Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/1087

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


vera
1052


c) Chiló dlungia i confins sunse nos cuaji i pröms, / Sc’ al é debojügn, che l’Imparadú nes tlama, / A destodé dles veres la burta flama Chilò dlungia i confings sungse nos quasi i prüms, / S’all’ è de bosagn, ch’l’Imparadù nes tlama, / A destodè dles veres la burta flamma PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
2 serie di atti apertamente ostili (grd., amp.) Ⓘ guerra Ⓓ Krieg ◇ a) Tlo toma l bon Gejù per l prim iede a tiera. / Y nëus i fajon for cun nosc tumé la viera. Clo toma ‘l bon Giesu pèr ‘l prim jadœ a tiara. / J nous j faschon fort cun nosch tume la viara. RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); b) E ch’i see pur in cuestion / o de gueres o zitas, / el no disc ra so pugnon / ma ‘l gramora in santa pasc. E ch’i see pur in questión / o de guères o z̄itàs, / el no disc ra so pugnón / ma ‘l gramora in santa pasc. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.)
3 qualsiasi fenomeno acustico che ha carattere irregolare e non musicale o comunque viene percepito come sgradevole, fastidioso (gad. A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002) Ⓘ rumore Ⓓ Lärm ◇ a) i pësc dl mer y ciaussa y polam, / döt salta y scricia y fej na gran vera / a laldé le bun Dî ch’i mantëgn por döt l’ann. i pësc dl mer y ćiaussa y polam, / düt salta y scrićia y fej na gran vera / a laldè l’bun Dî ch’i mantëgn per düt l’ann. PescostaC, BonesEghes1858-1994:227 (Badia)
fé vera (gad. P/P 1966, fas.) Ⓘ litigare Ⓓ streiten ◇ a) A voler vegnir a far vera / Ai fenc da duta Pera / Canche i é da n pez a dormir, / Mo de dì no i se fidaa vegnir. A volér vegnir a far vera / A i fenč da duta Perra / Kanke i e da ‘n pez a dormìr, / Mo de dì no i se fidaa vegnìr. BrunelG, MusciatSalin1845:11 (bra.); b) Y spo ch’al â lit chëra burta scritöra, / bëgn i éra passada de fá vera indertöra. Y spo ch’al áa lit chëla burta scritüra, / bëgn i éla passada d’fá vera ‘ndertüra. PescostaC, BracunCoz1853-1994:227 (Badia).

vera (gad., mar., Badia, fas., bra., LD, MdR) ↦ vera.

vèra (fas.) ↦ vara.

veramente (fod., amp.) ↦ veramenter.

veramenter Ⓔ it. veramente (EWD 7, 282) 6 1833 veramëntr (DeRüM, ChëstVestimënt1833-1995:235)
gad. veramënter Badia veramënter grd. veramënter, vëiramënter fas. veramenter fod. veramente amp. veramente LD veramenter MdR veramënter
avv.
1 conformemente al vero, alla realtà (gad. A 1895; P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp., LD DLS 2002) Ⓘ veramente Ⓓ wirklich, tatsächlich ◇ a) De ra ciadeneles no vardon / Che res porta par mostron / Ma veramente ‘l é ben algo / Tanto piombo a pendoron. De ra ciadeneles no’ vardon / Che res porta par mostron / Ma veramente l’è ben algo / Tanto piombo a pendoron. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.); b) Sce Patriarca Giacobe incö ciarass pro, / "Oh veramënter, dijessel ciamó, / Chiló él la porta dl Cil, la ciasa de Dî" Se Patriarca Giacobbe incö tgiaress prò, / "Oh veramáintr, dis̄essl tgiamò, / Chilò elle la porta del Ciel, la tgiasa de Die" PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia)
2 usato come equivalente di ‘davvero’, ‘proprio’, per sottolineare un’affermazione o in funzione asseverativa (gad., amp., MdR) Ⓘ veramente Ⓓ wirklich ◇ a) Co ves plej pa chëstes cordeles? Ëles é veramënter beles. Cò ves pläŝ pa questes cordelles? Ëlles é veramëntr belles. DeRüM, ChëstVestimënt1833-1995:235 (MdR); b) Co seon śude a votà, / Par ra scelta ch’aon fato / De duto ome che sà / E veramente de Stato. Co séon zude a votá, / Par a scelta ch’aón fatto / De duto ome che sá / E veramente de Stato. Anonim, Monumento1873:1 (amp.); c) Oh, uomini! os messëis veramënter ester creatöres corioses y bisares os! O, uomini! os m’sseis verament’r est’r creatures curioſes e biſarres os! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:67 (Badia).

veramenter (fas., LD) ↦ veramenter.

veramënter (gad., Badia, grd., MdR) ↦ veramenter.

verc Ⓔ anordit. verč(o) ‹ got. ƥwaírhs (EWD 7, 297) 6 1763 vertgs ‘caecus’ (Bartolomei1763-1976:105)
gad. verc mar. verc Badia verc grd. vierc fas. verc moe. sverc fod. vierc amp. verzo LD verc
agg. Ⓜ verc, vercia, verces
1 privo della vista (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cieco Ⓓ blind
2 fig. privo di discernimento (gad.) Ⓘ cieco fig.Ⓓ blind fig. ◇ a) Y le pere verc che fô Iocl dl Vedl / - san bele - na te ota ne stlujô pa n edl. / Le romun dla cosciënza ne le lasciâ dormí, / al saltâ ite y fora tl scür - abramí. Y l’pere verc che foa Iocl dl Vedl / - san bele - na te’ ôta ne stlojoa pa n ödl. / L’romun dla cosciënza ne l’lasciava dormí, / al saltaa it’ y fora tl scür - abramí. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia); b) Guai, tormënc, la mort manacia / Le ri monn verc y ingiané Guai, tormentg’, la mort manaccea / L ri mon verc’ ed ingiannè DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia); c) Spirit de vendëta o sënn ne te trasportes ad acopé le püre Golo, verc y fora de ciorvel: pordoni, sciöche iö i pordoni! Spirito de vendetta o senn nè tè trasporte ad accopè ‘l pure Golo, verc’ e for de cervell: perdoni, sceoucche iou i perdone! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:23 (Badia).

verc (gad., mar., Badia, fas., LD) ↦ verc.

verda Ⓔ deriv. di vardé (EWD 7, 267) 6 1763 fa verda ‘excubo’ (Bartolomei1763-1976:80)
gad. verda Badia verda grd. verda, verdia fas. vèrda, vèrdia bra. vardia moe. varda fod. verda col. verda amp. varda LD verda
s.f. sg.
azione protratta a fini di custodia, sorveglianza, vigilanza, protezione (gad. A 1879; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1988; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ guardia, vigilanza Ⓓ Aufsicht, Wache
mete verda (grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013) Ⓘ badare, stare attenti Ⓓ achtgeben, beachten ◇ a) Po mët verda, cëla vé / Y mustrëve drët catives, / Lascia piesc y mans sauté! Po mët verda, ciëla ve / I mustrëve drët katives, / Lasha piesh i mans sautè! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.); b) Piere - o Paul! metëde verda, / Sul chetum, o tla merda / Ve trarales tramedoi! / O, defin - te chegadoi! Pier’ - o Paul! metêde vèrda, / Sul cotum, o te la mèrda / Ve traràlles tramedòj! / O, defin’g - te chegadòj! PlonerM, VedlMut1828:349 (grd.) ☝ mete averda guardia.

verda (gad., Badia, grd., fas., fod., col., LD) ↦ verda.

vèrda (fas.) ↦ verda.

verde (gad., mar., Badia) ↦ erde.

verde (amp.) ↦ vert.

verder (grd.) ↦ erde.

verdia (grd.) ↦ verda.