Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/1063

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


ure
1028



s.m. Ⓜ uri
organo ghiandolare, proprio dei mammiferi euteri e marsupiali, che secerne il latte e possiede strutture funzionali atte all’assorbimento da parte della prole (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; G 1923; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1988; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ mammella Ⓓ Euter ◇ a) E ch’i feje po sussuro, / s’i dà spade, ‘l tira cope, / de ra spores de chel uro / ‘l à pì pratega de trope. E ch’i fège po susuro, / s’i da spade, ‘l tira cope, / dera spòres de chel uro / l’a pi pràtega de tròpe. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.).

ure (grd., fod., LD) ↦ ure.

uré (fas., caz.) ↦ oré.

urè (moe.) ↦ oré.

üre (gad., mar., Badia) ↦ ure.

urech (fas.) ↦ ure.

urëdla (grd.) ↦ oredla.

ureia (fas.) ↦ oredla.

urela (grd.) ↦ orela.

urelgia (moe.) ↦ oredla.

urir (bra.) ↦ daurì.

urità (grd.) ↦ aurità.

url (LD) ↦ urdl.

ürl (gad.) ↦ ürle.

urlà (amp.) ↦ urlé.

urlar (bra., moe.) ↦ urlé.

urlaub Ⓔ dt. Urlaub 6 1878 urlaub (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:82)
Badia urlaub
s.m. sg.
cessazione definitiva o temporanea dal servizio o dagli obblighi militari (Badia) Ⓘ congedo Ⓓ Beurlaubung ◇ mo apëna varí ál damané y ciafé urlaub dal re, porcí che i Mori ê afat desterminá, y ne fajô plü pora mo appena varì àle damanè e ceaffè urlaub dal rè, purcicche i Mori ē affatto desterminà, e nè, fajō plou pora DeclaraJM, SantaGenofefa1878:82 (Badia).

urlaub (Badia) ↦ urlaub.

urle (grd.) ↦ urdl.

urlé Ⓔ ŪRULĀRE (EWD 7, 232) 6 1848 ürla 3 (PiccolruazA, Scassada1848-1978:71)
gad. urlé mar. ürlé Badia urlè grd. urlé fas. urlèr bra. urlar moe. urlar fod. urlé amp. urlà
v.intr. Ⓜ urla
1 emettere grida forti e prolungate, gridare (gad. V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973, amp. C 1986) Ⓘ urlare Ⓓ schreien ◇ a) N’aldest’, uma, co ch’al scraia, / co ch’al ürla, co ch’al svaia / corassö sorënt? / Salt’ sö iö denant! N’aldest’, uma, co ch’al scraia, / co ch’al ürla, co ch’al svaia / corassö sorënt? / Salt’ sö iö denant! PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia)
2 detto di animali, emettere strida particolari lunghe e forti (Badia A 1879; A 1895; Ma 1950; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; Ms 2005) Ⓘ urlare, ululare Ⓓ heulen ◇ a) De nöt urlâ les olps dal frëit, y le bosch ingherdenî dai urli di lus De noutt urlā les olps dal freit, e ‘l bosc ingherdenī dai urli d’i luus DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61 (Badia)
3 riferito al mare, al vento e simile (gad. A 1879; Ma 1950; V/P 1998, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ urlare, ululare Ⓓ heulen ◇ a) Aldide, aldide, coche le vënt sciüra, y ürla spaventosamënter! Aldide, aldide, cocche ‘l vent sciura, e urla spaventosament’r! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28 (Badia); b) La löna ê bele jö, niui folá curî le cil, incëria döt scurité y n gran vënt urlâ inanter chi lëgns. La luna ē belle jou, nioi follà curī ‘l ceìl, incearia dutt scuritè e ‘ng grang vent urlava inant’r chi leng’s. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:31 (Badia).

urlé (gad., grd., fod.) ↦ urlé.

urlè (Badia) ↦ urlé.

ürle (gad., mar.) ↦ urdl.

ürlé (mar.) ↦ urlé.

urlèr (fas.) ↦ urlé.

urlo (col., amp.) ↦ urdl.

urmei (grd.) ↦ ormai.

urna (gad., mar., MdR) ↦ ourna.

urna Ⓔ it. urna 6 1873 urna (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:29)
gad. urna grd. urna fas. urna fod. urna amp. urna LD urna
s.f. Ⓜ urnes
recipiente a forma di cassetta con una apertura sulla parte superiore, attraverso la quale si introducono le schede, le palline o gli altri oggetti usati per una votazione (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ urna Ⓓ Urne ◇ a) Viva duncue, el noo eviva / Gran consilio comunal / Chel consilio che sortia / Da ra urna eletoral. Viva dunque, el novo eviva / Gran consiglio Comunàl / Chel consiglio che sortia / Dara urna al lettoral. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:29 (amp.).

urna (gad., grd., fas., fod., amp., LD) ↦ urna.

urnamënt (grd.) ↦ ornament.

uro (amp.) ↦ ure.

Ursula 6 1816 Ursula (PezzeiJF, UDapoz1816-2013:427)
fod. Ursula
antrop.
(fod.) Ⓘ Ursula Ⓓ Ursula ◇ a) Ursula Dapoz / l per, che la feje na ciera n puoch da soz. Ursula da Potz / al pèr, che la fesse una Ciera un puoch da Soz. PezzeiJF, UDapoz1816-2013:427 (fod.).

Ursula (fod.) ↦ Ursula.

urt (gad.) ↦ ur.

urt (gad., mar., Badia, MdR) ↦ ourt.

urtà (col., amp.) ↦ urté.

urtar (bra., moe.) ↦ urté.

urté Ⓔ anordit. urtar ‹ aprov. urtar (da fränk. * hûrt) (EWD 7, 237; Gsell 1992a:149) 6 1870 urta 3 (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432)
gad. urté mar. ürté Badia urté grd. urté fas. urtèr bra. urtar moe. urtar fod. urté col. urtà amp. urtà LD urté
v.tr. Ⓜ urta
colpire inavvertitamente qualcuno o qualcosa in modo più o meno violento (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ urtare Ⓓ stoßen, anstoßen ◇ a) ch’i ri corfs ne pois ite a scarzé i pici, insciö ái pora dales spines, intan che le vedl vicel svata saurí inanter ite, zënza urté. ch’i rì corf nè posse ite a scarzè i piccei, ingsceou ai pora dalles spines, in tang ch’l ved’l vicell svuata sauri inant’r ite, zenza urtè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:50 (Badia)
v.intr. Ⓜ urta
1 incontrare per caso (gad. A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ incontrare, imbattersi Ⓓ treffen, begegnen ◇ a) se un passa o urta laite, propio come l aragn, che spia da la sua tana se un passa o urta la ite, propio come l’aragn, che spia dalla sua tana AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); b) O mi Dî! sce te