Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/1079

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


vedo
1044


inozënt, aiüta süa vëdua arbandonada, y fá da pere ai püri orfani. Draco to fedel servo è mort innozent, aiuta sua ved’va arbandonada, e fā da pere ai puri orfani. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:23 (Badia).

vëdo (gad., fod.) ↦ vedo.

vedof (col., LD) ↦ vedo.

védof (fas.) ↦ vedo.

vedovo (amp.) ↦ vedo.

vege (caz., col.) ↦ vedl.

vegèda (caz.) ↦ vidleda.

vegle (fod.) ↦ vedl.

vegnì Ⓔ VENĪRE (EWD 3, 405) 6 1632 vignará (reffert) 3 fut. (Proclama1632-1991:160)
gad. gní mar. gní Badia gní grd. unì fas. vegnir caz. vegnir bra. vegnir moe. vegnir fod. vegnì, vignì col. vignì amp. vegnì, vienì LD vegnì MdR gnì
v.intr. Ⓜ vegn, vegnon, vegnù
1 recarsi in un luogo o da una persona, con un movimento di avvicinamento (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ venire Ⓓ kommen ◇ a) te vignaras a dì mëssa e a perdiché/ e podei scouté le confescion. te vigniras a dir massa e a perdiche/ e podei scoute le confession. PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) Tu prëies bel sciche n fascian. / Tu ies mpo n bon cristian, / Vie pu ca, te dé la man. Tu prejes bel shike n Fashan. / Tu ies mpo n bon Kristian, / Vie pu ka, te de la man. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.); c) Y al á tut ca, y s’an é gnü da so pere. E el ha tut ca, e sene é gnü da so père. HallerJTh, FigliolProdigoMAR1832:140 (mar.); d) Daduman abenëura iel unì inò tl Tëmpl, y dut l popul univa da d’ël, y sentan l mparovel. Dadumang - abonoura jel uní inó nel Templ, y dut el popul univa da d’él, y sentang l’imparável. HallerJTh, MadalenaGRD1832:155 (grd.); e) E l é ndavò nte l’elba vignù ntel Tempio, e duta la jent vigniva da dël, e senté dël ie nsignáva. E le indavó ‘n tel elba vignú nel Tempio, e dutta la schent vigniva dal, e senté al i insignava. HallerJTh, MadalenaFOD1832:159 (fod.); f) Ći azidënt favorevol ves mëna mo achilò? / Iö sun vegnüda per ves reverì. Çhi accidënt favorévol ves mëna mó aquilò? / Jeu suǹ vegnüda per ves reverì. DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:240 (MdR); g) Intanto el so fiol pì vecio ‘l ea in campagna, e canch’el torna, e vegnia senpre pì vejin a ciasa Intanto el so fiol pi vecio l’eva in campagna, e can ch’el torna, e vegniva sempre pi vegin a ciasa ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); h) Mo voi cinch ben da grignar bie, / Chest scì dassen ve l die. / Vegnì de dì, se ve fidade, / A ciapar cater stafilade. Mo voi čink beng da grignár bie, / Kes ši da seng ve l die. / Vegnì de dì, se ve fidade, / A čapar kater stafilade. BrunelG, MusciatSalin1845:11 (bra.); i) Canche te ès sie set pitles vegnarà duc i mitles / vegnarà da braies, tate mama gé voi pan. Chanche ti az sie sett pitlez vegnarà dug i mitlez / vegnarà da bralg [?], tate mama gio voi pan. ZacchiaGB, GardeneraB1858*-1995:171 (caz.); j) Co sto lustro bel de luna / vosto śone a caminà? / No te vies? varda ce una / me farasto chesta ca! Co sto lustro bel de luna / vosto zone a caminà? / No te vies? varda cie una / me farasto chesta cà! DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:108 (amp.); k) ma pona messësses fé do, che tu fajësses forsci valguna culëtes de plu, y no unisses plu a cësa ma pòna muesseses fè dò, che tu faŝsèses forsi alcuna culèttes de plu, y no unisses plu a tgèsa VianUA, JanAmalà1864:199 (grd.); l) Mi Seniëur, ie ne vëgne te ti prejënza per aspité vendëta dla ngiuria, che ie stata fata a mi Mi Sęgnęur, ie ne vęgnę nti pręsęnza per åspittè vęndętta dl’ ingiuria, ch’ie stata fatta å mi RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.)
2 arrivare da un luogo, provenire (gad., grd., fod., amp.) Ⓘ venire, provenire Ⓓ herkommen ◇ a) N di, che fova truepa jënt un pra l auter, ch’ie unida dala zità a scuté su Gejù Uŋ di, che fòa truepa s̄ënt uŋ pra l’àuter, chë unida dalla zittà a scutè su Ges̄ù VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.); b) Un puoch decà de Sillian ai incontrà i scolari che vigniva da la scola, i picoi davant e le picole darè Un puoc de cà de Sillian hai incontrà i scolari che vigniva dalla scola, i piccoi davant e le piccole darè AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); c) Da levante, da ponente / Vignarà i foreste a grun Da levante, da ponente / Vignarà i foreste a grŭn Anonim, ManageriaComunal1873-1973:31 (amp.); d) mo ne dí pa a degügn, che che t’es, o da olache te vëgnes, y ci che t’os dal conte mo nè dipa a degungn’, chè, ch’t’es, o da ullacche t’ vegnes, e cicche t’ ŏs dal conte DeclaraJM, SantaGenofefa1878:68 (Badia); e) L se muessa avëi scundù tlo ntëur dala burasca. Eco che l vën finalmënter dala sienes ora. l sę múes’ a̤vái škundú tlo ntóur da̤ la̤ buráška̤. ę́kǫ k’ l va̤ŋ fina̱lmá̤ntę̆r da̤ la̤ síenęs ǫ́ra̤. RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.)
3 passare da uno stato a un altro (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ diventare Ⓓ werden ◇ a) to fre ea mort, y gnü endô vi; pordü, y endô ciafé to fré fóa mort, e gnü in indo vì; pordü, e indo tgiaté HallerJTh, FigliolProdigoMAR1832:141 (mar.)
4 pervenire a una determinata condizione (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ diventare Ⓓ werden ◇ a) O mi bun pice Pitschaider / sce tö vas col Ijodoro / vëgneste pa n püre laider O mie bung pitsche Pitschaider / Schë tö vas’ coll’ Isodoro. / Vängnäste pa un püre Laider PezzeiJF, GMPitschaider1819-2010:195 (Badia); b) E spo che l ava destrighé dut, l eva nte chël paisc na gran ciarestia; dël à scomencé a vignì al bujen. E spó che l’ava destrighé dutt, l’eva ‘n te cal paiss na gran tgiarestia; al á scomentsché a vignì al busegn. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); c) Coscì l’é vegnù n dì en se stes, che per pissèr a la sia posizion l se aea sentà te l’ombrìa de n èlber Così l’é vegnù un dì en se stess, che per pizzèr alla sia posiziong el s’aèa sentà te l’ombria d’un èlber SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); d) E ministre i é de Dio / chesta sorte de birboi? / che i m’i lasce a mi parbìo / ió sci i fejo vienì boi. E ministre i é de Dio / chésta sòrte de birboi? / che i mi lasce a mì parbìo / io sci i fejo vienì boi. DegasperF, CodaBadiote1860-2013:471 (amp.); e) Te verzon ie unides flaces flëures y ierbes, y l lin sun chël che la mutans ova tan gudù, l lin ie unì apëina n dëit lonch. tę vęrtsóŋ íe unídęs flátšęs flóuręs i iá̤rbęs, i l liŋ suŋ ka̤l kę la̤ mutáŋs ǫ́a̤ taŋ gudú, l liŋ íe uní a̤pá̤ina̤ n dá̤it loŋk. RifesserJB, SurëdlPlueia1879:108 (grd.)
5 prodursi, formarsi, prendere forma, nascere (gad.) Ⓘ formarsi Ⓓ sich bilden ◇ a) Tl müs i vëgnel na burta gran rogna, al cridla y smociogna ch’al é na vergogna. Tl müs i vëgnel na burta gran rogna, al cridla y smoćiogna ch’al é na vergogna. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:236 (Badia)
6 detto di una condizione fisica o psicologica, presentarsi (gad., grd., fas., fod., amp.) Ⓘ venire Ⓓ kommen ◇ a) se la continua a far cojì / un giorno vegnirà a se la rì se alla continua a far cosi / un giorno vegnira a sel-