Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/1077

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


vedel
1042


/ s’ aé fosc vediei da maza, / che colore magnarae / ra rea tegna anche del Naza. Anpez̄ane! sentreave, / s’avé fosc vediéi da maz̄a, / che colore magnarave / ra reategna ‘nche del Naz̄a. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); g) Ai s’ la mastia y s’ la römia / sciöche vidí na peza tömia Ai s’ la mastia y s’ la rümia / sciöch’ vidì na peza tümia PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia); h) Vadiei n ala abù un al iede, y datrai na vadela Vadöi n’hàla abu uŋ al jèdë, y datrài na vadölla VianUA, JanTone1864:199 (grd.).

vedel (fas., caz., fod., amp., LD) ↦ vedel.

vedelam Ⓔ deriv. di vedel (EWD 7, 321) 6 1844 vedelame (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114)
grd. vedelam fas. vedelam fod. vedelam amp. vedelame
s.m. sg.
insieme di vitelli e vitelle (grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp.) Ⓘ vitellame Ⓓ Jungvieh ◇ a) Se i parlasse de cotura, / d’outigoi, de fen, de strame, / de valmes, de sternedura, / de porziei, de vedelame Se i parlase de cotura, / d’outigói, de fen, de strame, / de valmès, de sternedura, / de porz̄iei, de vedelame DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.).

vedelam (grd., fas., fod.) ↦ vedelam.

vedelame (amp.) ↦ vedelam.

veder (moe.) ↦ vede.

veder (fas., caz., bra.) ↦ vedei.

veder † (grd.) ↦ vede.

vedl Ⓔ VETULUS (EWD 7, 278) 6 1763 gnir vedl ‘consenesco’; vedl ‘senex, senecta’; un vedl ‘vetus vir’; na vedla ‘vetula’ (Bartolomei1763-1976:82, 105)
gad. vedl mar. vedl Badia vedl grd. vedl fas. veie caz. vege bra. veie moe. velge fod. vegle col. vege amp. vecio, ecio LD vedl MdR vedl
agg. Ⓜ vedli, vedla, vedles
1 che è piuttosto avanti negli anni, è di età avanzata (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ anziano, vecchio Ⓓ betagt, alt ◇ a) A chëi vedli musciatons, / A chëi totli de barbons, / A chëi mostri de cuions. A këi vedli mushatons, / A këi totli de barbons, / A këi mostri de kujons. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) Y canche chi á aldí chësta cossa, ai s’un jô demez un indolater scomencian dal plü vedl cina ai ultims E chan ch’chi ha aldi casta cosa, ai sen schiva demez un indo l’ater scomantschang dal plö vedl tging ai ultimi HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); c) Ma chi che sentìa chest, se n jìa fora un dò l’auter, a scomenzèr dai più veies Ma chi che sentia chest, s’inshiva fora un do l’auter, a scomanzer dai pglu vegles HallerJTh, MadalenaCAZ1832:157 (caz.); d) Ma cánche i à sentì chëst, i se n jiva fora un ndavò l auter, scomencian dai plu vegli Ma canche já senti cast, i sen schiva fora un ‘ndavó l’auter, scooméntschan dai plu vegli HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.); e) Ëi dij ch’ëla ne sie pa nia de bun, mo ëla morirà pa tost; che ëla é bele tant vedla. Ëi diŝ ch’ëlla ne sie pa nìa de buǹ, mò ëlla morirà pa tost; ch’ëlla é bel[e] tant vedla. DeRüM, NozaSignuraSo1833-1995:239 (MdR); f) Tra chisc fòvel inće berba N. che, da via ch’ël ê plü tost vedl, stentava a jì Tra quiŝ fovel inçhié bärba N. che, da via ch’ël ê plü tost vedl, stentava a ĝì DeRüM, CurtSuramunt1833-1995:281 (MdR); g) Intanto el so fiol pì vecio ‘l ea in campagna Intanto el so fiol pi vecio l’eva in campagna ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); h) L’é chel pere veie musciat de Salin / Da Pera en Fascia e no trentin, / L conta trentaot egn e più, / Lo pel dir ogneun che l à vedù L è kël përe veje mušat de Saling / Da Perra ‘n Fassa e no Trenting, / L konta trentot egn e plu, / Lo pël dir ognun ke l ha vedù BrunelG, MusciatSalin1845:1 (bra.); i) Siur Curat ch’é vedl y grisc / é ciamó le miú te nosc paisc Sior Corat ch’ë vëdël ë gris / E giamo ël miù të nos pais PescostaC, SonëtCoratBadia1852:1 (Badia); j) Te chël mumënt svea n vedl capuziner da viere ora: Chësc fej chisc tieres dal’alegrëza, davia che ëi vëija si cumpanies dlongia! Te chëll mumënt svèa uŋ vödl Capuziner da viëre òra: Chëst fèŝ chiŝ tieres dall’ allegrëzza, daviacchè ëi vëis̄a si cumpàgnes dlongia! VianUA, JëntCunvënt1864:196 (grd.); k) Da doman, canche le lominus rovâ al ciastel inanter i vedli pecios, che l’incercenâ, êra sentada al balcun Da dumang, cang che ‘l luminus revā al ciastell inant’r i vedli pecceōs, che l’incercenaa, ēla sentada al balcung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:9 (Badia)
2 di un tempo, d’altri tempi, specialmente in contrapposizione a nuovo (gad. DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ vecchio Ⓓ alt ◇ a) T’as odü, che la iesta vedla, ch’i m’á despié, ái trat en malora, deach’ara ne varô plü nia, canch’Idî m’un â regalé na nöia T’ as udù, che la iesta vedla, ch’i m’à despiè, ai tratt immalora, dea, ch’ella nè varò plou nia, cang ch’Iddì m’n’ ā regalè na nouia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:63 (Badia); b) Ma la püra nosta gran vedla ciampana / Sona incö da sfolada sciöche na fana. Ma la pùra nosta grang vödla tgiampana / Sona incö da sfollada söcche na fanna. PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
3 in contrapposizione con nuovo, ma senza alcun riferimento al tempo trascorso, indica precedenza nell’ambito di determinate situazioni o funzioni, in rapporto all’idea di un’avvenuta sostituzione (fas.) Ⓘ vecchio, precedente Ⓓ alt ◇ a) Ma l Piovan veie me à dit / L’é miec veder gramiai e pìndoi / Che bujes e sbrìndoi / Le feste de sèn Jan e Vit. Ma el Piovan vegie me ha dit / Le mietc veder gramiai e pindoi / Che buses e sbrindoi / Le feste de sen San e Vit. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:267 (bra.)
4 che ha acquistato particolari qualità rimanendo in determinate condizioni per il tempo necessario (fod. Ms 2005, MdR) Ⓘ stagionato Ⓓ gereift ◇ a) Mangiunse n püch de ćiajó vedl pro na taza de vin. Mangiunse ‘ǹ püc de çhiaŝó vedl prò ‘na tazza de viǹ. DeRüM, TütParecé1833-1995:255 (MdR)
s.m.f. Ⓜ vedli, vedla, vedles
persona di età avanzata (gad. B 1763; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ vecchio, anziano Ⓓ Alter, Greis ◇ a) Oh, in laota sci te saras bon / de dì mëssa, e perdiché / come pur ence de scouté / de le vegle le confescion. O in laota si te saras bon / de di Massa, e perdiche / come pur enchie de scoute / delle Vegle le confession PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) Ciala mo chël puoro vegle colassù / l se la rì e ciala ju chialamo chal puoro vegle cola su / al sela ri e chiala su PezzeiJF, TTolpei1805-2010:192 (fod.); c) Na vedla, che ne fajova auter che tussì y batulé, ova scheje daniëu-