Vocabolar dl ladin leterar/Vocabolar/V

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Vocabolar dl ladin leterar  (2020)  by Paul Videsott
V
[ 1031 ]

v

vaar (bra.) ↦ vaé.

vacia Ⓔ VACCA (EWD 7, 246; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’Bakka) 6 1763 vacia ‘vacca’ (Bartolomei1763-1976:104)
gad. vacia mar. vaćia Badia vaćia grd. vacia fas. vacia caz. vacia bra. vacia fod. vacia col. vacia amp. vacia LD vacia MdR vaćia
s.f. Ⓜ vaces
la femmina adulta dei bovini (gad. B 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; G 1923; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ vacca, mucca Ⓓ Kuh ◇ a) La jënt ch’ê pro chëla mësa, le damana ći ch’ël i manćia. "Oh", dîjel, "che iö n’à incö le vënter de nosta vaćia foscia!" La ĝënt ch’ê prò quëlla mësa, le damana çhi ch’ël i mançhia. "Oh", diŝl, "ch’ jeu n’ha incoeu le vëntr de nosta vaçhia foscia!" DeRüM, MütPastNoza1833-1995:279 (MdR); b) B. Cogne jir ja Sèn Jan a me comprar na vacia, perché no aon più lat per chi peres pìciui. B. Cognö schir scha sen Schan a mö comprar n’vatschô, pörchö no aong più lat per chi pöres pitschui. ZacchiaGB, DescorsFascegn1858*:1 (bra.); c) Śën cunësci, che m’ëis per vosc mat. Jide me, y lascëde unì l tudësch, che à mo cumprà vaces. Źëŋ conosci, che m’ëis per voŝ màtt. S̄ide më, y laŝsëde uni ‘l Tudèsch, chë hà mò cumprà vàtges. VianUA, JanTone1864:199 (grd.); d) Chësta ie per me na pitla cunsulazion, dij Jan, percie l auter di m’é cherpà na vacia, y chëla fova cuecena mo do la mort. Chësta jè per më na pitla consulazioŋ, diŝ S̄aŋ, pertgë l’àuter di m’hè crëpà na vàtgia, y chëlla fòa cueĉna mò dò la mòrt. VianUA, JanAmalà1864:200 (grd.); e) Sarà stat le set vace un fregol grasse de l’Austria, ma delongo dapò l é capità le set magre a se le divorà. Sarà stat le sett vaĉĉe un fregol grasse dell’Austria, ma de longo dapò l’è capità le sett magre a sele divorà. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); f) Demez incö coles alces y vaces, / Ares vais dalunc a pastöra! Deméz incö colles altgies e vatgies / Alles vade da lunts a pastüra! PescostaC, MëssaPescosta1879:3 (Badia)
plen desche na vacia (amp. C 1986) Ⓘ ubriaco fradicio Ⓓ stockbesoffen ◇ a) "panza mea, no te fei stà!" / senpre pien come na vaca, / come un pinter beerà. "panz̄a mea, no te fei sta!" / sènpre pién come na vaca, / come un pinter beerà. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.).

vacia (gad., grd., fas., caz., bra., fod., col., amp., amp., LD) ↦ vacia.

vaćia (mar., Badia, MdR) ↦ vacia.

vadagn (Badia) ↦ davagn.

vadagnà (amp.) ↦ davagné.

vadagnar (bra., moe.) ↦ davagné.

vadagné (Badia) ↦ davagné.

vadagnèr (fas., caz.) ↦ davagné.

vadani (grd.) ↦ davani.

vadanië (grd.) ↦ davanië.

vadel (grd.) ↦ vedel.

vaé Ⓔ VAGĪRE, REW 9124 (cfr. MEWD 2005, 226); cambio di coniugazione sotto l’influsso di baié ? 6 1858 vaer (ZacchiaGB, GardeneraE1858*-1995:176)
fas. vaèr caz. vaèr bra. vaar
v.intr. Ⓜ vaa
versare lacrime per dolore, commozione o altri sentimenti (fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013) Ⓘ piangere Ⓓ weinen ◇ a) Canche te ès pa sie o set pices / Vegnirà pa ben duc i Micles / Vegnirà pa ben da vaèr, / Cara mère, gé voi magnèr. Kan ke tu as po sie o set pikles / Vegnirà po ben duč i Mikles / Vegnira po ben da vaer, / Kara mere, ge voi magnèr. ZacchiaGB, GardeneraE1858*-1995:176 (caz.); b) E sora n pez l’à sentù che zachèi vaa, l’era l picol de Dona Chenina E sora un peʒ l a sentu ke zakei vaa, l era el picol de Dona Kenina BrunelG, Cianbolpin1866:22 (caz.). v [ 1032 ] Vael 6 1856 Vael (BrunelG, CianzonJentBona1856:248)
fas. Vael bra. Vael
topon.
montagna dolomitica del gruppo del catinaccio, nella val di fassa (fas.) Ⓘ Vael, Roda di Vael Ⓓ Rotwand ◇ a) Voi po, velgiuce, e voi velgiac, / No assà più superstizion: / Saslonch, Pordoi, Vael, Duron / chisc l’é dut monc sch’ i autres, mac! Voi po, velgiucce, e voi velgiatg, / Non assà più superstitziong: / Sass lonch, Pardoi, Vael, Durong / Chis l’è dut montg s ch’i autres, matg! BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248 (bra.).

Vael (fas., bra.) ↦ Vael.

vaèr (fas., caz.) ↦ vaé.

vagà (col.) ↦ vaghé.

Vagere (caz.) ↦ Valiere.

vaghé Ⓔ mhd. wâgen (EWD 7, 250) 6 1821 vaghè (PlonerM, BepoMahlknecht, 1821*-1915:59)
gad. vaghé mar. vaighé Badia vaghè grd. vaghé fas. vaghèr fod. vaghé col. vagà LD vaghé
v.tr. Ⓜ vega
mettere a repentaglio qualcosa (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ rischiare Ⓓ wagen ◇ a) Por nes trá sö a paraisc / Veghel le ce, les mans, i pîsc Por n’es tra sö a Parais / Veghël el tgë, lës mans, i pis PescostaC, SonëtCoratBadia1852:2 (Badia); b) Al á vaghé por nos na munt, / Prëii ch’Idî i le mëtes en cunt, / Signurs che vá vistis de ros / Vëigon cis dainré pro nos. Al ha vaghè por nòs na munt, / Prai ch’Iddi il mat ing cunt, / Signurs chë va vistis dë ròs / Vaighën sis dainrë pro nòs. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:3 (Badia)
la vaghé (gad. DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ rischiare Ⓓ wagen ◇ a) Te muesses mefun la vaghé, Y bel la cosses palejé. Te muesses mefe la vaghè, I bel la kosses palesè. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.); b) Mo miraco, che l’ëis vagada / A gní prou söla ria acia / De mile y mile lus por strada Mo miraco, ch’l’ais vagada / A gni Prò soulla ria accea / D’mille e mille lùs pur strada DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia); c) La sajun crödia i tignî sará te ciasa, mo impone tan a rigor, ch’ai ne podess val’ bel de la vaghé a jí fora por la val. La sajung crudia i tignō serrà te ciaſa, mo impōne tang a rigor, ch’ei nè pudess’ val bell dè la vaghè a ji fora pur la val. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59 (Badia) ◆ se la vaghé (gad., fod. Ms 2005) Ⓘ spendere senza avarizia Ⓓ großen Aufwand betreiben ◇ a) Y tan ch’ai stlopetâ. / Y co ch’ai s’ la vagâ, / Al fô tröp por n te’ lüch. / Mo impó döt massa püch. E tang ch’ai stloppetà. / E co ch’ai s’ la vagà, / Al fo tröp por ën të lüc. / Ma inpö düt massa püc. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4 (Badia) ◆ se vaghé (gad.) Ⓘ impegnarsi, prodigarsi Ⓓ sich verausgaben ◇ a) sëgn él la perdica; / Incö ne crëii che valgügn ciates na strica; / Al se vega, al se möi, an l’alda dalunc / Al scomöi, al toca, al taia, al punj / Te düc i cörs che devoc ascotëia / La parora de Dî, che i cörs smorjelëia. ŝagn el la perdica; / Incö necráji che valgügn tgiatte na stricca; / Al se vega, al se möj, ang l’alda da lunts / Al scommöi, al tocca, al taja, al punts /Te dütg i cörs che devotg ascotája / La parola de Díe, che i cörs smorselaja. PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

vaghé (gad., grd., fod., LD) ↦ vaghé.

vaghè (Badia) ↦ vaghé.

vaghèr (fas.) ↦ vaghé.

vagnele Ⓔ EVANGELIUM ‹ εύαγγέλιον 6 1838 vagnerö (AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134)
gad. vagnele mar. vagnere grd. vaniele
s.m. Ⓜ vagneli
libro che racconta la vita e la predicazione di gesù (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002) Ⓘ vangelo Ⓓ Evangelium ◇ a) Les crusc ne manciará, / Cösc vëigon vigne de, / Mo Dio chir chi co l’amará: / Cösc aldon dal vagnere. Les crusch nö mantgiarà / Cōsch vöigung vignö dö / Mo Dio chir chic o l’amara / Cosch aldong dal vagnerö. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.)
vangele.

vagnele (gad.) ↦ vagnele.

vagnere (mar.) ↦ vagnele.

vaighé (mar.) ↦ vaghé.

vaina Ⓔ VĀGĪNA (EWD 7, 251) 6 1763 vaína ‘vagina’ (Bartolomei1763-1976:105)
gad. vaina mar. vaína Badia vaina grd. vaina fas. vaina LD vaina
s.f. Ⓜ vaines
custodia per ferri da taglio (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002;, grd. F 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ guaina Ⓓ Scheide ◇ a) do vëgnel düc i ciavaliers, ala comparsa de chi che sciosciurëia les trombëtes, slizinëia les spades fora dla vaina al lominus de sorëdl, che nasciô, y scraiamënc de fortüna salüda le grof. dō vegnel duttg’ i cavalieri, alla comparsa de chi sussureia les trombettes, slizzineia les spades fora d’la vaìna al luminùs de soredl, che nasceō, e scraiamentg’ de fortuna saluda ‘l grof. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia).

vaina (gad., Badia, grd., fas., LD) ↦ vaina.

vaína (mar.) ↦ vaina.

val Ⓔ VALLIS (EWD 7, 252 6 1763 val ‘vallis’ (Bartolomei1763-1976:105)
gad. val mar. val Badia val grd. val fas. val bra. val fod. val col. val amp. val LD val
s.f. Ⓜ vals
forma concava del suolo costituita da due opposti pendii che si incontrano in basso lungo una linea (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ valle Ⓓ Tal ◇ a) La Val de Fascia é na val longia e strenta. La val dö Fassa ö nô val longia ö strentô. ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:1 (bra.); b) La val de la Drava é bela fin a Mittewald. La val della Drava è bella fin a Mittewald. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); c) por plëna segurté l’ái menada plü ores ite por la muntagna cina a na val deserta, olach’al ne n’ê mai rové pedia de porsona umana pur plena sogortè l’ai m’nada plou ores ite pur la muntagna cina ana val deſerta, ullac ch’el nen ē mai r’vè pedia d’persona umana DeclaraJM, SantaGenofefa1878:30 (Badia)
s.f. sg.
per antonomasia, la propria valle (gad., fas.) Ⓘ valle Ⓓ Tal ◇ a) Pitores, beches da la val / E pelacrisć, musciac, concéres / Segnores, sec, en curt duc peres / Fascegn! scusonse; nia permal! Pittoress, becchess da Laval / E pellacristg, mussatg, concieress / Signoress, setg ‘n curt dutg peres / Fassegn! scusonsse; nia per mal! BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248 (bra.); b) A enjuriar chi da la Val / Che ades i disc ‒ Sepon / Cogn esser n gran mincion / A scriver chel l’à fat mal. A insuriar chi

Vael [ 1033 ] da La val / Che adess i diss ‒ Sepon / Con eser n gran mincion / A scriver chel la fat mal. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:264 (bra.); c) Al gnará scrit p.e. preo, te Marou liarán preo, tla Val dessura prô. El gnarà scritt p. e. prêo, in Marêo liarang preo t’la Val desura prŏ. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia).

val (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., fod., col., amp., LD) ↦ val.

Valantin (grd., fas., fod.) ↦ Valentin.

Valbona 6 1844 Valbòna (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112)
amp. Valbona
topon.
malga in val d’ansiei, a nord del gruppo del sorapiss, in comune di cortina d’ampezzo (amp. C 1986) Ⓘ Valbona Ⓓ Valbona ◇ a) Besen vede, can ch’i rua / dal specià, dal sen, dal tai, / da Valbona, da ra Stua Bezèn vede, can ch’i rua / dal specià, dal sen, dal tai, / da Valbòna, dara Stua DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.); b) I foreste da Fiames, d’Agabona / i vien a grun, da Federa e da Valbona I foreste da Fiammes d’Agabona / Ièn a grun, da Federa e da Valbona DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.).

Valbona (amp.) ↦ Valbona.

valch Ⓔ ALIQUID + QUALIS (Gsell 1992a:149) 6 1805 velch (PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191)
gad. valch mar. valch Badia valch grd. velch fas. vèlch caz. vèlch bra. valch moe. valch fod. velch col. valch amp. algo LD valch MdR valch
pron. inv.
forma pronominale, riferita a cosa indeterminata, e concordata di regola come maschile (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ qualcosa Ⓓ etwas ◇ a) t’es moro, e slocé, ma t’as talent / te sas velch, e t’as virtù. tes moro, e slochie, ma tas talent / te sas velch, e tas virtu. PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) No, no! Mie bone creature. Valgó troaré ben valch da marena. Stajede ben. Me n vaghe. Nò, nò, mie bone creature. Valgò torare [troaré] beng valc da marena. Staschede beng. Men vaghe. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); c) Se vadaniova l pan / Cui lëures de si man. / Ma no cun fé l sartëur, / Ël fova vel de miëur, / Ël fova moster zumpradëur. Se vadaniova l pan / Kui lëures de si man. / Ma no kun fe l sartëur, / El foa vel de miëur, / El foa moster zumpradëur. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); d) Iö á osservé, che tö t’un âs subit amal / Sce la Crescënza te dijô val’. Iö ha osservë, che tö ten’ aas subit a mâl. / Se la Crisenzia të dischò vâl. PezzeiJF, MCamploj1819-2010:197 (Badia); e) Ve, ie te serve tan d’ani, y mei fat velch contra ti cumand, y tu ne m’es mei dat n bëch per maië n past cun mi amisc. Ve, je te serve tang d’agn, y mei fat velc contra ti cumand, y tu ne m’és mei dat un böc per majé un past cung mi amiches. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:143 (grd.); f) Al n é co baia bun / Por trá ma val’ de bocia, / Spo saltai pa en scofun / Por la cunté plü tocia! Al né co baja bung / Por tra ma val dö botgia / Spo saltai pa ‘ng Scofung / Por la cuntö plü totgia. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); g) No vorave śì de mente / de dì algo del cassier No vorave zi de mente / de di algo del casiér DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.); h) En calonia de Moena a desch / Se rejonaa ora per talian / Ora valch per todesch / E ora ence per fascian In calonia de Moena a desch / Se resonaa ora per Talian / Ora valch per Todesch / E ora encie per Fassang PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:261 (bra.); i) Ne fossel morvëia, sce Chël Bel Dî en paraisc / menass l’Orco o ciamó valch deplü / a castié n te gran piciadú? Ne fóssel mervöia, sce Chël Bel Dî in paraîsc / menessa l’Orco o ćiamò valch de più / a ćiastié n te’ gran pićiadu? PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia); j) No fé mei velch, che te porte dejunëur o gran mueia / Sibes tel, che duc a t’udëi y t’audì ebe ueia. No fè mëi vëlch, chë t’ porte des̄unour o gran muöja / Sibbes tèl, chë dutg a t’udëi y a t audì ebbe uöja. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); k) nesciugn no ge saea dir vèlch de chela jent che el domanèa dò. nešugn no ğe saea dir valk de kela ʒ̉ent, ke el domanea dò. BrunelG, Cianbolpin1866:8 (caz.); l) E po sul confin de stato cheste l’é cose necessarie. Se non fosse valch de peso E po’ sul confin de stato cheste l’è cose necessarie. Se non fosse valg de peso AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); m) Ancora algo m’é resta indrio / Sul ciapel ’es à un deśio Ancora algo m’è resta in drio / Sul ciapel e s’ ha un desio Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.); n) l’é deventà un severiscimo persecutor contro ogneun, da alora en poi avesse fat valch contro l’onor de la sova corona. l’è deventà un severissimo persecutor contro ognun, da allora ‘n poi avezze fat valch contro l’onor della zoa corona. SommavillaA, DecameronIXMOE1875:640 (moe.)
agg. Ⓜ inv.
alcuni, non molti (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ qualche Ⓓ einige ◇ a) Tel paìsc de Sepon / Ma ne a Vich / Ne utró se sà n fich / L’era n’outa valch superstizion. Tel pais de Sepon / Ma ne a Vich / Ne utro se sa un fich / Lera nouta valch superstiziong. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:265 (bra.); b) Ió volesse valch carantan / Dapò ve sone l treplan. Io volössö valc carantàn / Dapò vö sonö il treplan. ZacchiaGB, CianzonSonador1858-1995:164 (bra.); c) O plaies o valch ater bur mal / söla pel varësc döt a Romestluns da La Val! O plaies o valch ater bur mal / söla pel varësc düt a Romostluns da La Val! PescostaC, BonesEghes1858-1994:229 (Badia); d) "Se te ves, te pes ben stèr apede nos, mo vèlch outa troon trop da lurèr e trop da risćèr." "Se te ves, te pes ben ster apede nos, mo velk outa troon trop da lurer e trop da riščer". BrunelG, Cianbolpin1866:13 (caz.); e) Com’ éla juda sul viaz per la Pustraria? Conteme valch novità. Com’ è la juda sul viaz per la Pustraria? Contéme valch novità. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); f) vignönn co â val’ mëia, se la parâ ia zonza s’al lascé conëscer o (zonza) vergogna vignun che ǫva vàl möja, se la parǫva ia zǫnza sel lassè conęsser o (zǫnza) vergogna PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.); g) La seniëura al udì chësta cossa, zënza speranza de vendëta, per vel cunsulazion de si mueia, se ressolv d’ulëi minciuné la miseria dl Re Lå sęgnęura all’ udì chęsta co̱sa, zęnza spęranza de vendętta, per vel cunsulazio̬n dę si mueia, sę ręso̱lf d’ulęi minćunè lå miseria dęl Rę. RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.) ☟ calche.

valch (gad., mar., Badia, bra., moe., col., LD, MdR) ↦

valch.

Valdander 6 1858 Valdander (PescostaC, BonesEghes1858-1994:230)
gad. Valdander Badia Valdander
topon.
bagno con acqua minerale presso antermoia in val

Valdander [ 1034 ] badia (gad.) Ⓘ Valdander Ⓓ Valdander ◇ a) Y le miú de düc, le Bagn de Valdander, che fej te cialdira na crosta de cënder. Y l’miú de düć, l’Bagn de Valdander, che fej te ćialdira na crosta de cënder. PescostaC, BonesEghes1858-1994:230 (Badia).

Valdander (gad., Badia) ↦ Valdander.

valè (col.) ↦ valei.

valei Ⓔ VALĒRE (EWD 7, 268) 6 1833 vè 6 (DeRüM, MercadantCiavai1833-1995:273)
gad. valëi, varëi † mar. valëi Badia varëi grd. valëi fas. valer bra. valer fod. valei col. valè amp. varé LD valei MdR valëi
v.intr. Ⓜ vel, valon, valù
1 avere potere, autorità, importanza; contare (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ valere Ⓓ zählen ◇ a) Ma con zerte ‘l é da ride / R’ esperienza pì ra no val Ma con zèrte le da ride / Resperiènza pi ra no val Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:22 (amp.)
2 avere validità giuridica e legale, essere valido (fas.) Ⓘ valere Ⓓ gelten ◇ a) Segnor Sepon nia permal / De chel che v’é scrit / Chel che a voi ve é dit / Perché chest dut val. Signor Sepong nia per mal / De chel che ve scrit / Chel che a voi ve e dit / Perché chest dut val. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:270 (bra.)
3 avere pregio, valore intrinseco e perciò un certo prezzo o valore (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ valere Ⓓ wert sein ◇ a) Tö ne t’en intënes tö de ćiavai. Te compres demà de te burć ćiavai da la vita lungia e da le col sotì; chi ne vè nia ëi Teu ne t’eǹ intënes teu de çhiavai. Te compres demà de tä burtg çhiavai da la vita lungia e da le còl sotti; chi ne vè nìa ëi DeRüM, MercadantCiavai1833-1995:273 (MdR); b) E coscì zenza nesciuna paura / I à fat veder la so braura. / Che a mi dit no la val nia / Parché i à batù con chi che dormìa. E koši zenza nesùn paùra / I ha fat vedér la so braùra. / Ke a mi dit no la val nia / Parke i ha batù kon ki ke dormìa. BrunelG, MusciatSalin1845:10 (bra.); c) Su na drëta dumanda, na drëta resposta: Cincantesies rainesc velela, y vo me n dajëis cincantecater. Su na drètta dumànda, na drètta rìposta: Cincànta sies ràineŝ vëlela, y vo mën dasŝëis cincànta cater. VianUA, JanTone1864:199 (grd.); d) Spose, ancuoi coscì a ra bona / Cuatro verse sentirè / S’i no val na busarona / El poeta scusarè. Spose, anquoi cosi ara bona / Quattro verse sentirè / S’i no val na busarona / El poeta scusarè. DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:11 (amp.); e) n om zënza religiun y cosciënza, en manira, che so proprio davagn i valô plü co döt le rest ‘ng om zenza religiung e coscienza, in maniera, che so proprio vadagn’ i varō ploucche dutt ‘l rest DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia); f) Sëgn impede dessel sorví a tüa noza, al vel plü mile rainesc: De sengn’ impede dess’ ‘l servì a tua nozza, el vè plou mille reinesc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:25 (Badia)
4 servire, essere utile in una situazione o in relazione ad altro (amp.) Ⓘ valere Ⓓ nützlich sein ◇ a) Élo un rejistro? Ce ve val beltà / se ve mancia modestia e sobrietà? Elo un registro? Ce ve val beltà / se ve mancia modestia e sobrietà? DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.)
fé valei (grd.) Ⓘ valorizzare Ⓓ hervorheben ◇ a) La roba muessen fé valëi, che, sce cieres no mënt, stleta la fej pa bën i autri. La ròba muessuŋ fè valëi, che, ŝe ciëres no mënt, sclötta la fèŝ pa bëŋ i àutri. VianUA, JanTone1864:198 (grd.) ◆ ne valei nia (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ non valere nulla Ⓓ nichts wert sein, nichts taugen ◇ a) I dinà e tütes les richëzes é demà n gran bëin, sc’ an en fej n bun ujo, sce nò ne vêles nia I dinnà e tüttes les ricchëzzes é demà ‘ǹ graǹ bëiǹ, ŝ’ aǹ eǹ feŝ ‘ǹ buǹ uŝo, ŝe nò ne vèles nìa DeRüM, Grosc1833-1995:287 (MdR); b) E coscì zenza nesciuna paura / I à fat veder la so braura. / Che a mi dit no la val nia / Parché i à batù con chi che dormìa. E koši zenza nesùn paùra / I ha fat vedér la so braùra. / Ke a mi dit no la val nia / Parke i ha batù kon ki ke dormìa. BrunelG, MusciatSalin1845:10 (bra.) ◆ se la fé valei (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ farsi valere Ⓓ sich Recht verschaffen ◇ a) Cun bona rajun s’ la fá varëi, / A düc Ladins i le fajunse a savëi Cong bona reŝung s’ la fa varái, / A dütg Ladings il faŝungse a savái PescostaC, MëssaPescosta1879:3 (Badia) ◆ vel a dì (amp.) Ⓘ vale a dire, cioè Ⓓ das heißt ◇ a) Sti eletore, ci élo stà, val a dir, chiste sturloi, / che i à scelto a me guarnà Sti eletore, ci elo sta, val a dir, chiste sturlói, / che i a scèlto a me guarnà DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.).

valei (fod., LD) ↦ valei.

valëi (gad., mar., grd., MdR) ↦ valei.

valent Ⓔ VALĒNS (EWD 7, 255); ma sarebbe possibile anche ait. valente o il participio presente di alad. valei (GsellMM) 6 1805 valent (PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191)
gad. valënt Badia valënt grd. valënt fas. valent caz. valent bra. valent fod. valent amp. varente LD valent MdR valënt
agg. Ⓜ valenc, valenta, valentes
1 onesto, dabbene, di buon cuore (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ bravo, buono Ⓓ brav ◇ a) Va ben, va ben coscì / valent Tomesc valent / con ti son dërt content Va beng va beng cosi / Valent Thomes Valent / con ti son dart content PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) Di cians i plu valënc / Zanovel bel cui dënz. / Capiva prëst: Wart auf! / Geh, Pimperl, friß(t) und sauf! Dei cians i plu valënc / Zanovel bel kui dënz. / Kapiva prëst: Wart auf! / Geh, Pimperl, frißt und sauf! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); c) Coscita i peres fascegn / zenza i sacramenc / Ence i più valenc / Doventassa duc luteregn. Cosita i peres Fasseng / zenzo i Sacramentc / Encie i piu valentc / Doventassa dutc Lutereng. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:265 (bra.); d) perché la jent la é bona e valenta, coscita cogne ence gé osservèr de mia feides perkè la ʒent la é bona e valenta, košita cogne enče ğe osserver de mia feides BrunelG, Cianbolpin1866:5 (caz.)
2 che ha maniere garbate e affabili nei rapporti con gli altri (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ gentile Ⓓ freundlich ◇ a) Ma cun fé l zumpradëur / Al trat su nosc Seniëur. / Chësc i fova ubedient / Y ulgova da valënt. Ma kun fe l zumpradëur / Al tra su nost seniëur. / Këst i foa ubidiënt / I ulgova da valënt. PlonerM, Gratula[ 1035 ] zionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); b) Eviva i bugn amici e les bones e valëntes amiches! Evviva i bugn amici e les bonnes e valëntes amiches! DeRüM, TütParecé1833-1995:255 (MdR)
3 che agisce od opera con cura attenta e scrupolosa (gad., grd., fas., fod.) Ⓘ diligente Ⓓ fleißig ◇ a) N artejan ova doi fions; un fova fret aricëul, y durmiva nfin tert la di; l auter fova valënt, y laurova gën. Ung arteschang avova doi fions; ung fova fred aritschœul, y durmiva enfin terd la dì; l’auter fova valent, y laurova gieng. PlonerM, Erzählung6GRD1807:48 (grd.); b) Sce t’os gní n bun patrun / sce sideste dagnora bel valënt / insciöche t’es sté finora presënt. Schë t’oos gnì ung bung Patrung / Schë sieste dägnärra bell valänt / Inschöcche t’es stö finora präsänt. PezzeiJF, GMiribung1819-2010:199 (Badia); c) Spere che me concedete chest gust a mi e me chiame l Vosc valent scolé. Sperö chö mö contschödöttö chöst gust a mì ö mö chiamö il vosch valent scholö ZacchiaGB, SiorProfessor1858*:2 (bra.); d) che Dio l sà, se mi l podësse fè, gián te la donásse, perché te sei tán valent da le porté. che Dio lo sa, se mi el podesse fè, gian tela donasse, perché te sei tan valent dalle portè. PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.); e) Dagnora plü bel, y proi y studënc, / Plëgns de stüde y damac valënc, / Vëgn adarlerch fornis de gherlandes / Por cianté döt le de sües cianties stupendes. Dagnora plö bell, e proi e stodantg, / Plagns de stüdio e damatg valantg, / Vagn adarlerc fornís de gherlandes / Per tgianté düt l’dö süs tgianties stupáindes. PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

valent (fas., caz., bra., fod., LD) ↦ valent.

valënt (gad., Badia, grd., MdR) ↦ valent.

Valentin 6 1856 Valentin (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:261)
gad. Varentin mar. Varentin grd. Valantin fas. Valantin caz. Valentin bra. Valentin fod. Valentin, Valantin amp. Valentin LD Valentin
antrop.
(gad. V/P 1998, grd. L 1933; F 2002, fas. R 1914/99, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ Valentino Ⓓ Valentin ◇ a) Canche n pech da vin / Co la taza te man / Algegher e san / Disc don Valentin. Canche n pech da vin / Colla tazza te man / Agliegher e san / Diss Don Valentin. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:261 (bra.).

Valentin (caz., bra., fod., amp., LD) ↦ Valentin.

valer (fas., bra.) ↦ valei.

Valgere (moe.) ↦ Valiere.

valgó Ⓔ ALICUBI (EWD 7, 256) 6 1812 valgò (GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59)
gad. valgó Badia valgò fas. valgó bra. valgó moe. valgó fod. valgò MdR valgó
avv.
in qualche luogo (gad. Ma 1950; P/P 1966, fas. DA 1973, fod. T 1934; Pe 1973; Pz 1989, MdR) Ⓘ in qualche posto, da qualche parte Ⓓ irgendwo, irgendwohin ◇ a) No, no! Mie bone creature. Valgó troaré ben valch da marena. Stajede ben. Me n vaghe. Nò, nò, mie bone creature. Valgò torare [troaré] beng valc da marena. Staschede beng. Men vaghe. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); b) N’ëise nia odü berba Jan Casper da Ćiaminades valgó stan incërch chisc parëis a sorëdl? N’ëise nìa odü bärba Ĵean Caspr da Çhiaminades valgó staǹ inćërc quiŝ parëis a sorëdl? DeRüM, CasperCiaminades1833-1995:280 (MdR); c) mo os tignis, che mi corp sides bele valgó frat te val’ büsc te chësc bosch ascognü mo os tignīs’, ch’mi corp sii belle valgo frat te val busc’ te chesc’ bosc ascognù DeclaraJM, SantaGenofefa1878:69 (Badia).

valgó (gad., fas., bra., moe., MdR) ↦ valgó.

valgò (Badia, fod.) ↦ valgó.

valgugn Ⓔ *ALICŪNUS (EWD 7, 257) 6 1763 valgugn ‘aliquis’ (Bartolomei1763-1976:105)
gad. valgügn mar. valgügn Badia valgügn grd. valguni fas. valgugn caz. valgun, velcun, velgun bra. valgugn moe. valgugn fod. valgugn LD valgugn MdR valgügn
pron. Ⓜ valgugn, valguna, valgunes
uno, qualche persona, qualche cosa (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ qualcuno Ⓓ jemand ◇ a) S’en stà bëin e sarà felize / E godrà sëmper la ligrëza, / Sënza n’invidié valgügn / O ne molestè degügn S’ eǹ sta bëiǹ e sarà felice / E godrà sëmpr la ligrëzza, / Sënza n’invidié valgügn / O ne molestè degügn DeRüM, VernunftHeiraten1833-1995:292 (MdR); b) Parché paura aea ogneun / Che en pe sie amò valgugn / A i far dar outa, a sciampar / E te brae a se chegar. Parkè paùra aéa ognùn / Ke n pie sie amò valgùn / A i far dar óuta, a šampár / E te brae a se kegár. BrunelG, MusciatSalin1845:7 (bra.); c) L volessa demò ciapèr lurier apede valgugn per se vadagnèr vèlch. El volessa demò čaper lurier apede valgugn per se vadagner velk. BrunelG, Cianbolpin1866:13 (caz.); d) ma ge é stat dit da valgugn che chesto sarae perder la fadìa per nia ma ge è stat dit da valgugn che chest zaroe perder la fadìa per nìa SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); e) Ma l’era stat dit per valgun, che la perdessa la fadìa Ma l’era stat dit per valgun, chö la perdössa la fadia RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); f) Mo por gauja ch’al i é sté dit da valgügn, che süa fadia foss por nia Ma per gauža, ch’ål i é stę dit da valgun, che süa fadia fossa pẹr nia PescostaC, DecameronIXCor1875:653 (Badia); g) Ma davia che i fova stat dit per valgun, che si fadia fossa per nia, per gauja, che ël fova de naturel tan fiach y tan da nia Må dåvia che i fo̱a sta dit pęr vålgun, che si fådia fo̬ssa pęr nia, pęr gauža, ch’ęl fo̱a dę nåturel tan fiac i tan då nia RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.); h) Ma l i’é sté dit per valgugn, che la perdëssa la fadia debann Ma l’i è stè dit per valgun, che la perdẹssa la fadia de bån PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.) ☟ calcheun
agg. Ⓜ valgugn, valguna, valgunes
più di uno, certi, per indicare una quantità indeterminata e limitata di persone o cose numerabili (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ alcuni Ⓓ einige ◇ a) Y do n valgun dis chësc fi plu jëunn s’ à tëut si roba, y se n ie jit te n paesc dalonc I do ‘n valgung dis chesc fi plù yeun s’ ha teut si roba, i sen ie yit t’ n pavisc dalontsc Anonim, PezFiProdigo1835*-1913:130 (grd.); b) ma pona messësses fé do, che tu fajësses forsci valguna culëtes de plu, y no unisses plu a cësa ma pòna muesseses fè dò, che tu faŝsèses forsi alcuna culèttes de plu, y no unisses plu a tgèsa VianUA, JanAmalà1864:199 (grd.); c) a Cipro éra gnüda vilanamënter strabaciada da valgügn omi scelerá a Cipro̮ ẹlla gnüda villanamåintr strabaććidada da valgügn o̮mi scẹlẹrati PescostaC, DecameronIXBAD1875:652 (Badia); d) süa proca ne n’ê mai öta al tëmp di divins ofizi, anzi, ch’ara ê ’ci domisdé valgünes ores iló sora en oraziun sua procca nen ē mai outa al temp di divini uffizi, anzi, ch’ella ē ci domisdè valgunes ores illò sora in oraziung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia); e) Pere, da ulà vëniel pa che valgun [ 1036 ] strames ie stortes ju per tiera, ma autri tën l cë suvier? pę́rę, da̤ ulá vá̤nyę-l pa̤ kę va̤lgúŋ štrámęs íe štǫ́rtęs žu pę̆r tiá̤ra̤, ma̤ áutri ta̤ŋ l txa̤ sú-vier? RifesserJB, Spies1879:108 (grd.).

valgugn (fas., bra., moe., fod., LD) ↦ valgugn.

valgügn (gad., mar., Badia, MdR) ↦ valgugn.

valgun (caz.) ↦ valgugn.

valguni (grd.) ↦ valgugn.

valí (gad., mar., Badia) ↦ valif.

Valiere 6 1843 Valiere (PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428)
gad. Valire caz. Vagere moe. Valgere fod. Valiere
antrop.
(gad. V/P 1998, caz. Mz 1976, moe. DA 1973, fod. Pz 1989) Ⓘ Valerio Ⓓ Valerius ◇ a) Se Piere de Valiere / Gioura (siera) te gliejia l viere / Chël orghen ci n rumour! Se Pìere de Valiere / Gieura (Siarra) te glieṡia el viere / Cal orghen çh’ en remou! PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.).

Valiere (fod.) ↦ Valiere.

valif Ⓔ *AEQUĀLĪVUS (EWD 7, 258) 6 1878 valì (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:72)
gad. valí mar. valí Badia valí grd. valif fas. valif fod. valif amp. garìo LD valif
agg. Ⓜ valifs, valiva, valives
che ha le stesse caratteristiche e proprietà di un’altra cosa o persona con cui viene messo a confronto (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ uguale Ⓓ gleich ◇ a) Te sas bele, da chël ch’i t’á dit, che le Pere en Cil á n fi en döt ad Ël valí T’ sas belle, da ch’el ch’i t’à ditt, ch’el Pere in Ceìl à ‘ng Fì in dutt ad El valì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:72 (Badia).

valif (grd., fas., fod., LD) ↦ valif.

Valire (gad.) ↦ Valiere.

valis (col.) ↦ valisc.

valisc Ⓔ trent. valiś (MEWD 2005:79) 6 1879 va̤líš (RifesserJB, Plueia1879:107)
grd. valisc fas. valisc fod. valisc col. valis amp. valisc LD valisc
s.f. Ⓜ valisc
sacco munito di cinghie per essere trasportato sulle spalle (grd. DLS 2002, fas. R 1914/99) Ⓘ zaino Ⓓ Rucksack, Felleisen ◇ a) N marcadënt ie jit n di a ciaval dla fiera a cësa y ova ciarià do a se na valisc cun truepes dinei. ŋ ma̤rka̤dá̤nt íe žit n di a̤ txa̤vál d’la̤ fíera̤ a̤ txá̤za̤ i ǫ́a̤ txa̤riá dǫ a̤ sę na̤ va̤líš kun trúepęs dinę́i. RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.).

valisc (grd., fas., fod., amp., LD) ↦ valisc.

valmes (amp.) ↦ almaies.

Valongia 6 1858 Vallongia (ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:3)
fas. Valongia bra. Valongia
topon.
frazione del comune di san giovanni di fassa (fas.) Ⓘ Vallonga Ⓓ Vallonga ◇ a) vijin a Vich é Valongia e Tamion vischìn a Vic ö Vallongia ö Tarnion ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:3 (bra.).

Valongia (fas., bra.) ↦ Valongia.

valuda (fod.) ↦ valuta.

valuta Ⓔ it. valuta (EWD 7, 269) 6 1811 valüta (CostadedoiJM, InomReBaira1811-2013:157)
gad. valüta mar. valüta Badia valüta grd. valuta fas. valuta fod. valuta, valuda LD valuta
s.f. Ⓜ valutes
fuori dell’ambito economico, pregio riconosciuto in base a considerazioni di carattere oggettivo, oppure in base a un giudizio soggettivo (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ valore Ⓓ Wert ◇ a) Duncue á te to edl nosta bona signura y so pice fi, na uma desfortunada y na creatöra inozënta, manco valüta, co n cian? Dunque à t’ tō oud’l nosta bona signura e so picce fì, na uma desfortunada e na creatura innozente, manco valuta, che ‘ng ciang? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:29 (Badia)
de valuta (gad. P/P 1966; V/P 1998, fas. DILF 2013) Ⓘ valoroso Ⓓ tapfer ◇ a) Grof Sigfrid, ciavalier de gran valüta, de sentimënc nia basc y bel de porsona, i á salvé la vita tl moscedoz dla batalia al düca de Brabant Grof Sigfrid, cavalier de grang valuta, de sentimentg’ nia basc’, e bell de persona, i ha salvè la vita t’ l muscedōz d’la battaglia al duca de Brabante DeclaraJM, SantaGenofefa1878:3 (Badia).

valuta (grd., fas., fod., LD) ↦ valuta.

valüta (gad., mar., Badia) ↦ valuta.

vangele Ⓔ it. vangelo ‹ EVANGELIUM ‹ εύαγγέλιον (EWD 7, 261) 6 1862 vanžei pl. (DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472)
mar. vangelo Badia vangele fas. vangele fod. vangelo amp. vanjele LD vangele
s.m. Ⓜ vangeli
libro che racconta la vita e la predicazione di gesù (Badia A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ vangelo Ⓓ Evangelium ◇ a) Con un’ aria da sante de vanjei / e senza gnanche dì: ’ ’con grazia, śente’ ’ / sora toura el se scenta con un fei / da vilan come ‘l ea e prepotente Con un’ aria da sante de vanžei / e senža gnanche di: "con gražia, zente" / sora toura el se scenta con un féi / da vilan come l’eva e propotente DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.); b) Ascoltede le Vangele y les s. dotrines cun bona orenté Ascoltede ‘l Vangele e les s. dottrines cung bona orentè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:120 (Badia)
vagnele.

vangele (Badia, fas., LD) ↦ vangele.

vangelo (mar., fod.) ↦ vangele.

vaniele (grd.) ↦ vagnele.

vanjele (amp.) ↦ vangele.

vanzà (col., amp.) ↦ vanzé.

vanzar (bra., moe.) ↦ vanzé.

vanzé Ⓔ *ABANTIĀRE (EWD 1, 181) 6 1763 avanzé ‘recupero’ (Bartolomei1763-1976:70)
gad. avanzé mar. avanzé Badia avanzè grd. vanzé, avanzé fas. vanzèr caz. vanzèr bra. vanzar moe. vanzar fod. vanzé col. vanzà amp. vanzà LD vanzé MdR avanzè
v.intr. Ⓜ vanza
essere d’avanzo, rimanere (gad. DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ avanzare Ⓓ übrig bleiben ◇ a) Olà él le rest de mi pano? Ël n’é avanzè nia, bun Signur. Olà él le rest de mi pano? Ël n’é avanzè nìa, buǹ Signur. DeRüM, MePortëiseViesta1833-1995:251 (MdR); b) cotanta servitù en cèsa de mi père à pan che ge n vanza, e gé son chiò mez mort da la fam co tanta servitù in cièsa de mi père ha pang che ghièn vanza, e ge song clò mez mort dalla fang SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); c) tan de servitù a [ 1037 ] cësa de mi pere à pan, che la n avanza, y ie son tlo, che more da fam. tang de servitù a ciäsa de mi père ha pang, ch’la n’avanza, i iè son tlò, che more da fam. SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:252 (grd.); d) cuanta servitù a ciasa de me pare à pan che ghin vanza e ió son ca che moro da ra fame! quanta servitù a ciasa de me pare ha pan che ghen vanza e iò son ca che moro dara fame! ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); e) Cotánta de jent forestiera n cesa de mio pere i n à pán, che i’ n vánza, e mi son chilò che muore da fam. Cotanta de zent forestiera ‘n cieŝa de mio père i n’ha pang, che i ne vanza, e mi son chilò che muore da fam. DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.).

vanzé (grd., fod., LD) ↦ vanzé.

vanzèr (fas., caz.) ↦ vanzé.

var (grd.) ↦ vare.

vara Ⓔ rimodellamento di alad. * ve(d)ra (lad. moderno vere ‘vecchio)’; -a- per associazione con i continuatori di gallolat. *VARACTUM ‘maggese’ (Gsell 1999b:244) 6 1860 vares pl. (DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109)
gad. vara, avara Badia avara grd. vara fas. vèra bra. vara moe. vara fod. vara amp. vara LD vara
s.f. Ⓜ vares
terreno tenuto a riposo allo scopo di prepararlo a una successiva coltivazione di cereali (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; DLS 200, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; G 1923; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ maggese Ⓓ Brachfeld ◇ a) na rosada che rinfresca / par ra vares ‘l outigoi…! ‘na rosada che rinfresca / par ra vares l’outigoi…! DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.).

vara (gad., grd., bra., moe., fod., amp., LD) ↦ vara.

varda (moe., amp.) ↦ verda.

vardà (col., amp.) ↦ vardé.

vardadura Ⓔ deriv. di vardé 6 1873 vardadura (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32)
fas. vardadura amp. vardadura
s.f. sg.
espressione dell’atto visivo (fas. R 1914/99; DLS 2002, amp. C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002) Ⓘ modo di guardare, sguardo Ⓓ Miene, Art des Blicks ◇ a) R’ à una burta vardadura / Ra tien i oce senpre basc Ra una burta vardadura / Ra tien i òcie, sempre básc Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32 (amp.).

vardadura (fas., amp.) ↦ vardadura.

vardar (bra., moe.) ↦ vardé.

vardé Ⓔ nordit. vardàr ‹ germ. * wardōn (EWD 7, 266) 6 1710 vardarsi (Proclama1710-1991:167)
gad. vardé mar. vardé Badia vardè grd. vardé fas. vardèr caz. vardèr bra. vardar moe. vardar fod. vardé col. vardà amp. vardà LD vardé MdR vardè
v.tr. Ⓜ verda
1 custodire bestiame (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002, fod. G 1923; DLS 2002, amp. Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ custodire il bestiame Ⓓ das Vieh hüten ◇ a) Jan Batista, si jurman / L menova per la man / N puech ora a sauté / Sun pastura a vardé. Shan Batista, si ſhurman / L menova per la man / N puek ora a sautè / Sun pastura a vardè. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) e coscì el s’à cognù adatèr a servir apede n segnor, che l’à manà te n so mèsc per vardèr i porcìe e così el s’ ha cognù adattèr a servir a pè de ung signor, che l’ha manà ten sò mès per vardèr i porcìe SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); c) Y s’un é jü, y se mët pro un dla cité de chël lüch y chësc l’l’á metü söl so mesc a vardé i porcí. E se n’è ju, e se màt pro ung dlà cittè de cal (chel) luc e cast (chest) ‘l l’ha mettù sul so mesc a vardè i porcì. FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:248 (Badia); d) Ne la biesces ne la ciaures, mefo voi pa più vardèr / La cajons son pa ben chestes, che me voi pa maridèr. Ne la biežes ne la čure, mefo voi po più vardé / La kažon son pa ben keste, ke me voi po maridé. ZacchiaGB, GardeneraC1858*-1995:172 (caz.); e) Ma la fëna respuend: te ne n’ei minà, ma mi pitl Franz, che à vardà l’auces iló pra ruf. ma̤ la̤ fá̤ŋa̤ ręšpúent: tę nęn ę-i miná, ma̤ mi pitl frants, k’ a va̤rdá l’áutxęs iló pra̤ ruf. RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.)
2 tenere d’occhio o sotto controllo persone o cose (grd.) Ⓘ sorvegliare Ⓓ achtgeben auf, beaufsichtigen ◇ a) Vardëde nosc mutons / Da biesces y castrons! / Vardëde la fenans, / Chëla furbes de mutans! Vardëde nosh mutons / Da bieshes i kastrons! / Vardëde la fenans, / Kla furbes de mutans! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.)
3 difendere da attacchi e pericoli; preservare (grd. F 2002, fas. R 1914/99, MdR) Ⓘ proteggere Ⓓ schützen ◇ a) No, no, chël minassi pa bëin de no chël. Die nen verde! Nò, nò, quël minassi pa bëiǹ de nò quël. Die n’eǹ värde! DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:259 (MdR)
4 dirigere gli occhi, fissare lo sguardo su qualche persona o oggetto (grd. Ma 1953, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, col. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ guardare Ⓓ anschauen, schauen ◇ a) Chiò segnor, vardaie mo, se i é beloc. Glò Segnor, vardae mò, sè i è belotg. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); b) El no varda i outre in faza, / ch’el vó tende ai fate suoi El no varda i òutre in faz̄a, / ch’el vo tènde ai fate suoi DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.); c) Se sie ben fat vardar n tous, / Che tira i bòzoi contra l vent, / E no adorar l Sacrament / L lo dirà El. Ió son curious. Se sie beng fat vardar ‘n touz, / Che tira i botzoi contra ‘l vent, / E no adorar ‘l Sacrament / ‘L lo dirà El. Io song curiouz. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252 (bra.); d) Vardé mo i tirolesi Vardè mo i Tirolesi AgostiniM, Dialogo1870*-2013:433 (col.)
v.intr. Ⓜ verda
1 rivolgere lo sguardo per vedere (fas. R 1914/99; DLS 2002, col. Pz 1989; Ms 2005, amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ guardare Ⓓ schauen ◇ a) So père che vardèa un dì da la fenestra, l lo veit vegnir dalenc, l ge fèsc pecià So père che vardèa ung dì dalla fenestra, el lo veit vegnir da lensc, el ghiè fesc pecià SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); b) Canche i é rué ja Cascian / I à scomenzà a meter man / I nesc bie cinch a scutar / E daperdut a vardar. Kanke i e ruè ža Kašáng / I ha skomenzà a meter mang / I neš bie čink a skutár / E dapèrdut a vardár. BrunelG, MusciatSalin1845:7 (bra.)
2 prendere in considerazione, tenere conto (fas., amp.) Ⓘ guardare Ⓓ schauen ◇ a) Ma chel ge à responù a so père: vèrda! gé te serve jà tenc d’egn, e no é mai dejobedì a tie comandi Ma chel j’á responú a so pére: vèrda! je te serve shà teng d’eng, e no é mai deshobedí a tie comándi HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:146 (caz.); b) ma el ge à responù: vardà père, gé ve serve jà da tenc de egn encà, senza mai ve dejobedir, e no me aede dat nience un śol da magnèr coi mie amisc ma el ghiè ha respondù: vardà père, ge ve serve za da teng de egn in cà, senza mai ve [ 1038 ] desobedir, e no me ède dat niencie un zoll da magnèr coi miei amisc SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:247 (caz.); c) ma el ‘l à respondù: Vardà, pare, ió ve servo tante ane e no v’éi mai dejubidì ma el l’ha rispondù: Vardà, pare, iò ve servo tante anne e no v’hei mai desubidì ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); d) De ra ciadeneles no vardon / Che res porta par mostron / Ma veramente ‘l é ben algo / Tanto piombo a pendoron. De ra ciadeneles no’ vardon / Che res porta par mostron / Ma veramente l’è ben algo / Tanto piombo a pendoron. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.)
3 fare un controllo, una verifica (amp.) Ⓘ guardare Ⓓ schauen ◇ a) Nos duncue vardaron / Se portaa ra spese / De sta Aministrazion Nos dunque vardaron / Se portava ra spese / De sta Amministrazion Anonim, Monumento1873:1 (amp.)
4 fare in modo che accada qualcosa, anche in forma di raccomandazione o di velata minaccia; badare (amp.) Ⓘ guardare Ⓓ schauen ◇ a) Vardà de me avisà / Che una peso de chesta ca / Vedaré che r’ à ciapà. Vardà de me avisà / Che una peso de chesta cà / Vedarè che ra ciapà. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.)
vardé do 1 (fas.) Ⓘ controllare, verificare Ⓓ nachschauen ◇ a) l’é jit dal curat a preèr che l vardasse dò tel liber de bateisum l è ʒ̉it da l kurat a preer ke l vardasse dò te l liber de bateisum BrunelG, Cianbolpin1866:8 (caz.) 2 fig. (fas.) Ⓘ guardare il didietro fig.Ⓓ hinterherschauen fig. ◇ a) Ma el se pissèa: "Gé ve la é fata a voetres musciac, vardame dò". Ma el se pisea: ğe ve la é fata a vo etres musač, vardame do. BrunelG, Cianbolpin1866:15 (caz.) ◆

vardé soura (fas. R 1914/99; DILF 2013, amp.) Ⓘ osservare, guardare Ⓓ beobachten, schauen ◇ a) De ciameses ‘l é da vardà sora / Chi globe che pendora De ciameses l’è da vardà sora / Chi globe che pendòra Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.) ◆ verda (amp.) Ⓘ guarda Ⓓ sieh mal ◇ a) Varda là, ce onor, ce smaia, / Che li à fato a Parsenon! Varda là, ce onor, ce smaja, / Che li ha fato a Parsenon! ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); b) Se i no śiva co ra dures / el pioan no n’aesson / ma, varda se i é fegures, / i à fin scrito a Parsenon. Se i no sìva co ra dures / el Piovan no n’aveson / ma, varda se i é fegures, / i à fin scrìto a Parsenon. DegasperF, CodaBadiote1860-2013:472 (amp.).

vardé (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ vardé.

vardè (Badia, MdR) ↦ vardé.

vardèr (fas., caz.) ↦ vardé.

vardia (bra.) ↦ verda.

vare Ⓔ VĀRICUS (cfr. EWD 7, 271) 6 1866 veres pl. (BrunelG, Cianbolpin1866:13)
gad. vare mar. vare Badia vare grd. var fas. vèrech caz. vèrech bra. varech moe. barech fod. vare col. varech LD vare
s.m. Ⓜ vari
1 ciascuno dei movimenti ritmici e alternati compiuti dagli arti inferiori per camminare (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ passo Ⓓ Schritt ◇ a) Un l’é jit dotrei vèresc de là e l’à portà n sach Un l e ʒ̉it doi trei veres de la e l à portà un sak BrunelG, Cianbolpin1866:13 (caz.); b) Os ëis rovenü mi vari a chësta grota, olache chësc bun animal á süa tana. Os ais rev’nù mi vàresc’ a chesta grotta, ullacche chesc’ bung animal à sua tana. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34 (Badia); c) Le pröm vare fô ala stanza de süa sposa, che Golo â saré sö dopo ch’al l’â metüda te porjun ‘L prum vare fō alla stanza d’sua sposa, che Golo ā sarrè sou dopo ch’el l’ā m’tuda te p’rjung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:85 (Badia)
2 fig. in riferimento al progresso di una vicenda, di un’azione, di una prassi, o ai suoi vari possibili momenti (gad.) Ⓘ passo fig.Ⓓ Schritt fig. ◇ a) Sëgn vá, mantëgnete prossa y da bëgn, y lásceme, ch’i fejes mies ultimes oraziuns a Idî, y me prepares al vare fatal al’eternité. Sengn’ va, mantegnete prossa e da bengn’, e lasceme, ch’i fesce mīs ultimes oraziungs a Iddì, e mè preparè al vare fatale all’ eternitè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:25 (Badia).

vare (gad., mar., Badia, fod., LD) ↦ vare.

varé (amp.) ↦ valei.

varech (bra., col.) ↦ vare.

varëi (Badia) ↦ valei.

varëi † (gad.) ↦ valëi.

varentar (bra.) ↦ varenté.

varente (amp.) ↦ valent.

varenté Ⓔ deriv. di varì (EWD 7, 270) 6 1878 varentè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56)
gad. varenté mar. varonté Badia varentè grd. varenté fas. varentèr bra. varentar fod. varenté LD varenté
v.tr. Ⓜ varenteia
sottrarre qualcosa a un pericolo (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ salvare Ⓓ retten ◇ a) y col mazun en aria vára incuntra al nemich teribl, ti mola n brau colp söl ce, por varenté dales zanes la püra biscia. e col mazzung in aria vala ingcuntra al nemico terribil, t’i mola ‘ng brao colp soul ciè, pur varentè dalles zanes la pura biscea. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56 (Badia).

varenté (gad., grd., fod., LD) ↦ varenté.

varentè (Badia) ↦ varenté.

varentèr (fas.) ↦ varenté.

Varentin (gad., mar.) ↦ Valentin.

vareta Ⓔ deriv. di viera (EWD 7, 335) 6 1832 varéta (HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141)
gad. variëta mar. variëta Badia variëta grd. varëta fas. vereta fod. varëta amp. vareta LD vareta
s.f. Ⓜ varetes
cerchietto d’oro, d’argento o d’altro metallo che si porta alle dita delle mani (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; DLS 2002, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1988; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ anello Ⓓ Ring ◇ a) "Purtëde prëst l miëur guant, y meteile sëura, y dajei na varëta ala man, ciauzei sëura i piesc." "Portéde prest el miour guant, y metéile soura, y daschéj una varéta alla mang, tschiauzéi soura ì pìes. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); b) L pere no l à lascià rujené ora, ma l à cumandà a si jënt ch’ëi vede subit a purté caprò guant a l furnì, y na varëta n sëni, che dut ie perdunà. ‘L père no l’hà laŝsà rusnè òra, ma l’hà cumandà a si s̄ënt ch’ëi vède subit a purtè caprò guànt al furni, y na varëtta in sëŋ, che dutt jè perdunà. VianUA, FiProdigo1864:192 (grd.).

vareta (amp., LD) ↦ vareta.

varëta (grd., fod.) ↦ vareta.

vargogna (amp.) ↦ vergogna.

vargognà (amp.) ↦ vergogné.

varí (gad., mar., Badia) ↦ varì.

varì Ⓔ *VARIRE ‹ germ. * warjan (GsellMM) 6 1821 varì (PlonerM, BepoMahlknecht, 1821*-1915:58)
gad. varí mar. varí Badia varí grd. varì fas. varir bra. varir fod. varì [ 1039 ] amp. guarì LD varì MdR varì
v.tr. Ⓜ varesc
rimettere in salute (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ guarire Ⓓ heilen ◇ a) Percie tu m’es ferì, / M’es tu sëula da varì. / Es ntendù y es audì? Percie tu m’es ferì, / M’es tu sëula da varì. / Es ententù i es audi? PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.); b) O plaies o valch ater bur mal / söla pel varësc döt a Rumestluns da La Val! O plaies o valch ater bur mal / söla pel varësc düt a Romostluns da La Val! PescostaC, BonesEghes1858-1994:229 (Badia); c) Dassëis mpo mandé a medejines; che sce no ve varësc defin, almancul slongerà chëles la vita, dij l cumpere. Dassàis inpò màndè a mëdes̄ines; che ŝe no vè vareŝ defiŋ, almancull slongerà chëlles la vita, diŝ ‘l cumpère. VianUA, JanAmalà1864:200 (grd.); d) ch’el no guaria i bestiame / Dute cuante el saon; / Ma co l dijea: "Pagame!" / ‘L ea un’ autra chistion. ch’el no guariva i bestiame / Dute quante el saón; / Ma co’ l discea: "Pagame!" / L’ea un autra quistion. Anonim, Monumento1873:2 (amp.); e) Na uma, püch plü atempada, co iö, fô scialdi amarada, y la füria ê da borjú sciöche la mia; degügn ne n’ê bugn de la varí Na uma, puc plou attempada, co iou, fō scealdi amarada, e la fūria ē da burjù sceoucche la mia; d’gungn ‘nen ē bongn’ d’la varì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:73 (Badia)
v.intr. Ⓜ varesc
recuperare la salute (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ guarire Ⓓ genesen ◇ a) Paziënza, mi care! Orun pa sperè, che te varësces tost. Paziënza, mi care! Oruǹ pa sperè, che te guarësces tost. DeRüM, Poste BëinDormì1833-1995:257 (MdR); b) mo apëna ch’al ê varí y renforzé sciöche na flu, na bela doman d’aisciöda, la uma le tol por la man, y le mëna alaleria mo appena ch’el ē varì e ringforzè sceoucche na flu, na bella domang d’ainsceuda, la uma ‘l tol pur la mang, e ‘l mena alla lergia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:44 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ varis, varida, varides
rimesso in salute (fas.) Ⓘ guarito Ⓓ genesen, gesund ◇ a) Demò che i e stac demez, l se à ont e l’é endò stat varì. Dömô chö i ö stats demetz, al sö a ont ö lö undô stat varì. ZacchiaGB, ContieFasciane1858*:4 (bra.).

varì (grd., fod., LD, MdR) ↦ varì.

variëta (gad., mar., Badia) ↦ vareta.

various Ⓔ deriv. aggettivale da lad. * varié ‹ it. variare 6 1833 variùs (DeRüM, CiTëmp1833-1995:249)
MdR varius
agg. Ⓜ variousc, variousa, variouses
suscettibile di modificazione (MdR) Ⓘ variabile Ⓓ wechselhaft ◇ a) Le tëmp é da zacotagn de dis incà tröp varius. Le tëmp é da zacotagn de dis iǹ quà treup variùs. DeRüM, CiTëmp1833-1995:249 (MdR).

varir (fas., bra.) ↦ varì.

varius (MdR) ↦ various.

varonté (mar.) ↦ varenté.

vars (col.) ↦ vers1.

vars (col.) ↦ vers2.

vassal Ⓔ it. vassallo 6 1878 vassalli pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6)
gad. vassal Badia vassal grd. vassal
s.m. Ⓜ vassai
nel sistema feudale del medioevo, chi riceveva l’investitura di un feudo dietro giuramento di fedeltà al sovrano o a un signore (gad.) Ⓘ vassallo Ⓓ Vasall ◇ a) canch’ara, […] anunziâ por le rest dl ann paga dopla ai soldas y ai servi, i lasciâ do les gravaries ai sudic y vassai, […] s’él lové sö n sciosciüre de ligrëza cang ch’ella, […] annunziā pur ‘l rest d’l an paga doppla ai soldàs e ai servi, i lasceā dō les gravaries ai sudditi e vassalli, […] s’elle levè sou ‘ng sussure de ligrezza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6 (Badia).

vassal (gad., Badia, grd.) ↦ vassal.

ve (fas., fod., amp.) ↦ vé.

ve (grd., fas., caz., bra., fod., col., amp.) ↦ ves.

Ⓔ imperativo di vedei 6 1812 vè! vè! (GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57)
gad. vé mar. vè Badia vè grd. vé fas. ve caz. veh bra. veh fod. ve amp. ve MdR vè
interiez.
si usa per indicare, mostrare, annunciare, presentare qualcuno o qualcosa (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd., fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1988; C 1986, MdR) Ⓘ guarda, ecco Ⓓ sieh mal, schau ! ◇ a) Ve! Ve! N segnor. Fosc che l’é un dai sasc. Jon mo a veder. Segnor chieride sasc, e? Vè! Vè! un Segnor: Fosch che l è un dai sasch. Schong mò a veder. Segnor chlieride Sasch é? GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); b) Vé tlo ti Redentor cun l pëis dla crëusc ciarià! Vè clò ti Redentor col peis della Crousch ciaria! RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); c) Cëla vé, Jan da Raineles / N’i dà ahta ala beles; / Ël ti cinia prëst - de no! / y stluj mo i uedli pro. Ciêla ve, Jean da Rainœlles / Ni da achta alla bœlles; / El ti tschig’na prêst - de nò! / y schluss’ mo ï vuodli prò. PlonerM, VedlMut1828-1997:347 (grd.); d) Vè, che da vedli n’imparen nia plü, vè. Vé, che da vedl[i] n’impareǹ nia plü, vè. DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:259 (MdR); e) Guai sc’ ai alda / bona cialda / na te’ storia, vé! / Ara ti fej tan me! Guài sc’ ai alda / bona ćialda / na te’ stôria, vè! / ’La ti fêj tan mè! PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia); f) L’auter enveze disc: "La mia la è po più bela veh." L auter enveze diš: "La mia la e po più bela veh." BrunelG, Cianbolpin1866:9 (caz.); g) Lascia pur ve, che senó i à po tant de bestiam da chi da Gries, che l’é noscia ruìna. Laša pur ve, ke senò i à po tant de bestiam da ki da Gries, ke l e noša ruina. BrunelG, Cianbolpin1866:18 (caz.); h) Véla, véla, l’ezelentiscima cara signura, o cotan smarida y scomöta! Vella, vella, l’ezzellentissima cara signura, o cutang smarida e scomoūta! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:106 (Badia)
vedé (MdR) Ⓘ veda Ⓓ sehen Sie ◇ a) Canch’ël à finì, dij le boadù: "Odé, nobl Signur Vicare, iö sun vedl e n püch de valch mëssi bëire." Quan ch’ël ha finì, diŝ le boadù: "Odé, nobl Signur Vicare, jeu suǹ vedl e ‘ǹ püc de valq mëssi bëire." DeRüM, VizBëire1833-1995:275 (MdR).

(gad., grd.) ↦ vé.

(mar., Badia, MdR) ↦ vé.

vea (fas., col., amp.) ↦ vueia2.

vecio Ⓔ venez. vecio (EWD 7, 279) 6 1865 vecci m. pl. (DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1)
gad. vecio mar. većio Badia većio fod. vecio
agg. Ⓜ veci, vecia, veces
che è piuttosto avanti negli anni, è di età avanzata (gad. Ma 1950; P/P 1966, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ anziano, vecchio Ⓓ alt, betagt ◇ a) Spo fornësc di giubilati / De nosta bela patria le cranz / Pro nüsc proi veci [ 1040 ] onorati / De Ciastelrot don Clara Franz. Spo forneisc’ di Giubilati / D’nosta bella Patria ‘l Cranz / Pro nousc’ Proi vecci onorati / D’Ciastellrott Don Clara Franz. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); b) al stô iló tla scurité de sües crusc zënza partí parora, intan che le vecio y brau Guelfo laghermâ el stē illò t’la scuritè d’sūs crusc’ zenza partì parora, intang che ‘l veccio e brao Guelfo lagrimā DeclaraJM, SantaGenofefa1878:82 (Badia); c) cina al momënt olach’i pó consegné mi fi ti brac de so pere, y i pó ciamó odëi mi veci geniturs. cina al moment ullac ch’i po consignè mi fì t’i bracc’ de so pere, e i po ciamò udei mi vecci genitori. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:95 (Badia)
s.m.f. Ⓜ veci, vecia, veces
persona di età avanzata (gad. P/P 1966; V/P 1998, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ vecchio, anziano Ⓓ Greis, Alter ◇ a) Le düca n vecio venerabl, s’ l’abracia daldöt scomöt, sciöche zacan Scimeun tl tëmpl ‘L duca ‘ng veccio venerabile, s’ l’abbraccea d’l dutt scommout, sceoucche zaccang Simeone t’ l tempio DeclaraJM, SantaGenofefa1878:116 (Badia)
vedl.

vecio (gad., fod.) ↦ vecio.

vecio (amp.) ↦ vedl.

većio (mar., Badia) ↦ vecio.

vede Ⓔ VIDĒRE (EWD 7, 209) con cambio di coniugazione 6 1841 vede 3 (ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255)
grd. veder † moe. veder col. vede amp. vede, ede
v.tr. Ⓜ veid, vedon, vedù
percepire con gli occhi (moe. DA 1973, col. T 1934; Pz 1989, amp. Q/K/F 1988) Ⓘ vedere Ⓓ sehen, erblicken ◇ a) E canche ‘l ea ancora dalonse, lo vede so pare, e ‘l i fesc pecà E chanche l’eva ancora da lonze, lo vede so pare, e gli fes peccà ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); b) Vedé ben, che se ra pó / anche lieśe inze na jejia, / duto chel, ch’éi betù śo, / śà ‘l saé un par ciameśa. Vedé ben, che se ra po / anche lieze inz̄e na gegia, / duto chel, ch’ei betù zò, / za ‘l savé un par ciameza. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.); c) El pioan ‘l aeo vedù? Ce ve par? Gnero / Che duto chel ch’i disc ‘l é propio vero! / El fesc ra voia, e alolo che s’el vede / beśen ben crede El Piovan l’eo vedù? Ciè ve par? Gnero / Che duto chel ch’i disc le propio vero! / El fesc a voja, e alolo che s’el vede / Besen ben crede DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); d) l ricevitor semper su la fenestra co la mira a la stanga a vede, se un passa o urta laite, propio come l aragn il ricevitor semper sulla fenestra colla mira alla stanga a vede, se un passa o urta la ite, propio come l’aragn AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); e) Co ‘l à vedù el Podestà / Che cuaji cuaji vencea / El responde ben stizà: / Chesto gnanche par idea! Co l’á vedú el Podestá / Che quagi quagi vincea / El responde ben stizzá: / Chesto gnanche par idea! Anonim, Monumento1873:2 (amp.); f) El seralio proarè / Vedaron, con ste tre tome / Cuanto meo, che starè. El séraglio proarè / Vedarón, costè tre tóme / Quanto meo, che starè. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:21 (amp.).

vede (col., amp.) ↦ vede.

vedei Ⓔ VIDĒRE (EWD 7, 209) 6 1763 lasmò dei ‘sine me videre’; odaei ‘video’; odai mal ‘caecitas’ (Bartolomei1763-1976:85, 89)
gad. odëi mar. odëi Badia udëi grd. udëi fas. veder caz. veder bra. veder fod. vedei LD vedei MdR odëi
v.tr. Ⓜ veid, vedon, vedù
1 percepire con gli occhi (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ vedere Ⓓ sehen, erblicken ◇ a) ël i mostra la bëursa, y dij: vëijes tu, grant fret, che tu ies, cie che ti fra à giapà, percie ch’ël ie levà abenëura? œl i mostra la bœursa, y disch: veiste tu, grand fred, koe tu jœs, tgiekœ ti frà a giappà, pertgiek’ œl jœ levà a bœnœura? PlonerM, Erzählung6GRD1807:49 (grd.); b) Jon mo a veder. Segnor chieride sasc, e? Schong mò a veder. Segnor chlieride Sasch é? GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); c) Y canch’al fô ciamó dalunc, l’àl odü so pere, y möt da compasciun, y coran adalerch, i él salté incër so col, y l’á bajé. E can ch’al fóa tgiamò da lunsch, l’halle odü so pére, e möt da compassiung, e corrang addallerc, i è-lle salté intschar so col, e l’há bashé. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); d) E canche l’era amò lontan, so père l’à vedù, e menà a compascion l’é coret encontra, l’à abracià entorn l col, e bossà. E canche l’era amó lontan, so pére l’a vedú, e mená a compassion l’é corrét incontra, l’a abbratsché intorn ‘l col, e bussá. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:145 (caz.); e) L eva ncora dalonc, che so pere l à bele vedù, e per compascion l ie cor adincontra, l bracia ntourn l col, e l bussa. L’eva ‘ncora da lontsch, che so pére l’ha bele vedu, e per compassion ‘l je corr adincontra, ‘l bratssha ‘ntourn ‘l coll, e ‘l bussa. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); f) D. Desnü este? Che t’à pa dit che t’es desnü? / A. Iö me vëighe bëin instës. D. Desnü este? Ché t’ ha pa dit che t’es desnü? / A. Jeu me vëighe bëiǹ instëss. DeRüM, Perdicadù1833-1995:282 (MdR); g) Les crusc ne manciará, / Cösc vëigon vigne de, / Mo Dio chir chi co l’amará: / Cösc aldon dal vagnere. Les crusch nö mantgiarà / Cōsch vöigung vignö dö / Mo Dio chir chi co l’amara / Cosch aldong dal vagnerö. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); h) Mo a veder la bocia e i pie / Metesse pegn n bel dassie; / L’era Tonele de Grava l’ost / Jà l’aea beù e magnà rost Mo a vedér la boča ed i pie / Metese peng n bel da sie; / L era Tonele de Grava l ost / Ža l aéa beu e magnà rost BrunelG, MusciatSalin1845:4 (bra.); i) Al á vaghé por nos na munt, / Prëii ch’Idî i le mëtes en cunt, / Signurs che vá vistis de ros / Vëigon cis dainré pro nos. Al ha vaghè por nòs na munt, / Prai ch’Iddi il mat ing cunt, / Signurs chë va vistis dë ròs / Vaighën sis dainrë pro nòs. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:3 (Badia); j) Ma l Piovan veie me à dit / L’é miec veder gramiai e pìndoi / Che bujes e sbrìndoi / Le feste de sèn Jan e Vit. Ma el Piovan vegie me ha dit / Le mietc veder gramiai e pindoi / Che buses e sbrindoi / Le feste de sen San e Vit. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:267 (bra.); k) Al odô bel tres chël ciaval: / col ce tocâl sön ciampaní prësc le ial! Al vijoa bel tres chël ćiaval: / col će tocável sön ćiampaní prëst l’gial! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia); l) A vo iel dat de cunëscer i sucrëc dl rëni de Die; i autri alincontro l aud en parabules acioche udan ëi no vëije, y audian ëi no aude. A vo jèl dàtt de cunoscer i sëcretg del rëgne di Die; i àutri all’ incontro l’àud in paràboles acciòcchè udàŋ ëi no vëis̄e, y àudiàŋ ëi non àude. VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.); m) No fé mei velch, che te porte dejunëur o gran mueia / Sibes tel, che duc a t’udëi y t’audì ebe ueia. No fè mëi vëlch, chë t’ porte des̄unour o gran muöja / Sibbes tèl, chë dutg a t’udëi y a t audì ebbe uöja. - PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); n) Iló s’arpizera jö striscian, y te na pera ascognüda inanter lëgns spësc vëighera n büsc curí pro da na rama de n lëgn Illò s’arpìzz’la jou strusciando, e t’ na pera ascognuda inantr lengn’s spesc’ veighela ‘ng ſbusc’ curì pro dana rama deng lengn’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:33 (Badia); o) Idie à fat dut. Surëdl, luna y stëiles, ierba, flëures y lëns, y dut chël ch’udon ntëur a nëus, [ 1041 ] ie si lëur. idíe a fa’ dut. surá̤dl, lúna̤ i štáilęs, iá̤rba̤, flóuręs i la̤ŋs, i dut ka̤l k’ udóŋ ntóur a̤ nóus, íe si lóur. RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.)
2 assistere a una manifestazione, uno spettacolo, un programma televisivo (MdR) Ⓘ vedere Ⓓ ansehen ◇ a) Ne sëise forsce amante de les tragedies? De le tüt nia, iö ne les pò sofrì, iö vëighe plü gën valch da rì. Ne sëise forŝe amante de les tragédies? De le tüt nìa, jeu ne les pò soffri, jeu vëighe plü giaǹ valq da rì. DeRüM, OnurReverì1833-1995:234 (MdR)
3 incontrare qualcuno (gad., fas., MdR) Ⓘ vedere Ⓓ sehen ◇ a) A le teater nes odunse indô. Areveder! A le teatr nes odunse indò. A revedr! DeRüM, CiTëmp1833-1995:249 (MdR); b) Ince a düc chi co é encö atló / Aodi iu benedisciun, / Spo s’odarunse düc endô / En paraisc plëns de consolaziun. Intgiö a dütg chi co e ‘ng cō atló / Aodi ju benödischiung. / Spo s’odarungsö dütg ‘ng do, / ’Ng paraisch plöngs dö consolaziung. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:136 (mar.); c) Oh, oh bela, sion ben galantomegn te Fascia, chest l’é demò per conservèr na recordanza, perché no vedon mai forestieres. Oh, Oh bella, sion ben gallantomin te Fassa, chist le demó per conserver una ricordanza, perche no vedon mai forestieres. IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); d) y sce n’esson plü da s’odëi sön chësta tera, ciara de m’arjunje cun bones operes en Cil. e se n’essung plou da s’udei soung chesta terra, ciara de m’arjunje cung bones operes in Ceìl. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:4 (Badia)
4 capire, comprendere, riconoscere qualcosa (gad., grd., fas., fod., MdR) Ⓘ vedere Ⓓ sehen ◇ a) Da l’ultima tüa lëtra de le 12 de forà vëighi che t’as avü la fortüna d’arpè tüć i libri de to signur Berba Da l’ultima tüa lëttra de le 12 de forà vëighi che t’ has avü la fortüna d’arpè tütg i libri de tò Signur Bärba DeRüM, Libri1833-1995:285 (MdR); b) te veides ben, che se dovea fèr anché na marena e stèr algegres, perché se à troà chest tie fra vif e san, che se cherdea che l fosse perdù e mort. te veis beng, che se dovea fer inché una marèna e ster agliègres, perché se ha troà chest to frà vif e sang, che se credèa che el fozza perdù e mort. SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:247 (caz.); c) Te vëijes bën, che l fova da i dé ncuei n bast, y de sté de bona ueia Te veises ben, ch’el foa da ’i dè encuèi ‘n bast, i de stè de bona uöja SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:253 (grd.); d) te veighe ben, che se mossëva fè ncuoi n gran past, e se la dé bona te veighe ben, che se mossava fe’ ncuoi en gran past, e se la dè bona DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:262 (fod.); e) Da la una de not i se n part / Ogneun lo veit, ben tart / Verscio Pera i se n va da desperé / Coran sche n poie su n paré. Da la una de not i se n part / Ognun lo veit, beng tart / Veršo Perra i se ‘n va da desparè / Koráng ske n polje su n parè. BrunelG, MusciatSalin1845:7 (bra.); f) I vëighi bëgn, ci che t’as insciö demorvëia: al é na coa de zaiseles I veighe ben, cicch’ t’as ingsceou d’morvouia: el è na cō d’zeiſeles DeclaraJM, SantaGenofefa1878:49 (Badia); g) Po à dit l’oma: Udëis’a śën che n à debujën la plueia tan che l surëdl! pǫ a dit l’óma̤: udá̤is-a̤ za̱ŋ kę ŋ a dębužá̤ŋ la̤ plúeia̤ taŋ k’ l surá̤dl! RifesserJB, SurëdlPlueia1879:108 (grd.)
5 accorgersi di qualcosa, rendersene conto (MdR) Ⓘ vedere Ⓓ sehen ◇ a) Odëise! Chëst é vost fal. Chi ch’ó rajonè bëin, mëss imprüma scomencè a rajonè malamënter. Odëise! Quëst é vost fal. Chi ch’ó raĝionè bëiǹ, mëss imprüma scomenćè a raĝionè malamëntr. DeRüM, ImparèLinguaTaliana1833-1995:231 (MdR)
6 ritenere a fronte di una certa impressione, considerare, giudicare (MdR) Ⓘ vedere, essere dell’ avviso Ⓓ sehen, der Ansicht sein ◇ a) Co pa? Chilò ne vëighi iö nia ch’ël en sie suzedü cies na grana. Cò pa? Quilò ne vëighi jeu nia ch’ël eǹ sie succedü ćies na grana. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:261 (MdR)
7 aspettare l’eventuale verificarsi di un’azione (gad., grd., fod., MdR) Ⓘ vedere Ⓓ sehen ◇ a) e se vedarà n di / che se ala continua a far cojì / un giorno vegnirà a se la rì e se vedera un Dì / che se alla continua a far cosi / un giorno vegnira a sella ri PezzeiJF, UDapoz1816-2013:427 (fod.); b) Les prueta sun Bulacia, / Fajëi mé n pue la ciacia. / Mustrëi vosc puni senià, / Udëis pa che les va! Les prueta sun Bulacia, / Faſhëi me m pue la ciacia. / Mustrëi vosh puni senià, / Udëis pa ke les va! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65 (grd.); c) Desëin, se pënsel, vói pa odëi, ći che chësta crusc pò, e mët man a se tó i grosc. Desëiǹ, se pënsel, voi pa odëi, çhì che questa cruŝ pò, e mëtt maǹ a se tó i groŝ. DeRüM, VizBëire1833-1995:274 (MdR); d) ah orun odëi coche chësta vá. ah’ urung udei cocche chesta va. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:46 (Badia)
fé vedei (gad., grd. F 2002, fas. DA 1973, fod. Ms 2005) Ⓘ dimostrare Ⓓ beweisen ◇ a) Ie ne ulove pa mo zeder, / Ie te ulove pa fé veder. / Bënché son n pitl mut, / Dì savovi pa dl dut. Ie ne ulova pa mo zeder, / Ie te ulove pa fe veder. / Abënke son n pitl mut, / Di savovi pa del dut. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) Pere mia uma m’á mené da os cun chësc anel por se fá odëi, ch’i sun osc fi Pere mia uma m’à m’nè da os cung chesc’ anell pur s’ fa udei, ch’i sung osc’ fì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:68 (Badia) ◆ vedei dantfora (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002; Ms 2005, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ prevedere Ⓓ voraussehen ◇ a) Os su, o Signur, odôs danfora mia presënta consolaziun. Os sù, o Signur, udōs dangfora mia presente consolaziung. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:107 (Badia).

vedei (fod., LD) ↦ vedei.

vedel Ⓔ VITELLUS (EWD 7, 320) 6 1631 vidis pl. (Proclama1631-1991:156)
gad. videl mar. videl Badia videl grd. vadel fas. vedel caz. vedel fod. vedel amp. vedel LD vedel
s.m.f. Ⓜ vediei, vedela, vedeles
piccolo della vacca fino a circa un anno di vita (gad. B 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ vitello Ⓓ Kalb ◇ a) To fre é gnü, y to pere á mazé n videl gras, porchël ch’al l’á ciafé entun. To fré é gnü, e to père ha mazze un videll gras, porchél ch’el l’ha tschafe intung. HallerJTh, FigliolProdigoMAR1832:141 (mar.); b) Y menëde caprò n vadel gras, y mazële; maion, y stajon de bona ueia. Y menéde caproung vedöl grass, y mazzéle; majong, y staschong de bona voja. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); c) E tolé n vedel gras, e mazalo, e nos magnaron a la rica, e se la godaron delvers E tollé un vedél grass, e mazzálo, e nos magnaron alla ricca, e se la goderon del vers HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:145 (caz.); d) To fradel é vignù, e to pere à mazé n vedel ngrassé, percieche l l à recevù sann. To fradél é vignú, e to pére ha mazzé ‘ng vedel ‘ngrassé, pertgiéche ‘l lo ha retschevu san. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); e) ‘L é vegnù vosc fardel, e vosc pare ‘l à fato mazà un vedel ingrassà, perché ‘l é tornà salvo. Le vegnù vos fradel, e vos pare l’ha fatto mazzà un vedel ingrassà, perchè l’è tornà salvo. ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); f) Anpezane! sentreae, [ 1042 ] / s’ aé fosc vediei da maza, / che colore magnarae / ra rea tegna anche del Naza. Anpez̄ane! sentreave, / s’avé fosc vediéi da maz̄a, / che colore magnarave / ra reategna ‘nche del Naz̄a. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); g) Ai s’ la mastia y s’ la römia / sciöche vidí na peza tömia Ai s’ la mastia y s’ la rümia / sciöch’ vidì na peza tümia PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia); h) Vadiei n ala abù un al iede, y datrai na vadela Vadöi n’hàla abu uŋ al jèdë, y datrài na vadölla VianUA, JanTone1864:199 (grd.).

vedel (fas., caz., fod., amp., LD) ↦ vedel.

vedelam Ⓔ deriv. di vedel (EWD 7, 321) 6 1844 vedelame (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114)
grd. vedelam fas. vedelam fod. vedelam amp. vedelame
s.m. sg.
insieme di vitelli e vitelle (grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp.) Ⓘ vitellame Ⓓ Jungvieh ◇ a) Se i parlasse de cotura, / d’outigoi, de fen, de strame, / de valmes, de sternedura, / de porziei, de vedelame Se i parlase de cotura, / d’outigói, de fen, de strame, / de valmès, de sternedura, / de porz̄iei, de vedelame DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.).

vedelam (grd., fas., fod.) ↦ vedelam.

vedelame (amp.) ↦ vedelam.

veder (moe.) ↦ vede.

veder (fas., caz., bra.) ↦ vedei.

veder † (grd.) ↦ vede.

vedl Ⓔ VETULUS (EWD 7, 278) 6 1763 gnir vedl ‘consenesco’; vedl ‘senex, senecta’; un vedl ‘vetus vir’; na vedla ‘vetula’ (Bartolomei1763-1976:82, 105)
gad. vedl mar. vedl Badia vedl grd. vedl fas. veie caz. vege bra. veie moe. velge fod. vegle col. vege amp. vecio, ecio LD vedl MdR vedl
agg. Ⓜ vedli, vedla, vedles
1 che è piuttosto avanti negli anni, è di età avanzata (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ anziano, vecchio Ⓓ betagt, alt ◇ a) A chëi vedli musciatons, / A chëi totli de barbons, / A chëi mostri de cuions. A këi vedli mushatons, / A këi totli de barbons, / A këi mostri de kujons. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) Y canche chi á aldí chësta cossa, ai s’un jô demez un indolater scomencian dal plü vedl cina ai ultims E chan ch’chi ha aldi casta cosa, ai sen schiva demez un indo l’ater scomantschang dal plö vedl tging ai ultimi HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); c) Ma chi che sentìa chest, se n jìa fora un dò l’auter, a scomenzèr dai più veies Ma chi che sentia chest, s’inshiva fora un do l’auter, a scomanzer dai pglu vegles HallerJTh, MadalenaCAZ1832:157 (caz.); d) Ma cánche i à sentì chëst, i se n jiva fora un ndavò l auter, scomencian dai plu vegli Ma canche já senti cast, i sen schiva fora un ‘ndavó l’auter, scooméntschan dai plu vegli HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.); e) Ëi dij ch’ëla ne sie pa nia de bun, mo ëla morirà pa tost; che ëla é bele tant vedla. Ëi diŝ ch’ëlla ne sie pa nìa de buǹ, mò ëlla morirà pa tost; ch’ëlla é bel[e] tant vedla. DeRüM, NozaSignuraSo1833-1995:239 (MdR); f) Tra chisc fòvel inće berba N. che, da via ch’ël ê plü tost vedl, stentava a jì Tra quiŝ fovel inçhié bärba N. che, da via ch’ël ê plü tost vedl, stentava a ĝì DeRüM, CurtSuramunt1833-1995:281 (MdR); g) Intanto el so fiol pì vecio ‘l ea in campagna Intanto el so fiol pi vecio l’eva in campagna ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); h) L’é chel pere veie musciat de Salin / Da Pera en Fascia e no trentin, / L conta trentaot egn e più, / Lo pel dir ogneun che l à vedù L è kël përe veje mušat de Saling / Da Perra ‘n Fassa e no Trenting, / L konta trentot egn e plu, / Lo pël dir ognun ke l ha vedù BrunelG, MusciatSalin1845:1 (bra.); i) Siur Curat ch’é vedl y grisc / é ciamó le miú te nosc paisc Sior Corat ch’ë vëdël ë gris / E giamo ël miù të nos pais PescostaC, SonëtCoratBadia1852:1 (Badia); j) Te chël mumënt svea n vedl capuziner da viere ora: Chësc fej chisc tieres dal’alegrëza, davia che ëi vëija si cumpanies dlongia! Te chëll mumënt svèa uŋ vödl Capuziner da viëre òra: Chëst fèŝ chiŝ tieres dall’ allegrëzza, daviacchè ëi vëis̄a si cumpàgnes dlongia! VianUA, JëntCunvënt1864:196 (grd.); k) Da doman, canche le lominus rovâ al ciastel inanter i vedli pecios, che l’incercenâ, êra sentada al balcun Da dumang, cang che ‘l luminus revā al ciastell inant’r i vedli pecceōs, che l’incercenaa, ēla sentada al balcung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:9 (Badia)
2 di un tempo, d’altri tempi, specialmente in contrapposizione a nuovo (gad. DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ vecchio Ⓓ alt ◇ a) T’as odü, che la iesta vedla, ch’i m’á despié, ái trat en malora, deach’ara ne varô plü nia, canch’Idî m’un â regalé na nöia T’ as udù, che la iesta vedla, ch’i m’à despiè, ai tratt immalora, dea, ch’ella nè varò plou nia, cang ch’Iddì m’n’ ā regalè na nouia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:63 (Badia); b) Ma la püra nosta gran vedla ciampana / Sona incö da sfolada sciöche na fana. Ma la pùra nosta grang vödla tgiampana / Sona incö da sfollada söcche na fanna. PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
3 in contrapposizione con nuovo, ma senza alcun riferimento al tempo trascorso, indica precedenza nell’ambito di determinate situazioni o funzioni, in rapporto all’idea di un’avvenuta sostituzione (fas.) Ⓘ vecchio, precedente Ⓓ alt ◇ a) Ma l Piovan veie me à dit / L’é miec veder gramiai e pìndoi / Che bujes e sbrìndoi / Le feste de sèn Jan e Vit. Ma el Piovan vegie me ha dit / Le mietc veder gramiai e pindoi / Che buses e sbrindoi / Le feste de sen San e Vit. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:267 (bra.)
4 che ha acquistato particolari qualità rimanendo in determinate condizioni per il tempo necessario (fod. Ms 2005, MdR) Ⓘ stagionato Ⓓ gereift ◇ a) Mangiunse n püch de ćiajó vedl pro na taza de vin. Mangiunse ‘ǹ püc de çhiaŝó vedl prò ‘na tazza de viǹ. DeRüM, TütParecé1833-1995:255 (MdR)
s.m.f. Ⓜ vedli, vedla, vedles
persona di età avanzata (gad. B 1763; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ vecchio, anziano Ⓓ Alter, Greis ◇ a) Oh, in laota sci te saras bon / de dì mëssa, e perdiché / come pur ence de scouté / de le vegle le confescion. O in laota si te saras bon / de di Massa, e perdiche / come pur enchie de scoute / delle Vegle le confession PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) Ciala mo chël puoro vegle colassù / l se la rì e ciala ju chialamo chal puoro vegle cola su / al sela ri e chiala su PezzeiJF, TTolpei1805-2010:192 (fod.); c) Na vedla, che ne fajova auter che tussì y batulé, ova scheje daniëu- [ 1043 ] ra mel de dënz Una vödla, kœ ne faschòva auter kœ tussì y batulè, avòva schkesche dagniœura mel de dænts PlonerM, Erzählung3GRD1807:46 (grd.); d) N bon vedl, na bon’ ana. / Tost laurovel cula plana, / Tost laurovel cula uega, / La Madona fova cuega. N bon vedl, na bon’ ana. / Tost laurovel kula plana, / Tost laurovel kula uega, / La madona fova kuega. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); e) Fajëde pa po cunedì; / La vedles ne n’à pa po da dì. Faʃhëde pa po kunedì; / La vedles ne n’a pa po da di. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:60 (grd.); f) Ie son vedla y smarida, nianca n vedl me marida. Je song vödla y smarida, n’iancung Vödl me marida. PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:141 (grd.); g) Oh, chëstes vedles à pa na pel stranciosa ëles; ëles ne mör pa insciö prëst. O, questes vedles ha pa ‘na pél stranćiosa ëlles; ëlles ne meur pa insce[u] prëst. DeRüM, NozaSignuraSo1833-1995:239 (MdR); h) "Eh", respogn le vedl, "sant Paul sà pa bëin inće ël da mentì." "Eh", respogn le vedl, "sant Paul sa pa bëiǹ inçh’ ël da mentì." DeRüM, OmVedl1833-1995:277 (MdR); i) Viva! viva el nosc bon vecio! / Chel ch’El disc, el voron fei! / Voron tuoiselo par specio / Dute cuante, e pize e grei. Viva! viva el nosc’ bon vec’io! / Chel ch’El dis, el voron fei! / Voron tuoiselo par spec’io / Dute quante, e pize e grei! ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); j) Fenìla donca. Jent dal cher / Scutà che che l Piovan ve disc, / Dal fantolin al velge grisc / Scutalo duc, perché - se mer! Finila donca. Xent dal choer / Scutà che che ‘l Piovang ve dis, / Dal fantoling al velge gris / Scutalo dutg, perché - se moer! BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:250 (bra.); k) Veies e joegn tegnivel a ment / Besegna compatir / Perché se cogn morir / Oh! che gran spaent. Vegies e soen tegnivel a ment / Besegna compatir / Perche se cong morir / Oh! che gran spavent. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:269 (bra.); l) é vegnù n pìcol vege cun na gran barba grija ö vöniù un picol vegiö cun no grang barba grischô ZacchiaGB, Filamuscia1858*:6 (bra.); m) La rejon l’é pa ben chela, / Che con n burt veie no voi più stèr. / Prearon po Sènt Antone, / Che l ne lasce maridèr. La režon l e po ben kella, / Ke kon ‘n burt veje no voi più ster. / Prearon po’ Sent Antone, / Ke l ne laše marider. ZacchiaGB, GardeneraE1858*-1995:175 (caz.); n) Y os, püri vedli, che jëis col bachët, / os dal me sëch, passede Col Maladët, / sa Morin Rot da Calfosch a bëre ega Y os, püri vedli, che jîs col bachët, / os dal mè sëch, passed’ Côl Maladët, / sa Morin Rot da Calfosch a bëir’ ega PescostaC, BonesEghes1858-1994:229 (Badia); o) Oh püre Iocl, püre vedl, püre diau, / aste aldí sëgn y odü sëgn le bau? Oh püre Iocl, pür’ vedl, pür’ diao, / ast’aldí śëgn y odü śëgn l’bao? PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia); p) śoentù e vece, sobre e imbriagoi, / poerete e riche, duto un batiboi. zoventù e vece, sobre e imbriagoi, / poerete e riche, duto un batiboi. DegasperF, TenpeAdes1862-1974:474 (amp.); q) Valgügn vedli, ch’â stenté a se trá alerch cola maza, pitâ dassënn dala ligrëza Valgungn’ vedli, ch’ā stentè a s’ tra allerc colla mazza, pittā dassenn dalla ligrezza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:106 (gad.)
s.m. sg. Ⓜ vedla
pop. uomo/donna rispetto alla donna/uomo con la quale ha contratto matrimonio (gad. V/P 1998, fod. Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ marito Ⓓ Ehemann ◇ a) Di e not al studiáva / la Maria e i autri lo tentáva / l vegle de la lum se baudiáva / la vegla de chisc mac se la ridëva. Di’, e not al studiava / la Maria e i autri lo tentava / il Vegle della Lum se baudiava / la Vegla di chis matg sella ridava PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); b) Jundi cina sö al’ ancona incuntra / A Peater Paol y süa vedla tan ligra y muntra! Sundi china sö all’ ancona incuntra / A Peatr Paol e süa vedla tang ligra e muntra! PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
da vedli (grd. F 2002, MdR) Ⓘ da vecchi Ⓓ im Alter ◇ a) Oh mi bun gramac, chël ch’an n’impara da jogn, ne sàn pa ince da vedli ne. O mi buǹ grammaćh, quël ch’aǹ n’impara da ĵogn, ne sa’ǹ pa inçhié da vedli ne. DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:259 (MdR) ◆ te siei vedli

dis (gad.) Ⓘ nella vecchiaia Ⓓ im Alter ◇ a) Finalmënter damana Genofefa plëna de pora al om: Vii ciamó mi geniturs? Se stái bëgn ince te sü vedli dis, tëgni ’ci ëi, ch’i sides inozënta? Finalmente damana Genofefa plena d’pora all’ om: Vii ciamò mi genitori? Sè stai bengn’ incie t’ sū vedli dìs, tegni ci ei, ch’i sii innozente? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:95 (Badia) ◆ vedli (gad. V/P 1998, fas. Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ antenati, genitori Ⓓ Vorfahren, Eltern ◇ a) Nüsc bugn vedli te cortina / Incö me pél, ch’alzes le ce: / "Ci mai él, ch’al lomina / Te San Ciascian n te bel sandé?" Nousc’ bongn’ Vedli te cortina / Ingcou m’pele, ch’alze ‘l ciè: / "Ci mai elle, ch’el lumina / T’ Sang Ciassiang ‘n te bell Sandè?" DeclaraJM, MaringSopplà1878:2 (Badia) ◆

vegnì vedl (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; F 2002, fas. DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ invecchiare Ⓓ alt werden, altern ◇ a) Y col gní plü vedla d’agn y madüda en gioventú, ne se pordô nia fora süa belëza y inozënza E col gni plou vedla d’angn’ e madura in gioventù, nè sè perdō nia fora sua bellezza e innozenza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:3 (Badia)
vecio.

vedl (gad., mar., Badia, grd., LD, MdR) ↦ vedl.

vedlat Ⓔ deriv. di vedl 6 1856 velgiatg pl. (BrunelG, CianzonJentBona1856:248)
fas. veiat bra. veliat moe. velgiat
s.m.f. Ⓜ vedlac, vedlata, vedlates
persona di età avanzata (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013) Ⓘ anziano Ⓓ Alter ◇ a) Voi po, velgiuce, e voi velgiac, / No assà più superstizion: / Saslonch, Pordoi, Vael, Duron / chisc l’é dut monc sch’ i autres, mac! Voi po, velgiucce, e voi velgiatg, / Non assà più superstitziong: / Sass lonch, Pardoi, Vael, Durong / Chis l’è dut montg s ch’i autres, matg! BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248 (bra.).

vedluc Ⓔ deriv. di vedl 6 1856 velgiucce f. pl. (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246)
bra. velgiuc
s.m.f. Ⓜ vedluc, vedlucia, vedluces
persona di età avanzata (bra.) Ⓘ anziano Ⓓ Alter ◇ a) Velgiuce! voi meté l colar / Da ciadenele, e da bechec. Velgiucce! voi mettè ‘l collar / Da tgiadenelle, e da becchetg. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246 (bra.).

vedo Ⓔ VIDUUS (EWD 7, 279) 6 1763 un vadò ‘viduus’, na vedoa ‘vidua’ (Bartolomei1763-1976:104)
gad. vëdo grd. vëidun fas. védof fod. vëdo col. vedof amp. vedovo LD vedof
s.m.f. Ⓜ vedi, vedoa, vedoes
persona sposata a cui è morto il coniuge (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ vedovo Ⓓ Witwer ◇ a) L ie bën vëira, respuend l vëidun, ma me vën da bradlé canche me recorde, che l di dl giudize à ëila inò da ressuscité! L’jè bëŋ vëira, respuend ‘l vëidum, ma më vëŋ da bràdlè càŋchè më reccòrde, che ‘l di del judize hà ëila inò da reŝuŝitè! VianUA, SepulturaFëna1864:196 (grd.); b) Draco to fedel servo é mort [ 1044 ] inozënt, aiüta süa vëdua arbandonada, y fá da pere ai püri orfani. Draco to fedel servo è mort innozent, aiuta sua ved’va arbandonada, e fā da pere ai puri orfani. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:23 (Badia).

vëdo (gad., fod.) ↦ vedo.

vedof (col., LD) ↦ vedo.

védof (fas.) ↦ vedo.

vedovo (amp.) ↦ vedo.

vege (caz., col.) ↦ vedl.

vegèda (caz.) ↦ vidleda.

vegle (fod.) ↦ vedl.

vegnì Ⓔ VENĪRE (EWD 3, 405) 6 1632 vignará (reffert) 3 fut. (Proclama1632-1991:160)
gad. gní mar. gní Badia gní grd. unì fas. vegnir caz. vegnir bra. vegnir moe. vegnir fod. vegnì, vignì col. vignì amp. vegnì, vienì LD vegnì MdR gnì
v.intr. Ⓜ vegn, vegnon, vegnù
1 recarsi in un luogo o da una persona, con un movimento di avvicinamento (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ venire Ⓓ kommen ◇ a) te vignaras a dì mëssa e a perdiché/ e podei scouté le confescion. te vigniras a dir massa e a perdiche/ e podei scoute le confession. PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) Tu prëies bel sciche n fascian. / Tu ies mpo n bon cristian, / Vie pu ca, te dé la man. Tu prejes bel shike n Fashan. / Tu ies mpo n bon Kristian, / Vie pu ka, te de la man. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.); c) Y al á tut ca, y s’an é gnü da so pere. E el ha tut ca, e sene é gnü da so père. HallerJTh, FigliolProdigoMAR1832:140 (mar.); d) Daduman abenëura iel unì inò tl Tëmpl, y dut l popul univa da d’ël, y sentan l mparovel. Dadumang - abonoura jel uní inó nel Templ, y dut el popul univa da d’él, y sentang l’imparável. HallerJTh, MadalenaGRD1832:155 (grd.); e) E l é ndavò nte l’elba vignù ntel Tempio, e duta la jent vigniva da dël, e senté dël ie nsignáva. E le indavó ‘n tel elba vignú nel Tempio, e dutta la schent vigniva dal, e senté al i insignava. HallerJTh, MadalenaFOD1832:159 (fod.); f) Ći azidënt favorevol ves mëna mo achilò? / Iö sun vegnüda per ves reverì. Çhi accidënt favorévol ves mëna mó aquilò? / Jeu suǹ vegnüda per ves reverì. DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:240 (MdR); g) Intanto el so fiol pì vecio ‘l ea in campagna, e canch’el torna, e vegnia senpre pì vejin a ciasa Intanto el so fiol pi vecio l’eva in campagna, e can ch’el torna, e vegniva sempre pi vegin a ciasa ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); h) Mo voi cinch ben da grignar bie, / Chest scì dassen ve l die. / Vegnì de dì, se ve fidade, / A ciapar cater stafilade. Mo voi čink beng da grignár bie, / Kes ši da seng ve l die. / Vegnì de dì, se ve fidade, / A čapar kater stafilade. BrunelG, MusciatSalin1845:11 (bra.); i) Canche te ès sie set pitles vegnarà duc i mitles / vegnarà da braies, tate mama gé voi pan. Chanche ti az sie sett pitlez vegnarà dug i mitlez / vegnarà da bralg [?], tate mama gio voi pan. ZacchiaGB, GardeneraB1858*-1995:171 (caz.); j) Co sto lustro bel de luna / vosto śone a caminà? / No te vies? varda ce una / me farasto chesta ca! Co sto lustro bel de luna / vosto zone a caminà? / No te vies? varda cie una / me farasto chesta cà! DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:108 (amp.); k) ma pona messësses fé do, che tu fajësses forsci valguna culëtes de plu, y no unisses plu a cësa ma pòna muesseses fè dò, che tu faŝsèses forsi alcuna culèttes de plu, y no unisses plu a tgèsa VianUA, JanAmalà1864:199 (grd.); l) Mi Seniëur, ie ne vëgne te ti prejënza per aspité vendëta dla ngiuria, che ie stata fata a mi Mi Sęgnęur, ie ne vęgnę nti pręsęnza per åspittè vęndętta dl’ ingiuria, ch’ie stata fatta å mi RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.)
2 arrivare da un luogo, provenire (gad., grd., fod., amp.) Ⓘ venire, provenire Ⓓ herkommen ◇ a) N di, che fova truepa jënt un pra l auter, ch’ie unida dala zità a scuté su Gejù Uŋ di, che fòa truepa s̄ënt uŋ pra l’àuter, chë unida dalla zittà a scutè su Ges̄ù VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.); b) Un puoch decà de Sillian ai incontrà i scolari che vigniva da la scola, i picoi davant e le picole darè Un puoc de cà de Sillian hai incontrà i scolari che vigniva dalla scola, i piccoi davant e le piccole darè AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); c) Da levante, da ponente / Vignarà i foreste a grun Da levante, da ponente / Vignarà i foreste a grŭn Anonim, ManageriaComunal1873-1973:31 (amp.); d) mo ne dí pa a degügn, che che t’es, o da olache te vëgnes, y ci che t’os dal conte mo nè dipa a degungn’, chè, ch’t’es, o da ullacche t’ vegnes, e cicche t’ ŏs dal conte DeclaraJM, SantaGenofefa1878:68 (Badia); e) L se muessa avëi scundù tlo ntëur dala burasca. Eco che l vën finalmënter dala sienes ora. l sę múes’ a̤vái škundú tlo ntóur da̤ la̤ buráška̤. ę́kǫ k’ l va̤ŋ fina̱lmá̤ntę̆r da̤ la̤ síenęs ǫ́ra̤. RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.)
3 passare da uno stato a un altro (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ diventare Ⓓ werden ◇ a) to fre ea mort, y gnü endô vi; pordü, y endô ciafé to fré fóa mort, e gnü in indo vì; pordü, e indo tgiaté HallerJTh, FigliolProdigoMAR1832:141 (mar.)
4 pervenire a una determinata condizione (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ diventare Ⓓ werden ◇ a) O mi bun pice Pitschaider / sce tö vas col Ijodoro / vëgneste pa n püre laider O mie bung pitsche Pitschaider / Schë tö vas’ coll’ Isodoro. / Vängnäste pa un püre Laider PezzeiJF, GMPitschaider1819-2010:195 (Badia); b) E spo che l ava destrighé dut, l eva nte chël paisc na gran ciarestia; dël à scomencé a vignì al bujen. E spó che l’ava destrighé dutt, l’eva ‘n te cal paiss na gran tgiarestia; al á scomentsché a vignì al busegn. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); c) Coscì l’é vegnù n dì en se stes, che per pissèr a la sia posizion l se aea sentà te l’ombrìa de n èlber Così l’é vegnù un dì en se stess, che per pizzèr alla sia posiziong el s’aèa sentà te l’ombria d’un èlber SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); d) E ministre i é de Dio / chesta sorte de birboi? / che i m’i lasce a mi parbìo / ió sci i fejo vienì boi. E ministre i é de Dio / chésta sòrte de birboi? / che i mi lasce a mì parbìo / io sci i fejo vienì boi. DegasperF, CodaBadiote1860-2013:471 (amp.); e) Te verzon ie unides flaces flëures y ierbes, y l lin sun chël che la mutans ova tan gudù, l lin ie unì apëina n dëit lonch. tę vęrtsóŋ íe unídęs flátšęs flóuręs i iá̤rbęs, i l liŋ suŋ ka̤l kę la̤ mutáŋs ǫ́a̤ taŋ gudú, l liŋ íe uní a̤pá̤ina̤ n dá̤it loŋk. RifesserJB, SurëdlPlueia1879:108 (grd.)
5 prodursi, formarsi, prendere forma, nascere (gad.) Ⓘ formarsi Ⓓ sich bilden ◇ a) Tl müs i vëgnel na burta gran rogna, al cridla y smociogna ch’al é na vergogna. Tl müs i vëgnel na burta gran rogna, al cridla y smoćiogna ch’al é na vergogna. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:236 (Badia)
6 detto di una condizione fisica o psicologica, presentarsi (gad., grd., fas., fod., amp.) Ⓘ venire Ⓓ kommen ◇ a) se la continua a far cojì / un giorno vegnirà a se la rì se alla continua a far cosi / un giorno vegnira a sel- [ 1045 ] la ri PezzeiJF, UDapoz1816-2013:427 (fod.); b) Dut chest dant porta de tobià / Con doi giac che sauta encà e enlà. / E n pìciol da Moena per compagnìa / Che no me vegne ampò la malinconìa. Dut kest dant porta de tobià / Kong doi ğiáč ke sauta nkà e n là. / E n pičol da Moena per kompagnía / Ke no me vegne ’mpo la malinkonía. BrunelG, Fenì1836-2013:354 (bra.); c) Vegnirà pa ben da vaèr, / Cara mère, gé voi magnèr. Vegnira po ben da vaer, / Kara mere, ge voi magnèr. ZacchiaGB, GardeneraE1858*-1995:176 (caz.); d) L ie bën vëira, respuend l vëidun, ma me vën da bradlé canche me recorde, che l di dl giudize à ëila inò da ressuscité! L’jè bëŋ vëira, respuend ‘l vëidum, ma më vëŋ da bràdlè càŋchè më reccòrde, che ‘l di del judize hà ëila inò da reŝuŝitè! VianUA, SepulturaFëna1864:196 (grd.); e) De magnes e mesa magnes / E de jaides no vardon / Che vien infin pascion De magnes e meza magnes / E de giaides no vardon / Che vien in fin pascion Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.); f) Ah! n lüch, olach’an á fat bunté, vëgnel dagnora ertsura ad arbandoné, sides tan burt ch’al ois Ah! ‘ng luc, ullac ch’ang à fatt buntè, vegnel dagnara ērsura ad arbandonè, sii tang burt chel oie DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102 (Badia)
7 sopraggiungere, presentarsi o manifestarsi in modo più o meno improvviso; accadere, capitare (gad., grd., fas., fod., amp.) Ⓘ venire Ⓓ kommen ◇ a) Mo iö me pënsi che tö te sides / chëst ann che vëgn / chël tan plü d’arjënt. Ma iö me pense, che tö te sies / Käscht an, che väng / Käll tang Plü d’rsänt. PezzeiJF, GMiribung1819-2010:200 (Badia); b) Chëi mutons lassù da Bula, / maridessa inant na mula. / O mutons dal cuer tan dur, / la vendëta vën segur! Chei Mutons la su da Bulla, / marides in’and n’a Mulla. / O Mutons dal cuer tan dur, / la vendeta ven’g segur! PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.); c) E dapò che l’à abù scacarà dut, l’é vegnù na gran ciarestìa, e el enstes é vegnù en gran miseria. E dapó che l’a abú scacará dut, l’é vegnú una gran chjarestia, e el instess é vegnú in gran miseria. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); d) I á porater bën aldí / Dan dui o trëi o cater dis / Te nosta dlijia tlo La Pli, / ch’al vën plü nozes do püc dis. Ia por ater beng aldí / Dang dui o tröi o cater diss / Tö noschta Glischia tlo la Pli, / Chal vögn plü notzös do pütg diss. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.); e) Y do, ch’ël s’ova magià via dut, iel unì na gran ciarestia te chël paesc, y i metova man d’i mancë nce ad ël chël che l ova debujën I dò, ch’el s’oa magià via tutt, jè ‘l unì na gran ciarestia te chel pavisc, i i mettòa man di manciè encie ad el chel ch’l’oa de bugen SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:251 (grd.); f) e davò che l s’à mangé dut, l é vegnù na gran ciarestia nte chël paisc, e daspò l à scomencé ad avei ence dël de bujen e duò che ‘l s’ ha mangiè dut, l’è vegnù ‘na gran ciarestia ‘n te cal païs, e daspò ‘l ha scomencè ad avei éncie dal be busang DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:258 (fod.); g) Fajé meo ad azetara / senza v’in avé parmal; / no r’ usade, ra capara, / senò vien el capital. Fagé mèo ad az̄etara / senz̄a v’in avé par mal; / no r’ uzade, ra capara, / senò vién el capitàl. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118 (amp.); h) Apò ra garlandes, / Apò dute in arśento; / Ma ra spesa pì stranbes / Vegnirà da un momento. Appó ra garlandes, Appó dute in arzento; Ma ra spesa pí strambes / Vegnirá da un momento. Anonim, Monumento1873:2 (amp.); i) Guelfo ne n’â stlüt l’edl en döta nöt nia, y denanch’al vëgnes l’alba s’êl inarmé sö Guelfo nen ā stlutt l’oud’l in dutta noutt nia, e denan ch’el vegne l’alba s’ ēle inarmè sou DeclaraJM, SantaGenofefa1878:110 (Badia)
8 essere portato istintivamente a fare qualcosa, averne l’impulso (amp.) Ⓘ venire Ⓓ gelangen ◇ a) E parlando de costore / Vieno a dì de zerte outre E parlando de costore / Vieno a dí de certe autre Anonim, Monumento1873:1 (amp.)
9 essere la causa, la ragione (grd.) Ⓘ venire Ⓓ kommen ◇ a) L pitl à damandà: "Pere, da ulà vëniel pa che valgun strames ie stortes ju per tiera, ma autri tën l cë suvier? l pitl a da̤ma̤ndá: "pę́rę, da̤ ulá vá̤nyę-l pa̤ kę va̤lgúŋ štrámęs íe štǫ́rtęs žu pę̆r tiá̤ra̤, ma̤ áutri ta̤ŋ l txa̤ sú-vier? RifesserJB, Spies1879:108 (grd.)
verbo ausiliare Ⓜ vegn, vegnon, vegnù
1 ausiliare per la formazione del passivo d’azione (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd., fas., amp., MdR) Ⓘ essere Ⓓ werden ◇ a) Chi che à tlo scrit, / Ne uniral a ti dit. Ki ke a tlo skrit, / Ne uniral a ti dit. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63 (grd.); b) Y tlo dant a vosc piesc svergognà ve prëii plu che posse, dla bela grazia che mi cuer vënie demé da vosc amor mpià, che sëis la belëza dl paravis. j clo dant a vòsch piesch svergognia vœ prej plu che pose, della bella grazia che mi cuer vagne dö mè da vost amor impià, che seis la bèllèza del Paravis. RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); c) Lì lii iö tröp, mo col rajonè ài pôra de vegnì coionè, e chëst é la cauja, che iö scrì plü bëin che iö ne rajone. Lì lii jeu treup, mó col raĝionè hai póra de vegnì cojonè, e quëst é la cauŝa, ch’jeu scrì plü bëiǹ ch’jeu ne raĝione. DeRüM, ImparèLinguaTaliana1833-1995:231 (MdR); d) mi caro père, gé é ofenù Dio e ence vo; gé no merite più de vegnir chiamà vosc fi, ma ve pree de me tor per un de vesc famees. mi caro père, ge è offendù Dio e encie vo; ge no mèrite plu de vegnir clamà vos fi, ma ve prèe de me tor per ung de vos famèes. SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); e) Pere, é ufendù Idie y nce vo, ne merite plu de unì tlamà vosc fi. Père, hè uffendù Iddiè i ‘nciè vo’, ne merite plù d’uni tlamà vosc fì. SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:252 (grd.); f) Se in sescion i e come toutes, / là no ocore, che s’i caze, / che co vien dorà ra goutes, / oh! aess’ i mas e braze! Se in sesión i e come tòutes, / la no ocore, che s’i caz̄e, / che co vién dorà ra gòutes, / òh! avés’ i mas e braz̄e! DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); g) Fajan chësc lëur tumova na pert dla sumënza sula streda, y univa zapeda sot Fas̄àŋ chëst lour tumòva una pèrt d’la sumënza sulla strèda, y univa zàpèda sott VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.); h) Fora anche el mostra i dentes / Ogni fre ch’el ven tocià / Benché el vade de frecuente / Par ra jejes a śirà. Fόra anche el mostra i dentes / Ogni frè ch’el ven tocciă / Benché el vade de frequente / Par a geges a zirà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:34 (amp.); i) per sodesfazion de sta ofeja te pree che tu me ensegne come tu fasc a soportar chele che come sente te vegn fat a ti, perché posse emparar da ti a soportar pazientemente la mia per soddisfazion de sta offesa te pree che tu me ‘nzegne come tu faz a zopportar chelle che come zente te vegn fat a ti, perchè pozze ‘nparar da ti a zopportar pazientemente la mia SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.) ☟ ester, sté1
2 ausiliare per la formazione del futuro analitico (MdR) Ⓘ venire Ⓓ werden ◇ a) No tant che minëis; col tëmp vegnirëise a rajonè perfetamënter bëin; ves messëis demà ejerzité. No tant che minëis; col tëmp vegnirëise a raĝionè perfettamëntr bëiǹ; ves messëis demà eŝercité. DeRüM, ImparèLinguaTaliana1833-1995:231 (MdR)
se vegnì (gad. V/P 1998, fod. Pz 1989; DLS 2002, MdR) Ⓘ andare d’accordo, mettersi d’accordo, accordarsi Ⓓ sich einigen, sich einig werden, sich vertragen, sich versöhnen ◇ a) Canch’ël à finì la confesciun ne se gnèvel mefo con le confessur pervia de la penitënza. Quan ch’ël [ 1046 ] ha finì la confesŝiun ne se gnèvel meffo coǹ le Confessur per via de la penetënza. DeRüM, Tantarela1833-1995:277 (MdR) ◆ vegnì a se l dé (gad.) Ⓘ realizzarsi Ⓓ sich erfüllen ◇ a) prëia la uma ch’ara te fejes n pice fre, / spo pól ester, ch’ara vëgnes a [se] le dé! preja la uma, ch’arra te fesche un pitsche frè, / Spo pol ëster, ch’arra vegne al dè! PezzeiJF, GTerza1819-2010:196 (Badia) ◆ vegnì ada-

lerch (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ giungere, arrivare Ⓓ eintreffen, sich einfinden ◇ a) Al respogn: al é gnü to fre adalerch sann. Al rispogn; al è gnù to frè a darlèrc san. FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:249 (Badia) ◆ vegnì ca (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. P/M 1985; Ms 2005; DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ venire qui Ⓓ herkommen ◇ a) Tu ies mpo n bon cristian, / Vie pu ca, te dé la man. Tu ies mpo n bon Kristian, / Vie pu ka, te de la man. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.); b) Gnide ca, ciantun fortüna / Deboriada nos ladins, / Le fat cuntéile bele te cöna / Y de gusto a üsc bambins. Gnide ca, ciantung fortuna / De buriada nos Ladings, / ‘L fatt cunteile bell’ te cuna / E de gusto a ousc’ bambings. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); c) Che viene ca, ch’i se presente, / I stanpioi che disc coscì / Che viene ca ste maldicentes… Che iene cà, chi se presente, / I stampioi che disc così / Che iene cà ste maldicentes… DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:12 (amp.) ◆ vegnì do (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. P/M 1985; Ms 2005; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ seguire Ⓓ nachkommen ◇ b) "Leva sö (dij cun usc groia chël che tignî la spada y fajô l’ofize da boia) leva sö Genofefa téte le pice möt y ví do." "Leva sou (disc’ cung usc’ grŏia chel che tignī la spada e fasceō l’uffize da bōia) leva sou Genofefa tēt ‘l picce mutt e vì dō." DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26 (Badia); a) dij le vedl: "Jide pö demà vos jogn, che iö vëgne pa bëin do iö, con la grazia de Die." diŝ le vedl: "Ĝide peu demà vos ĵogn, che jeu vëgne pa bëiǹ dò jeu, coǹ la grazia de Die." DeRüM, CurtSuramunt1833-1995:281 (MdR) ◆ vegnì

empera (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ andare assieme, accompagnare, venire con qualcuno Ⓓ mitkommen ◇ a) De Berto, Rinna; i Crazzolara / Y i Socreles, Proi da Pecëi / Cënc; trëi Tasser vëgn impara, / Dui de Sorega, un de Larjëi D’Berto, Rinna; i Crazzolara / E i Socrelles, Proi da P’ccei / Ceìnc; trei Tasser vengn’ impara, / Dui d’Sorega, ung d’l Arjei, DeclaraJM, MaringSopplà1878:2 (Badia) ◆ vegnì en se stes (gad., fas.) Ⓘ rinvenire Ⓓ wieder zu sich kommen ◇ a) Coscì l’é vegnù n dì en se stes […], e l’à dit: cotanta servitù en cèsa de mi père à pan che ge n vanza, e gé son chiò mez mort da la fam Così l’é vegnù un dì en se stess […] e l’ha dit: co tanta servitù in cièsa de mi père ha pang che ghièn vanza, e ge song clò mez mort dalla fang SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); b) Y gnü en se stës dijôl: cotan de fanc en ciasa de mi pere nen él, che á pan da mangé assá, y iö möri chiló da fan. E gnù in sè stass disolle: cotang de fancc in ciàsa de mi père non èlle, che ha pang da mangiè assà, e ieù meùre chilò da fang. FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:248 (Badia) ◆ vegnì encontra (gad., grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ venire incontro Ⓓ entgegenkommen ◇ a) Candenó vegn al vege e el ge vegn incontra. Ma al faure al l’à ciapà per la barba Chandenò vöng al vego ö öl gö vöng incontra. Ma al faurö al la tschappà per la barba ZacchiaGB, Filamuscia1858*:7 (bra.); b) Ntant che ëi ie te sta rujeneda vëija ëi unian ncontra doi tudësc fuman tabach. Intàŋchè ëi jè te sta rusnèda vëisa ëi ugnàŋ incontra doi Tudèŝ fumàŋ tabàck. VianUA, DoiUemes1864:197 (grd.); c) Apëna che l’acompagnamënt ê fora dl bosch, s’imbati te na fola de jënt che s’â abiné y ê gnüs incuntra a Genofefa Appena ch’l’accompagnament ē fora d’l bosc, s’imbatti tena folla d’jent ch’s’ ā abbinè e ē gnus ingcuntra a Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:103 (Badia) ◆

vegnì fora (grd., fas., fod. Pz 1989; Ms 2005; DLS 2002, amp., MdR) Ⓘ uscire, venire fuori Ⓓ herauskommen ◇ a) Si pere eder ie unì ora, y à scumencià a l prié. Si pére èdr joe uni ora, y ha scomenzá a ‘l prié. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:143 (grd.); b) So père é vegnù fora, e l’à scomenzà a preèrlo. So père è vegnú fora, e l’á scomenzá a preérlo. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:146 (caz.); c) Inte chël i alda la patrona, vëgn fora de süa ćiamena, e scomëncia a i rejié. Inte quël i alda la patrona, vëgn fòra de süa çhiamena, e scomënćia a i reŝié. DeRüM, MütMaridé1833-1995:280 (MdR); d) In chera ota el s’à stizà e no vorea pì śì inze; finché ‘l é vegnù fora so pare e l à scomenzà a ‘l preà In chra vota el s’ ha stizzà e novorea pi zi inze; finché le vegnù fora so pare e l’ha scomenzà al preà ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); e) Scemon à cognù vegnir fora a pisciar / E chisc eroi i se à metù a sciampar. Sémong ha cognù vegnir fora a pišàr / E kiš eroi i se ha metù a šampàr. BrunelG, MusciatSalin1845:7 (bra.); f) Per no giaté striches mucia chël debota sot a mëisa ite. Vënies ora oder no! sveala dessenëusa. Per no giatè striches muĉa chëll debòta sott a mëiźa ite. Vëgnes òra oder no! svèa la dössanousa. VianUA, OstFëna1864:196 (grd.); g) Ma senti stravaganzes! / Vien fora un a dì: / Che s’à biśoign di marcantes, / E che ‘l é massa coscì Ma senti stravaganzes! / Vien fora un a dí: / Che s’á bisogn di Marcantes, / E che l’é massa cosscí Anonim, Monumento1873:3 (amp.) ◆ ve-

gnì ite (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. Ms 2005; DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ entrare, venire dentro Ⓓ eintreten, hereintreten ◇ a) Avede la bontè de gnì ite. Odarëis i plü bi panesc d’Inghiltera. Avéde la bontè de gnì ite. Oderëis i plü bi paneŝ d’Inghilterra. DeRüM, CiAvessesGën1833-1995:245 (MdR) ◆ ve-

gnì ju (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ scendere, venire giù, discendere Ⓓ herabkommen, herunterkommen ◇ a) Le conte é gnü jö dl ciaval ‘L conte è gnu jou dal ciaval DeclaraJM, SantaGenofefa1878:90 (Badia) ◆

vegnì pro se istes (gad.) Ⓘ rinvenire Ⓓ wieder zu sich kommen ◇ a) "O Sigfrid", gnüda pro se istëssa, scraiera, "sce ne te vëgnes pa plü!" y ascogn le müs tl gormel. "O Sigfrid", gnuda pro sè istessa, screiela, "se nè te vegnes pa plou!" e ascongn’ ‘l mus t’ l gormèl. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia) ◆ vegnì soura (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ scoprire Ⓓ entdecken, herausfinden, aufdecken ◇ a) Gnüs sura de chësta süa ligrëza i ciavaliers fajô gonot cun ël na ciacia de porcí salvari Gnūs soura d’chesta sua ligrezza i cavalieri fajō gonot cung el na ciaccea d’purceì salvari DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89 (Badia) ◆ vegnì su 1 (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ salire Ⓓ heraufkommen ◇ a) E massima la puora jent, che ven su per limojina sarave ben contenta de podè tornà sot a l’Austria E massima la puora jent, che ven su per limosena sarave ben contenta de podè tornà sott all’ Austria AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.) 2 (MdR) Ⓘ diventare moda Ⓓ aufkommen ◇ a) Mo desëin, despò ch’ël é vegnü sö chisc pićià mortai, pêl insciö ch’an n’alse plü fà nia. Mó desëiǹ, despò ch’ël é vegnü seu quiŝ piçhià mor- [ 1047 ] tai, pèl insceu ch’aǹ n’alse plü fà nia. DeRüM, CossesNöies1833-1995:278 (MdR).

vegnì (fod., amp., LD) ↦ vegnì.

vegnir (fas., caz., bra., moe.) ↦ vegnì.

veh (caz., bra.) ↦ vé.

vëi (gad., MdR) ↦ veir.

vei † (fod.) ↦ veir.

veia (fod.) ↦ vueia2.

vëia (gad., mar.) ↦ vueia1.

vëia (gad., mar., grd.) ↦ vueia2.

veiada (bra.) ↦ vidleda.

veiat (fas.) ↦ vedlat.

vëidun (grd.) ↦ vedo.

veie (fas., bra.) ↦ vedl.

veièda (fas.) ↦ vidleda.

veir Ⓔ VĒRUS (EWD 7, 281) 6 1763 al nene vaei ‘non est verum’; veir ‘verus’ (Bartolomei1763-1976:68, 105)
gad. vëi fas. ver fod. vei † amp. vero MdR vëi
agg. Ⓜ veirs, veira, veires
rispondente alla realtà effettiva; effettivo, esatto, giusto, fedele (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fas. R 1914/99; DILF 2013) Ⓘ vero Ⓓ wahr
dì l veir (amp.) Ⓘ dire la verità Ⓓ die Wahrheit sagen ◇ a) Ancora algo m’é resta indrio / Sul ciapel ’es à un desio, / E s’à da dì el vero / ’Es vorae el struzo intiero. Ancora algo m’è resta in drio / Sul ciapel e s’ ha un desio, / E s’ ha da dì el vero / Es vorae el struzzo intiero. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.) ◆ ester veir (gad., fod., amp., MdR) Ⓘ essere vero Ⓓ wahr sein ◇ a) Déssel pa ester vëi? / Insciö cùnten. Dessl pa estr vëi? / Insceu cunteǹ. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:260 (MdR); b) Önn slomenâ n ater, ch’al rajona da mat y da müsciat. Al é vëi, respogn l’ater Òn slomenâ uŋ âter, ch’ël ragióna da matt y da musciatt. Ël é vei, respogn l’ater PlonerM, Erzählung1MAR1856:23 (mar.); c) Un slemeneia n auter, che l parla da mat e da esen. L é ben vei, respon l auter Uŋ slemeneja un auter, ch’el parla da mat e da esen. L’é beŋ vei, respogn l’auter PlonerM, Erzählung1FOD1856:23 (fod.); d) Un i cridaa a un outro, che ‘l parlaa da mato e da musciato. ‘L é vero, responde st’outro Un i cridava a un autro, ch’el parlava da matto e da musciatto. L’é vero, responde st’autro PlonerM, Erzählung1AMP1856:23 (amp.); e) El pioan ‘l aeo vedù? Ce ve par? Gnero / Che duto chel ch’i disc ‘l é propio vero! *El Piovan l’eo vedù? Ciè ve par? Gnero / Che duto chel ch’i disc le propio vero! DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); f) Él duncue vëi, ch’al ne s’ inröia, de nes avëi sconé? Elle dunque vei, ch’el nè s’ n’ingruva, de nes avei sconè? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:104 (Badia).

veira Ⓔ VĒRĀ (EWD 7, 282) 6 1807 vœira (PlonerM, Erzählung1GRD1807:45)
grd. vëira fas. vera caz. vera bra. vera moe. vera fod. vera amp. vera LD veira
avv. Ⓜ inv.
rispondente alla realtà effettiva; effettivo, esatto, giusto, fedele (grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002, fod. T 1934; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ vero Ⓓ wahr
ester veira (grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ essere vero Ⓓ wahr sein ◇ a) Un crauniova n auter, ch’ël rejona da mat, y da musciat. L ie vëira, respuend l auter Ung craugniòva ung auter, k’ œl reschòna da matt, y da muschatt. L’jœ vœira, respuend l’auter PlonerM, Erzählung1GRD1807:45 (grd.); b) B. Cotant de lat dajela po? A. Sie cope al dì. B. Se fossa vera. A. Ma gei a veder se no tu me ves creer. B. Cotant dö lat dassôla pô. A. Siö coppe al di. B. Sö fossa vöra. A. Ma iei a vödör sö no tu mö vös crör. ZacchiaGB, DescorsFascegn1858*:3 (bra.); c) No bradlé, dij l ujin, che vosta vita no fova pu no auter che zanca y zera. L ie bën vëira, respuend l vëidun No bràdlè, diŝ l’us̄iŋ, che vòsta vita no foà pu no, auter che zànca e zèra. L’jè bëŋ vëira, respuend ‘l vëidum VianUA, SepulturaFëna1864:196 (grd.).

veira (LD) ↦ veira.

vëira (grd.) ↦ veira.

vëiramënter (grd.) ↦ veramënter.

veja (fod.) ↦ voia1.

vejelé (grd.) ↦ vejolé.

vejin Ⓔ VĪCĪNUS (EWD 7, 325) 6 1763 visign ‘vicinus’ (Bartolomei1763-1976:106)
gad. vijin mar. ijin Badia vijin grd. ujin fas. vejin bra. vijin fod. vejin col. visin amp. vejin, ejin LD vejin MdR vijin
agg. Ⓜ vejins, vejina, vejines
che è relativamente a poca distanza rispetto al luogo in cui uno si trova o a un dato punto di riferimento (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005; DLS 2002, amp. C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ vicino Ⓓ nah ◇ a) vijin a Vich é Valongia e Tamion vischìn a Vic ö Vallongia ö Tamion ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:3 (bra.); b) Tal ê dan 1000 agn le Brabant, vijin ala Francia, patria de S. Genofefa Tal ē dang 1000 angn’ ‘l Brabante, vijing alla Francea, patria de S. Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1 (Badia); c) Vignun scraies alt, sö, sö! / Siur, eviva! Zen Maring, / Viva Don! Sopplá vijin. Vignung scraie alt, sou, sou! / Sior, evviva! Zen Maring, / Viva Don! Sopplà vijing. DeclaraJM, MaringSopplà1878:4 (Badia)
s.m.f. Ⓜ vejins, vejina, vejines
chi si trova accanto, chi abita in luogo adiacente (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005; DLS 2002, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ vicino Ⓓ Nachbar ◇ a) N vijin ch’à aldì tüt e che l’aldiva inultima raspan la fana, le chërda e dij: Alessio! ‘Ǹ viŝin ch’ha aldì tüt e che l’aldiva iǹ ultima raspaǹ la fana, le chërda e diŝ: Alessio! DeRüM, MütPitava1833-1995:278 (MdR); b) No bradlé, dij l ujin, che vosta vita no fova pu no auter che zanca y zera. No bràdlè, diŝ l’us̄iŋ, che vòsta vita no foà pu no, auter che zànca e zèra. VianUA, SepulturaFëna1864:196 (grd.); c) Bela diferenza da chisc e chi dei nuosc vijign a Caprile, Alie e Zenzenie, che par tanc de sbiri e fioi de Belial. Bella differenza da chis e chi dei nuos vising a Caprile, Allie e Zenzenie, che par tantg de sbirri e fioi de Belial. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.)
avv.
non lontano, a poca distanza (fas., fod. P/M 1985; Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ vicino Ⓓ nahe ◇ a) Intanto el so fiol pì vecio ‘l ea in campagna, e canch’el torna, e vegnia senpre pì vejin a ciasa, ‘l à sentù, ch’i sonaa e i ciantaa ntanto el so fiol pi vecio l’eva in campagna, e can ch’el torna, e vegniva sempre pi vegin a ciasa, l’ha sentù, ch’i sonava e i ciantava ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); b) O fosc à scrit coscì Don Brunel / Perché per ve- [ 1048 ] gnir a Sèn Jan / El l’é passà vejin a Caran / E ence permez Matarel. O foss ha scrit cosi Don Brunel / Perche per vegnir a Sen San / El le passà vesin a Caran / E encie per mez Mattarel. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:270 (bra.).

vejin (fas., fod., amp., LD) ↦ vejin.

vejinanza Ⓔ deriv. di vejin sul modello di it. vicinanza (GsellMM) 6 1878 vijinanza (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:90)
gad. vijinanza mar. vijinanza Badia vijinanza grd. ujinanza fas. vejinanza caz. vijinanza fod. vijinánza amp. vejinanza, vijinanza LD vejinanza
s.f. Ⓜ vijinanzes
1 i dintorni, le zone vicine (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ vicinanza Ⓓ Umgebung ◇ a) Canche Genofefa ê rovada sön plaza dl ciastel ciafera dan porta dötes les dames y jones nobles dla vijinanza Cangche Genofefa ē r’vada soung piazza d’l ciastell ceaff’la dang porta duttes les dames e jones nobiles d’la vijinanza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:106 (Badia)
2 relazione che si stabilisce fra persone che abitano o operano vicine (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ vicinanza Ⓓ Nähe ◇ a) y da doman adora él pié ia le conte, en compagnia de düc i nobli ciavaliers de süa vijinanza, de tröc sorvidus e da dumang adora elle piè ia ‘l conte, in compagnìa de duttg’ i nobili cavalieri d’sua vijinanza, d’troucc’ servidūs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:90 (Badia).

vejinanza (fas., amp., LD) ↦ vejinanza.

vejolar (bra., moe.) ↦ vejolé.

vejolé Ⓔ VIGILĀRE (EWD 5, 88) 6 1878 ojorè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:III)
gad. ojoré mar. ojeré Badia ojorè grd. vejelé fas. vejolèr bra. vejolar moe. vejolar fod. vejolé col. vesolà LD vejolé
v.tr. Ⓜ vejola
governare le bestie (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ foraggiare il bestiame Ⓓ das Vieh füttern ◇ a) le j che á le sonn franzesc, o sciöche s te Gejú; p. e. oje - voltare, ojoré - dar da mangiare ’I j, che ha ’I son francese, o sceoucche s in Gesù; p. e. oje - voltare, ojorè - dar da mangiare DeclaraJM, SantaGenofefa1878:III (Badia).

vejolé (fod., LD) ↦ vejolé.

vejolèr (fas.) ↦ vejolé.

vela Ⓔ ahd. wala (Lardschneider 1933:446) 6 1828 vella (PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142)
grd. vela
s.f. Ⓜ veles
indicazione o assunzione in base a una preferenza motivata da una valutazione oggettiva o soggettiva di caratteristiche e requisiti (grd. F 2002) Ⓘ scelta Ⓓ Auswahl ◇ a) Ja, per me ne n’iel plu vela! / me faré tost santarela, / chësc sarà per me unëur, / plu che fé cun vo l amor. Gia per me, ne n’iel plu vella! / me faré tost santarella, / chest sarà per me Uneur, / plu che fé cun vo l’amor. PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.); b) Mi mutons! ëis bën la veles, / Crive riches, o de beles; / Ie, per me, - ie lasce sté, / y - ncheghe al maridé! Mi mutons! êis bêng la vêlles, / Crive riches, o de bœlles; / Jê, per me, - jê làsse stè, / y - inchègh’e al maridè! PlonerM, VedlMut1828:345 (grd.).

vela (grd.) ↦ vela.

velch (grd., fod.) ↦ valch.

vèlch (fas., caz.) ↦ valch.

velcun (caz.) ↦ valgun.

velge (moe.) ↦ vedl.

velgiat (moe.) ↦ vedlat.

velgiuc (bra.) ↦ vedluc.

velgun (caz.) ↦ valgun.

veliat (bra.) ↦ vedlat.

vena (fas., col., amp.) ↦ aveina.

vëna (fod.) ↦ aveina.

vence Ⓔ VINCERE (EWD 7, 286) 6 1763 al vaenc ‘victor’; vansche ‘vinco’; vaent ‘victus’ (Bartolomei1763-1976:68, 104, 105)
gad. vënje Badia vënje grd. vëncer fas. venjer, avenjer caz. venjer, avenjer bra. vencer moe. vencer fod. vince col. vinze amp. venze LD vence
v.tr. Ⓜ venc, vencion, vent
1 superare, battere l’avversario in uno scontro armato, una contesa verbale o una competizione pacifica (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1988; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ battere, vincere Ⓓ besiegen, gewinnen
2 conseguire, raggiungere una sentenza favorevole in un giudizio (gad., grd., fod.) Ⓘ vincere Ⓓ gewinnen ◇ a) N moler à tëut su n di a depënjer doi uemes, che ova na litiga tra ëi: l un, che l’ova vënta. Ung moler a tœut su ung dì a depœncher doi vuemes, kœ avòva una litiga tra œi: l’ung, kœ l’avòva perdùda, y l’auter, kœ l’avòva venta. PlonerM, Erzählung2GRD1807:45 (grd.); b) N moler á tut sö n de a depënje dui omi, ch’â na litiga tra d’ëi, l’un che l’â pordüda y l’ater che l’â vënta. Uŋ moler a tùt sèu uŋ dè a depënĝe dui omi, ch’â ‘na litiga tra d’ëi, l’uŋ ch’l’â perdùda, e l’àter, ch’l’â vënta. PlonerM, Erzählung2BAD1856:24 (Badia); c) N pitor s’à tout soura de pituré doi omi (omeni), che ava litighé deberiada; un dël l’à perduda, l auter l’à venta. Uŋ pitor se ha tout soura de pituré doi omi (omeni), che ava litighé deberiada; un el l’ha perduda, l’auter l’ha venta. PlonerM, Erzählung2FOD1856:25 (fod.)
3 conseguire come premio per una vittoria o come vincita a un gioco (grd., fas.) Ⓘ vincere Ⓓ gewinnen ◇ a) Y eco che la marënda fova vënta, pra chëla che ie pa cumparì ënghe de bona fanziëutes fates ala tudëscia. Ed ecco che la mërenda fòa vënta, prà chëlla chë jè pa cumpari anche de bòna fanzioutes fattes alla tudeŝa. VianUA, DoiUemes1864:198 (grd.); b) ogniuna aessa volù esser la più bela, e che so om l’aessa avent l pegn ogniuna aesa volù esser la più bela, e ke so om l aesa avent l pen BrunelG, Cianbolpin1866:11 (caz.)
v.intr. Ⓜ venc, vencion, vent
prevalere in un’assemblea in seguito a votazione (amp.) Ⓘ vincere Ⓓ siegen ◇ a) Co ‘l à vedù el Podestà / Che cuaji cuaji vencea / El responde ben stizà: / "Chesto gnanche par idea!" Co l’á vedú el Podestá / Che quagi quagi vincea / El responde ben stizzá: / "Chesto gnanche par idea!" Anonim, Monumento1873:2 (amp.).

vence (LD) ↦ vence.

vencer (bra., moe.) ↦ vence.

vëncer (grd.) ↦ vence.

vencitour Ⓔ it. vincitore 6 1878 vinzitor (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:108)
Badia vinzitor fod. vincitor
s.m. Ⓜ vencitours [ 1049 ]
chi vince una battaglia, una gara, una scommessa, e simile (Badia) Ⓘ vincitore Ⓓ Sieger ◇ a) "Signur", dijel, "t’ otant’ agn me recordi d’ester retorné gonot vinzitor sön chësc ciastel, mo n de de ligrëza compagna a chëra da incö ne n’ái mai porvé." "Signur", disc’l, "t’ ottant’ angn’ m’r’cordi d’est’r rtornè gonot vinzitor soung chesc’ ciastell, mo ‘ng dè d’ligrezza compagna a chella daingcou nen ai mai porvè." DeclaraJM, SantaGenofefa1878:108 (Badia).

vende (col., amp.) ↦ vene.

vënder (grd.) ↦ vene.

vendeta Ⓔ VINDICTA (EWD 7, 288) 6 1833 vendëtta (DeRüM, NützlicheRache1833-1995:290)
gad. vendëta mar. vendëta Badia vendëta grd. vendëta fas. vendeta bra. vendeta moe. vendeta fod. vendëta col. vendeta LD vendeta MdR vendëta
s.f. Ⓜ vendetes
1 danno materiale o morale inflitto privatamente ad altri per pareggiare un danno o un oltraggio subìto (gad. A 1879; A 1895; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR DLS 2002) Ⓘ vendetta Ⓓ Rache ◇ a) Ël n’é vendëta / Plü benedëta / Che chëla che sëmper cüra / De fà bëin / A chi che de fà mal procüra. Ël n’é vendëtta / Plü benedëtta / Che quëlla che sëmpr cüra / De fa beiǹ / A chi [che] de fà mal procüra. DeRüM, NützlicheRache1833-1995:290 (MdR); b) Chela pere fémena canche l’à sentù coscì, desperada de poder aer vendeta o calche solievo ala sova pascion, l’à ressolt de voler jir a enjuriar la viliacherìa de sto Re. Chella pere femena canche l’ha zentù così, desperada de poder aver vendetta o calche sollievo alla soa passion, l’ha rezolt de voler zir a enzuriar la villiaccheria de sto Re. SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); c) E ela é jita pianjan dant al Re e à dit: Mie Segnor, ió vegne te la toa prejenza no perché ió m’aspete vendeta de la enjuria, che é stata fata a me E ölla è žita pianšan davant al Re e ha dit: *Mio Signo̬r, io̬ vęgnę nęlla to̱a prešenza no̬ perché iò̬ m’aspette vęndętta dell’ injuria, chę è stada fatta a me RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); d) Mio signur, iu ne vëgni dant a te por aspeté vendëta dal tort, co m’é sté fat (a me) Mi Signor, jù ne vegne dant a te pǫr aspettè vendàtta del tǫrt, che m’è stè fat (a me) PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.); e) La seniëura al audì chësta cossa, zënza speranza de vendëta, per vel cunsulazion de si mueia, se ressolv d’ulëi minciuné la miseria dl Re. Lå sęgnęura all’ udì chęsta co̱sa, zęnza spęranza de vendętta, per vel cunsulazio̬n dę si mueia, sę ręso̱lf d’ulęi minćunè lå miseria dęl Rę. RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.); f) E dëla é juda braglan davánt al Re e à dit: "Mio Signour, mi vegne a la tua prejenza no perché me aspete vendëta de l’ingiuria che é stada fata a me…" E ella è žuda braglan davant al Rẹ e ha dit: "Mi Signo̮ur, mi vágne alla tua prešanza no perchè me aspette vendatta dell’ ingiuria, che è stada fatta a me…" PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.); g) Ara ne m’á dé orëdla, y iö sun deventé furius, i á juré vendëta Ella nè m’à dè oredla, e iou sung d’ventè furioso, i à jurè vendetta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:87 (Badia)
2 giusta punizione; nel linguaggio devoto, il castigo divino (grd.) Ⓘ vendetta Ⓓ Rache ◇ a) Chëi mutons lassù da Bula, / maridessa inant na mula. / O mutons dal cuer tan dur, / la vendëta vën segur! Chei Mutons la su da Bulla, / marides in’and n’a Mulla. / O Mutons dal cuer tan dur, / la vendeta ven’g segur! PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.).

vendeta (fas., bra., moe., col., LD) ↦ vendeta.

vendëta (gad., mar., Badia, grd., fod., MdR) ↦ vendeta.

vendicà (amp.) ↦ vendiché.

vendicar (bra., moe.) ↦ vendiché.

vendicazion Ⓔ it. vendicazione 6 1875 vendicazion (SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639)
moe. vendicazion
s.f.
danno materiale o morale inflitto privatamente ad altri per pareggiare un danno o un oltraggio subìto (moe.) Ⓘ vendetta Ⓓ Rache ◇ a) Segnor mio, giö no vegne a la tova prejenza per vendicazion che giö m’aspete de l’ofeja che m’é stat fat Signor mio, giö non vegne alla toa presenza per vendicazion che giö me aspette dell’ offesa che m’è stat fat SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.).

vendicazion (moe.) ↦ vendicazion.

vendiché Ⓔ it. vendicare ‹ VINDICĀRE (EWD 7, 330) 6 1763 vendichè ‘ulciscor’ (Bartolomei1763-1976:105)
gad. vendiché mar. vendiché Badia vendichè grd. vendiché fas. vendichèr bra. vendicar moe. vendicar fod. vendiché amp. vendicà LD vendiché
v.tr. Ⓜ vendicheia
riscattare un danno o un oltraggio subito infliggendolo a sua volta a chi ha arrecato l’offesa (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; DLS 2002, grd. A 1879; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ vendicare Ⓓ rächen ◇ a) perché l’era n Re scì debol e fiach e g’emportava scì pöch de l’onor, che no solament no l se n curava de vendicar le ofeje dei autres, ma l ne soportava de ogni sort perchè l’era ‘n Re sì debol e fiach e gen portava si pöch dell’ onor, che non zolament no ‘l zen curava de vendicar le offese dei autrez, ma ‘l ne zopportava de ogni zort SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); b) perché el era de temperament coscì fiach e da pech, che no solamenter no vendicaa con giustizia le ofeje di etres, ma anzi infinite con dejonorevol viltà fate a el ne soportaa perchö öl era dę temperament coši fiac e da pöc, chö no̬ so̬lamenter no̬ vendicaa con justizia le offese dei etres, ma anzi infinite co̬n diso̬no̬revo̬l viltà fatte a öl nę sopportaa RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); c) scomencian dala ingiüria fata a chësta signura, ch’al á vendiché rigorosamënter sco̮mẹnćan dalla ingiüria fatta a casta signura, ch’al ha vẹndichè rẹgo̮ro̮samåintr PescostaC, DecameronIXBAD1875:653 (Badia); d) L Re che ntlëuta fova stat tan pëigher y fret, sciche l se descedëssa dal suenn, à scumencià dala ngiuria fata a chësta seniëura, ch’à vendicà rigorosamënter L Rę ch’in cl’ ęuta fo̱a sta tan pęiger i fred, šchęl sę dešędåssa dål suęn, ha scumenćà dåll’ ingiuria fatta å chęsta segnęura, ch’ha vęndicà rigo̬ro̬såmęnter RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.); e) Ma l i’é sté dit per valgugn, che la perdëssa la fadia debann, percì l era de temperament cojì fret e da puoch, che no solamenter no vendicáva con giustizia le ofeje dei autri, ma zenza fin, de chële fate a dël, con vergognousa viltà nen soportáva Ma l’i è stè dit per valgun, che la perdẹssa la fadia de bån, pertġi l’era de temperament così frat e da puo̮c, che no̮ solamẹnter no̮ vendicava con giustizia le offese dei autri, må zenza fin, de calle fatte ad al, con vergo̮gnousa viltà ne sopportava PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.)
se vendiché (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ vendicarsi Ⓓ [ 1050 ] sich rächen ◇ a) Voi śì ben a ra segura, / che, se i vó se vendicà / de sta strofa, a ra pì dura / i po béteme a poussà. Voi zi ben ara segura, / che, se i vo se vendicà / de sta stròfa, ara pi dura / i po bèteme a pousà. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.); b) I é vegnui a voler se vendicar, / E armé a voler ge dar / E far ai fenc da Pera / Na strage e na vera. I e vegnui a voler se vendikár, / E armè a voler je dar / E far a i fenč da Perra / Una straǧe e una vera. BrunelG, MusciatSalin1845:6 (bra.); c) Na muta, ch’ova perdù si nevic, se temova, ch’ël se vendichëssa, y che ël foss magari pront a i dé na curteleda. Na mutta, chë òva perdù si nëviĉ, së tëmòvà, ch’ël së vëndichess, y ch’ël foss magàri pront a jë dè na curtlèda. VianUA, MutaNevic1864:197 (grd.); d) La signura te chël ch’ara á aldí cösta cossa, zonza speranza de se vendiché, almanco por se consolé de söa mëia, s’á ponsé de orëi mincioné la meseria dal re La signora te chel ch’era ha aldì cösta cosa, zǫnza sperǫnza de se vendichè, almancǫ pǫr se consǫlè de süa måja, s’ ha pǫnsè de ǫręi minćonè la meseria dal Rè PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.); e) La signura ad aldí chësta cossa, zënza speranza de se podëi vendiché, almanco por se consolé de süa möia, se tolera dant d’orëi rebeché la meseria dl Re La signura ad aldì casta co̮sa, zånza spẹranza dẹ sẹ podai vẹndichè, almanco̮ po̮r sẹ co̮nso̮lé dẹ süa mo̮ja, sẹ to̮llẹla dant d’o̮rai rẹbẹcchè la mẹseria d’l Re PescostaC, DecameronIXBAD1875:652 (Badia); f) La signoura al sentì chësta cosa, desperada de no se podei vendiché, […] se é ressolta de volei ngiurié la miseria del Re. La signo̮ura al sentì casta co̲sa, desperada de no se podei vendichè […] se è reso̲lta de volei ingiuriè la miseria del Rẹ. PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.).

vendiché (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ vendiché.

vendichè (Badia) ↦ vendiché.

vendichèr (fas.) ↦ vendiché.

vene Ⓔ VĒNDERE (EWD 7, 289; http://www.atilf.fr/DERom/ entree/’Bend-e-) 6 1631 vanne (Proclama1631-1991:156)
gad. vëne mar. vëne Badia vëne grd. vënder fas. vener bra. vener fod. vëne col. vende amp. vende LD vene MdR vëne
v.tr. Ⓜ ven, venon, venù
trasferire ad altri la proprietà di una cosa, di un bene o di un diritto, contro il corrispettivo di un prezzo (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ vendere Ⓓ kaufen ◇ a) Da l’ultima tüa lëtra de le 12 de forà vëighi che t’as avü la fortüna d’arpè tüć i libri de to signur Berba e che te pënses d’i vëne. Da l’ultima tüa lëttra de le 12 de forà vëighi che t’ has avü la fortüna d’arpè tütg i libri de tò Signur Bärba e che te pënses d’i vënne. DeRüM, Libri1833-1995:285 (MdR); b) Par che ʼl ebe un palo in culo, / che ʼl lo vende a marza uśura Par che ʼl èbe un palo in culo, / che ʼl lo vènde a marz̄a uzura DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.); c) Scouta cò aee n bel pé de manc e i é cognui vener per setanta toleres Scôuta cò aöö un bel pö de mantsch ö i ö cognui vöner per settanta tôleres ZacchiaGB, DescorsFascegn1858*:2 (bra.); d) Vënder sci, vënder, ma nsci che é dit; pona vo me dajëis i bre dinei, y ie ve dé i defec tl marcià. Vënder ŝi, vënder, mà ŋŝi che hè ditt; pòna vo më daŝëis i brè dinëi, y jö vë dè i dëffetg tel mertgià. VianUA, JanTone1864:199 (grd.); e) Oh se fossa posibile vende dute le mie bagatele e scampà de fora in Pustraria Oh se fossa possibile vende dutte le mie bagatelle e scampà de fora in Pustraria AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); f) ‘L é arivà sto burto inseto / Diré pura ra verità / Beśen dì che ‘l é difeto / Tanto a vende, e a inprestà. Le arrivà sto burto insetto / Dirè pura ra verità / Besèn dì che le difetto / Tanto a vende, e a imprestà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:34 (amp.).

vene (LD) ↦ vene.

vëne (gad., mar., Badia, fod., MdR) ↦ vene.

vener (fas., bra.) ↦ vene.

venerabel Ⓔ it. venerabile 6 1878 venerabile (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:112)
gad. venerabl Badia venerabl grd. venerabl LD venerabel
agg. Ⓜ venerabli, venerabla, venerables
degno di profondo ossequio o di religiosa devozione (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ venerabile Ⓓ ehrwürdig ◇ a) Chël bun vësco venerabl me dará bun consëi, porcí ch’al é pratiché assá da baié cun le spirit en pesc. Chel bung vesco venerabile m’darà bung consei, purcic ch’el è prattighè assà da baiè collo spirito in pesc. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:112 (Badia); b) i trac dl müs venerabl, plütosc smort, desmostrâ tres na dignité zelesta, y n’amabilité y grazia i trattg’ d’l mūs venerabile, plouttosc’ smort, desmostrā tres na dignitè zeleste, e n’amabilitè e grazia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:118 (Badia).

venerabel (LD) ↦ venerabel.

venerabl (gad., Badia, grd.) ↦ venerabel.

venerando Ⓔ it. venerando 6 1865 veneranda f. (DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1)
gad. venerando Badia venerando
agg. Ⓜ venerandi, veneranda, venerandes
che merita o esige venerazione (gad.) Ⓘ venerando Ⓓ verehrungswürdig ◇ a) Fora y sö cola gherlanda / Mefodër en chësc bel de, / La morona veneranda / De perles gnide a saludé. Fora e sou colla gherlanda / Meffo deir in cheisc’ bel dè, / La morona Veneranda / D’perles gnide a saludè. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); b) Comparide venerandi / - Cater en gloria, y cater ai vis - / Veci de miric onorandi, / De dignité virtú y fadies. Comparide Venerandi / - Cat’r in gloria, e cat’r ai viis - / Vecci d’meriti Onorandi, / D’dignitè virtù e fadiis. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia).

venerando (gad., Badia) ↦ venerando.

Venezia 6 1833 Venezia (DeRüM, CasperCiaminades1833-1995:280)
fas. Venezia fod. Venezia amp. Venezia MdR Venezia
topon.
città capitale del veneto (fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, MdR) Ⓘ Venezia Ⓓ Venedig ◇ a) Berba Jan Casper da Ćiaminades ê na ota jü a Venezia. Bärba Ĵeaǹ Caspr da Çhiaminades ê ‘na óta ĝiü a Venezia. DeRüM, CasperCiaminades1833-1995:280 (MdR).

Venezia (fas., fod., amp., MdR) ↦ Venezia.

vënje (gad., Badia) ↦ vence.

venjer (fas., caz.) ↦ vence.

vent Ⓔ VENTUS (EWD 7, 291; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’BEntu) 6 1763 menè vant ‘ventillo’; vant ‘ventus’; vant a trup ‘ventosus’ (Bartolomei1763-1976:87, 105)
gad. vënt mar. ont Badia vënt grd. vënt fas. vent caz. vent bra. vent moe. vent fod. vent amp. vento LD vent MdR vënt
s.m. Ⓜ vënc
fenomeno atmosferico costituito dallo spostamento di masse d’aria fra due zone dell’atmosfera a pressione diseguale (gad. B 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; [ 1051 ] DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ vento Ⓓ Wind ◇ a) Se sie ben fat vardar n tous, / Che tira i bòzoi contra l vent, / E no adorar l Sacrament / L lo dirà El. Ió son curious. Se sie beng fat vardar ‘n touz, / Che tira i botzoi contra ‘l vent, / E no adorar ‘l Sacrament / ‘L lo dirà El. Io song curiouz. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252 (bra.); b) No ‘l é cioudo ancuoi, ne fiedo, / no ‘l é vento, ‘l é delver… No le cioudo anquoi, ne fiedo, / no le vento, le del ver… DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:108 (amp.); c) L lën alauta, bënché grant y gros, vën suvënz dal vënt sbatù, / Ntan ch’ala bassa chieta y cun bona pesc sta la siena; / Nsci l grant avëi ie tl pericul plu che n no mina, / Ntant che dl pitl avëi no ie l pericul de jì perdù. ‘L lëŋ all’ auta, bëŋchë grand y gross, vëŋ suënz dal vent sbattù, / ’Ntaŋ ch’alla bassa chiötta y con bòna pes̄ stà la siëna; / Iŋŝì ‘l grand avëi jè tel pericul plù ch’ëŋ no miëna, / ’Ntaŋchë del pitl avëi no jè ‘l pericul de s̄ì perdù. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); d) Te cognes saer che chiò l’é la cèsa del Vent Te cognes saer, ke kiò l è la čes̄a del Vent BrunelG, Cianbolpin1866:16 (caz.); e) Poco oro ma tropo arśento / ’Es và via come el vento. Poco oro ma tropo arzento / Es va via come el vento. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.); f) i ciüfs smaris o daldöt sparis, les fëies pingolâ gheles dai lëgns y dales trognores, che se pliâ al sofl di vënc frëic y insolënc. i ceuff smarīs o d’l dutt spariis, les fouies pingolā gheles dai lengns e dalles trognores, che sè p’liā al soff’l di ventg’ freitg’ e insolenti. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:54 (Badia); g) Surëdl y vënt y plueia / dà Die da fé marueia. surá̤dl i va̤nt i plúeia̤ / da díe da̤ fę ma̤rúeia̤. RifesserJB, SurëdlPlueia1879:108 (grd.)
vent da redous (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, MdR) Ⓘ vento da rovescio, vento contrario Ⓓ Gegenwind ◇ a) Finch’ ël sofla le vënt da serëin, / Seraste pro tüć bëinvegnü; / Scomëncia mo le vënt da redus, / Seraste pro tüć malodü. Fin ch’ël soffla le vënt da sërëiǹ, / Seraste prò tütg bëiǹ vegnü; / Scomënćia mó le vënt da redùs, / Seraste prò tütg mal odü. DeRüM, GunstGlückes1833-1995:292 (MdR).

vent (fas., caz., bra., moe., fod., LD) ↦ vent.

vënt (gad., Badia, grd., MdR) ↦ vent.

venter Ⓔ VENTER (EWD 7, 293 6 1763 vanter ‘venter’ (Bartolomei1763-1976:105)
gad. vënter mar. onter Badia vënter grd. vënter fas. venter caz. venter bra. venter fod. venter col. venter LD venter MdR vënter
s.m. Ⓜ ventri
cavità addominale del corpo dell’uomo o di animali (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ pancia, ventre Ⓓ Bauch, Magen ◇ a) Al orô implí so vënter de rou, che mangiâ i porcí, y degügn n’i un dê. E oróa impli so vanter de ró, che mangiáa i portschi, e degügn ‘n in dèa. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); b) E el volea bolintiera s’ empienir so venter con ghiandes che magnèa i porcìe; ma nesciugn ge n dajea. E el voléa volentiera s’inplenir so venter con glandes che magnéa i porzhie; ma neshun j’en daséa. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); c) L ava tánta la gran fam, che l volëva se mplì so venter almánco con chël, che mangiáva i porciei L’ava tanta la gran fam, che ‘l volava s’empli so venter almanco con cal, che mangiava i portschiéi HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); d) N pice müt de set a ot agn pitava mefo n dé e se lamentava ch’ël i dorô le vënter. ‘Ǹ picće mütt de sett a òtt agn pittava meffo ‘ǹ dé e se lamentava ch’ël i dorô le vëntr. DeRüM, MütPitava1833-1995:278 (MdR); e) L’auter a veder l ciaf pelà, / Cherdesse, no me aer falà, / L’era Tonele de Recin / Col venter pien de vin. L auter a veder l čaf pelà, / Kerdese, no me aer falà, / L era Tonele de Rečing / Kol venter pien de ving. BrunelG, MusciatSalin1845:4 (bra.); f) Dantier m’à l dutor dat zeche bales, dij Jan, y ie miene, che les fova cruves, percie les m’à fat mel de vënter, y da ntlëuta nca no n dé plu nia. Dàntjern m’hà ‘l dottor dàtt zöchë bàlles, diŝ S̄àŋ, y jö miëne, che les foà cruves, pertgë les m’hà fàtt mèl de vënter, y dàŋlouta ’ŋcà no’n dè plu nia. VianUA, JanAmalà1864:200 (grd.); g) La luna flurësc / do piza de Saslonch; / la mutans da śën / à l vënter turont. La luna florasch / do pizza de sass long; / la muttans da deseng / ha ‘l venter turond. Anonim, LunaFlurësc1871:209 (grd.); h) Y sön chëstes parores i dêl indô de sprom tl vënter al ciaval. E soung chestes parores i dēle indò d’spromm t’ l vent’r al ciavall. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:111 (Badia)
mel de venter (gad. A 1879; G 1923; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998, grd. L 1933; F 2002, fas. G 1923, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ mal di pancia Ⓓ Bauchschmerzen ◇ a) Dantier m’à l dutor dat zeche bales, dij Jan, y ie miene, che les fova cruves, percie les m’à fat mel de vënter Dàntjern m’hà ‘l dottor dàtt zöchë bàlles, diŝ S̄àŋ, y jö miëne, che les foà cruves, pertgë les m’hà fàtt mèl de vënter VianUA, JanAmalà1864:200 (grd.).

venter (fas., caz., bra., fod., col., LD) ↦ venter.

vënter (gad., Badia, grd., MdR) ↦ venter.

vento (amp.) ↦ vent.

Ventura 6 1844 Ventura (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114)
fod. Ventura amp. Ventura
antrop.
(fod. Ms 2005, amp.) Ⓘ Bonaventura Ⓓ Bonaventura ◇ a) De ra carica ‘l aviso, / co Ventura ‘l i à portà, / su, de cuor, al paradiso / ‘l à sta suplica mandà Dera càrica l’aviso, / co Ventura ‘l i a portà, / su, de cuór, al paradizo / l’a sta sùplica mandà DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.).

Ventura (fod., amp.) ↦ Ventura.

venze (amp.) ↦ vence.

ver (fas.) ↦ veir.

ver (amp.) ↦ vers1.

ver (amp.) ↦ vers2.

vera (fas., caz., bra., moe., fod., amp.) ↦ veira.

vera Ⓔ anordit. vera ‹ germ. * werra (GsellMM) 6 1632 Vierra (Proclama1632-1991:160)
gad. vera mar. vera Badia vera grd. viera fas. vera bra. vera fod. viera amp. guera LD vera MdR vera
s.f. Ⓜ veres
1 conflitto armato tra due o più stati (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ guerra Ⓓ Krieg ◇ a) B. Ći cùnten derest da nü? / A. Oh, an cunta, che ël dess ester ćeze veres. / B. Veres? tra che? / A. Oh, an dij tra i Türć e i Rüssi. B. Çhi cunta’ǹ derest da nü? / A. O, aǹ cunta, ch’ël dess estr çhiéze verres. / B. Verres? tra ché? / A. Oh, aǹ diŝ tra i Türtg e i Rüssi. DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:258 (MdR); b) y dopo che la vera fô finida él sté condüt dal düca e dopo che la verra fō finida elle ste condutt dal duca DeclaraJM, SantaGenofefa1878:3 (Badia); [ 1052 ] c) Chiló dlungia i confins sunse nos cuaji i pröms, / Sc’ al é debojügn, che l’Imparadú nes tlama, / A destodé dles veres la burta flama Chilò dlungia i confings sungse nos quasi i prüms, / S’all’ è de bosagn, ch’l’Imparadù nes tlama, / A destodè dles veres la burta flamma PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
2 serie di atti apertamente ostili (grd., amp.) Ⓘ guerra Ⓓ Krieg ◇ a) Tlo toma l bon Gejù per l prim iede a tiera. / Y nëus i fajon for cun nosc tumé la viera. Clo toma ‘l bon Giesu pèr ‘l prim jadœ a tiara. / J nous j faschon fort cun nosch tume la viara. RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); b) E ch’i see pur in cuestion / o de gueres o zitas, / el no disc ra so pugnon / ma ‘l gramora in santa pasc. E ch’i see pur in questión / o de guères o z̄itàs, / el no disc ra so pugnón / ma ‘l gramora in santa pasc. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.)
3 qualsiasi fenomeno acustico che ha carattere irregolare e non musicale o comunque viene percepito come sgradevole, fastidioso (gad. A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002) Ⓘ rumore Ⓓ Lärm ◇ a) i pësc dl mer y ciaussa y polam, / döt salta y scricia y fej na gran vera / a laldé le bun Dî ch’i mantëgn por döt l’ann. i pësc dl mer y ćiaussa y polam, / düt salta y scrićia y fej na gran vera / a laldè l’bun Dî ch’i mantëgn per düt l’ann. PescostaC, BonesEghes1858-1994:227 (Badia)
fé vera (gad. P/P 1966, fas.) Ⓘ litigare Ⓓ streiten ◇ a) A voler vegnir a far vera / Ai fenc da duta Pera / Canche i é da n pez a dormir, / Mo de dì no i se fidaa vegnir. A volér vegnir a far vera / A i fenč da duta Perra / Kanke i e da ‘n pez a dormìr, / Mo de dì no i se fidaa vegnìr. BrunelG, MusciatSalin1845:11 (bra.); b) Y spo ch’al â lit chëra burta scritöra, / bëgn i éra passada de fá vera indertöra. Y spo ch’al áa lit chëla burta scritüra, / bëgn i éla passada d’fá vera ‘ndertüra. PescostaC, BracunCoz1853-1994:227 (Badia).

vera (gad., mar., Badia, fas., bra., LD, MdR) ↦ vera.

vèra (fas.) ↦ vara.

veramente (fod., amp.) ↦ veramenter.

veramenter Ⓔ it. veramente (EWD 7, 282) 6 1833 veramëntr (DeRüM, ChëstVestimënt1833-1995:235)
gad. veramënter Badia veramënter grd. veramënter, vëiramënter fas. veramenter fod. veramente amp. veramente LD veramenter MdR veramënter
avv.
1 conformemente al vero, alla realtà (gad. A 1895; P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp., LD DLS 2002) Ⓘ veramente Ⓓ wirklich, tatsächlich ◇ a) De ra ciadeneles no vardon / Che res porta par mostron / Ma veramente ‘l é ben algo / Tanto piombo a pendoron. De ra ciadeneles no’ vardon / Che res porta par mostron / Ma veramente l’è ben algo / Tanto piombo a pendoron. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.); b) Sce Patriarca Giacobe incö ciarass pro, / "Oh veramënter, dijessel ciamó, / Chiló él la porta dl Cil, la ciasa de Dî" Se Patriarca Giacobbe incö tgiaress prò, / "Oh veramáintr, dis̄essl tgiamò, / Chilò elle la porta del Ciel, la tgiasa de Die" PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia)
2 usato come equivalente di ‘davvero’, ‘proprio’, per sottolineare un’affermazione o in funzione asseverativa (gad., amp., MdR) Ⓘ veramente Ⓓ wirklich ◇ a) Co ves plej pa chëstes cordeles? Ëles é veramënter beles. Cò ves pläŝ pa questes cordelles? Ëlles é veramëntr belles. DeRüM, ChëstVestimënt1833-1995:235 (MdR); b) Co seon śude a votà, / Par ra scelta ch’aon fato / De duto ome che sà / E veramente de Stato. Co séon zude a votá, / Par a scelta ch’aón fatto / De duto ome che sá / E veramente de Stato. Anonim, Monumento1873:1 (amp.); c) Oh, uomini! os messëis veramënter ester creatöres corioses y bisares os! O, uomini! os m’sseis verament’r est’r creatures curioſes e biſarres os! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:67 (Badia).

veramenter (fas., LD) ↦ veramenter.

veramënter (gad., Badia, grd., MdR) ↦ veramenter.

verc Ⓔ anordit. verč(o) ‹ got. ƥwaírhs (EWD 7, 297) 6 1763 vertgs ‘caecus’ (Bartolomei1763-1976:105)
gad. verc mar. verc Badia verc grd. vierc fas. verc moe. sverc fod. vierc amp. verzo LD verc
agg. Ⓜ verc, vercia, verces
1 privo della vista (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cieco Ⓓ blind
2 fig. privo di discernimento (gad.) Ⓘ cieco fig.Ⓓ blind fig. ◇ a) Y le pere verc che fô Iocl dl Vedl / - san bele - na te ota ne stlujô pa n edl. / Le romun dla cosciënza ne le lasciâ dormí, / al saltâ ite y fora tl scür - abramí. Y l’pere verc che foa Iocl dl Vedl / - san bele - na te’ ôta ne stlojoa pa n ödl. / L’romun dla cosciënza ne l’lasciava dormí, / al saltaa it’ y fora tl scür - abramí. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia); b) Guai, tormënc, la mort manacia / Le ri monn verc y ingiané Guai, tormentg’, la mort manaccea / L ri mon verc’ ed ingiannè DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia); c) Spirit de vendëta o sënn ne te trasportes ad acopé le püre Golo, verc y fora de ciorvel: pordoni, sciöche iö i pordoni! Spirito de vendetta o senn nè tè trasporte ad accopè ‘l pure Golo, verc’ e for de cervell: perdoni, sceoucche iou i perdone! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:23 (Badia).

verc (gad., mar., Badia, fas., LD) ↦ verc.

verda Ⓔ deriv. di vardé (EWD 7, 267) 6 1763 fa verda ‘excubo’ (Bartolomei1763-1976:80)
gad. verda Badia verda grd. verda, verdia fas. vèrda, vèrdia bra. vardia moe. varda fod. verda col. verda amp. varda LD verda
s.f. sg.
azione protratta a fini di custodia, sorveglianza, vigilanza, protezione (gad. A 1879; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1988; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ guardia, vigilanza Ⓓ Aufsicht, Wache
mete verda (grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013) Ⓘ badare, stare attenti Ⓓ achtgeben, beachten ◇ a) Po mët verda, cëla vé / Y mustrëve drët catives, / Lascia piesc y mans sauté! Po mët verda, ciëla ve / I mustrëve drët katives, / Lasha piesh i mans sautè! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.); b) Piere - o Paul! metëde verda, / Sul chetum, o tla merda / Ve trarales tramedoi! / O, defin - te chegadoi! Pier’ - o Paul! metêde vèrda, / Sul cotum, o te la mèrda / Ve traràlles tramedòj! / O, defin’g - te chegadòj! PlonerM, VedlMut1828:349 (grd.) ☝ mete averda guardia.

verda (gad., Badia, grd., fas., fod., col., LD) ↦ verda.

vèrda (fas.) ↦ verda.

verde (gad., mar., Badia) ↦ erde.

verde (amp.) ↦ vert.

verder (grd.) ↦ erde.

verdia (grd.) ↦ verda. [ 1053 ] vèrdia (fas.) ↦ vèrda.

verdura Ⓔ lat. volg. *VIRDŪRA (GsellMM) 6 1878 ordöra (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:3)
gad. ordöra mar. ordöra Badia ordüra grd. verdura fas. verdura bra. verdura fod. verdura amp. verdura
s.f. sg.
l’insieme dei frutti commestibili di varie piante arboree (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002) Ⓘ frutta Ⓓ Obst ◇ a) Gonot slaicâra da doman o söla sëra cun n cëst tl brac inascusc tles ciases di amará, y i portâ spëisa renforzanta y ordöra delicata Gonot slaicala da dumang o soulla sera cunung cest t’ l brac’ innascusc’ tles ciases di amarà, e i portā speiſa rinforzante e ordura delicata DeclaraJM, SantaGenofefa1878:3 (Badia); b) Amez al past gnôl porté ordöra de speziala belëza A mezz’ al past gnēle portè ordura d’spezial bellezza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:101 (Badia).

verdura (grd., fas., bra., fod., amp.) ↦ verdura.

vere (grd.) ↦ vero.

vèrech (fas., caz.) ↦ vare.

vereta (fas.) ↦ vareta.

vérgene (fas.) ↦ vérgine.

vèrgene (moe.) ↦ vergina.

vergheniëus (grd.) ↦ verguniëus.

vergin (grd.) ↦ vergina.

vergin † (gad.) ↦ vergina.

vergina Ⓔ it. vergine ‹ VIRGO (EWD 7, 302) 6 1873 vergine (Anonim, ManageriaComunal1873:28)
gad. vergina, vergine, vergin † mar. vergine Badia vergine grd. vergin fas. vérgine, vérgene moe. vèrgene fod. vergine amp. verjine, vergine LD vergine
s.f. Ⓜ vergines
1 donna che non ha mai avuto rapporti sessuali completi (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ vergine Ⓓ Jungfrau
2 per antonomasia, la madonna (gad. V/P 1998, grd. G 1923; L 1933, fas. R 1914/99, amp.) Ⓘ vergine Ⓓ Jungfrau
vergina Maria (amp.) Ⓘ Vergine Maria Ⓓ Jungfrau Maria ◇ a) Par la vergine sguaria / Ra m’é śuda inpò delves Par la vergine sguaria / Ra me zuda impò del vès Anonim, ManageriaComunal1873-1973:28 (amp.).

vergina (gad.) ↦ vergina.

vergine (gad.) ↦ vergina.

vérgine (fas.) ↦ vergina.

vergogna Ⓔ it. vergogna ‹ VERĒCUNDIA (EWD 7, 303) 6 1763 vergogna ‘dedecus’ (Bartolomei1763-1976:105)
gad. vergogna mar. vergogna Badia vergogna grd. vergonia fas. vergogna fod. vergogna amp. vargogna
s.f. sg.
1 profondo e amaro turbamento interiore che ci assale quando ci rendiamo conto di aver agito o parlato in maniera riprovevole o disonorevole (gad., grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Ms 2005, amp. DLS 2002) Ⓘ vergogna Ⓓ Scham ◇ a) al no castiâ con iustizia les ofejes fates ad atri, mo s’an dörâ zonza fin de chëres fates ad ël enstës, en na moda, che vignönn co â val’ mëia, se la parâ ia zonza s’al lascé conëscer o (zonza) vergogna el no ćastiǫa con jostizia les offežes fattes ad attri, ma sen dǫrava zǫnza fin de chęres fattes ad ęl instęss, in na mǫda, cho vignun che ǫva vàl möja, se la parǫva ia zǫnza sel lassè conęsser o (zǫnza) vergogna PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.); b) al ne castiâ cun iustizia les ofejes fates ad atri, mo sofrî finamai infinites fates ad ël instës, de manira che vignun ch’â val’ möia s’ la parâ ia zënza se lascé a conësce o vergogna ål ne ćastiava con giustizia les offöžes fattes ad altri, ma soffriva finmai infinites fattes ad åll inståss, de måinira che vignun ch’ava val moja, s’ la parava ia zåinza s’ lassè a conasse o vergogna PescostaC, DecameronIXCor1875:653 (Badia)
2 motivo di riprovazione e disonore (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879, amp. A 1879; DLS 2002) Ⓘ disonore, vergogna Ⓓ Unehre, Schande ◇ a) Tl müs i vëgnel na burta gran rogna, / al cridla y smociogna ch’al é na vergogna. Tl müs i vëgnel na burta gran rogna, / al cridla y smoćiogna ch’al é na vergogna. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia); b) Straverdete da vigni aziun, che te fajess vergogna dan da Idî y tü geniturs. Straverdete da vigne aziung, che tè fajess’ vergogna dang da Iddì e tu genitori. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:4 (Badia).

vergogna (gad., mar., Badia, fas., fod.) ↦ vergogna.

vergognar (bra.) ↦ vergogné.

vergogné Ⓔ it. vergognarsi 6 1763 vergognè ‘pudor, erubesco’ (Bartolomei1763-1976:105)
gad. vergogné Badia vergogné grd. vergunië fas. vergognèr bra. vergognar fod. vergogné amp. vargognà
v.rifl. Ⓜ se vergogneia
se vergogné provare vergogna (gad. B 1763; Ma 1950; P/P 1966, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ vergognarsi Ⓓ sich schämen ◇ a) cojì che ognun, che ava velch sul stome, lo sfogáva senza se n fè velch denfora o se vergogné cosichè ognun, che aveva velc sul stomec, lo sfogava senza sen fè velc danfora o se vergognè. PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.) ☝ se daudé.

vergogné (gad., Badia, fod.) ↦ vergogné.

vergognèr (fas.) ↦ vergogné.

vergognos (col.) ↦ vergognous.

vergognous Ⓔ it. vergognoso 6 1875 vergo̮gnousa (PescostaC, DecameronIXFOD1875:655)
gad. vergognus mar. vergognus grd. verguniëus, vergheniëus fas. vergognous moe. vergognous fod. vergognous col. vergognos LD vergognous
agg. Ⓜ vergognousc, vergognousa, vergognouses
che è causa di vergogna (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ vergognoso Ⓓ schändlich, unverschämt ◇ a) no solament no l se n curava de vendicar le ofeje dei autres, ma l ne soportava de ogni sort con vergognosa viltà ence de chele che i ge aeva fat sofrir a el enstés non zolament no ‘l zen curava de vendicar le offese dei autrez, ma ‘l ne zopportava de ogni zort con vergognaza viltà encie de chelle che i ge avea fat zoffrir a el en stez SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); b) no solamenter no vendicáva con giustizia le ofeje dei autri, ma zenza fin, de chële fate a dël, con vergognousa viltà ne soportáva no̮ solamẹnter no̮ vendicava con giustizia le offese dei autri, må zenza fin, de calle fatte ad al, con vergo̮gnousa viltà ne sopportava PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.).

vergognous (fas., moe., fod., LD) ↦ vergognous.

vergognus (gad., mar.) ↦ vergognous.

vergonia (grd.) ↦ vergogna.

vergunië (grd.) ↦ vergogné.

verguniëus (grd.) ↦ vergognous.

verifiché Ⓔ it. verificare 6 1878 verifichè p.p. m.sg. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:105) [ 1054 ]
gad. verifiché Badia verifiché grd. verifiché fas. verifichèr fod. verifiché LD verifiché
v.tr. Ⓜ verificheia
esaminare qualcosa per accertarne l’autenticità, l’esattezza o il buon funzionamento (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ verificare Ⓓ prüfen, nachprüfen, überprüfen
se verifiché (gad. P/P 1966) Ⓘ verificarsi Ⓓ in Erfüllung gehen, sich bewahrheiten ◇ a) por chësc s’él verifiché la promessa dl Signur purchesc’ s’elle verifichè la promessa d’l Signur DeclaraJM, SantaGenofefa1878:105 (Badia).

verifiché (gad., Badia, grd., fod., LD) ↦ verifiché.

verifichèr (fas.) ↦ verifiché.

verità (fas., bra., col., amp.) ↦ verité.

verité Ⓔ it. verità ‹ VĒRITĀS (EWD 1, 177) 6 1763 la ortè (alnament chael [= al ne mënt chël]) ‘verax’; pur la ortè ‘re vera’ (Bartolomei1763-1976:90, 94)
gad. verité mar. lerité Badia auritè grd. aurità, urità fas. verità bra. verità fod. verité col. verità amp. verità LD verité MdR verité
s.f. Ⓜ verités
1 rispondenza piena e assoluta con la realtà effettiva (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ verità Ⓓ Wahrheit ◇ a) Ël ne passa mia n dé, che vignun ejortëie i sü a ester sinceri, amanti de le lavur, de la netijia, de l’ordine, a dì sëmper la verité, ad ester bel riai e fedeli Ël ne passa mìa ‘ǹ dé, che vign’uǹ eŝortëje i sü a estr sinceri, amanti de le lavur, de la nettiŝia, de l’ordine, a dì sëmpr la verité, ad estr bel riai e fedeli DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265 (MdR); b) Ma son pien de umanità, / e in me stesso éi fato ‘l pian / de dì sol ra verità, / come dee un bon cristian Ma son pién de umanità, / e in me steso ei fato ‘l piàn / de di sol ra verità, / come deve un bon cristiàn DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.); c) L viver de n musciat l’é ben rie, / Perché un se n dura da ciaf a pie; / E dassen per dir a ogneun la verità / Chele vite, che gio nesciugn se l’à durà. L viver de n mušat l è beng rie, / Perkè un sen dura da čaf a pie; / E da seng per dir a ognùn la virità / Kelle vite, ke jo nesùng se l ha durà. BrunelG, MusciatSalin1845:1 (bra.); d) Saon ben, che a duto Anpezo / Se ‘l pioan no fosse stà, / Ra i śirae mal da un pezo, / Beśen dì ra verità. Savon ben, che a duto Ampezzo / Se ‘l Piovan no fosse stà, / Ra i zirave mal da un pezzo, / Besen dì ra verità. ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); e) Desconsolada da ri presentimënc la contëssa â scrit al grof y i â descurí sö cun plëna verité les tramadöres de Golo Desconsolada da rì presentimentg’ la contessa ā scritt al grof, e i ā descorì sou cung plena veritè les tramadures de Golo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia)
2 affermazione di un contenuto ideale, accettato come basilare dal punto di vista religioso, etico, storico (grd.) Ⓘ verità Ⓓ Wahrheit ◇ a) Cul mparé gën y tenì amënt no fares de chëi ac, / Che fej chëi, che uel mefun desmustré l’aurità ai mac. Coll’ imparè gëŋ y tënì a mënt no farès de chëi atg, / Chë fèŝ chëi, chë uèl möfum desmustrè l’èurità ai màtg. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); b) Ma mparëde nce de chësc sapient orden de Die l’util’ aurità, che l ne foss nce per nëus no bon, sce nes assan blot dis sarëini y plëns de alegrëza. ma̤ mpa̤rá̤dę ntxę dę k’š sa̤píent ǫrdn dę díe l’útil’ ouritá, k’ l nę fos’ ntxę pę̆r nóus no boŋ, šę nęs a̤sán blot dis sa̤rá̤iny i pla̤ŋs d’a̤lęgrá̤tsa̤. RifesserJB, SurëdlPlueia1879:108 (grd.)
en verité (gad. V/P 1998, amp., MdR) Ⓘ in verità Ⓓ in Wahrheit ◇ a) In verité, vos rajonëis bele politamënter. Iǹ verité, vos raĝionëis bel[e] politamëntr. DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:233 (MdR); b) ‘L é in verità un costume che me piaje / Inze par ra funestres de craià, / de dì roba da forcia a chi che taje / o calche galanton de strapazà! L’é in verità un costume che me piage / Inže par ra funestres de craià, / de di roba da forcia a chi che tage / o calche galanton de strapažà! DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.); c) El par proprio de no crede, / Duto cuanto chesto ca / Ma ‘l é robes che se vede / E che se parla in verità. El par proprio de no’ crede, / Duto quanto chesto cà / Ma l’é robes che se vede / E che se parla in verità. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.).

verité (gad., fod., LD, MdR) ↦ verité.

verje Ⓔ retroformazione dal p.p. (da)vert sul modello di sporje - sport (GsellMM) 6 1845 vert p.p. m.sg. (BrunelG, MusciatSalin1845:3)
fas. verjer bra. verjer
v.tr. Ⓜ verj, verjon, vert
disserrare, schiudere (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976) Ⓘ aprire Ⓓ öffnen, aufschließen ◇ a) Pian, pian l’usc é vert e son jit / A veder chi che l’é, e un l’à dit: / "Chisc mostri se i troon / Sta sera scì i copon." Plan, plan l uš he vert e son žit / A vedér ki ke l è, e un la dit: / "Kis mostri sé i troóng / Sta sera ši i kopóng." BrunelG, MusciatSalin1845:3 (bra.)
no verje l mus (fas.) Ⓘ non aprire bocca Ⓓ nicht den Mund aufmachen ◇ a) L giùdize l’à scomenzà a l domanar fora, mo Tomasc no verjea l mus. L júdize l ha skomenzà a l domanár fora, mo Tomas no veržea l mus. BrunelG, TomasKuz1861:2 (bra.).

verjer (fas., bra.) ↦ verje.

verjine (amp.) ↦ vergina.

vermon Ⓔ VERM-ŌNE x rumé ‘wühlen’ (Craffonara 1993:53) 6 1858 romun (PescostaC, BonesEghes1858-1994:227)
gad. romun mar. romú Calfosch ormon Badia romun
s.m. Ⓜ vermons
nome generico degli animali che linneo classificò nella classe dei vermi, oggi raggruppati nei tipi dei platelminti, dei nematodi, degli anellidi, caratterizzati da forma allungata, consistenza molle, contrattilità e mancanza di zampe (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002) Ⓘ verme Ⓓ Wurm ◇ a) Le Signur Idî é cun düc bun; / cun so aiüt é döt sann y intun: / i vicí por aria, i romuns te tera L’Signur Idî é con düć bun; / con so aiüt é düt sann y intun: / i vicí per aria, i romuns te tera PescostaC, BonesEghes1858-1994:227 (Badia); b) Le romun dla cosciënza ne le lasciâ dormí, / al saltâ ite y fora tl scür - abramí. L’romun dla cosciënza ne l’lasciava dormí, / al saltaa it’ y fora tl scür - abramí. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia).

vero (amp.) ↦ veir.

vero Ⓔ it. vero 6 1813 vöre (RungaudieP, LaStacions1813-1878:88)
gad. vero Badia vero grd. vero, vere fas. vero bra. vero fod. vero amp. vero MdR vero
agg. Ⓜ veri, vera, veres
1 che è realmente ciò che indica il nome a cui è unito (si contrappone a falso o a presunto) (gad., amp., MdR) Ⓘ vero Ⓓ wahr ◇ a) Degügn ne dess ciafè le paraîsc in chëst mond, acioch’ ëi ne se desmëntie le vero in chël mond. Degügn ne dess ćiaffè le paraÿs iǹ quëst Mond, acćiò ch’ëi ne se desmëntie le vero iǹ quël Mond. DeRüM, [ 1055 ] 2 AldìNiaSignurCurat1833-1995:261 (MdR); b) Ma con zerte ‘l é da ride / R’ esperienza pì ra no val / E vosoutre el par che sede / Propio in zerca del vero mal. Ma con zèrte le da ride / Resperiènza pi ra no val / E vos’ autre el par che sede / Propio in zerca, del vero mal’. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:22 (amp.); c) acioche rovunse finalmënter felizi da d’Ël, unich y vero nosc Pere en Cil, y podunse l’odëi müs a müs acceocche r’vungſe finalment’r felizi da d’El, unico e vero nosc’ Pere in Ceìl, e pudungſe l’udei mūs a mūs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:78 (Badia); d) O mi Dî, Os sëis le vero amur! O mi Dì, Os seis ‘l vero amur! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:95 (Badia); e) Les veres ligrëzes te na familia mëss dagnora avëi la s. Religiun por fondamënta y compagnia, spo éres dles dërtes Les vĕres ligrezzes tena familia mess’ dagnara avei la s. Religiung pur fondamenta e compagnia, spo elles d’les dertes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:117 (gad.)
2 sincero, profondo, riferito specialmente a persone, sentimenti e rapporti (gad., grd.) Ⓘ vero Ⓓ richtig ◇ a) cundanà da Pilato ala mort, y trafidà n vere dulëur, ve ie prëie drë bel da me perduné duc mi picëi, che ie sënza numer cundannà da Pilato alla mort, i trafidà un verè duleur, ve je preje dra böll da me perdune dutg mi pichiej, che je senza numer RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); b) I te racomani mi bugn geniturs, sideste n vero fi verso d’ëi, y smorjelëi la crusc Ite raccomane mi bongn’ genitori, siiste ‘ng vero fi verso d’ei, e smorjelëi la crusc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:23 (Badia)
3 per indicare la pienezza del significato espresso dal sostantivo cui è riferito (gad., grd., bra.) Ⓘ vero Ⓓ richtig ◇ a) O mi bon Die! Ie me n posse mel de vere cuer de duc mi picëi O mi bon Diè! je men possè mel de vöre cuer de dutg mi piciey RungaudieP, LaStacions1813-1878:88 (grd.); b) Ve spitan bën ert, sci sci. / Y cun vera mpazienza, / No me nëus - dut Urtijëi! Ve spitan bën ert, shi shi. / I kun vera impazienza, / No me nëus - dut Urtiʃhëi! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:55 (grd.); c) L ie cossa de mpurtanza, / Bincion de vera panza, / De vere cuer, sci, sci! / Fertuna for vosc di! L ie kossa d’importanza, / Bincion de vera panza, / De vere kuer, shi, shi! / Fertuna for vosh di! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); d) Bel e bon pensier / Ottimo auguro / Purché sia puro / E de vero cher. Bel e bon pensier / Ottimo auguro / Purché sia puro / E de vero cher. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:263 (bra.); e) N seniëur […], jiva per chëla stredes fuman che jiva su de vera nibles. Uŋ Signour […] s̄iva per chëlla stredes fumàŋ chë s̄iva su de vera nibles. VianUA, FuméTabach1864:197 (grd.); f) gnide, che sön stüa dla contëssa ëise odü le vero retrat dl’ inozënza y virtú Gnide, che soung stua d’la contessa aiſe udŭ ‘l vero retratt d’l innozenza e virtù DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123 (Badia).

vero (gad., Badia, grd., fas., bra., fod., amp., MdR) ↦

vero.

vers1 Ⓔ VERSUS (EWD 7, 301) 6 1807 viers prep. (PlonerM, Erzählung5GRD1807:48)
gad. vers mar. vers Badia vers grd. viers, vieres fas. vers caz. vers fod. viers, vers † col. vars amp. vers, ver, ves LD vers
s.m. Ⓜ versc
il senso, la direzione di un movimento qualsiasi (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; Pz 1989; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ direzione, verso Ⓓ Richtung ◇ a) Come zeoles ‘l é dopio, / inz’ i voe el i ra fesc, / el i incanta, el i dà l’opio, / el i torze d’ogni ves. Come z̄éoles l’e dópio, / inz̄’ i voe el i ra fèsc, / el i incanta, el i da l’òpio, / el i tòrz̄e d’ògni vès. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.); b) l se peissa: "Ades de che vers me auze?" l se peisa: ades de ke vers me auʒe? BrunelG, Cianbolpin1866:15 (caz.); c) Vardè mo i tirolesi; e popolo e clero i varde del bon vers, à la mira a Roma Vardè mo i Tirolesi; e popolo e Clero i varde del bon vers, ha la mira a Roma AgostiniM, Dialogo1870*-2013:433 (col.); d) Aldidancuoi / ’Es no sà pì de ce ver śì / E s’ ’es seguita coscì…. Al di d’anquoi / Es no sà pi de ce ver sì / E s’es seguita così…. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.); e) y ojete de chël vers, olach’ al dá sëgn sorëdl e ojete d’chel vers, ullà ch’el dà ſengn’ sored’l DeclaraJM, SantaGenofefa1878:64 (Badia)
prep.
in direzione di (gad. A 1879; A 1895, grd. A 1879; G 1879; G 1923, fas. A 1879; Mz 1976, fod. A 1879, amp. A 1879; Q/K/F 1988) Ⓘ verso Ⓓ in Richtung, gegen… hin ◇ a) Sce Die me fajëssa chësta grazia, dij l amalà, se autan viers n amich, fossi segur de ne murì mei. Sche Diœ me faschæssa kæsta grazia, disch l’ammalà, se autang viers ung amic, fossi segùr dœe ne murì mèi. PlonerM, Erzählung5GRD1807:48 (grd.); b) Dito, fato, el leva su, e ‘l se bete in strada ves ciasa. Ditto, fatto, el leva su, el se mete in strada ves ciasa. ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); c) Le Bracun da Brach da La Pli de Marou / conesciü da düc y dant y do / - ci lotrun ch’al fô y gran malandrët! -, / vëgn sö dai Pontac vers Col Maladët. L’Bracun da Brach da La Pli de Marô / conosciü da düć y dant y daò / - ći lotrun ch’al foa y gran malandrët! -, / vëgn sö dai Pontać vers Côl Maladët. PescostaC, BracunCoz1853-1994:225 (Badia); d) Sce Dio mo fajess cösta grazia, dij l’amaré, te chël ch’al s’oj vers n compagn, fossi sogü de ne morí mai. Ŝe Dio mo facéss quèsta grazia, diŝ l’amarè, ’te quèl ch’ël s’og’ vers ’ŋ compagn, fossi segù de nè morì mai. PlonerM, Erzählung5MAR1856:26 (mar.); e) Se Dio me fajëssa chësta grazia, disc l amalé, te chël che l s’ousc (da l’autra parte) vers n compagn, mi saria segur de ne morì mei. Se Dio me faŝëssa quësta grazia, diŝ l’amalé, te quël ch’el s’oug’ (dall’ autra parte) vers un compagn, mi saria segur de ne morí mei. PlonerM, Erzählung5FOD1856:27 (fod.); f) Oh, se ‘l Signor me fajesse sta grazia, dijea ‘l marà, voltà ves un amigo, sarae seguro de ne morì mai. O se ‘l Signor me facesse sta grazia, diceva ‘l mará, voltá ves un amigo, sarae seguro de ne morí mai. PlonerM, Erzählung5AMP1856:27 (amp.)
de valch vers 1 (gad.) Ⓘ in qualche posto Ⓓ an irgendeiner Stelle ◇ a) Y sce sëis impedrí de valch vers, a Borjé / él na fontana! Ma jide a ciarcé! Y sce sëis impedrí de valch vers, a Borjé / él na fontana! Mâ jide a ćiarćé! PescostaC, BonesEghes1858-1994:229 (Badia) 2 (fas.) Ⓘ sotto qualche aspetto Ⓓ in gewisser Hinsicht ◇ a) Canche l’à vedù l’é restà incantà, e a un vers ence sperdù Kan ke l a vedù l é restà nkantà e a un vers enče sperdù BrunelG, Cianbolpin1866:3 (caz.) ◆ de vigni vers (gad., fas. DILF 2013) Ⓘ dappertutto Ⓓ überall ◇ a) En chel an da chela gran neveres, che la levines vegnìa jù de d’ogni vers N kel an da kela gran neveres, ke la levines vegnia ʒ̉u de d’ogni vers BrunelG, Cianbolpin1866:1 (caz.); b) mo ostes operes, o mi bun Signur, che me stá de vigni vers dan mi edli, ne n’é chëres n beliscim liber mo ostes operes, o mi bung Signùr, che mè sta d’vigne vers dang mi oudli, nen è cherres ‘ng bellissimo liber DeclaraJM, SantaGenofefa1878:39 (Badia)
verscio.

vers (gad., mar., Badia, fas., caz., amp., LD) ↦ vers1.

vers2 Ⓔ VERSUS (EWD 7, 300) 6 1858 vêrs (PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234) [ 1056 ]

2
gad. vers mar. vers Badia vers grd. viers fas. vers fod. viers col. vars amp. ver, ves LD vers
s.m. Ⓜ versc
denominazione generica con cui viene indicata qualsiasi emissione di suoni prodotta da un animale (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ rumore, verso Ⓓ Laut, Geräusch ◇ a) Al trëma la tera ch’al pësta cui fers, / y dala bocia - oh! - ci n bur vers! Al trëma la tera ch’al pësta coi fers, / y dala boćia - oh! - ći n bur vêrs! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia); b) Sentì da un ciou a ‘l outro del paes / Che dute tira cride e fesc un ves. Sentì da un ciau all’ autro del paes / Che dute tira cride e fesc un ves. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); c) ‘L é un gatato, maladeto / Pizo, negro e forestier / ‘L é stizos, el no stà ceto / El fesc senpre un burto ves. Le un gattato, maladetto / Pizo, negro e forestier / Le stizòs, el no sta cieto / El fesc sempre un burto vès. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:36 (amp.).

vers (gad., mar., Badia, fas., LD) ↦ vers2.

vers3 Ⓔ it. verso 6 1860 verse pl. (DegasperF, AgostinoCostantini1860:1)
fas. vers amp. verso
s.m. Ⓜ versi
porzione definita di testo poetico (fas. DLS 2002, amp. DLS 2002) Ⓘ verso Ⓓ Vers ◇ a) Vedé cuanta caretes coi caai, / Trasparentes e foghe artifiziai, / Verse a mesena, a grun, latis, taliane / e anpezane. Vedè quanta carretes coi cavai, / Trasparentes e foghe artifiziai, / Verse a mezena, a grun, latìs, taliane / E ampezzane. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); b) Un pitor, cie mai cardeo…! / De fei verse no ‘l é bon, / No ‘l é bon de fei de meo, / Un pormai de slamacon. Un pittor, cie mai cardeo…! / De fei verse no l’è bon, / No le bon de fei de meo, / Un por mai de slamacòn. DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:11 (amp.).

vers (fas.) ↦ vers3.

vers † (fod.) ↦ viers1.

versat Ⓔ deriv. di vers 3 6 1860 versate pl. (DegasperF, AgostinoCostantini1860:1)
amp. versato
s.m.
breve verso di una composizione poetica (anche in senso dispregiativo) (amp.) Ⓘ versetto Ⓓ kleiner Vers ◇ a) E vos no v’in aé amal, pioan, / De ste cuatro versate in anpezan E vos no vi n’avede a mal, Piovan, / De sti quattro versate in Ampezzan DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.).

versato (amp.) ↦ versat.

verscio Ⓔ it. verso ‹ VERSUS (EWD 7, 306) 6 1845 Veršo (BrunelG, MusciatSalin1845:7)
gad. verso Badia verscio, verso fas. verscio bra. verscio amp. verso
prep.
alla volta di, in direzione di (Badia Ma 1950; P/P 1966, fas. A 1879; R 1914/99, amp.) Ⓘ in direzione di, verso Ⓓ in Richtung, gegen ◇ a) Da la una de not i se n part / Ogneun lo veit, ben tart / Verscio Pera i se n va da desperé / Coran sche n poie sun n paré. Da la una de not i se n part / Ognun lo veit, beng tart / Veršo Perra i se ‘n va da desparè / Koráng ske n polje su n parè. BrunelG, MusciatSalin1845:7 (bra.); b) E parlando de costore / Vieno a dì de zerte outre, / Nuia da manco peccatore / De chi verso nosoutre. E parlando de costore / Vieno a dí de certe autre, / Nuja da manco peccatore / De chí verso nosautre. Anonim, Monumento1873:1 (amp.); c) da düc respeté nia manco por süa bravöra y le gran coraje tles batalies, co por süa sinziera religiun […] y so amur atif verso le proscim da duttg’ respettè nia manco pur sua bravura e ‘l grang coraggio t’ les battalies, che pur sua sinzira religiung […] e so amur attivo verso ‘l prossimo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1 (Badia)
vers1.

verscio (Badia, fas., bra.) ↦ verscio.

verso (amp.) ↦ vers3.

verso (gad., Badia, amp.) ↦ verscio.

verson (moe.) ↦ verzon.

vert Ⓔ VIRIDIS (EWD 7, 307; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’BIrd-e) 6 1763 vard ‘viridis’ (Bartolomei1763-1976:105)
gad. vërt mar. vërt Badia vërt grd. vërt fas. vert bra. vert fod. vërt col. vert amp. verde LD vert
agg. Ⓜ verc, verda, verdes
di colore che sta tra il giallo e il blu (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ verde Ⓓ grün ◇ a) Chi verc i disc che l’é zeche apatit, e chel auter coscì grisc i vel che sie vesuvian. Chi vertg i disch che le zeche Appatit, e chell’ auter cossì grisch i vell che sie Vesuviang. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); b) Nosc ciapel dala cocarda / Ghela-foscia y blancia-vërda, / Alt en aria, y n cigun / N lombert che stlopetun! Nos çhiappel dalla cocarda / Ghella - fossa e blançhia - várda, / Alt in aria, e n’cigun / Un lombert che stlopetun! PescostaC, Schützenlied1848:222 (Badia); c) Velgiuce! voi meté l colar / Da ciadenele, e da bechec. / O brugn o verc ence i corpec / Lonc, e i scufioc, lasciài vardar. Velgiucce! voi mettè ‘l collar / Da tgiadenelle, e da becchetg. / O brugn o vertg ‘ntgè i corpetg / Lontg, e i scufiotg, lassai vardar. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246 (bra.); d) E chi strosces verde, ros e śal / Somea senpre carnaal E chi strosces verde, ros e zal / Somea sempre carnaal Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.); e) Chësta val chiló ê döta curida de blanch, y sëgn éra intënta a vërt Chesta val chilò ē dutta curida d’blanc, e ſengn’ ella intenta a vert DeclaraJM, SantaGenofefa1878:45 (gad.)
s.m. Ⓜ verc
il colore verde (gad. P/P 1966) Ⓘ verde Ⓓ Grün ◇ a) O beates chëres creatöres les plü miserables, che pó odëi le bel ble dl firmamënt y le bel vërt di pra en flu. O beates chelles creatures les plou miserabiles, che po udei ‘l bell blě d’l firmament, e ‘l bell vert di prā in flu. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:14 (Badia)
luminous vert (gad.) Ⓘ verde chiaro Ⓓ hellgrün ◇ a) "Al é i üs", dij la uma, "de n corú vërt lominus, cun strisces cöcenes delicates." "El è i ūs", disc’ la uma, "deng curù vert luminùs, cung strisces couccenes delicates." DeclaraJM, SantaGenofefa1878:49 (Badia).

vert (fas., bra., col., LD) ↦ vert.

vërt (gad., mar., Badia, grd., fod.) ↦ vert.

vertear (bra., moe.) ↦ vertié.

verteèr (fas.) ↦ vertié.

vertié Ⓔ mhd. vertigen ‘reisefertig machen, aussenden’ (Gsell 1996b:231 vs. 1990a:136) 6 1878 ortiè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:97)
gad. ortié mar. orćé Badia ortié grd. urcë fas. verteèr bra. vertear moe. vertear LD ortié
v.tr. Ⓜ vertieia [ 1057 ]
mandare qualcuno da una persona o in un luogo con un incarico (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd., LD DLS 2002) Ⓘ inviare, spedire Ⓓ schicken ◇ a) mefodër inlaota él sté chësta püra bestia zënza favela che m’á ortié cina a os meffo der illaota elle ste chesta pura bestia zenza favella ch’m’à ortiè cina a os DeclaraJM, SantaGenofefa1878:97 (Badia).

vertù (fas.) ↦ virtù.

Verzi 6 1873 Verzi (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:31)
amp. Verzi
antrop.
soprannome dell’allora proprietario dell’hotel croce bianca a cortina d’ampezzo (amp.) Ⓘ Verzi Ⓓ Verzi ◇ a) Tano, Verzi e Barbareles / Presto, presto parecià / Chera cameres pì beles / I cuartiere da fità. Tano, Verzi e Barbarèlles / Presto, presto parecià / Chera cameres pi belles / I quartiere da fittà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:31 (amp.).

Verzi (amp.) ↦ Verzi.

verzo (amp.) ↦ verc.

verzon Ⓔ deriv. di verza (Gsell 1992:153, EWD 7, 309) 6 1879 vęrtsóŋ (RifesserJB, SurëdlPlueia1879:108)
mar. orzun † grd. verzon moe. verson
s.m.
appezzamento di terreno dove si coltivano gli ortaggi (grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002) Ⓘ orto Ⓓ Garten ◇ a) Te verzon ie unides flaces flëures y ierbes, y l lin sun chël che la mutans ova tan gudù, l lin ie unì apëina n dëit lonch. tę vęrtsóŋ íe unídęs flátšęs flóuręs i iá̤rbęs, i l liŋ suŋ ka̤l kę la̤ mutáŋs ǫ́a̤ taŋ gudú, l liŋ íe uní a̤pá̤ina̤ n dá̤it loŋk. RifesserJB, SurëdlPlueia1879:108 (grd.).

verzon (grd.) ↦ verzon.

ves (amp.) ↦ vers1.

ves (amp.) ↦ ver2.

ves Ⓔ VŌS (EWD 7, 309) 6 1632 ves (Don ad’ intane) (Proclama1632-1991:160)
gad. ves mar. ves Badia ves grd. ve fas. ve caz. ve bra. ve fod. ve col. ve amp. ve LD ves MdR ves
pron.
1 forma atona del paradigma del pron. di 2ª pl., adoperata in funzione di complemento (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ vi Ⓓ euch ◇ a) V’adore pra chësta cuinta Stazion, salvator amabl, judà dal Zirené a purté la Crëusc V’adore pra chasta quinta Stazion, salvator amabl, schudà dal Zirene a purtè la crousch RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); b) Dëssi pa propi t’ la dé? / - Bën segur! dì tu, se sà! / Po per chësc v ’ ei damandà. Dëssi pa propi t’la de? / - Bën segur! di tu, sesa! / Po per këst v’ei demandà. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:60 (grd.); c) Ći azidënt favorevol ves mëna mo achilò? Çhi accidënt favorévol ves mëna mó aquilò? DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:240 (MdR); d) gé no merite più de vegnir chiamà vosc fi, ma ve pree de me tor per un de vesc famees. ge no mèrite plu de vegnir clamà vos fi, ma ve prèe de me tor per ung de vos famèes. SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); e) Non son plu degno d’esser clamé vost tosat; ma ve preie, che me toleibe come un de vosc fameis! Non son plu degno d’esser clamè vost tosàt; ma ve preie, che me tolleibe come ung de vos fameis! DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); f) Segnor Sepon nia permal / De chel che v’é scrit / Chel che a voi ve é dit / Perché chest dut val. Signor Sepong nia per mal / De chel che ve scrit / Chel che a voi ve e dit / Perché chest dut val. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:270 (bra.); g) Ne stede a i craié, ne stede a le sceché / y ne stede a le temëi, sc’ al ves ó tramonté! Ne stede a i craié, ne stede a l’scechè / y ne stede a l’temëi, sc’al ves ô tramentè! PescostaC, Orco- Iocl1858-1994:231 (Badia); h) Dassëis mpo mandé a medejines; che sce no ve varësc defin, almancul slongerà chëles la vita Dassàis inpò màndè a mëdes̄ines; che ŝe no vè vareŝ defiŋ, almancull slongerà chëlles la vita VianUA, JanAmalà1864:200 (grd.); i) Ci ve resta a la fin? E senza dazio no se passa, provela, che starè fresco. Ĉi ve resta alla fin? E senza dazio non se passa, provela, che starè fresco. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); j) No ve lascio coscì presto / Ve lo śuro, nolafè No ve lascio cosci presto / Velo zuro, no la’ fè Anonim, ManageriaComunal1873-1973:38 (amp.); k) Iu (ves) dijará sën Jù (ve) dirà sęgn PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.); l) Sëgn ater ne savessi pa plü da ves dí; Pordenede sc’ i ves á massa dî tratigní. Sagn attr ne savessi pa plö da ves dì; Perdonede s’i ves ha massa dì trattignì. PescostaC, MëssaPescosta1879:8 (Badia); m) ma sce cunscidrëis chësta beliscima lum sun ciel, chël bel surëdl, ne ve dëssa tumé ite, chi che l à mpià? ma̤ šę kuŋšidęráis k’šta̤ belíšima̤ luŋ suŋ tsíel, k’ l bel surá̤dl, nę vę dá̤sa̤ tumę́ ítę, ki k’ l a mpiá? RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.)
2 forma atona del paradigma del pron. di 2ª pl., adoperata in funzione di riflessivo (amp., MdR) Ⓘ vi Ⓓ euch ◇ a) Ne ves desmentiede de vegnì a me ciafè Ne ves desmentiéde de vegnì a me ćiaffè DeRüM, DonzelaComplimënt1833-19 (MdR); b) Fajé meo ad azetara / senza v’in aé parmal Fagé mèo ad az̄etara / senz̄a v’in avé par mal DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118 (amp.).

ves (gad., mar., Badia, LD, MdR) ↦ ves.

vesco (col.) ↦ vescul.

vësco (gad., mar., Badia, fod.) ↦ vescul.

véscof (fas.) ↦ vescul.

vescovo (bra., col., amp.) ↦ vescul.

vescul Ⓔ EPISCOPUS ‹ έπίσκoπoς (EWD 7, 310) 6 1631 vescovo (Proclama1631-1991:156)
gad. vësco mar. vësco Badia vësco grd. vëscul fas. véscof bra. vescovo fod. vësco col. vesco, vescovo amp. vescovo LD vescul
s.m. Ⓜ vescui
nella chiesa cattolica, prelato che ha il governo ordinario di una diocesi, con autorità superiore a quella dei sacerdoti (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ vescovo Ⓓ Bischof ◇ a) De dí breviare ál zedü / Porcí insciö á le Vësco orü Dë di breviario Al cedü / Purgì insö ha ël Vasco orü PescostaC, SonëtCoratBadia1852:2 (Badia); b) Noi aon abù vescovi, canones, / Capitanes, gregn piovegn, / Curac, e frati, e capelegn, / E n’aon amò, e no da nonesc. Noi ong bù vescovi, canones, / Capetanes, greng piovegn, / Curatg, e frati, e cappellegn, / E ‘nong amò, e no da Nones. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254 (bra.); c) Al nosc vescovo i à dito / che son tante de inbroioi / a chi d’Inspruch po i à scrito / che son dute talianoi Al nos Vescovo i à dito / che son tante de imbroioi / a chi d’Inspruck po i à scrìto / che son dùte talianoi DegasperF, CodaBadiote1860-2013:472 (amp.); d) e popolo e clero i varde del bon vers, à la mira a Roma, al Papa, ai vescovi, i no crede miga, che sie dut oro chel che lus a Viena. e popolo e Clero i varde del bon vers, [ 1058 ] ha la mira a Roma, al Papa ai Vascovi, i no crede miga, che sie dutt oro chel che luss a Vienna. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:433 (col.); e) En chël momënt comparësc le vësco Idolfo, ch’â bele dé adöm i sposi Ing chel moment comparesc’ ‘l Vesco Idolfo, ch’ā belle dè adum i sposi DeclaraJM, SantaGenofefa1878:4 (Badia).

vescul (LD) ↦ vescul.

vëscul (grd.) ↦ vescul.

vesolà (col.) ↦ vejolé.

vespa Ⓔ VESPA (EWD 5, 123) 6 1763 n oespa ‘vespa’ (Bartolomei1763-1976:89)
gad. öspa mar. espa Badia öspa grd. bespia fas. vespa, bespa fod. vespa, bespa amp. vespa, espa LD vespa
s.f. Ⓜ vespes
nome delle varie specie di insetti imenotteri aculeati della famiglia vespidi (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ vespa Ⓓ Wespe ◇ a) Se voré, prima recordae / El vespei, el s’à scoscodà, / Vostro dan, no lamentae / Se ra vespes ve becarà! Se vorè, prima recordae / El vespèi, el sa scόscόdà, / Vostro dàn, no lamentàe / Se ra vespès, ve beccarà! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:27 (amp.).

vespa (fas., fod., amp., LD) ↦ vespa.

vespé Ⓔ VESPĀRIUM (EWD 5, 123) 6 1873 vespei (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:23)
gad. öspá mar. aspá Badia ospá fas. bespé moe. bespè fod. vespè col. vespei amp. vespei
s.m. Ⓜ vespés
nido delle colonie di vespe, che può avere varie forme e diversa costituzione, a seconda delle specie di vespe (gad. G 1923; P/P 1966; V/P 1998, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp.) Ⓘ vespaio Ⓓ Wespennest ◇ a) Ve rispeto, recordae / Aé prima scomenzà / Vosc dan, no ve lamentà, / Se el vespei ve becarà! Ve rispetto recordae / Avè, prima scomenzà / Vosc, dan’ no ve lamentà, / Se el vespei ve beccàrà! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:23 (amp.).

vespè (fod.) ↦ vespé.

vespei (col., amp.) ↦ vespé.

vesper (fod.) ↦ vespri.

vesper † (caz., bra.) ↦ vespri.

vespin (amp.) ↦ vespri.

vespres † (grd.) ↦ bespres.

vespri Ⓔ it. vespri (Lardschneider 1933:30) 6 1821 vespres (PlonerM, BepoMahlknecht, 1821*-1915:57)
grd. bespres, vespres † fas. besper caz. vesper † bra. vesper † fod. vesper amp. vespin
s.m. pl.
funzione pomeridiana in chiesa i giorni di festa (grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ vespro Ⓓ Vesper ◇ a) Canche Stina uel cianté / Mësses, bespres o tanives, / Lascia pu jì aut la pives! Kanke Stina vuel ciantè / Mësses, vespres o tanives, / Lasha pu ʃhi aut la pives! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.); b) Dapò vespin na sera de na festa / stufo de lieśe nossicé librato / no me soutelo el pensier inze ra testa / de śì a donià? apena dito, fato Dapò vespin na sera de na festa / stufo de liese nošicé librato / no me sòutelo el pensier inže ra testa / de zi a donià? apena dito, fato DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.).

vester (grd.) ↦ ester.

vester † (Calfosch) ↦ ester.

vestì (grd., fod., col., amp., LD) ↦ vistì.

vestiment Ⓔ VESTĪMENTUM (EWD 7, 340) 6 1833 vestimënt (DeRüM, ChëstVestimënt1833-1995:234)
gad. vistimënt mar. iestimont Badia vistimënt grd. vestimënt fas. vestiment fod. vestiment LD vestiment MdR vestimënt
s.m. Ⓜ vestimenc
capo d’abbigliamento (gad. Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ vestito Ⓓ Kleid ◇ a) Chëst vestimënt ves stà dërt bëin. Él nü? Quest vestimënt ves sta dërt bëiǹ. Él nü? DeRüM, ChëstVestimënt1833-1995:234 (MdR).

vestiment (fas., fod., LD) ↦ vestiment.

vestimënt (grd., MdR) ↦ vestiment.

vestir (fas., caz., bra.) ↦ vistì.

vesuel (grd.) ↦ asuel.

vesuvian Ⓔ dt. Vesuvian 6 1812 Vesuviang (GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57)
fas. vesuvian bra. vesuvian
s.m.
silicato di alluminio, magnesio, ferro e calcio che si presenta in cristalli di lucentezza vitrea e di colore verdastro (fas.) Ⓘ vesuvianite Ⓓ Vesuvian ◇ a) Chi verc i disc che l’é zeche apatit, e chel auter coscì grisc i vel che sie vesuvian. L’aon troà te i Munciogn. Chi vertg i disch che le zeche Appatit, e chell’ auter cossì grisch i vell che sie Vesuviang. L’ong troa tei Montschong. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.).

vesuvian (fas., bra.) ↦ vesuvian.

vet (fas.) ↦ vuet.

veta Ⓔ VITTA (EWD 7, 312) 6 1860 veta (BrunelG, OccasioneNozza1860*-2013:368)
gad. vëta mar. vëta Badia vëta grd. vëta fas. veta bra. veta fod. vëta LD veta
s.f. Ⓜ vetes
tessuto sottile, stretto e di varia lunghezza, per guarnizioni e legature (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ nastro Ⓓ Band ◇ blandé ite la veta (blandé) (bra.).

veta (fas., bra., LD) ↦ veta.

vëta (gad., mar., Badia, grd., fod.) ↦ veta.

veterinar Ⓔ it. veterinario x dt. Veterinär 6 1873 vetrinario (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:25)
grd. veteriner fas. vetrinarie fod. vetrinario amp. vetrinario
s.m.f. Ⓜ veterinars, veterinara, veterinares
medico che esercita la veterinaria (grd. F 2002, fas. Mz 1976; DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ veterinario Ⓓ Tierarzt ◇ a) El to partito straordinario / Lieto apena, i s’à capì / El Apolonio, el vetrinario / Por macaco, i t’à tradì. El to’ partito straordinario / Lieto appena, i să capĭ / El’ Apollonio, el vetrinario / Por macaco i tà tradì. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:25 (amp.); b) E col vetrinario / Che s’in é śù d’istade? / I crescea el salario / E i lo preaa che ‘l staghe. E col veterinario / Che si n’é zù d’istade? / I cresceva el salario / E i lo preava ch’el staghe. Anonim, Monumento1873:2 (amp.).

veteriner (grd.) ↦ veterinar.

vetrinarie (fas.) ↦ veterinar. [ 1059 ] 2

vetrinario (fod., amp.) ↦ veterinar.

vëut (grd.) ↦ vout.

vez (moe.) ↦ viz.

veza (col.) ↦ avez.

vi (gad., mar., Badia) ↦ vif.

Vi (gad., mar.) ↦ Vit.

via1 Ⓔ VIA (EWD 7, 313) 6 1821 via (PlonerM, BepoMahlknecht, 1821*-1915:60)
gad. ia mar. ia Badia ia grd. via fas. via caz. via bra. via fod. via amp. via, ia LD via MdR via
avv.
esprime movimento in generale, e specialmente allontanamento (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ via Ⓓ hin, weg ◇ a) Vëgnel na ota o l’atra in permescio, sàl olà via, e ciafa sënza fadia da mangé e da bëire Vëgnl ‘na ota o l’atra iǹ permesŝo, sal olà via, e ciaffa sënza fadìa da mangé e da bëire DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:262 (MdR); b) Pa ra piaza con un’anda / da sovrano ‘l marcia via; / a incontrà sta śente granda / beśen feighe na "scioria!". Para piaz̄a con un’ anda / da sovrano ‘l marcia via; / a incontrà sta zènte granda / bezén féighe na "scioria!". DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.); c) Y spo a Pedraces, imper a Badia, / zënza bëre ega degun passa ia Y spo a Pedraces, impêr a Badîa, / zënza bëir’ ega degun passa ía PescostaC, BonesEghes1858-1994:229 (Badia); d) Canch’ëi s’à ancuntà passovi dlongia n tublà via, ulache l fova truep y gran lavac. Càŋ ch’ëi s’ hà incuntà pssòvi dlongia uŋ tublà via, ulà che ‘l fòa truep y gràŋ lavàĉ. VianUA, DoiUemes1864:198 (grd.)
prep.
indica un punto lontano così da chi parla come da chi ascolta (gad., fas., amp.) Ⓘ in Ⓓ drüben ◇ a) I madiés via de daante / de tuoi al Chino i à śà provà I madiés via de davante / de tuói al Chino i a za provà DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); b) Mo no, son content, la é falada, / L sciusciur l’era via te strada; / M’é pissà taji che la va ben / E gio é continuà a magnar fegn. Mo no, song kontént, la he falada, / L šušùr l era via te strada; / M’he pisà taži ke la va beng / E jo he kontinuà a magnar feng. BrunelG, MusciatSalin1845:3 (bra.); c) Lotri da Ciadura ia / Y chi d’Agord ne dá tria Lottri da Chiadura ia / E chi d’Agort né da tria PescostaC, Schützenlied1848:222 (Badia); d) Chël signur da Coz ia San Linert / cola cherstiana dl Brach á albü n bastert Ch’l signur da Coz ia San Linert / cola cherstiana dl Brach á abü n bastert PescostaC, BracunCoz1853-1994:225 (Badia); e) Al Vangele les crodes dal stlopeté rondenësc, / ch’an alda ia Fascia, Gherdëna y fora insom i todësc Al Vangele les crodes dal stloppetè rendennáss, / ch’ang alda ia Fassa, Gherdána e fora ingsom i Todáss PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
s.f. Ⓜ vies
1 sinonimo meno comune di strada (grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, MdR) Ⓘ via Ⓓ Weg ◇ a) Jide bel drët do la via, / Che degun ne sebe nia, / Fajëde pa po cunedì; / La vedles ne n’à pa po da dì. Shide bel drët do la via, / Ke degun ne sebe nia, / Faʃhëde pa po kunedì; / La vedles ne n’a pa po da di. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:60 (grd.); b) O mineste tö, ch’ël ciafass da ćiasa fora plü fazilmënter la via per jì a paraîsc, ch’inte n ater lüch? O mineste teu, ch’ël ćiaffass da çhiasa fòra plü facilmëntr la via per ĝi a paraÿŝ, ch’inte ‘ǹ atr lüc? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263 (MdR); c) E ió crese che no per nia / Me assade chiamà da chesta via. Ö iò creschö chö no per nia / Mö asadö chiama da cöstô via. ZacchiaGB, CianzonSonador1858-1995:164 (bra.); d) Si via l à menà tres n bosch spës. si vía̤ l a męná tręz m bǫšk špa̤s. RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.)
2 fig. qualsiasi modo, procedimento, aiuto, espediente, di cui ci si valga per raggiungere un fine (fod. Pz 1989, amp.) Ⓘ mezzo, via fig.Ⓓ Mittel, Weg fig. ◇ a) Apò da un dì o l autro / Aron da śì a votà, / E no n’on da cercà autro / Che ra via de rimedià… Appó da un di o l’autro / Avaron da zí a votá, / E no n’on da cercá autro / Che ra via de rimediá… Anonim, Monumento1873:4 (amp.)
via do (gad. V/P 1998, grd.) Ⓘ dietro Ⓓ hinten ◇ a) Te Urtijëi ei fat la prova; / ma degun ne me cialova!! / Dlaite ënghe no / chëi da Sacun via do! T’ortisei, ei fat la prova; / ma de gung ne me tgialòva!! / Dlaite ènche nò / chëi da Sacun via do! PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.) ◆ via

en (gad. V/P 1998, fas., fod., amp.) Ⓘ via in Ⓓ hinüber nach ◇ a) e cánche l tornáva a cesa, el sentiva dalonc, che via n sua cesa i sonáva, e ciantáva chël tán’ che i podëva e cànche ‘l tornava a cièsa, el sentiva da loncc, che via ‘n sua cieŝa i sonava, e cantava col tang che i podava DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); b) Se i sent segur nfin / Via n fonz de Davedin, Via n cima de Fedaia! Se i sent segur infiŋ / Via in fonz de Davediŋ, / Via in cima de Fedaja! PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.); c) E gé vae vin Gardena e gé me voi pa ben me maridèr E gio vae vin gardena e gio me voi po ben me marider ZacchiaGB, GardeneraB1858*-1995:171 (caz.); d) L’istà da aost l’é jit via n le scole, giusta che i fajea sescion. L’istà da Aost le žit via n le skole, justa ke i fažea šešióng. BrunelG, TomasKuz1861:1 (bra.); e) se ra toses ’es fosse na fre meo… / s’ ’es mandasse chi beche via in malora! se ra toses es foše na fre meo… / s’es mandaše chi beche via in malora! DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.) ◆ via per 1 (gad.) Ⓘ durante Ⓓ während ◇ a) Sc’ ara ê datrai ia por l’isté tra sasc ërc y surc sentada te n’ambria di lëgns les ores cialdes dl misdé, n’i gnôl tles orëdles nia ater, co le creciamënt di corfs y le scraiamënt dles agaces S’ ella ē datrai ia pur l’istè tra sasc’ ertg’ e surtg’ sentada t’ n’ambria di lengn’s les ores cialdes d’l miſdè, n’i gnēle tles oredles nia at’r, ch’ ‘l crěcceament di corf e ‘l scraiament d’les agacces DeclaraJM, SantaGenofefa1878:37 (Badia) 2 (gad. V/P 1998) Ⓘ sul Ⓓ auf ◇ a) spo stancia s’éra ponüda söl let de müstl ia por tera spo stancia s’ella punuda soul lett de must’l ia pur terra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36 (Badia) ◆ via per empò (amp.) Ⓘ di nascosto, segretamente Ⓓ heimlich, insgeheim ◇ d) ‘L é anche un brao dromedario / ‘L é doi zusc, via par inpó / Un capron straordinario / E par ultimo el so bò. Le anche un brao dromedario / Le doi zusc, via par in pò / Un capròn straordinario / E par ultimo el so bò. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:35 (amp.).

via (grd., fas., caz., bra., fod., col., amp., LD, MdR) ↦

via1.

via2 Ⓔ it. via 6 1833 Via! (DeRüM, DonzelaRajonèVos1833-1995:232)
gad. via Badia via grd. via fas. via bra. via amp. via MdR via
interiez.
esclamazione piuttosto vivace d’incoraggiamento o di richiamo talvolta risentito (gad. P/P 1966, grd. F 2002, amp., MdR) Ⓘ suvvia Ⓓ nur zu ◇ a) Via! Vos ne fajëis che spas. Vìa! Vos ne faŝëis che spas. DeRüM, DonzelaRajonèVos1833-1995:232 (MdR); b) Sö via! Vegnide, signur Jan Domëne. Seu via! Vegnìde, Signur Ĵean Domëne. [ 1060 ]

2 DeRüM, BunDéJanDomëne1833-1995:242 (MdR); c) Su, via da brae, / Fajé dassen, / In pes alzave / Col goto pien. Su, via da brave, / Fagè da sen, / In pès alzave / Colgòto pien. DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:13 (amp.); d) i daidâ imbastí i ciavai, i solezitâ a se spazé cina, ch’al ê cun ëi a ciaval, y via danfora a düc, y insciö da doman cina da sëra i deidā imbastì i ciavai, i sollezitā a sè spazzè cina, ch’el ē cung ei a ciavall, e via dangfora a duttg’, e ingsceou da domang cina da sera DeclaraJM, SantaGenofefa1878:110 (Badia)
via pura (gad. P/P 1966, grd. L 1933, fas. DA 1973; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ non importa, lasciamo perdere, fa lo stesso Ⓓ es ist schon recht, es geht schon ◇ a) El Segnor. En ben, ve daré sie trogn. Le creature. L’é pech, mo via pura! El Segnor. En beng: ve dere [daré] sie trong. Le creature. L è péck, mò via pur che! GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.).

via (gad., Badia, grd., fas., bra., amp., MdR) ↦ via2.

viac Ⓔ it. viaggio (EWD 4, 17) 6 1812 viatsch (GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59)
grd. viac fas. viac caz. viac bra. viac col. viaz amp. viaso
s.m. Ⓜ viac
1 trasferimento da un luogo a un altro, effettuato con uno o più mezzi di trasporto (grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002) Ⓘ viaggio Ⓓ Reise ◇ a) Bon viac segnor. Ma vegnide pa amò; ve n enjignon pa endana de più bie. Bong viatsch Segnor! Ma vegnide pa a mò; ve n’eschignong pa indana de più bie. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); b) Davia de chësc fovel melcuntënt y se à sterch lamentà, che Die i à dat n tan rie tëmp sul viac. da̤ vía̤ dę ka̤s fǫ́vę-l męlkuntá̤nt i s’a štęrk la̤męntá, kę díe i a dat n taŋ ríe ta̤mp su l viátš. RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.)
2 giro attraverso luoghi o paesi diversi dal proprio, con soste e permanenze più o meno lunghe, allo scopo di conoscere, istruirsi, sviluppare o consolidare rapporti, divertirsi (grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, col., amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002) Ⓘ viaggio Ⓓ Reise ◇ a) Com’ éla juda sul viaz per la Pustraria? Conteme valch novità. Com’ è la juda sul viaz per la Pustraria? Contéme valch novità. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.)
se mete sun l viac (grd., fas., amp.) Ⓘ partire Ⓓ abreisen ◇ a) l se met a dertura sul viac per jir a cèsa el se met a dertura sul viacc per gir a cièsa SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.)
viade.

viac (grd., fas., caz., bra.) ↦ viac.

viade (fod.) ↦ iade.

viade Ⓔ VIĀTICUM (EWD 4, 17) 6 1763 schì in schadè ‘proficiscor’ (Bartolomei1763-1976:97)
gad. iade mar. iade Badia iade fod. viade LD viade MdR viade
s.m. Ⓜ viadi
1 trasferimento da un luogo a un altro, effettuato con uno o più mezzi di trasporto (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ viaggio Ⓓ Reise ◇ a) I piesc davant pê bugn ëi, mo chi de dô ne me plej, anzi le ciamp me pê stropié. Ël sarà pa le viade che fej valch; derest àle i ödli n püch lagremusc. I pi[e]ŝ davant pè bugn ëi, mó chi de dò ne me pläŝ, anzi le ćiamp me pè stroppié. Ël serà pa le viade che feŝ valq; derest hale i eudli ‘n püc lagremuŝ. DeRüM, Mercadant1833-1995:286 (MdR); b) Püra infelize, ch’i sun, sospirâra, ch’i ne pó avëi le confort de n sacher minister, che, plié a mi let da mort, me fejes coraje, me sporjes le pan dla vita, y me mënes söl iade al’ eternité. Pura infelize, ch’i sung, sospirāla. ch’i nè po avei ‘l confort deng sacro ministro, che, p’liè a mi lett da mort, mè feje coraggio mè sporje ‘l pang dla vita, e mè mene soul iade all’ eternitè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:70 (Badia)
2 giro attraverso luoghi o paesi diversi dal proprio, con soste e permanenze più o meno lunghe, allo scopo di conoscere, istruirsi, sviluppare o consolidare rapporti, divertirsi (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ viaggio Ⓓ Reise ◇ a) Mo ći vól pa fà chilò? / Na pert dij che ël é por dè instruziuns inte le Mercantile, atri pretënd, che ël pënsa de fà n viade inte l’Ostindia. Mó çhì vol pa fà quilò? / ’Na pärt diŝ ch’ël é por dè instruziuǹs inte le Mercantile, atri pretënd, ch’ël pënsa de fà ‘ǹ viade inte l’Ostindia. DeRüM, BevundeBozaVin1833-1995:244 (MdR); b) Spo cuntâi, ch’ai â fat n pelegrinaje te chël paisc, y atira do chël fat, porcí ch’ai ne s’odô sigüsc dla vita dal maester de ciasa; y ch’ai ê retorná dan püc dis da chësc iade, mo döt inascondun Spo cuntai, ch’ei ā fatt ‘ng pellegrinaggio te chel paisc’, e attira dō chel fatt, pur cic ch’ei nè s’udō sigusc’ d’la vita dal maestr de ciaſa; e ch’ei ē r’tornà dang pucc’ dis da chesc’ iade, mo dutt i nascundung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:103 (Badia)
viac.

viade (fod., LD, MdR) ↦ viade.

viadedò Ⓔ comp. di via + dedò 6 1879 ía de do (PescostaC, MëssaPescosta1879:4)
gad. iadedô mar. iadedô Badia iadedô
avv.
nella, dalla parte posteriore (gad. V/P 1998) Ⓘ dietro Ⓓ hinten ◇ a) Dan calonia él fat sö n bel gran alté, / Y iadedô le cor por soné y cianté Dang calonia elle fatt’ sö ʼng bell grang altè, / E ía de do l’coro per sonè e tgiantè PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia) ☟ daré.

viadour Ⓔ formazione antonimica a partire da gad. mortú (Gsell 1999b:245) 6 1878 viadù (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34)
gad. viadú mar. viadú Badia viadú
s.m. Ⓜ viadours
il bambino nelle prime settimane di vita (gad. V/P 1998) Ⓘ lattante, neonato Ⓓ Säugling, Baby ◇ a) "O mi Dî! A ci ne sforza" dijera "gran nezescité na püra uma", intan ch’ara mët le viadú pro les tëtes dla cerva, che ne se strafajô nët nia, deache n lu i â scarzé l’asó. "O mi Dì! a ci nè sforza" disc’la "grang necessitè na pura uma", itang ch’ella mett ‘l viadù pro les tettes d’la cerfa, che nè sè strafajō nett nia, dea che ‘ng lŭ i ā scarzè l’aſŏ. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34 (Badia).

viadú (gad., mar., Badia) ↦ viadour.

viaso (amp.) ↦ viac.

viaz (col.) ↦ viac.

vicar (grd.) ↦ vicare.

vicar(e) (gad., Badia, fas., LD, MdR) ↦ vicare.

vicare Ⓔ it. vicario ‹ VICĀRIUS (EWD 7, 317) 6 1632 (Palbit, nostro consiglier, et) Vicare (della Tierra) (Proclama1632-1991:160)
gad. vicare mar. licare Badia vicar(e) grd. vicar fas. vicare fod. vichere amp. vicario LD vicare MdR vicare
s.m. Ⓜ vicari
il soggetto giudicante del processo penale, civile o amministrativo (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS [ 1061 ] 2002, fod. A 1879; DLS 2002, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1988; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ giudice Ⓓ Richter ◇ a) Signur Vicare (Landrichter) e iö avun joié a le Piquet. Signur Vicare (Landrichter) e jeu avuǹ ĵoÿé a le Piquet. DeRüM, InciamòInteLet1833-1995:248 (MdR); b) Sön chëst và la fomena a l’acusé pro le Vicare. Le Vicare le fej comparì dant a se e, té mo, i dà na dërta romonada. Seu ‘ǹ quëst va la fomena a l’accusé prò le Vicare. Le Vicare le feŝ comparì dant a sè e te m’i da ‘na dërta romonada. DeRüM, VizBëire1833-1995:274 (MdR).

vicare (gad., Badia, fas., LD, MdR) ↦ vicare.

vicario (amp.) ↦ vicare.

vicel (gad., mar., Badia) ↦ ucel.

Vich 6 1845 Vik (BrunelG, MusciatSalin1845:5)
gad. Vich grd. Vich fas. Vich fod. Vich amp. Vich, Vigo LD Vich
topon.
paese della val di fassa centrale, in trentino (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Vigo di Fassa Ⓓ Vigo di Fassa ◇ a) Mo a che éi vegnudi chisc bie / Da Vich a Pera? Spetà che ve l die. / A far veder l so bel carater / Da magnon, da begon e da bater. Mo a ke ei vegnudi kiš bìe / Da Vik a Perra? Spetà ke vel dìe. / A far vedér l so bel karater / Da magnon, da begón e da báter. BrunelG, MusciatSalin1845:5 (bra.).

Vich (gad., grd., fas., bra., fod., amp., LD) ↦ Vich.

vichere (fod.) ↦ vicare.

vida Ⓔ (a)nordit. guida ~ vida ‘comportamento, maniera di agire’ (GsellMM) 6 1856 vida (BrunelG, CianzonJentBona1856:246)
fas. vida bra. vida
s.f.
l’insieme dei modi che, nei rapporti con gli altri, si convengono a persona bene educata (fas.) Ⓘ maniera Ⓓ Benehmen ◇ a) Con devozion, no compagné: / A jir te lejia e a n pech de messa, / N pech de vida la ge volessa, / Senó paron tenc deslaibé. Con devotziong, no compagnè: / A xir te lesia e a ‘n pe de messa, / Un pe de vida la e volessa, / Se no parong tentg deslaibè. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246 (bra.).

vida (fas., bra.) ↦ vida.

videl (gad., mar., Badia) ↦ vedel.

vider (gad., mar., Badia) ↦ viere.

vidlada (mar.) ↦ vidleda.

vidleda Ⓔ deriv. di vidlé (Gsell 1992a:153) 6 1878 udlada (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:18)
gad. odlada mar. vidlada Badia odlada grd. udleda fas. veièda caz. vegèda bra. veiada fod. oglada LD odleda
s.f. Ⓜ vidledes
sguardo rapido ma spesso particolarmente intenso e significativo (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ occhiata, sguardo Ⓓ Blick ☟ blich
dé na vidleda (gad. V/P 1998, grd. G 1923; L 1933; F 2002, fas. DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ dare un’ occhiata Ⓓ einen Blick werfen ◇ a) O Signur, dede na odlada da Cil sön chësc püre pice, che dorm te mi gremo. O Signur, dede na udlada da Ceìl soung chesc’ pure picce, che dorm te mi greme. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:18 (Badia); b) y s’ un vá - s’ oj ciamó incërch y i dá na odlada cun les leghermes de rengraziamënt ai edli a süa ciasa de set agn col ultimo adio e s’ ung va - s’ oc’ ciamò ingcearc e i da na udlada colles legrimes d’ringraziament ai oudli a sua ciaſa d’sett angn’ coll’ ultimo addio DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102 (Badia).

Viena 6 1870 Vienna (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:433)
gad. Viena Badia Viena grd. Viena fas. Viena fod. Viena col. Viena amp. Viena LD Viena
topon.
città capitale dell’austria (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Vienna Ⓓ Wien ◇ a) e popolo e clero i varde del bon vers, à la mira a Roma, al Papa, ai vescovi, i no crede miga, che sie dut oro chel che lus a Viena. e popolo e Clero i varde del bon vers, ha la mira a Roma, al Papa ai Vascovi, i no crede miga, che sie dutt oro chel che luss a Vienna. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:433 (col.).

Viena (gad., Badia, grd., fas., fod., col., amp., LD) ↦ Vie-

na.

vienì (amp.) ↦ vegnì.

viera (grd., fod.) ↦ vera.

vierc (grd., fod.) ↦ verc.

viere Ⓔ VĬTRĔUS (EWD 7, 321) 6 1821 viere (PlonerM, BepoMahlknecht, 1821*-1915:60)
gad. vider mar. vider Badia vider grd. viere fas. vierech bra. vierech fod. viere amp. viere LD viere
s.m. Ⓜ vieresc
1 apertura perlopiù di forma rettangolare praticata sui muri esterni degli edifici per dare aria e luce all’interno (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ finestra Ⓓ Fenster ◇ a) Po va pu y gëura l viere Y chërda prëst po bera Piere Po va pu i gëura l viere / I kërda prëst po bera Piere PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:60 (grd.); b) Se Piere de Valiere / Gioura (siera) nte gliejia l viere / Chël orghen ci n rumour! Se Pìere de Valiere / Gieura (Siarra) te glieṡia el viere / Cal orghen çh’ en remou! PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.); c) Te chël mumënt svea n vedl capuziner da viere ora: Chësc fej chisc tieres dal’ alegrëza, davia che ëi vëija si cumpanies dlongia! oder dan se! Te chëll mumënt svèa uŋ vödl Capuziner da viëre òra: Chëst fèŝ chiŝ tieres dall’ allegrëzza, daviacchè ëi vëis̄a si cumpàgnes dlongia! oder dàŋ së! VianUA, JëntCunvënt1864:196 (grd.); d) Degügn plü ne dorm, düc salta impé / Y ciara sön vider, sc’ al é bëgn n bel de Degüng plö ne dorm, dütg salta impè / E tgiara song vidr, s’all’ è bágn ‘ng bell dö PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
2 soglia della finestra (fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ davanzale Ⓓ Fensterbrett ◇ a) L pere che steva n di sul viere, el l à vedù a vignì dalonc, e l i’ à fat picé ‘L père che steva ‘n di sul vière, el l’ha vedù a vignì da loncc, el gli ha fat picciè DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.)
3 materiale costituito da silicati (gad. A 1879; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ vetro Ⓓ Glas ◇ a) L’era trei gregn palac, un de vierech, l’auter de arjent e l terzo de òr. Lerô trei grein palatsch un dö viöreg, lauter dö arschent ö öl terzo dö or. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:8 (bra.); b) ’Cër mesanöt, inaspetatamënter, vëgnel batü pro le vider de chë ria picia finestra Cear mezza noutt, inaspettatament’r, vegnel battù pro ‘l vider de che ria piccea finestra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:20 (Badia); c) dai parëis dl ander pingolâl dlaciuns sciöche dal vider dlacé de na finestra dai pareis d’l and’r pingolāle d’lacceungs sceocche dal vid’r d’lacciè dena finestra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61 (Badia). [ 1062 ]

viere (grd., fod., amp., LD) ↦ viere.

vierech (fas., bra.) ↦ viere.

vieres (grd.) ↦ viers1.

viers (grd., fod.) ↦ vers1.

viers (grd., fod.) ↦ vers2.

viesta Ⓔ VESTIS (EWD 4, 20) 6 1832 vìeshta (HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:140)
gad. iesta mar. iesta Badia iesta grd. viesta fas. viesta caz. viesta bra. viesta fod. viesta LD viesta MdR viesta
s.f. Ⓜ viestes
1 vestito maschile (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ abito maschile Ⓓ Anzug, Herrenanzug ◇ a) Portede prësc adalerch la plü bela iesta, y vistile Portéde prast addarlerc la plü bella vìeshta, e vistile HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:140 (Badia); b) Ma so père à dit a si famees: portà sobit la pruma viesta, e vestilo Ma so pére a dit a sie famées: portá subit la pruma viesta, e vestílo HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:145 (caz.); c) Ëla m’é massa strënta. Üna viesta bëin fata mëss jì do la vita ëla. Ëlla m’é massa strënta. Üna viesta bëiǹ fatta mëss ĝì dò la vita ëlla. DeRüM, MePortëiseViesta1833-1995:251 (MdR)
2 vestito in generale (anche fig.), per lo più con riferimento all’abito femminile (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ veste Ⓓ Kleid ◇ a) canche la é sin jita, al ge à dat na bela viesta de òr chan chö la ö sinschitô, al gö a dat unô bella viesta dö ôr ZacchiaGB, DoiSores1858*:3 (bra.); b) la figöra de chë orida abitaziun comparî ciamó plü confusa y malinconica da chëra tan de de, che passâ por n büsc a feriada grossa y gnô rebatüda dala iesta blancia de Genofefa la figura de chell’ orrida abitaziung comparì ciamò plou confusa e malinconica da chella tan de dè, che passā pur ‘ng būsc’ a feriada grossa e gnē rebattuda dalla iesta blancia de Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia); c) Vigni isté, dijôse, Dî i dá [ala cerva] na iesta plü lisiera de corú scür cöce, y a vigni invern na plü pesocia de corú dl cënder. Vign’istè, dijōſe, Dì i dà [ala cerfa] na iesta plou liſira d’curù scurcoucce, e a vigne ingvēr na plou p’ſoccia d’curù d’l ceind’r. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:55 (Badia); d) ’Cër la fin dl past él capité le curier cun les iestes ala contëssa, ch’é retornada tl ander Cear la fing d’l past elle capitè ‘l currier colles iestes alla contessa, ch’è ritornada t’ l andr DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102 (Badia).

viesta (grd., fas., caz., bra., fod., LD, MdR) ↦ viesta.

viestì (amp.) ↦ vestì.

vif Ⓔ VĪVUS (EWD 7, 313) 6 1763 vì ‘vivus’ (Bartolomei1763-1976:105)
gad. vi mar. vi Badia vi grd. vif fas. vif caz. vif bra. vif fod. vif amp. vivo LD vif
agg. Ⓜ vifs, viva, vives
1 che vive, che è dotato di vita, che ha le funzioni caratteristiche della vita proprie degli organismi viventi (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ vivo Ⓓ lebendig ◇ a) Ie ulësse na santa viva. / No mé l corp, no mé l os, / Ma che à pel y cërn ados. Ie ulës na santa viva. / No me l korp, no me l’os, / Ma ke a pel i ciërn a dos. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); b) Mo sëgn mësson mangé y s’ la gode, porcí che chësc to fre fô mort, y é gnü indô vi; pordü, y indô ciaté. Mo saign messung mangie e s’ la góde, portgí che cast to fré fóa mort, e gnü in indo vì; pordü, e indo tgiaté HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:141 (Badia); c) maion, y stajon de bona ueia. Percie che chësc mi fi fova mort, y l ie inò vif; l fova perdù, y l ie stat giapà. majong, y staschong de bona voja. Perchié che chest mi fí fóa mort, y el joe inó viv; el fóa perdú, y el joe stat tgiapá. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); d) Ma fè n past e ester de bona voia l eva debujen; percieche chëst to fradel eva mort e mpo tourné vif Ma fé ‘ng past e ester de bonna voja l’eva de buséng; pertgiéche cast tó fradel èva mort e ’mpó tourne viv HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:153 (fod.); e) te veides ben, che se dovea fèr anché na marena e stèr algegres, perché se à troà chest tie fra vif e san, che se cherdea che l fosse perdù e mort. te veis beng, che se dovea fer inché una marèna e ster agliègres, perché se ha troà chest to frà vif e sang, che se credèa che el fozza perdù e mort. SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:247 (caz.); f) e po menà ca un vedel ingrassà, e mazalo, che voron fei un pasto e stà alegre, perché on ciatà sto me fiol vivo e san che credeon ch’el fosse morto. e pò menà cà un vedel ingrassà, e mazzallo, che voron fei un pasto e stà allegre, perché hon ciatà sto me fiol vivo e san che credevòn ch’el fosse morto. ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); g) i l’à lascià ló più mort che vif il la lassà lô piu môrt chö vif ZacchiaGB, ContieFasciane1858*:2 (bra.)
2 pronto di riflessi, versatile (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ vivace Ⓓ lebhaft ◇ a) al se ërj sö, alza chi bi edli vis al Cil, y mëna sö n baje druché söi dëic el sè verc’ sou, alza chi bi oudli vīs al Ceìl, e mena sou ‘ng baje drucchè sou i deitg’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:47 (Badia)
3 riferito a colore o luce, molto intenso, brillante (gad.) Ⓘ vivo Ⓓ leuchtend ◇ a) Uma, i popi dles sleghes ê gnüs bi ciüfs blanc, sciöche nëi, les atres fëies é plü vies, y düc i lëgns s’á vistí deboriada n bel corú blanch o cocenin. Uma, i popi d’les slěghes ē gnus bi ceuff blanc’, seoucche nei, les atres fouies è plou vives, e duttg’ i legn’s s’à vistì d’buriada ‘ng bell curù blanc o couccening. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:48 (Badia)
s.m.f. Ⓜ vifs, viva, vives
persona vivente (gad.) Ⓘ vivo Ⓓ Lebende ◇ a) Comparide Venerandi - / Cater en gloria, y cater ai vis - Comparide Venerandi - / Cat’r in gloria, e cat’r ai viis - DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); b) Vé! dui primizianc impé / Incö odunse pro alté, / Morc y vis a consolé. Ve! dui Primizianti impè / Ingcou udungse pro Altè, / Mortg’ e vìs a consolè. DeclaraJM, MaringSopplà1878:3 (Badia)
s.m. sg.
riferito a colore o luce (gad.) Ⓘ lucentezza Ⓓ Leuchten ◇ a) Porfin i edli â pordü le vi, y stô sot, sot, y lapró la cira sëcia fora de mosöra â fat de chëra signura le retrat dla soma meseria. Purfing i oudli ā purdù ‘l vì, e stē sŏtt, sŏtt, e laprò la ceìra seccia for d’m’ſura ā fatt d’chella Signura ‘l retratt d’la somma m’ſeria. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:62 (Badia).

vif (grd., fas., caz., bra., fod., LD) ↦ vif.

Vigile 6 1856 Sen Vile (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:261)
gad. Vigile mar. Fighile bra. Vile moe. Vile fod. Vigile
antrop. [ 1063 ]
(gad. V/P 1998, bra. R 1914/99, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ Vigilio Ⓓ Vigil, Vigilius ◇ a) En azident / Olache ence a Moena / Se fasc festa piena / En onor de sèn Vile de Trent In azident / Olaché encie a Moena / Se fass festa piena / In onor de Sen Vile de Trent PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:261 (bra.).

Vigile (gad., fod.) ↦ Vigile.

vigilia Ⓔ it. vigilia 6 1856 Vigilia (DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1)
Badia vigilia
s.f. Ⓜ vigilies
messa di commemorazione per i defunti (Badia) Ⓘ vigilia Ⓓ Totenmesse ◇ a) Mo recordesse ’ci Degilia, / Brau curat fu da Calfosch, / Le pröm, cianté ch’i un la vigilia / Di defunc en corú fosch. Mo r’cordesse ci Degilia, / Brao Curat fu da Colfosc, / ‘L prum, ciantè ch’i ung la Vigilia / Di defonti in curù fosc. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia)
vueia2.

vigilia (Badia) ↦ vigilia.

vigna Ⓔ it. vigna ‹ VĬNĔA (EWD 7, 323) 6 1864 vigna (VianUA, LaurancVinia1864:194)
gad. vigna mar. vigna Badia vigna grd. vinia fas. vigna fod. vigna amp. vigna LD vigna
s.f. Ⓜ vignes
terreno coltivato a viti (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ vigneto, vigna Ⓓ Weinberg ◇ a) N patron, dijova n di Gejù a si Apostuli, ova na vinia, y ie jit ora abenëura a crì lauranc per i mandé te si vinia cul pat, ch’ëi giaterà na munëida. Uŋ patroŋ, dis̄ova uŋ di Ges̄u a si Apostoli, òva na vigna, y jè s̄it òra a bon’ ëura a cri lauràntg per i màndè te si vigna col pàtt, ch’ëi giaterà na munëida. VianUA, LaurancVinia1864:194 (grd.).

vigna (gad., mar., Badia, fas., fod., amp., LD) ↦ vigna.

vigne (mar., MdR) ↦ vigni.

vigni Ⓔ OMNIS (EWD 7, 324) 6 1631 (in) ogni (Ceccha) (Proclama1631-1991:156)
gad. vigni mar. vigne Badia vigni grd. uni fas. vigni, ogne caz. ogne, ogni bra. ogne fod. vigni, ogni col. vigni amp. ogni LD vigni MdR vigne
agg. Ⓜ inv.
1 ciascuno degli elementi particolari che costituiscono un insieme o sono riconducibili all’idea di serie, successione, ripetizione (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ ogni Ⓓ jeder ◇ a) Vigne desfaciadù / Aroba al arpadù, / Mo vigne avarun / N’aroba a degun / Che a se instës. Vigne desfacćiadù / Arroba a l’arpadù, / Mó vign’avaruǹ / N’arobba a deguǹ / ch’a sè instëss. DeRüM, Geizhals1833-1995:291 (MdR); b) No spetede al monn / Da ciafé confort, consolaziun, / Mo sperede en Dio y so sant ennom / Gnará en aiüt te vigne afliziun. No spötödö al mon / Da tschafö congfort - consolaziung / Mo spörödö ‘ng Dio i so sant ng Nom / Gnarà ‘ng najut tö vignö affliziung. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); c) Aló che l’é stat, el s’ dat a ogne sort de vic, e en pech temp l’à durà su dut chel che l’aea. Allò che l’è stat, el s’ ha dat a ogni sort de vicc, e in pech temp l’ha durà su dutt chel che l’aèa. SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); d) Daspò che l é rué ilò, l s’à dé a ogni sort de vic, e n puoch temp l s’à mangé dut el fatossuo Daspò che ‘l è ruè illò, ‘l s’ ha dè a ogni sort de vicc, e in puoc temp ‘l s’ ha mangiè dut el fatto suo DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:258 (fod.); e) Lascia star ence l messal / Se calche bel mus / Levar vel ogne abus / Perché ence con chel se pel far mal. Lasa star encie l messal / Se calche bel muso / Levar vel ogni abuso / Perche ence con chel se pel far mal. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:266 (bra.); f) La superbia é la cöna de vigni gran viz / che á sciuré le verc pere y süa fia te n piz. La soperbia é la cüna de vigne gran viz / che á sciuré l’verc pere y süa fia te n piz. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia); g) La fadies y uni lëur - per Idie y a si unëur. La fadìes y ugni lour - per Iddie y a si unour. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.)
2 attraverso il livellamento degli elementi particolari può assumere il valore ‘tutti’ (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ ogni Ⓓ jeder ◇ a) Chësc fova uni di / Si pitl devertì. Këst foa uni di / Si pitl devertì. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) Deplü, inće i soldas à so proprio pastor d’animes, ch’i dij vigne domënia e festa, mascima in tëmp de pêsc, la mëssa De plü, inçhié i soldas ha sò proprio pastor d’animes, ch’i diŝ vigne Domënia e festa, masŝima iǹ tëmp de päŝ, la mëssa DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR); c) Come zeoles ‘l é dopio, / inz’ i voe el i ra fesc, / el i incanta, el i dà ‘l opio, / el i torze d’ogni ves. Come z̄éoles l’e dópio, / inz̄’ i voe el i ra fèsc, / el i incanta, el i da l’òpio, / el i tòrz̄e d’ògni vès. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.); d) Ma fam e colpes e bastonade / Forade, gofes e legnade / N’é ciapà gio giusta teis, / Ogni dì e no soul ogni meis. Ma fam e kolpes e bastonade / Forade, gofes e legnade / Ne čapà jo justa téis, / Ogni dì e no soul ogni méis. BrunelG, MusciatSalin1845:2 (bra.); e) l menèa la feides d’ogni dì su per la Lastìes l mea la feides d’ogni di su per la Lesties BrunelG, Cianbolpin1866:25 (caz.); f) La jent é bona in ogni cont. La ʃent è bona in ogni cont. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); g) Chësc conësc vigni ladin Chesc’ cunesc’ vigne Lading DeclaraJM, SantaGenofefa1878:III (Badia).

vigni (gad., Badia, fas., fod., col., LD) ↦ vigni.

vignì (fod.) ↦ vegnì.

vigniun Ⓔ comp. di vigni + un (EWD 7, 324) 6 1631 ogni un (Proclama1631-1991:157)
gad. vignun mar. vignun Badia vignun grd. uniun fas. vigniun caz. ogniun bra. ogneun moe. ogneun fod. vigniun, ogniun col. ogniun amp. ogniun LD vignun MdR vignun
pron. Ⓜ vigniuna
ogni persona (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; Pz 1989; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ ognuno, ciascuno Ⓓ jeder, jedermann ◇ a) Pitl y grant, uniun l sà, / Che sëis n uem dlonch stimà. Pitl i grant, uniun el sa, / Ke sëis n uem dlonk stimà. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); b) Crive pu mé do vosc gust: / Uniuna à si fust! Crive pu me do vost gust: / Ogniùna ha si fust! PlonerM, VedlMut1828-1997:351 (grd.); c) E l plu joven de chi disc al pere: Pere! déme mia pert, che me toca a mi. E l i à fat le pert ad ogniun. E ‘l plu schoven de chi diss al pére: Pére! déme mia pert, che me tocca a mi. E ‘l ja fatt le pert ad ogni ung. HallerJTh, FigliolProdigo[ 1064 ] FOD1832:151 (fod.); d) Dijéme mo, chi che é stè, che ves à dè da crëie chëstes cosses? / Vignun le dij. / Chëst vignun sëise demà vos. Diŝeme mó, chi [ch’] é stè, che ves ha dè da crëÿe questes cosses? / Vignuǹ le diŝ. / Quest vignuǹ sëise demà vos. DeRüM, MaridéPüchTëmp1833-1995:239 (MdR); e) No assà paura neto nia, / Che ogneun dorm da chiò fin ta Penìa. No asà paura neto nia, / Ke ognùn dorm da klo fin ta Penia. BrunelG, MusciatSalin1845:8 (bra.); f) ogniuna aessa volù esser la più bela ogniuna aesa volù esser la più bela BrunelG, Cianbolpin1866:11 (caz.); g) Cardeo fosc che infumentade / Mal de ogniun, se pode dì? Cardeo fosc che infumentade / Mal de ogniun, se pode di? Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:23 (amp.); h) l’é deventà un severiscimo persecutor contro ogneun, da alora en poi avesse fat valch contro l’onor de la sova corona l’è deventà un severissimo persecutor contro ognun, da allora ‘n poi avezze fat valch contro l’onor della zoa corona SommavillaA, DecameronIXMOE1875:640 (moe.); i) vignönn co â val’ mëia, se la parâ ia zonza s’al lascé conëscer o (zonza) vergogna vignun che ǫva vàl möja, se la parǫva ia zǫnza sel lassè conęsser o (zǫnza) vergogna PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.); j) é deventé n rigorosiscim persecutur de vignun che cometess val’ cossa cuntra l’onur dla corona è dẹvẹntè un rẹgo̮ro̮sissimo pẹrsẹcutór de végnun chẹ co̮mmẹttassa val co̮sa cuntra l’o̮nur d’la co̮ro̮na PescostaC, DecameronIXBAD1875:653 (Badia); k) Ëis pö dit: Vé, ch’i sun ala porta y bati, vignun che m’alda y deura sará vijité da me Ais pou ditt: Vè, ch’i sung alla porta e batte, vignung ch’m’alda e deura, sarà visitè da mè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:70 (Badia).

vigniun (fas., fod.) ↦ vigniun.

vignun (gad., mar., Badia, LD, MdR) ↦ vigniun.

Vigo (amp.) ↦ Vich.

vijin (gad., Badia, bra., MdR) ↦ vejin.

vijinanza (gad., mar., Badia, caz., amp.) ↦ vejinanza.

vijinánza (fod.) ↦ vejinanza.

vijita Ⓔ it. visita 6 1833 vijita (DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:241)
gad. vijita mar. vijita Badia vijita grd. vijita fas. vìjita fod. vijita amp. vijita LD vijita MdR vijita
s.f. Ⓜ vijites
atto di andare a trovare, a visitare qualcuno (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ visita Ⓓ Besuch ◇ a) Ne ves desmentiede de vegnì a me ciafè, sce vostes fascendes ves lascia, e sëise sigüda, che vosta vijita me sarà sëmper cara. Ne ves desmentiéde de vegnì a me ćiaffè, ŝe vostes fascëndes ve[s] lascia, e sëise sigüda, che vosta viŝita me sarà sëmpr cara. DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:241 (MdR); b) Mia bona jënt, dijôra, me fajëis na gran ligrëza cun osta vijita Mia bona jent, dijōla, me fajeis na grang ligrezza cung osta visita DeclaraJM, SantaGenofefa1878:118 (Badia).

vijita (gad., mar., Badia, grd., fod., amp., LD, MdR) ↦ vi-

jita.

vijità (amp.) ↦ vijité.

vìjita (fas.) ↦ vijita.

vijitar (bra.) ↦ vijité.

vijité Ⓔ it. visitare ‹ VĪSITĀRE (EWD 7, 326) 6 1763 visitè ‘visito’ (Bartolomei1763-1976:106)
gad. vijité mar. vijité Badia vijité grd. vijité fas. vijitèr bra. vijitar fod. vijité amp. vijità LD vijité MdR vijité
v.tr. Ⓜ vijiteia
1 andare a trovare qualcuno (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ visitare Ⓓ besuchen ◇ a) so proprio pastor d’animes, […] che, sc’ ëi é amarà, và a i ciafè e a i vijité int’ i sü ospedês sò proprio pastor d’animes, [.] che, ŝ’ ëi é amarà, va ai ćiaffè e ai viŝité int’ i sü ospedès DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR); b) Deache la contëssa ne la conesciô, i án dit, che chëra é Berta, che de catordesc agn ê jüda a la vijité te porjun Dea che la contessa nella con’sceō, i àng ditt, che chella è Berta, che d’catordesc’ angn’ ē juda alla vijitè te pr’jung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:107 (Badia)
2 esaminare accuratamente (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966, fas. A 1879; R 1914/99) Ⓘ controllare, esaminare Ⓓ kontrollieren, prüfen ◇ a) Valgügn dis do che Genofefa á vijité la coa, ne n’êl plü üs, mo pici vicí coá fora laite. Valgungn’ dis dō che Genofefa à visitè la cō, nen ēle plou ūs, mo piccei vicceì cuà fora laite. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:50 (Badia).

vijité (gad., mar., Badia, grd., fod., LD, MdR) ↦ vijité.

vijitèr (fas.) ↦ vijité.

Vijo 6 1848 Vijo (PiccolruazA, Scassada1848-1978:70)
gad. Vijo Badia Vijo
antrop.
(gad.) Ⓘ Luigi Ⓓ Alois ◇ a) Vijo Frenes! / Oh ci scenes / ast’mai fat zacan / por n te malan! Vijo Frenes! / Oh ći scênes / ast’mai fat zacan / pur un te’ malan! PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia).

Vijo (gad., Badia) ↦ Vijo.

vil Ⓔ it. vile 6 1873 vile (Anonim, Monumento1873:4)
amp. vile
agg.
riferito a persona, di scarso o nessun valore morale e intellettuale, spregevole (amp.) Ⓘ vile Ⓓ unedel, gemein ◇ a) Apò gnanche ben scrito, / E ‘l é parsona zivila; / Che ‘l fesc meo un coscrito / E un artejan anche vile. Appó gnanche ben scritto, / E l’é persona civile; / Che ‘l fesc méo un coscritto / E un artesan anche vile. Anonim, Monumento1873:4 (amp.).

vila Ⓔ VĪLLA (EWD 7, 327) 6 1763 villa ‘pagus’ (Bartolomei1763-1976:105)
gad. vila mar. vila Badia vila grd. vila fas. vila caz. vila fod. vila col. vila amp. vila LD vila
s.f. Ⓜ viles
1 piccolo centro abitato isolato tipico specialmente della val badia (gad. B 1763; A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ vila Ⓓ Weiler ◇ a) Al s’an é jü y se mët pro önn dla ciüté de chël lü, y cösc l’á motü sö en söa vila a ciaré dai porcí. E s’en è schü, e s’ mat pro un d’latschité de chel lüc, e chest l’ha mettü sü in süa villa a tgiare di portschi. HallerJTh, FigliolProdigoMAR1832:139 (mar.); b) Döt ladin cun usc giuliva / Scraies da vigni ciasa y vila: / Signur Iaco! Mile vives!! Dutt Lading cung usc’ giuliva / Scrai da vigne ciasa e villa: / Signor Jaco! Mille vives!! DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); c) Passando par na vila, sete o oto / i cridaa fra de lore e i se dijea; / doi i me ferma ra strada e po deboto / dàme cuatro legnades i vorea… Pašando par na vila, sete o oto / i cridaa fra de lore e i se digea; / doi i me ferma ra strada e po deboto / dame quatro legnades i vorea… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.); d) Me dijeva da [ 1065 ] puoch un da nosta vila, che se i ne met sot l’Italia, el se fà portà ancora sul let de la mort fora da mont. Me diseva da puoc un da nossa villa, che se i ne mett’ sotto l’Italia, el se fa portà ancora sul lett della mort fora da mont. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.)
2 centro abitato di limitate proporzioni (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ villaggio Ⓓ Dorf ◇ a) L’é jit ju per la vila a domanèr l’un e l’auter L è ʒ̉it ʒ̉u per la vila a domanér l un e l auter BrunelG, Cianbolpin1866:8 (caz.); b) Ma a Leisach se presenta n bel cuadro, se vede Lienz e tante vile dut intor. Ma a Leisach se presenta un bel quadro, se vede Lienz e tante ville dutt intor. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.).

vila (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., fod., col., amp., LD) ↦ vila.

vilaje Ⓔ it. villaggio 6 1870 villazzio (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431)
fas. vilaje col. vilazio †
s.m. Ⓜ vilaji
centro abitato di limitate proporzioni (fas. DILF 2013, col.) Ⓘ villaggio Ⓓ Dorf ◇ a) ln Italia vedé n vilazio, doi o trei palaz, laite doi o trei sior o tirannelli, e l rest zent barache e povertà e miserie. In Italia vedè un villazzio, doi o trei palaz, la ite doi o trei sior o tirannelli, e ‘l rest cento baracche e povertà e miserie. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.).

vilaje (fas.) ↦ vilaje.

vilan Ⓔ it. villano ‹ VĪLLĂNUS (EWD 7, 329) 6 1862 vilan (DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472)
gad. vilan Badia vilan grd. vilan fas. vilan fod. vilan col. vilan amp. vilan
s.m.f. Ⓜ vilans, vilana, vilanes
persona grossolana e sgarbata (gad. A 1879, grd. A 1879, fas. A 1879; R 1914/99, fod. A 1879; Pz 1989, amp. A 1879; C 1986) Ⓘ villano Ⓓ Grobian, roher Mensch ◇ a) sora toura el se scenta con un fei / da vilan come ‘l ea e prepotente / e po el scomenza, ma a ra moda soa / a ciacolà ch’el me parea na roa… sora toura el se scenta con un féi / da vilan come l’eva e propotente / e po el scomenža, ma a ra moda soa / a ciacolà ch’el me parea na roa… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.).

vilan (gad., Badia, grd., fas., fod., col., amp.) ↦ vilan.

vilanamente (moe.) ↦ vilanamenter.

vilanamenter Ⓔ it. villanamente 6 1875 villanamenter (RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649)
gad. vilanamënter Badia vilanamënter grd. vilanamënter bra. vilanamenter moe. vilanamente fod. vilanamenter
avv.
in modo villano, con villania (gad., grd., bra., moe., fod.) Ⓘ villanamente Ⓓ auf grobe Art und Weise ◇ a) e canche la tornava, arivada che la é stata a Cipro, la é stata da valgugn bricogn vilanamente enjuriada e canche la tornava, arrivada che la è stata a Cipro, la è stata da valgugn bricogn villanamente enzuriada SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); b) Tel retorn da aló, arivada a Cipri é stata maltratada vilanamenter da omegn catives Nel ritorn d’allò, arrivada a Cipri è stata maltrattada villanamenter da o̱mini cattives RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); c) y tl gní ritur da iló rovada a Cipro, éra gnüda maltratada vilanamënter da canaia de jënt ẹ tẹl gnì ritur da ilò roada a Cipro, ẹlla gnüda maltrattada villanamåinter da canaja dẹ žåint PescostaC, DecameronIXCor1875:653 (Badia); d) Rueda tl ritorn a Cipri iela unida meltrateda vilanamënter da canaia de jënt. Rueda nęl rito̬rn å Cipri ięla unida meltratteda villanamęnter då cånaia dę žęnt. RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.); e) Tel retorné da ilò, ruada a Cipri éla stada maltratada vilanamenter da cativi omeni Tel reto̮rné da illò, ruåda a Cipri ẹlla stada maltrattada villanamẹnter da cattivi o̲mẹni PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.).

vilanamenter (bra., fod.) ↦ vilanamenter.

vilanamënter (gad., Badia, grd.) ↦ vilanamenter.

vilazio † (col.) ↦ vilaje.

Vile (bra., moe.) ↦ Vigile.

vile (amp.) ↦ vil.

viliacaria Ⓔ it. vigliaccheria 6 1875 villiaccheria (SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639)
gad. viliacaria moe. viliacheria
s.f. Ⓜ viliacaries
condizione di chi è vile, codardo (gad. DLS 2002, moe.) Ⓘ vigliaccheria, codardia, viltà Ⓓ Feigheit ◇ a) Chela pere fémena canche l’à sentù coscì, desperada de poder aer vendeta o calche solievo ala sova pascion, l’à ressolt de voler jir a enjuriar la viliacherìa de sto Re. Chella pere femena canche l’ha zentù così, desperada de poder aver vendetta o calche sollievo alla soa passion, l’ha rezolt de voler zir a enzuriar la villiaccheria de sto Re. SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.).

viliacaria (gad.) ↦ viliacaria.

viliacheria (moe.) ↦ viliacaria.

viltà (fas., bra., moe., fod.) ↦ vilté.

vilté Ⓔ it. viltà 6 1875 viltá (SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639)
gad. vilté fas. viltà bra. viltà moe. viltà fod. viltà
s.f. Ⓜ viltés
atteggiamento o comportamento determinato dal rifiuto di affrontare pericoli o responsabilità, dovuto a codardia o pavidità (fas., fod.) Ⓘ viltà, vigliaccheria, codardia Ⓓ Feigheit ◇ a) l’era n Re scì debol e fiach e g’emportava scì pöch de l’onor, che no solament no l se n curava de vendicar le ofeje dei autres, ma l ne soportava de ogni sort con vergognosa viltà ence de chele che i ge aeva fat sofrir a el enstés l’era ‘n Re sì debol e fiach e gen portava si pöch dell’ onor, che non zolament no ‘l zen curava de vendicar le offese dei autrez, ma ‘l ne zopportava de ogni zort con vergognaza viltà encie de chelle che i ge avea fat zoffrir a el en stez SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); b) perché el era de temperament coscì fiach e da pech, che no solamenter no vendicaa con giustizia le ofeje di etres, ma anzi infinite con dejonorevol viltà fate a el ne soportaa perchö öl era dę temperament coši fiac e da pöc, chö no̬ so̬lamenter no̬ vendicaa con justizia le offese dei etres, ma anzi infinite co̬n diso̬no̬revo̬l viltà fatte a öl nę sopportaa RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); c) l era de temperament cojì frat e da puoch, che no solamenter no vendicáva con giustizia le ofeje dei autri, ma zenza fin, de chële fate a dël, con vergognousa viltà ne soportáva l’era de temperament così frat e da puo̮c, che no̮ solamẹnter no̮ vendicava con giustizia le offese dei autri, må zenza fin, de calle fatte ad al, con vergo̮gnousa viltà ne sopportava PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.).

vilté (gad.) ↦ vilté.

vin Ⓔ VĪNUM (EWD 7, 330; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’Bin-u) 6 1763 vign ‘vinum’ (Bartolomei1763-1976:105)
gad. vin mar. vin Badia vin grd. vin fas. vin caz. vin bra. vin fod. vin amp. vin LD vin MdR vin
s.m. Ⓜ vins
bevanda alcolica ottenuta dal mosto d’uva fatto [ 1066 ] fermentare (gad. B 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ vino Ⓓ Wein ◇ a) Savëise inće che ciafun n bun gote de vin inte chësta osteria? Savëise inçhié che ćiaffuǹ ‘ǹ buǹ gòte de viǹ inte questa osteria? DeRüM, BevundeBozaVin1833-1995:243 (MdR); b) Śente, no cardassà mai, / cuanto vin ch’el porta via / chera fre de tananai! Zènte, no cardasà mai, / quanto vin ch’el pòrta via / chera fre de tananài! DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.); c) L’auter a veder l ciaf pelà, / Cherdesse, no me aer falà, / L’era Tonele de Recin / Col venter pien de vin. L auter a veder l čaf pelà, / Kerdese, no me aer falà, / L era Tonele de Rečing / Kol venter pien de ving. BrunelG, MusciatSalin1845:4 (bra.); d) Sö mituns, toless’ la tascia / Stlop y polber y na flascia / D’ega de vita y de bun vin / Marsc bel snel it’ al confin. Sèu muttuns! toless la tasha / Stlop e polvr e na flasha / D’agua d’vita e d’bun vin / Marsh bell snell ît’ al confin PescostaC, Schützenlied1848:222 (Badia); e) Vin bev mescedà cun ega, blot uniun n beve puech, / Chi che da jëunn se dà al vin, na gran flama mët te fuech. Viŋ böv mus̄edà con èga, blot ugnuŋ ëŋ böve puech, / Chi chë da s̄oun së dà al viŋ, na gran flamma mëtt te fuech. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); f) Gé no cree nia, mo meton pegn a dotrei pazeides de vin! Ǧé no kree nia, mo meton pen a do-trei pazeides de vin! BrunelG, Cianbolpin1866:10 (caz.).

vin (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., bra., fod., amp., LD, MdR) ↦ vin.

Vinarlonch (bra.) ↦ Vinaulonch.

Vinaulonch 6 1632 Vinaulonch (Proclama1632-1991:160)
fas. Vinaulonch bra. Vinarlonch, Livinarlonch col. Vinaulonch
topon.
una delle cinque vallate ladine, oggi in provincia di belluno (fas. R 1914/99, col.) Ⓘ Livinallongo Ⓓ Buchenstein ◇ a) Da la man de sot la confina a la Val de Fiem, da la man de sora a Gardena, da la man dalaìt’ a Livinarlonch e da la man dalafora a Neva. Dalla man dö sot la confina alla Val dö Viöm dalla man dö sora a Gardöno, dalla man dalla it a Livinarlong ö dalla man dalla fora a Növa. ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:1 (bra.); b) Le guardie de la finanza di e not in ronda come se no fossa auter che ladri a Col e Vinaulonch Le guardie della finanza dì e nott’ in ronda come se non fossa auter che ladri a Coll e Vinallongo AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.).

Vinaulonch (fas., col.) ↦ Vinaulonch.

vince (fod.) ↦ vence.

vincitor (fod.) ↦ vencitour.

vinia (grd.) ↦ vigna.

vint Ⓔ VĪ(GI)NTĪ (EWD 7, 331) 6 1763 vint ‘viginti’ (Bartolomei1763-1976:105)
gad. vint mar. vint Badia vint grd. vint fas. vint bra. vint fod. vint amp. vinte LD vint
num.
numero composto da due decine (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ venti Ⓓ zwanzig ◇ a) Na muta jëuna, che ova ueia de se maridé, à giapà da si seniëura vint toleri per se fé la dota. Una muta schœuna, kœ avòva vuœja dœ se maridè, a tgiappà da si segniœura vint Toleri pœr se fè la dota. PlonerM, Erzählung4GRD1807:46 (grd.); b) Canche l’é stat la terza not i é vegnui de vintecater e i ge n’à fat de ogni sort. Chan chö lö stat la terzô nôt i ö veniui dö ventecatter ö i gin a fat dö ogni sôrt. ZacchiaGB, ContieFasciane1858*:4 (bra.); c) Ra domanda r’ea fata / Par ’es vinte al pié, / Sbanzeghes se trata, / E de no moe pì un pe. A domanda r’ ea fatta / Par es vinte al pié, / Sbanzeghes se tratta, / E de no moe pí un pé. Anonim, Monumento1873:3 (amp.).

vint (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., fod., LD) ↦ vint.

vinte (amp.) ↦ vint.

vinze (col.) ↦ vence.

Vinzenz 6 1844 Zènz̄o (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112)
gad. Vinzenz grd. Zenz fod. Zenz col. Vizenz amp. Zenzo
antrop.
(grd., fod. Pz 1989; Ms 2005, amp.) Ⓘ Vincenzo Ⓓ Vinzenz ◇ a) Zenzo pien de baronada / taia su e bete via, / po el i dà una sonada / col linguajo de galia. Zènz̄o pién de baronada / tàia su e bete via, / pò el i da una sonada / col linguagio de galìa. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.).

Vinzenz (gad.) ↦ Vinzenz.

vinzitor (Badia) ↦ vencitour.

vipera (gad.) ↦ vipra.

vìpera (fas.) ↦ vipra.

vipra Ⓔ it. vipera ‹ VĪPERA (EWD 7, 333) 6 1878 viperes pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:78)
gad. vipra, vipera Badia vipra grd. vipra, vipera fas. vìpera, bìpera fod. vipera amp. vipera, ipera LD vipera
s.f. Ⓜ viperes
nome comune dei serpenti viperidi (gad. A 1879; Ma 1950; Pi 1967; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ vipera Ⓓ Viper, Otter ◇ a) Chi che confida en Ël, passará zënza dann porsura viperes y serpënc, pestará sot liuns y draguns. Chicche confida in El, passarà zenza dan pur sura viperes e serpentg’, p’starà soutt liungs e dragungs. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:78 (Badia).

vipra (gad., Badia, grd.) ↦ vipra.

vire (gad., mar., Badia, MdR) ↦ vive.

virgola Ⓔ it. virgola 6 1873 virgola (Anonim, Monumento1873:4)
gad. virgola grd. virgula fas. vìrgola fod. virgola amp. virgola LD virgola
s.f. Ⓜ virgoles
segno di punteggiatura, simile a un bastoncino leggermente ricurvo (,), che indica pausa debole all’interno del periodo (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ virgola Ⓓ Beistrich, Komma ◇ a) Chesto ‘l ea un conto / Che i doea eśaminà; / Non é virgola ne punto / Che no see esagerà. Chesto l’eva un conto / Che i dovea esaminá; / No n’é virgola né punto / Che no see esagerá. Anonim, Monumento1873:4 (amp.).

virgola (gad., fod., amp., LD) ↦ virgola.

vìrgola (fas.) ↦ virgola.

virgula (grd.) ↦ virgola.

virtú (gad., mar., Badia) ↦ virtù.

virtù Ⓔ it. virtù ‹ VIRTUS (EWD 7, 336) 6 1805 virtu (PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191)
gad. virtú mar. virtú Badia virtú grd. virtù fas. vertù caz. virtù bra. virtù fod. virtù amp. virtù LD virtù MdR virtù
s.f. Ⓜ virtus [ 1067 ]
1 disposizione a fare il bene per se stesso, senza attendersi alcun utile, sia nella vita privata che in quella pubblica (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ virtù Ⓓ Tugend ◇ a) Chi ch’ama la virtù / E schiva le pićé, / Sie de nöt o de dé, / Chël plej a tüć, chël su. Chi ch’ama la virtù / E schiva le piçhié, / Sie de neut o de dé, / Quël pläŝ a tütg, quël sù. DeRüM, GüteMenschen1833-1995:290 (MdR); b) No de jaghé l or, bënscì la virtù te dei cunsëi, / Che la virtù porta or, no chësc o chëla, prëst posses udëi. No de s̄aghé l’òr, bëŋsì la virtù të dè jë cuŋsëi, / Chë la virtù pòrta òr, no chëst o chëlla, prëst pòsses udëi. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); c) "Idî istës á ordiné chësc triunf dla virtú porsura le viz;" "Iddì istess à ordinè chesc’ trionfo d’la virtù pursura ‘l vizio;" DeclaraJM, SantaGenofefa1878:108 (Badia)
2 qualità, pregio (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ virtù Ⓓ Tugend ◇ a) ie ve prëie cun duta mi ana de me dé la grazia d’avëi ruel l cuer nët, y jià dla virtù santes, per ve recever deniamënter tla santa cumenion je ve preije cun dutta mi ana de me dè la grazia d’avei ruöl ‘l cuer nat, j shia della virtù santes, per ve retschöver dagnamenter tella santa communion RungaudieP, LaStacions1813-1878:92 (grd.); b) Veci de miric Onorandi, / De dignité virtú y fadies. Vecci d’meriti Onorandi, / D’dignitè virtù e fadiis DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); c) "Auter che berdon" disc un de chisc lères, chel l’é n mantel che l’à na grandiscima virtù. "Auter ke berdon, diš un de kiš leres, - kel l e un mantel ke l a na grandissima virtu. BrunelG, Cianbolpin1866:14 (caz.); d) Golo conesciô avisa le spirit dl grof, ch’ê iüst, nobl, plëgn de compasciun y generus, mo cun dötes chëstes virtus incapaze de se gorné le sënn spezialmënter sce tizé da gelosia. Golo conesceō avviſa lo spirito d’l grof, ch’ē giust, nobile, plengn’ de compassiung e generoso, mo cung duttes chestes virtūs incapaze de se gornè ‘l senn spezialment’r se tizzè da gelosìa. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia)
3 capacità di fronte a compiti determinati (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ talento, abilità Ⓓ Geschicklichkeit, Begabung, Talent ◇ a) valent Tomesc valent / con ti son dërt content / t’es moro, e slocé, ma t’as talent / te sas velch, e t’as virtù. Valent Thomes Valent / con ti son dart content / tes moro, e slochie, ma tas talent / te sas velch, e tas virtu. PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) Élo śentes da talento / Scusà… Besties se voré… / Ceun miracol, ceun contento, / De sapienza e de virtù. Elo zentes da talento / Scusà… Besties se vorè… / Ce un miracol, ce un contento, / de sapienza e de virtù. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:18 (amp.).

virtù (grd., caz., bra., fod., amp., LD, MdR) ↦ virtù.

virtuos (moe.) ↦ virtuous.

virtuous Ⓔ it. virtuoso 6 1878 virtuosi s.m. pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8)
gad. virtuus Badia virtuus fas. virtuous moe. virtuos fod. virtuous
agg.
dotato di virtù (Badia, fas. DA 1973; DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ virtuoso Ⓓ tugendhaft ◇ a) S’imaginëies vignun, cun ci sdëgn, che la virtuosa Genofefa desprijâ y refodâ te domandes ilezites S’ immagini vignung, cung ci sdegno, che la virtuosa Genofefa desprijā e refudā te dimandes illezites DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia)
s.m.f.
persona dotata di virtù (Badia) Ⓘ virtuoso Ⓓ Tugendhafter ◇ a) Ël é Idî di eserziti, y la forza di virtuusc El è Iddì degli eserziti, e la forza di virtuosi DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia).

virtuous (fas., fod.) ↦ virtuous.

virtuus (gad., Badia) ↦ virtuous.

vis Ⓔ significato ‘viso’ ‹ VĪSUS, 9384 (Q/K/F 1988:387); significato ‘fronte’ ‹ irradiato anticamente dalla Padania (Gsell 1992a:154) 6 1860 vis (DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109)
fas. vis fod. vis amp. vis LD vis
s.m.
1 parte anteriore del capo, estesa dalla fronte al mento (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp.) Ⓘ viso, faccia Ⓓ Gesicht ◇ a) Inze duto el to bel vis, / t’as un zerto nossicé… / me par de esse in paradis / co me scento pede te! Inse duto el to bel vis, / t’as un zerto no si cié… / me par de esse in paradis / co me scento pede te! DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.)
2 regione della testa corrispondente all’osso frontale, compresa tra le sopracciglia e la radice dei capelli (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ fronte Ⓓ Stirn.

vis (fas., fod., amp., LD) ↦ vis.

visin (col.) ↦ vejin.

vist Ⓔ dtir. wisst (Q/K/F 1988:387) 6 1844 vista (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117)
amp. vist, vista (her)
interiez.
comando ai cavalli per andare a sinistra (amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ a sinistra (comando per i cavalli) Ⓓ nach links (Befehl für die Pferde), wist ◇ a) Là, de chera cubia grama / se pó dilo ‘l caretier, / che conforme ch’el i ciama, / i và hota e vista her. La, de chera cùbia grama / se po dilo ‘l caretiér, / che conforme ch’el i ciama, / i va hota e vista hèr. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.).

vist (amp.) ↦ vist.

vista Ⓔ it. vista 6 1833 vista (DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:240)
gad. vista mar. vista Badia vista grd. vista fas. vista caz. vista bra. vista fod. vista amp. vista LD vista MdR vista
s.f. Ⓜ vistes
1 senso specifico deputato alla percezione degli stimoli luminosi (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. 8A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1988, LD DLS 2002) Ⓘ vista Ⓓ Sicht, Sehvermögen
2 campo visivo (gad.) Ⓘ vista, visuale Ⓓ Blickfeld ◇ a) a Idî su, che döt sá, l’á in vista - / Düc ëi dl pice nosc paisc - / Di gragn bëgns lungia lista, / Che ëi á trat dal paraisc. Iddì su, ch’dutt sa, l’ha in vista - / Duttg’ èi d’l picce nosc’ paisc’ - / Di grangn’ beingn’s lungia lista, / ch’ei ha tratt dal Paraisc’. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); b) Le lu inciornì à lascè tomè le bocun, y é brodorè colunc jö por la para, cina ch’i frignuns i l’à tut de vista. ‘L lù inceornì à lascè tomè ‘l boccung, ed è bordorè co lunc’ jou pur la para, cina ch’i frignungs i l’à tutt d’vista. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56 (Badia) [ 1068 ]
3 capacità di prevedere e giudicare le cose, prontezza d’intuito (fas. R 1914/99, fod. Ms 2005, amp.) Ⓘ accortezza, avvedutezza Ⓓ Umsicht, Sorgfalt ◇ a) E coscì el diornista / Podea esse anpezan; / Ma lore à abù ra vista / D’i dà a un outro chel pan… E cosscí el Diurnista / Podéa esse Ampezzan; / Ma lore á abú ra vista / Di dá a un autro chel pan… Anonim, Monumento1873:2 (amp.)
4 atteggiamento, aspetto che manifesta sentimenti o stati d’animo (fas.) Ⓘ espressione Ⓓ Miene ◇ a) L’auter l’era de Recin Batista, / Chel che fasc chela burta vista. / Falaré fosc, mo a mi dit, / Da ge dar sul mus polit. L’auter l era de Rečing Battista, / Kel ke faš kela burta vista. / Falerè foš, mo a mi dit, / Da je dar sul mus pulìt. BrunelG, MusciatSalin1845:5 (bra.); b) L’ost senza responer parola, l’à pojà sun desch l calamèr, e l papier, e dapò sul medemo desch l’à pojà su l brac cianch e l comedon dret, e co la pena per aria utà encontra Renzo, e con na vista da scerio l’à dit, ades cognede me dir l vosc inom L’Ost senza responer paróla, la posá sun desch el Calamer, e el papiér, e dapó sul medemo desch la posa su el bracs cianch e el comedon dret, e colla pena per aria outá in contra Renzo, e con una vista da serio la dit, ades cognede me dir el vos inom IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.)
perde de vista (MdR) Ⓘ perdere di vista Ⓓ aus den Augen verlieren ◇ a) Inte le vegnì achilò l’ài odü dalunc; i i sun corüda incuntra, mo inte un momënt l’ài perdü de vista. Inte le vegnì aquilò l’hai odü da lunĝ; j’i suǹ corrüda incuntra, mó int’ uǹ momënt l’hai perdü de vista. DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:240 (MdR).

vista (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., bra., fod., amp., LD, MdR) ↦ vista.

vista (her) (amp.) ↦ vist.

vistì Ⓔ VESTĪRE (EWD 7, 339) 6 1763 vestì ‘vestio’; vestì ‘vestis’ (Bartolomei1763-1976:105)
gad. vistì mar. iestì Badia vistì grd. vestì fas. vestir caz. vestir bra. vestir fod. vestì col. vistì, vestì amp. vestì, viestì LD vestì MdR vistì
v.tr. Ⓜ viest
coprire con abiti (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ vestire Ⓓ bekleiden, anziehen ◇ a) Portede prësc adalerch la plü bela iesta, y vistile Portéde prast addarlerc la plü bella vìeshta, e vistile HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:140 (Badia); b) portà sobit la pruma viesta, e vestilo, e dajege n anel te sia man, e ciuzé te si piesc. portá subit la pruma viesta, e vestílo, e dashe’ i un annel te sia man, e tgiuzé te si piesh. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:145 (caz.); c) Jì delongo a tò l plu bel guánt, vestilo e meteie ite ntel deit l anel Schí de longo a tó ‘l plu bel govant, vestílo e mettéje ite ‘n tel deit l’anel HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); d) [Chëst vestimënt] Iö ne l’à mai odü iö. / Iö me le vieste da inré na ota. [Quest vestimënt] Jeu ne l’ha mai odü jeu. / Jeu me le vieste da inré ‘na óta. DeRüM, ChëstVestimënt1833-1995:235 (MdR); e) Ći guant vorëise vistì? Chël che i à avü inier. Çhi gúant vorëise vistì? Quël ch’j’ha avü inier. DeRüM, EhJan1833-1995:250 (MdR); f) Presto portà ca el pì bel vestì che on, e vestilo, e betei inz’ el diedo un anel, e scarpe inz’ i pes Preste portà ca el pi bel vestì, che on, e vestillo, e metei inc’ el diedo un’ anel, e scarpe inz’ i pes ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); g) spo s’àra vistì, s’à tut la crusc de lëgn cun se, por amabl recordanza de sües pënes, y s’un và spo s’à la vistì, s’ ā tutt la crusc’ d’lengn’ cung sè, pur amabil r’cordanza d’suus penes, e s’ung va DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ vestis, vestida, vestides
1 che ha gli abiti addosso (gad., fas., amp.) Ⓘ vestito Ⓓ bekleidet ◇ a) Sode e roba a boaton / e vestì de pano fin, / ma ‘l no i rende surizion / al pì gramo cadorin. Sòde e ròba a boatón / e vestì de pano fin, / ma ‘l no i rènde suriz̄ion / al pi gramo Cadorín. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.); b) Signurs che vá vistis de ros / Vëigon cis dainré pro nos Signurs chë va vistis dë ròs / Vaighën sis dainrë pro nòs PescostaC, SonëtCoratBadia1852:3 (Badia); c) Ohu! mena ca per chel gramial / Bianch; sora l ciaf! e sora l piet, / Sot’amba! A n auter dal corpet / Ros, e vestì da bandieral. Ohu! mena cà per chel gramial / Bianc; sora ‘l tgiaf! e sora ‘l piet, / Sott’ amba! A ‘n auter dal corpet / Ross, e vestì da bandieral. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:244 (bra.); d) Canch’al odô le conte vistí en pumpa da ciavalier, y le smaz de plömes, che svatâ söl elm (ciapel de fer) él resté n pez spordü y frëm Cang ch’el odō ‘l conte vistì in pumpa da cavalier, e ‘l smazz d’plumes, ch’svatā soul elmo (ciappel d’ferr) elle r’stè ‘ng pezz spordù e fremm DeclaraJM, SantaGenofefa1878:93 (Badia)
2 avvolto, circondato, ricoperto (gad.) Ⓘ rivestito Ⓓ bedeckt ◇ a) Les brüsces y les trognores é vistides de broja, che lomina, sciöch’ares foss en plëgn fornimënt Les brusces e les trognores è vistides d’broja, ch’lumina, sceoc ch’elles foss’ in plengn’ forniment DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59 (Badia)
s.m. Ⓜ vestis
1 capo d’abbigliamento (fod. Pz 1989, amp. C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002) Ⓘ vestito Ⓓ Kleid ◇ a) Ma el pare ‘l à dito ai so serve: Presto portà ca el pì bel vestì che on, e vestìlo, e betei inz’ el diedo un anel, e scarpe inz’ i pes Ma el pare l’ha ditto ai so serve: Preste portà ca el pi bel vestì, che on, e vestillo, e metei inc’ el diedo un’ anel, e scarpe inz’ i pes ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.)
2 assortimento di abiti (fas.) Ⓘ vestiario Ⓓ Kleidung ◇ a) portà chiò sobit dal vestir l più bel guant che aon, n bon pé de ciuzé e l’anel da ge meter tel deit portà clò subit dal vestir el plu bel goànt, che aòng, ung bong pé de ciuzzé e l’anèl da ghié metter tel deit SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.)
se vistì 1 (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ vestirsi Ⓓ sich bekleiden ◇ a) ’Es laora duto ‘l an / Par vestirse an par an. Es laora duto l’an / Par vestirse an par an. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.) 2 (Badia) Ⓘ rivestirsi, ricoprirsi Ⓓ sich bedecken ◇ a) y düc i lëgns s’à vistí deboriada n bel corù blanch o cocenin. e duttg’ i legn’s s’à vistì d’buriada ‘ng bell curù blanc o couccening. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:48 (Badia).

vistì (gad., Badia, col., MdR) ↦ vistì.

vistimënt (gad., Badia) ↦ vestiment.

Vit 6 1856 Vit (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:267)
gad. Vi mar. Vi bra. Vit fod. Vito
antrop.
(gad. V/P 1998, bra. R 1914/99, fod. Ms 2005) Ⓘ Vito Ⓓ Veit ◇ a) Ma l Piovan veie me à dit / L’é miec veder gramiai e pìndoi / Che bujes e sbrìndoi / Le feste de sèn Jan e Vit. Ma el Piovan vegie me ha dit / Le mietc veder gramiai e pindoi / Che buses e sbrindoi / Le feste de sen San e Vit. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:267 (bra.).

Vit (bra.) ↦ Vit.

vita Ⓔ it. vita ‹  VĪTA (EWD 7, 341) 6 1763 vita ‘vita’ (Bartolomei1763-1976:106) [ 1069 ]
gad. vita mar. vita Badia vita grd. vita fas. vita caz. vita bra. vita fod. vita amp. vita LD vita MdR vita
s.f. Ⓜ vites
1 la condizione di chi è vivente (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ vita Ⓓ Leben ◇ a) Grof Sigfrid, ciavalier de gran valüta, de sentimënc nia basc y bel de porsona, i á salvé la vita tl moscedoz dla batalia al düca de Brabant Grof Sigfrid, cavalier de grang valuta, de sentimentg’ nia basc’, e bell de persona, i ha salvè la vita t’ l muscedōz d’la battaglia al duca de Brabante DeclaraJM, SantaGenofefa1878:3 (Badia)
2 periodo di tempo tra la nascita e la morte (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1988; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ vita ◇ a) la sëul’ grazia, ch’ël ëssa da damandé a Die, fossa d’i slungë la vita fin a tant, ch’ël pudëssa paië i debic. la sœul grazia, k’ œl avœssa da damandè a Dìœ, fossa d’y schlungiè la vita fin a tant, k’ œl pudæssa pajè i debitg. PlonerM, Erzählung5GRD1807:47 -48 (grd.); b) Prëii ch’Idî nes le conserves / Y de le perde al nes straverdes / ch’al i dais dër vita lungia / ch’al sides ai gragn, ai pici dlungia. Prai ch’Iddi n’es El conserve / E d’Al perdë al n’es straverde / ch’Al i dì dar vita lungia / ch’Al sì ai grain, ai pitsi dlungia. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:2 (Badia); c) la sora grazia, che al ess da damané da Dio, foss de i arlungé la vita fina tant, che al podess paié i debic la sora grazia, ch’el es da damanè da Dio, foss de i arlungié la vita fiŋ a taŋt, ch’ël podess payè i debitŝ PlonerM, Erzählung5MAR1856:26 (mar.); d) l ava na grazia sola da i domandà al Signor che ‘l i slongasse ra vita tanto da podé pagà śo ra debites. ‘l ava na grazia sola da i domandá al Signor che ‘l i slongasse ra vita tanto da podé pagá só ra debites. PlonerM, Erzählung5AMP1856:26 (amp.); e) la sola grazia, che l volëssa damané al Signour, fossa de i slungé chësta vita, fin che l podëssa paié i debic. la sola grazia, ch’el volassa damané al Signour, fossa de i slungié quësta vita, fiŋ ch’el podessa paye i debitŝ. PlonerM, Erzählung5FOD1856:27 (fod.); f) Zeche fora de mia vita Zöcö fora dö mia vita. ZacchiaGB, ZecheVita1858*:1 (bra.); g) No ‘l é bon in vita soa / Mai inze busc de se ciatà / Ma dei outre inze ra coa / El và senpre a se cuzà. No le bon in vita soa / Mai inze busc de se ciatà / Ma dei autre inze ra còa / El va sempre, a se cuzà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:33 (amp.)
3 periodo in cui si svolgono attività caratteristiche (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ vita Ⓓ Leben ◇ a) N uem bradlova ala supeltura de si fëna […]. No bradlé, dij l ujin, che vosta vita no fova pu no auter che zanca y zera. Un’ uem bràdlòva alla sepultura dè si fënna […]. No bràdlè, diŝ l’us̄iŋ, che vòsta vita no foà pu no, auter che zànca e zèra. VianUA, SepulturaFëna1864:196 (grd.); b) Dl Prou la vita ëis scomencé / Sides en Cil Osta gran mercé. D’l Prò la vita ais’ scomencè / Sì in Ceil Osta grang mercè. DeclaraJM, MaringSopplà1878:4 (Badia)
4 la realtà, l’esperienza del mondo in cui si vive (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ vita Ⓓ Leben ◇ a) ie ve prëie cun fidanza d’armé mi cuer dëibl cun na gran pazienza a supurté i travaies de chësta vita, per sudesfazion de mi picëi je ve preje cun fidanza d’arme mi cuer deibl c’ una gran pazienza a superte i travajes de chesta vita, per sodisfazion de mi pichiej RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); b) Mineste che Domenedie n’alse menè degun desplajëi a de te’ jënt, despò ch’ël i à na ota provedü de tütes les comoditês e delizies de chësta vita? Mineste che Domenedie n’alse mené deguǹ deŝplasëi a de tä ĝënt, despò ch’ël i ha ‘na óta provedü de tüttes les comodités e delizies de questa vita? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:261 (MdR); c) Robes plu stranies - fossa mo fé manies / O gor jì en slita - po! na tèl vita / Do l patolon - i fé l’impianton / Stradiaol maladet - chest fossa sclet. Robes plu stranies - foss mo fè manies / O gor xi ‘n slitta - po! ‘na tel vita / Do ‘l pattolong - i fè l’impiantong / Stradiaol maladett - chesc fossa sclet. BrunelG, OccasioneNozza1860*-2013:368 (bra.); d) Te chël paesc fovel n’ëila, che dajova scandul cun si stleta vita. Te chëll pais̄ foa’l un’ ëila, chë das̄òva scàndul con si sclötta vita. VianUA, Madalena1864:193 (grd.)
5 storia della vita di una persona (gad., grd. G 1879; G 1923, fas. R 1914/99) Ⓘ biografia Ⓓ Lebensbeschreibung, Biographie, Leben ◇ a) Siur Bacher á dé ala stampa atri bi libri en bel talian saurí da intëne, mo la vita de S. Genofefa en ladin i é inzai restada tla pëna. Sior Bacher a dè alla stampa atri bi libri in bell taliang saurì da intenne, mo la vita de S. Genofefa in lading i è zai restada t’la penna DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia)
6 parte del corpo umano o di taluni animali, compresa tra fianchi e torso (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ vita Ⓓ Taille ◇ a) Ëla m’é massa strënta. / Üna viesta bëin fata mëss jì do la vita ëla. Ëlla m’é massa strënta. / Üna viesta bëiǹ fatta mëss ĝì dò la vita ëlla. DeRüM, MePortëiseViesta1833-1995:251 (MdR); c) La tousa era con mesa la vita fora de l’aga. La touschô erô con meza la vita fôra del aga. ZacchiaGB, ContieFasciane1858* (bra.); b) Despò àle, pro na vita tant cürta, le col massa lunch e sotì. Despò hale, prò ‘na vita tant cürta, le còl massa lung e sottì. DeRüM, Mercadant1833-1995:286 (MdR)
7 grande fatica (fas., fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ faticaccia Ⓓ Mühsal ◇ a) E dassen per dir a ogneun la verità / Chele vite, che gio nesciugn se l’à durà E da seng per dir a ognùn la virità / Kelle vite, ke jo nesùng se l ha durà. BrunelG, MusciatSalin1845:1 (bra.)
en vita (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. DLS 2002, fas., fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ vivo, in vita Ⓓ lebendig, am Leben, lebend ◇ a) che ess dit fora di dënz bel tler a Scior Tita / ch’al sides mort bele plü ores, ch’al ne sides plü en vita ch’ess dit for di dënz bel tler a Scior Tita / ch’al sî mort bel’ plö ores, ch’al ne sî plö in vita PescostaC, BracunCoz1853-1994:226 (Badia); b) chësc alincontra cherdove ie perdù, y l é inò giatà, ie l tenive per mort, ma l ie mo n vita chëst all’ incontro cherdòve jö perdù, y l’hè inò giatà, jö ‘l tënive per mòrt, ma ‘l jè mò in vita VianUA, FiProdigo1864:193 (grd.); c) maraveà a veder [ 1070 ] coscita na bela femena, che en vita sia no l n’aea mai vedù na più bela. maraveà a vedér cošita na bela femena, ke ‘n vita sia no l ne aea mai vedù na più bela. BrunelG, Cianbolpin1866:4 (caz.); d) Tien in vita par un pezo / Chesta gran manegeria / Del comun e duto Anpezo Tien in vita, par un pezzo / Chesta gran manegeria / Del comun e duto Ampezzo Anonim, ManageriaComunal1873-1973:41 (amp.).

vita (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., bra., fod., amp., LD, MdR) ↦ vita.

vitima Ⓔ it. vittima 6 1878 vittima (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:22)
gad. vitima Badia vitima grd. vitima fas. vitima fod. vitima
s.f. Ⓜ vitimes
animale o essere umano che, nei riti di alcune religioni, viene consacrato alla divinità e ucciso nel sacrificio (gad., grd. F 2002, fas. DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ vittima Ⓓ Opfer ◇ a) i arbandonëii le monn cual vitima zënza maćia i arbandone ‘l mon qual vittima zenza maccia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:22 (Badia).

vitima (gad., Badia, grd., fas., fod.) ↦ vitima.

Vito (fod.) ↦ Vit.

vitoria Ⓔ it. vittoria ‹ VICTŌRIA (EWD 7, 341) 6 1868 vitoria (DegasperF, PrimaMessaGhedina1868-1990:358)
gad. vitoria Badia vitoria grd. vitoria fas. vitoria fod. vitoria amp. vitoria LD vitoria
s.f. Ⓜ vitories
risultato di superiorità conseguito al termine di una guerra o battaglia, oppure di una gara o di una competizione di vario genere (gad. A 1879; Ma 1950, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ vittoria Ⓓ Sieg ◇ a) Ma se sé forte, se portà vitoria se baté duro e staré a chel ch’é scrito, / aré co ‘l é un dì na pì gran gloria! Ma se se forte, se portà vitoria se batè duro e štarè a chel ch’è scrito, / avrè co l’è un dì ‘na pì gran gloria! DegasperF, PrimaMessaGhedina1868-1990:358 (amp.).

vitoria (gad., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦ vitoria.

viva Ⓔ it. (ev)viva (EWD 7, 336) 6 1821 viva (PlonerM, BepoMahlknecht, 1821*-1915:56)
gad. viva mar. viva Badia viva grd. viva fas. viva bra. viva fod. viva col. viva amp. viva LD viva
interiez.
come formula di saluto o di augurio (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp., LD DLS 2002) Ⓘ viva Ⓓ es lebe, hurra, hoch lebe ◇ a) Pitl y grant, chimei udova: / Viva bera Cristl, viva! / Ël nes à mandà debant / su si spëises n corp sant. Pitl i grant ki mei udova: / Viva bera Kristl, viva! / El nes a mandà de bant / su si spëises n korp sant. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); b) Viva, viva Ferdinand! / Viva nosc Tirolerland! Viva, viva Ferdinand! / Viva noŝ Tirolerland! PescostaC, Schützenlied1848:222 (gad.); c) Beśen dì ra verità. Viva! viva el nosc bon vecio! Besen dì ra verità. Viva! viva el nosc’ bon vec’io! ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); d) Viva l nef decan de Fascia / Con bandiere e confalogn / Con trombete e tamburogn / Per El i se à levà en massa. Viva l nef Decan de Fassa / Con bandiere e confalogn / Con trombette e tamburong / Per El i se ha leva n massa. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:262 (bra.); e) Viva duncue, el noo eviva / Gran consilio comunal / Chel consilio che sortia / Da ra urna eletoral. Viva dunque, el novo eviva / Gran consiglio Comunàl / Chel consiglio che sortia / Dara urna al lettoral. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:29 (amp.); f) Le gote en alt sëgn tutti quanti, / Vignun scraies alt, sö, sö! / Siur, eviva! Zen Maring, / Viva Don! Sopplá vijin. ‘L gott’ inalt sengn’ tutti quanti, / Vignung scraie alt, sou, sou! / Sior, evviva! Zen Maring, / Viva Don! Sopplà vijing. DeclaraJM, MaringSopplà1878:4 (Badia) ☟ eviva
s.f. Ⓜ vives
desiderio di bene o di felicità, accompagnato dall’atto di alzare il bicchiere e bere alla salute di qualcuno, in segno di felicitazione o di augurio (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ auguri Ⓓ Prosit, Glückwunsch ◇ a) Vives cënt siur primiziant / Recevede sura le cënt Vives Ceant Sior Primiziante / Recevede sura ‘l ceant DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia) ☟ evi-

va
fé na viva (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ brindare Ⓓ anstoßen, prosten ◇ a) Sëgn düc sö, fajei na viva / A siur Iaco da La Ila, / Döt ladin cun usc giuliva / Scraies da vigni ciasa y vila: / Signur Iaco! Mile vives!! Seingn duttg’ sou, fascei na viva / A Sior Jaco da Lailla, / Dutt Lading cung usc’ giuliva / Scrai da vigne ciasa e villa: / Signor Jaco! Mille vives!! DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia).

viva (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., fod., col., amp., LD) ↦ viva.

vivana (bra.) ↦ gana.

vive Ⓔ VĪVERE (EWD 7, 335) 6 1763 virè ‘vivo’ (Bartolomei1763-1976:106)
gad. vire mar. vire Badia vire grd. viver fas. viver caz. viver bra. viver fod. vive amp. vive LD vive MdR vire
v.intr. Ⓜ viv, vivon, vivù ~ vit
1 essere in vita, avere vita (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ vivere Ⓓ leben ◇ a) Die debe si aiut, / Che l vive mo drët giut. / Da nëus daniëura amà, / Tan giut ch’ël mei sarà. Die debe si aiut, / Ke l vive mo drët giut. / Da nëus daniëura amà, / Tan giut k’ ël m’ei sarà. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); b) Salute! bon seniëur! / Cul got n tla man / Buvons a Vosc unëur, / Vivëde giut y sann! Salute! bon seniëur! / Kul got n tela man / Buonse a Vost unëur, / Vivëde giut i sann! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65 (grd.); c) Vii ćiamò sü genitori? Vii çhiamò sü genitori? DeRüM, NozaSignuraSo1833-1995:238 (MdR); d) Nos nes lamentun / Ch’i dis, che nos un / In chësc mond a vire, é püć Nos nes lamentuǹ / ch’i dis, che nos uǹ / Iǹ queŝ Mond a vire, é püçh DeRüM, Verkehrtheit1833-1995:291 (MdR); e) A siur curat dër dilan, / Incö unse düc le gote en man, / Y scraiun: Al vires dër dî / Y dër intun dagnora al sides! A Sior Corat dar diolang, / Incö ungse dütg el got in mang, / E scraiung: Al vir dar dì / E dar intung dagnara al sì! PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4 (Badia); f) l’à dit, […] che i ge cogn enjignèr un bon bech e ge dèr tant che l posse viver e vadagnèr vèlch. l à dit, […] ke i ğe kon nʒ̉ignér un bon bëk e ğe der tant ke l pose viver e vadagnér velk. BrunelG, Cianbolpin1866:1 (caz.); g) ch’i vive sane / Come i é ancuoi / Pì de zent’ ane / Con ben da fioi. ch’i vive sane / Come j’è anquoi / Pi de cent’ anne / Con ben da fioi. DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:13 (amp.); h) y sc’ al ne s’é lezit chësc, lasceme vire, no por me, mo por bëgn de chësta creatöra e s’el nè s’è lezito chesc’, lascěmme vire, no pur mè, mo pur bengn’ de chesta creatura DeclaraJM, SantaGenofefa1878:27 (Badia) [ 1071 ]
2 condurre l’esistenza in un certo modo, in un dato luogo, in un determinato tempo (gad., grd. F 2002, fas. R 1914/99) Ⓘ vivere Ⓓ leben ◇ a) Prëia per nëus san Benedët, / Acioche vivonse bën y drët Preja per nëus San Benedët, / Acioke vivonse bën i drët PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); b) Y do nia tröc dis, abiné ch’al â le fi plü jonn döt inadöm, s’un é jü demez te n paisc dalunc, y inló ál desfat ia le fatissó cun vire alingrana. E dó nia trötsch dìs, abinè ch’al áva l’fi plö schón, dütt inadüm, s’en é schü demez teng paijsch da luntsch, e in lò hálle desfat ia l’fàte so cung vire alla grana. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); c) E dò no tropes dis […] l’é se n jit en n paìsc lontan, e aló l’à magnà duta la sia facoltà con viver melamenter. E do no tropes di […] l’e s’ inshid in un paish lontan, e alló l’a magná duta la sia facoltá con viver melamente. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); d) Cola grazia y col aiüt / De Chël Bun Dio co ví dagnora, / Viarunse desco denant nos düc, / Ince en pesc cola bona nora. Colla grazia i collajüt / Dö chel bung Dio co vi dagnora / Viarungsö desco dönang nos dütg / Ingiö ‘ng pösch colla bona norra. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:132 (mar.); e) Na uta l’era un moliné. Al vivea soul con so fémena. Nô utô l’erô un molinö. Al vivöa sôul con sô fömenô. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:1 (bra.)
v.tr. Ⓜ viv, vivon, vivù ~ vit
fare l’esperienza (gad., amp. Q/K/F 1988) Ⓘ vivere Ⓓ erleben ◇ a) Mí aste dit sö che l’ann passé: / chësc é bun - sán - por te. / Cun le vire fac, cun l’imparé, / fá y le premio te sará dé. Mî ast’dit sö che l’ann passè: / chësc é bun - sân - pur te. / Col vire fać, col imparè, / fa y l premio t’ sara dé. DeclaraJM, ITavella1857-1988:9 (Badia)
s.m. sg.
modo di condurre la vita (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; F 2002, fas., fod. Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ vivere Ⓓ Leben ◇ a) Y do n valgun dis chësc fi plu jëunn s’ à tëut si roba, y se n ie jit te n paesc dalonc, y à iló batù n pec duta si roba cul viver da pultron. I do ‘n valgung dis chesc fi plù yeun s’ ha teut si roba, i sen ie yit t’ n pavisc dalontsc, i ha ilò battù ‘n petse dutta si roba cul viver da pultrong. Anonim, PezFiProdigo1835*-1913:130 (grd.); b) L viver de n musciat l’é ben rie, / Perché un se n dura da ciaf a pie; / E dassen per dir a ogneun la verità / Chele vite, che gio nesciugn se l’à durà. L viver de n mušat l è beng rie, / Perkè un sen dura da čaf a pie; / E da seng per dir a ognùn la virità / Kelle vite, ke jo nesùng se l ha durà. BrunelG, MusciatSalin1845:1 (bra.); c) Oh se fossa posibile vende dute le mie bagatele e scampà de fora in Pustraria, sarave ben dut auter vive. Oh se fossa possibile vende dutte le mie bagatelle e scampà de fora in Pustraria, ʃarave ben dutt auter vive. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); d) Düc inoms de gran memoria / Che laldun delá dai vis, / É so vire na bela storia / De bëgn fat, de piciá impedis. Duttg’ inomts de grang memoria / Che laldung de là da i vìs, / È so vir’ na bella storia / De bengn’ fatt, d’piccià impedìs. DeclaraJM, MaringSopplà1878:3 (Badia)
se la vive (gad.) Ⓘ vivacchiare Ⓓ dahinleben ◇ a) Ai se la vir tla comodité, porcí che iló i porta la tera bi früc delicac, che ne n’é da ciafé te chësc bosch Ei s’la vì t’la comoditè, purcicche illò i porta la terra bi fruttg’ delicatg’, che nen è da ceaffè t’ chesc’ bosc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:65 (Badia) ◆ se tré l vive (gad., fod. Ms 2005) Ⓘ guadagnarsi la vita Ⓓ sich den Lebensunterhalt verdienen ◇ a) Deach’i pici ne n’é bugn da se trá le vire, él i vedli, ch’i proved Dea ch’i piccei nen è bongn’ de sè tra ‘l vire, elle i vedli, ch’i provved DeclaraJM, SantaGenofefa1878:51 (Badia).

vive (fod., amp., LD) ↦ vive.

vivèna (fas.) ↦ gana.

viver (grd., fas., caz., bra.) ↦ vive.

vivo (amp.) ↦ vif.

viz Ⓔ it. vizio ‹ VITIUM (EWD 7, 343), significato ‘barzelletta/Witz’ influenzato da Witz (Gsell 1999b:245) 6 1833 vize (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266)
gad. viz mar. viz Badia viz grd. viz fas. viz caz. viz moe. vez fod. viz amp. vizio LD viz MdR viz, vize
s.m. Ⓜ vic
1 tendenza e abitudine al male, spesso contrapposto a virtù (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ vizio Ⓓ Laster ◇ a) Deplü, inće i soldas à so proprio pastor d’animes, che […] i amonësc a schivé le pićé e le vize De plü, inçhié i soldas ha sò proprio pastor d’animes, ch’[… i ammonësc a schivé le piçhié e le vize DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR); b) La superbia é la cöna de vigni gran viz La soperbia é la cüna de vigne gran viz PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia); c) L prim falamënt te purterà gran dann, ma no te ruina, / Segur al mel t’usa l viz, y a perdizion te strascina. ‘L prim fallamënt të purterà graŋ dann, mo no të ruìna, / Segùr al mèl t’usa ‘l viz, y a perdizioŋ të stras̄ìna. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); d) Sön chësc dij le conte: "Idî istës á ordiné chësc triunf dla virtú porsura le viz" Soung chesc’ disc’ ‘l conte: Iddì istess à ordinè chesc’ trionfo d’la virtù pursura ‘l vizio" DeclaraJM, SantaGenofefa1878:108 (Badia)
2 atteggiamento negativo di varia gravità (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ vizio, cattiva abitudine Ⓓ Laster, schlechte Angewohnheit ◇ a) mascima a se travardè da le s’inćiochè, da le joié, - via, a se travardè da vigne burt vize masŝima a se travardè da le s’inçhiocchè, da le ĵoÿé, - via, a se travardè da vigne burt vize DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR); b) Le medemo â le viz de bëire n pü’ tröp, mascima spo ch’ël ê gnü vedl. Le medemmo â le viz de bëire ‘ǹ pü’ treup, masŝima spò ch’ël ê gnü vedl. DeRüM, VizBëire1833-1995:274 (MdR); c) Aló che l’é stat, el s’à dat a ogne sort de vic, e en pech temp l’à durà su dut chel che l’aea. Allò che l’è stat, el s’ ha dat a ogni sort de vicc, e in pech temp l’ha durà su dutt chel che l’aèa. SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); d) Canche l fova ruà iló, l s’à dat a uni sort de vic, y l à desfat dut chël, che l ova. Cang che ‘l foa ruà illò, ‘l s’ ha dat a ugne sort de vicc, i l’ha desfatt tutt chel, ch’l’oa. SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:251 (grd.); e) Daspò che l é rué ilò, l s’à dé a ogni sort de vic, e n puoch temp l s’à mangé dut el fatossuo Daspò che ‘l è ruè illò, ‘l s’ ha dè a ogni sort de vicc, e in puoc temp ‘l s’ ha mangiè dut el fatto suo DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:258 (fod.).

viz (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., fod., LD, MdR) ↦

viz.

vize (MdR) ↦ viz.

Vizenz (col.) ↦ Vinzenz.

vizeversa Ⓔ it. viceversa 6 1844 viz̄evèrsa (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116)
fas. vizeversa fod. vizeversa amp. vizeversa LD vizeversa
avv. [ 1072 ]
in direzione o maniera inversa o contraria (fas. R 1914/99; DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp., LD DLS 2002) Ⓘ viceversa Ⓓ hingegen, umgekehrt ◇ a) El par un’ anima persa, / duto stiza, duto fiel, / ma in cuor ‘l ea vizeversa / duto festa, duto miel. El par un’ ànima pèrsa, / duto stiz̄a, duto fiél, / ma in cuór l’èva viz̄evèrsa / duto fèsta, duto miél. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.).

vizeversa (fas., fod., amp., LD) ↦ vizeversa.

viziëus (grd.) ↦ vizious.

vizio (amp.) ↦ viz.

vizios (amp.) ↦ vizious.

vizious Ⓔ it. vizioso 6 1873 vizios pl. (Anonim, Monumento1873:3)
gad. vizius mar. vizius grd. viziëus fas. vizious amp. vizios
s.m.f.
persona segnata da vizi radicati e numerosi (amp.) Ⓘ vizioso Ⓓ lasterhafter Mensch ◇ a) E cie rimunerazios! / Fosc senza biśoign; / Deboto anche a viziosc, / A Tizio, Caio e Sempronio… E cié rimuneraziós! / Fosc senza bisogno; / Debotto anche a vizios, / A Tizio, Caio e Sempronio… Anonim, Monumento1873:3 (amp.).

vizious (fas.) ↦ vizious.

vizius (gad., mar.) ↦ vizious.

vo (grd., fas., caz.) ↦ vos.

voa (fas.) ↦ vueia1.

vöa (moe.) ↦ vueia1.

vöa (moe.) ↦ vueia2.

vocal Ⓔ it. vocale ‹ VŌCĀLIS (EWD 7, 344) 6 1878 vocal (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:III)
gad. vocal Badia vocal grd. vocal fas. vocal fod. vocal LD vocal
s.m. Ⓜ vocai
suono articolato senza frapporre ostacoli al deflusso dell’aria nel canale orale (gad. Ma 1950; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ vocale Ⓓ Vokal ◇ a) olache al và debojëgn, gnarà le vocal stlüt signé cun ’, le davert cun -. ullac ch’el va dè busengn’, gnarà ‘l vocal stlutt signè cung ‘l davert cung -. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:III (Badia); b) y n sonn ladin mëss avëi les lëtres, spezialmënter i vocai plü adöm e ‘ng son lading mess avei les lettres, spezialmentr i vocai plou adum DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia).

vocal (gad., Badia, grd., fas., bra., fod., LD) ↦ vocal.

vocazion Ⓔ it. vocazione ‹  VŌCĀTIŌ (EWD 7, 344) 6 1833 vocaziuǹ (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269)
gad. vocaziun mar. vocaziun Badia vocaziun grd. vocazion fas. vocazion fod. vocazion amp. vocazion LD vocazion MdR vocaziun
s.f. Ⓜ vocaziuns
1 disposizione d’animo che induce l’uomo a determinate scelte nell’ambito dei possibili stati di vita (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR DLS 2002) Ⓘ vocazione Ⓓ Berufung
2 inclinazione, disposizione naturale all’esercizio di una determinata professione o arte o allo studio di una particolare disciplina (MdR) Ⓘ vocazione Ⓓ Begabung, Berufung ◇ a) Él na ota gnü le tëmp che la providënza assëgna atualmënter la vocaziun, por chëla che nos nes sentiun capazi, sce ne déssen nes parè o recusé de l’azetè Él ‘na óta gnü le tëmp che la providënza assëgna attualmëntr la vocaziuǹ, por quëlla che nos nes sentiuǹ capaci, ŝe ne desseǹ nes parè o recusé de l’accettè DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269 (MdR).

vocazion (grd., fas., fod., amp., LD) ↦ vocazion.

vocaziun (gad., mar., Badia, MdR) ↦ vocazion.

voetres (fas., caz.) ↦ vosautri.

vof (col.) ↦ uef.

voge (col.) ↦ uedl.

vogia (caz.) ↦ odla.

voi (bra., moe., col.) ↦ vos.

voia (fas., bra.) ↦ odla.

voia (fod., amp.) ↦ vueia1.

vöia (Badia, MdR) ↦ vueia1.

vöia (Badia) ↦ vueia2.

voiauter (col.) ↦ vosautri.

voiautres (moe.) ↦ vosautri.

voit (col.) ↦ vuet.

vöit (moe.) ↦ vuet.

voito (amp.) ↦ vuet.

volei Ⓔ *VOLĒRE (invece di VELLE) (EWD 5, 113) 6 1632 volon 4 (Proclama1632-1991:160)
gad. orëi mar. orëi Badia orëi grd. ulëi fas. voler caz. voler bra. voler moe. voler fod. volei col. volei amp. voré LD volei MdR vorëi, orëi
v.tr. Ⓜ vuel, volon, volù
1 essere intenzionato a ottenere qualcosa (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005; DLS 2002, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ volere Ⓓ wollen ◇ a) Sce n auter vën po a la ulëi, / Po dì: ce ues pa tu cuion, / Po sauti pu me ti ciavëi / Y dai tl cul n bon calzon. She n auter vën po ala ulëi, / Po di: ce vues pa tu kujon, / Po sauti pu me ti ciavëi / I dai tel kul n bon kalzon. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.); b) Chi n uel longes, chi n uel curtes, / Chi n uel fosces, chi n uel burtes, / Ma uniun arà assé! Chi n’uel lònges, chi n’uel cùrtes, / Chi n’uel fosches, chi n’uel burtes, / Ma og’nun’g aurà assè! PlonerM, VedlMut1828-1997:351 (grd.); c) L sciusciur l’é vegnù più da vejin, / M’é pissà, chisc vel demò vin, / Mo no, l’era cinch persone / Con sie bale e balone. L šušùr l e vegnù plu da vežìn, / M’he pisà, kis vël demò ving, / Mo no, l era čink persone / Kon le sie balle e balone. BrunelG, MusciatSalin1845:3 (bra.); d) De dí breviare ál zedü / Porcí insciö á le Vësco orü Dë di breviario Al cedü / Purgì insö ha ël Vasco orü PescostaC, SonëtCoratBadia1852:2 (Badia); e) Un aumento nos voron! Un aumento nòs vorón! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:19 (amp.); f) Finalmënter dij l’ater: "ch’ara vais sciöche t’os tö, y risćiundela." Finalment’r disc’ l’at’r: "ch’ella vade sceoucche t’os tou, e ris’ciund’la." DeclaraJM, SantaGenofefa1878:30 (Badia)
2 desiderare qualcosa (gad. V/P 1998, grd., fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Ms 2005, amp., MdR) Ⓘ volere, desiderare Ⓓ wollen, wünschen ◇ a) Tost na mëisa o n criniot, / Na letieria oder n stuel, / Na cuna o pisaruel, / N sciaduné o cie che n uel. Tost na mëisa o n kriniot, / Na litieria oder n stuel, / Na kuna o piſaruel, / N shadunè o cie ke n uel. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63 (grd.); b) Cie uei ie tan pensé, / Muesse mefun palejé, / Muesse mefun la vaghé, / L ie śën piec che se pisté. Cie vuei ie tan pensè, / Muesse mefe palesè, / Muesse mefe la vaghè, / L’ie ʃën piec ke se pistè. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.); c) Iö voresse gën n corù plü frësch. Jeu voresse giaǹ ‘ǹ corù plü frësc. DeRüM, CiAvessesGën1833-1995:246 (MdR); d) S’el no stasse con colore, / el sarae mincionà, / l’à da stà, vore o no vore, / par non esse bartaśà. S’ el no stase con colo- [ 1073 ] re, / el sarave mincionà, / l’a da sta, vore o no vore, / par non èse bartazà. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.); e) Ence chest piovan l vel la pasc / Del bon Gejù, duc la volon; / Mo fosc se la mantegnaron / Zenza ciapar del Crist sui nasc ’Ntge chest Piovang ‘l vel la pas / Del bong Gesu, dutg la volong; / Mo fos se la mantegnarong / Tzentza tgiapar del Crist sui nas BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:250 (bra.); f) Ió volesse orc e gnoches / Senó l’orghen va en toches. / Gio volesse vin e pan / Dapò ve sone enfin doman. Io volössö ôrtsch e gniôches / Senò l’ôrgen va in tôches. / Io volössö ving e pang / Dapò vö sonö infing domang. ZacchiaGB, CianzonSonador1858-1995:164 (bra.); g) Ues amisc? te i giateres cun fé amabla ciera, / Plu saurì cun bona paroles y bela maniera. Uès amizi? t’ëi giaterès con fè amabil ciöra, / Plù saurì con bòna paròles y bölla maniöra. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); h) Ancora algo m’é resta in drio / Sul ciapel ’es à un deśio, / E s’à da dì el vero / ’Es vorae el struzo intiero. Ancora algo m’è resta in drio / Sul ciapel e s’ ha un desio, E s’ ha da dì el vero / Es vorae el struzzo intiero. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.); i) L’erpa oressi incö de Davide, / Y sciöche ël de bi salms cianté L’arpa oréssi incö de Davide, / E söcche al de bi salmi tgiantè PescostaC, MëssaPescosta1879:3 (Badia)
3 asserire, sostenere qualcosa (con argomento espresso da frase, introdotta da che) (fas.) Ⓘ volere Ⓓ wollen ◇ a) Chi verc i disc che l’é zeche apatit, e chel auter coscì grisc i vel che sie vesuvian. L’aon troà te i Munciogn. Chi vertg i disch che le zeche Appatit, e chell’ auter cossì grisch i vell che sie Vesuviang. L’ong troa tei Montschong. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.)
4 gradire la presenza di qualcuno (fas.) Ⓘ volere Ⓓ wollen ◇ a) Ge dajon de podaroi / Perché i volon dalonc da noi i snariliousc. Gie dason de podaroi / Perche i volong da lonc da noi i snarigious PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268 (bra.); b) Cianbolfin l disc: "Po, vae a chierir lurier, se me volassède, gé restasse bolintiera apede vo. Čanbolfin el diš. "Po vae a kierir lurier, se me volasade, ğe restase bolentiera apede vo." BrunelG, Cianbolpin1866:17 (caz.)
5 chiedere una certa somma in cambio della cessione di qualcosa (fas.) Ⓘ volere Ⓓ wollen, verlangen ◇ a) En ben. Tant volede pa lassù? En beng: tang volede pà lassù? GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.)
6 nella forma volerci, essere necessario, occorrere (fas., fod.) Ⓘ volere Ⓓ brauchen ◇ a) s’acuistar l’eminenza / vi vuol serieté e diligenza / e no matités s aquistar l’eminenza / vi vuol seriete e diligenza / e no matites PezzeiJF, UDapoz1816-2013:427 (fod.); b) N pech de vida la ge volessa, / Senó paron tenc deslaibé Un pe de vida la e volessa, / Se no parong tentg deslaibè. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246 (bra.)
verbo modale Ⓜ vuel, volon, volù
1 avere la ferma determinazione o il desiderio di fare qualcosa o che avvenga qualcosa (gad., grd., fas., fod., amp., MdR) Ⓘ volere Ⓓ wollen ◇ a) ma fra se stes se pensáva / o per forza o per amour / la voi fè ca, e con onour. ma fra se stes se pensava / o per forza o per amour / la voi fè cha, e con onour PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); b) Na muta jëuna, che ova ueia de se maridé, à giapà da si seniëura vint toleri per se fé la dota. La seniëura à ulù udëi l nevic. Una muta schœuna, kœ avòva vuœja dœ se maridè, a tgiappà da si segniœura vint Toleri pœr se fè la dota. La segniœura a ulù udèi l’nœvitsch. PlonerM, Erzählung4GRD1807:46 (grd.); c) Ie ne ulove pa mo zeder, / Ie te ulove pa fé veder. / Bënché son n pitl mut, / Dì savovi pa dl dut. Ie ne ulova pa mo zeder, / Ie te ulove pa fe veder. / Abënke son n pitl mut, / Di savovi pa del dut. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); d) Mi caro y bun / Sepl da Mirbun, / Sce t’os gní n bun patrun / sce sideste dagnora bel valënt Mie care, ë bung / Sepl da Miribung’, / Schë t’oos gnì ung bung Patrung / Schë sieste dägnärra bell valänt PezzeiJF, GMiribung1819-2010:199 (Badia); e) La mubilies? - dutes mies! / Ma, la creatures - ties. / Tu sëul muesses vadanië; / Nëus ulon demé maië! La mobillies? - duttes mies! / Ma, la creatures - ties. / Tu sòul muêsses guadag’ne; / Nous ullòng demè majè! PlonerM, VedlMut1828:347 (grd.); f) Al orea emplí so onter de ro, che mangiâ i porcí, y degügn ne i an dea. E oróa impli so venter de ró, che mangiava i portschi, e degügn ‘n in dèa. HallerJTh, FigliolProdigoMAR1832:139 (mar.); g) Ma l se à embasteà, e no volea jir ite. So père é vegnù fora, e l’à scomenzà a preèrlo. Ma ‘l se à inbasteá, e no voléa shir ite. So père è vegnú fora, e l’á scomenzá a preérlo. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:146 (caz.); h) Dìme mo, porćì voste pa jì a studié? Dime mó, porçhi voste pa ĝî a studié? DeRüM, Studié1833-1995:278 (MdR); i) e po menà ca un vedel ingrassà, e mazalo, che voron fei un pasto e stà alegre e pò menà cà un vedel ingrassà, e mazzallo, che voron fei un pasto e stà allegre ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); j) A chi da Pera ge volon ensegnar / Colpes e bote ge volon dar. / No doi, no trei, no sie, / Ma da ciaf fin a pie. A ki da Perra je volóng ‘nsegnár / Kolpes e bote je volóng dar. / No doi, no trei, no sie, / Ma da čaf fin a pie. BrunelG, MusciatSalin1845:6 (bra.); k) Oste l’ascolté? / I ó pa t’ la cunté! Oste l’ascoltè? I ô pa t’ la cuntè! PiccolruazA, Scassada1848-1978:69 (Badia); l) Ma ra voi fenì: da resto / Dijé pu ce, che voré Ma ra voi finì: da resto / Disè pu c’e, che vorè ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); m) N’outa ence ió aee trop patriotismo / Perché volee proibir a la jent / Portar fornimenc d’òr e d’arjent. / Puzae mìngol da fanatismo. Nouta encie jo aee trop patriottismo / Perche volee proibir alla sent / Portar fornimenc d’or e d’argent. / Puzzae mingol da fanatismo. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:267 (bra.); n) E gé vae vin Gardena e gé me voi pa ben me maridèr / sènt Antone voi ben preèr, che burta veia no voi restèr. E gio vae vin gardena e gio me voi po ben me marider / sent antone voi ben preer, che burta veglia no voi rester. ZacchiaGB, GardeneraB1858*-1995:171 (caz.); o) I discepuli, che no ntendova sta parabula, à prià si Maester, ch’ël la ulëssa spieghé. I discepoli, chë no intendòva sta paràbola, hà prià si Maester, ch’ël la ulëss spieghè. VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.); p) Aposta no, dij l ost, percie ue udëi, chi ch’à da cumandé te cësa, ie oder tu! Apòsta no, diŝ l’òst, pertgë voi udëi, chi ch’hà da cumandè te tgèsa, jö oder tu! VianUA, OstFëna1864:196 (grd.); q) canche do la fadies tu ves a durmì, / Auza la mënt y l cuer a Idie, che l uebe te custodì. caŋchë do la fadìes tu vès a durmì, / Auza la mënt y ‘l cuer a Iddie, chë ‘l uëbbe të custodì. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); r) Sé poereto se umil voré stà in fondo / e avé rajon, parcé che Cristo à dito / che el so regno no ‘l é de chesto mondo! Se poereto se umil vorè šta in fondo / e avè ragion, parcè che Cristo à dito / che el so regno no l’è de chešto mondo! DegasperF, PrimaMessaGhedina1868-1990:358 (amp.); s) Ades el vorave sautà fora el, ma non é pì temp. Adess el vorave sautà fora el, ma non è pì tempo. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); t) l’à ressolt de voler jir a enjuriar la viliacherìa de sto Re. l’ha rezolt de voler zir a enzuriar la villiaccheria de sto Re. SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.)
2 con valore fraseologico, conferisce enfasi all’e- [ 1074 ] spressione (grd., fod., amp., MdR) Ⓘ volere Ⓓ wollen ◇ a) Ie te ue pa bën fé veder, / Te cunësce bën Cristina, / Tu ies fauza, tu ies fina, / Tu ies furba, malandrina, / Ma deguni la ndevina. Ie te ue pa bën fe veder, / Te kunëshe bën Kristina, / Tu ies fauza, tu ies fina, / Tu ies furba, malandrina, / Ma negun la indevina. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.); b) Scé, vorun pa odëi, sce ël va bëin. Ŝé, voruǹ pa odëi, ŝ’ ël va bëiǹ. DeRüM, MePortëiseViesta1833-1995:251 (MdR); c) Voi mo vede, se i ra ciato, / se ra tolo del bon ves voi mo vede, se i ra ciato, / se ra tòlo del bon vès DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.); d) Oh sce savësse chëla di autri, o la vosta, po ulassais avëi ngërt! O ŝe savess chëlla dei autri, o la vòsta, pò ulasais avëi ingert! VianUA, JanTone1864:198 (grd.); e) Avé mile rajos; ma ce voreo? / Negun ‘l é in cajo de ‘l fei stà de meo… Avè mille rasos; ma ciè voreo? / Negun l’è in caso del fei sta de meo… DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); f) Ci voleo? La providenza à destinà così. Ĉi voleo? La provvidenza ha destinà così. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.)
s.m. sg.
la tensione a realizzare un desiderio o un proposito, volontà (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. F 2002, fas. Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ volere Ⓓ Wille ◇ a) mo sce t’un ascorjaras n de o l’ater de to fal, mëtete en pesc, che tö te m’as dagnora amé, y tö ne t’as colpa de mia mort:… ara é l’orëi d’Idî mo s’ t’ n’ascorjeràs ‘ng dè o l’at’r de to fal, mettete in pesc’, chè tou t’ m’às dognara amè, e tou nè t’às colpa de mia mort:… ella é l’urei d’Iddì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:22 (Badia); b) Dáte pesc, Sigfrid, y tëgn döt fat dal orëi d’Idî. Dàte pesc’, Sigfrid, e tengn’ dutt fatt dall’ orei d’Iddì. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:93 (Badia)
no en volei savei (amp.) Ⓘ non voler saperne Ⓓ davon nichts wissen wollen ◇ a) E s’ ’es ea tropo modestes / I no vorea in saé mia. E se s’ea troppo modestes / I no vorréa insavé mía. Anonim, Monumento1873:2 (amp.) ◆

volei ben (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; P/M 1985; Ms 2005; DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ voler bene, amare Ⓓ gern haben, lieben ◇ a) Cara mina! / M’ues bon mo? / Ies bën ënghe drët nton? Kara mina! / M’ues bon mo? / Ies bën ënke drët nton? PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); b) Ne l’ëise odü incö dant a Idî / Tan nosc bëgn ch’al chirî, / Al periâ por ël, por nos, / I orun bun ch’al é tan pros. Në laissë odü incö dant ai Di / Tang nos baing ch’Al chiri, / Al përià por Al, por nòs, / I’ orung bung ch’Al ë tang pròs. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:2 (Badia); c) Oh! per compirge vosc azet, / Confidà en El volege ben jent, / Dapò l piovan sarà content / Mo soraldut portage respet Oh! per compirge vos atzet, / Confidà ‘n El volee beng xent, / Dapò ‘l Piovang sarà content / Mo sora ‘l dut portae respet BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:256 (bra.); d) No s’el pó vede senza i voré ben / Propio dassen… No s’el po véde senza i voré ben / Propio da sen… DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); e) "Ne nes ól plü bun Chël Bel Dî, ch’al nes tol döt, o vëgnel prësc la fin dl monn?" "Nè nes ole plou bung Calbeldì, ch’el nes tol dutt, o vegnel presc’ la fing dl mon?" DeclaraJM, SantaGenofefa1878:54 (Badia) ◆ volei dì 1 (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ significare, voler dire Ⓓ heißen, bedeuten, besagen ◇ a) Tö as edli, che lomina / Chësc ó dí, che t’es furbetina. Tö has ödli, che lumina / Käsch ho dì, che t’es forbettina. PezzeiJF, MCamploj1819-2010:197 (Badia); b) Intëneste ći che chëst ó dì? / B. Chëst intëni bëin, signur Curat. Ël ó mefo dì: olà che le Signur Idie à piantè na gran fortüna e benedisciun, ilò mënel inće crusc e tribolaziuns. Intëneste çhi che quëst ó dì? / B. Quëst intëni bëiǹ, Signur Curat. Ël ó meffo dì: olà che le Signur Iddie ha piantè ‘na graǹ fortüna e benediŝiun, illò mënel inçhié cruŝ e tribolaziuǹs. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:261 (MdR); c) ‘l à sentù, ch’i sonaa e i ciantaa, e l’à ciamà un servidor e i à domandà, cie che vorea dì sta roba. l’ha sentù, ch’i sonava e i ciantava, e l’ha ciamà un servidor e gli ha domandà, ciè che vorea dì sta roba. ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.) 2 (gad.) Ⓘ parere Ⓓ scheinen ◇ a) Sën vëgnai a per a per, / Oressel dí, a se scialdé. Söng vögnai a per a per / Oresöl di a sö Schaldö. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.).

volei (fod., col., LD) ↦ volei.

volentiera Ⓔ ven. volentiera (Elwert 1943:65) 6 1832 bolintiera (HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144)
fas. bolintiera caz. bolintiera bra. bolintiera moe. bolintiera col. volentiera amp. vorentiera
avv.
di buona voglia, di buon grado, con piacere (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, col. Pz 1989, amp. C 1986; DLS 2002) Ⓘ volentieri Ⓓ gern ◇ a) E el volea bolintiera s’empienir so venter con ghiandes che magnèa i porcìe; ma nesciugn ge n dajea. E el voléa volentiera s’inplenir so venter con glandes che magnéa i porzhie; ma neshun j’en daséa. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (bra.); b) Oh, per chel no é po nia paura, azi la volesse po veder bolintiera, che se la é tant bela che vo, dapò me n vae bolintiera e content. veder bolintiera, che se la é tant bela che vo, dapò me n vae bolintiera e content. Oh! per kel no e pò nia paura, anʒi la volese po vedér bolentiera, ke se la é tan bela ke vo, dapò me n vae bolentiera e kontent. BrunelG, Cianbolpin1866:4 (caz.); c) Diversi se n lasa fora, che i starave pì volentiera con noi tirolesi. Diversi ʃen lassa fora, che i starave pì volentieri con noi tirolesi. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); d) perché posse emparar da ti a soportar pazientemente la mia, che giö (el Segnoredio lo sà) se demò podesse farlo, cotant volentiera che te la zederìa a ti, jache tu es n scì bon portador. perchè pozze ‘nparar da ti a zopportar pazientemente la mia, che giö (el Zegnoredio lo za) ze de mo podezze farlo, cotant volentiera che te la zederìa a ti, sacchè tu ez en si bon portador. SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); e) perché con l’emparar da te ió posse comportar pazientementer la mia, la cala, Dio sà, se ió l podesse far, bolintiera te la donasse, perché coscì bon portador tu te es perché co̬ll’ imparar da te iò̬ posse co̬mportar pazientementer la mia, la cala, Dio sa, se iò̬ ‘l po̱dössę far, vo̬lentięra tęla do̬nasse, perché co̬šì bon partador tu te es RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.).

volentiera (col.) ↦ volentiera.

voler (fas., caz., bra., moe.) ↦ volei.

volgia (Soraga) ↦ odla.

volontà (fas., col., amp.) ↦ volonté.

volonté Ⓔ VOLUNTĀS (EWD 5, 114) 6 1763 voluntà ‘voluntas’ (Bartolomei1763-1976:106)
gad. orenté mar. orenté Badia orentè grd. ulentà fas. volontà fod. volonté col. volontà amp. volontà LD volonté MdR vorentè
s.f. Ⓜ volontés
1 facoltà di tendere con decisione e piena autonomia alla realizzazione di fini determinati (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe [ 1075 ] 1973; P/M 1985;Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ volontà Ⓓ Wille
2 con riferimento alle singole deliberazioni in cui si determina e si risolve la facoltà di tendere con decisione e piena autonomia alla realizzazione di fini determinati (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ volontà Ⓓ Wille ◇ a) Nost dover él dunca, che nes sometunse a la süa santa vorentè, e ch’in vigne cunt ne pensunse, dijunse o fajunse nia che podess ester contrare a so sant onor Nost dovér él dunca, che nes sommettunse a la süa santa vorentè, e ch’iǹ vigne cunt ne pensunse, diŝunse o faŝunse nia che podess estr contrare a sò sant onor DeRüM, Poste BëinDormì1833-1995:257 (MdR); b) Por ascogne les leghermes, che cuntra orenté i bagnâ i edli, sbalzel söl ciaval, y raita asvelt a ce dla trupa Pur ascogne les legrimes, che cuntra orentè i bagnà i oudli, sbalzel soul ciaval, e reita svelto a ciè d’la truppa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia); c) mi cara bona Stina, / Chetu, che tu me toles / Cun volontà devina? mi kara bona Stina, / Ke tu, ke tu me toles / Kun volontà divina? PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.)
bona volonté (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp., LD DLS 2002, MdR) Ⓘ buona volontà Ⓓ guter Wille ◇ a) Mo iö pënse insciö, che i rić e i gragn vade forsce gën e de bona vorentè a se fà soldà. Mó jeu pënse insceu, ch’i riçh e i gragn vade forŝe giaǹ e de bonna vorentè a se fà soldà. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:262 (MdR); b) Ascoltede le Vangele y les s. dotrines cun bona orenté, y gnarëis dagnora plü da bëgn Ascoltede ‘l Vangele e les s. dottrines cung bona orentè, e gnareis dagnara plou da bengn’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:120 (Badia).

volonté (fod., LD) ↦ volonté.

volp Ⓔ VULPĒS (EWD 5, 93) 6 1763 na olp ‘vulpes’ (Bartolomei1763-1976:89)
gad. olp mar. olp Badia olp grd. bolp fas. bolp moe. volp fod. volp, olp col. bolp amp. volpe, olpe LD volp
s.f. Ⓜ volpes
1 canide di medie dimensioni, con muso allungato e denti taglienti (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; G 1923; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ volpe Ⓓ Fuchs ◇ a) Eco, i mena anche ra volpe / Vecia, fin a śì al so luó Ecco, i mena anche ra volpe / Veccia, fina zì al so luò Anonim, ManageriaComunal1873-1973:35 (amp.); b) ara l’â vistí de na bela pel de rehl inzinciorada, ch’ara i â na ota tut tl bosch fora dla bocia a na olp ella l’ā vistì d’na bella pell d’rechl inzinzorada, ch’ella i ā na ŏta tut t’ l bosc fora d’la boccia a na ŏlp DeclaraJM, SantaGenofefa1878:44 (Badia); c) De nöt urlâ les olps dal frëit, y le bosch ingherdenî dai urli di lus De noutt urlā les olps dal freit, e ‘l bosc ingherdenī dai urli d’i luus DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61 (Badia)
2 fig. persona molto astuta (amp.) Ⓘ volpe fig.Ⓓ Fuchs fig. ◇ a) El Zardini, chera volpe, / ‘l ea el capo, ma in scondon / el menava chi outre tolpe El Zardini, chéra volpe, / ‘l eva el capo, ma in scondon / el menava chi outre tolpe DegasperF, CodaBadiote1860-2013:472 (amp.).

volp (moe., fod., LD) ↦ volp.

volpe (amp.) ↦ volp.

volpon Ⓔ deriv. di volp (EWD 5, 94) 6 1844 volpon (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117)
fod. volpon amp. volpon
s.m.f. Ⓜ volpons, volpona, volpones
persona molto astuta (fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp.) Ⓘ volpe Ⓓ Fuchs ◇ a) Michel saldo stà a temon, / el i mena par ra berna, / el i reje da volpon Michèl saldo sta a temón, / el i mena para berna, / el i rège da volpón DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.); b) Sé de tropa bona fede / I volpoi ve pó inbroià Se de troppa bona fede / I volpòi ve pò imbroià Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:22 (amp.).

volpon (fod., amp.) ↦ volpon.

voltà (amp.) ↦ oltà.

vonśe (amp.) ↦ onje.

vontura (amp.) ↦ ontura.

voo (amp.) ↦ uef.

voré (amp.) ↦ volei.

vorëi (MdR) ↦ volei.

vorentè (MdR) ↦ volonté.

vorentiera (amp.) ↦ volentiera.

voro (amp.) ↦ our.

vos Ⓔ VŌS (EWD 5, 120) 6 1632 (manè da) vos (Proclama1632-1991:160)
gad. os mar. os Badia os grd. vo fas. vo caz. vo bra. voi moe. voi fod. vos col. voi amp. vos, vosc † LD vos MdR vos
pron.
1 pronome di seconda persona plurale, usato cioè dalla persona che parla quando si riferisce ad altre persone realmente o idealmente presenti (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ voi Ⓓ ihr ◇ a) Vo mutons, autëis la veles / do dinei y do la beles. Vo Mutons, auteis la Völes / do Dinei y do la Bölles. PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.); b) Jide pö demà vos jogn, che iö vëgne pa bëin do iö, con la grazia de Die. Ĝide peu demà vos ĵogn, che jeu vëgne pa bëiǹ dò jeu, coǹ la grazia de Die. DeRüM, CurtSuramunt1833-1995:281 (MdR); c) Mo voi cinch ben da grignar bie, / Chest scì dassen ve l die. / Vegnì de dì, se ve fidade, / A ciapar cater stafilade. Mo voi čink beng da grignár bie, / Kes ši da seng ve l die. / Vegnì de dì, se ve fidade, / A čapar kater stafilade. BrunelG, MusciatSalin1845:11 (bra.); d) Os ne savëis os ci ch’al é sté. / Iocl dl Vedl savess pa cunté! Os ne savês os ćî ch’al é stè. / Iocl dl Vedl savess pa contè! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:231 (Badia); e) Aré zerto anche vos / de sta storia cognizion / ma ió taje no no pos, / e se parlo éi ben rajon Avaré zèrto anche vos / de sta storia cognizion / ma io taje nò no pos, / e se parlo éi ben rajon DegasperF, CodaBadiote1860-2013:471 (amp.); f) Jide ënghe vo te mi vinia a lauré, dij ël a chëi, che ve daré na cossa iusta! S̄ide ànche vo te mi vigna a laurè, diŝ ël a chëi, che vë darè na còssa justa! VianUA, LaurancVinia1864:194 (grd.)
2 forma allocutiva per rivolgersi a una singola persona con la quale non si avesse tale confidenza da potere usare il tu (gad. A 1879; Ma 1950; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. C 1986; Q/K/F 1988, MdR) Ⓘ voi, Lei Ⓓ Sie ◇ a) Un crauniova n auter, ch’ël rejona da mat, y da musciat. L ie vëira, respuend l auter: ma rejone nsci, acioche vo me ntendëise. Ung crau- [ 1076 ] gniòva ung auter, k’ œl reschòna da matt, y da muschatt. L’jœ vœira, respuend l’auter: ma reschòne inschì, atschokœ vo m’entendœise. PlonerM, Erzählung1GRD1807:45 (grd.); b) Pitl y grant, uniun l sà, / Che sëis n uem dlonch stimà. / Vo nes ëis mandà y dunà / san Benedët y si corp sant. Pitl i grant, uniun el sa, / Ke sëis n uem dlonk stimà. / Vo nes ëis mandà i dunà / San Benedët i si korp sant. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); c) Piarè via, e jirè da mio pere, e dirè a dël: Pere! è fat picé davánt a Dio, e davánt a vos. Piaré via, e schiré da mio pére, e diré ad al: Pére! é fatt piggié davant a Dio, e davant a vos. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); d) Donzela, nos un dërt rajonè de vos. Donzella, nos uǹ dërt raĝionè de vos. DeRüM, DonzelaRajonèVos1833-1995:232 (MdR); e) mi caro père, gé é ofenù Dio e ence vo; gé no merite più de vegnir chiamà vosc fi, ma ve pree de me tor per un de vesc famees. mi caro père, ge è offendù Dio e encie vo; ge no mèrite plu de vegnir clamà vos fi, ma ve prèe de me tor per ung de vos famèes. SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); f) Pare, ió éi ofendù Dio e anche vos, no son pì degno, che me ciamade vosc fiol Pare, iò hei offendù Dio e anche vos, no son pi degno, che me ciamade vos fiol ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); g) Voi orghenist sonà su ben! / Prest clarinec, flauc e sciubioc / Tree! - tombre, bombardogn, fagoc / Sofiage ite, par dì de legn! Voi orghenist sonà su beng! / Prest clarinetg, flautg e subiotg / Tree! - tombre, bombardogn, fagotg / Sioffiae it, par dì de leng! BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:244 (bra.); h) Pere! ie é cumetù picià dant a Idie y dant a vo, no son plu dëni de vester tlamà vosc fi, ma ve prëie tulëme su per vosc fant! Père! jö hè cummuettù pitgià dànt a Iddie y dànt a vo, no soŋ plu dëgn de vöster tlamà voŝ fi, ma vë prëe tulemë su per voŝ fànt! VianUA, FiProdigo1864:192 (grd.); i) Ve rispeto, recordae / Aé prima scomenzà Vosc, / dan no ve lamentà, / Se el vespei ve becarà! Ve rispetto recordae / Avè, prima scomenzà Vosc, / dan’ no ve lamentà, / Se el vespei ve beccàrà! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:23 (amp.); j) O bun Pere en Cil! da Os vegni iö, chiló sopolida, da düc arbandonada, ater co da Os su no O bung Pere in Ceìl! da Os vegni iou, chilò soppolida, da duttg’ arbandonada, at’r, che da Os sŭ no DeclaraJM, SantaGenofefa1878:14 (Badia)
3 usato come complemento oggetto o complemento indiretto formato con preposizione (gad., fas., fod., amp.) Ⓘ voi Ⓓ euch ◇ a) Chël de os, che é zënza picé, i tires la pröma pera ados ad ëra. Cal de os, che é zanza pitgiö, i tire la prüma péra ados ad alla. HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); b) chi che de vo é senza pecià, tire l prum n sas contra de ela. chi che de vo è senza peggià, tíre il prum un sas contra de ella. HallerJTh, MadalenaCAZ1832:157 (caz.); c) Chi de vos, ch’é zenza picé, i tire l prum de sasc Chi de vos, ch’é cénza pitgié, i tiré ‘l prum de sass HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.); d) Dandadöt damani os, / Os dui nüc o os dui Jans, / Porcí nes ëise os mai nos / Cherdé atló os dui compagns? Dang da dōtt damani oss, / Os dui Nütsch o os dui Schangs / Portgi nös öisö os mai nos / Chördö atló os dui Compagns? AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.); e) Ce voreo mai dai abada / a ra lenga d’invidiosc, / che a dà calche sboconada / i vorav’ esse con vos. Ce voréo mai dai abada / ara lenga d’invidiósc, / che a da calche sboconada / i voràv’ èse con vos. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118 (amp.).

vos (fod., amp., LD, MdR) ↦ vos.

vosautri Ⓔ VŌS (EWD 5, 121) + ALTER (EWD 1, 171) 6 1844 vos òutre (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118)
fas. voetres caz. voetres moe. voiautres fod. vosautri col. voiauter amp. vosoutre LD vosautri
pron. pl. Ⓜ vosautres (f.)
forma rafforzativa del pronome di seconda persona plurale, usato cioè dalla persona che parla quando si riferisce ad altre persone realmente o idealmente presenti (fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ voialtri, voi Ⓓ ihr ◇ a) Che se fosse stà tre dì / con vosoutre sun chi scagnes / a ve vede, a presentì, / ‘l ea un outro pei de magnes Che se fose sta tre di / con vos òutre sun chi scagnes / a ve vede, a presentì, / l’èva un òutro pei de magnes DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118 (amp.); b) Gé ve la é fata a voetres musciac, vardame dò. ğe ve la é fata a vo etres musač, vardame do. BrunelG, Cianbolpin1866:15 (caz.); c) E coscì con chi outre / Che aea pì merito, / I dijea: con vosoutre / On ancora pì debito. E cosscí con chi autre / Che avea pí merito, / I discea: con vos autre / On ancora pí debito. Anonim, Monumento1873:2 (amp.).

vosautri (fod., LD) ↦ vosautri.

vosc (amp.) ↦ osc.

vosc (fas., caz., bra., fod., amp.) ↦ vost.

vosc † (amp.) ↦ vos.

vosc (agg.) (grd.) ↦ vost (pron.).

vosoutre (amp.) ↦ vosautri.

vost Ⓔ VOSTER (invece di VESTER) (EWD 5, 125; http://www.atilf. fr/DERom/entree/’BOstr-u) 6 1632 (in beneffice) vost (Proclama1632-1991:160)
gad. ost (pron.), osc (agg.) mar. ost Badia ost grd. vost (pron.), vosc (agg.) fas. vosc caz. vosc bra. vosc fod. vost, vosc col. vost amp. vosc LD vost MdR vost
pron. Ⓜ vosc, vosta, vostes
pronome possessivo corrispondente al pronome di seconda persona plurale (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ vostro Ⓓ euer ◇ a) Iö ves rengrazie de la bona compagnia. / Iö ves sun oblighé per la vosta. Jeu ves ringrazie de la bonna compagnia. / Jeu ves suǹ obblighé per la vosta. DeRüM, TëmpRetornunseCiasa1833-1995:245 (MdR); b) nëus fan de na munëida a una, tulëde chël, che ie vost, y jide nous fàŋ de na munëida a una, tulëde chëll, chë jè vòst, y s̄ide VianUA, LaurancVinia1864:195 (grd.); c) Vo savëis uni ëura la vosta! / Oh sce savësse chëla di autri, o la vosta, po ulassais avëi ngërt! Vo savëis ugn’ ëura la vòsta! / O ŝe savess chëlla dei autri, o la vòsta, pò ulasais avëi ingert! VianUA, JanTone1864:198 (grd.)
agg. Ⓜ vosc, vosta, vostes
aggettivo possessivo corrispondente al pronome di seconda persona plurale (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ vostro Ⓓ euer ◇ a) O Gejù redentor, dunëme vosc amor. O Giesu redentor, duname vosch amor. RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.); b) V’adore te chësta decima terza Stazion, o Seniëur tëut ju dla crëusc ti braces de vost’oma adulereda V’adore in chasta dezima terza Stazion, o Segniour tout shu della crousch ti braces de vost oma adulereda RungaudieP, LaStacions1813-1878:92 (grd.); c) Ncuei de Vosta festa, / Sciaudonse drët la testa. / Stajon aliegramënter, / Potztausend sapramënt! Nkuei de Vosta festa, [ 1077 ] 1 / Shaudonse drët la testa. / Staſhon aliegramënt, / Potztausend sapramënt! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65 (grd.); d) No son plu degno da ester nominé vost fi: Toleme come per una de voste oure. No song plu degno da ester nominé vost fí: Toléme come per una de voste oure. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); e) Odëise! Chëst é vost fal. Odëise! Quëst é vost fal. DeRüM, ImparèLinguaTaliana1833-1995:231 (MdR); f) E vost Signur fre stà inće dagnora bëin? / O scé, dërt bëin, a vösc comandi. E vost Signur frè stà inçhié dagnóra bëiǹ? / O ŝé, dërt bëiǹ, a veuŝ comandi. DeRüM, SignuresSorus1833-1995:235 (MdR); g) Racomanede a Dio vigne de / Üsc laurs y crusc y ince pasciuns! Racomanödö a Dio vignödö / Üsch laurs i crusc e intgio paschiungs AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); h) mi caro père, gé é ofenù Dio e ence vo; gé no merite più de vegnir chiamà vosc fi, ma ve pree de me tor per un de vesc famees. mi caro père, ge è offendù Dio e encie vo; ge no mèrite plu de vegnir clamà vos fi, ma ve prèe de me tor per ung de vos famèes. SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); i) y sëgn che al é gnü chësc osc fi, che á desfat ia döt le fat so coles scroes, i fajëise sbocarí n videl mioré e sagn cal è gnù cast osc fì, ch’ha desfat ia dutt ‘l fatt so cols scroos, i faccèse sboccarì un vidèl miorè FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:249 (Badia); j) L é vegnù vosc fardel, e vosc pare ‘l à fato mazà un vedel ingrassà, perché ‘l é tornà salvo. Le vegnù vos fradel, e vos pare l’ha fatto mazzà un vedel ingrassà, perchè l’è tornà salvo. ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); k) e l fi ntánt el dijëva: Pere, mi è ofendù Idio, e ence vos; no merite plu d’esser clamé vosc fi. e ‘l fì ntant el disava: Père, mi è offendù Iddio, e ‘ncie vos; no merite plu d’esser clamè vos fì. DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); l) I ve pararà dal vosc tampin / L mat, l rost, e l vin, / I ve n darà cater o sie / Segur da ciaf a pie. I ve parara dal voš tampìn / L mat, l rost, e l vin, / I vë n darà kater o sìe / Segur da čaf a pie. BrunelG, MusciatSalin1845:11 (bra.); m) Voi pare e mare! da valenc, / Vardà vesc fantolins poiousc / Famé, stracé e snariliousc Voi pare e mare! da valentg, / Vardà vis fantolins pojous / Famè, straccè e xnarilious BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252 (bra.); n) I vosc pize pì grei menà par man, / ch’i conosce anche lore el nosc pioan I vosc pize pì grei menà par man, / ch’i conosce anche lore el nosc Piovan DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.)
vostro.

vost (fod., col., LD, MdR) ↦ vost.

vost (pron.) (grd.) ↦ vost.

vostro Ⓔ it. vostro 6 1873 vostres pron. f. pl. (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:27)
amp. vostro
agg. Ⓜ vostri, vostra, vostres
aggettivo possessivo corrispondente al pronome di seconda persona plurale (amp.) Ⓘ vostro Ⓓ euer ◇ a) Se voré, prima recordae / El vespei, el s’à scoscodà, / Vostro dan, no lamentae / Se ra vespes ve becarà! Se vorè, prima recordae / El vespèi, el sa scόscόdà, / Vostro dàn, no lamentàe / Se ra vespès, ve beccarà! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:27 (amp.)
pron. Ⓜ vostri, vostra, vostres
pronome possessivo corrispondente al pronome di seconda persona plurale (amp.) Ⓘ vostro Ⓓ euer ◇ a) Ra calunia, ra maldicenza / ‘L é res armes de ra vostres / Serà ben chera insolenzes / Che de fei senza, no podé! Ra calunnia, ra maldicenza / Le res’ armes, dera vὸstres / Serà, ben chera insolenzes / Che de fei senza, no podè! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:27 (amp.)
vost.

vostro (amp.) ↦ vostro.

vot (fod.) ↦ ot.

votà (col., amp.) ↦ voté.

vota † (amp.) ↦ ota.

votánta (fod.) ↦ otanta.

votar (bra.) ↦ voté.

voté Ⓔ it. votare 6 1873 votà (Anonim, Monumento1873:4)
fas. votèr bra. votar fod. voté col. votà amp. votà
v.intr. Ⓜ vota
esprimere il proprio suffragio mediante votazione in un’assemblea, una consultazione elettorale, un referendum, ecc. (fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp.) Ⓘ votare Ⓓ wählen, abstimmen ◇ a) Apò da un dì o ‘l outro / Aron da śì a votà, / E non on da zercà outro / Che ra via de rimedià… Appó da un di o l’autro / Avaron da zí a votá, / E no n’on da cercá autro / Che ra via de rimediá… Anonim, Monumento1873:4 (amp.).

voté (fod.) ↦ voté.

votèr (fas.) ↦ voté.

votodì (fod.) ↦ otedì.

vout Ⓔ VŌTUM (Gsell 1992a:148) 6 1833 ù (DeRüM, Tantarela1833-1995:277)
gad. u mar. u grd. vëut MdR u
s.m. Ⓜ us
promessa solenne di compiere un determinato atto, di impegnarsi a un certo comportamento o di rinunciare a qualcosa, fatta alla divinità (gad. V/P 1998, grd. F 2002; DLS 2002, MdR) Ⓘ voto Ⓓ Gelübde, Gelöbnis
fé vout (MdR) Ⓘ promettere solennemenete, fare un voto Ⓓ geloben ◇ a) I à fat u de ne gnì plü chilò a me confessè, mo inćiamò m’à menè le Tantarela, i. e. le Malan. J’ha fat ù de ne gnì plü quilò a me confessè, mó inçhiamò m’ha menè le Tantarella, i. e. le Malaǹ. DeRüM, Tantarela1833-1995:277 (MdR); b) Scemia ch’i esse libri assà e ch’i à bele cotant d’otes fat u de n’en comprè plü, sce fossi mefo impò corius de savëi le numer, la sort e le priesc de chisc libri. Ŝemìa ch’j’esse libri assà e ch’j’ha bel[e] cotant d’ótes fat ù de n’eǹ comprè plü, ŝe fossi meffo impò curiùs de savëi le numer, la sort e le pri[ejŝ de quiŝ libri. DeRüM, Libri1833-1995:285 (MdR).

vueia1 Ⓔ *VOLIA (EWD 7, 345) 6 1763 stè de bona voja ‘exulto’ (Bartolomei1763-1976:101)
gad. vëia mar. vëia Badia vöia grd. ueia fas. voa moe. vöa fod. voia, veja amp. voia LD vueia MdR vöia
s.f. Ⓜ vueies
1 desiderio che può implicare una partecipazione della volontà o costituire una pura manifestazione dell’istinto (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ voglia, desiderio Ⓓ Lust ◇ a) Na muta jëuna, che ova ueia de se maridé, à giapà da si seniëura vint toleri Una muta schœuna, kœ avòva vuœja dœ se maridè, a tgiappà da si segniœura vint Toleri PlonerM, Erzählung4GRD1807:46 (grd.); b) Avëise vöia de bëire con me üna taza de ciocolada? Avëise veuja de bëire coǹ mè üna tazza de ćiocolàda? DeRüM, AvëiseVöiaBëire1833-1995:236 (MdR); c) Sën Jan, sën lascete ma cunté, / I m’an feji n pü’ morvëia: / Che te t’as entopé sën de te maridé, / Che t’âs denant tan pücia vëia. Seng Schang, seng laschtö ma cuntö, / I mang föschi ng pü morvöja: / Chö tö tas ngtopö seng dö tö maridö, / Chö t’as dönant tang pütgia vöja. AgreiterT, SënJan1838*-2013:246 [ 1078 ]

1 (mar.); d) śà ‘l esordio ‘l é fenì, / s’aé voia, tabacà! za l’ezòrdio l’e fenì, / s’avé vóia, tabacà! DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); e) No fé mei velch, che te porte dejunëur o gran mueia / Sibes tel, che duc a t’udëi y t’audì ebe ueia. No fè mëi vëlch, chë t’ porte des̄unour o gran muöja / Sibbes tèl, chë dutg a t’udëi y a t audì ebbe uöja. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); f) Da trac i gnôl na gran vëia de ciafé na picia dlijia Da trattg’ i gnēle na’ grang vouia d’ceaffè na piccea dlisia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:43 (Badia)
2 disposizione d’animo, tendenza, atteggiamento soggettivo e anche capriccioso o mutevole (gad. V/P 1998, grd., fod. Ms 2005) Ⓘ voglia, umore Ⓓ Laune ◇ a) ie ve prëie umilmënter de cruzefijé cun na pert de vosta pëines mi cërn rebele, y si ueies ries je ve preijè umilmenter; de crucifigè cuna pert de vosta peinès mi ciern röbölle, j si uejes ries RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.)
de bona vueia (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. F 2002, fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ allegro Ⓓ guter Laune ◇ a) mangiunde, y stunde de bona vëia mangiunde, e stunde de bona vöja HallerJTh, FigliolProdigoMAR1832:140 (mar.); b) maion, y stajon de bona ueia. majong, y staschong de bona voja. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); c) E i à scomencé a mangé duc de bona voia. E ja scomentsché a mangié dutg de bona voja. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); d) Pordenede sc’ i se stüfi! / Starëis spo de bona vëia! Pordönödöschi sö stüfi, / Staröis spo dö bonavöia AgreiterT, ConLizonza1838-1967:136 (mar.); e) Chësc nes fej de bona vëia, / Y sce an ess ’ci de val’ la möia, / Sc’ incö mëssera demez Cas ‘n es fes de bona vöia, / E së ang ës gë dë val la möia, / S’incö masla dëmëz PescostaC, SonëtCoratBadia1852:3 (Badia) ◆ fé vueia (amp. C 1986) Ⓘ invogliare Ⓓ Lust erwecken ◇ a) El piovan ‘l aeo vedù? Ce ve par? Gnero / Che duto chel ch’i disc ‘l é propio vero! / El fesc ra voia, e alolo che s’el vede / Beśen ben crede. El Piovan l’eo vedù? Ciè ve par? Gnero / Che duto chel ch’i disc le propio vero! / El fesc a voja, e alolo che s’el vede / Besen ben crede. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); b) A śì inze me, pensae: ma cara toses / se vos dutes coscì fejé ra voia / s’aé intenzion de continuà sta coses / no sei ce che sarà. A zi, inže me, pensae: ma cara toses / se voš dutes coscí fegé ra voia / s’avé intenžion de continuà sta coses / no sei ce che sarà. DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.) ◆

ria vueia (gad. V/P 1998) Ⓘ malumore Ⓓ Missmut ◇ a) Cun morvëia y ria vëia / Saltera ëra snel / sö, sciöche n vicel. Cun mervöia / y ria vöia / Saltla ëla snel / sö, sciö ch’un vicel. PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia).

vueia (LD) ↦ vueia1.

vueia2 Ⓔ VIGILIA (EWD 7, 346) 6 1864 vëjes (VianUA, LaurancVinia1864:194)
gad. vëia mar. vëia Badia vöia grd. vëia, ueia fas. vea moe. vöa fod. veia col. vea amp. vea LD vueia
s.f. Ⓜ vueies
giorno che precede una festa religiosa solenne (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ vigilia Ⓓ Vorabend ◇ a) See vea, see festa, / ’Es và a piena testa / De buseles e bujeletes / Poco oro ma tropo arśento See vea, see festa, / Es va a piena testa / De buseles e buscietes / Poco oro ma tropo arzento Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.)
fé vueies (grd. F 2002, fod. Ms 2005) Ⓘ sospendere il lavoro la sera, smettere di lavorare Ⓓ Feierabend machen ◇ a) Canche l ie stat l’ëura de fé vëies à l patron cumandà a si sciofer, ch’ël dëssa dé a uniun unfat, cioè na munëida. Càŋchè ‘l jè stàt l’ëura de fè vëjes hà ‘l patron cumandà a si ŝòffer, ch’ël dëssa dè a ugn’ uŋ uŋ fàtt, ciòè na munëida. VianUA, LaurancVinia1864:194 (grd.) ◆ lascé vueies (gad. A 1879; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ sospendere il lavoro la sera, smettere di lavorare Ⓓ Feierabend machen ◇ a) Dlunch â la jënt da paur lascé vëies Dlunc ā la jent da paur lascè vouies DeclaraJM, SantaGenofefa1878:103 (Badia) ◆ vueies (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sospensione serale del lavoro Ⓓ Feierabend ◇ a) en regola Idî paia fora le paiamënt dles tribolaziuns soportades por Ël impormó al’ ora de vëies, en l’ater monn in regola Iddì paia fora ‘l paiament d’les tribulaziungs sopportades pur El imp’rmò all’ ora d’vouies, in l’at’r mon DeclaraJM, SantaGenofefa1878:109 (Badia)
vigilia.

vueia (LD) ↦ vueia2.

vuet Ⓔ *VOC(I)TUM (Gsell 1994b:339) 6 1763 e vuet ‘vacuus’ (Bartolomei1763-1976:105)
gad. öt mar. öt Badia öt grd. uet fas. vet moe. vöit fod. vuot col. voit amp. voito LD vuet
agg. Ⓜ vuec, vueta, vuetes
1 privo di contenuto, contrapposto "pieno" (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ vuoto Ⓓ leer ◇ a) Sta nevicia, che n ova giatà un con puech y nia, la sëira dla noza, canche la fova rueda te cësa de si nevic, à ëila cialà y cris dlonch ora; ma dut fova uet y inió nia. Sta nëviĉa, chë n’ova giatà uŋ con puech y nia, la sëira d’la nòzza, cànchè la fòa ruèda te tgèsa de si nëviĉ, hà ëila tgèlà y cris dlonch òra; ma dutt fòa uet y nio nia. VianUA, FredescSurans1864:197 (grd.); b) L pere à zarà via n per de spies y à dit: Cëla, chësta spia tlo, che se pliova umilmënter, ie plëina di plu biei graniei; ma chësta, che se derzova su tan superbamënter, ie duta ueta. l pę́rę a tsa̤rá vía̤ m pęr dę špíęs i a dit: txá̤la̤, ká̤sta̤ špía̤ tlo, kę sę pliǫ́a̤ umilmá̤ntę̆r, íe plá̤ina̤ d’i plu bíei gra̤níei; ma̤ ká̤sta̤, kę sę dę̆rtsǫ́a̤ su taŋ supęrba̤má̤ntę̆r, íe dúta̤ úeta̤. RifesserJB, Spies1879:108 (grd.)
2 in cui non c’è nessuno (gad.) Ⓘ vuoto Ⓓ leer ◇ a) süa proca ne n’ê mai öta al tëmp di divins ofizi, anzi, ch’ara ê ’ci domisdé valgünes ores iló sora en oraziun sua procca nen ē mai outa al temp di divini uffizi, anzi, ch’ella ē ci domisdè valgunes ores illò sora in oraziung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia)
3 che presenta una concavità all’esterno o uno spazio vuoto all’interno (grd. F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ vuoto, cavo Ⓓ hohl ◇ a) Franz s’à drë temù, l ie mucià y s’à scundù te n lën da rëur uet daujin pra streda, davia che l ne savova che l tarlui dà gën sun gran lëns. frants s’a dra̤ tęmú, l íe mutšá i s’a škundú tę ŋ la̤ŋ da̤ róur úet da̤ užíŋ pra̤ štrę́da̤, da̤ vía̤ k’ l ŋę sa̤vǫ́a̤ k’ l ta̤rlúi da dya̤ŋ suŋ graŋ la̤ŋs. RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.) [ 1079 ]
◆ (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ essere invano Ⓓ vergeblich sein ◇ a) La s. oraziun dá forza por fá le bëgn y por soporté le mal y röia cina al tron d’Idî onipotënt, y ne vá mai fora a öt La s. oraziung dà forza pur fa ‘l bengn’ e pur sopportè ‘l mal e ruva cina al trono d’Iddì onnipotente, e nè va mai fora a oŭt DeclaraJM, SantaGenofefa1878:119 (Badia).

vuet (LD) ↦ vuet.

vulgo Ⓔ it. / dt. vulgo 6 1873 vulgo (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:34)
amp. vulgo
avv.
usato per introdurre la denominazione comune (o anche il soprannome) accanto a quella tecnica o più ricercata (amp.) Ⓘ vulgo Ⓓ vulgo ◇ a) Finalmente un scarafagio / Vulgo chefar nos vedon / Vegnì avanti adagio, adagio Finalmente un scarafaggio / Vulgo, Chèfár nos vedόn / Vegnì avanti, adagio, adagio Anonim, ManageriaComunal1873-1973:34 (amp.).

vulgo (amp.) ↦ vulgo.

vuof (fod.) ↦ uef.

vuot (fod.) ↦ vuet.

vusc (MdR) ↦ ousc.

vusc