Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/1106

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


vizeversa
1071


2 condurre l’esistenza in un certo modo, in un dato luogo, in un determinato tempo (gad., grd. F 2002, fas. R 1914/99) Ⓘ vivere Ⓓ leben ◇ a) Prëia per nëus san Benedët, / Acioche vivonse bën y drët Preja per nëus San Benedët, / Acioke vivonse bën i drët PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); b) Y do nia tröc dis, abiné ch’al â le fi plü jonn döt inadöm, s’un é jü demez te n paisc dalunc, y inló ál desfat ia le fatissó cun vire alingrana. E dó nia trötsch dìs, abinè ch’al áva l’fi plö schón, dütt inadüm, s’en é schü demez teng paijsch da luntsch, e in lò hálle desfat ia l’fàte so cung vire alla grana. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); c) E dò no tropes dis […] l’é se n jit en n paìsc lontan, e aló l’à magnà duta la sia facoltà con viver melamenter. E do no tropes di […] l’e s’ inshid in un paish lontan, e alló l’a magná duta la sia facoltá con viver melamente. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); d) Cola grazia y col aiüt / De Chël Bun Dio co ví dagnora, / Viarunse desco denant nos düc, / Ince en pesc cola bona nora. Colla grazia i collajüt / Dö chel bung Dio co vi dagnora / Viarungsö desco dönang nos dütg / Ingiö ‘ng pösch colla bona norra. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:132 (mar.); e) Na uta l’era un moliné. Al vivea soul con so fémena. Nô utô l’erô un molinö. Al vivöa sôul con sô fömenô. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:1 (bra.)
v.tr. Ⓜ viv, vivon, vivù ~ vit
fare l’esperienza (gad., amp. Q/K/F 1988) Ⓘ vivere Ⓓ erleben ◇ a) Mí aste dit sö che l’ann passé: / chësc é bun - sán - por te. / Cun le vire fac, cun l’imparé, / fá y le premio te sará dé. Mî ast’dit sö che l’ann passè: / chësc é bun - sân - pur te. / Col vire fać, col imparè, / fa y l premio t’ sara dé. DeclaraJM, ITavella1857-1988:9 (Badia)
s.m. sg.
modo di condurre la vita (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; F 2002, fas., fod. Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ vivere Ⓓ Leben ◇ a) Y do n valgun dis chësc fi plu jëunn s’ à tëut si roba, y se n ie jit te n paesc dalonc, y à iló batù n pec duta si roba cul viver da pultron. I do ‘n valgung dis chesc fi plù yeun s’ ha teut si roba, i sen ie yit t’ n pavisc dalontsc, i ha ilò battù ‘n petse dutta si roba cul viver da pultrong. Anonim, PezFiProdigo1835*-1913:130 (grd.); b) L viver de n musciat l’é ben rie, / Perché un se n dura da ciaf a pie; / E dassen per dir a ogneun la verità / Chele vite, che gio nesciugn se l’à durà. L viver de n mušat l è beng rie, / Perkè un sen dura da čaf a pie; / E da seng per dir a ognùn la virità / Kelle vite, ke jo nesùng se l ha durà. BrunelG, MusciatSalin1845:1 (bra.); c) Oh se fossa posibile vende dute le mie bagatele e scampà de fora in Pustraria, sarave ben dut auter vive. Oh se fossa possibile vende dutte le mie bagatelle e scampà de fora in Pustraria, ʃarave ben dutt auter vive. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); d) Düc inoms de gran memoria / Che laldun delá dai vis, / É so vire na bela storia / De bëgn fat, de piciá impedis. Duttg’ inomts de grang memoria / Che laldung de là da i vìs, / È so vir’ na bella storia / De bengn’ fatt, d’piccià impedìs. DeclaraJM, MaringSopplà1878:3 (Badia)
se la vive (gad.) Ⓘ vivacchiare Ⓓ dahinleben ◇ a) Ai se la vir tla comodité, porcí che iló i porta la tera bi früc delicac, che ne n’é da ciafé te chësc bosch Ei s’la vì t’la comoditè, purcicche illò i porta la terra bi fruttg’ delicatg’, che nen è da ceaffè t’ chesc’ bosc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:65 (Badia) ◆ se tré l vive (gad., fod. Ms 2005) Ⓘ guadagnarsi la vita Ⓓ sich den Lebensunterhalt verdienen ◇ a) Deach’i pici ne n’é bugn da se trá le vire, él i vedli, ch’i proved Dea ch’i piccei nen è bongn’ de sè tra ‘l vire, elle i vedli, ch’i provved DeclaraJM, SantaGenofefa1878:51 (Badia).

vive (fod., amp., LD) ↦ vive.

vivèna (fas.) ↦ gana.

viver (grd., fas., caz., bra.) ↦ vive.

vivo (amp.) ↦ vif.

viz Ⓔ it. vizio ‹ VITIUM (EWD 7, 343), significato ‘barzelletta/Witz’ influenzato da Witz (Gsell 1999b:245) 6 1833 vize (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266)
gad. viz mar. viz Badia viz grd. viz fas. viz caz. viz moe. vez fod. viz amp. vizio LD viz MdR viz, vize
s.m. Ⓜ vic
1 tendenza e abitudine al male, spesso contrapposto a virtù (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ vizio Ⓓ Laster ◇ a) Deplü, inće i soldas à so proprio pastor d’animes, che […] i amonësc a schivé le pićé e le vize De plü, inçhié i soldas ha sò proprio pastor d’animes, ch’[… i ammonësc a schivé le piçhié e le vize DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR); b) La superbia é la cöna de vigni gran viz La soperbia é la cüna de vigne gran viz PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia); c) L prim falamënt te purterà gran dann, ma no te ruina, / Segur al mel t’usa l viz, y a perdizion te strascina. ‘L prim fallamënt të purterà graŋ dann, mo no të ruìna, / Segùr al mèl t’usa ‘l viz, y a perdizioŋ të stras̄ìna. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); d) Sön chësc dij le conte: "Idî istës á ordiné chësc triunf dla virtú porsura le viz" Soung chesc’ disc’ ‘l conte: Iddì istess à ordinè chesc’ trionfo d’la virtù pursura ‘l vizio" DeclaraJM, SantaGenofefa1878:108 (Badia)
2 atteggiamento negativo di varia gravità (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ vizio, cattiva abitudine Ⓓ Laster, schlechte Angewohnheit ◇ a) mascima a se travardè da le s’inćiochè, da le joié, - via, a se travardè da vigne burt vize masŝima a se travardè da le s’inçhiocchè, da le ĵoÿé, - via, a se travardè da vigne burt vize DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR); b) Le medemo â le viz de bëire n pü’ tröp, mascima spo ch’ël ê gnü vedl. Le medemmo â le viz de bëire ‘ǹ pü’ treup, masŝima spò ch’ël ê gnü vedl. DeRüM, VizBëire1833-1995:274 (MdR); c) Aló che l’é stat, el s’à dat a ogne sort de vic, e en pech temp l’à durà su dut chel che l’aea. Allò che l’è stat, el s’ ha dat a ogni sort de vicc, e in pech temp l’ha durà su dutt chel che l’aèa. SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); d) Canche l fova ruà iló, l s’à dat a uni sort de vic, y l à desfat dut chël, che l ova. Cang che ‘l foa ruà illò, ‘l s’ ha dat a ugne sort de vicc, i l’ha desfatt tutt chel, ch’l’oa. SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:251 (grd.); e) Daspò che l é rué ilò, l s’à dé a ogni sort de vic, e n puoch temp l s’à mangé dut el fatossuo Daspò che ‘l è ruè illò, ‘l s’ ha dè a ogni sort de vicc, e in puoc temp ‘l s’ ha mangiè dut el fatto suo DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:258 (fod.).

viz (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., fod., LD, MdR) ↦

viz.

vize (MdR) ↦ viz.

Vizenz (col.) ↦ Vinzenz.

vizeversa Ⓔ it. viceversa 6 1844 viz̄evèrsa (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116)
fas. vizeversa fod. vizeversa amp. vizeversa LD vizeversa
avv.