Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/1098

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


vigniun
1063


(gad. V/P 1998, bra. R 1914/99, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ Vigilio Ⓓ Vigil, Vigilius ◇ a) En azident / Olache ence a Moena / Se fasc festa piena / En onor de sèn Vile de Trent In azident / Olaché encie a Moena / Se fass festa piena / In onor de Sen Vile de Trent PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:261 (bra.).

Vigile (gad., fod.) ↦ Vigile.

vigilia Ⓔ it. vigilia 6 1856 Vigilia (DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1)
Badia vigilia
s.f. Ⓜ vigilies
messa di commemorazione per i defunti (Badia) Ⓘ vigilia Ⓓ Totenmesse ◇ a) Mo recordesse ’ci Degilia, / Brau curat fu da Calfosch, / Le pröm, cianté ch’i un la vigilia / Di defunc en corú fosch. Mo r’cordesse ci Degilia, / Brao Curat fu da Colfosc, / ‘L prum, ciantè ch’i ung la Vigilia / Di defonti in curù fosc. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia)
vueia2.

vigilia (Badia) ↦ vigilia.

vigna Ⓔ it. vigna ‹ VĬNĔA (EWD 7, 323) 6 1864 vigna (VianUA, LaurancVinia1864:194)
gad. vigna mar. vigna Badia vigna grd. vinia fas. vigna fod. vigna amp. vigna LD vigna
s.f. Ⓜ vignes
terreno coltivato a viti (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ vigneto, vigna Ⓓ Weinberg ◇ a) N patron, dijova n di Gejù a si Apostuli, ova na vinia, y ie jit ora abenëura a crì lauranc per i mandé te si vinia cul pat, ch’ëi giaterà na munëida. Uŋ patroŋ, dis̄ova uŋ di Ges̄u a si Apostoli, òva na vigna, y jè s̄it òra a bon’ ëura a cri lauràntg per i màndè te si vigna col pàtt, ch’ëi giaterà na munëida. VianUA, LaurancVinia1864:194 (grd.).

vigna (gad., mar., Badia, fas., fod., amp., LD) ↦ vigna.

vigne (mar., MdR) ↦ vigni.

vigni Ⓔ OMNIS (EWD 7, 324) 6 1631 (in) ogni (Ceccha) (Proclama1631-1991:156)
gad. vigni mar. vigne Badia vigni grd. uni fas. vigni, ogne caz. ogne, ogni bra. ogne fod. vigni, ogni col. vigni amp. ogni LD vigni MdR vigne
agg. Ⓜ inv.
1 ciascuno degli elementi particolari che costituiscono un insieme o sono riconducibili all’idea di serie, successione, ripetizione (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ ogni Ⓓ jeder ◇ a) Vigne desfaciadù / Aroba al arpadù, / Mo vigne avarun / N’aroba a degun / Che a se instës. Vigne desfacćiadù / Arroba a l’arpadù, / Mó vign’avaruǹ / N’arobba a deguǹ / ch’a sè instëss. DeRüM, Geizhals1833-1995:291 (MdR); b) No spetede al monn / Da ciafé confort, consolaziun, / Mo sperede en Dio y so sant ennom / Gnará en aiüt te vigne afliziun. No spötödö al mon / Da tschafö congfort - consolaziung / Mo spörödö ‘ng Dio i so sant ng Nom / Gnarà ‘ng najut tö vignö affliziung. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); c) Aló che l’é stat, el s’ dat a ogne sort de vic, e en pech temp l’à durà su dut chel che l’aea. Allò che l’è stat, el s’ ha dat a ogni sort de vicc, e in pech temp l’ha durà su dutt chel che l’aèa. SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); d) Daspò che l é rué ilò, l s’à dé a ogni sort de vic, e n puoch temp l s’à mangé dut el fatossuo Daspò che ‘l è ruè illò, ‘l s’ ha dè a ogni sort de vicc, e in puoc temp ‘l s’ ha mangiè dut el fatto suo DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:258 (fod.); e) Lascia star ence l messal / Se calche bel mus / Levar vel ogne abus / Perché ence con chel se pel far mal. Lasa star encie l messal / Se calche bel muso / Levar vel ogni abuso / Perche ence con chel se pel far mal. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:266 (bra.); f) La superbia é la cöna de vigni gran viz / che á sciuré le verc pere y süa fia te n piz. La soperbia é la cüna de vigne gran viz / che á sciuré l’verc pere y süa fia te n piz. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia); g) La fadies y uni lëur - per Idie y a si unëur. La fadìes y ugni lour - per Iddie y a si unour. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.)
2 attraverso il livellamento degli elementi particolari può assumere il valore ‘tutti’ (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ ogni Ⓓ jeder ◇ a) Chësc fova uni di / Si pitl devertì. Këst foa uni di / Si pitl devertì. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) Deplü, inće i soldas à so proprio pastor d’animes, ch’i dij vigne domënia e festa, mascima in tëmp de pêsc, la mëssa De plü, inçhié i soldas ha sò proprio pastor d’animes, ch’i diŝ vigne Domënia e festa, masŝima iǹ tëmp de päŝ, la mëssa DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR); c) Come zeoles ‘l é dopio, / inz’ i voe el i ra fesc, / el i incanta, el i dà ‘l opio, / el i torze d’ogni ves. Come z̄éoles l’e dópio, / inz̄’ i voe el i ra fèsc, / el i incanta, el i da l’òpio, / el i tòrz̄e d’ògni vès. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.); d) Ma fam e colpes e bastonade / Forade, gofes e legnade / N’é ciapà gio giusta teis, / Ogni dì e no soul ogni meis. Ma fam e kolpes e bastonade / Forade, gofes e legnade / Ne čapà jo justa téis, / Ogni dì e no soul ogni méis. BrunelG, MusciatSalin1845:2 (bra.); e) l menèa la feides d’ogni dì su per la Lastìes l mea la feides d’ogni di su per la Lesties BrunelG, Cianbolpin1866:25 (caz.); f) La jent é bona in ogni cont. La ʃent è bona in ogni cont. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); g) Chësc conësc vigni ladin Chesc’ cunesc’ vigne Lading DeclaraJM, SantaGenofefa1878:III (Badia).

vigni (gad., Badia, fas., fod., col., LD) ↦ vigni.

vignì (fod.) ↦ vegnì.

vigniun Ⓔ comp. di vigni + un (EWD 7, 324) 6 1631 ogni un (Proclama1631-1991:157)
gad. vignun mar. vignun Badia vignun grd. uniun fas. vigniun caz. ogniun bra. ogneun moe. ogneun fod. vigniun, ogniun col. ogniun amp. ogniun LD vignun MdR vignun
pron. Ⓜ vigniuna
ogni persona (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; Pz 1989; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ ognuno, ciascuno Ⓓ jeder, jedermann ◇ a) Pitl y grant, uniun l sà, / Che sëis n uem dlonch stimà. Pitl i grant, uniun el sa, / Ke sëis n uem dlonk stimà. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); b) Crive pu mé do vosc gust: / Uniuna à si fust! Crive pu me do vost gust: / Ogniùna ha si fust! PlonerM, VedlMut1828-1997:351 (grd.); c) E l plu joven de chi disc al pere: Pere! déme mia pert, che me toca a mi. E l i à fat le pert ad ogniun. E ‘l plu schoven de chi diss al pére: Pére! déme mia pert, che me tocca a mi. E ‘l ja fatt le pert ad ogni ung. HallerJTh, FigliolProdigo-