Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/1090

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


vers
1055


2 AldìNiaSignurCurat1833-1995:261 (MdR); b) Ma con zerte ‘l é da ride / R’ esperienza pì ra no val / E vosoutre el par che sede / Propio in zerca del vero mal. Ma con zèrte le da ride / Resperiènza pi ra no val / E vos’ autre el par che sede / Propio in zerca, del vero mal’. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:22 (amp.); c) acioche rovunse finalmënter felizi da d’Ël, unich y vero nosc Pere en Cil, y podunse l’odëi müs a müs acceocche r’vungſe finalment’r felizi da d’El, unico e vero nosc’ Pere in Ceìl, e pudungſe l’udei mūs a mūs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:78 (Badia); d) O mi Dî, Os sëis le vero amur! O mi Dì, Os seis ‘l vero amur! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:95 (Badia); e) Les veres ligrëzes te na familia mëss dagnora avëi la s. Religiun por fondamënta y compagnia, spo éres dles dërtes Les vĕres ligrezzes tena familia mess’ dagnara avei la s. Religiung pur fondamenta e compagnia, spo elles d’les dertes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:117 (gad.)
2 sincero, profondo, riferito specialmente a persone, sentimenti e rapporti (gad., grd.) Ⓘ vero Ⓓ richtig ◇ a) cundanà da Pilato ala mort, y trafidà n vere dulëur, ve ie prëie drë bel da me perduné duc mi picëi, che ie sënza numer cundannà da Pilato alla mort, i trafidà un verè duleur, ve je preje dra böll da me perdune dutg mi pichiej, che je senza numer RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); b) I te racomani mi bugn geniturs, sideste n vero fi verso d’ëi, y smorjelëi la crusc Ite raccomane mi bongn’ genitori, siiste ‘ng vero fi verso d’ei, e smorjelëi la crusc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:23 (Badia)
3 per indicare la pienezza del significato espresso dal sostantivo cui è riferito (gad., grd., bra.) Ⓘ vero Ⓓ richtig ◇ a) O mi bon Die! Ie me n posse mel de vere cuer de duc mi picëi O mi bon Diè! je men possè mel de vöre cuer de dutg mi piciey RungaudieP, LaStacions1813-1878:88 (grd.); b) Ve spitan bën ert, sci sci. / Y cun vera mpazienza, / No me nëus - dut Urtijëi! Ve spitan bën ert, shi shi. / I kun vera impazienza, / No me nëus - dut Urtiʃhëi! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:55 (grd.); c) L ie cossa de mpurtanza, / Bincion de vera panza, / De vere cuer, sci, sci! / Fertuna for vosc di! L ie kossa d’importanza, / Bincion de vera panza, / De vere kuer, shi, shi! / Fertuna for vosh di! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); d) Bel e bon pensier / Ottimo auguro / Purché sia puro / E de vero cher. Bel e bon pensier / Ottimo auguro / Purché sia puro / E de vero cher. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:263 (bra.); e) N seniëur […], jiva per chëla stredes fuman che jiva su de vera nibles. Uŋ Signour […] s̄iva per chëlla stredes fumàŋ chë s̄iva su de vera nibles. VianUA, FuméTabach1864:197 (grd.); f) gnide, che sön stüa dla contëssa ëise odü le vero retrat dl’ inozënza y virtú Gnide, che soung stua d’la contessa aiſe udŭ ‘l vero retratt d’l innozenza e virtù DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123 (Badia).

vero (gad., Badia, grd., fas., bra., fod., amp., MdR) ↦

vero.

vers1 Ⓔ VERSUS (EWD 7, 301) 6 1807 viers prep. (PlonerM, Erzählung5GRD1807:48)
gad. vers mar. vers Badia vers grd. viers, vieres fas. vers caz. vers fod. viers, vers † col. vars amp. vers, ver, ves LD vers
s.m. Ⓜ versc
il senso, la direzione di un movimento qualsiasi (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; Pz 1989; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ direzione, verso Ⓓ Richtung ◇ a) Come zeoles ‘l é dopio, / inz’ i voe el i ra fesc, / el i incanta, el i dà l’opio, / el i torze d’ogni ves. Come z̄éoles l’e dópio, / inz̄’ i voe el i ra fèsc, / el i incanta, el i da l’òpio, / el i tòrz̄e d’ògni vès. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.); b) l se peissa: "Ades de che vers me auze?" l se peisa: ades de ke vers me auʒe? BrunelG, Cianbolpin1866:15 (caz.); c) Vardè mo i tirolesi; e popolo e clero i varde del bon vers, à la mira a Roma Vardè mo i Tirolesi; e popolo e Clero i varde del bon vers, ha la mira a Roma AgostiniM, Dialogo1870*-2013:433 (col.); d) Aldidancuoi / ’Es no sà pì de ce ver śì / E s’ ’es seguita coscì…. Al di d’anquoi / Es no sà pi de ce ver sì / E s’es seguita così…. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.); e) y ojete de chël vers, olach’ al dá sëgn sorëdl e ojete d’chel vers, ullà ch’el dà ſengn’ sored’l DeclaraJM, SantaGenofefa1878:64 (Badia)
prep.
in direzione di (gad. A 1879; A 1895, grd. A 1879; G 1879; G 1923, fas. A 1879; Mz 1976, fod. A 1879, amp. A 1879; Q/K/F 1988) Ⓘ verso Ⓓ in Richtung, gegen… hin ◇ a) Sce Die me fajëssa chësta grazia, dij l amalà, se autan viers n amich, fossi segur de ne murì mei. Sche Diœ me faschæssa kæsta grazia, disch l’ammalà, se autang viers ung amic, fossi segùr dœe ne murì mèi. PlonerM, Erzählung5GRD1807:48 (grd.); b) Dito, fato, el leva su, e ‘l se bete in strada ves ciasa. Ditto, fatto, el leva su, el se mete in strada ves ciasa. ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); c) Le Bracun da Brach da La Pli de Marou / conesciü da düc y dant y do / - ci lotrun ch’al fô y gran malandrët! -, / vëgn sö dai Pontac vers Col Maladët. L’Bracun da Brach da La Pli de Marô / conosciü da düć y dant y daò / - ći lotrun ch’al foa y gran malandrët! -, / vëgn sö dai Pontać vers Côl Maladët. PescostaC, BracunCoz1853-1994:225 (Badia); d) Sce Dio mo fajess cösta grazia, dij l’amaré, te chël ch’al s’oj vers n compagn, fossi sogü de ne morí mai. Ŝe Dio mo facéss quèsta grazia, diŝ l’amarè, ’te quèl ch’ël s’og’ vers ’ŋ compagn, fossi segù de nè morì mai. PlonerM, Erzählung5MAR1856:26 (mar.); e) Se Dio me fajëssa chësta grazia, disc l amalé, te chël che l s’ousc (da l’autra parte) vers n compagn, mi saria segur de ne morì mei. Se Dio me faŝëssa quësta grazia, diŝ l’amalé, te quël ch’el s’oug’ (dall’ autra parte) vers un compagn, mi saria segur de ne morí mei. PlonerM, Erzählung5FOD1856:27 (fod.); f) Oh, se ‘l Signor me fajesse sta grazia, dijea ‘l marà, voltà ves un amigo, sarae seguro de ne morì mai. O se ‘l Signor me facesse sta grazia, diceva ‘l mará, voltá ves un amigo, sarae seguro de ne morí mai. PlonerM, Erzählung5AMP1856:27 (amp.)
de valch vers 1 (gad.) Ⓘ in qualche posto Ⓓ an irgendeiner Stelle ◇ a) Y sce sëis impedrí de valch vers, a Borjé / él na fontana! Ma jide a ciarcé! Y sce sëis impedrí de valch vers, a Borjé / él na fontana! Mâ jide a ćiarćé! PescostaC, BonesEghes1858-1994:229 (Badia) 2 (fas.) Ⓘ sotto qualche aspetto Ⓓ in gewisser Hinsicht ◇ a) Canche l’à vedù l’é restà incantà, e a un vers ence sperdù Kan ke l a vedù l é restà nkantà e a un vers enče sperdù BrunelG, Cianbolpin1866:3 (caz.) ◆ de vigni vers (gad., fas. DILF 2013) Ⓘ dappertutto Ⓓ überall ◇ a) En chel an da chela gran neveres, che la levines vegnìa jù de d’ogni vers N kel an da kela gran neveres, ke la levines vegnia ʒ̉u de d’ogni vers BrunelG, Cianbolpin1866:1 (caz.); b) mo ostes operes, o mi bun Signur, che me stá de vigni vers dan mi edli, ne n’é chëres n beliscim liber mo ostes operes, o mi bung Signùr, che mè sta d’vigne vers dang mi oudli, nen è cherres ‘ng bellissimo liber DeclaraJM, SantaGenofefa1878:39 (Badia)
verscio.

vers (gad., mar., Badia, fas., caz., amp., LD) ↦ vers1.

vers2 Ⓔ VERSUS (EWD 7, 300) 6 1858 vêrs (PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234)