Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/1057

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


1022
1022


stiger Vogel ◇ a) Un ouzelato, burto cuco / Vedo el terzo a conparì / ‘L é un pormai, uzel de stuco / El se crede ci sà ci. Un’ auzelatto, burto cuco / Vedo el terzo a comparì / Le un por mai, uzel de stucco / El se crede, cì sà cì. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:33 (amp.).

ücia (mar.) ↦ utia.

udëi (Badia, grd.) ↦ vedei.

udì † (grd.) ↦ audì.

udië (grd.) ↦ odié.

udir (fas.) ↦ audì.

udleda (grd.) ↦ vidleda.

uedl Ⓔ OCULUS (EWD 5, 81) 6 1763 eudl ‘oculus’ (Bartolomei1763-1976:79)
gad. edl mar. edl Badia edl grd. uedl fas. eie caz. ege bra. eie moe. ölge fod. ogle col. voge amp. ocio LD uedl MdR ödl
s.m. Ⓜ uedli
organo della vista (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ occhio Ⓓ Auge ◇ a) ie ve prëie cun gran devozion de dé a chisc mi uedli ruves d’antia gotes je ve’ preje cun gran devocion de dè a chis mi uedli ruves d’antia gotes RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); b) Tö as edli, che lomina / Chësc ó dí, che t’es furbetina. Tö has ödli, che lumina / Käsch ho dì, che t’es forbettina. PezzeiJF, MCamploj1819-2010:197 (Badia); c) Cëla vé, Jan da Raineles / N’i dà ahta ala beles; / Ël ti cinia prëst - de no! / y stluj mo i uedli pro. Ciêla ve, Jean da Rainœlles / Ni da achta alla bœlles; / El ti tschig’na prêst - de nò! / y schluss’ mo ï vuodli prò. PlonerM, VedlMut1828-1997:347 (grd.); d) Inte dües nöts n’ài fermè l’ödl n momënt su… Inte dü[e] s neuts n’hai fermè l’eudl ‘ǹ momënt sù… DeRüM, Poste BëinDormì1833-1995:256 (MdR); e) L quinto po ben Luisi / Con chi bie eies griji, / Però no l’é sentù rejonar / L’é cognosciù tel grignar L’quinto pa beng Luisi / Kon ki bie éjes griži, / Però no l hë sentù režonár / L he kognošu tel grignár BrunelG, MusciatSalin1845:5 (bra.); f) Y le pere verc che fô Iocl dl Vedl / - sán bele - na te ota ne stlujô pa n edl. Y l’pere verc che foa Iocl dl Vedl / - san bele - na te’ ôta ne stlojoa pa n ödl. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia); g) T’as doi oce tanto biei… / i é lujentes come el fó… / no se ciata i so fardiei / ca in Anpezo, ne aneó. T’ as doi ocie tanto biei… / ie lugentes come el fò… / no se ciata i so fardiei / ca in Ampezo, ne a neò. DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.); h) "Sci, sci", à po dit Franz cun la legrimes ti uedli "ši, ši", a pǫ dit frants ku la̤ lę́grímęs t’i úedli RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.)
uedl de giat (gad.) Ⓘ veronica Ⓓ Ehrenpreis ◇ a) Os pö ince semplizi y cari edli de iat, dijôra, ’ci os me sorvis de capara dl amur d’Idî Os pou incie semplizi e cari oudli d’giatt dijōla, ci os m’servīs d’caparra d’l amur d’Iddì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:40 (Badia).

uedl (grd., LD) ↦ uedl.

uef Ⓔ OVUM (EWD 7, 206) 6 1631 us pl. (Proclama1631-1991:156)
gad. ü mar. ü Badia ü grd. uef fas. ef moe. öf fod. vuof, uof col. vof amp. voo LD uef
s.m. Ⓜ uefs
l’uovo di gallina, usato dall’uomo come alimento (gad. B 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ uovo Ⓓ Ei, Hühnerei ◇ a) Come zeoles ‘l é dopio, / inz’ i voe el i ra fesc, / el i incanta, el i dà ‘l opio, / el i torze d’ogni ves. Come z̄éoles l’e dópio, / inz̄’ i voe el i ra fèsc, / el i incanta, el i da l’òpio, / el i tòrz̄e d’ògni vès. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.); b) Y spo a Pedraces, imper a Badia, / zënza bëre ega degun passa ia; / ara tofa da solper y da üs frac, / mo sc’ an nen bër, devënton alegri y mec mac. Y spo a Pedraces, impêr a Badîa, / zënza bëir’ ega degun passa ía; / ala tofa da solper y da üs frać, / mo sc’ an en bëi, devënten alegri y mec mać. PescostaC, BonesEghes1858-1994:229 (Badia); c) ‘L à vorù ronpe anche sto voo / Par esse tra i pì grei. L’á vorrú rompe anche sto vovo / Par esse tra i pí grei. Anonim, Monumento1873:2 (amp.); d) Valgügn dis do che Genofefa á vijité la coa, ne n’êl plü üs, mo pici vicí coá fora laite. Valgungn’ dis dō che Genofefa à visitè la cō, nen ēle plou ūs, mo piccei vicceì cuà fora laite. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:50 (Badia).

uef (grd., LD) ↦ uef.

uega Ⓔ mhd. vuoge (EWD 5, 86) 6 1813 uega (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61)
gad. öga mar. öga Badia öga grd. uega fas. ega fod. uoga LD uega
s.f. Ⓜ ueghes
utensile per la lavorazione a mano del legno, usato per lisciare e spianare, più grande della pialla (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ piallone, pialla Ⓓ Richthobel, Langhobel ◇ a) Tost laurovel cula plana, / Tost laurovel cula uega, / La Madona fova cuega. Tost laurovel kula plana, / Tost laurovel kula uega, / La madona fova kuega. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.)
ester de uega (grd.) Ⓘ essere a proposito Ⓓ genau passen ◇ a) Dut chël che ve ie de uega, / Messëise ve tenì. Dut kel ke v’ie de uega, / Messëise ve tenì. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.).

uega (grd., LD) ↦ uega.

ueia (grd.) ↦ vueia1.

ueia (grd.) ↦ vëia2.

uele Ⓔ OLEUM (EWD 5, 92) 6 1763 euli ‘oleum’ (Bartolomei1763-1976:79)
gad. öre mar. ere Badia öle grd. uele fas. elech bra. ele LD uele
s.m. Ⓜ ueli
1 la sostanza estratta dalla frantumazione delle olive (gad. B 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ olio Ⓓ Öl
2 unguento (usato specialmente in cerimonie religiose) (gad. B 1763; A 1879; G 1923, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ olio Ⓓ Öl ◇ a) Canche ie son unì te ti cësa, no m’es nepur dat ega, a me lavé la mans, ne uele, a m’onjer l cë Càŋchè jö soŋ uni te ti tgèsa, no m’hès nepur datt èga, a më lavè la màŋs, ne uele, a m’ons̄er ‘l tgè VianUA, Madalena1864:194 (grd.); b) Sce Patriarca Giacobe incö ciarass pro, / "Oh veramënter, dijessel ciamó, / Chiló él la porta dl Cil, la ciasa de Dî" / Y unjess cun öre la pera d’alté. Se Patriarca Giacobbe incö tgiaress prò, / "Oh veramáintr, dis̄essl tgiamò, / Chilò elle la porta del Ciel, la tgiasa de Die" / E ongsessa cong ölle la pöra d’altè. PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia).

uele (grd., LD) ↦ uele.

uem (grd.) ↦ om.

uet (grd.) ↦ vuet.

ucelat