Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/1082

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


vejin
1047


tai, pèl insceu ch’aǹ n’alse plü fà nia. DeRüM, CossesNöies1833-1995:278 (MdR).

vegnì (fod., amp., LD) ↦ vegnì.

vegnir (fas., caz., bra., moe.) ↦ vegnì.

veh (caz., bra.) ↦ vé.

vëi (gad., MdR) ↦ veir.

vei † (fod.) ↦ veir.

veia (fod.) ↦ vueia2.

vëia (gad., mar.) ↦ vueia1.

vëia (gad., mar., grd.) ↦ vueia2.

veiada (bra.) ↦ vidleda.

veiat (fas.) ↦ vedlat.

vëidun (grd.) ↦ vedo.

veie (fas., bra.) ↦ vedl.

veièda (fas.) ↦ vidleda.

veir Ⓔ VĒRUS (EWD 7, 281) 6 1763 al nene vaei ‘non est verum’; veir ‘verus’ (Bartolomei1763-1976:68, 105)
gad. vëi fas. ver fod. vei † amp. vero MdR vëi
agg. Ⓜ veirs, veira, veires
rispondente alla realtà effettiva; effettivo, esatto, giusto, fedele (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fas. R 1914/99; DILF 2013) Ⓘ vero Ⓓ wahr
dì l veir (amp.) Ⓘ dire la verità Ⓓ die Wahrheit sagen ◇ a) Ancora algo m’é resta indrio / Sul ciapel ’es à un desio, / E s’à da dì el vero / ’Es vorae el struzo intiero. Ancora algo m’è resta in drio / Sul ciapel e s’ ha un desio, / E s’ ha da dì el vero / Es vorae el struzzo intiero. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.) ◆ ester veir (gad., fod., amp., MdR) Ⓘ essere vero Ⓓ wahr sein ◇ a) Déssel pa ester vëi? / Insciö cùnten. Dessl pa estr vëi? / Insceu cunteǹ. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:260 (MdR); b) Önn slomenâ n ater, ch’al rajona da mat y da müsciat. Al é vëi, respogn l’ater Òn slomenâ uŋ âter, ch’ël ragióna da matt y da musciatt. Ël é vei, respogn l’ater PlonerM, Erzählung1MAR1856:23 (mar.); c) Un slemeneia n auter, che l parla da mat e da esen. L é ben vei, respon l auter Uŋ slemeneja un auter, ch’el parla da mat e da esen. L’é beŋ vei, respogn l’auter PlonerM, Erzählung1FOD1856:23 (fod.); d) Un i cridaa a un outro, che ‘l parlaa da mato e da musciato. ‘L é vero, responde st’outro Un i cridava a un autro, ch’el parlava da matto e da musciatto. L’é vero, responde st’autro PlonerM, Erzählung1AMP1856:23 (amp.); e) El pioan ‘l aeo vedù? Ce ve par? Gnero / Che duto chel ch’i disc ‘l é propio vero! *El Piovan l’eo vedù? Ciè ve par? Gnero / Che duto chel ch’i disc le propio vero! DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); f) Él duncue vëi, ch’al ne s’ inröia, de nes avëi sconé? Elle dunque vei, ch’el nè s’ n’ingruva, de nes avei sconè? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:104 (Badia).

veira Ⓔ VĒRĀ (EWD 7, 282) 6 1807 vœira (PlonerM, Erzählung1GRD1807:45)
grd. vëira fas. vera caz. vera bra. vera moe. vera fod. vera amp. vera LD veira
avv. Ⓜ inv.
rispondente alla realtà effettiva; effettivo, esatto, giusto, fedele (grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002, fod. T 1934; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ vero Ⓓ wahr
ester veira (grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ essere vero Ⓓ wahr sein ◇ a) Un crauniova n auter, ch’ël rejona da mat, y da musciat. L ie vëira, respuend l auter Ung craugniòva ung auter, k’ œl reschòna da matt, y da muschatt. L’jœ vœira, respuend l’auter PlonerM, Erzählung1GRD1807:45 (grd.); b) B. Cotant de lat dajela po? A. Sie cope al dì. B. Se fossa vera. A. Ma gei a veder se no tu me ves creer. B. Cotant dö lat dassôla pô. A. Siö coppe al di. B. Sö fossa vöra. A. Ma iei a vödör sö no tu mö vös crör. ZacchiaGB, DescorsFascegn1858*:3 (bra.); c) No bradlé, dij l ujin, che vosta vita no fova pu no auter che zanca y zera. L ie bën vëira, respuend l vëidun No bràdlè, diŝ l’us̄iŋ, che vòsta vita no foà pu no, auter che zànca e zèra. L’jè bëŋ vëira, respuend ‘l vëidum VianUA, SepulturaFëna1864:196 (grd.).

veira (LD) ↦ veira.

vëira (grd.) ↦ veira.

vëiramënter (grd.) ↦ veramënter.

veja (fod.) ↦ voia1.

vejelé (grd.) ↦ vejolé.

vejin Ⓔ VĪCĪNUS (EWD 7, 325) 6 1763 visign ‘vicinus’ (Bartolomei1763-1976:106)
gad. vijin mar. ijin Badia vijin grd. ujin fas. vejin bra. vijin fod. vejin col. visin amp. vejin, ejin LD vejin MdR vijin
agg. Ⓜ vejins, vejina, vejines
che è relativamente a poca distanza rispetto al luogo in cui uno si trova o a un dato punto di riferimento (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005; DLS 2002, amp. C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ vicino Ⓓ nah ◇ a) vijin a Vich é Valongia e Tamion vischìn a Vic ö Vallongia ö Tamion ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:3 (bra.); b) Tal ê dan 1000 agn le Brabant, vijin ala Francia, patria de S. Genofefa Tal ē dang 1000 angn’ ‘l Brabante, vijing alla Francea, patria de S. Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1 (Badia); c) Vignun scraies alt, sö, sö! / Siur, eviva! Zen Maring, / Viva Don! Sopplá vijin. Vignung scraie alt, sou, sou! / Sior, evviva! Zen Maring, / Viva Don! Sopplà vijing. DeclaraJM, MaringSopplà1878:4 (Badia)
s.m.f. Ⓜ vejins, vejina, vejines
chi si trova accanto, chi abita in luogo adiacente (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005; DLS 2002, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ vicino Ⓓ Nachbar ◇ a) N vijin ch’à aldì tüt e che l’aldiva inultima raspan la fana, le chërda e dij: Alessio! ‘Ǹ viŝin ch’ha aldì tüt e che l’aldiva iǹ ultima raspaǹ la fana, le chërda e diŝ: Alessio! DeRüM, MütPitava1833-1995:278 (MdR); b) No bradlé, dij l ujin, che vosta vita no fova pu no auter che zanca y zera. No bràdlè, diŝ l’us̄iŋ, che vòsta vita no foà pu no, auter che zànca e zèra. VianUA, SepulturaFëna1864:196 (grd.); c) Bela diferenza da chisc e chi dei nuosc vijign a Caprile, Alie e Zenzenie, che par tanc de sbiri e fioi de Belial. Bella differenza da chis e chi dei nuos vising a Caprile, Allie e Zenzenie, che par tantg de sbirri e fioi de Belial. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.)
avv.
non lontano, a poca distanza (fas., fod. P/M 1985; Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ vicino Ⓓ nahe ◇ a) Intanto el so fiol pì vecio ‘l ea in campagna, e canch’el torna, e vegnia senpre pì vejin a ciasa, ‘l à sentù, ch’i sonaa e i ciantaa ntanto el so fiol pi vecio l’eva in campagna, e can ch’el torna, e vegniva sempre pi vegin a ciasa, l’ha sentù, ch’i sonava e i ciantava ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); b) O fosc à scrit coscì Don Brunel / Perché per ve-