Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/1091

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


vers
1056


2
gad. vers mar. vers Badia vers grd. viers fas. vers fod. viers col. vars amp. ver, ves LD vers
s.m. Ⓜ versc
denominazione generica con cui viene indicata qualsiasi emissione di suoni prodotta da un animale (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ rumore, verso Ⓓ Laut, Geräusch ◇ a) Al trëma la tera ch’al pësta cui fers, / y dala bocia - oh! - ci n bur vers! Al trëma la tera ch’al pësta coi fers, / y dala boćia - oh! - ći n bur vêrs! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia); b) Sentì da un ciou a ‘l outro del paes / Che dute tira cride e fesc un ves. Sentì da un ciau all’ autro del paes / Che dute tira cride e fesc un ves. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); c) ‘L é un gatato, maladeto / Pizo, negro e forestier / ‘L é stizos, el no stà ceto / El fesc senpre un burto ves. Le un gattato, maladetto / Pizo, negro e forestier / Le stizòs, el no sta cieto / El fesc sempre un burto vès. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:36 (amp.).

vers (gad., mar., Badia, fas., LD) ↦ vers2.

vers3 Ⓔ it. verso 6 1860 verse pl. (DegasperF, AgostinoCostantini1860:1)
fas. vers amp. verso
s.m. Ⓜ versi
porzione definita di testo poetico (fas. DLS 2002, amp. DLS 2002) Ⓘ verso Ⓓ Vers ◇ a) Vedé cuanta caretes coi caai, / Trasparentes e foghe artifiziai, / Verse a mesena, a grun, latis, taliane / e anpezane. Vedè quanta carretes coi cavai, / Trasparentes e foghe artifiziai, / Verse a mezena, a grun, latìs, taliane / E ampezzane. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); b) Un pitor, cie mai cardeo…! / De fei verse no ‘l é bon, / No ‘l é bon de fei de meo, / Un pormai de slamacon. Un pittor, cie mai cardeo…! / De fei verse no l’è bon, / No le bon de fei de meo, / Un por mai de slamacòn. DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:11 (amp.).

vers (fas.) ↦ vers3.

vers † (fod.) ↦ viers1.

versat Ⓔ deriv. di vers 3 6 1860 versate pl. (DegasperF, AgostinoCostantini1860:1)
amp. versato
s.m.
breve verso di una composizione poetica (anche in senso dispregiativo) (amp.) Ⓘ versetto Ⓓ kleiner Vers ◇ a) E vos no v’in aé amal, pioan, / De ste cuatro versate in anpezan E vos no vi n’avede a mal, Piovan, / De sti quattro versate in Ampezzan DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.).

versato (amp.) ↦ versat.

verscio Ⓔ it. verso ‹ VERSUS (EWD 7, 306) 6 1845 Veršo (BrunelG, MusciatSalin1845:7)
gad. verso Badia verscio, verso fas. verscio bra. verscio amp. verso
prep.
alla volta di, in direzione di (Badia Ma 1950; P/P 1966, fas. A 1879; R 1914/99, amp.) Ⓘ in direzione di, verso Ⓓ in Richtung, gegen ◇ a) Da la una de not i se n part / Ogneun lo veit, ben tart / Verscio Pera i se n va da desperé / Coran sche n poie sun n paré. Da la una de not i se n part / Ognun lo veit, beng tart / Veršo Perra i se ‘n va da desparè / Koráng ske n polje su n parè. BrunelG, MusciatSalin1845:7 (bra.); b) E parlando de costore / Vieno a dì de zerte outre, / Nuia da manco peccatore / De chi verso nosoutre. E parlando de costore / Vieno a dí de certe autre, / Nuja da manco peccatore / De chí verso nosautre. Anonim, Monumento1873:1 (amp.); c) da düc respeté nia manco por süa bravöra y le gran coraje tles batalies, co por süa sinziera religiun […] y so amur atif verso le proscim da duttg’ respettè nia manco pur sua bravura e ‘l grang coraggio t’ les battalies, che pur sua sinzira religiung […] e so amur attivo verso ‘l prossimo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1 (Badia)
vers1.

verscio (Badia, fas., bra.) ↦ verscio.

verso (amp.) ↦ vers3.

verso (gad., Badia, amp.) ↦ verscio.

verson (moe.) ↦ verzon.

vert Ⓔ VIRIDIS (EWD 7, 307; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’BIrd-e) 6 1763 vard ‘viridis’ (Bartolomei1763-1976:105)
gad. vërt mar. vërt Badia vërt grd. vërt fas. vert bra. vert fod. vërt col. vert amp. verde LD vert
agg. Ⓜ verc, verda, verdes
di colore che sta tra il giallo e il blu (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ verde Ⓓ grün ◇ a) Chi verc i disc che l’é zeche apatit, e chel auter coscì grisc i vel che sie vesuvian. Chi vertg i disch che le zeche Appatit, e chell’ auter cossì grisch i vell che sie Vesuviang. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); b) Nosc ciapel dala cocarda / Ghela-foscia y blancia-vërda, / Alt en aria, y n cigun / N lombert che stlopetun! Nos çhiappel dalla cocarda / Ghella - fossa e blançhia - várda, / Alt in aria, e n’cigun / Un lombert che stlopetun! PescostaC, Schützenlied1848:222 (Badia); c) Velgiuce! voi meté l colar / Da ciadenele, e da bechec. / O brugn o verc ence i corpec / Lonc, e i scufioc, lasciài vardar. Velgiucce! voi mettè ‘l collar / Da tgiadenelle, e da becchetg. / O brugn o vertg ‘ntgè i corpetg / Lontg, e i scufiotg, lassai vardar. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246 (bra.); d) E chi strosces verde, ros e śal / Somea senpre carnaal E chi strosces verde, ros e zal / Somea sempre carnaal Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.); e) Chësta val chiló ê döta curida de blanch, y sëgn éra intënta a vërt Chesta val chilò ē dutta curida d’blanc, e ſengn’ ella intenta a vert DeclaraJM, SantaGenofefa1878:45 (gad.)
s.m. Ⓜ verc
il colore verde (gad. P/P 1966) Ⓘ verde Ⓓ Grün ◇ a) O beates chëres creatöres les plü miserables, che pó odëi le bel ble dl firmamënt y le bel vërt di pra en flu. O beates chelles creatures les plou miserabiles, che po udei ‘l bell blě d’l firmament, e ‘l bell vert di prā in flu. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:14 (Badia)
luminous vert (gad.) Ⓘ verde chiaro Ⓓ hellgrün ◇ a) "Al é i üs", dij la uma, "de n corú vërt lominus, cun strisces cöcenes delicates." "El è i ūs", disc’ la uma, "deng curù vert luminùs, cung strisces couccenes delicates." DeclaraJM, SantaGenofefa1878:49 (Badia).

vert (fas., bra., col., LD) ↦ vert.

vërt (gad., mar., Badia, grd., fod.) ↦ vert.

vertear (bra., moe.) ↦ vertié.

verteèr (fas.) ↦ vertié.

vertié Ⓔ mhd. vertigen ‘reisefertig machen, aussenden’ (Gsell 1996b:231 vs. 1990a:136) 6 1878 ortiè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:97)
gad. ortié mar. orćé Badia ortié grd. urcë fas. verteèr bra. vertear moe. vertear LD ortié
v.tr. Ⓜ vertieia