Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/1073

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


vardé
1038


desobedir, e no me ède dat niencie un zoll da magnèr coi miei amisc SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:247 (caz.); c) ma el ‘l à respondù: Vardà, pare, ió ve servo tante ane e no v’éi mai dejubidì ma el l’ha rispondù: Vardà, pare, iò ve servo tante anne e no v’hei mai desubidì ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); d) De ra ciadeneles no vardon / Che res porta par mostron / Ma veramente ‘l é ben algo / Tanto piombo a pendoron. De ra ciadeneles no’ vardon / Che res porta par mostron / Ma veramente l’è ben algo / Tanto piombo a pendoron. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.)
3 fare un controllo, una verifica (amp.) Ⓘ guardare Ⓓ schauen ◇ a) Nos duncue vardaron / Se portaa ra spese / De sta Aministrazion Nos dunque vardaron / Se portava ra spese / De sta Amministrazion Anonim, Monumento1873:1 (amp.)
4 fare in modo che accada qualcosa, anche in forma di raccomandazione o di velata minaccia; badare (amp.) Ⓘ guardare Ⓓ schauen ◇ a) Vardà de me avisà / Che una peso de chesta ca / Vedaré che r’ à ciapà. Vardà de me avisà / Che una peso de chesta cà / Vedarè che ra ciapà. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.)
vardé do 1 (fas.) Ⓘ controllare, verificare Ⓓ nachschauen ◇ a) l’é jit dal curat a preèr che l vardasse dò tel liber de bateisum l è ʒ̉it da l kurat a preer ke l vardasse dò te l liber de bateisum BrunelG, Cianbolpin1866:8 (caz.) 2 fig. (fas.) Ⓘ guardare il didietro fig.Ⓓ hinterherschauen fig. ◇ a) Ma el se pissèa: "Gé ve la é fata a voetres musciac, vardame dò". Ma el se pisea: ğe ve la é fata a vo etres musač, vardame do. BrunelG, Cianbolpin1866:15 (caz.) ◆

vardé soura (fas. R 1914/99; DILF 2013, amp.) Ⓘ osservare, guardare Ⓓ beobachten, schauen ◇ a) De ciameses ‘l é da vardà sora / Chi globe che pendora De ciameses l’è da vardà sora / Chi globe che pendòra Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.) ◆ verda (amp.) Ⓘ guarda Ⓓ sieh mal ◇ a) Varda là, ce onor, ce smaia, / Che li à fato a Parsenon! Varda là, ce onor, ce smaja, / Che li ha fato a Parsenon! ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); b) Se i no śiva co ra dures / el pioan no n’aesson / ma, varda se i é fegures, / i à fin scrito a Parsenon. Se i no sìva co ra dures / el Piovan no n’aveson / ma, varda se i é fegures, / i à fin scrìto a Parsenon. DegasperF, CodaBadiote1860-2013:472 (amp.).

vardé (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ vardé.

vardè (Badia, MdR) ↦ vardé.

vardèr (fas., caz.) ↦ vardé.

vardia (bra.) ↦ verda.

vare Ⓔ VĀRICUS (cfr. EWD 7, 271) 6 1866 veres pl. (BrunelG, Cianbolpin1866:13)
gad. vare mar. vare Badia vare grd. var fas. vèrech caz. vèrech bra. varech moe. barech fod. vare col. varech LD vare
s.m. Ⓜ vari
1 ciascuno dei movimenti ritmici e alternati compiuti dagli arti inferiori per camminare (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ passo Ⓓ Schritt ◇ a) Un l’é jit dotrei vèresc de là e l’à portà n sach Un l e ʒ̉it doi trei veres de la e l à portà un sak BrunelG, Cianbolpin1866:13 (caz.); b) Os ëis rovenü mi vari a chësta grota, olache chësc bun animal á süa tana. Os ais rev’nù mi vàresc’ a chesta grotta, ullacche chesc’ bung animal à sua tana. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34 (Badia); c) Le pröm vare fô ala stanza de süa sposa, che Golo â saré sö dopo ch’al l’â metüda te porjun ‘L prum vare fō alla stanza d’sua sposa, che Golo ā sarrè sou dopo ch’el l’ā m’tuda te p’rjung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:85 (Badia)
2 fig. in riferimento al progresso di una vicenda, di un’azione, di una prassi, o ai suoi vari possibili momenti (gad.) Ⓘ passo fig.Ⓓ Schritt fig. ◇ a) Sëgn vá, mantëgnete prossa y da bëgn, y lásceme, ch’i fejes mies ultimes oraziuns a Idî, y me prepares al vare fatal al’eternité. Sengn’ va, mantegnete prossa e da bengn’, e lasceme, ch’i fesce mīs ultimes oraziungs a Iddì, e mè preparè al vare fatale all’ eternitè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:25 (Badia).

vare (gad., mar., Badia, fod., LD) ↦ vare.

varé (amp.) ↦ valei.

varech (bra., col.) ↦ vare.

varëi (Badia) ↦ valei.

varëi † (gad.) ↦ valëi.

varentar (bra.) ↦ varenté.

varente (amp.) ↦ valent.

varenté Ⓔ deriv. di varì (EWD 7, 270) 6 1878 varentè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56)
gad. varenté mar. varonté Badia varentè grd. varenté fas. varentèr bra. varentar fod. varenté LD varenté
v.tr. Ⓜ varenteia
sottrarre qualcosa a un pericolo (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ salvare Ⓓ retten ◇ a) y col mazun en aria vára incuntra al nemich teribl, ti mola n brau colp söl ce, por varenté dales zanes la püra biscia. e col mazzung in aria vala ingcuntra al nemico terribil, t’i mola ‘ng brao colp soul ciè, pur varentè dalles zanes la pura biscea. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56 (Badia).

varenté (gad., grd., fod., LD) ↦ varenté.

varentè (Badia) ↦ varenté.

varentèr (fas.) ↦ varenté.

Varentin (gad., mar.) ↦ Valentin.

vareta Ⓔ deriv. di viera (EWD 7, 335) 6 1832 varéta (HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141)
gad. variëta mar. variëta Badia variëta grd. varëta fas. vereta fod. varëta amp. vareta LD vareta
s.f. Ⓜ varetes
cerchietto d’oro, d’argento o d’altro metallo che si porta alle dita delle mani (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; DLS 2002, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1988; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ anello Ⓓ Ring ◇ a) "Purtëde prëst l miëur guant, y meteile sëura, y dajei na varëta ala man, ciauzei sëura i piesc." "Portéde prest el miour guant, y metéile soura, y daschéj una varéta alla mang, tschiauzéi soura ì pìes. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); b) L pere no l à lascià rujené ora, ma l à cumandà a si jënt ch’ëi vede subit a purté caprò guant a l furnì, y na varëta n sëni, che dut ie perdunà. ‘L père no l’hà laŝsà rusnè òra, ma l’hà cumandà a si s̄ënt ch’ëi vède subit a purtè caprò guànt al furni, y na varëtta in sëŋ, che dutt jè perdunà. VianUA, FiProdigo1864:192 (grd.).

vareta (amp., LD) ↦ vareta.

varëta (grd., fod.) ↦ vareta.

vargogna (amp.) ↦ vergogna.

vargognà (amp.) ↦ vergogné.

varí (gad., mar., Badia) ↦ varì.

varì Ⓔ *VARIRE ‹ germ. * warjan (GsellMM) 6 1821 varì (PlonerM, BepoMahlknecht, 1821*-1915:58)
gad. varí mar. varí Badia varí grd. varì fas. varir bra. varir fod. varì