Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/1060

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


una
1025


"grandeza / r’ é sorela d’umiltà". El non a ra debolez̄a / d’ingrandise e slaatà; / l’e ‘l provèrbio, che "grandez̄a / r’ e sorèla d’umiltà". DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.); c) Ara stô sentada cun modesta umilté, tignî i edli basc desturbada por tan d’onurs Ella stē sentada cung modesta umiltè, tignŏ i oudli bāsc’ desturbada pur tangn’ d’onori DeclaraJM, SantaGenofefa1878:105 (Badia).

umilté (gad., Badia, fod., LD) ↦ umilté.

umol (fod.) ↦ umil.

ùmol (fas.) ↦ umil.

umpò (bra.) ↦ ampò.

un (gad.) ↦ nen2.

un (moe., amp., MdR) ↦ n.

un Ⓔ ŪNUS (EWD 7, 220) 6 1631 (ogni) un (Proclama1631-1991:157)
gad. un mar. önn Badia un grd. un fas. un caz. un bra. un fod. un col. un amp. un LD un MdR un
num. Ⓜ una
numero naturale che è successore di zero e rappresenta l’unità (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ uno Ⓓ eins ◇ a) Ëss’ giapà, bën 100 per una; Ma scusà - ne m’à deguna. Œês giapà, bên 100 per ùna; Ma scusà - nê m’a deguna. PlonerM, VedlMut1828-1997:345 (grd.); b) Süa fomena dunca le rejiava vign’ota ch’ël i n moriva un. Süa fomena dunca le reŝiava vign’ôta ch’ël i ‘n moriva uǹ. DeRüM, MercadantCiavai1833-1995:273 (MdR); c) Vedé ben, che se ra pó / anche lieśe inze na jejia, / duto chel, ch’éi betù śo, / śà ‘l saé un par ciameśa. Vedé ben, che se ra po / anche lieze inz̄e na gegia, / duto chel, ch’ei betù zò, / za ‘l savé un par ciameza. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.); d) L auter, che se pensova: po diaoc for una rujeneda, y un pensier no arà ëi mia! L’àuter, chè së pënsòva: pò diàoĉ fort una rusnèda, y uŋ pënsier no arà ëi mia! VianUA, DoiUemes1864:198 (grd.); e) Vadiei n ala abù un al iede, y datrai na vadela Vadöi n’hàla abu uŋ al jèdë, y datrài na vadölla VianUA, JanTone1864:199 (grd.); f) En öna parora, vigni süa aziun desmostrâ onesté y purité In una parora, vigne sua aziung desmostrā onestè e puritè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia)
pron. Ⓜ una
una certa persona, un tale, non identificati (gad. P/P 1966, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005, amp., MdR) Ⓘ qualcuno, uno Ⓓ einer, jemand ◇ a) doi uemes, che ova na litiga tra ëi: l un, che l’ova perduda, y l auter, che l’ova vënta. doi vuemes, kœ avòva una litiga tra œi: l’ung, kœ l’avòva perdùda, y l’auter, kœ l’avòva venta. PlonerM, Erzählung2GRD1807:45 (grd.); b) Fosc che l’é un dai sasc. Jon mo a veder. Fosch che l è un dai sasch. Schong mò a veder. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); c) Sce un ulëssa la cuega / Dijëise pa de sci? / Ie crëie bën de no. She un ulës la kuega / Diſhëise pa de shi? / Je krëje bën de no. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); d) Al s’un é jü y se mët pro un dla cité de chël lüch El s’en è schü, e s’ mat pro un d’latschité de chal lüc HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); e) Ie ne son plu dëni de me tlamé ti fi: feme sciche un de ti aureies. Je ne song plu deing de me tlamé ti fi: féme inschiché ung de ti auréjes. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); f) L clama un dei servidous, e damana, ci che chëst é. El clama un dei servidous, e damana, tgi che cast é. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); g) Ël alda, che le Vicare dij a un: "N’ oste jì jö Sotrù? Iö t’ó bëin daidé jö iö, sce t’os." Ël alda, che le Vicare diŝ a uǹ: "N’ óste ĝi ĝeu Sottrù? Jeu t’ó bëiǹ dëidé ĝeu jeu, ŝe t’ós." DeRüM, VicareSignoria1833-1995:276 (MdR); h) Ogneun aea te so man, / Un n legn, l’auter n ram, / Un n pal, l’auter n sas, / Che l’aea tout sù da bas. Ognun áea te so man, / Un ‘n legn, l auter n ram, / Un ‘n pal, l auter n sas, / Ke l aéa tout su da bas. BrunelG, MusciatSalin1845:3 (bra.); i) Un i cridaa a un outro, che ‘l parlaa da mato e da musciato. Un i cridava a un autro, ch’el parlava da matto e da musciatto. PlonerM, Erzählung1AMP1856:23 (amp.); j) L i’é vegnù en ment de i pituré un deldut desnù, l auter en ciamëja. Ël i é vegnu in ment dei pituré uŋ del tut desnú, l’auter in çhamëŝa. PlonerM, Erzählung2FOD1856:25 (fod.); k) Aé scelto un mestier che ‘l é un dei meo / ma che ades ‘l é difizile che mai pì Avè scielto un mestier chè l’è un dei meo / ma che ades l’è difizil che mai pì DegasperF, PrimaMessaGhedina1868-1990:358 (amp.); l) Me dijeva da puoch un da nosta vila, che se i ne met sot l’Italia, el se fà portà encora sul let de la mort fora da mont. Me diseva da puoc un da nossa villa, che se i ne mett’ sotto l’Italia, el se fa portà ancora sul lett della mort fora da mont. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); m) Vien fora un a dì: / Che s’à biśoign di marcantes, / E che ‘l é massa coscì Vien fora un a dí: / Che s’á bisogn di Marcantes, / E che l’é massa cosscí Anonim, Monumento1873:3 (amp.); n) Vardà de me avisà / Che una peso de chesta ca / Vedaré che r’ à ciapà. Vardà de me avisà / Che una peso de chesta cà / Vedarè che ra ciapà. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.)
un do l auter (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ uno dopo l’altro Ⓓ einer nach dem anderen ◇ a) Audian chësc, se n jiva un do l auter, scumencian dai plu vedli Audiang chest, sen schiva ung do l’auter, comenzang dai plu vödli HallerJTh, MadalenaGRD1832:156 (grd.); b) Ma chi che sentìa chest, se n jìa fora un dò l’auter, a scomenzèr dai più veies Ma chi che sentia chest, s’ inshiva fora un do l’auter, a scomanzer dai pglu vegles HallerJTh, MadalenaCAZ1832:157 (caz.) ◆ un endolauter (gad., fod.) Ⓘ uno dopo l’altro Ⓓ einer nach dem anderen ◇ a) Y canche chi á aldí chësta cossa, ai s’un jô demez un indolater scomencian dal plü vedl cina ai ultims a) Y canche chi á aldí chësta cossa, ai s’un jô demez un indolater scomencian dal plü vedl cina ai ultims HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); b) Ma cánche i à sentì chëst, i se n jiva fora un ndavò l auter, scomencian dai plu vegli Ma canche já senti cast, i sen schiva fora un ‘ndavó l’auter, scooméntschan dai plu vegli HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.) ◆ un

l auter (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ reciprocamente, l’un l’altro, a vicenda Ⓓ gegenseitig, einander ◇ a) Amesse önn y l’ater / Dagnora desco encö. / Spo sarëise os düc cater / Benedis da Dio lassö. Amösö ōn i later / Dagnora desco ‘ng n cō, / Spo saröisö os dütg cater / Bönadis da Dio lasō. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); b) se ofënn un l’ater y se critichëia cun gran marizia. se offend’ ung l’at’r e sè critticheia cung grang marizia. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:65 (Badia).

un (gad., Badia, grd., fas., caz., bra., fod., col., amp., LD, MdR) ↦ un.

un (grd.) ↦ una.

una Ⓔ mozione di un 6 1821 una (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59)
gad. öna Badia üna grd. una, un fas. una fod. una amp. una MdR üna
s.f. sg.
1 le ore una di notte, le ore tredici (grd. F 2002, fas. DILF 2013, fod. Ms 2005, MdR) Ⓘ una Ⓓ eins ◇ a) A ći ora jëise pa a marëna? A la üna. A çhi óra ĝëise pa a marënna? A la üna. DeRüM, AvëiseVöiaBëire1833-1995:237 (MdR); b) Da la una de not i se n part / Ogneun lo veit, ben tart Da