Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/1084

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


vendiché
1049


chi vince una battaglia, una gara, una scommessa, e simile (Badia) Ⓘ vincitore Ⓓ Sieger ◇ a) "Signur", dijel, "t’ otant’ agn me recordi d’ester retorné gonot vinzitor sön chësc ciastel, mo n de de ligrëza compagna a chëra da incö ne n’ái mai porvé." "Signur", disc’l, "t’ ottant’ angn’ m’r’cordi d’est’r rtornè gonot vinzitor soung chesc’ ciastell, mo ‘ng dè d’ligrezza compagna a chella daingcou nen ai mai porvè." DeclaraJM, SantaGenofefa1878:108 (Badia).

vende (col., amp.) ↦ vene.

vënder (grd.) ↦ vene.

vendeta Ⓔ VINDICTA (EWD 7, 288) 6 1833 vendëtta (DeRüM, NützlicheRache1833-1995:290)
gad. vendëta mar. vendëta Badia vendëta grd. vendëta fas. vendeta bra. vendeta moe. vendeta fod. vendëta col. vendeta LD vendeta MdR vendëta
s.f. Ⓜ vendetes
1 danno materiale o morale inflitto privatamente ad altri per pareggiare un danno o un oltraggio subìto (gad. A 1879; A 1895; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR DLS 2002) Ⓘ vendetta Ⓓ Rache ◇ a) Ël n’é vendëta / Plü benedëta / Che chëla che sëmper cüra / De fà bëin / A chi che de fà mal procüra. Ël n’é vendëtta / Plü benedëtta / Che quëlla che sëmpr cüra / De fa beiǹ / A chi [che] de fà mal procüra. DeRüM, NützlicheRache1833-1995:290 (MdR); b) Chela pere fémena canche l’à sentù coscì, desperada de poder aer vendeta o calche solievo ala sova pascion, l’à ressolt de voler jir a enjuriar la viliacherìa de sto Re. Chella pere femena canche l’ha zentù così, desperada de poder aver vendetta o calche sollievo alla soa passion, l’ha rezolt de voler zir a enzuriar la villiaccheria de sto Re. SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); c) E ela é jita pianjan dant al Re e à dit: Mie Segnor, ió vegne te la toa prejenza no perché ió m’aspete vendeta de la enjuria, che é stata fata a me E ölla è žita pianšan davant al Re e ha dit: *Mio Signo̬r, io̬ vęgnę nęlla to̱a prešenza no̬ perché iò̬ m’aspette vęndętta dell’ injuria, chę è stada fatta a me RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); d) Mio signur, iu ne vëgni dant a te por aspeté vendëta dal tort, co m’é sté fat (a me) Mi Signor, jù ne vegne dant a te pǫr aspettè vendàtta del tǫrt, che m’è stè fat (a me) PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.); e) La seniëura al audì chësta cossa, zënza speranza de vendëta, per vel cunsulazion de si mueia, se ressolv d’ulëi minciuné la miseria dl Re. Lå sęgnęura all’ udì chęsta co̱sa, zęnza spęranza de vendętta, per vel cunsulazio̬n dę si mueia, sę ręso̱lf d’ulęi minćunè lå miseria dęl Rę. RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.); f) E dëla é juda braglan davánt al Re e à dit: "Mio Signour, mi vegne a la tua prejenza no perché me aspete vendëta de l’ingiuria che é stada fata a me…" E ella è žuda braglan davant al Rẹ e ha dit: "Mi Signo̮ur, mi vágne alla tua prešanza no perchè me aspette vendatta dell’ ingiuria, che è stada fatta a me…" PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.); g) Ara ne m’á dé orëdla, y iö sun deventé furius, i á juré vendëta Ella nè m’à dè oredla, e iou sung d’ventè furioso, i à jurè vendetta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:87 (Badia)
2 giusta punizione; nel linguaggio devoto, il castigo divino (grd.) Ⓘ vendetta Ⓓ Rache ◇ a) Chëi mutons lassù da Bula, / maridessa inant na mula. / O mutons dal cuer tan dur, / la vendëta vën segur! Chei Mutons la su da Bulla, / marides in’and n’a Mulla. / O Mutons dal cuer tan dur, / la vendeta ven’g segur! PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.).

vendeta (fas., bra., moe., col., LD) ↦ vendeta.

vendëta (gad., mar., Badia, grd., fod., MdR) ↦ vendeta.

vendicà (amp.) ↦ vendiché.

vendicar (bra., moe.) ↦ vendiché.

vendicazion Ⓔ it. vendicazione 6 1875 vendicazion (SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639)
moe. vendicazion
s.f.
danno materiale o morale inflitto privatamente ad altri per pareggiare un danno o un oltraggio subìto (moe.) Ⓘ vendetta Ⓓ Rache ◇ a) Segnor mio, giö no vegne a la tova prejenza per vendicazion che giö m’aspete de l’ofeja che m’é stat fat Signor mio, giö non vegne alla toa presenza per vendicazion che giö me aspette dell’ offesa che m’è stat fat SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.).

vendicazion (moe.) ↦ vendicazion.

vendiché Ⓔ it. vendicare ‹ VINDICĀRE (EWD 7, 330) 6 1763 vendichè ‘ulciscor’ (Bartolomei1763-1976:105)
gad. vendiché mar. vendiché Badia vendichè grd. vendiché fas. vendichèr bra. vendicar moe. vendicar fod. vendiché amp. vendicà LD vendiché
v.tr. Ⓜ vendicheia
riscattare un danno o un oltraggio subito infliggendolo a sua volta a chi ha arrecato l’offesa (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; DLS 2002, grd. A 1879; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ vendicare Ⓓ rächen ◇ a) perché l’era n Re scì debol e fiach e g’emportava scì pöch de l’onor, che no solament no l se n curava de vendicar le ofeje dei autres, ma l ne soportava de ogni sort perchè l’era ‘n Re sì debol e fiach e gen portava si pöch dell’ onor, che non zolament no ‘l zen curava de vendicar le offese dei autrez, ma ‘l ne zopportava de ogni zort SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); b) perché el era de temperament coscì fiach e da pech, che no solamenter no vendicaa con giustizia le ofeje di etres, ma anzi infinite con dejonorevol viltà fate a el ne soportaa perchö öl era dę temperament coši fiac e da pöc, chö no̬ so̬lamenter no̬ vendicaa con justizia le offese dei etres, ma anzi infinite co̬n diso̬no̬revo̬l viltà fatte a öl nę sopportaa RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); c) scomencian dala ingiüria fata a chësta signura, ch’al á vendiché rigorosamënter sco̮mẹnćan dalla ingiüria fatta a casta signura, ch’al ha vẹndichè rẹgo̮ro̮samåintr PescostaC, DecameronIXBAD1875:653 (Badia); d) L Re che ntlëuta fova stat tan pëigher y fret, sciche l se descedëssa dal suenn, à scumencià dala ngiuria fata a chësta seniëura, ch’à vendicà rigorosamënter L Rę ch’in cl’ ęuta fo̱a sta tan pęiger i fred, šchęl sę dešędåssa dål suęn, ha scumenćà dåll’ ingiuria fatta å chęsta segnęura, ch’ha vęndicà rigo̬ro̬såmęnter RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.); e) Ma l i’é sté dit per valgugn, che la perdëssa la fadia debann, percì l era de temperament cojì fret e da puoch, che no solamenter no vendicáva con giustizia le ofeje dei autri, ma zenza fin, de chële fate a dël, con vergognousa viltà nen soportáva Ma l’i è stè dit per valgun, che la perdẹssa la fadia de bån, pertġi l’era de temperament così frat e da puo̮c, che no̮ solamẹnter no̮ vendicava con giustizia le offese dei autri, må zenza fin, de calle fatte ad al, con vergo̮gnousa viltà ne sopportava PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.)
se vendiché (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ vendicarsi Ⓓ