Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/1072

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


vardé
1037


cësa de mi pere à pan, che la n avanza, y ie son tlo, che more da fam. tang de servitù a ciäsa de mi père ha pang, ch’la n’avanza, i iè son tlò, che more da fam. SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:252 (grd.); d) cuanta servitù a ciasa de me pare à pan che ghin vanza e ió son ca che moro da ra fame! quanta servitù a ciasa de me pare ha pan che ghen vanza e iò son ca che moro dara fame! ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); e) Cotánta de jent forestiera n cesa de mio pere i n à pán, che i’ n vánza, e mi son chilò che muore da fam. Cotanta de zent forestiera ‘n cieŝa de mio père i n’ha pang, che i ne vanza, e mi son chilò che muore da fam. DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.).

vanzé (grd., fod., LD) ↦ vanzé.

vanzèr (fas., caz.) ↦ vanzé.

var (grd.) ↦ vare.

vara Ⓔ rimodellamento di alad. * ve(d)ra (lad. moderno vere ‘vecchio)’; -a- per associazione con i continuatori di gallolat. *VARACTUM ‘maggese’ (Gsell 1999b:244) 6 1860 vares pl. (DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109)
gad. vara, avara Badia avara grd. vara fas. vèra bra. vara moe. vara fod. vara amp. vara LD vara
s.f. Ⓜ vares
terreno tenuto a riposo allo scopo di prepararlo a una successiva coltivazione di cereali (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; DLS 200, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; G 1923; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ maggese Ⓓ Brachfeld ◇ a) na rosada che rinfresca / par ra vares ‘l outigoi…! ‘na rosada che rinfresca / par ra vares l’outigoi…! DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.).

vara (gad., grd., bra., moe., fod., amp., LD) ↦ vara.

varda (moe., amp.) ↦ verda.

vardà (col., amp.) ↦ vardé.

vardadura Ⓔ deriv. di vardé 6 1873 vardadura (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32)
fas. vardadura amp. vardadura
s.f. sg.
espressione dell’atto visivo (fas. R 1914/99; DLS 2002, amp. C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002) Ⓘ modo di guardare, sguardo Ⓓ Miene, Art des Blicks ◇ a) R’ à una burta vardadura / Ra tien i oce senpre basc Ra una burta vardadura / Ra tien i òcie, sempre básc Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32 (amp.).

vardadura (fas., amp.) ↦ vardadura.

vardar (bra., moe.) ↦ vardé.

vardé Ⓔ nordit. vardàr ‹ germ. * wardōn (EWD 7, 266) 6 1710 vardarsi (Proclama1710-1991:167)
gad. vardé mar. vardé Badia vardè grd. vardé fas. vardèr caz. vardèr bra. vardar moe. vardar fod. vardé col. vardà amp. vardà LD vardé MdR vardè
v.tr. Ⓜ verda
1 custodire bestiame (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002, fod. G 1923; DLS 2002, amp. Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ custodire il bestiame Ⓓ das Vieh hüten ◇ a) Jan Batista, si jurman / L menova per la man / N puech ora a sauté / Sun pastura a vardé. Shan Batista, si ſhurman / L menova per la man / N puek ora a sautè / Sun pastura a vardè. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) e coscì el s’à cognù adatèr a servir apede n segnor, che l’à manà te n so mèsc per vardèr i porcìe e così el s’ ha cognù adattèr a servir a pè de ung signor, che l’ha manà ten sò mès per vardèr i porcìe SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); c) Y s’un é jü, y se mët pro un dla cité de chël lüch y chësc l’l’á metü söl so mesc a vardé i porcí. E se n’è ju, e se màt pro ung dlà cittè de cal (chel) luc e cast (chest) ‘l l’ha mettù sul so mesc a vardè i porcì. FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:248 (Badia); d) Ne la biesces ne la ciaures, mefo voi pa più vardèr / La cajons son pa ben chestes, che me voi pa maridèr. Ne la biežes ne la čure, mefo voi po più vardé / La kažon son pa ben keste, ke me voi po maridé. ZacchiaGB, GardeneraC1858*-1995:172 (caz.); e) Ma la fëna respuend: te ne n’ei minà, ma mi pitl Franz, che à vardà l’auces iló pra ruf. ma̤ la̤ fá̤ŋa̤ ręšpúent: tę nęn ę-i miná, ma̤ mi pitl frants, k’ a va̤rdá l’áutxęs iló pra̤ ruf. RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.)
2 tenere d’occhio o sotto controllo persone o cose (grd.) Ⓘ sorvegliare Ⓓ achtgeben auf, beaufsichtigen ◇ a) Vardëde nosc mutons / Da biesces y castrons! / Vardëde la fenans, / Chëla furbes de mutans! Vardëde nosh mutons / Da bieshes i kastrons! / Vardëde la fenans, / Kla furbes de mutans! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.)
3 difendere da attacchi e pericoli; preservare (grd. F 2002, fas. R 1914/99, MdR) Ⓘ proteggere Ⓓ schützen ◇ a) No, no, chël minassi pa bëin de no chël. Die nen verde! Nò, nò, quël minassi pa bëiǹ de nò quël. Die n’eǹ värde! DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:259 (MdR)
4 dirigere gli occhi, fissare lo sguardo su qualche persona o oggetto (grd. Ma 1953, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, col. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ guardare Ⓓ anschauen, schauen ◇ a) Chiò segnor, vardaie mo, se i é beloc. Glò Segnor, vardae mò, sè i è belotg. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); b) El no varda i outre in faza, / ch’el vó tende ai fate suoi El no varda i òutre in faz̄a, / ch’el vo tènde ai fate suoi DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.); c) Se sie ben fat vardar n tous, / Che tira i bòzoi contra l vent, / E no adorar l Sacrament / L lo dirà El. Ió son curious. Se sie beng fat vardar ‘n touz, / Che tira i botzoi contra ‘l vent, / E no adorar ‘l Sacrament / ‘L lo dirà El. Io song curiouz. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252 (bra.); d) Vardé mo i tirolesi Vardè mo i Tirolesi AgostiniM, Dialogo1870*-2013:433 (col.)
v.intr. Ⓜ verda
1 rivolgere lo sguardo per vedere (fas. R 1914/99; DLS 2002, col. Pz 1989; Ms 2005, amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ guardare Ⓓ schauen ◇ a) So père che vardèa un dì da la fenestra, l lo veit vegnir dalenc, l ge fèsc pecià So père che vardèa ung dì dalla fenestra, el lo veit vegnir da lensc, el ghiè fesc pecià SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); b) Canche i é rué ja Cascian / I à scomenzà a meter man / I nesc bie cinch a scutar / E daperdut a vardar. Kanke i e ruè ža Kašáng / I ha skomenzà a meter mang / I neš bie čink a skutár / E dapèrdut a vardár. BrunelG, MusciatSalin1845:7 (bra.)
2 prendere in considerazione, tenere conto (fas., amp.) Ⓘ guardare Ⓓ schauen ◇ a) Ma chel ge à responù a so père: vèrda! gé te serve jà tenc d’egn, e no é mai dejobedì a tie comandi Ma chel j’á responú a so pére: vèrda! je te serve shà teng d’eng, e no é mai deshobedí a tie comándi HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:146 (caz.); b) ma el ge à responù: vardà père, gé ve serve jà da tenc de egn encà, senza mai ve dejobedir, e no me aede dat nience un śol da magnèr coi mie amisc ma el ghiè ha respondù: vardà père, ge ve serve za da teng de egn in cà, senza mai ve