Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/1086

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


vera
1051


DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ vento Ⓓ Wind ◇ a) Se sie ben fat vardar n tous, / Che tira i bòzoi contra l vent, / E no adorar l Sacrament / L lo dirà El. Ió son curious. Se sie beng fat vardar ‘n touz, / Che tira i botzoi contra ‘l vent, / E no adorar ‘l Sacrament / ‘L lo dirà El. Io song curiouz. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252 (bra.); b) No ‘l é cioudo ancuoi, ne fiedo, / no ‘l é vento, ‘l é delver… No le cioudo anquoi, ne fiedo, / no le vento, le del ver… DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:108 (amp.); c) L lën alauta, bënché grant y gros, vën suvënz dal vënt sbatù, / Ntan ch’ala bassa chieta y cun bona pesc sta la siena; / Nsci l grant avëi ie tl pericul plu che n no mina, / Ntant che dl pitl avëi no ie l pericul de jì perdù. ‘L lëŋ all’ auta, bëŋchë grand y gross, vëŋ suënz dal vent sbattù, / ’Ntaŋ ch’alla bassa chiötta y con bòna pes̄ stà la siëna; / Iŋŝì ‘l grand avëi jè tel pericul plù ch’ëŋ no miëna, / ’Ntaŋchë del pitl avëi no jè ‘l pericul de s̄ì perdù. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); d) Te cognes saer che chiò l’é la cèsa del Vent Te cognes saer, ke kiò l è la čes̄a del Vent BrunelG, Cianbolpin1866:16 (caz.); e) Poco oro ma tropo arśento / ’Es và via come el vento. Poco oro ma tropo arzento / Es va via come el vento. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.); f) i ciüfs smaris o daldöt sparis, les fëies pingolâ gheles dai lëgns y dales trognores, che se pliâ al sofl di vënc frëic y insolënc. i ceuff smarīs o d’l dutt spariis, les fouies pingolā gheles dai lengns e dalles trognores, che sè p’liā al soff’l di ventg’ freitg’ e insolenti. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:54 (Badia); g) Surëdl y vënt y plueia / dà Die da fé marueia. surá̤dl i va̤nt i plúeia̤ / da díe da̤ fę ma̤rúeia̤. RifesserJB, SurëdlPlueia1879:108 (grd.)
vent da redous (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, MdR) Ⓘ vento da rovescio, vento contrario Ⓓ Gegenwind ◇ a) Finch’ ël sofla le vënt da serëin, / Seraste pro tüć bëinvegnü; / Scomëncia mo le vënt da redus, / Seraste pro tüć malodü. Fin ch’ël soffla le vënt da sërëiǹ, / Seraste prò tütg bëiǹ vegnü; / Scomënćia mó le vënt da redùs, / Seraste prò tütg mal odü. DeRüM, GunstGlückes1833-1995:292 (MdR).

vent (fas., caz., bra., moe., fod., LD) ↦ vent.

vënt (gad., Badia, grd., MdR) ↦ vent.

venter Ⓔ VENTER (EWD 7, 293 6 1763 vanter ‘venter’ (Bartolomei1763-1976:105)
gad. vënter mar. onter Badia vënter grd. vënter fas. venter caz. venter bra. venter fod. venter col. venter LD venter MdR vënter
s.m. Ⓜ ventri
cavità addominale del corpo dell’uomo o di animali (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ pancia, ventre Ⓓ Bauch, Magen ◇ a) Al orô implí so vënter de rou, che mangiâ i porcí, y degügn n’i un dê. E oróa impli so vanter de ró, che mangiáa i portschi, e degügn ‘n in dèa. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); b) E el volea bolintiera s’ empienir so venter con ghiandes che magnèa i porcìe; ma nesciugn ge n dajea. E el voléa volentiera s’inplenir so venter con glandes che magnéa i porzhie; ma neshun j’en daséa. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); c) L ava tánta la gran fam, che l volëva se mplì so venter almánco con chël, che mangiáva i porciei L’ava tanta la gran fam, che ‘l volava s’empli so venter almanco con cal, che mangiava i portschiéi HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); d) N pice müt de set a ot agn pitava mefo n dé e se lamentava ch’ël i dorô le vënter. ‘Ǹ picće mütt de sett a òtt agn pittava meffo ‘ǹ dé e se lamentava ch’ël i dorô le vëntr. DeRüM, MütPitava1833-1995:278 (MdR); e) L’auter a veder l ciaf pelà, / Cherdesse, no me aer falà, / L’era Tonele de Recin / Col venter pien de vin. L auter a veder l čaf pelà, / Kerdese, no me aer falà, / L era Tonele de Rečing / Kol venter pien de ving. BrunelG, MusciatSalin1845:4 (bra.); f) Dantier m’à l dutor dat zeche bales, dij Jan, y ie miene, che les fova cruves, percie les m’à fat mel de vënter, y da ntlëuta nca no n dé plu nia. Dàntjern m’hà ‘l dottor dàtt zöchë bàlles, diŝ S̄àŋ, y jö miëne, che les foà cruves, pertgë les m’hà fàtt mèl de vënter, y dàŋlouta ’ŋcà no’n dè plu nia. VianUA, JanAmalà1864:200 (grd.); g) La luna flurësc / do piza de Saslonch; / la mutans da śën / à l vënter turont. La luna florasch / do pizza de sass long; / la muttans da deseng / ha ‘l venter turond. Anonim, LunaFlurësc1871:209 (grd.); h) Y sön chëstes parores i dêl indô de sprom tl vënter al ciaval. E soung chestes parores i dēle indò d’spromm t’ l vent’r al ciavall. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:111 (Badia)
mel de venter (gad. A 1879; G 1923; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998, grd. L 1933; F 2002, fas. G 1923, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ mal di pancia Ⓓ Bauchschmerzen ◇ a) Dantier m’à l dutor dat zeche bales, dij Jan, y ie miene, che les fova cruves, percie les m’à fat mel de vënter Dàntjern m’hà ‘l dottor dàtt zöchë bàlles, diŝ S̄àŋ, y jö miëne, che les foà cruves, pertgë les m’hà fàtt mèl de vënter VianUA, JanAmalà1864:200 (grd.).

venter (fas., caz., bra., fod., col., LD) ↦ venter.

vënter (gad., Badia, grd., MdR) ↦ venter.

vento (amp.) ↦ vent.

Ventura 6 1844 Ventura (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114)
fod. Ventura amp. Ventura
antrop.
(fod. Ms 2005, amp.) Ⓘ Bonaventura Ⓓ Bonaventura ◇ a) De ra carica ‘l aviso, / co Ventura ‘l i à portà, / su, de cuor, al paradiso / ‘l à sta suplica mandà Dera càrica l’aviso, / co Ventura ‘l i a portà, / su, de cuór, al paradizo / l’a sta sùplica mandà DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.).

Ventura (fod., amp.) ↦ Ventura.

venze (amp.) ↦ vence.

ver (fas.) ↦ veir.

ver (amp.) ↦ vers1.

ver (amp.) ↦ vers2.

vera (fas., caz., bra., moe., fod., amp.) ↦ veira.

vera Ⓔ anordit. vera ‹ germ. * werra (GsellMM) 6 1632 Vierra (Proclama1632-1991:160)
gad. vera mar. vera Badia vera grd. viera fas. vera bra. vera fod. viera amp. guera LD vera MdR vera
s.f. Ⓜ veres
1 conflitto armato tra due o più stati (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ guerra Ⓓ Krieg ◇ a) B. Ći cùnten derest da nü? / A. Oh, an cunta, che ël dess ester ćeze veres. / B. Veres? tra che? / A. Oh, an dij tra i Türć e i Rüssi. B. Çhi cunta’ǹ derest da nü? / A. O, aǹ cunta, ch’ël dess estr çhiéze verres. / B. Verres? tra ché? / A. Oh, aǹ diŝ tra i Türtg e i Rüssi. DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:258 (MdR); b) y dopo che la vera fô finida él sté condüt dal düca e dopo che la verra fō finida elle ste condutt dal duca DeclaraJM, SantaGenofefa1878:3 (Badia);