Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/1088

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


verifiché
1053


vèrdia (fas.) ↦ vèrda.

verdura Ⓔ lat. volg. *VIRDŪRA (GsellMM) 6 1878 ordöra (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:3)
gad. ordöra mar. ordöra Badia ordüra grd. verdura fas. verdura bra. verdura fod. verdura amp. verdura
s.f. sg.
l’insieme dei frutti commestibili di varie piante arboree (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002) Ⓘ frutta Ⓓ Obst ◇ a) Gonot slaicâra da doman o söla sëra cun n cëst tl brac inascusc tles ciases di amará, y i portâ spëisa renforzanta y ordöra delicata Gonot slaicala da dumang o soulla sera cunung cest t’ l brac’ innascusc’ tles ciases di amarà, e i portā speiſa rinforzante e ordura delicata DeclaraJM, SantaGenofefa1878:3 (Badia); b) Amez al past gnôl porté ordöra de speziala belëza A mezz’ al past gnēle portè ordura d’spezial bellezza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:101 (Badia).

verdura (grd., fas., bra., fod., amp.) ↦ verdura.

vere (grd.) ↦ vero.

vèrech (fas., caz.) ↦ vare.

vereta (fas.) ↦ vareta.

vérgene (fas.) ↦ vérgine.

vèrgene (moe.) ↦ vergina.

vergheniëus (grd.) ↦ verguniëus.

vergin (grd.) ↦ vergina.

vergin † (gad.) ↦ vergina.

vergina Ⓔ it. vergine ‹ VIRGO (EWD 7, 302) 6 1873 vergine (Anonim, ManageriaComunal1873:28)
gad. vergina, vergine, vergin † mar. vergine Badia vergine grd. vergin fas. vérgine, vérgene moe. vèrgene fod. vergine amp. verjine, vergine LD vergine
s.f. Ⓜ vergines
1 donna che non ha mai avuto rapporti sessuali completi (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ vergine Ⓓ Jungfrau
2 per antonomasia, la madonna (gad. V/P 1998, grd. G 1923; L 1933, fas. R 1914/99, amp.) Ⓘ vergine Ⓓ Jungfrau
vergina Maria (amp.) Ⓘ Vergine Maria Ⓓ Jungfrau Maria ◇ a) Par la vergine sguaria / Ra m’é śuda inpò delves Par la vergine sguaria / Ra me zuda impò del vès Anonim, ManageriaComunal1873-1973:28 (amp.).

vergina (gad.) ↦ vergina.

vergine (gad.) ↦ vergina.

vérgine (fas.) ↦ vergina.

vergogna Ⓔ it. vergogna ‹ VERĒCUNDIA (EWD 7, 303) 6 1763 vergogna ‘dedecus’ (Bartolomei1763-1976:105)
gad. vergogna mar. vergogna Badia vergogna grd. vergonia fas. vergogna fod. vergogna amp. vargogna
s.f. sg.
1 profondo e amaro turbamento interiore che ci assale quando ci rendiamo conto di aver agito o parlato in maniera riprovevole o disonorevole (gad., grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Ms 2005, amp. DLS 2002) Ⓘ vergogna Ⓓ Scham ◇ a) al no castiâ con iustizia les ofejes fates ad atri, mo s’an dörâ zonza fin de chëres fates ad ël enstës, en na moda, che vignönn co â val’ mëia, se la parâ ia zonza s’al lascé conëscer o (zonza) vergogna el no ćastiǫa con jostizia les offežes fattes ad attri, ma sen dǫrava zǫnza fin de chęres fattes ad ęl instęss, in na mǫda, cho vignun che ǫva vàl möja, se la parǫva ia zǫnza sel lassè conęsser o (zǫnza) vergogna PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.); b) al ne castiâ cun iustizia les ofejes fates ad atri, mo sofrî finamai infinites fates ad ël instës, de manira che vignun ch’â val’ möia s’ la parâ ia zënza se lascé a conësce o vergogna ål ne ćastiava con giustizia les offöžes fattes ad altri, ma soffriva finmai infinites fattes ad åll inståss, de måinira che vignun ch’ava val moja, s’ la parava ia zåinza s’ lassè a conasse o vergogna PescostaC, DecameronIXCor1875:653 (Badia)
2 motivo di riprovazione e disonore (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879, amp. A 1879; DLS 2002) Ⓘ disonore, vergogna Ⓓ Unehre, Schande ◇ a) Tl müs i vëgnel na burta gran rogna, / al cridla y smociogna ch’al é na vergogna. Tl müs i vëgnel na burta gran rogna, / al cridla y smoćiogna ch’al é na vergogna. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia); b) Straverdete da vigni aziun, che te fajess vergogna dan da Idî y tü geniturs. Straverdete da vigne aziung, che tè fajess’ vergogna dang da Iddì e tu genitori. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:4 (Badia).

vergogna (gad., mar., Badia, fas., fod.) ↦ vergogna.

vergognar (bra.) ↦ vergogné.

vergogné Ⓔ it. vergognarsi 6 1763 vergognè ‘pudor, erubesco’ (Bartolomei1763-1976:105)
gad. vergogné Badia vergogné grd. vergunië fas. vergognèr bra. vergognar fod. vergogné amp. vargognà
v.rifl. Ⓜ se vergogneia
se vergogné provare vergogna (gad. B 1763; Ma 1950; P/P 1966, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ vergognarsi Ⓓ sich schämen ◇ a) cojì che ognun, che ava velch sul stome, lo sfogáva senza se n fè velch denfora o se vergogné cosichè ognun, che aveva velc sul stomec, lo sfogava senza sen fè velc danfora o se vergognè. PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.) ☝ se daudé.

vergogné (gad., Badia, fod.) ↦ vergogné.

vergognèr (fas.) ↦ vergogné.

vergognos (col.) ↦ vergognous.

vergognous Ⓔ it. vergognoso 6 1875 vergo̮gnousa (PescostaC, DecameronIXFOD1875:655)
gad. vergognus mar. vergognus grd. verguniëus, vergheniëus fas. vergognous moe. vergognous fod. vergognous col. vergognos LD vergognous
agg. Ⓜ vergognousc, vergognousa, vergognouses
che è causa di vergogna (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ vergognoso Ⓓ schändlich, unverschämt ◇ a) no solament no l se n curava de vendicar le ofeje dei autres, ma l ne soportava de ogni sort con vergognosa viltà ence de chele che i ge aeva fat sofrir a el enstés non zolament no ‘l zen curava de vendicar le offese dei autrez, ma ‘l ne zopportava de ogni zort con vergognaza viltà encie de chelle che i ge avea fat zoffrir a el en stez SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); b) no solamenter no vendicáva con giustizia le ofeje dei autri, ma zenza fin, de chële fate a dël, con vergognousa viltà ne soportáva no̮ solamẹnter no̮ vendicava con giustizia le offese dei autri, må zenza fin, de calle fatte ad al, con vergo̮gnousa viltà ne sopportava PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.).

vergognous (fas., moe., fod., LD) ↦ vergognous.

vergognus (gad., mar.) ↦ vergognous.

vergonia (grd.) ↦ vergogna.

vergunië (grd.) ↦ vergogné.

verguniëus (grd.) ↦ vergognous.

verifiché Ⓔ it. verificare 6 1878 verifichè p.p. m.sg. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:105)