Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/1089

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


verifiché
1054



gad. verifiché Badia verifiché grd. verifiché fas. verifichèr fod. verifiché LD verifiché
v.tr. Ⓜ verificheia
esaminare qualcosa per accertarne l’autenticità, l’esattezza o il buon funzionamento (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ verificare Ⓓ prüfen, nachprüfen, überprüfen
se verifiché (gad. P/P 1966) Ⓘ verificarsi Ⓓ in Erfüllung gehen, sich bewahrheiten ◇ a) por chësc s’él verifiché la promessa dl Signur purchesc’ s’elle verifichè la promessa d’l Signur DeclaraJM, SantaGenofefa1878:105 (Badia).

verifiché (gad., Badia, grd., fod., LD) ↦ verifiché.

verifichèr (fas.) ↦ verifiché.

verità (fas., bra., col., amp.) ↦ verité.

verité Ⓔ it. verità ‹ VĒRITĀS (EWD 1, 177) 6 1763 la ortè (alnament chael [= al ne mënt chël]) ‘verax’; pur la ortè ‘re vera’ (Bartolomei1763-1976:90, 94)
gad. verité mar. lerité Badia auritè grd. aurità, urità fas. verità bra. verità fod. verité col. verità amp. verità LD verité MdR verité
s.f. Ⓜ verités
1 rispondenza piena e assoluta con la realtà effettiva (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ verità Ⓓ Wahrheit ◇ a) Ël ne passa mia n dé, che vignun ejortëie i sü a ester sinceri, amanti de le lavur, de la netijia, de l’ordine, a dì sëmper la verité, ad ester bel riai e fedeli Ël ne passa mìa ‘ǹ dé, che vign’uǹ eŝortëje i sü a estr sinceri, amanti de le lavur, de la nettiŝia, de l’ordine, a dì sëmpr la verité, ad estr bel riai e fedeli DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265 (MdR); b) Ma son pien de umanità, / e in me stesso éi fato ‘l pian / de dì sol ra verità, / come dee un bon cristian Ma son pién de umanità, / e in me steso ei fato ‘l piàn / de di sol ra verità, / come deve un bon cristiàn DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.); c) L viver de n musciat l’é ben rie, / Perché un se n dura da ciaf a pie; / E dassen per dir a ogneun la verità / Chele vite, che gio nesciugn se l’à durà. L viver de n mušat l è beng rie, / Perkè un sen dura da čaf a pie; / E da seng per dir a ognùn la virità / Kelle vite, ke jo nesùng se l ha durà. BrunelG, MusciatSalin1845:1 (bra.); d) Saon ben, che a duto Anpezo / Se ‘l pioan no fosse stà, / Ra i śirae mal da un pezo, / Beśen dì ra verità. Savon ben, che a duto Ampezzo / Se ‘l Piovan no fosse stà, / Ra i zirave mal da un pezzo, / Besen dì ra verità. ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); e) Desconsolada da ri presentimënc la contëssa â scrit al grof y i â descurí sö cun plëna verité les tramadöres de Golo Desconsolada da rì presentimentg’ la contessa ā scritt al grof, e i ā descorì sou cung plena veritè les tramadures de Golo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia)
2 affermazione di un contenuto ideale, accettato come basilare dal punto di vista religioso, etico, storico (grd.) Ⓘ verità Ⓓ Wahrheit ◇ a) Cul mparé gën y tenì amënt no fares de chëi ac, / Che fej chëi, che uel mefun desmustré l’aurità ai mac. Coll’ imparè gëŋ y tënì a mënt no farès de chëi atg, / Chë fèŝ chëi, chë uèl möfum desmustrè l’èurità ai màtg. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); b) Ma mparëde nce de chësc sapient orden de Die l’util’ aurità, che l ne foss nce per nëus no bon, sce nes assan blot dis sarëini y plëns de alegrëza. ma̤ mpa̤rá̤dę ntxę dę k’š sa̤píent ǫrdn dę díe l’útil’ ouritá, k’ l nę fos’ ntxę pę̆r nóus no boŋ, šę nęs a̤sán blot dis sa̤rá̤iny i pla̤ŋs d’a̤lęgrá̤tsa̤. RifesserJB, SurëdlPlueia1879:108 (grd.)
en verité (gad. V/P 1998, amp., MdR) Ⓘ in verità Ⓓ in Wahrheit ◇ a) In verité, vos rajonëis bele politamënter. Iǹ verité, vos raĝionëis bel[e] politamëntr. DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:233 (MdR); b) ‘L é in verità un costume che me piaje / Inze par ra funestres de craià, / de dì roba da forcia a chi che taje / o calche galanton de strapazà! L’é in verità un costume che me piage / Inže par ra funestres de craià, / de di roba da forcia a chi che tage / o calche galanton de strapažà! DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.); c) El par proprio de no crede, / Duto cuanto chesto ca / Ma ‘l é robes che se vede / E che se parla in verità. El par proprio de no’ crede, / Duto quanto chesto cà / Ma l’é robes che se vede / E che se parla in verità. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.).

verité (gad., fod., LD, MdR) ↦ verité.

verje Ⓔ retroformazione dal p.p. (da)vert sul modello di sporje - sport (GsellMM) 6 1845 vert p.p. m.sg. (BrunelG, MusciatSalin1845:3)
fas. verjer bra. verjer
v.tr. Ⓜ verj, verjon, vert
disserrare, schiudere (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976) Ⓘ aprire Ⓓ öffnen, aufschließen ◇ a) Pian, pian l’usc é vert e son jit / A veder chi che l’é, e un l’à dit: / "Chisc mostri se i troon / Sta sera scì i copon." Plan, plan l uš he vert e son žit / A vedér ki ke l è, e un la dit: / "Kis mostri sé i troóng / Sta sera ši i kopóng." BrunelG, MusciatSalin1845:3 (bra.)
no verje l mus (fas.) Ⓘ non aprire bocca Ⓓ nicht den Mund aufmachen ◇ a) L giùdize l’à scomenzà a l domanar fora, mo Tomasc no verjea l mus. L júdize l ha skomenzà a l domanár fora, mo Tomas no veržea l mus. BrunelG, TomasKuz1861:2 (bra.).

verjer (fas., bra.) ↦ verje.

verjine (amp.) ↦ vergina.

vermon Ⓔ VERM-ŌNE x rumé ‘wühlen’ (Craffonara 1993:53) 6 1858 romun (PescostaC, BonesEghes1858-1994:227)
gad. romun mar. romú Calfosch ormon Badia romun
s.m. Ⓜ vermons
nome generico degli animali che linneo classificò nella classe dei vermi, oggi raggruppati nei tipi dei platelminti, dei nematodi, degli anellidi, caratterizzati da forma allungata, consistenza molle, contrattilità e mancanza di zampe (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002) Ⓘ verme Ⓓ Wurm ◇ a) Le Signur Idî é cun düc bun; / cun so aiüt é döt sann y intun: / i vicí por aria, i romuns te tera L’Signur Idî é con düć bun; / con so aiüt é düt sann y intun: / i vicí per aria, i romuns te tera PescostaC, BonesEghes1858-1994:227 (Badia); b) Le romun dla cosciënza ne le lasciâ dormí, / al saltâ ite y fora tl scür - abramí. L’romun dla cosciënza ne l’lasciava dormí, / al saltaa it’ y fora tl scür - abramí. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia).

vero (amp.) ↦ veir.

vero Ⓔ it. vero 6 1813 vöre (RungaudieP, LaStacions1813-1878:88)
gad. vero Badia vero grd. vero, vere fas. vero bra. vero fod. vero amp. vero MdR vero
agg. Ⓜ veri, vera, veres
1 che è realmente ciò che indica il nome a cui è unito (si contrappone a falso o a presunto) (gad., amp., MdR) Ⓘ vero Ⓓ wahr ◇ a) Degügn ne dess ciafè le paraîsc in chëst mond, acioch’ ëi ne se desmëntie le vero in chël mond. Degügn ne dess ćiaffè le paraÿs iǹ quëst Mond, acćiò ch’ëi ne se desmëntie le vero iǹ quël Mond. DeRüM,