Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/1058

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


1023
1023


ueté (grd.) ↦ joté.

ufeja (grd.) ↦ ofeja.

ufënder (grd.) ↦ ofene.

ufize (Badia, grd., fas., fod., col.) ↦ ofize1.

ufize (grd., fas.) ↦ ofize2.

ufizi (pl.) (Badia) ↦ ofize2.

ufizio (col., amp.) ↦ ofize1.

ughé (grd.) ↦ oghé.

ui Ⓔ onomatop. 6 1866 ui (BrunelG, Cianbolpin1866:14)
fas. ui caz. ui
interiez.
esclamazione di incitamento (fas. Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ ui, avanti Ⓓ hui, schnell ◇ a) Cò un se fèsc laìte e che l disc " ui aló" o "ui aló", te n moment l’é te chel post che l vel. Ko un se fes la ite e ke l diš: ui alò o ui alo, te nn moment l è te kel post, ke l vél. BrunelG, Cianbolpin1866:14 (caz.).

ui (fas., caz.) ↦ ui.

Ujep 6 1813 Uſhep (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62)
gad. Ujöp Badia Ujöp grd. Ujep fas. Giujef caz. Ujep, Giujef bra. Giusef moe. Giujef fod. Ijep col. Isepo
antrop.
(gad. P/P 1966, grd. F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ Giuseppe Ⓓ Josef ◇ a) Ie te dije sot al mus: / Tu, Ujep, ies mi padrin, / Ie muesse ulghé al mi devin. Ie te diſhe sot al mus: / Tu, Uſhep, ies mi padrin, / Ie mues ulghè al mi divin. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) Che na Mëssa novela é solenité rara / Sura Col Maladët, chiló te Corvara. / Siur Ojöp Pescosta dl nonantedui y setcënt / á dit la pröma chiló al recort de jënt Che na Massa novella è solennité rara / Sura coll maladatt, chilò te Corvara. / Sior Oŝöp Pescosta del nonantadui e set ciant / Ha ditt la prüma chilò al recorde de saint PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia)
vJep.

Ujep (grd., caz.) ↦ Ujep.

ujin (grd.) ↦ vejin.

ujinanza (grd.) ↦ vejinanza.

ujo Ⓔ it. uso ‹  ŪSUS (EWD 7, 214) 6 1833 uŝo (DeRüM, Grosc1833-1995:287)
gad. ujo Badia ujo grd. ujo, us fas. ujo, us fod. ujo col. uso amp. uśo MdR ujo
s.m. Ⓜ uji
1 impiego, utilizzo (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966, grd. A 1879; F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Ms 2005, amp. A 1879, MdR) Ⓘ uso Ⓓ Gebrauch ◇ a) I dinà e tütes les richëzes é demà n gran bëin, sc’ an en fej n bun ujo, sce nò ne vêles nia I dinnà e tüttes les ricchëzzes é demà ‘ǹ graǹ bëiǹ, ŝ’ aǹ eǹ feŝ ‘ǹ buǹ uŝo, ŝe nò ne vèles nìa DeRüM, Grosc1833-1995:287 (MdR)
2 tendenza a ripetere determinati atti, a rinnovare determinate esperienze (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99, fod., amp.) Ⓘ uso Ⓓ Brauch ◇ a) Ce magnas da inperator / cojinade a uśo Franza, / ch’a sentì noma ‘l odor / se s’inbalsama ra panza! Ce magnàs da inperatór / coginade a uso Franz̄a, / c’ a sentì nòma l’odór / se s’inbàlsama ra panz̄a! DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.); b) Infinamai un s’à pensà, jà avarà sentì, de menà sue armente (vace) fora per piaza fornide con gherlande a uso tirolese. In fin a mai un s’ ha pensà, jà avarà sentì, de menà sue armente (vaĉĉe) fora per piazza fornide con gherlande a uso tirolese. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); c) I corgn do l’ujo, ingherdenî por le bosch, ch’al ê n gusto I cŏr dò l’uso, ingherdenī pur ‘l bosc, ch’el ē ‘ng gusto DeclaraJM, SantaGenofefa1878:90 (Badia).

ujo (gad., Badia, grd., fas., fod., MdR) ↦ ujo.

Ujöp (gad., Badia) ↦ Ujep.

ujura (Badia) ↦ usura.

ulà (grd., fod.) ↦ olà.

ulache (grd., fod.) ↦ olache.

ulëi (grd.) ↦ volei.

ulentà (grd.) ↦ volonté.

ulghé (grd.) ↦ olghé.

ultim Ⓔ it. ultimo ‹ ULTIMUS (EWD 7, 215) 6 1710 (Per la) Ultima f. (Proclama1710-1991:167)
gad. ultimo mar. ultimo Badia ultimo grd. ultim fas. ùltim caz. ùltim fod. ultimo amp. ultimo LD ultim MdR ultimo
agg. Ⓜ ultims, ultima, ultimes
1 che occupa il posto finale in una serie o successione sia cronologica, sia spaziale, sia numerica (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ ultimo Ⓓ letzter ◇ a) V’adore te chësta ultima Stazion, Gejù plën de misericordia! mort te fossa V’adore in chasta ultima Stazion, Giesu plein de misericordià! mort te fossa RungaudieP, LaStacions1813-1878:92 (grd.); b) Da l’ultima tüa lëtra de le 12 de forà vëighi che t’as avü la fortüna d’arpè tüc i libri de to signur berba Da l’ultima tüa lëttra de le 12 de forà vëighi che t’ has avü la fortüna d’arpè tütg i libri de tò Signur Bärba DeRüM, Libri1833-1995:285 (MdR); c) dute insieme deburiada / i se sturta con chi noe / a dà r’ultima spanzada. dute insieme de buriada / i se sturta con chi noe / a da r’ ùltima spanz̄ada. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); d) Perfinamai che l’é ruà te l’ùltima sala, che la era dut a luscio e Dona Chenina te let. Perfinamai ke l e rua te l ultima sala, ke la era dut a lušo e Dona Kenina te let. BrunelG, Cianbolpin1866:21 (caz.); e) y le mi sides to pröm y ultimo iudize despinsiré e ‘l mī sii to prum e ultimo giudizio despingsirè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:22 (Badia)
2 corrispondente a un grado massimo di grandezza, gravità e simili (amp. DLS 2002, MdR) Ⓘ estremo, ultimo Ⓓ äußerst, letzter ◇ a) Iö ves à bele fat l’ultimo priesc. Jeu ves ha bel[e] fat l’ultimo pri[e]ŝ. DeRüM, CiAvessesGën1833-1995:246 (MdR)
s.m.f. Ⓜ ultims, ultima, ultimes
persona o cosa che segna la fine di una serie (gad., MdR) Ⓘ ultimo Ⓓ (Letzter) ◇ a) Y canche chi á aldí cösta cossa, ai s’an jea demez adöm, scomencenn dal plü vedl cina ai ultimi E chan ch’chi ha aldi casta cosa, ai sen schiva demez adum, scomantschang dal plö vedl tging ai ultimi HallerJTh, MadalenaMAR1832:155 (mar.); b) Por imparè valch él trëi cosses assolutamënter nezesciaries, cioè: la capazité, l’aplicaziun e la paziënza. La ultima me mancia le plü de tütes ëra. Por imparè valq él trëi cosses assolutamëntr necesŝaries, cioè: la capacité, l’applicaziuǹ e la paziënza. La ultima me mançhia le plü de tüttes ëlla. DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:233 (MdR).

ultim (grd., LD) ↦ ultim.

ùltim (fas., caz.) ↦ ultim.

ultimo (gad., mar., Badia, fod., amp., MdR) ↦ ultim.

uma (gad., Badia, MdR) ↦ oma.

uman Ⓔ it. umano ‹ HUMĀNUS (EWD 7, 216) 6 1833 umana f. (DeRüM, FehlendenNachsichtig1833-1995:289)
gad. uman Badia uman grd. uman fas. uman fod. uman LD uman MdR uman
agg. Ⓜ umans, umana, umanes
proprio dell’uomo, in quanto rappresentante della specie (gad. A 1879; Ma 1950; DLS 2002, grd. A 1879; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ

uman