. AgreiterT, SënJan1838*-2013:246 (mar.); c) Cun morvëia / y ria vëia / Saltera ëra snel / sö, sciöche n vicel. Cun mervöia / y ria vöia / Saltla ëla snel / sö, sciö ch’un vicel. PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia); d) i vicí por aria, i romuns te tera, / i pësc dl mer y ciaussa y polam, / döt salta y scricia y fej na gran vera / a laldé le bun Dî ch’i mantëgn por döt l’ann i vicí per aria, i romuns te tera, / i pësc dl mer y ćiaussa y polam, / düt salta y scrićia y fej na gran vera / a laldè l’bun Dî ch’i mantëgn per düt l’ann PescostaC, BonesEghes1858-1994:227 (Badia); e) na pitura sul mur de chël, che reprejentova Sant Antone, che perdicova ai uciei y ai pësc. na pittura sul mur de chëll, chë rappresëntòva Sànt Antone, chë perdicòva ai uĉöi y ai pèŝ. VianUA, JëntCunvënt1864:195 (grd.); f) Un ouzelato, burto cuco / Vedo el terzo a conparì / ‘L é un pormai, uzel de stuco / El se crede ci sà ci. Un’ auzelatto, burto cuco / Vedo el terzo a comparì Le un por mai, uzel de stucco / El se crede, cì sà cì. Anonim, ManageriaComunal1873:33Anonim, ManageriaComunal1873-1973:33 (amp.); g) Ciari al pice vicel, co ch’al nes ciara cun amur Ciari al picce vicell, coc ch’el nes ciara cung amur DeclaraJM, SantaGenofefa1878:49 (Badia).

ucel (grd., fas., fod., LD) ↦ ucel.

ucelat Ⓔ deriv. di ucel 6 1873 auzelatto (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:33)
amp. ouzelato
s.m. Ⓜ ucelac
uccello grande e brutto (amp.) Ⓘ uccellaccio Ⓓ garu [ 1022 ] stiger Vogel ◇ a) Un ouzelato, burto cuco / Vedo el terzo a conparì / ‘L é un pormai, uzel de stuco / El se crede ci sà ci. Un’ auzelatto, burto cuco / Vedo el terzo a comparì / Le un por mai, uzel de stucco / El se crede, cì sà cì. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:33 (amp.).

ücia (mar.) ↦ utia.

udëi (Badia, grd.) ↦ vedei.

udì † (grd.) ↦ audì.

udië (grd.) ↦ odié.

udir (fas.) ↦ audì.

udleda (grd.) ↦ vidleda.

uedl Ⓔ OCULUS (EWD 5, 81) 6 1763 eudl ‘oculus’ (Bartolomei1763-1976:79)
gad. edl mar. edl Badia edl grd. uedl fas. eie caz. ege bra. eie moe. ölge fod. ogle col. voge amp. ocio LD uedl MdR ödl
s.m. Ⓜ uedli
organo della vista (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ occhio Ⓓ Auge ◇ a) ie ve prëie cun gran devozion de dé a chisc mi uedli ruves d’antia gotes je ve’ preje cun gran devocion de dè a chis mi uedli ruves d’antia gotes RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); b) Tö as edli, che lomina / Chësc ó dí, che t’es furbetina. Tö has ödli, che lumina / Käsch ho dì, che t’es forbettina. PezzeiJF, MCamploj1819-2010:197 (Badia); c) Cëla vé, Jan da Raineles / N’i dà ahta ala beles; / Ël ti cinia prëst - de no! / y stluj mo i uedli pro. Ciêla ve, Jean da Rainœlles / Ni da achta alla bœlles; / El ti tschig’na prêst - de nò! / y schluss’ mo ï vuodli prò. PlonerM, VedlMut1828-1997:347 (grd.); d) Inte dües nöts n’ài fermè l’ödl n momënt su… Inte dü[e] s neuts n’hai fermè l’eudl ‘ǹ momënt sù… DeRüM, Poste BëinDormì1833-1995:256 (MdR); e) L quinto po ben Luisi / Con chi bie eies griji, / Però no l’é sentù rejonar / L’é cognosciù tel grignar L’quinto pa beng Luisi / Kon ki bie éjes griži, / Però no l hë sentù režonár / L he kognošu tel grignár BrunelG, MusciatSalin1845:5 (bra.); f) Y le pere verc che fô Iocl dl Vedl / - sán bele - na te ota ne stlujô pa n edl. Y l’pere verc che foa Iocl dl Vedl / - san bele - na te’ ôta ne stlojoa pa n ödl. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia); g) T’as doi oce tanto biei… / i é lujentes come el fó… / no se ciata i so fardiei / ca in Anpezo, ne aneó. T’ as doi ocie tanto biei… / ie lugentes come el fò… / no se ciata i so fardiei / ca in Ampezo, ne a neò. DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.); h) "Sci, sci", à po dit Franz cun la legrimes ti uedli "ši, ši", a pǫ dit frants ku la̤ lę́grímęs t’i úedli RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.)
uedl de giat (gad.) Ⓘ veronica Ⓓ Ehrenpreis ◇ a) Os pö ince semplizi y cari edli de iat, dijôra, ’ci os me sorvis de capara dl amur d’Idî Os pou incie semplizi e cari oudli d’giatt dijōla, ci os m’servīs d’caparra d’l amur d’Iddì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:40 (Badia).

uedl (grd., LD) ↦ uedl.

uef Ⓔ OVUM (EWD 7, 206) 6 1631 us pl. (Proclama1631-1991:156)
gad. ü mar. ü Badia ü grd. uef fas. ef moe. öf fod. vuof, uof col. vof amp. voo LD uef
s.m. Ⓜ uefs
l’uovo di gallina, usato dall’uomo come alimento (gad. B 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ uovo Ⓓ Ei, Hühnerei ◇ a) Come zeoles ‘l é dopio, / inz’ i voe el i ra fesc, / el i incanta, el i dà ‘l opio, / el i torze d’ogni ves. Come z̄éoles l’e dópio, / inz̄’ i voe el i ra fèsc, / el i incanta, el i da l’òpio, / el i tòrz̄e d’ògni vès. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.); b) Y spo a Pedraces, imper a Badia, / zënza bëre ega degun passa ia; / ara tofa da solper y da üs frac, / mo sc’ an nen bër, devënton alegri y mec mac. Y spo a Pedraces, impêr a Badîa, / zënza bëir’ ega degun passa ía; / ala tofa da solper y da üs frać, / mo sc’ an en bëi, devënten alegri y mec mać. PescostaC, BonesEghes1858-1994:229 (Badia); c) ‘L à vorù ronpe anche sto voo / Par esse tra i pì grei. L’á vorrú rompe anche sto vovo / Par esse tra i pí grei. Anonim, Monumento1873:2 (amp.); d) Valgügn dis do che Genofefa á vijité la coa, ne n’êl plü üs, mo pici vicí coá fora laite. Valgungn’ dis dō che Genofefa à visitè la cō, nen ēle plou ūs, mo piccei vicceì cuà fora laite. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:50 (Badia).

uef (grd., LD) ↦ uef.

uega Ⓔ mhd. vuoge (EWD 5, 86) 6 1813 uega (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61)
gad. öga mar. öga Badia öga grd. uega fas. ega fod. uoga LD uega
s.f. Ⓜ ueghes
utensile per la lavorazione a mano del legno, usato per lisciare e spianare, più grande della pialla (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ piallone, pialla Ⓓ Richthobel, Langhobel ◇ a) Tost laurovel cula plana, / Tost laurovel cula uega, / La Madona fova cuega. Tost laurovel kula plana, / Tost laurovel kula uega, / La madona fova kuega. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.)
ester de uega (grd.) Ⓘ essere a proposito Ⓓ genau passen ◇ a) Dut chël che ve ie de uega, / Messëise ve tenì. Dut kel ke v’ie de uega, / Messëise ve tenì. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.).

uega (grd., LD) ↦ uega.

ueia (grd.) ↦ vueia1.

ueia (grd.) ↦ vëia2.

uele Ⓔ OLEUM (EWD 5, 92) 6 1763 euli ‘oleum’ (Bartolomei1763-1976:79)
gad. öre mar. ere Badia öle grd. uele fas. elech bra. ele LD uele
s.m. Ⓜ ueli
1 la sostanza estratta dalla frantumazione delle olive (gad. B 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ olio Ⓓ Öl
2 unguento (usato specialmente in cerimonie religiose) (gad. B 1763; A 1879; G 1923, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ olio Ⓓ Öl ◇ a) Canche ie son unì te ti cësa, no m’es nepur dat ega, a me lavé la mans, ne uele, a m’onjer l cë Càŋchè jö soŋ uni te ti tgèsa, no m’hès nepur datt èga, a më lavè la màŋs, ne uele, a m’ons̄er ‘l tgè VianUA, Madalena1864:194 (grd.); b) Sce Patriarca Giacobe incö ciarass pro, / "Oh veramënter, dijessel ciamó, / Chiló él la porta dl Cil, la ciasa de Dî" / Y unjess cun öre la pera d’alté. Se Patriarca Giacobbe incö tgiaress prò, / "Oh veramáintr, dis̄essl tgiamò, / Chilò elle la porta del Ciel, la tgiasa de Die" / E ongsessa cong ölle la pöra d’altè. PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia).

uele (grd., LD) ↦ uele.

uem (grd.) ↦ om.

uet (grd.) ↦ vuet.

ucelat [ 1023 ] ueté (grd.) ↦ joté.

ufeja (grd.) ↦ ofeja.

ufënder (grd.) ↦ ofene.

ufize (Badia, grd., fas., fod., col.) ↦ ofize1.

ufize (grd., fas.) ↦ ofize2.

ufizi (pl.) (Badia) ↦ ofize2.

ufizio (col., amp.) ↦ ofize1.

ughé (grd.) ↦ oghé.

ui Ⓔ onomatop. 6 1866 ui (BrunelG, Cianbolpin1866:14)
fas. ui caz. ui
interiez.
esclamazione di incitamento (fas. Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ ui, avanti Ⓓ hui, schnell ◇ a) Cò un se fèsc laìte e che l disc " ui aló" o "ui aló", te n moment l’é te chel post che l vel. Ko un se fes la ite e ke l diš: ui alò o ui alo, te nn moment l è te kel post, ke l vél. BrunelG, Cianbolpin1866:14 (caz.).

ui (fas., caz.) ↦ ui.

Ujep 6 1813 Uſhep (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62)
gad. Ujöp Badia Ujöp grd. Ujep fas. Giujef caz. Ujep, Giujef bra. Giusef moe. Giujef fod. Ijep col. Isepo
antrop.
(gad. P/P 1966, grd. F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ Giuseppe Ⓓ Josef ◇ a) Ie te dije sot al mus: / Tu, Ujep, ies mi padrin, / Ie muesse ulghé al mi devin. Ie te diſhe sot al mus: / Tu, Uſhep, ies mi padrin, / Ie mues ulghè al mi divin. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) Che na Mëssa novela é solenité rara / Sura Col Maladët, chiló te Corvara. / Siur Ojöp Pescosta dl nonantedui y setcënt / á dit la pröma chiló al recort de jënt Che na Massa novella è solennité rara / Sura coll maladatt, chilò te Corvara. / Sior Oŝöp Pescosta del nonantadui e set ciant / Ha ditt la prüma chilò al recorde de saint PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia)
vJep.

Ujep (grd., caz.) ↦ Ujep.

ujin (grd.) ↦ vejin.

ujinanza (grd.) ↦ vejinanza.

ujo Ⓔ it. uso ‹  ŪSUS (EWD 7, 214) 6 1833 uŝo (DeRüM, Grosc1833-1995:287)
gad. ujo Badia ujo grd. ujo, us fas. ujo, us fod. ujo col. uso amp. uśo MdR ujo
s.m. Ⓜ uji
1 impiego, utilizzo (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966, grd. A 1879; F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Ms 2005, amp. A 1879, MdR) Ⓘ uso Ⓓ Gebrauch ◇ a) I dinà e tütes les richëzes é demà n gran bëin, sc’ an en fej n bun ujo, sce nò ne vêles nia I dinnà e tüttes les ricchëzzes é demà ‘ǹ graǹ bëiǹ, ŝ’ aǹ eǹ feŝ ‘ǹ buǹ uŝo, ŝe nò ne vèles nìa DeRüM, Grosc1833-1995:287 (MdR)
2 tendenza a ripetere determinati atti, a rinnovare determinate esperienze (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99, fod., amp.) Ⓘ uso Ⓓ Brauch ◇ a) Ce magnas da inperator / cojinade a uśo Franza, / ch’a sentì noma ‘l odor / se s’inbalsama ra panza! Ce magnàs da inperatór / coginade a uso Franz̄a, / c’ a sentì nòma l’odór / se s’inbàlsama ra panz̄a! DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.); b) Infinamai un s’à pensà, jà avarà sentì, de menà sue armente (vace) fora per piaza fornide con gherlande a uso tirolese. In fin a mai un s’ ha pensà, jà avarà sentì, de menà sue armente (vaĉĉe) fora per piazza fornide con gherlande a uso tirolese. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); c) I corgn do l’ujo, ingherdenî por le bosch, ch’al ê n gusto I cŏr dò l’uso, ingherdenī pur ‘l bosc, ch’el ē ‘ng gusto DeclaraJM, SantaGenofefa1878:90 (Badia).

ujo (gad., Badia, grd., fas., fod., MdR) ↦ ujo.

Ujöp (gad., Badia) ↦ Ujep.

ujura (Badia) ↦ usura.

ulà (grd., fod.) ↦ olà.

ulache (grd., fod.) ↦ olache.

ulëi (grd.) ↦ volei.

ulentà (grd.) ↦ volonté.

ulghé (grd.) ↦ olghé.

ultim Ⓔ it. ultimo ‹ ULTIMUS (EWD 7, 215) 6 1710 (Per la) Ultima f. (Proclama1710-1991:167)
gad. ultimo mar. ultimo Badia ultimo grd. ultim fas. ùltim caz. ùltim fod. ultimo amp. ultimo LD ultim MdR ultimo
agg. Ⓜ ultims, ultima, ultimes
1 che occupa il posto finale in una serie o successione sia cronologica, sia spaziale, sia numerica (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ ultimo Ⓓ letzter ◇ a) V’adore te chësta ultima Stazion, Gejù plën de misericordia! mort te fossa V’adore in chasta ultima Stazion, Giesu plein de misericordià! mort te fossa RungaudieP, LaStacions1813-1878:92 (grd.); b) Da l’ultima tüa lëtra de le 12 de forà vëighi che t’as avü la fortüna d’arpè tüc i libri de to signur berba Da l’ultima tüa lëttra de le 12 de forà vëighi che t’ has avü la fortüna d’arpè tütg i libri de tò Signur Bärba DeRüM, Libri1833-1995:285 (MdR); c) dute insieme deburiada / i se sturta con chi noe / a dà r’ultima spanzada. dute insieme de buriada / i se sturta con chi noe / a da r’ ùltima spanz̄ada. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); d) Perfinamai che l’é ruà te l’ùltima sala, che la era dut a luscio e Dona Chenina te let. Perfinamai ke l e rua te l ultima sala, ke la era dut a lušo e Dona Kenina te let. BrunelG, Cianbolpin1866:21 (caz.); e) y le mi sides to pröm y ultimo iudize despinsiré e ‘l mī sii to prum e ultimo giudizio despingsirè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:22 (Badia)
2 corrispondente a un grado massimo di grandezza, gravità e simili (amp. DLS 2002, MdR) Ⓘ estremo, ultimo Ⓓ äußerst, letzter ◇ a) Iö ves à bele fat l’ultimo priesc. Jeu ves ha bel[e] fat l’ultimo pri[e]ŝ. DeRüM, CiAvessesGën1833-1995:246 (MdR)
s.m.f. Ⓜ ultims, ultima, ultimes
persona o cosa che segna la fine di una serie (gad., MdR) Ⓘ ultimo Ⓓ (Letzter) ◇ a) Y canche chi á aldí cösta cossa, ai s’an jea demez adöm, scomencenn dal plü vedl cina ai ultimi E chan ch’chi ha aldi casta cosa, ai sen schiva demez adum, scomantschang dal plö vedl tging ai ultimi HallerJTh, MadalenaMAR1832:155 (mar.); b) Por imparè valch él trëi cosses assolutamënter nezesciaries, cioè: la capazité, l’aplicaziun e la paziënza. La ultima me mancia le plü de tütes ëra. Por imparè valq él trëi cosses assolutamëntr necesŝaries, cioè: la capacité, l’applicaziuǹ e la paziënza. La ultima me mançhia le plü de tüttes ëlla. DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:233 (MdR).

ultim (grd., LD) ↦ ultim.

ùltim (fas., caz.) ↦ ultim.

ultimo (gad., mar., Badia, fod., amp., MdR) ↦ ultim.

uma (gad., Badia, MdR) ↦ oma.

uman Ⓔ it. umano ‹ HUMĀNUS (EWD 7, 216) 6 1833 umana f. (DeRüM, FehlendenNachsichtig1833-1995:289)
gad. uman Badia uman grd. uman fas. uman fod. uman LD uman MdR uman
agg. Ⓜ umans, umana, umanes
proprio dell’uomo, in quanto rappresentante della specie (gad. A 1879; Ma 1950; DLS 2002, grd. A 1879; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ

uman [ 1024 ] umano Ⓓ menschlich ◇ a) Umana cossa é le falè / Divina mo le perdonè, / Perdona dunca ai nemici, / Despò avraste tröc amici. Umana cossa é le fallè / Divina mó le perdonè, / Perdona dunca ai nemici, / Despò avraste treućh amici. DeRüM, FehlendenNachsichtig1833-1995:289 (MdR); b) porcí che edl uman ne vëiga mia desfortüna y a orëdla d’uomo ne röia mies plüres purcicche oud’l umano nè veiga mia desfortuna e a uredla d’uomo nè ruva mies plures DeclaraJM, SantaGenofefa1878:14 (Badia); c) olach’al ne n’ê mai rové pedia de porsona umana. ullac ch’el nen ē mai r’vè pedia d’persona umana. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:30 (Badia).

uman (gad., Badia, grd., fas., fod., LD, MdR) ↦ uman.

umanità (grd., fas., amp.) ↦ umanité.

umanité Ⓔ it. umanità (EWD 7, 217) 6 1833 umanité (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:268)
gad. umanité Badia umanité grd. umanità fas. umanità fod. umanité amp. umanità LD umanité MdR umanité
s.f. Ⓜ umanités
1 il complesso di tutti gli uomini viventi sulla terra, genere umano (gad. A 1879; Ma 1950; DLS 2002, grd. A 1879; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002, amp. A 1879, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ umanità Ⓓ Menschheit ◇ a) Tö ne te crëies nia cotant che de te jënt s’impićiadrësce cuntra Idie e cuntra la umanité Teu ne te crëÿes nia cotant che de tä ĝënt s’impiçhiadrësce cuntra Iddie e cuntra la umanité DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:268 (MdR)
2 sentimento di solidarietà umana, di comprensione e di indulgenza verso gli altri uomini (amp.) Ⓘ umanità Ⓓ Menschlichkeit ◇ a) Ma son pien de umanità, / e in me stesso éi fato ʼl pian / de dì sol ra verità Ma son pién de umanità, / e in me steso ei fato ‘l piàn / de di sol ra verità DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.).

umanité (gad., Badia, fod., LD, MdR) ↦ umanité.

umeltà (grd.) ↦ umiltà.

umidità (fas., col., amp.) ↦ umidité.

umidité Ⓔ it. umidità (EWD 7, 198) 6 1878 umiditè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13)
gad. umidité Badia umidité fas. umidità fod. umidité col. umidità amp. umidità LD umidité
s.f. sg.
la condizione di quanto sia lievemente impregnato o bagnato superficialmente di acqua o di altra sostanza liquida (gad. P/P 1966; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. Pz 1989; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ umidità Ⓓ Feuchtigkeit ◇ a) i mürs plëgns de müfa, ghei vërc por l’umidité i murz plens de muffa, ghei vertg’ pur l’umiditè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia).

umidité (gad., Badia, fod., LD) ↦ umidité.

umil Ⓔ it. umile ‹ HUMILIS (EWD 7, 218) 6 1860 umil (DegasperF, AgostinoCostantini1860:1)
gad. umil Badia umile fas. ùmol fod. umol, umile amp. umil, umile LD umil
agg. Ⓜ umili, umila, umiles
non orgoglioso di sé e dei propri meriti, privo di superbia (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986, LD DLS 2002) Ⓘ umile Ⓓ demütig ◇ a) Un pioan come chesto agnó in ciatao, / Coscì umil, coscì bon e tanto brao? Un Piovan come chesto agnò in ciatao, / così umil, così bon e tànto brao? DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); b) Sé poereto se umil voré stà in fondo / e aé rajon, parcé che Cristo à dito / che el so regno no ‘l é de chesto mondo! Se poereto se umil vorè šta in fondo / e avè ragion, parcè che Cristo à dito / che el so regno no l’è de chešto mondo! DegasperF, PrimaMessaGhedina1868-1990:358 (amp.); c) Le maester de ciasa, spordü dal’improvisa comparsa, i é jü umil incuntra, y tëgn le pis al ciaval, che portâ ciamó le patrun. L maest’r d’ciaſa, spordù dall’ improvvisa comparscea, i è jū umil ingcuntra, e tengn’ ‘l piss al ciaval, che portā ciamò ‘l patrung. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:84 (Badia); d) Le miserabl cherdô de ciafé le conte döt en sënn y füria; mo chëra manira umila mai aspetada i â ferí le cör tan sot L miſerabile crdō d’ceaffè ‘l conte dutt in senn e fŭria; mo chella maniera umile mai aspettada i ā firì ‘l cour tang soutt DeclaraJM, SantaGenofefa1878:87 (Badia)
oml.

umil (gad., amp., LD) ↦ umil.

umile (Badia, fod., amp.) ↦ umil.

umilià (amp.) ↦ umilié.

umiliar (bra.) ↦ umilié.

umilié Ⓔ it. umiliare ‹ HUMILIĀRE (EWD 7, 218) 6 1813 umilià p.p. m.sg. (RungaudieP, LaStacions1813-1878:91)
gad. umilié Badia umilié grd. umilië fas. umilièr bra. umiliar fod. umilié amp. umilià LD umilié
v.tr. Ⓜ umilieia
trattare qualcuno in modo avvilente e mortificante, facendogli provare disagio, vergogna, senso di inferiorità (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ umiliare Ⓓ demütigen
p.p. come agg. Ⓜ umiliés, umilieda, umiliedes
avvilito, mortificato (grd. F 2002, fas. DILF 2013) Ⓘ umiliato Ⓓ gedemütigt ◇ a) y per chësc ve prëii ie dut umilià y pentì d’auzé mi cuer dala miseries dla tiera ala cuntemplazion dla cosses dl ciel. j per chast ve prei je dut umilià j pentì d’auze mi cuer dalla miseries della tiaria alla cuntemplazion della coses del ciöl. RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.).

umilié (gad., Badia, fod., LD) ↦ umilié.

umilië (grd.) ↦ umilié.

umilièr (fas.) ↦ umilié.

umilmenter Ⓔ it. umilmente 6 1813 umilmënter (RungaudieP, LaStacions1813-1878:88)
gad. umilmënter grd. umilmënter
avv.
con umiltà; in modo umile (grd.) Ⓘ umilmente Ⓓ demütig ◇ a) ve damande umilmënter perdonn, y me tole fermamënter dant, cula vosta santa grazia de me schivé da duc i picëi ve domande umilmënter perdon, i me tolle fermamenter dant, colla vosta santa grazia de me schkive da dutg i pitziej RungaudieP, LaStacions1813-1878:88 (grd.); b) Cëla, chësta spia tlo, che se pliova umilmënter, ie plëina di plu biei graniei txá̤la̤, ká̤sta̤ špía̤ tlo, kę sę pliǫ́a̤ umilmá̤ntę̆r, íe plá̤ina̤ d’i plu bíei gra̤níei RifesserJB, Spies1879:108 (grd.).

umilmënter (gad., grd.) ↦ umilmenter.

umiltà (grd., fas., amp.) ↦ umilté.

umilté Ⓔ it. umiltà ‹ HUMILITĀS (EWD 7, 219) 6 1813 umiltà (RungaudieP, LaStacions1813-1878:89)
gad. umilté Badia umilté grd. umiltà, umeltà fas. umiltà fod. umilté amp. umiltà LD umilté
s.f. Ⓜ umiltés
virtù per la quale l’uomo riconosce i propri limiti, rifuggendo da ogni forma d’orgoglio, di superbia, di emulazione o sopraffazione (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ umiltà Ⓓ Demut ◇ a) ie ve prëie cun umiltà de ve prejenté a mi da bon Pere sul pont teribl de mi mort. je ve preje cun umiltà de ve presente a mi da bon Pere sul pont teribl de mi mort. RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); b) El non à ra deboleza / d’ingrandisse e slaatà; / ‘l é ‘l proverbio, che [ 1025 ] "grandeza / r’ é sorela d’umiltà". El non a ra debolez̄a / d’ingrandise e slaatà; / l’e ‘l provèrbio, che "grandez̄a / r’ e sorèla d’umiltà". DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.); c) Ara stô sentada cun modesta umilté, tignî i edli basc desturbada por tan d’onurs Ella stē sentada cung modesta umiltè, tignŏ i oudli bāsc’ desturbada pur tangn’ d’onori DeclaraJM, SantaGenofefa1878:105 (Badia).

umilté (gad., Badia, fod., LD) ↦ umilté.

umol (fod.) ↦ umil.

ùmol (fas.) ↦ umil.

umpò (bra.) ↦ ampò.

un (gad.) ↦ nen2.

un (moe., amp., MdR) ↦ n.

un Ⓔ ŪNUS (EWD 7, 220) 6 1631 (ogni) un (Proclama1631-1991:157)
gad. un mar. önn Badia un grd. un fas. un caz. un bra. un fod. un col. un amp. un LD un MdR un
num. Ⓜ una
numero naturale che è successore di zero e rappresenta l’unità (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ uno Ⓓ eins ◇ a) Ëss’ giapà, bën 100 per una; Ma scusà - ne m’à deguna. Œês giapà, bên 100 per ùna; Ma scusà - nê m’a deguna. PlonerM, VedlMut1828-1997:345 (grd.); b) Süa fomena dunca le rejiava vign’ota ch’ël i n moriva un. Süa fomena dunca le reŝiava vign’ôta ch’ël i ‘n moriva uǹ. DeRüM, MercadantCiavai1833-1995:273 (MdR); c) Vedé ben, che se ra pó / anche lieśe inze na jejia, / duto chel, ch’éi betù śo, / śà ‘l saé un par ciameśa. Vedé ben, che se ra po / anche lieze inz̄e na gegia, / duto chel, ch’ei betù zò, / za ‘l savé un par ciameza. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.); d) L auter, che se pensova: po diaoc for una rujeneda, y un pensier no arà ëi mia! L’àuter, chè së pënsòva: pò diàoĉ fort una rusnèda, y uŋ pënsier no arà ëi mia! VianUA, DoiUemes1864:198 (grd.); e) Vadiei n ala abù un al iede, y datrai na vadela Vadöi n’hàla abu uŋ al jèdë, y datrài na vadölla VianUA, JanTone1864:199 (grd.); f) En öna parora, vigni süa aziun desmostrâ onesté y purité In una parora, vigne sua aziung desmostrā onestè e puritè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia)
pron. Ⓜ una
una certa persona, un tale, non identificati (gad. P/P 1966, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005, amp., MdR) Ⓘ qualcuno, uno Ⓓ einer, jemand ◇ a) doi uemes, che ova na litiga tra ëi: l un, che l’ova perduda, y l auter, che l’ova vënta. doi vuemes, kœ avòva una litiga tra œi: l’ung, kœ l’avòva perdùda, y l’auter, kœ l’avòva venta. PlonerM, Erzählung2GRD1807:45 (grd.); b) Fosc che l’é un dai sasc. Jon mo a veder. Fosch che l è un dai sasch. Schong mò a veder. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); c) Sce un ulëssa la cuega / Dijëise pa de sci? / Ie crëie bën de no. She un ulës la kuega / Diſhëise pa de shi? / Je krëje bën de no. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); d) Al s’un é jü y se mët pro un dla cité de chël lüch El s’en è schü, e s’ mat pro un d’latschité de chal lüc HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); e) Ie ne son plu dëni de me tlamé ti fi: feme sciche un de ti aureies. Je ne song plu deing de me tlamé ti fi: féme inschiché ung de ti auréjes. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); f) L clama un dei servidous, e damana, ci che chëst é. El clama un dei servidous, e damana, tgi che cast é. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); g) Ël alda, che le Vicare dij a un: "N’ oste jì jö Sotrù? Iö t’ó bëin daidé jö iö, sce t’os." Ël alda, che le Vicare diŝ a uǹ: "N’ óste ĝi ĝeu Sottrù? Jeu t’ó bëiǹ dëidé ĝeu jeu, ŝe t’ós." DeRüM, VicareSignoria1833-1995:276 (MdR); h) Ogneun aea te so man, / Un n legn, l’auter n ram, / Un n pal, l’auter n sas, / Che l’aea tout sù da bas. Ognun áea te so man, / Un ‘n legn, l auter n ram, / Un ‘n pal, l auter n sas, / Ke l aéa tout su da bas. BrunelG, MusciatSalin1845:3 (bra.); i) Un i cridaa a un outro, che ‘l parlaa da mato e da musciato. Un i cridava a un autro, ch’el parlava da matto e da musciatto. PlonerM, Erzählung1AMP1856:23 (amp.); j) L i’é vegnù en ment de i pituré un deldut desnù, l auter en ciamëja. Ël i é vegnu in ment dei pituré uŋ del tut desnú, l’auter in çhamëŝa. PlonerM, Erzählung2FOD1856:25 (fod.); k) Aé scelto un mestier che ‘l é un dei meo / ma che ades ‘l é difizile che mai pì Avè scielto un mestier chè l’è un dei meo / ma che ades l’è difizil che mai pì DegasperF, PrimaMessaGhedina1868-1990:358 (amp.); l) Me dijeva da puoch un da nosta vila, che se i ne met sot l’Italia, el se fà portà encora sul let de la mort fora da mont. Me diseva da puoc un da nossa villa, che se i ne mett’ sotto l’Italia, el se fa portà ancora sul lett della mort fora da mont. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); m) Vien fora un a dì: / Che s’à biśoign di marcantes, / E che ‘l é massa coscì Vien fora un a dí: / Che s’á bisogn di Marcantes, / E che l’é massa cosscí Anonim, Monumento1873:3 (amp.); n) Vardà de me avisà / Che una peso de chesta ca / Vedaré che r’ à ciapà. Vardà de me avisà / Che una peso de chesta cà / Vedarè che ra ciapà. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.)
un do l auter (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ uno dopo l’altro Ⓓ einer nach dem anderen ◇ a) Audian chësc, se n jiva un do l auter, scumencian dai plu vedli Audiang chest, sen schiva ung do l’auter, comenzang dai plu vödli HallerJTh, MadalenaGRD1832:156 (grd.); b) Ma chi che sentìa chest, se n jìa fora un dò l’auter, a scomenzèr dai più veies Ma chi che sentia chest, s’ inshiva fora un do l’auter, a scomanzer dai pglu vegles HallerJTh, MadalenaCAZ1832:157 (caz.) ◆ un endolauter (gad., fod.) Ⓘ uno dopo l’altro Ⓓ einer nach dem anderen ◇ a) Y canche chi á aldí chësta cossa, ai s’un jô demez un indolater scomencian dal plü vedl cina ai ultims a) Y canche chi á aldí chësta cossa, ai s’un jô demez un indolater scomencian dal plü vedl cina ai ultims HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); b) Ma cánche i à sentì chëst, i se n jiva fora un ndavò l auter, scomencian dai plu vegli Ma canche já senti cast, i sen schiva fora un ‘ndavó l’auter, scooméntschan dai plu vegli HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.) ◆ un

l auter (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ reciprocamente, l’un l’altro, a vicenda Ⓓ gegenseitig, einander ◇ a) Amesse önn y l’ater / Dagnora desco encö. / Spo sarëise os düc cater / Benedis da Dio lassö. Amösö ōn i later / Dagnora desco ‘ng n cō, / Spo saröisö os dütg cater / Bönadis da Dio lasō. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); b) se ofënn un l’ater y se critichëia cun gran marizia. se offend’ ung l’at’r e sè critticheia cung grang marizia. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:65 (Badia).

un (gad., Badia, grd., fas., caz., bra., fod., col., amp., LD, MdR) ↦ un.

un (grd.) ↦ una.

una Ⓔ mozione di un 6 1821 una (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59)
gad. öna Badia üna grd. una, un fas. una fod. una amp. una MdR üna
s.f. sg.
1 le ore una di notte, le ore tredici (grd. F 2002, fas. DILF 2013, fod. Ms 2005, MdR) Ⓘ una Ⓓ eins ◇ a) A ći ora jëise pa a marëna? A la üna. A çhi óra ĝëise pa a marënna? A la üna. DeRüM, AvëiseVöiaBëire1833-1995:237 (MdR); b) Da la una de not i se n part / Ogneun lo veit, ben tart Da [ 1026 ] la una de not i se n part / Ognun lo veit, beng tart BrunelG, MusciatSalin1845:7 (bra.)
2 sottintende ‘vicenda’ o ‘storia’ (grd.) Ⓘ una Ⓓ eine ◇ a) Po n es mo una da passé, / Te muesses mo la damandé / A seniëur Cristl - cëla vé! Po n’es mo una da passè, / Te muesses mo la damandè / A seniëur Kristl - ciëla ve! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.)
una che… l’autra che (MdR) Ⓘ da un lato… dall’altro Ⓓ einerseits… andererseits ◇ a) Intant osservi bele da tüa lëtra, che ël serà püch da fà, üna che le priesc me pê massa alt, l’atra che te n n’as bele venü zacotanć a Signur N. Intant osservi bel[e] da tüa lëttra, ch’ël serà püc da fà, üna che le pri[e]ŝ me pè massa alt, l’atra che te ‘ǹ n’has bel[e] vennü zacotantg a Signur N. DeRüM, LëtraCataloghLibri1833-1995:286 (MdR).

una (grd., fas., fod., amp.) ↦ una.

üna (Badia, MdR) ↦ una.

undejim 6 1813 undecima f. (RungaudieP, LaStacions1813-1878:91)
grd. undejim
num. Ⓜ undejims, undejima, undejimes
corrispondente al numero undici in una successione o in una classificazione (grd.) Ⓘ undicesimo Ⓓ elfter ◇ a) V’adore pra chësta undejima Stazion, mi oml Gejù, metù y ntlaudà sul lën dur dla Crëusc V’adore pra chasta undecima Stazion, mi om’l Gesu, metù j inclaudà sul läng dur della crousch RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.)

undejim (grd.) ↦ undejim.

undesc (grd., fas., moe., fod., amp., LD) ↦ unesc.

ündesc (MdR) ↦ unesc.

undò (bra.) ↦ endò.

uneré (grd.) ↦ onoré.

unesc Ⓔ ŪNDECIM (EWD 7, 223) 6 1763 unesch ‘undecim’ (Bartolomei1763-1976:104)
gad. önesc mar. önesc Badia ünesc grd. undesc fas. unesc, undesc caz. unesc bra. unesc † moe. undesc fod. undesc amp. undesc LD undesc MdR ündesc
num.
numero composto da una decina e una unità (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ undici Ⓓ elf ◇ a) un e doi, trei e un cater e set undesc un ö doi, trei ö un catter ö set undesch ZacchiaGB, Scola1858*:1 (bra.); b) Col dài un inporto / De undesc zento fiorine; / Apò co i ‘l à scorto / Chi sote che vien prime. Col dai un importo / De undesczento fiorine; / Appó co i l’á scorto / Chí sotte che en prime. Anonim, Monumento1873:2 (amp.)
s.m. pl.
undicesimo giorno di un mese (fas.) Ⓘ l’undici Ⓓ am Elften ◇ a) Mo ai undesc de chest meis / Me n’é durà giusta teis; / Da la una o da le doi de not / Sente n sciusciur desche n teremot. Mo ai undeš de kist meis / Me ne durà justa teis; / Dala una o da le doi de not / Sente ‘n šušùr deske n terremót. BrunelG, MusciatSalin1845:2 (bra.)
s.f. pl.
le ore undici del mattino, le ore ventitre (fas. DILF 2013, MdR) Ⓘ undici Ⓓ elf Uhr ◇ a) Oh no, perćì che ne jun mai dant les ündesc, o les dodesc a dormì. O nò, perçhì che ne ĝiuǹ mai dant les ündeŝ, o les dodeŝ a dormì. DeRüM, AvëiseVöiaBëire1833-1995:237 (MdR); b) Stae chiec i preves, l fasc ben! - / Se se confesse dò le unesc, / O domesdì, e dapò lunesc / Se se ordenee, se fasc besegn. Stae chietg i preves, ‘l fas beng! - / Se se confesse do le unes, / O domesdì, e dapò lunes / Se se ordenee, se fas beseng. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:250 (bra.).

unesc (fas., caz.) ↦ unesc.

ünesc (Badia) ↦ unesc.

unesc † (bra.) ↦ unesc.

unest (grd.) ↦ onest.

unestà (grd.) ↦ onesté.

unëur (grd.) ↦ onour.

unfat Ⓔ comp. di un + fat (GsellMM) 6 1864 uŋ fàtt (VianUA, LaurancVinia1864:194)
gad. anfat mar. anfat Badia anfat grd. unfat fas. unfat fod. anfat LD unfat
avv.
in ugual misura, allo stesso modo (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ uguale Ⓓ gleich ◇ a) Canche l ie stat l’ëura de fé vëies à l patron cumandà a si sciofer, ch’ël dëssa dé a uniun unfat, cioè na munëida. Càŋchè ‘l jè stàt l’ëura de fè vëjes hà ‘l patron cumandà a si ŝòffer, ch’ël dëssa dè a ugn’ uŋ uŋ fàtt, ciòè na munëida. VianUA, LaurancVinia1864:194 (grd.); b) No mi bun möt, cina ch’i sun fedei y da bëgn, Idî nes ama dagnora anfat No mi bung mutt, cina ch’i sung fedeli e da bengn’, Iddì nes ama dagnara angfatt DeclaraJM, SantaGenofefa1878:54 (Badia).

unfat (grd., fas., LD) ↦ unfat.

unguent Ⓔ it. unguento (EWD 7, 225) 6 1864 unguent (VianUA, Madalena1864:194)
grd. unguent † caz. unguent bra. unguent
s.m. Ⓜ unguenc
preparazione farmaceutica o cosmetica di consistenza molle (grd., caz. A 1879; Mz 1976, bra. R 1914/99) Ⓘ unguento Ⓓ Salbe ◇ a) y chëst’ëila m’à lavà i piesc cun si legrimes, y m’à ont cun n unguent scialdi cër. y chëst’ëila m’hà lavà i pièŝ con si lègrimes, y m’hà ont con un’ unguent ŝàldi tgèr. VianUA, Madalena1864:194 (grd.).

unguent (caz., bra.) ↦ unguent.

unguent † (grd.) ↦ unguent.

uni (grd.) ↦ vigni.

uní (gad., mar., Badia) ↦ unì.

unì Ⓔ it. unire ‹ ŪNĪRE (EWD 7, 225) 6 1878 unis p.p. m.pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8)
gad. uní mar. uní Badia uní grd. unì fas. unir fod. unì LD unì
v.tr. Ⓜ unesc
congiungere tra loro due o più cose in modo da formare un insieme (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ unire, collegare Ⓓ verbinden, vereinigen
p.p. come agg. Ⓜ unis, unida, unides
legato da un rapporto di solidarietà o da vincoli di natura giuridica, civile o religiosa (gad.) Ⓘ unito Ⓓ vereint ◇ a) Unis ad Ël ne n’unse bria de tremoré Unīs ad El nen ungſe bria de tromorè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia).

unì (grd., fod., LD) ↦ unì.

unì (grd.) ↦ vegnì.

unicamenter Ⓔ it. unicamente 6 1878 unicament’r (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:24)
gad. unicamënter Badia unicamënter
avv.
esclusivamente (gad. P/P 1966) Ⓘ unicamente, soltanto Ⓓ ausschließlich, nur ◇ a) Rencurela sciöche n gran tesur, tëgnela da düc ascognüda, y unicamënter en man a mi om i la consegnaraste a so ritorno. Rincurla sceoucche ‘ng grang tesoro, tengn’la da duttg’ ascognuda, e unicament’r im mang a mi om ila consignaraste a so ritorno. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:24 (Badia). [ 1027 ] unicamënter (gad., Badia) ↦ unicamenter.

unich Ⓔ it. unico ‹ ŪNICUS (EWD 7, 226) 6 1878 unica f. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11)
gad. unich Badia unico grd. unich fas. unich caz. unico bra. unico fod. unico LD unich
agg. Ⓜ unics, unica, uniches
che non ha uguali o simili nell’ambito particolare in cui si trova (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ unico Ⓓ einzig, alleinig ◇ a) L’unica porsona ch’al i desmostrâ respet y amur fora de mosöra, ê Genofefa L’unica persona, ch’el i desmostraa respett e amur for de meſura, ē Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia); b) So unich dejider êl d’odëi sü geniturs So unico desiderio ēle d’udei su genitori DeclaraJM, SantaGenofefa1878:116 (Badia)
s.m.f. Ⓜ unics, unica, uniches
la sola persona o cosa che fa qualcosa (gad., grd. F 2002) Ⓘ unico Ⓓ Einziger ◇ a) Chi ne la capësc chiló, che la s. religiun y devota oraziun é l’unich che consolëia tles maius tribulaziuns? Chi nè la capesc’ chilò, che la s. Religiung e devota oraziung è l’unico, che consola t’ les maiùs tribulaziungs? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:15 (Badia).

unich (gad., grd., fas., LD) ↦ unich.

unico (Badia, caz., bra., fod.) ↦ unich.

unir (fas.) ↦ unì.

uniun (grd.) ↦ vigniun.

universal Ⓔ it. universale ‹ ŪNIVERSĀLIS (EWD 7, 227) 6 1873 universal (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:18)
gad. universal Badia universal grd. universel fas. universèl bra. universal fod. universal amp. universal LD universal
agg. Ⓜ universai, universala, universales
corrispondente all’idea di massima comprensione ed estensione (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ universale Ⓓ allgemein ◇ a) Anpezane, śà el prim ato / Nel seralio comunal / ‘L é śù in scena, ‘l é stà fato / Con contento universal. Ampezzane, sà el prim atto / Nel serraglio comunal / Le zù in scena, le sta fatto / Can contento universal. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:18 (amp.).

universal (gad., Badia, bra., fod., amp., LD) ↦ univer-

sal.

universel (grd.) ↦ universal.

universèl (fas.) ↦ universal.

unje (gad., mar., Badia) ↦ onje.

unt (gad., mar., Badia) ↦ ont.

untöra (gad., mar.) ↦ ontura.

untüra (Badia) ↦ ontura.

unuré (grd.) ↦ uneré.

unveze (bra.) ↦ enveze.

unzion Ⓔ it. unzione 6 1878 unziung (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:113)
gad. unziun mar. unziun Badia unziun grd. unzion fas. unzion fod. unzion
s.f. Ⓜ unzions
1 segno impresso con l’olio consacrato o col crisma, nell’amministrazione di alcuni sacramenti e in alcune cerimonie liturgiche (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. F 2002, fod. Ms 2005) Ⓘ unzione Ⓓ Salbung, Ölung
2 fig. maniera di parlare fluida (gad.) Ⓘ unzione fig.Ⓓ Salbung fig. ◇ a) La unziun tl discurs dl vësco, y le füch amabl de süa retorica (la maestria de savëi rajoné bel) i jô ai bugn veci sot tl cör La unziung t’ l discorso d’l vesco, e ‘l fuc amabile d’sua retorica (la maestria d’savei rajonè bell) i jē ai bongn’ vecci soutt int ‘l cour DeclaraJM, SantaGenofefa1878:113 (Badia).

unzion (grd., fas., fod.) ↦ unzion.

unziun (gad., mar., Badia) ↦ unzion.

uof (fod.) ↦ vuof.

uoga (fod.) ↦ uega.

uomo Ⓔ it. uomo 6 1878 uomo (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11)
gad. uomo Badia uomo grd. uomo
s.m. Ⓜ uomini
1 dal punto di vista religioso, essere creato dalla onnipotenza di dio, fatto a sua immagine e somiglianza, composto di materia e di spirito (gad., grd. F 2002) Ⓘ uomo Ⓓ Mensch ◇ a) Os, o mi bun Idî, l’amëis ciamó deplü; porcí ch’amëis me, y düc i uomini plü co vigni uma mai ames süa propria creatöra Os, o mi bung Iddì, l’amais ciamò de plou; purcic ch’ameis mè, e duttg’ li uomini ploucche vign’uma mai ame sua propria creatura DeclaraJM, SantaGenofefa1878:19 (Badia); b) Mo le portaermes i dá por resposta: Homo proponit, Deus disponit: ó dí: "Idî tira i dessëgns dl uomo sotissura." Mo ‘l portaermes i dà pur resposta: Homo proponit Deus disponit: ò dì: "Iddì tira i dessengn’ s d’l uomo soutt e sura." DeclaraJM, SantaGenofefa1878:109 (Badia)
2 individuo di sesso maschile, appartenente alla specie umana (gad.) Ⓘ uomo Ⓓ Mann ◇ a) Desconsolada da ri presentimënc la contëssa â scrit al grof y i â descurí sö cun plëna verité les tramadöres de Golo, y perié de la delibré da n uomo tan prigorus. Desconsolada da rì presentimentg’ la contessa ā scritt al grof, e i ā descorì sou cung plena veritè les tramadures de Golo, e priè d’la deliberè da ‘ng uomo tang prigurùs. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia)
uomini (gad.) Ⓘ persone Ⓓ Menschen ◇ a) te dui o trëi dis, rovaraste fora de chësc bosch y t’aras dan dai edli na gran planöra fertila, popolada da plü mile uomini. "Miliaia d’uomini!" (salta fora le möt plëgn de morvëia) te dui o trei dìs, r’varaste fora d’chesc’ bosc et t’arràs dang da i oudli na grang planura fertile, populada da plou mille uomini." "Miliaia d’uomini! (salta fora ‘l mūtt plengn’ d’morvouia) DeclaraJM, SantaGenofefa1878:64 (Badia)
om.

uomo (gad., Badia, grd.) ↦ uomo.

ur (gad., mar.) ↦ our.

urazion (grd.) ↦ orazion.

urcë (grd.) ↦ vertié.

urdinar (grd.) ↦ ordinar.

urdl Ⓔ deriv. di urlé (EWD 7, 232) 6 1828 urdl (PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64)
gad. ürle, ürl mar. ürle Badia ürl grd. urdl, urle fas. urle fod. urle col. urlo amp. urlo LD url
s.m. Ⓜ urli
grido acuto e prolungato (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ urlo Ⓓ Schrei ◇ a) Tulon l gran tamburdl / Che tire n drë gran urdl Tulon l gran tamburdl / Ke tire n drë gran urdl PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); b) cioche śo bas, ch’i someaa porziei, / urle che a besties i sarae stà ben cioche zobaš, ch’i someaa poržiéi, / urle che a besties i sarae sta ben DegasperF, TenpeAdes1862-1974:474 (amp.); c) De nöt urlâ les olps dal frëit, y le bosch ingherdenî dai urli di lus De noutt urlā les olps dal freit, e ‘l bosc ingherdenī dai urli d’i luus DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61 (Badia).

urdl (grd.) ↦ urdl.

ure Ⓔ ŪBER (EWD 7, 230) 6 1844 uro (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117)
gad. üre mar. üre Badia üre grd. ure fas. urech fod. ure amp. uro LD ure [ 1028 ]
s.m. Ⓜ uri
organo ghiandolare, proprio dei mammiferi euteri e marsupiali, che secerne il latte e possiede strutture funzionali atte all’assorbimento da parte della prole (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; G 1923; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1988; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ mammella Ⓓ Euter ◇ a) E ch’i feje po sussuro, / s’i dà spade, ‘l tira cope, / de ra spores de chel uro / ‘l à pì pratega de trope. E ch’i fège po susuro, / s’i da spade, ‘l tira cope, / dera spòres de chel uro / l’a pi pràtega de tròpe. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.).

ure (grd., fod., LD) ↦ ure.

uré (fas., caz.) ↦ oré.

urè (moe.) ↦ oré.

üre (gad., mar., Badia) ↦ ure.

urech (fas.) ↦ ure.

urëdla (grd.) ↦ oredla.

ureia (fas.) ↦ oredla.

urela (grd.) ↦ orela.

urelgia (moe.) ↦ oredla.

urir (bra.) ↦ daurì.

urità (grd.) ↦ aurità.

url (LD) ↦ urdl.

ürl (gad.) ↦ ürle.

urlà (amp.) ↦ urlé.

urlar (bra., moe.) ↦ urlé.

urlaub Ⓔ dt. Urlaub 6 1878 urlaub (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:82)
Badia urlaub
s.m. sg.
cessazione definitiva o temporanea dal servizio o dagli obblighi militari (Badia) Ⓘ congedo Ⓓ Beurlaubung ◇ mo apëna varí ál damané y ciafé urlaub dal re, porcí che i Mori ê afat desterminá, y ne fajô plü pora mo appena varì àle damanè e ceaffè urlaub dal rè, purcicche i Mori ē affatto desterminà, e nè, fajō plou pora DeclaraJM, SantaGenofefa1878:82 (Badia).

urlaub (Badia) ↦ urlaub.

urle (grd.) ↦ urdl.

urlé Ⓔ ŪRULĀRE (EWD 7, 232) 6 1848 ürla 3 (PiccolruazA, Scassada1848-1978:71)
gad. urlé mar. ürlé Badia urlè grd. urlé fas. urlèr bra. urlar moe. urlar fod. urlé amp. urlà
v.intr. Ⓜ urla
1 emettere grida forti e prolungate, gridare (gad. V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973, amp. C 1986) Ⓘ urlare Ⓓ schreien ◇ a) N’aldest’, uma, co ch’al scraia, / co ch’al ürla, co ch’al svaia / corassö sorënt? / Salt’ sö iö denant! N’aldest’, uma, co ch’al scraia, / co ch’al ürla, co ch’al svaia / corassö sorënt? / Salt’ sö iö denant! PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia)
2 detto di animali, emettere strida particolari lunghe e forti (Badia A 1879; A 1895; Ma 1950; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; Ms 2005) Ⓘ urlare, ululare Ⓓ heulen ◇ a) De nöt urlâ les olps dal frëit, y le bosch ingherdenî dai urli di lus De noutt urlā les olps dal freit, e ‘l bosc ingherdenī dai urli d’i luus DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61 (Badia)
3 riferito al mare, al vento e simile (gad. A 1879; Ma 1950; V/P 1998, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ urlare, ululare Ⓓ heulen ◇ a) Aldide, aldide, coche le vënt sciüra, y ürla spaventosamënter! Aldide, aldide, cocche ‘l vent sciura, e urla spaventosament’r! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28 (Badia); b) La löna ê bele jö, niui folá curî le cil, incëria döt scurité y n gran vënt urlâ inanter chi lëgns. La luna ē belle jou, nioi follà curī ‘l ceìl, incearia dutt scuritè e ‘ng grang vent urlava inant’r chi leng’s. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:31 (Badia).

urlé (gad., grd., fod.) ↦ urlé.

urlè (Badia) ↦ urlé.

ürle (gad., mar.) ↦ urdl.

ürlé (mar.) ↦ urlé.

urlèr (fas.) ↦ urlé.

urlo (col., amp.) ↦ urdl.

urmei (grd.) ↦ ormai.

urna (gad., mar., MdR) ↦ ourna.

urna Ⓔ it. urna 6 1873 urna (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:29)
gad. urna grd. urna fas. urna fod. urna amp. urna LD urna
s.f. Ⓜ urnes
recipiente a forma di cassetta con una apertura sulla parte superiore, attraverso la quale si introducono le schede, le palline o gli altri oggetti usati per una votazione (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ urna Ⓓ Urne ◇ a) Viva duncue, el noo eviva / Gran consilio comunal / Chel consilio che sortia / Da ra urna eletoral. Viva dunque, el novo eviva / Gran consiglio Comunàl / Chel consiglio che sortia / Dara urna al lettoral. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:29 (amp.).

urna (gad., grd., fas., fod., amp., LD) ↦ urna.

urnamënt (grd.) ↦ ornament.

uro (amp.) ↦ ure.

Ursula 6 1816 Ursula (PezzeiJF, UDapoz1816-2013:427)
fod. Ursula
antrop.
(fod.) Ⓘ Ursula Ⓓ Ursula ◇ a) Ursula Dapoz / l per, che la feje na ciera n puoch da soz. Ursula da Potz / al pèr, che la fesse una Ciera un puoch da Soz. PezzeiJF, UDapoz1816-2013:427 (fod.).

Ursula (fod.) ↦ Ursula.

urt (gad.) ↦ ur.

urt (gad., mar., Badia, MdR) ↦ ourt.

urtà (col., amp.) ↦ urté.

urtar (bra., moe.) ↦ urté.

urté Ⓔ anordit. urtar ‹ aprov. urtar (da fränk. * hûrt) (EWD 7, 237; Gsell 1992a:149) 6 1870 urta 3 (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432)
gad. urté mar. ürté Badia urté grd. urté fas. urtèr bra. urtar moe. urtar fod. urté col. urtà amp. urtà LD urté
v.tr. Ⓜ urta
colpire inavvertitamente qualcuno o qualcosa in modo più o meno violento (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ urtare Ⓓ stoßen, anstoßen ◇ a) ch’i ri corfs ne pois ite a scarzé i pici, insciö ái pora dales spines, intan che le vedl vicel svata saurí inanter ite, zënza urté. ch’i rì corf nè posse ite a scarzè i piccei, ingsceou ai pora dalles spines, in tang ch’l ved’l vicell svuata sauri inant’r ite, zenza urtè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:50 (Badia)
v.intr. Ⓜ urta
1 incontrare per caso (gad. A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ incontrare, imbattersi Ⓓ treffen, begegnen ◇ a) se un passa o urta laite, propio come l aragn, che spia da la sua tana se un passa o urta la ite, propio come l’aragn, che spia dalla sua tana AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); b) O mi Dî! sce te [ 1029 ] podesses almanco rové pro to pere zënza urté te val’ intrighe O mi Dì! se t’ pudesses almanco r’vè pro to pere zenza ortè t’ val intrighe DeclaraJM, SantaGenofefa1878:77 (Badia)
2 incappare, imbattersi (gad. A 1895; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976, fod. Pz 1989) Ⓘ incorrere in una situazione Ⓓ sich in der Situation befinden ◇ a) y i me tëmi, che le plü mal l’ëise ciamó urtada chësta ota. e i m’teme, ch’ ‘l plou mal l’aiſe ciamò urtada chesta ota. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81 (Badia).

urté (gad., Badia, grd., fod., LD) ↦ urté.

ürté (mar.) ↦ urté.

urtèr (fas.) ↦ urté.

Urtijei (LD) ↦ Urtijëi.

Urtijëi 6 1821 Urtiʃhëi (PlonerM, BepoMahlknecht, 1821*1915:55)
gad. Urtijëi grd. Urtijëi fas. Ortijei caz. Ortijei fod. Ortijei amp. Ortisei LD Urtijei
topon.
paese e comune in val gardena (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Ortisei Ⓓ St. Ulrich ◇ a) Ve spitan bën ert, sci sci. / Y cun vera mpazienza, / No me nëus - dut Urtijëi! Ve spitan bën ert, shi shi. / I kun vera impazienza, / No me nëus - dut Urtiʃhëi! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:55 (grd.); b) Son pa stata a Ortijei, duc i muc me à tralascià / Sant Antone del maridé, vedla muta no voi resté. Son po stat’ a Ortižei, tut i muč mi a tralašà / St. Antone del maride vedla muta no voi resté. ZacchiaGB, GardeneraC1858*-1995:172 (caz.).

Urtijëi (gad., grd.) ↦ Urtijëi.

us (grd.) ↦ ujo.

us (moe.) ↦ usc.

usà (col., amp.) ↦ usé.

usanza Ⓔ it. usanza (cfr. EWD 1, 178) 6 1763 osanza ‘ritus’ (Bartolomei1763-1976:90)
gad. usanza, osanza † mar. üsanza Badia usanza grd. usanza fas. usanza caz. usanza bra. usanza fod. usánza amp. usanza LD usanza
s.f. Ⓜ usanzes
consuetudine di vita, comportamento tipico di un’epoca, di una zona, di un popolo, di una classe sociale (gad. B 1763; A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ usanza Ⓓ Brauch, Gepflogenheit ◇ a) Me piasc veder co i se l trasc sù - / Mo die bel schiet, la devozion / La é pecia, e l’é na distrazion / Sta usanza; miec l’é tirarla jù. Me pias veder co i se ‘l tras su - / Mo dìe bel schiet, la devotziong / La è petgia, e l’è ‘na distratziong / Sta usantza; mietg l’è trarla xù. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252 (bra.); b) Segonder l’usanza dl paesc jiva tost l un tost l auter a l crì, y purtova la pucia. Seconder l’usanza del pàis s̄iva tòst l’uŋ tòst l’àuter al cri, y purtova la puĉa. VianUA, JanAmalà1864:199 (grd.); c) Descheche l’era la usanza i etres egn, che de messèl i pèstres sin jìa col pestujum te la Lastìes, coscì l’é se n jit ence l pèster da chel an. Deske ke l era la usanza i etres egn, […] coši l é se n ʒ̉it ence l pester da kel an. BrunelG, Cianbolpin1866:2 (caz.)
a usanza de (fas.) Ⓘ alla moda di Ⓓ nach der Mode von ◇ a) al veit sunsora l sas una bela signora col ciapel vert a usanza dei todesć al veit sun sora al sas unô bellô siŋorô col tschapel vört a usanzô dei todösch ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:3 (bra.).

usanza (gad., Badia, grd., fas., caz., bra., amp., LD) ↦

usanza.

usánza (fod.) ↦ usanza.

üsanza (mar.) ↦ usanza.

usar (bra., moe.) ↦ usé.

usc (gad., mar., Badia, grd.) ↦ ousc.

usc Ⓔ ŌSTIUM (EWD 7, 241) 6 1845 (BrunelG, MusciatSalin1845:3)
gad. üsc Badia üsc grd. usc fas. usc caz. usc bra. usc moe. us fod. usc amp. usc LD usc
s.m. Ⓜ usc
porta, per lo più con riferimento all’ambito domestico o a locali di modesta apparenza (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ uscio, porta Ⓓ Tür, Zimmertür ◇ a) Pian, pian l’usc é vert e son jit / A veder chi che l’é, e un l’à dit: / "Chisc mostri se i troon / Sta sera scì i copon." Plan, plan l uš he vert e son žit / A vedér ki ke l è, e un la dit: / "Kis mostri sé i troóng / Sta sera ši i kopóng." BrunelG, MusciatSalin1845:3 (bra.); b) Intant che l’era aló mez gram e mez sperdù, vegn fora per n usc na bela tousa Intant, ke l era alò meʒ gram e meʒ sperdù, ven fora per n uš na bela tousa BrunelG, Cianbolpin1866:3 (caz.); c) Ara â apëna dit chëstes ultimes parores, che le vësco venerabl gnô da üsc ite Ella ā appena ditt chestes ultimes parores, che ‘l vesco venerabile gnē da usc’ ite DeclaraJM, SantaGenofefa1878:113 (Badia).

usc (grd., fas., caz., bra., fod., amp., LD) ↦ usc.

üsc (gad., Badia) ↦ usc.

usé Ⓔ *ŪSĀRE (EWD 1, 178) 6 1763 ozè ‘usitatus’; usà ‘asuetus’ (Bartolomei1763-1976:90, 104)
gad. usé † Badia usé † grd. usé fas. usèr caz. usèr bra. usar moe. usar fod. usé col. usà amp. usà LD usé
v.tr. Ⓜ usa
1 fare uso, servirsi di qualcosa, o anche di qualcuno, sia per una particolare utilizzazione o finalità, sia abitualmente (grd. Ma 1953; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ usare Ⓓ gebrauchen ◇ a) Fajé meo ad azetara / senza v’in aé parmal; / no r’usade, ra capara, / senò vien el capital. Fagé mèo ad az̄etara / senz̄a v’in avé par mal; / no r’ uzade, ra capara, / senò vién el capitàl. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118 (amp.)
2 far prendere un’abitudine fisica o morale (grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ abituare, avvezzare Ⓓ gewöhnen ◇ a) L prim falamënt te purterà gran dann, ma no te ruina, / Segur al mel t’usa l viz, y a perdizion te strascina. ‘L prim fallamënt të purterà graŋ dann, mo no të ruìna, / Segùr al mèl t’usa ‘l viz, y a perdizioŋ të stras̄ìna. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.)
p.p. come agg. Ⓜ usés, useda, usedes
che ha fatto l’abitudine a qualcosa (gad. B 1763, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ abituato Ⓓ gewohnt ◇ a) N let ala bona voi, bèsta che i lenzei sie de lesciva nec, perché son n pere tous, ma usà ala netijia. Un let alla bona voi, besta che i lenzei sia de lesciva netcs, perche son un pere tous, ma usá alla netísia. IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); b) Ert y termënt rie te parerà tl prim l fé dl bën, / Ma canche te ies n iede usà, l fares drët saurì y gën. ’Ert y termënd rië të parerà tel prim ‘l fè del bëŋ, Ma caŋchë t’ jës uŋ jèdë usà, [ 1030 ] ‘l farès drèt saurì y gëŋ. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.)
ausé.

usé (grd., fod., LD) ↦ usé.

usé † (gad., Badia) ↦ usé.

usèr (fas., caz.) ↦ usé.

uso (col.) ↦ ujo.

uśo (amp.) ↦ ujo.

uśol (moe.) ↦ asuel.

usöra (gad.) ↦ usura.

uspedel (grd.) ↦ spedel.

usservazion (grd.) ↦ osservazion.

usservé (grd.) ↦ osservé.

ustaria (grd.) ↦ ostaria.

ustí (mar., grd.) ↦ ostier.

ustinazion (grd.) ↦ ostinazion.

ustiné (grd.) ↦ ostiné.

usura Ⓔ it. usura ‹ ŪSŪRA (EWD 7, 214) 6 1844 uzura (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116)
gad. usöra Badia ujura grd. usura fas. usura fod. usura amp. usura LD usura
s.f. Ⓜ usures
prestito a un interesse notevolmente superiore a quello corrente e legale (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. F 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ usura Ⓓ Wucher ◇ a) El ‘l à ‘l grano a prezio roto / e ‘l lo vende a marza usura El l’a ‘l grano a prèz̄o roto / e ‘l lo vènde a marz̄a uzura DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.).

usura (grd., fas., fod., amp., LD) ↦ usura.

uta (bra.) ↦ outa.

utaf (grd.) ↦ otaf.

utanta (grd.) ↦ otanta.

utar (bra.) ↦ auté.

utar (bra.) ↦ outé.

utare (moe.) ↦ auté.

utégol (moe.) ↦ util.

utèr (fas.) ↦ auté.

utèr (fas., caz.) ↦ outé.

utère (caz.) ↦ auté.

utia Ⓔ probabilmente ahd. * huttja variante di ahd. hutta (GsellMM) 6 1878 ūties pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2)
gad. ütia mar. ücia Badia ütia grd. utia fas. utia moe. utria fod. utia LD utia
s.f. Ⓜ uties
umile casetta, tugurio (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ capanna Ⓓ Hütte ◇ a) chë möta ê n angel de consolaziun tles üties di püri che mutta è ‘ng angel de consolaziung tles ūties di puri DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia); b) Valgügn dis do, racomanera al pice, de resté bel chit tla ütia Valgungn’ dis dō, raccomanela al picce, d’restè bel chìt t’ la ūtia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56 (Badia).

utia (grd., fas., fod., LD) ↦ utia.

ütia (gad., Badia) ↦ utia.

util Ⓔ it. utile ‹ ŪTILE (EWD 7, 244) 6 1833 ütile (DeRüM, TëmpRetornunseCiasa1833-1995:244)
gad. utile Badia utile grd. util fas. ùtil, ùtol moe. utégol MdR ütile
agg. Ⓜ utili, utila, utiles
che serve o può essere utilizzato a determinati fini (gad., grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, MdR) Ⓘ utile Ⓓ nützlich ◇ a) Nia n’é per la sanité plü ütile, che le jì a spazier. Nia n’é per la sanité plü ütile, che le ĝi a spazier. DeRüM, TëmpRetornunseCiasa1833-1995:244 (MdR); b) acioch’ ëi sie na ota inte vigne stato che la providënza de Die tost o tert i ćiama, dërt ütili e da adorè acćio ch’ëi sie ‘na òta inte vigne stato che la providënza de Die tost o tärd i çhiama, dërt ütili e da adorè DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:268 (MdR); c) Insciö i dá bugn geniturs utiles istruziuns a sü fis do süa eté y capazité. Ingsceou i dà bongn’ genitori utiles instruziungs a su fiīs dō sua etè e capazitè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53 (Badia); d) Ma mparëde nce de chësc sapient orden de Die l’util’ aurità, che l ne foss nce per nëus no bon, sce nes assan blot dis sarëini y plëns de alegrëza. ma̤ mpa̤rá̤dę ntxę dę k’š sa̤píent ǫrdn dę díe l’útil’ ouritá, k’ l nę fos’ ntxę pę̆r nóus no boŋ, šę nęs a̤sán blot dis sa̤rá̤iny i pla̤ŋs d’a̤lęgrá̤tsa̤. RifesserJB, SurëdlPlueia1879:108 (grd.) ☝ utl.

util (grd.) ↦ util.

ùtil (fas.) ↦ util.

utile (gad., Badia) ↦ util.

utile (fod.) ↦ utl.

ütile (MdR) ↦ util.

utl Ⓔ it. utile ‹ ŪTILE (EWD 7, 244) 6 1811 ütel (CostadedoiJM, InomReBaira1811-2013:157)
gad. ütl mar. ütl Badia ütl grd. utl fas. ùtol fod. utile LD utl
s.m.
quanto costituisce motivo di vantaggio materiale o morale (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ utile Ⓓ Nutzen ◇ a) Sc’ os plantes da spines esses de bugn früc, fossel bëgn bun por me, i ess gran ütl S’ os piantes da spines esses d’bongn frutti, foss’l bengn’ bung pur mè, i ess’ grang utl DeclaraJM, SantaGenofefa1878:41 (Badia).

utl (grd., LD) ↦ utl.

ütl (gad., mar., Badia) ↦ utl.

ùtol (fas.) ↦ ùtil.

ùtol (fas.) ↦ utl.

uton (fas.) ↦ auton.

utria (moe.) ↦ utia.

utró (fas., bra.) ↦ autrò.

uzar (bra.) ↦ auzé.

uzel (amp.) ↦ ouzel.

uzèr (fas., caz.) ↦ auzé.