Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/1075

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


vecio
1040


onorati / De Ciastelrot don Clara Franz. Spo forneisc’ di Giubilati / D’nosta bella Patria ‘l Cranz / Pro nousc’ Proi vecci onorati / D’Ciastellrott Don Clara Franz. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); b) al stô iló tla scurité de sües crusc zënza partí parora, intan che le vecio y brau Guelfo laghermâ el stē illò t’la scuritè d’sūs crusc’ zenza partì parora, intang che ‘l veccio e brao Guelfo lagrimā DeclaraJM, SantaGenofefa1878:82 (Badia); c) cina al momënt olach’i pó consegné mi fi ti brac de so pere, y i pó ciamó odëi mi veci geniturs. cina al moment ullac ch’i po consignè mi fì t’i bracc’ de so pere, e i po ciamò udei mi vecci genitori. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:95 (Badia)
s.m.f. Ⓜ veci, vecia, veces
persona di età avanzata (gad. P/P 1966; V/P 1998, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ vecchio, anziano Ⓓ Greis, Alter ◇ a) Le düca n vecio venerabl, s’ l’abracia daldöt scomöt, sciöche zacan Scimeun tl tëmpl ‘L duca ‘ng veccio venerabile, s’ l’abbraccea d’l dutt scommout, sceoucche zaccang Simeone t’ l tempio DeclaraJM, SantaGenofefa1878:116 (Badia)
vedl.

vecio (gad., fod.) ↦ vecio.

vecio (amp.) ↦ vedl.

većio (mar., Badia) ↦ vecio.

vede Ⓔ VIDĒRE (EWD 7, 209) con cambio di coniugazione 6 1841 vede 3 (ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255)
grd. veder † moe. veder col. vede amp. vede, ede
v.tr. Ⓜ veid, vedon, vedù
percepire con gli occhi (moe. DA 1973, col. T 1934; Pz 1989, amp. Q/K/F 1988) Ⓘ vedere Ⓓ sehen, erblicken ◇ a) E canche ‘l ea ancora dalonse, lo vede so pare, e ‘l i fesc pecà E chanche l’eva ancora da lonze, lo vede so pare, e gli fes peccà ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); b) Vedé ben, che se ra pó / anche lieśe inze na jejia, / duto chel, ch’éi betù śo, / śà ‘l saé un par ciameśa. Vedé ben, che se ra po / anche lieze inz̄e na gegia, / duto chel, ch’ei betù zò, / za ‘l savé un par ciameza. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.); c) El pioan ‘l aeo vedù? Ce ve par? Gnero / Che duto chel ch’i disc ‘l é propio vero! / El fesc ra voia, e alolo che s’el vede / beśen ben crede El Piovan l’eo vedù? Ciè ve par? Gnero / Che duto chel ch’i disc le propio vero! / El fesc a voja, e alolo che s’el vede / Besen ben crede DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); d) l ricevitor semper su la fenestra co la mira a la stanga a vede, se un passa o urta laite, propio come l aragn il ricevitor semper sulla fenestra colla mira alla stanga a vede, se un passa o urta la ite, propio come l’aragn AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); e) Co ‘l à vedù el Podestà / Che cuaji cuaji vencea / El responde ben stizà: / Chesto gnanche par idea! Co l’á vedú el Podestá / Che quagi quagi vincea / El responde ben stizzá: / Chesto gnanche par idea! Anonim, Monumento1873:2 (amp.); f) El seralio proarè / Vedaron, con ste tre tome / Cuanto meo, che starè. El séraglio proarè / Vedarón, costè tre tóme / Quanto meo, che starè. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:21 (amp.).

vede (col., amp.) ↦ vede.

vedei Ⓔ VIDĒRE (EWD 7, 209) 6 1763 lasmò dei ‘sine me videre’; odaei ‘video’; odai mal ‘caecitas’ (Bartolomei1763-1976:85, 89)
gad. odëi mar. odëi Badia udëi grd. udëi fas. veder caz. veder bra. veder fod. vedei LD vedei MdR odëi
v.tr. Ⓜ veid, vedon, vedù
1 percepire con gli occhi (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ vedere Ⓓ sehen, erblicken ◇ a) ël i mostra la bëursa, y dij: vëijes tu, grant fret, che tu ies, cie che ti fra à giapà, percie ch’ël ie levà abenëura? œl i mostra la bœursa, y disch: veiste tu, grand fred, koe tu jœs, tgiekœ ti frà a giappà, pertgiek’ œl jœ levà a bœnœura? PlonerM, Erzählung6GRD1807:49 (grd.); b) Jon mo a veder. Segnor chieride sasc, e? Schong mò a veder. Segnor chlieride Sasch é? GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); c) Y canch’al fô ciamó dalunc, l’àl odü so pere, y möt da compasciun, y coran adalerch, i él salté incër so col, y l’á bajé. E can ch’al fóa tgiamò da lunsch, l’halle odü so pére, e möt da compassiung, e corrang addallerc, i è-lle salté intschar so col, e l’há bashé. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); d) E canche l’era amò lontan, so père l’à vedù, e menà a compascion l’é coret encontra, l’à abracià entorn l col, e bossà. E canche l’era amó lontan, so pére l’a vedú, e mená a compassion l’é corrét incontra, l’a abbratsché intorn ‘l col, e bussá. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:145 (caz.); e) L eva ncora dalonc, che so pere l à bele vedù, e per compascion l ie cor adincontra, l bracia ntourn l col, e l bussa. L’eva ‘ncora da lontsch, che so pére l’ha bele vedu, e per compassion ‘l je corr adincontra, ‘l bratssha ‘ntourn ‘l coll, e ‘l bussa. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); f) D. Desnü este? Che t’à pa dit che t’es desnü? / A. Iö me vëighe bëin instës. D. Desnü este? Ché t’ ha pa dit che t’es desnü? / A. Jeu me vëighe bëiǹ instëss. DeRüM, Perdicadù1833-1995:282 (MdR); g) Les crusc ne manciará, / Cösc vëigon vigne de, / Mo Dio chir chi co l’amará: / Cösc aldon dal vagnere. Les crusch nö mantgiarà / Cōsch vöigung vignö dö / Mo Dio chir chi co l’amara / Cosch aldong dal vagnerö. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); h) Mo a veder la bocia e i pie / Metesse pegn n bel dassie; / L’era Tonele de Grava l’ost / Jà l’aea beù e magnà rost Mo a vedér la boča ed i pie / Metese peng n bel da sie; / L era Tonele de Grava l ost / Ža l aéa beu e magnà rost BrunelG, MusciatSalin1845:4 (bra.); i) Al á vaghé por nos na munt, / Prëii ch’Idî i le mëtes en cunt, / Signurs che vá vistis de ros / Vëigon cis dainré pro nos. Al ha vaghè por nòs na munt, / Prai ch’Iddi il mat ing cunt, / Signurs chë va vistis dë ròs / Vaighën sis dainrë pro nòs. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:3 (Badia); j) Ma l Piovan veie me à dit / L’é miec veder gramiai e pìndoi / Che bujes e sbrìndoi / Le feste de sèn Jan e Vit. Ma el Piovan vegie me ha dit / Le mietc veder gramiai e pindoi / Che buses e sbrindoi / Le feste de sen San e Vit. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:267 (bra.); k) Al odô bel tres chël ciaval: / col ce tocâl sön ciampaní prësc le ial! Al vijoa bel tres chël ćiaval: / col će tocável sön ćiampaní prëst l’gial! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia); l) A vo iel dat de cunëscer i sucrëc dl rëni de Die; i autri alincontro l aud en parabules acioche udan ëi no vëije, y audian ëi no aude. A vo jèl dàtt de cunoscer i sëcretg del rëgne di Die; i àutri all’ incontro l’àud in paràboles acciòcchè udàŋ ëi no vëis̄e, y àudiàŋ ëi non àude. VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.); m) No fé mei velch, che te porte dejunëur o gran mueia / Sibes tel, che duc a t’udëi y t’audì ebe ueia. No fè mëi vëlch, chë t’ porte des̄unour o gran muöja / Sibbes tèl, chë dutg a t’udëi y a t audì ebbe uöja. - PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); n) Iló s’arpizera jö striscian, y te na pera ascognüda inanter lëgns spësc vëighera n büsc curí pro da na rama de n lëgn Illò s’arpìzz’la jou strusciando, e t’ na pera ascognuda inantr lengn’s spesc’ veighela ‘ng ſbusc’ curì pro dana rama deng lengn’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:33 (Badia); o) Idie à fat dut. Surëdl, luna y stëiles, ierba, flëures y lëns, y dut chël ch’udon ntëur a nëus,